És el moment que reservem cada setmana al matí de Tarragona Ràdio
per curar-nos en salut i, com sempre,
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
saludem el seu director gerent, el doctor Joan Marietzera.
Doctor, et serà bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya la coordinadora d'infermeria
del Capllevant, Belén Vargas. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Feia temps que no venies.
Sí.
Jo ja ho sé que tens molta feina.
No, que és que he tingut un nen.
És veritat.
He tingut un nen i ja m'ha estat...
Perquè, clar, l'Avelén entra al centre llevant,
a les xerrades, als instituts, les campanyes que aquesta dona.
No, pare, tot bé, no?
Tot bé, molt bé.
Quina edat té ja la criatura?
Doncs un any.
I com es diu?
Andreu.
Andreu.
Fa poc va ser al seu sant, no?
Sí, no? Ara el dia 30 de novembre.
És el 30 de novembre, Sant Andreu?
Sí, sí.
Clar, hem passat Sant Martí i tots aquests sants allò de...
Doncs enhorabona, ni que sigui amb retard.
Ja la tenim en forma.
Sí, està incorporada.
Home, és que una miqueta aquesta introducció,
a banda de l'interès personal,
és que pensem que cada cop més infermeria
als centres d'assistència primària
assumeixen més responsabilitat
i un contacte més directe amb l'usuari.
Per tant, anem a reformar una vegada més
la figura dels infermers i les infermeres.
Parlem de la diabetes.
El passat dia 14 es va assenyalar
com el Dia Mundial de la Diabetes.
Van haver-hi accions a nivell institucional.
Recordem aquestes llums blaves
que es van encendre aquí a Tarragona,
però també altres grans monuments del món.
i es va posar l'accent en la importància,
la transcendència que té una malaltia
que en una de les seves variants
cada cop afecta més persones
i sobretot els nens.
Sí.
La diabetes, com tothom sap,
és una malaltia que provoca
l'excés de sucre a la sang.
La sucre l'hem de tenir.
El problema de la diabetes és que
la sucre, per una dosi més enllà, més amunt
de la que és, diguem-ne, tolerada,
provoca problemes, i sobretot a llarg plaç.
I per sota, també provoca problemes
perquè el cos no pot viure sense sucre.
Tant és així que el sistema nervió central,
el nostre cervell, el nostre ordinador,
només menja sucre.
Per tant, en el moment
en què d'aquest dipòsit
que és la sang, que al final d'això
és com allò que hi ha als vaixells
quan passen d'un lloc a un altre,
que hi ha unes comportes que obren i tanquen.
Llavors, nosaltres tenim dues hormones,
la insulina i el glucagon,
que el que fan és, una obre la comporta
i l'altra el tanca.
I tota l'estona estan intentant
mantindre un nivell,
diguem-ne, en aquesta bassa,
que sigui exactament el mateix.
Obrint i tancant, com un riu,
que és el que porta i treu,
i l'obrint i tancant
per intentar mantindre sempre aquest nivell.
I per què és important el nivell?
Dius, home, pot haver-hi una mica més, una mica menys.
És molt important perquè
quan està per sota
perdem el coneixement,
podem perdre el coneixement,
és el coma diabètic,
el coma de sense sucre.
I per què perdem el coneixement?
Doncs perquè el nostre cervell,
que és el que ens manté desperts,
en un moment determinat,
no té menjar
i agafa un estat d'inconsciència.
Això és el coma diabètic.
Però, curiosament,
el coma,
la pèrdua de consciència,
també pot ser,
en alguns casos,
per una pujada molt forta de sucre.
Que és el que en diem,
és tot el contrari,
li diem el coma hiperosmolar.
El més greu,
diem-ne,
d'agut,
és el coma diabètic
des del punt de vista de poc sucre,
perquè aquell cervell
s'està quedant sense menjar.
I la dos,
el més urgent en aquests casos,
en una persona inconscient,
és afegir-li una mica de sucre,
posar-li un torrós de sucre sota la llengua,
donar-li alguna cosa que no li farà mal,
ni que sigui perquè tenim una situació contrària,
però li podem recuperar en aquell estat de coma
que té aquell moment.
I recuperar-lo és important,
és molt important.
tot el temps que el cervell passa,
minuts,
hores,
que pugui passar
amb estat d'inconsciència
per una hipoglosèmia,
pateix,
perquè si no,
no s'hauria perdut la consciència.
Pateix,
i aquest patiment
es transforma
en molts cops
en lesions posteriors,
i
la situació
que molts cops
te trobes
és com una mena
d'estat
com a convulsiu,
com si tingués
un quadre epilèptic.
Llavors,
aquest és el gran drama
de la diabetes.
Com ajustar
quan li has de tractar
des de fora
les entrades
i les sortides
des de fora
per mantindre externament
aquest gran ordinador
que és el pàncreas
que regula aquestes comportes
per mantindre sempre
aquest dintell.
Què podem fer?
Doncs estem donant
menjar
que és les entrades,
per tant hem d'estar
molt amatents
amb el menjar
que és el riu que arriba,
l'entrada,
l'aigua que està arribant
en aquestes comportes
i tenim una eina
que juguem
que és l'exercici físic
que és forçar
a que cremis
per tant que surti
de manera espontània
i natural
i una altra
que és
alguna medicació
la més
la més
important
és la insulina.
El gran descobriment
de la insulina
va fer
i va revolucionar
absolutament
la vida d'aquestes persones
perquè van poder
donar des de fora
aquella hormona
que és absolutament vital
per la vida.
Què està passant
en aquest moment?
doncs en aquest moment
tenim una gran desgràcia
que ens estem morint d'èxit
la societat de consum
ens estem morint d'èxit
la societat de consum
perquè estem fent
que un 10%
un 30%
aproximadament
dels nens
en aquest moment
són obesos.
30%
i no parlem
i no parlem
d'una miqueta
de pes
parlem d'obesitat
no estem parlant
de 3, 4, 5 quilets
parlem d'obesitat
diagnosticada
per tant
Déu-n'hi-do
llavors
de la desgràcia
i que després
la Belén
que ens expliqui
alguna vivència
que és molt
escorpidora
però de la desgràcia
de néixer algú
amb una malaltia diabètica
diguem-ne genètica
i que es debuta
en els primers
temps de vida
i que aquesta persona
tindrà
una vida
absolutament
en aquest moment
si és que
l'enginyeria genètica
i les cèl·lules mare
i la reproducció
d'un pàncreas
nou
no aconsegueix
resoldre
aquest problema
tindrà
tota la vida
condemnat
a tindre
aquesta
permanent
vigilància
entre
què entra
i què surt
què menja
i com s'atracta
la insulina
per intentar
al màxim possible
sempre mantindre
aquests nivells
però això
que és una desgràcia
perquè és alguna desgràcia
de néixer d'aquesta manera
ho estem provocant
nosaltres
amb una altra forma
de diabetes
que és el tipus 2
ho estem provocant
quantes n'hi ha
de diabetes?
els dos grans grups
és la 1 i la 2
la 1 que en diem
és aquesta
és infantojuvenil
hereditària
insulina
independent
des del naixement
que no la pots evitar
que no la pots evitar
el pàncreas
és un ordinador fracassat
des de naixença
no funciona
com ha de funcionar
i aquesta és
la gran diabetes
la gran
des del punt de vista
de catàstrofe
si no es tracta
i aquest és
en aquest dia mundial
de la diabetes
el que aquí
ens sembla ja impossible
en la resta del món
està passant
en la resta del món
no hi ha insulina
en molts països
la resta del món
no es coneix
els nens es moren
simplement
perquè ningú
ha diagnosticat
la insulina
la diabetes
i simplement
perquè no existeix
i no tenen accés
a aquesta medicació
que per aquí
és tan usual
i tan normal
com si fos un aspirin
això és una gran
catàstrofe mundial
perquè totes aquestes persones
avui
podrien tindre
una vida normalitzada
totes
sense excepció
igual que les persones
que tenen diabetes
aquí
la diabetes
jo recordo de sempre
perquè a més
és una malaltia
que sempre ha implicat
per part del que és
la comunitat sanitària
però per part de les famílies
molta activitat
sobretot que ara
la canalla
han treballat molt
i han esmerçat
molts esforços
en investigació
des de la típica punxada
que cada cop
s'ha simplificat més
per donar més autonomia
a la canalla
diguem-ne que són persones
que neixen amb aquesta malaltia
com bé dèieu
que no la poden evitar
però entrem ara
en l'altre grup
tradicionalment aquesta
de tipus 2
la trobàvem sobretot
en persones grans
que no tenien cura
que no tenien una vida sana
i ara ho trobem
amb nens i nenes
l'altre dia
Belén
comentaves abans
que vau diagnosticar
en una nena
de 3 anys
diabetis
però era de tipus 1
aquesta no?
sí
és el típic
i que els pares
s'adonen de seguida
perquè normalment
són nens petits
i els símptomes
d'alerta
en una diabetis
són que hi hagi
molta set
que vagi
moltes
moltes vegades
a fer pipi
i clar
els pares
van vindre estranyats
perquè era una nena
que dormia bé
i que
de cop i volta
s'aixecaven molts cops
a la nit
a fer pipi
i venien
perquè pensaven
ells pensaven
que venia
perquè tenien
una infecció d'orina
perquè també
és un dels símptomes
d'una infecció d'orina
que hi hagi
una poliúria
que es diu
que vagin molts cops
a fer pipi
la nostra sorpresa
va ser que
quan li vam fer
la tira d'orina
per veure
si hi havia
una infecció
ens vam trobar
que hi havia
moltíssim sucre
a l'orina
llavors
per confirmar
van punxar el dit
que és
sempre fem
una punxadeta
al dit
per mirar el sucre
i vam veure
que estava a 550
que és una xifra
molt alta
i som tres anyets
i és de tipus 1
per tant
diguem que va néixer
amb la malaltia
sí
no hi havia antecedents
a la seva família
perquè no necessàriament
ha d'haver-hi
que siguin coneguts
no té per què
no té per què
llavors clar
aquesta nena ja
com serà la seva vida
a partir d'ara
ja en aquests primers anys
de la seva vida
a banda d'ella
serà pels seus pares
sobretot
i tot el tema
i tot l'àmbit escolar
serà tot el seu àmbit
s'ha d'implicar
llavors aquí cal
una educació sanitària
molt molt important
a famílies
mestres, amics
a tots
tot el seu àmbit
tot l'àmbit del nen
ha d'estar educat
en aquesta malaltia
perquè en qualsevol moment
en el moment
que faci una mica
d'exercici
més del compte
doncs sempre s'ha de saber
que s'ha de fer
un suplement de sucre
perquè si no
pot fer
com molt bé
ha explicat el doctor
ets ara
una baixada de sucre
i pot perdre el coneixement
però si hi ha
aquesta informació
i tant
aquesta nena
en particular
o altres nens
o nenes
que s'hi trobin
tenen aquesta malaltia
i el seu entorn
és conscient
pot fer una vida normal
pot jugar al pati
pot menjar
més o menys
sanament
diguem-ne
que això no ho hauria de fer
menjar
perquè
una dieta
més o menys normal
exercici
jugar
anar a colònies
pot fer tot
en el moment
que el seu àmbit
estigui educat
i conegui
la malaltia
i saber
el que s'ha de fer
en cap moment
pot viure
entre cometes
una vida normal
perquè la tipus 1
generalment
el diagnòstic
és bastant precoç
en general
a veure
això potser
ho explica millor
el doctor Zerà
però
sí
hi ha dos
la més
aquesta nena
que has d'explicar
és el prototipo
més
de llibre
de manual
de la diabetes
tipus 1
greu
perquè és el debut
després hi ha una fórmula
que té el mateix comportament
que la tipus 1
i se sol diagnosticar
fins i tot
a partir del
17-18 anys
aproximadament
que li diem
diabetes
modi
és un tipus
de diabetes
que es comporta
exactament igual
que la tipus 1
insulins
depenent
pràcticament
del començament
però sorpressivament
no s'ha
no ha debutat
fins a passar
de la pobertat
que no és
l'habitual
per tant
la tipus 1
s'ha de
se sol diagnosticar
aquí
en la infància
més precoç
tot el que és
la infantesa
i aquestes
són aquestes
aquestes persones
que avui
gràcies
a tot el que
hem explicat
i les capacitats
d'autocontrol
que hi ha en aquest moment
són persones
absolutament normals
que poden tenir
una vida
absolutament integrada
normal
que no
hi ha cap
lògica
d'excloure'ls
de cap mena
d'activitat
escolar
ni professional
ni laboral
i són persones
absolutament normal
el que hem de fer
un cant
a la solidaritat
internacional
a que això
que avui
gràcies
a tots
és així
aquí
no és així
en una gran part
del món
malauradament
aquest és la 1
la 2
que és el que dèiem abans
la 2 en aquests països
no es deu patir
perquè és conseqüència
justament
d'un excés
o un defecte
d'alimentació
la 2
és més dels països
desenvolupats
lògicament
és una
jo recordo
que un professor
m'ho explica
tenia una frase
que és molt didàctica
que deia
que la diabetes
tipus 2
és l'esgotament
del pàncreas
per dir
una persona obesa
que obliga
tot el mecanisme
dels lípids
del pàncreas
a treballar
amb excés
permanentment
arriba un moment
que està esgotat
i diu
escolta
ja t'ho faràs
i llavors
aquest esgotament
pancreàtic
és el que provoca
és com un cansament
d'aquest pàncreas
és el que
provoca
que aquest treball
d'obrir
tancar comportes
ja s'han afartat
i diu
ah parà no
aquí te quedes
clar perquè en el tipus 2
si parlem
de nens i nenes
adolescents
necessàriament
des del punt de vista
extern
necessàriament
són obesos
o no necessàriament
han de ser obesos
és a dir
parlem de síndromes
quins síndromes
es pot presentar
un nen
una nena
un noi
una noia
que tenen
la diabetes
tipus 2
similars
a la tipus 1
és a dir
molt de set
ganes de fer pipí
però n'hi ha més
diem-ne
la tipus 2
amb un nen
és molt difícil
o jo diria
que no es dona
el seu diagnòstic
abans de la pubertat
en amunt
la tipus 2
segur que no es diagnostica
en aquest moment
per això he dit jo
que és l'esgotament
parlem 12-13 anys
sí
diem-ne
el més important
o més enllà
normalment
és una mica
més adult
el problema és
que aquests nens
obesos d'ara
acabaran sent
diabètics tipus 2
a l'edat temprana
ara en aquests moments
aquest pàncreas
com que és jove
està treballant
suficientment
però l'esgotarem
l'esgotarem
o aguantatot
en un moment
exactament
l'esgotarem
innecessàriament
jo estic fent
una ficció
pedagògica
vull dir
hi ha tot una altra
diferències molt importants
amb els receptors
d'insulina
a nivell celular
i tota una sèrie de coses
que és totalment diferent
però que
perquè s'entengui
fent una ficció
pedagògica
aquestes són
les grans
diferències
la gran diferència
és que
si mantingués
aquesta persona
aquest 30%
de nanos
que en aquest moment
estan en sobrepès
i obesitat
continuen d'aquesta manera
estan abocats
a que una cosa
que potser no tindrien
o tindrien
a partir dels 40 anys
en amunt
pot començar
a debutar
doncs els 20
20 i tants anys
aquesta
fórmula de diabètic
és una malaltia crònica
a l'1
la 2 també
és a dir
si l'adquirim
amb aquests 20-22 anys
que no la teníem
però l'hem adquirit
té les mateixes característiques
en quant a que no té cura
sí
el problema
o sigui
el gran avantatge
la immensa diferència
és que
aquesta tipus 2
si nosaltres
aquesta persona
li fem baixar pes
és com un camión
que el motor no tira
li fem baixar pes
i per tant
li traiem la càrrega
que porta
la immensa
la immensa majoria
la immensa majoria
de les vegades
fins i tot
ni sense medicació
ni a prou
per tant
no té
no té
no té
res a veure
amb l'altre
que no pot mai
deixar d'estar
medicat
i prenent
solaments d'insulina
també és veritat
que
la diabetes tipus 2
diguem-ne
la quantitat
de complicacions
des del punt
de vista vascular
que té la diabetes tipus 1
la tipus 2
no la té
o la tindrà
molt difícilment
o només
en aquelles situacions
de cronificar
d'haver sigut
diagnosticat
diguem-ne
en edats
molt tempranes
i que realment
no s'hagi abordat
cap tractament
correcte
la grans
el que és una llàstima
és que
aquestes complicacions
de
bueno
la mateixa malaltia
i totes les seves complicacions
que van destruint
a poc a poc
el sistema vascular
i els òrgans
d'hiana
d'aquest sistema vascular
això
ho provoca
simplement
diguem-ne
menjar més del compte
menjar malament
tindre una obesitat mòrbida
estar-te en una situació
diguem-ne
de descuit general
del que són els hàbits
i estils de vida
des de l'exercici físic
a el que és
l'alimentació
i quan en aquest moment
estàs veient
que
el que està passant
en la població infantil
on
doncs
les llaminadures
el que és la bolleria
aquesta
d'industrial
està acabant provocant
doncs
en lloc
d'aquesta obesitat
que l'estímul
per l'exercici físic
s'està perdent
que en lloc
de jugar
i córrer
amb bicicleta
i la pilota
doncs
és sedentarisme
a l'ordinador
i a la
i a la cònsola
de no sé què
i tots aquests hàbits
estan provocant
una generació
que clar
avui
és fer
també és fer
una ficció
que passarà
d'aquí 20 anys
però
el que
ha passat
amb Genrere
i el que estem veient
és que
tota aquesta generació
pot començar a tindre
molt més aviat
del que s'estava
diagnosticant abans
tots aquests problemes
de la diabetes tipo 2
i és una bestiesa
que això passi
simplement
per
per
per
per un abús
per un abús
perquè
quan parlem
d'obesitat infantil
de quin percentatge
per sobre del pes estàndard
estem parlant
doncs
mira
pesen 15
20 quilos més
del que haurien de pesar
més
és això
això ja seria
una obesitat
déu-n'hi-do
sí
sí
i això és per manca
de portar una dieta equilibrada
per manca d'activitat
i clar
va pujant
va pujant
els nens
que ja tenen
un sobrepès
si no
els educa
els pares
perquè portin
una dieta equilibrada
i facin
una activitat física
aquests nens
s'han descuidant
com diu el doctor
Zerà
l'augment de consum
de llaminadures
i la falta d'activitat física
en aquests nens
però els pares
són els que posen
el plat a taula
per tant són els primers
que han de canviar
la mentalitat
el xip
clar
han de canviar el xip
perquè quan va una persona adulta
a parlar amb vosaltres
i veieu
que té un excés de pes
doncs lògicament
plantegeu una dieta equilibrada
i ja els hi costa
plantejar-li una dieta
i un canvi d'hàbits
a un nen
és molt difícil
és molt difícil
hi ha molts factors
i a més parlem
de l'edat de la pobertat
que hi ha moltes complicacions
en el seu desenvolupament
i tant
aquí heu de tenir
molta mà esquerda
molt
molta
l'únic que
des de la banda
d'infermeria
quan venen a la consulta
per explicar-los la dieta
intentem
perquè no sigui
un canvi molt brusc
perquè si fas un canvi
molt brusc
en l'alimentació
possiblement no te'l facin
llavors intentem
adaptar-nos
el màxim possible
a l'alimentació
que porten
i poquet a poquet
anar fent
petits canvis
que no se n'adonin
i que vagin
que puguin arribar
a fer una dieta equilibrada
sense que
el pacient
a la persona
li impliqui
fer uns canvis
molt bruscos
i una mica
d'activitat física
ara el que
intentem
és que
la gent gran
que surti a caminar
que se queden molt a casa
i la gent jove
posparticipar
a l'escola
se fan moltes activitats
posparticipant
en alguna activitat esportiva
i amb això
hi ha un element
que dèiem abans
amb allò del diagnòstic
que és molt diferent
i fins i tot
en aquest cas
és perjudicial
per la tipus 2
així com hem comentat
per exemple
aquesta
diguem
aquesta vivència
d'una nena
de 3 anys
que el porten
a urgències
i té aquesta
situació aguda
el debut
de la diabetes tipus 1
sol ser
molt dramàtic
i es diagnostica
perquè és la pèrdua de pes
és la set intensa
que síntomes evidents
llavors acabes
diagnosticar-lo
desgraciadament
diagnostiques
aquesta pobra
nen o nena
i entra dins
aquest circuit
el problema
d'aquesta
nova diabetes tipus 2
infant o juvenil
per dir-ho d'alguna manera
és que
no li passa això
aquest fracàs
d'aquest motor
és poquet a poquet
llavors els dintells
de l'umbral
de sucre
que dèiem
amb aquest regulador
no arriben
a aquesta xifra
i arribaran
però molts anys
més tard
en tot cas
llavors
tota la simptomatologia
és molt més silent
és una simptomatologia
que pràcticament
només la trobas
amb un anàlisi
de sang
probablement
o punxant el dit
i difícilment
tindrà aquest quadro
intens
en un moment determinat
per tant
poden passar
bastants anys
amb que una persona
un jove
estigui desenvolupant
ja
un fracàs
d'aquest sistema
regulador
i tingui una taxa
de sucre
en sang
una mica alta
no molt
però una mica alta
i això
comença a fer mal
sense que tu
t'en donis compte
només és
l'única manera
que serà
és que es faci
una punxada
que es faci
una analítica
de rutina
i és una franja
d'edat
on es fa molt poc
no hi ha
aquests controls
habitualment
perquè no estan
al mercat laboral
quan entran
al mercat laboral
hi ha aquestes
relacions periòdiques
ja han passat
aquella fase
de tot el sistema
del nen sa
no hi ha una necessitat
sinó
agafa una malaltia
llavors
poden passar
molts anys
fins que això
es diagnostiqui
l'únic indicador
clar
és
moltes vegades
aquest cansament
aquesta subnolència
aquesta apatia
i l'obesitat
informació
i coneixement
és el que intentem
en la mesura
del possible
també divulgar
des d'aquest espai
que fem
en col·laboració
amb la xarxa
per acabar
si aquesta nena
de 3 anys
en lloc
d'anar-hi
al centre
al centre
llevant
en aquest cas
doncs
visqués a Ruanda
i no hagués tingut
un dispensari
que hagués passat
amb aquesta nena
de 3 anys
s'hauria mort
directament
no se li hauria
diagnosticat
i en el millor
dels casos
si s'hagués fet
casualment
no hauria tingut
el tractament
d'insulina
Sí
és aquest
avui
fem el programa
per la crida mundial
que hi ha el dia 14
de la diabetes
molt pensat
l'obesitat mundial
de la salut
òbviament
pensa més
en el context mundial
que no pas
les preocupacions locals
nosaltres
ens hem centrat
el programa
molt
en el que avui
no està controlat
que seria això
i no tant
en el que sí
que està controlat
però malauradament
en el món
avui
hi ha moltes
o sigui
aquesta és una malaltia
que sense la insulina
és mortal
Sí
l'economia
és capaç
de ser global
per bé
i per malament
la salut
també ho hauria de ser
per tant
jo diria
que aquesta nena
de Ruanda
també hauria de ser
problema nostre
i tant
jo crec que és
problema nostre
i tant
Joan Maria
Azzerà
en Belén Vargas
moltíssimes gràcies
fins al proper programa
Gràcies