El matí de Tarragona Ràdio.
És l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida, aventurers i aventureres,
que ja fa una estona que estan aquí als estudis de l'Avinguda Roma.
No se sent absolutament res, però els asseguro
que hi ha un bon grapat de nens i nenes de quarta primària del col·legi,
l'estona can de Tarragona.
Jo diria que és un dels centres veterans en l'aventura de la vida,
no només en l'experiència de la ràdio,
sinó també en el treball a les aules del que és aquest programa,
que impulsen des de les àrees d'ensenyament i serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Si parlem de veterania, el Jesús Blanco,
que és el tutor que ve en representació dels mestres
que treballen amb aquest grup de primària,
també és un veterà a la ràdio.
Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Que bé, perquè aquesta temporada ets el primer mestre que vol parlar,
perquè els teus companys, com que era el primer any,
deien, no, no, el protagonisme, els nens,
i se'ls hi veia el plomero, eh?
Se'ls hi veia.
Però tu ja tens experiència de venir aquí a la ràdio
i de saber de quina manera es preparen prèviament
abans d'aquesta experiència, no?
Sí, exactament.
I també jo penso que una cosa molt important
és que quan vens aquí a la ràdio ens sentim com a casa.
Des del moment que ens reben, tu mateix, a tots,
penso que formem un equip humà molt important
i que ens aculliu bé i que estem contents d'estar aquí.
És a dir, que és fàcil estar amb vosaltres.
Amb aquest ambient, qui no es pot predisposar
a passar una bona estona de conversa?
La Patrícia, la Marissa i el Francis,
com cada setmana aquí, anònimament, al peu del canó,
no hi falten, tampoc el que passa que es queden aquí,
doncs allò també donant suport
a tot el que sigui necessari a l'aventura de la vida.
Heu treballat en aquesta ocasió el tema de prendre decisions.
Déu-n'hi-do, eh?
Si als adults a vegades ja ens costa això de prendre decisions,
o un nen o una nena.
És molt complicat.
El que passa és que és un moment que pensen
que és important el fet d'anar aprenent.
Es prenen decisions en l'aprenentatge diari
i a l'experiència de cada dia.
Cada dia ens submetem a prendre moltes decisions.
I al llarg de la vida hi ha moments
que prendrem decisions molt importants.
Des de si tens fills, no tens fills,
si tens aquesta feina, si tens una altra,
inclús algunes persones determinacions molt més importants
que es posen i es juguen pràcticament la vida.
I pensen que ells han de començar,
igual que tots, a prendre decisions,
sempre des d'un punt de vista de la reflexió
i pensen que és el millor per ell i també, o ella,
i millor també per l'entorn que els envolta.
És inevitable.
Quanta més pràctica i abans comencem a prendre decisions
per petites que siguin,
després se suposa que ho integrarem més en la nostra vida.
Ho heu treballat a partir dels materials
de la pròpia aventura de la vida,
amb un dels contes que ara escoltarem.
Per cert, m'agradaria recordar que, lògicament,
no hi són tots els nens i nenes
que han treballat l'aventura de la vida.
Lògicament, per una raó d'espai,
aquest estudi és enorme,
però no hi cabrien les dues línies
de quarta primària de l'estona.
Per tant, ve una representació
i segurament, bé, segurament no,
jo n'estic convençuda,
que representaran molt bé els seus companys
i els companys que estan a l'escola
escoltant el programa,
doncs que pensin que els estem veient,
d'alguna manera.
Poc o molt, però els tenim presents aquí.
Us sembla que comencem primer que tot
amb una presentació una miqueta formal
que ha preparat l'Arnau i la Sandra.
Aquí comença.
Arnau, quan vulguis, endavant.
Bon dia a tothom.
Avui ens trobem en aquest estudi de ràdio
els nens i nenes de quarta primària
del Col·legi L'Estonac L'Ensenyança de Tarragona.
Els nostres noms són
la Sandra, la Joana Càrdiz,
la Natàlia, l'Adrià Miró,
l'Albert, la Maria, la Laura,
la Paula Alegret, l'Hèctor i jo,
que em dic Arnau.
No ens volem oblidar dels nostres companys
i companyes de la classe
que també han fet possible
la preparació d'aquest programa.
Des d'aquí els enviem
una salutació molt especial.
El tema de què avui parlarem és...
La importància de saber pensar.
La importància de saber pensar
i prendre decisions al llarg de la nostra vida
d'una manera lliure i respectuosa.
Per preparar el tema,
hem escoltat el conte
que diguin el que vulguin,
on el nostre protagonista,
en Sergi,
pren una decisió
en contra de tot un grup
que no el sap comprendre.
no voldríem acabar
aquesta presentació
sense donar
les gràcies
a Tarragona Ràdio
i a l'equip
de l'Aventura de la Vida
per donar-nos
l'oportunitat
d'estar
en antena
i posar veu
a allò que pensem
i sentim.
Les gràcies a vosaltres
per venir,
que us asseguro
que sempre és un plaer.
Us sembla que escoltem el conte?
Jo no el conec,
no m'ha donat temps
a escoltar-lo.
L'escoltem com que és en breu
i així també els oients
podran saber una miqueta
quin serà el punt de partida
de la nostra conversa,
d'acord?
Doncs escoltem aquest conte
Que diguin el que vulguin.
Hi havia una vegada
un nen que es deia Sergi.
Aquest nen sóc jo
i us explicaré
la història següent.
Diu l'aventura
de la vida
Que diguin el que vulguin.
Bé, nois,
tinc molt bones notícies
per donar-vos.
A més dels tallers
d'esports i música,
a partir d'aquesta setmana
el col·legi
us ofereix
dos tallers nous.
El taller de pintura
i el taller de ceràmica.
Taller de ceràmica?
Fantàstic!
La ceràmica
sempre m'ha agradat molt.
M'havia de decidir.
Continuava entrenant
amb l'equip de futbol
o m'apuntava
el taller de ceràmica.
El Sergi
el taller de ceràmica?
Està sonat!
Els tallers de ceràmica
són per les nenes.
Malgrat els comentaris
dels meus amics,
em vaig decidir
pel taller de ceràmica.
Era el que de debò
volia fer.
Però a mesura
que passava el temps,
les seves crítiques
eren més dures.
Voleu dir
que el Sergi
no ha decidit
canviar d'equip?
I si demà
li agafa
per posar-se faldilles?
T'ho imagines?
És molt estrany.
Jo no canviaria
el futbol
per res del món.
En canvi,
un dia,
quan els meus amics
van veure
el que les meves mans
podien fer amb el fang,
es van sentir
uns altres comentaris.
Has vist
quina lluna tan bonica
ha regalat
el Sergi
a la Marta?
I tant!
Li deu haver costat
molts diners.
No li ha costat
ni un cèntim.
L'ha fet
ell mateix
al taller de ceràmica.
Quina passada!
Tinc una idea.
No deus pas
pensar a inscriure't
al taller de ceràmica?
No.
Penso
en el nostre
campionat de futbol.
No ho entenc.
Ja ho veuràs.
L'equip de futbol
de l'escola
tenia de tot.
Bons jugadors,
bon entrenador
i bones oportunitats
per guanyar.
De tot,
menys samarretes.
A l'Hèctor
se li va ocórrer
que si veníem
llunes de ceràmica
podríem aconseguir
els diners
que ens calien
per comprar
les samarretes
de l'equip.
Tu fas les llunes
i entre tots
les venem.
Aprofitem
que s'acosta
a la festa
de final de curs.
No et sembla
una bona idea?
Una idea excel·lent.
Sabia
quant tindries.
Però abans de res,
el Xavier i tu
m'heu de pagar
el que em deveu.
Et devem alguna cosa?
Una disculpa
i molt gran.
Que m'agradi la ceràmica
no vol dir
que sigui una nena
com heu estat comentant.
Et demano disculpes.
Te les accepto
si em convides
a un gelat.
Te'l mereixes.
Som-hi.
Pago jo.
Que diguin el que vulguin
és un conte
per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
viu l'aventura
de la vida.
Acabem d'escoltar el conte.
Que diguin el que vulguin.
Algú el vol resumir
tot i que l'acabem d'escoltar.
Algú pot sintetitzar
aquesta història?
Laura, per exemple,
que t'he vist que feies així amb la mà?
O l'Arnau?
Qui vol?
Tu mateixa, Laura?
Jo crec que el Sergi té raó
perquè cadascú ha de fer
el que ell vol.
Clar.
Això és fonamental
i això ho ampliarem.
Però el que és el resum del conte,
què és el que heu entès, Arnau?
Doncs jo he entès
que quan volem una cosa
no hem de fer cas
del que els altres ens diguin.
Hem de seguir
amb el que nosaltres volem.
Això està molt bé
i és molt bonic,
però a la pràctica
el tema canvia, no?
Algú em resumeix el conte?
M'explica de què va?
La Natàlia em mira així com dient
jo, és que ja em penso
que ja l'heu sentit, no cal.
Laura?
Doncs és d'un nen que diu Sergi
que vol fer ceràmica
i aleshores deixa el futbol
per la ceràmica
i els seus amics arriben d'ell.
Però al final
veuen el que les seves mans
poden fer
i el perdonen.
Bé, el perdonen.
Es disculpen?
Es disculpen.
Perquè diguem-ne
que els que han tingut
una actitud equivocada
són els amics
i no pas el Sergi.
Héctor?
Doncs bé,
el que ha dit la Laura
que el professor
li es va avisar
que hi havia nous tallers
i van dir
que un d'ells
era ceràmica
i a ell li agradava molt
la ceràmica
i es va decidir
en vez de fer futbol
fer ceràmica
i, bueno,
i després,
els seus comentaris
dels seus amics
que van jugar
amb ells,
doncs cada vegada
eren més forts.
Però quan un dia
van veure
el que podia fer
doncs van tindre
una idea
i era tot
allò de l'equip
i, bueno,
i al final
li van dir disculpes
però ell
les acceptava
si li convidaven
un gelat
i a ell
li van dir
que s'ho mereixia.
Molt bé,
doncs això sí que és
una síntesi
del tot del conte.
Com voleureu
l'actitud del Sergi
que juga a futbol
té els amics
i de cop i volta
ve un panorama nou
en la seva activitat
i decideix
que li agradaria
provar això
de la ceràmica.
Què en penseu
del Sergi
i de la seva actitud?
Digues, Albert.
És molt bona.
I és valenta.
Sí.
Perquè els comentaris
dels altres
a vegades
ens fan una mica
de por, no?
Sí.
Hèctor?
Doncs el que ha dit
l'Albert
que és bona
perquè ell ha seguit
el seu camí,
el que ell vol
i no ha seguit
els dels altres.
Algú més
vol valorar
l'actitud
del Sergi?
La Laura
i la Paula?
Sí.
Sí, a veure,
què voleu dir
del Sergi?
Doncs que
no ens hem de deixar
portar
dels amics
i sempre
el que nosaltres
volem
perquè ens agrada
i els amics
no ens interessen
del que
es burlen
de nosaltres
sinó que nosaltres
hem de fer
el que a nosaltres
ens agrada.
I què penseu
del grup d'amics?
amics, eh?
Subratllem aquesta paraula.
Amics,
què en penseu,
Laura?
Doncs que
perquè el Sergi
faci ceràmica
no vol dir
que s'hagin de riure d'ell.
Per tant,
el grup d'amics
quin adjectiu
els hi posaries
o com creus
que és la seva actitud?
Dolenta.
Negativa,
en tot cas, no?
Hèctor?
Doncs per això,
perquè el Sergi
va seguir el seu camí
i ells, clar,
no el volien perdre
i clar,
si li feien crítiques,
sí,
però jo crec
que la seva actitud
no va ser bona
perquè el Sergi
va fer el que ell volia.
I més si són els seus amics,
si diuen que són amics,
no?
A veure,
amb aquells amics
per què volen amics,
realment?
Sandra,
em penso que volies
fer algun comentari,
és possible?
No.
No?
M'ho ha semblat,
disculpa.
Tenim que el Sergi
ha actuat molt bé,
els amics,
doncs,
molt malament,
això no és cosa d'amics.
Vosaltres us identifiqueu
més amb el Sergi,
no?
Vosaltres diríeu
que sou com el Sergi?
Sou com el Sergi
o us agradaria
ser com el Sergi?
Laura?
Bé,
a vegades
m'agradaria ser com el Sergi
perquè a vegades
em deixo portar
pels amics.
A mi també em passa,
eh?
Hèctor?
Bé,
que a mi m'agradaria
ser a vegades del Sergi,
a vegades
ja soc com ell,
però quan soc d'uns
com els del grup
us preferiria ser com ell.
Clar.
Tu, Arnau?
Doncs jo soc com el Sergi.
Quan vull fer una cosa,
doncs faig allò
i no faig cas
del que diuen els altres.
I ho tens molt clar,
ho tens claríssim.
Sí.
Més opinions
per aquí.
La Natàlia i la Joana
que quan he dit
com us agradaria ser.
A veure, Joana,
tu què t'agradaria
o com t'identifiques més,
amb el grup
o amb el Sergi?
Amb el Sergi.
Amb el Sergi.
I la Natàlia?
Amb el Sergi.
Amb el Sergi també.
I a vegades
actueu com el grup
o sempre actueu
com el Sergi
de forma valenta
i les vostres conviccions?
A vegades
com el grup.
Molt bé.
Mira, i a més
han contestat així
a duo.
Fantàstic.
És un grup compacte,
eh?
El de la Joana
i la Natàlia.
Adrià, Albert,
voleu comentar alguna cosa
respecte
amb quina banda
us identifiqueu?
Tu, Adrià?
Sí,
que jo m'identifico
amb el Sergi
però
a vegades
m'identifico
amb els
amb els
companys.
I tu, Albert?
No.
Tu no.
Tu no,
en una banda
o no a l'altra?
Jo,
no,
clar,
que jo vaig una mica
més amb el del grup.
Amb el del grup.
Diguem-ne que
intentes passar
més desapercebut,
no?
Estar amb el grup
i a veure què passa.
La Maria i la Sandra,
alguna opinió?
Que jo a vegades
estic com el grup
i a vegades
com el Sergi.
Per cert,
una cosa,
ara continuem parlant
i si us sembla
i us ve de gust
comentaria
amb alguna experiència
personal
que tots hem tingut
en aquest sentit.
Per què si li agrada
el Sergi la ceràmica
diuen que és una nena?
Jo m'he quedat
molt parada.
Laura?
Bé,
perquè jo crec
que els amics
no volen
que el Sergi
deixi el futbol.
Però una nena
què?
Que té a veure
la ceràmica
amb el sexe,
no?
No té res a veure.
Cadascú,
cada noi
o noia
pot decidir
el que vol fer.
Calla,
a veure si tota la vida
jo he pensat
que ceràmica
podia fer tothom
i resulta que només
poden fer les noies.
M'havia espantat
per això.
Calla que ho preguntaré.
si no és veritat,
és com el balet
que també ho poden fer
els nois.
Doncs sí senyor.
No només les noies.
Molt bé,
no és una qüestió de gènere,
és una qüestió
de gust,
de vocació
i d'habilitats.
Laura,
Paula?
Una mica pili-mili,
us veig,
Laura,
Paula?
Jo crec que també
com ha dit l'Hèctor,
les nenes també
poden jugar a futbol.
Aquí volia arribar jo,
alguna de vosaltres
a jugar a futbol?
Sandra,
Paula,
i què tal?
A vegades.
Jugueu amb els nois,
o jugueu pel vostre compte?
No,
és que jo jugo més a bàsquet.
Tu més a bàsquet.
I tu, Sandra,
Maria?
Jo,
bueno,
normalment
jugo a futbol
i al migdia
jugo a bàsquet.
Però,
digue,
Joana.
Jo a bàsquet
jugo,
ai,
a futbol jugo a casa.
T'agrada jugar a futbol?
Sí.
Ja tu,
si jugues és que t'agrada.
Quina pregunta més tonta
que t'acabo de fer,
Maria?
Doncs que jo ja he jugat a futbol,
però a bàsquet
és,
bueno,
hi jugo més.
Però us fixeu,
que ara em surto de tema,
però és igual,
el Jesús ja em perdonarà.
I si no és igual,
Jesús,
oi que puc?
Clar,
si ens adonem,
la majoria de nenes
juguen a bàsquet
i la majoria de nens
juguen a futbol,
no?
Hi ha molts nens
que els agrada jugar a bàsquet,
però com que la majoria d'equips,
sobretot,
quan és els primers cicles
de primària,
tots els equips de bàsquet,
només hi ha nenes,
doncs,
diuen que allà,
que em van a jugar a futbol,
no?
Que és on estan els meus companys.
Héctor?
Que nosaltres,
no,
nosaltres quan vam començar bàsquet
va ser al revés.
Primer estàvem tots els nens,
però després van començar
a vindre un munt de nenes
a bàsquet.
Clar,
que com que diuen
que hi ha més dones
que homes al món,
escolta,
estem a tot arreu,
pesades,
no?
Tot el dia allà.
De totes maneres,
alguna vegada
algú us ha fet un comentari
a les noies que jugueu a futbol,
pel fet que jugueu a futbol?
No,
perquè a vegades
te diuen
falta un jugador
i jugues tu
i no fa...
Cap problema,
doncs això és fantàstic.
Per cert,
què tal juguen les noies
del vostre curs a futbol?
Són bones?
Héctor?
Bueno,
la Laura dirà que sí,
que boníssimes,
ja m'ho crec.
Arnau,
tu que dius sempre la veritat
que ets com el Sergi.
Què tal juguen?
Doncs depèn de quines noies.
No diem noms,
no diem noms.
Depèn de quines,
n'hi ha que són molt bones,
d'altres que són dolentes,
d'altres així, així.
Com tothom,
eh?
Com tothom,
digues, Héctor.
Doncs el que ha dit l'Arnau,
però clar,
si una és dolenta
al final se fa mig-mitja,
al final en pràctica
se fa bona.
I tot el món
ha de jugar
el que li sembla, no?
A banda de futbol
i bàsquet
i activitats esportives,
feu algun altre tipus
d'activitat
que no sigui anglès,
que no sigui música?
Héctor,
tu què fas?
No, res, música.
Música.
I et toques
ja algun instrument?
Sí,
al piano.
Molt bé,
i tu Arnau?
Doncs jo faig relaxació
i tai chi.
Que xulo,
fas tai chi.
m'ha agradat molt
això del tai chi.
Laura.
Doncs jo l'any passat
feia gimnàstica rímnica.
La Marisa, perdona,
també fa tai chi.
Digues, Laura.
Jo no m'ho acaba de dir ara,
jo ho retransmeto.
Digues, Laura.
Doncs que jo l'any passat
feia gimnàstica rímnica
i no m'importava.
Hi havia nois?
No.
No, tot noia.
No, ni un.
Ah, ja ho sabia, ni un.
Com el que deia l'Híctor
de la dansa clàssica, no?
Digues, Paula.
Jo, sí, de petita
ja també feia gimnàstica rímnica
però hi havia un nen sol.
Buf, pobra.
I li devia agradar moltíssim,
a més a més.
Era una mica Sergi, aquest noi.
Era una mica com el personatge
del conte.
Sí.
Perquè segur que els seus amics deien
on vas a fer gimnàstica rímnica
amb les nenes?
Eh?
Segur.
Segur que era així, no?
Era l'Albert
i després anem a l'Albert,
l'Adrià i després l'Híctor.
Jo jugo tenis
i m'agrada molt.
T'agrada molt jugar tenis.
I vas quedar cap de setmana?
Sí.
Adrià.
Jo vaig a natació
i també
primer no m'agradava el tenis
però després l'Albert
i un amic meu
em va dir
que era molt guai,
ho vaig provar
i me va agradar molt.
I et va agradar
i continues, Joana?
Jo faig música
i toco el violí.
Ah, el violí.
Quin instrument més meravellós,
el violí.
Sandra.
Jo faig danses
al col·le al migdia
i hi ha un nen que es diu Julio
que és de segon
que va a la classe
del meu germà
i tots els nens
de la classe
del meu germà
s'arriuen d'ell
perquè fa danses.
Perquè fa danses?
Sí.
I vosaltres què feu?
Els hi deu alguna cosa
a aquests nois?
No.
O no els hi feu quasi?
Ja està.
No.
Però el Julio
continua anant-hi, no?
Sí.
En recordeu-nos
al final del programa
que li fem un aplaudiment
en el Julio
que s'ho mereix
d'aguantar
aquesta actitud
com el Sergi
que malgrat que els seus companys
se'n riuen
cosa que està molt mal fet
ell continua fent danses.
Quin tipus de danses feu, Sandra?
Doncs...
Fem vals
així com
de Turs i Cavallers
de Santa Tecla
Ah, molt bé
del que és
tot el tema
del seguici popular
Sí, bueno
alguns sí
Alguns sí
Molt bé
Tenia alguna mà d'aquí
d'algú?
Tu, Maria
fas alguna cosa?
On tens preu amb el col·le
que ja, Déu-n'hi-do
No, abans feia música
i tocava el piano
També un altre pianista, Albert
No, que jo feia música
i toco la trompeta
També, escolta
esteu imparables, eh?
Héctor
Doncs bueno
que jo
la meva mare
l'any passat
feia
no tenien professora
al col·le
de gimnàstica rítmica
i ella no em feia
i jo quan acabava bàsquet
m'anava a ballar
i a vegades
em relaxava fent
el que elles feien
i una vegada
vaig sortir
i un nen més gran
que es diu com jo
em va dir
quin rotllo, no?
Héctor feia això
jo li vaig dir
que jo no ho feia
però després vaig dir
això
doncs igual
perquè aquí li agrada
li agrada
Efectivament
i el que pensin els altres
home
no ens fem els xulos
ens importa
però no a vosaltres
que teniu menys anys
que nosaltres
a tothom li importa
el que pensen els altres
però potser no hauríem
de donar tanta importància
Laura
què vols dir?
Doncs que jo abans
ara estic fent
baixa bastons
i alguns nens
arriben de mi
però a mi m'és igual
jo faig el que vull
Tu reacciones d'alguna manera
quan se'n riuen de tu?
Doncs no
no li faig cas
perquè
perquè és que
jo a mi m'és igual
el que reguin
cadascú fa el que vol
no li han d'obligar
intel·ligent la Laura
que no es respon
i els ignora
Adrià
Jo abans
feia ping-pong
però vaig decidir
fer tenis
perquè m'agradava molt
La pilota més gran
la raqueta més gran
i dius
escolta
cavallo grande
ande o no ande
digues que sí
Heu iniciat una mica
el fet de les experiències personals
parlant del ball de bastons
del tema de la gimnàstica rítmica
que explicava l'Hèctor
Us sembla que comentem
a veure si
fem una miqueta de memòria
si ens hem trobat alguna vegada
ja no sigui en una activitat
en qualsevol cosa
qualsevol decisió
que volem prendre
i no l'hem pres
perquè el grup ens pressionava
o dit d'una altra manera
hem canviat allò
que volíem fer
perquè els altres
no es fiquessin amb nosaltres?
Algú ha modificat
la seva actitud?
Ho ha canviat de pensament?
No
Mai de la vida?
No
Segur que no?
Segur, segur, seguríssim?
Segur, segur
Digues, Laura
A mi alguna vegada
s'ha enriut bastant de mi
Però per què s'enriuen?
Tu ho has preguntat alguna vegada?
Bueno, jo
jo feia gimnàstica rítmica
amb les meves amigues
Tens un currículum, Laura
és meravellós
fas moltes coses
Quan feia gimnàstica rítmica
amb les meves amigues
i aleshores va arribar
i algunes nenes
es reien de nosaltres
perquè feien gimnàstica rítmica
o així
i aleshores
va arribar a final de curs
i van fer un ball
i feien la roda
i coses així
que elles no podien fer
i al final
ens van perdonar
i ens van apuntar també a elles
Elles també es van apuntar
perquè diuen
Mira, que bé que queden
aquí les protagonistes
aquí les més guapes
i nosaltres d'espectadores
Digues, Albert
No, a mi
els nens al col·le
em diuen
No, clar, que jo em dic Albert Romeu
i em diuen Romeu i Julieta
però jo passo d'ells
Romeu i Julieta
però si Romeu
és un cognom molt habitual
i molt normal
i molt de sempre
i a tu et molesta, Albert?
Escolta
i aviam, no és fàcil
però si et molesta
els que són amics amics
els ho hauries de dir
perquè a més tens un cognom
molt normal
molt habitual, no?
I et diré més
Romeu
Ei
ara no sé
però d'aquí un temps
amb aquest cognom
així les portaràs darrere
Sí o no?
Perquè a més és guapo
És guapo o no l'Albert?
L'Albert és guapíssim
Vaja, fes el que vulguis
però jo parlaria amb els amics
i diria
Escolteu
si em diu això
a mi em molesta
vosaltres mateixos
un amic amic
si sap que molesta
alguna cosa que diu
com creieu que reacciona?
Hèctor
Que quan ho saps
si és amic amic
quan ho saps
que ens molesta
doncs
jo crec que ell reacciona
dient-te perdó
i no dient-ho més
és un amic amic
Arnau
doncs quan li dius
que el que t'està dient
no t'agrada
jo trobo que si és un bon amic
t'ho deixa de dir
i et demana perdó
Albert
per exemple
qui et diu això
són els teus amics amics
o altres que no tens relació?
Altres
doncs ja està
que diguin el que vulguin
i ara
a més tampoc
no és tan dolent
el que et diuen
eres la Paula
o la Laura
que volia intervenir?
Digues Paula
que a vegades
els dius
i continuen
però després
si fas alguna cosa
que s'esprèn
et demanen perdó
i s'enpenen
abans
d'haver-se burlat
però
us sentiu molt malament
quan algú
s'emburla de vosaltres?
Sí
Com us sentiu?
Sense amics
bueno
si els amics
s'emburlan de naltros
sense amics
Héctor?
Sí
el que ha dit la Paula
el dels amics
és així
però
si és algú
que no és amic teu
i els altres
estan jugant
en algú
i tu estàs
en una altra situació
doncs
jo me sentaria sol
jo me sento sol
Laura
doncs jo crec que
bueno
no seria
com un bon amic
diguem
o sigui que
si se't riu de tu
no és un bon amic
o sigui
que ell per exemple
el deixa d'escorrer
a veure
però
pensem-hi
nosaltres a vegades
no fem el mateix
amb els altres
és a dir
em sento fatal
i sola
perquè algú
s'ha rigut de mi
i em sento fatal
però alguna vegada
no me n'enric jo
dels altres
també
des del grup
és a dir
quan estic sol
però després
quan estic amb el grupet
em deixo emportar pel grup
probablement
no estic molt d'acord
amb el que estan fent
em sento incòmode
però com que no vull
que se'n riguin de mi
m'apunto amb els altres
amb els que som més
que em penseu d'això?
Héctor
sí
això passa
quan passa això
que estàs sol
doncs
te sents
molt sol
però quan estàs
amb el grup
i va anar un altre
te sents com
te sents com
lliure
i comences a dir
coses als altres
que no tens que dir
clar
et sents com a
protegit pel grup
sí
i diguem-ne
que sabeu
els dibuixes animats
que surt a vegades
l'Angelet i el Dimoniet
doncs aquí és
el Dimoniet
que apreta més
quan estàs amb el grup
l'Arnau em penso que no
que l'Arnau és
tossut
en el bon sentit
de la paraula
que dius
jo del grup
no em poso mai
de part
si no estic d'acord
no
jo sempre
vaig amb el tema
del certi
i com aguantes
el tirón Arnau?
doncs
quan em diuen
alguna cosa
en lloc de dir
ostres
realment tenen
una miqueta de raó
això no ho tinc
que pensar mai
perquè llavors
ja seria un fallo
no els hi faig cas
com si no existissin
i llavors faig
sí
passo d'ells
passes d'ells
directament
algú a formar part
diguem-ne
de l'altra part
de l'altra banda
dels que s'enriuen
o dels que pressionen
perquè es faci alguna cosa
Paula?
que a vegades
hi ha en un grup
que s'enborlen
d'una persona
i tu no
però
després sense voler
t'ho demanen
que tu també
et burlis
i ells
et deixes
emportar per ells
a vegades
i també
et burles d'ells
per tant la Laura
ha obert una altra qüestió
que podem posar
damunt la taula
ens deixem emportar
pels altres
perquè ens importa
molt el que diran
de nosaltres
què creieu?
tic-tac
tic-tac
tic-tac
tic-tac
tic-tac
Adrià
no
no
no els deixem emportar?
bueno
a vegades sí
però
moltes vegades no
Albert
tu creus que no
ens ho deixem
i tu Laura?
doncs
jo crec que
jo a vegades
em deixo emportar
a vegades no
però a vegades sí
en quines coses?
podem posar algun exemple?
doncs
per exemple
alguna cosa
que s'arriuen de mi
o alguna cosa així
és perquè faig una cosa
ridícula
o així
però a mi
m'és igual
a vegades sí que
sí que em deixo emportar
i a vegades no
us agrada que els altres
prenguin decisió per vosaltres?
a veure
posem un exemple
així molt
molt d'anar per casa
i mai millor dit
el pare o la mare
decideixen
que us heu de posar
un determinat jersei
prenen la decisió
o que heu de menjar
una determinada cosa
perquè per això
són el pare i la mare
i us estan una miqueta
mostrant
de quina manera
heu de prendre decisions
que tenen a veure
amb el vostre benestar
i la vostra salut
que prenguin
aquestes decisions
els pares
diguem-ne
que a aquestes edats
encara és normal
però que un amic
o una amiga
o un company
prengui una decisió
per vosaltres
us agrada?
Héctor?
home
a vegades
no ens donem compte
i l'aprem
però jo
si m'adonés
no voldria
que digués
la solució
per mi
Sandra?
a mi
si m'agraden
el que diuen
doncs sí
però si no m'agraden
no deixes
dius
no no
si estic d'acord
bé
però diguem
que acceptes
que prengui una decisió
per tu
i que no estiguis d'acord
però ho acceptes
era aquí una miqueta
la cosa
en quines coses
prenen decisions
els altres
per vosaltres?
Laura
tens algun exemple
que et vingui al cap?
no
l'orita és que no
no
algú?
estem fent memòria
estem fent memòria
no
sí
i generalment
acostumem a dir
el que pensem?
bueno
si penses
ala ala
sí
sí
sí
home
a vegades
sí
però
si és
massa gràcia
doncs no
Arnau
acostumem a dir
el que pensem?
home
depèn de quines coses
per exemple
doncs
si
quina cosa no diries tu
que penses
a una altra persona?
doncs a veure
alguna cosa que tingui a veure
amb el seu físic?
no sé
no saps tu Hèctor?
diem el que pensem?
home
si és
si és
algú
que
a veure
que
tot el dia
t'està fent
la xinxa
i això
i és
és alguna cosa
que tu no li vols dir
perquè si no
al final
acaba tot malament
no li dius
com per exemple
que és gordo
i això
que no li dius
per què
primer
que a ell
no li agrada
que es troba malament
si li dius això
i segon
que després
la cosa
es pot anar
ficant malament
cada vegada més
per tant
que no cal dir
segons quines veritats
que no serveixen de res
no?
Albert
el que jo primer penso
no
és que
no
és que
el que tinc de dir
i després
ho dic
però tu saps que
moltes vegades
fem el contrari
i els grans
sobretot
primer ho diem
i després ho pensem
i és aquí
quan ens equivoquem
no no
no us heu fixat
parlo de la gent gran
no parlo de vosaltres
si no fixeu-se
quantes vegades
parlem sense reflexionar
parlem
parlem
i després ho pensem
i ens adonem
que ho hem fet malament
Laura
doncs jo
jo a vegades
els grans
els adolescents
bueno
és que no pensen
el que diuen
els grans
o els adolescents
a veure
sí
o tots dos
bueno
alguns
si alguns no
perquè alguns adolescents
són ja bons
i no
no
primer
pensen
el que van dir
i si no és
una cosa bona
no ho diuen
Laura
tu saps que seràs adolescent
d'aquí no res
no?
sí
i et fa por
perquè em penso
que els tens així
una miqueta
bueno
a vegades
a vegades
a vegades
tinc una mica de por
i això
però
bueno
perquè clar
els adolescents
sí que fan moltes coses
en grup
no?
sí
més que vosaltres
potser
què creieu?
Paula?
pues sí
perquè els grans
llavors
hi ha uns altres grans
i s'ajunten
i comencen a fer coses
violentes
i no pensen
t'ho diuen ja directament
és a dir
que vosaltres
potser en algun moment
penseu que
els grans
com dieu
que són els adolescents
actuen a vegades
com a canalla petiteta
sí
sí
perquè
sí
jo us veig com a
i ara que no ens escolten
perquè els de l'ESO
i el batxillerat
on està estudiant
ara que no ens escolten
jo també ho crec
vosaltres sou com a més
senyats
que no pas ells
què en penseu?
la Joana i la Natàlia
les veig que escolten molt
però no intervenen gaire
no teniu ganes
de comentar res?
què en penseu
dels grans
i dels adolescents?
penseu com els vostres companys
igual?
i la Maria?
eh?
i la Maria tampoc
i tots aquests no
ei
ei
nenes
a veure
cadascú que parli
quan vulgui
només faltaria
això és pressió de grup
eh?
això és pressió de grup
ja us ho dic ara
Laura
jo tinc un germà
que ja és adolescent
però
ui
doncs saps de què parles
no?
ja té 13 anys
ha començat a ser adolescent
ha començat ara
aquest curs
i bueno
ja s'està comportant
com un nen petit
perquè
les notes
deixem-ho
deixem-ho
Héctor
no
que la meva germana
també és adolescent?
no
ara té 11 anys
però començarà
i a part ja està l'edat del Pau
ja està no?
ja ha començat
tenim uns panorames
de veritat
que Déu-n'hi-do
Paula
tu també tens adolescents
a casa?
no
bueno
és el cosí
però
ja té 14 anys
i
doncs
les notes
també molt malament
i ja va en grup
i els noteu
que
que canvien molt
de quan
d'uns anys cap aquí?
sí
en què heu notat el canvi
els vostres cosins
o germans adolescents?
Laura
doncs que
quan el meu germà
era
era més petit
jugava sempre amb mi
i ara
amb els estudis
sota roi
amb els seus amics
i això
ja no juga amb mi
no us interessa ni res
Adrià
que a mi també
però sempre està
el messenger
i això
és que em sona molt
semblen clònics
eh?
tots fan el mateix
jo tots els adolescents
que conec
fan aquesta vida
està el messenger
acabes de veure's
i tot el rato
està el messenger
tota la nit
i es tornen esquerps
amb el tracte?
o què?
o són tendres
carinyosos?
no
perquè
quan
ja
quan
bé
més programes
de la tele
i això
s'enganxen
i després
és com
també això
que ara
estan fent
de la lucha libre
doncs el meu germà
no parà de pagar-me
tota l'estona
és a dir
que s'hagi amb tu
no?
sí
i no es disfressa
com a mínim
no es posa d'aquelles pintes
no?
perquè aleshores
hi ha el que faltava
no
però ho fa
Héctor
doncs el que diu
doncs el que diu la Paula
però també
quan érem petits
la meva germana
i jo
quan jo tenia
4 o 5 anys
era diferent
però ara que ja està així
ara està amb el messenger
i si jo porto
alguna cosa
per exemple
la meva mare em diu
Héctor
trai això
doncs jo el vaig a portar
i a mig camí
no sé per què fa
sí, sí
són així de macos
són maquíssims
Arnau
doncs que tinc una mica
estem fent teràpia
us fixeu que estem fent teràpia
així al final de l'aventura de la vida
vinga va
aprofitem els minuts per la teràpia
Arnau
doncs que tinc una mica tortosa
que també té 14 anys
però que amb això de ser carinyós
no ha canviat
és a dir
que és una adolescència
amb condicions
que també n'hi ha
molt bé
Joana
doncs jo tinc un germà
que es diu Jordi
i
és més gran que tu
clar
és més gran
té uns anys
i
sempre
si sense vulgar
el toco
ve darrere meu
i em pega
va però
pega d'aquella manera
d'aquella manera
Maria
doncs que jo tinc un cosí
que té uns 16 o 17 anys
ui el teu ja
és un nivell
i que
quan era més petit
doncs parlava amb mi
i jugava amb i tot
però ara
se fa més gran
i està més per als amics
i al seu grup
Maria això se'ls hi passarà
i tornarà a parlar amb tu
ja ho veuràs
el problema és que quan a ell
se li acabi
començaràs tu
i no sé si voldràs
parlar amb ell
us imagineu com sereu
d'aquí 3 o 4 anys
vosaltres?
alguna vegada
ho heu pensat
Paula?
sí, doncs que quan ets més gran
doncs ets adolescent
doncs no
t'ha canviat l'actitud
sí?
tu creus que canviaràs?
sí
de més dolent
a més dolent?
no necessàriament
dona
no necessàriament
ha de ser més dolent
no estaràs amb els més petits
i ara
perquè quan ara
doncs sempre
estàs amb els petits
i de gran ja
te'n vas a...
però no creieu que se'n parla molt
d'això de l'adolescència
i al final
doncs hi ha molta canalla
que continua
igual que sempre
Héctor?
que ara nosaltres
parlem molt
però després
quan tenim cosins petits
com
que el meu cosi
té 6 anys
menys que jo
després
quan jo sigui d'aquesta edat
ells seran
el mateix que nosaltres
tu creus que faràs el mateix
no?
jo crec que seré
com el grup
i això
que aniré així
però
i que els meus cosins petits
diran el mateix
i tu t'imagines
com seràs d'adolescent?
canviaràs la teva manera de vestir
canviaré
el cabell també
hi ha coses que t'atreguin
de la imatge
dels cosins
i dels germans més grans?
no
perquè
la meva germana gran
clar
com que té amigues
que
em agrada
les camisetes aquestes
amb
coses
d'Adolfo Domínguez
i això
bueno
és adolescent ja de nivell
ella ja
li segueix
ella
ella és un nivell
una cosa
ja no és la neo hippie
ella sí
però si el meu cosi
no ha canviat gens
el meu cosi Miquel
és com abans
juga
mira
Paula
Laura
vosaltres
com us veieu?
bueno
si us
si poguéssiu fer un retrat
com estaríeu?
portaríeu el mateix cabell?
vestiríeu de la mateixa manera?
24 piscins a la cara?
jo no em vull canviar
així
de piscins
i així
de més pantalons
baixats i això
tu ensenyar les calces
ni parlar-ne
i piscins tampoc
no
però vull continuar
sent normal
normal
una definició
molt encertada
bueno
jo
jo també
igual
no vull ficar-me
en ningún pisc
ni
com ara
de les senzara
que porten
els pantalons
superbaixers
nena
sembleu la meva àvia
ja us ho dic ara
ni tampoc
aquells
aquells
aquells
tatuatges
que t'apunxen
així
això fa molt mal
com els piscins
tu les calcomanies
de les patates fregides
i para de comptar
no?
clar que sí
és que a mi no m'agrada gens
això
és portapé
deixa'm a les vostres companyes
que també hi ha companys
que intervinguin
Maria
doncs que jo ho tinc clar
que quan sigui gran
no portaré ni piscins
ni pantalons
vejats
ni tatuatges
tampoc ensenyaràs les calces
doncs això ho deien totes
a la vostra edat
imita-les a la
només cal sortir al carrer
Adrià Albert
com us veieu vosaltres
de grans
bé de grans
amb 15
16 anys
heu pensat alguna vegada
teniu ganes d'arribar
a aquest moment
de la vostra vida
o no teniu pressa
jo depèn de quines coses
per quines coses
t'agradaria ser més gran
no sé
pensa tu
i si et ve el cap
ja ens ho diràs
a veure
Pili Mili
va
jo tampoc
el que no faria
és fumar
fumar no ho faria
a fumar tampoc
és que
molts adonats
ens ho fan
i també
alguna cosa
que em faré segur
ens pintarem
els ulls
de vegades
pintadets
i una miqueta de rímel
discretetes vosaltres
clar que sí
digues Laura
doncs jo
que quan sigui gran
el bo
que serà de gran
és que em podria
anar a dormir més tard
i això
és una aspiració legítima
el dolent
serà que tindré
que estudiar
molt més
i fumar
no penso fumar mai
mireu
heu dit una cosa
Arnau
m'ho apunto
això que heu dit
perquè ara parlarem
un momentet
ja per acabar
d'això
que està molt lligat
amb el tema
que hem tractat
digues Arnau
doncs jo de gran
em veig
diria bastant
diferent d'ara
sí?
com et veus?
em veig bastant alt
semblant al meu pare
que m'ha deix
metro 99
doncs xato
em veig amb el pèl
així
una miqueta més llarg
ara
modernet no?
sí
amb les samarretes
aquestes de l'Iron Maiden
i ensenyarem
el calçotet
que el vinguei
o no?
i que més
i que més
a veure
tenim poc temps
i jo crec que
heu abordat
una qüestió
molt important
Paula i Laura
espera
espera
no fumaré
no fumaré
no prendré alcohol
no prendré drogues
que vosaltres sabeu perfectament
què és això
però resulta
que el meu grup d'amics
sí que em pren
i són els meus amics
són els meus amics
i tots em prenen
tots fumen
i tots beuen
menys jo
breument
què fem Hèctor?
bueno
no no penseu-vos-ho bé
perquè el que estic dient
té-la eh
mira
potser una cosa
per exemple
fumar no
i això de veure
tampoc
però
potser ficar-me
a alguna cosa
com
més modern
sí però això de fumar
i això jo no
alguna cosa
més modern
deixeu-m'ho aquí
i no entrem en profunditats
ja en parlarem
Paula i Laura
rapidet
que l'Adrià també ha d'intervenir
que si t'ho demanen
per exemple
vols començar a fumar
sí però no t'ho demanen
a veure Laura
jo ara et faig un teatrillo
anem a un grupet
i anem a un vareto
d'aquests de moda
eh
i que mones
vosaltres moníssimes
pintadets als ulls
naturalment sense pirci
sense ensenyar les calces
com heu dit
i estem en un vareto
amb tot el grup d'amics
un demana una cervesa
mira
el Lluís ja ens posa
ambient de vareto
un altre s'encena un cigarret
i aleshores
nenes
escolteu-me a mi
i aleshores
diuen
Paula, Laura
teniu una cervesa
i us la posen a la mà
i tu dius
no, no
que jo no bec
vinga va dona
que estem tot a la colla
i estem a la mar de bé
buant rotllet
no?
no em deixarien portar
pels amics
tu Laura?
jo tampoc
és com si fos
com el Sergi
Adrià
si te diuen
que beguis
tu els dius
que no
però
te diuen
que
o si no series del grup
i tu els dius
que no
perquè
si et diuen això
que si no fumes
o veus
no series del grup
vol dir que
ells no són amics teus
val la pena sortir del grup?
sí
Albert?
és que si veus
una mica
tampoc no passa res
però un seny
a partir d'una certa edat
hi ha coses
que com fumar
tu diuen
i si fumes un
doncs
és com un bici
te pots enganxar
i clar
no ho pots deixar
doncs no és provar-ho
ni una vegada
és com
és com la meva germana
que em va explicar
una cosa
d'uns nens de la seva classe
que li van oferir droga
aquests
vagabundes
així
i ells van passar
perquè si ara
si ara
amb la seva edat
n'emprèn
després no ho deixen
l'important és això
el prendre decisions
hem parlat
de prendre decisions
molt senzilles
molt quotidianes
però aquestes decisions
que hem de prendre
davant dels amics
probablement
són les més difícils
oi que sí
no tenim més temps
imagineu
se'ns ha passat el temps volant
no sé a vosaltres
a mi m'ha passat volant
Arnau, Hèctor, Paula, Laura, Joana, Natàlia, Albert, Adrià, Sandra, Maria
moltíssimes gràcies
per venir
ha estat un plaer
la vostra companyia
i en tot cas
donar les gràcies
també als vostres companys
jo demanaria un aplaudiment
pels companys
i pel Julió
que fa les danses
a l'escola
i pobre
del que s'enrigui del Julió
ens veurem les cares
oi que sí Sandra
amb ells
sí o no
doncs vinga
un aplaudiment per ells
moltíssimes gràcies
de veritat
espero que hagi estat
una experiència interessant
i ens retrobarem
en qualsevol lloc
o en qualsevol aventura
de la vida
d'acord?
sí
estaven aquí
estàven aquí
Jesús
moltíssimes gràcies
aviam
ja sabem que això
és com un meló
que l'obrim al començament
del programa
i va passant
i jo crec que ens ha resultat
un meló molt dolcet
penso que sí
hem estat molt encertats
gràcies Jesús
i enhorabona
per la feina que feu els mestres
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau