Tres minuts i mig, a tres quarts d'una del migdia.
Sort que és una persona pacífica.
Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquests nois, com que són tres, et prenen,
però jo els heia espantat.
Jo dic, ojo, que el Pep està fort, eh?
Sí, sí.
Que vosaltres us passeu el dia asseguts amb el videojoc i el cinema,
però el Pep és un home que fa molt d'exercici
i una vida molt activa.
Vida activa, sí.
Tenen respecte, però, escolta,
t'han menjat cinc minuts del teu temps.
Molt bé, de totes maneres,
jo crec que ens donarà temps
de donar algunes alternatives
per aquest cap de setmana.
hi ha una agenda d'activitats
i el Pep ens ha preparat una excursió.
De fet, ens havies preparat una excursió una miqueta més lluny,
però com que diuen que ha de ploure,
dius que allà, a prop de casa.
Sí, està clar.
Havia preparat anar des de Morera al Montsant
fins al Clot del Cire,
però, bueno, la deixarem passant pel grau de Barrots.
És molt bonica, però, bueno,
ja la farem la propera vegada.
Molt bé, comencem per una caminada
que hi ha a la muntanya de Prades.
Molt bé, aquest cap de setmana
hi ha la novena caminada a muntanyes de Prades.
Són 35 quilòmetres.
L'alçada màxima són 1.051 metres.
S'assur a la setmana de matí des de Vilaplana.
I bé, el preu, 23 euros,
més el mateix dia, 3 eurorets més,
per la gent que s'encanta.
I, bueno, el que tingui o vulgui més informació,
doncs a la pàgina web aamp.cat.
Després també hi ha la primera cursa de muntanya d'Ullacona.
La distància, hi ha dues distàncies,
una de 26 quilòmetres i l'altra de 13 quilòmetres.
I organitza el centre excursionista sud-actiu.
O sigui, la pàgina web sud-actiu també tindran tota la informació.
després aquesta ja estan assurides les inscripcions.
La dualó de muntanya, Queralts, Puigmal, Queralt.
Però és que les dualó ja d'entrada totes s'omplen de seguida.
Sí, sí.
I aquesta en particular, no?
A més, aquesta és molt bonica per l'entorn,
però també és molt dura perquè s'ha pujat fins al Puigmal i déu-n'hi-do.
Clar, Pep, però és que cada cop hi ha més persones
que estan practicant aquest tipus d'esports.
Sí, sí, ho parlàvem abans amb el Jordi fora d'antena.
Dic, és que ara ja has de dir, quan fas l'agenda,
pots dir-ho que se fa aquest cap de setmana,
però ja has d'explicar per la setmana que ve perquè es puguin apuntar.
Has de dir a mantenació perquè, si no, les places ja estan totes ocupades.
Molt bé.
I llavors, parlant d'això, la propera setmana
hi ha la mitja marató del Vendrell, del Baix Penedès,
que la gent que es vulgui apuntar a la pàgina web de maraton.com
doncs allà li sortirà.
Ho comentàvem l'altre dia, al matí de Tarragona Ràdio,
molt breument, però avui potser és l'escenari més adient
explicar que l'expedició de l'Associació Espaleològica de Tarragona
ens van enviar el Parte, podríem dir,
o la crònica dels primers dies de la seva expedició
a Cutucú, en plena selva amazònica.
ens van explicar que l'expedició...
Llegim textualment, en tot cas,
que potser ho vam comentar l'altre dia quan va arribar el correu,
però, com dèiem, en aquest espai d'aventura,
més gran aventura que les que estan visquent,
ell diu, tota l'expedició es troba bé,
després de contactar amb la universitat ens disposarem
en la recerca del Cutucú.
Cutucú, mira, costa Cutucú.
A grans trets et faig una mica de resum.
Portem descobertes, sis cavitats, totes amb rius,
que surten a l'exterior, són quilòmetres de galeries,
pous immensos, vist des de l'exterior de la selva,
s'han descobert dues colònies de peixos
dins de les cavitats, i una de crancs, clar.
No estem acostumats, la gent que fa espeliologia,
a trobar espècies, animals, sobretot en cavitats com aquestes.
Recordem que són cavitats que no s'han explorat anteriorment,
tret fins i tot la pròpia població indígena,
com ens explicava Josep Estivill, tampoc ho ha fet
perquè són llocs com a les pel·lis,
o ens ho explicava igual, són llocs de culte,
són llocs sagrats, i no hi entren.
Per tant, a banda, havien de fer molta pedagogia
per poder accedir-hi.
Total, què diu?
En un altre cavitat descobríem una colònia
de rates penades que centenars
viuen dins.
Tunelades de guano s'estenen pel sol,
no es pot entrar per possible existència
d'histoplasmosis.
La recerca dins de la selva ha estat molt feixuga,
de vegades exesperant la pluja i la vegetació
per poder explorar tot allò que s'amagava.
Encara ens queden per explorar moltes més cavitats,
però ens trobem a l'altra banda del riu,
que per crescuda d'aquest no han pogut travessar.
Tot està filmat i fotografiat,
rebeu un càlid record de tota l'expedició,
cutucú Josep Estivill.
És d'agrair que pensin en els oients de Tarragona Ràdio,
perquè nosaltres ens puguem anar explicant,
imaginar-nos el que està vist en aquesta expedició tarragonina.
Farem com tots els nostres amics.
Quan torni, l'invitarem.
Clar, el Josep ha de venir a explicar-nos tota la seva aventura.
De fet, hem rebut comunicació
i hem parlat amb expedicions a l'Everès i tot,
en aquesta casa, tu jo saps que no hi ha fronteres.
No tant, d'això es tracta.
No anem al cutucú?
No anem al cutucú.
Anem al pont del diable.
Sí, anem aquí al pont del diable.
Una miqueta més per excursió,
excursionisme per famílies, per dir-ho d'alguna manera.
I escolta, què fem? Versió Peu i versió BTT?
Sí.
Molt bé, això m'agrada.
Perquè sí.
Versió Peu, a més a més de la que ja anirem parlant
més sovint de l'Ajuntament,
de l'Agenda 21,
que ha fet una sèrie de recorreguts.
Sí, que els estem amb el Ferran Aguilar,
que de dijous mirem aquesta part més naturalista.
Perfecte.
Llavors, jo he buscat l'altra part una miqueta més,
anar directe a la Font del Garrot,
perquè molta gent ho sap d'oïdes,
però no sap on està, no hi ha anat mai.
Aleshores, doncs bé,
aquesta excursioneta és una excursió
d'anar i tornar d'unes 3 hores, 3 hores i mitja,
depenent de...
Però amb tranquil·litat.
Sí, sí, amb tranquil·litat.
S'assurdes del pàrquing, del pont del diable,
per poder deixar el cotxe amb tranquil·litat.
Llavors, anem, seguim tot el camí,
o sigui, entrem com si anéssim al pont del diable,
però ja, seguidament, abans de la casa del guarda...
Abans de la casa.
Abans, ja girem a l'esquerra,
hi ha tota una pista amb molta pedra...
Però la mateixa que fa servir per anar al mas de l'Àngel?
Sí, molt bé, aquesta.
La pista va directament al mas de l'Àngel,
al mas de les figures, com vulguim dir.
Molt bé.
Atrevessem el mas aquest
i tirem una miqueta a l'esquerra
i hi ha un senderó
que encara està marcat amb els pilons
dels senderons que han fet el pont del diable.
Passar-hi, perdent un parèntesi,
per allà hi ha moltíssimes...
Allò que en castellà es diuen xumberes,
que són les figues de moro, no?
Sí, les figues de moro, sí.
Doncs està ple.
Sí.
I maduríssim.
Ningú els agafa, perquè, clar, els has de saber agafar, no?
I tant.
Una vegada allò, passejant per allà, per aquesta zona,
que és preciosa, dic...
Però si està ple i ningú els pren, no?
I són boníssims.
El que passa és que en Antros no tenim massa la cultura...
Clar, no hi ha costum d'agafar-los,
però allà al sud fins i tot els venen pelats al carrer.
Sí, sí.
Te'ls preuen allà mateix.
Que de farem negoci.
Com ho posem de moda, veuràs tu, Pep.
Bé, doncs seguim per aquest senderó,
que es veu molt bé,
i arribem a creuar el rac de Repsol,
que va de...
Bueno, tot el rac que passa,
que travessa, ho deixa en dos parts,
tota la zona del Pont del Diable.
Llavors, la travessem,
hi ha una pista principal,
molt evident,
seguim tota la pista,
i aquesta pista torna a creuar-se amb el rac,
doncs uns 700 metres abans de creuar-se,
ho dic per la gent que si s'ha despistat
torni enrere una miqueta,
llavors hi ha aquest senderó
que tenim al Mas de Garrot davant.
O sigui, si mirem,
com això és un comallà,
es veu,
doncs és un senderó molt directe,
s'ha d'anar una miqueta en cuidado,
sobretot si portem caralla,
perquè rellisca,
hi ha molta humitat,
perquè és una zona molt humida,
li dona per això...
S'està situada així com una petita vall, no?
Sí, sí.
Però per això,
el bonic d'això és que són uns arbres impressionants,
i una vegada estàs allà i dius,
sembla mentira que això no hi hagi vingut abans, no?
Doncs llavors allí se troba la font,
una font que, bueno,
tinc constància que ara ho arreglaran tot,
o sigui,
ho deixaran ben preparat,
tornaran a intentar que doni l'aigua,
altra vegada aquesta font que fa molts anys,
doncs la gent anava a buscar aigua allí.
Anava a buscar aigua, sí.
Molt bé.
Llavors, inclús la imatge de Sant Roc,
i des d'aquí tiro una llança,
si algú vol fer la imatge...
A veure qui tocaràs, eh?
Compte, compta a veure qui toques.
Estem oberts a que ens facin,
com hi havia abans,
l'estatuïlla de Sant Roc, no?
Home, doncs si ja posats a arreglar-ho,
fem un complet, no?
Sí, perquè allí la van destrossar
o se la van emportar.
Bé, qualsevol cosa.
Molt bé.
Sempre hi ha algun brètol.
Pep, la tornada la fem igual?
No, la tornada...
Seguim una pista,
ara està bastant en verba,
però se pot passar.
Passa per sota del Mas de Garrot
i anem en direcció Sant Ramon
fins a una alzina molt gran
que es veu,
que és una alzina centenària,
i llavors allí hi ha una bifurcació
de dues pistes.
Una la tenim directament recta,
com si diguéssim de cara oest,
i l'altra va per sota.
Doncs agafem aquesta que va per sota,
seguim tota la pista,
tornem a creuar el rac
que passa de rapsol,
i llavors allò per una altra zona humida,
paral·lelament al riuet de Garrot
que toca Sant Ramon,
tornem al pàrquing del Pont del Diable.
Perfecte.
Tres horetes,
un matí de diumenge.
Molt bé.
S'ha de fer tranquil·lament,
no hi ha pèrdua.
Amb bicicleta és un itinerari diferent?
Sí, amb bicicleta l'he fet
més o menys que la primera part sigui igual,
o sigui, sortim des del Pont del Diable.
Llavors, aquest inclús,
si no volem seguir tot recte cap al Mas de l'Àngel,
tirem a la dreta per sota del Pont del Diable mateix,
seguim tota una pista principal
que està molt bé.
Anem a sortir,
o anem a passar per al costat
d'unes inscripcions de...
Em sembla que és l'antiga família que tenia...
Està gravada a uns versos de...
Em sembla que és Pere Valls o...
Puig i Valls, Puig i Valls.
Llavors, passem per allí,
sempre a Esquerres,
i tornem a arribar al Mas de l'Àngel,
però per l'altre costat.
Atravassem el Mas de l'Àngel,
tornem a passar aquest senderó,
i, altra vegada,
per la zona que hem dit,
a 700 metres abans de sortir al RAC,
llavors amb la bici l'haurem de portar al coll,
perquè és una trialera molt tècnica,
no tothom la sabem fer anar bé,
perquè, si no, posem la bici per barret.
Llavors, d'allí, anem,
veiem la font altra vegada,
i seguim tota aquesta pista,
però en vez de passar per sota del Mas de Garrot,
tornem a pujar cap al Mas dels Frares.
Mas dels Frares és una ruïna que està a Hostalets,
a Pallaresos,
doncs molt bé.
Llavors, hi ha una pista, també,
que està assenyalada com a PR,
se passa sense entrar a l'organització d'Hostalets,
arribem a un punt que hi ha al camp de futbol de Pallaresos,
seguim, llavors hi ha una part asfaltada amb molta pujada,
arribem al camí dels plans, que es diu,
hi ha un corriol, que també es diu corriol dels plans,
i llavors, abans d'arribar al poble a Masquerra,
agafem tota la carena que toca,
com si diguéssim, va a parar a Sant Ramon.
És una trialera que se divertiran molt la gent,
allí també hi ha una zona d'escalada,
que un altre dia en parlarem,
per poder localitzar-la.
Llavors, tota aquella trialera
va sortir a uns 150 metres de l'alzina aquesta,
o sigui que més o menys la zona és la mateixa,
tornem a travessar la pista que va del Mas de Garrot a Sant Ramon,
una pista que és hàbil per vehicles,
la travessem completament perpendicular,
i tornem a sortir a l'altre costat d'aquest riuet,
o torrent de Garrot,
i altra vegada sortim i anem a parar al Pont del Diable,
al pàrquing.
Home, aquesta s'ha de tenir una certa habilitat.
Sí.
Amb la BTT has d'estar una miqueta acostumat.
I si no, per el que dic,
la part que costa una miqueta més,
baixem de la bici i fora accidents o incidents.
Ara que parlaves d'escalada,
clar, gran cosa a internet,
que no només està per bajanada,
sinó també per mostrar coses realment impressionants,
i córrer un vídeo per internet,
sobretot pels amants d'aquest.
És un lloc turístic,
però té una part d'aventura impressionant.
És el que diuen Caminito del Rei,
que és un pas que està construït a prop de Màlaga,
a El Chorro, que diuen.
És un pas peatonal que té 3 quilòmetres,
amb un tram molt llarg,
i amb un metre d'amplada,
en alguns llocs són 30 centímetres.
I a més, amb la greujant,
que hi ha trams i un d'aquests vídeos,
que es pot trobar a través del YouTube,
jo els aconsello que si els agraden aquestes coses,
realment estàs mirant el vídeo aquest,
i se't posa un nus a l'estómac,
ni que estiguis assegur d'una cadira,
i dius, home,
això ni via ferrata ni res,
això és impressionant.
I la veritat és que
és un vídeo que ens va cridar moltíssim l'atenció,
si tenen curiositat,
doncs el recomanem.
és un pas molt famós,
a més,
deien que el va aconseguir no sé quin alfons,
perquè passés per allà,
no sé on havia d'anar l'home.
El cas és que és un lloc
que crida moltíssim l'atenció,
i lògicament és el paradís,
no?,
de gent que fa escalada.
Sí,
és que n'hi ha dos o tres així,
a Espanya,
importants com aquest,
aquest és un,
a més,
tenint en compte que...
Jo em vaig quedar impressionada,
quan vaig veure que és impossible
que algú pugui passar per aquí.
A més,
a Màlaga hi ha la serra de Grazalema,
que allò és...
que allò és també,
bueno,
és una de les parts que més plou d'Espanya,
que dius com pot ser,
no?,
sobte,
no?,
sí,
i aquest és un dels passadissos,
per dir-ho d'alguna manera,
que la gent que té vertigen,
doncs,
ho pot passar una maca malament.
No, no,
de fet,
el vertigen ja el pots sentir mirant el vídeo.
Sí, sí,
és que...
Déu-n'hi-do.
No res fàcil,
qualsevol buscador camini tot el rei,
en imatges hi ho trobaran,
i bé,
és una curiositat,
no?,
de que sigui el gran canyón del Colorado
i tot el que vulguin,
però a vegades hi ha...
Semblant una miqueta,
pels que més han anat aquí al Montsec,
pel que és,
a baix està la presa de Canelles,
aquí a Lleida,
i també,
o sigui,
està tot foradat a tota la muntanya
i també hi ha puestos que...
Sí, sí,
que...
Però, a veure,
ara aquí tenim un senyor,
ho estem mirant a través de la pantalla,
hi ha un senyor que tu has esmentat ara,
aquest altre punt,
això és com a molt més bèstia,
si em permets l'expressió.
Sí, perquè és molt més penjant.
És que és molt penjant,
és un camí que més està ple de forats,
que en qualsevol lloc pots posar el peu,
és que t'hi pots caure,
no hi ha cap barana,
no hi ha absolutament res.
Hi ha passos que jo diria,
per la perspectiva que em dóna el vídeo,
que no tenen més de 50 centímetres,
com a molt d'amplada.
I el que és al·lucinant
és que el senyor que va filmant
va tan panxo
que aquesta és una cosa
que jo no m'he explicat.
Sí, i el que va davant
a vegades se va preparant a la paret
per agafar-se, no?
Per això, a veure,
jo crec que no és molt recomanable
per anar amb la canalla.
En absolut, no.
Per menys els meus segur que no.
Mira quin forat, ja.
Sí, sí.
Els meus segur que no,
perquè...
Busquin-ho, eh?
Per curiositat.
S'emparren per tot arreu.
El Caminito del Rei,
imatges qualsevol buscador
i és impressionant,
és un vídeo que dura no res,
5-6 minuts.
Impressionant.
Jo mai havia vist una cosa així
en el sentit que la gent
s'atreviss a passar, francament.
És que la gent som més agosarats
del que sembla, no?
Nosaltres això no ho toquem,
però escolta,
Neil Travel,
si algú té intenció,
els hi organitzeu,
els busqueu hotel allà
i els hi diu un grup d'excursió
d'aquests de muntanyisme
que els hi posin la seguretat i tot, no?
Els hi direm com ho han de fer,
on s'han de...
Mira, mira, Pep,
és que m'és de rifó.
A veure, això és ràdio
i lògicament...
Aquest tros ja potser...
No mostrem imatges,
però sí, els podem recomanar imatges
i de veritat, eh?
A més, a més,
ara he vist que fa el pas
per damunt del que és el ferro.
Per un tubo de ferro
i està a 20 milions de metres.
És terrible.
Pensen que és un vídeo
que s'està veient a tot el món
i que ho planteja
com el camí més perillós, eh?
Com la cançó de l'Urrit.
Oh, sí, sí.
Anava dient
que ens quedem amb aquest vídeo
i som ràdio,
però nosaltres no ens podem quedar
amb aquest vídeo,
però, Pep,
l'acabem de veure,
eh?
Sí, perfecte.
L'acabem de veure,
acordin, qualsevol activitat
del tipus que sigui relacionada
amb l'aventura,
la natura,
des de la més extrem
fins a la més familiar
a través de Neil Travel,
els hi fan el vestit a midar.
Molt bé,
i aquí els esperem.
Bon cap de setmana, Pep.
Igualment.
Fixa-t'hi tu aquest home...