...
Dos minuts passen del punt de dos quarts
de 10 del matí. Ensetem la nostra volta al món
en 28 dies, una volta al món que avui ens porta
cap a un país europeu, cap a un país del Càuques,
un país que aquests dies està d'actualitat
i un país que coneix molt bé el nostre convidat.
Ell és actualment el director de futbol base del Nasti,
que és el Llagó Aguilar. Llagó, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Però durant dues temporades, temporades futbolístiques,
2005-2006, 2006-2007, vas estar vivint a Georgia,
fonamentalment a la capital.
dirigint, treballant amb un dels equips de la capital,
amb un dels equips de futbol, el locomotiv de Tbilisi,
amb un conveni en col·laboració amb el Barça,
amb el Futbol Club Barcelona.
Quina feina feies allí?
Doncs, més o menys la mateixa que faig ara,
que era dirigir el futbol base.
Ells necessitaven una persona europea, diguéssim,
amb una mica més de coneixements del futbol modern.
Llavors es van ficar en contacte amb el Barcelona
per demanar un tècnic d'allà i teníem una certa vinculació.
I m'encarregava de dirigir el futbol base.
Quan vaig arribar no tenien pràcticament res.
Vam haver de crear una selecció per crear els equips.
Vam formar els tècnics, vam establir una mena de protocols
i vam començar a funcionar.
Aquests dies s'està parlant molt de Geòrge.
S'estem coneixent, de fet, una mica més la realitat d'un país
que, sincerament, desenganyant-nos de Llago, era força desconegut.
Fins i tot abans comentàvem que per tu mateix,
en el moment en què et diuen que has de treballar a Geòrge,
dius, bueno, exactament això, on ho vull que m'anar al mapa, no?
Sí, de fet, quan se'm va proposar vaig haver-ho de buscar
i la meva família em va buscar informació perquè no coneixia pràcticament res.
a banda dels jugadors georgians que correm pel futbol europeu,
que són Calatze i Coviasvili, els més coneguts, Arbelatze també.
Calatze està a Milán, Coviasvili al Xalque, Arbelatze va estar a l'Àjax
i ara recentment a l'Evante.
Hem convidat el Llago, no perquè ens faci d'expert en relacions internacionals,
però aquests dies s'està parlant molt del conflicte amb Ossetia del Sud,
aquesta regió separatista de Geòrge,
que és el fet d'una república que havia format part de l'antiga URSS,
de l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Després hi ha hagut una guerra, de fet, amb Rússia,
que havia donat suport a Ossetia del Sud.
Explica'ns una miqueta, per la gent que som la immensa majoria
que no coneixem la realitat d'aquella zona,
quins són els orígens d'aquest conflicte?
Bé, jo estant allà ja vaig estar al tant d'una mica de la situació
perquè no era gaire evident de portes en fora,
però, per exemple, el meu traductor venia d'una de les regions separatistes d'Afhàcia.
Ell sabia espanyol perquè havia viatjat a Madrid
amb un programa que s'havia fet semblant al que es va fer amb els nens del Sàhara aquí a Catalunya,
perquè ell venia d'aquesta regió on hi havia hagut guerra,
regió separatista, i a més a més el seu pare havia mort,
i ja em va explicar una mica el conflicte.
Llavors, les dues regions, hi ha una sèrie de població que vol la independència de Geòrgia,
i llavors els georgians van haver d'emigrar d'aquelles regions,
els georgians que no volien la independència.
Llavors, pel que he anat seguint ara per les notícies
i pel que jo ja estava informat, hi havia dubtes de si va començar Geòrgia,
si va començar Rússia.
Sembla ser que els georgians es van defensar d'una possible expulsió
de georgians d'aquestes regions per part dels habitants d'Ossetia.
Els russos el que havien fet els últims anys era donar passaport rus
a molts ciutadans que volien la independència per recolzar-los i debilitar Geòrgia.
Llavors, amb l'excusa de defensar els ciutadans russos
quan Geòrgia va respondre a aquestes expulsions,
van entrar en aquesta guerra.
I llavors, amb l'excusa de defensar els ciutadans russos,
que evidentment eren la gran majoria,
perquè possiblement s'havien repartit passaports per tenir la ciutadania.
Això és el que vaig copsar quan estan allà,
el que he copsat per el que m'explica la gent amb qui encara mantinc contacte,
i més o menys el que vas entenent de la premsa.
Estem parlant, per tant, d'un conflicte força complex
i d'un conflicte amb el qual hi ha dues regions d'aquest país,
Geòrgia, un país ja prou petit,
i dues reunions que no són independents a nivell internacional
perquè no s'han reconegut pels organismes internacionals,
però que de fet ells viuen pràcticament en independència.
Sí, són dues regions, una perquè et facis la idea que té uns 70.000 habitants,
que és Ossetia, l'altra és una miqueta més gran, però amb menys població,
a més és una regió molt bonica, amb costa, abans era una zona turística,
que és la regió d'Afhàcia, i vaja, jo quan estava allà em preguntàvem pel problema del País Basc
i de Catalunya, perquè ells estaven una mica al tanto també del tema,
i per buscar una mica similituds.
Referents buscaven.
Sí, sí, sí, volien entendre una mica com ho encarava a Espanya també,
perquè semblava que era una situació una mica similar en principi,
però semblava que bastant més greu.
No té absolutament res a veure amb això.
No té absolutament res a veure amb això.
Aquests dies hem de ser parlant molt de Geòrge,
hem de ser parlant per motius dolents, per aquest conflicte bèl·lic,
però Geòrge és un país interessant,
és un país amb una geografia molt variada.
Físicament, com m'ubicaríem?
Què explicaríem?
Què dessecaríem de Geòrge, llagó?
Geòrge és un país preciós.
És molt petit, però com bé dius, és molt variat.
Està ubicat en una zona molt interessant,
no només políticament, perquè no hi ha petroli, no hi ha gas,
però és un país molt important de pas, de petroli i de gas,
i per això hi ha aquests conflictes, possiblement.
Però és un país on pots trobar un clima semblant al que tenim aquí,
potser més fred a l'hivern i més calorós a l'estiu,
però la gent fa molta vida de carrer perquè el clima ho permet,
tenen muntanya molt a prop per fer esquí...
Al Cauca.
Sí, sí, sí, per fer esquí amb unes pistes espectaculars
i també tenen platges.
Tenen la costa del Mar Negre, que és la costa de la regió d'Afhàcia,
que potser és la més bonica i, lamentablement, és difícil entrar-hi.
Però hi ha una ciutat bastant turística, que és Batumi,
que amb aquesta ciutat sí que es pot entrar amb facilitat
i la gent va allí a gaudir de la platja.
De fet, la zona aquesta de la costa del Mar Negre
és segurament el principal destí turístic,
la part més coneguda de Geòrge, no?
A part de la capital, potser sí.
El que passa és que Geòrge és un país també on es treballa molt el vi
i llavors també hi ha una regió vinícola on també és bastant visitada.
No és un país turístic, de moment s'està explotant una mica.
Jo crec que amb el futur ho serà perquè és molt variat, és molt bonic.
Tenen parcs nacionals, que també era un dels problemes que hi havia ara amb la guerra,
que els russos els estaven bombardejant, cremant boscos
i ara això no ha estat transcendint tant, però m'ho explicava en aquests dies
que també estan patint per això, perquè tenen uns parcs nacionals molt bonics,
amb molta riquesa i estaven patint una mica també per això.
La zona que més coneix el llagó guilar de Geòrge és la capital, Tbilisi o Tiflis.
Aquests dies, vaja, depèn de l'etimologia, de la denominació,
ho hem conegut d'una manera o d'una altra.
Com és aquesta ciutat? Com és la capital?
Quan vaig arribar em va sobtar l'estat, perquè era molt caòtic tot,
no hi havia un ordre amb el trànsit, els carrers estaven bastant malament,
però un cop t'hi vas endinsant, és una ciutat molt maca.
A més, en aquests dos anys, cada vegada que feia un viatge de tornada cap allà,
notaves canvis, que la ciutat havia crescut, que havia millorat,
havien asfaltat carrers, havien senyalitzat els carrers, havien ficat semàfors,
havien il·luminat edificis emblemàtics, la catedral la van fer
durant aquests dos anys que estava jo, una catedral impressionant, enorme,
que encara està en construcció.
i la veritat és que és una ciutat per visitar perquè és molt bonica.
Potser en tres o quatre dies t'acabes, perquè els museus no estan gaire treballats
i no hi ha gaire cosa per veure, però sobretot les catedrals ortodoxes
són molt boniques per veure.
els dos carrers principals, que són Xapxabatze i Rustabelli,
que són noms de dos escriptors lleureans, són els més emblemàtics,
i després hi ha un castell preciós a la muntanya,
hi ha moltes coses per veure, sobretot d'edificis antics.
De fet, ara parlaves del carrer Rustabelli,
segurament una de les vies principals i una de les activitats principals
que es pot dur a terme, Jordi, ja tinc entès,
és la de prendre un cafè tranquil·lament amb el que comentaves ens d'un clima benigne,
prendre alguna cosa en una de les terrasses d'aquests cafès
com fem sense anar més o menys de Tarragona aquests dies a la plaça de la Font, no?
Sí, en èpoques de guerra ho van deixar de fer,
però són gent d'estar molt al carrer, te'ls trobes asseguts
o fins i tot sense seure, xerrant pel carrer i fan molta vida al carrer.
I poc abans d'arribar jo a treballar havien creat una zona d'oci,
un parell de carrers peatonals plens de bars,
d'un senyor que va comprar molts locals allà
i li va donar una mica de vida al tema
i va fer un bon negoci perquè la veritat és que ha tingut èxit,
són una mica exclusius perquè el preu d'aquests bars
no es correspon al preu dels altres que trobes per la ciutat
i, bé, a Jordi és un país també on hi ha moltes diferències socials
i el poder adquisitiu d'alguns a pocs és molt alt
i de la majoria és bastant baix.
Llavors, anar a aquests llocs per un europeu és com anar a qualsevol llocs.
Relativament normal, però pels locals és complicat.
Parlem, Iago, precisament del dia a dia, de la vida quotidiana de Geòrgia.
parlaves d'aquestes diferències econòmiques.
Com és el dia a dia a Geòrgia, a Tbilisi, per exemple, a la capital?
El dia a dia de les persones d'allà, bastant complicat,
perquè hi ha molt d'atur i llavors la gent està bastant al carrer.
Jo, per exemple, quan anava en cotxe cap als camps de futbol,
hi havia una zona on et podies trobar 100 o 150 homes
amb eines de treball per anar a la construcció
esperant que arribés algú amb un camió
que es volgués fer una casa o que volgués començar una construcció
i contractés allà a treballadors.
A peu de carrer.
Sí, sí, a peu de carrer.
Llavors tenien allà les eines per anar a treballar.
Hi ha molt d'atur.
Normalment veus molta dona treballant, sobretot a les botigues.
Potser hi ha quatre o cinc dones en un supermercat
i un sol home amb funcions de vigilant, en teoria,
però pràcticament tot el dia assegut.
També molts postos de vendem volant de menjar
també portat per dones normalment
i hi ha molt més atur masculí.
I econòmicament, per tant, la situació és complicada
per la majoria de ciutadans.
Sí, perquè és un país pobre
i llavors hi ha moltes coses per fer
però pocs recursos per portar-ho a terme.
Llavors el dia que puguin tenir recursos
hi haurà molta feina
i la gent treballarà segur
perquè els carrers estan molt malament,
els edificis també.
Jo mateix vivia al barri Pudent, diguéssim,
a Baque, al costat de l'estadi al locomotiu
i del parc de Baque, que també és preciós,
però si veies l'edifici per fora
no era gaire diferent dels que s'han vist aquests dies
a les imatges pràcticament destruïts per la guerra
i abans d'aquestes bombes no devien estar gaire millor
perquè per fora estan destrossats
i fins i tot les escales
o si algú volgués tallar el telèfon i la llum
tenia els cables a vista
i en canvi per dintre el pis estava molt bé.
Llavors, bé, he estat a cases de gent
si era gent normal, doncs,
amb poder adquisitiu normalet, doncs,
per dintre estaven molt decorades, molt bé.
La vida normal d'un treballador, doncs,
era anar a treballar bastant tard
pel que vaig veure
perquè es feia dia, doncs,
com aquí a les set o les vuit
però fins a les deu no es ficaven a treballar
i a més amb un ritme molt lent.
O sigui, el georgia, pel que vaig veure,
és una mica dropo a la feina,
li costa...
És molt impacient
però quan et demana alguna cosa
però si li demanes tu has de demanar-ho moltes vegades
i has d'estar molt a sobre
i llavors, normalment,
vaig tenir sort
perquè amb els dos o tres ajudants que tenia
si els donaves coses per fer
i les feien bastant ràpid
però sí que veia que amb altra gent
havies d'esperar bastant,
arribaven tard a la feina,
fins i tot per ells era
com un símbol d'importància
l'arriba tard,
que la gent t'esperés.
Això sobta, clar, amb la mentalitat
d'algú de la península
o de l'Europa més occidental,
això sobta completament, clar.
Fins i tot a vegades emprenyava
i llavors, clar,
la gent començava a treballar a les 10 o dos quarts d'onze
i llavors a les 3 o les 4 anaven cap a casa
i pràcticament ja s'estaven a casa
o anaven a fora.
També els agrada molt anar a dinar plegats,
veuen bastant, encara hi ha...
A moltes coses és com a Espanya fa uns anys,
perquè no hi ha gaire normes amb el trànsit,
encara van sense cinturó de seguretat
per fora de la ciutat,
per dintre de la ciutat.
La policia s'hi està ficant,
però no gaire,
amb els controls de velocitat a la ciutat sí,
però fora no.
Hi ha molts accidents de trànsit
i moltes morts,
que potser no se'n parla tant
als mitjans de comunicació com aquí,
però n'hi ha.
I jo mateix vaig viure amb un nen de l'escola
que va estar en coma
i veus situacions
més a nivell intern del país,
del que deies del funcionament,
de com funcionen els hospitals,
de com està tot,
i és bastant dur,
perquè aquest nano mateix va estar en coma
i veies els doctors baixant a demanar sang,
baixant a demanar...
per afaitar-li el cap,
maquinetes d'afaitar.
I era un hospital de nens,
era un hospital infantil,
no hi havia gaire recursos,
estava bastant brut.
Era un endarreriment, per tant.
Sí, sí, en tots els sentits,
i llavors per això et deia
que em pare era com a Espanya
fa bastants anys,
amb el sentit del trànsit,
perquè poden anar set amb un cotxe
i no passa res,
perquè veuen
i després condueixen
i no passa res.
Bueno, passa que hi ha accidents,
però a nivell...
Però a ells no li donen importància,
és la cosa més normal del món.
Sí, sí,
i de fet amb aquest accident
va passar això, no?,
que un dels pares
havia begut més del compte
i van tenir un accident,
fins i tot amb el tema
de les noies,
també és com a Espanya fa temps,
que han de demanar permís
als pares per sortir,
el tema de la virginitat
fins al matrimoni
també ho porten bastant en sèrio,
sobretot les més locals,
no?,
i hi ha un acostum
bastant sorprenent,
que ara ja no es porta tant,
que és que els novis
les segresten.
Com, com?
Quan hi ha una parella
que està sortint fa temps,
doncs, una nit,
el novi
replega dos o tres amics
i van a casa la noia
o després de quedar amb ella
i la segresten
i passen una nit a fora.
Llavors, com sembla ser
que no està ben vist
el no arribar verge
al matrimoni,
com ja no saben
què ha passat aquella nit,
normalment els obliguen a casar.
Això era un acostum,
sembla ser que més antiga
i ara, com a tradició
encara es manté una mica,
doncs, que se segresten,
les noies es deixen segrestar,
o a vegades no segresten,
però que és un acostum
que una mica per tradició
algú encara la porta a terme
i algú està investigant
també algun periodista europeu
que hi ha algun tipus de segrest
que no és tan consentit
i sobretot als pobles
és una mica contra la voluntat encara.
De religió, són ortodoxos.
Sí, jo del tema de la religió
no estic gaire informat,
però sí, són cristians ortodoxos.
Vaig a estar a algunes misses
veient com funcionava.
Hi ha un parell de costums
també que em van sobtar,
que és que les dones
no poden entrar en pantalons
i sense el cabell tapat.
Llavors, si van acompanyant
un turista,
bueno, un europeu turista,
a mi mateix,
doncs algunes sí que miraven
de mantenir aquesta tradició,
algunes altres, doncs,
si no la podien complir
perquè havien vingut amb mi
i anaven en pantalons,
doncs entraven igualment.
Potser demanaven un mocador
allà a l'entrada de l'església
es tapant el cabell,
com a molt,
però entraven igualment.
I alguna no,
alguna ho respectava
i es quedava fora.
I un dia a l'hivern
jo mateix portava un gorro de llana
d'esport
i jo sabia
que m'havia de treure el barret,
però aquell dia
no em vaig en recordar
i un nano
a l'antiga capital,
amb Xeta,
on hi ha una catedral
molt important
i aquell dia era,
potser,
el dia de Sant Gheorghi,
que és el patró de la ciutat.
Hi havia molta gent
i un nano jove
em va assenyalar el cap
i molt amablement,
i llavors hi vaig caure
i me'l vaig treure.
És una de les dues
costums que tenen
a nivell de respecte
a la religió
i d'altres
que no de conèixer,
evidentment,
però després
les misses són bastant solemnes
i heu sentit la música,
doncs...
Molt cerimonial.
Sí,
i en algunes
es fiquen
Can Gheorghià,
que és molt bonic
i els mossens ortodoxos
no estan asseguts
com aquí,
van parlant
i van movent-se
entre la gent.
Hi ha molts postos
per posar espelmes,
normalment es fiquen
en un puesto
per Sant Gheorghi,
una altra per els morts,
una altra per la família,
depèn,
hi ha diverses simbologies
i funciona també
bastant el comerç
a l'entrada de les esglésies.
Hi ha molts records,
hi ha moltes creus,
postals,
imatges
i xoca una mica
perquè respecten molt
la religió
però
en alguna església
tenen fins i tot telèfon
en aquests locals
de venda
i és com una paradeta
oberta
amb una mena de,
em perdó per l'expressió,
una mena de supermercato
de mercadet
al costat de l'església.
Sí,
és una parada molt petita
amb una dona
normalment asseguda darrere
i amb moltes imatges
per sobre
i creus
i calaixos
i amb una d'elles
em va sobtar,
era l'antiga catedral
de Teblici,
la capital
i em va sobtar
perquè tenia telèfon
i durant una missa
li sonava el telèfon
i parlava fluixet
però
eren coses
que no en tenia gaire
i passava també
una mica
amb els sopers.
ells també són
molt respectuosos
amb el tema
dels sopars,
amb els brindis,
allà funciona diferent,
allà
normalment hi ha
un director de taula
que es diu Tamada
que és el que proposa
el discurs
de cada brindis,
a cada brindis
fan un discurs.
Això en els àpats
cerimoniosos,
en els àpats importants.
Llavors ells serveixen
el vi
amb un got
i després tens
llimonades
o aigua
per beure
amb un altre got
però si tens set
no veus vi
fins que no proposin
el discurs,
seria una falta
de respecte.
Sent estranger
doncs entenen
que potser no ho saps
però bueno,
si ja portes temps
doncs és millor
que ho respectis.
Llavors
quan el Tamada,
el director
de la taula
proposa el brindis
que pot,
el discurs
pot durar
és de 15 segons
fins a minuts.
llavors ell veu
i llavors l'altra gent
de la taula
també ha de fer
un petit discurs
sobre aquesta mateixa cosa
i llavors va canviant
la temàtica
dels discursos
pot ser per la família,
pels morts,
pel futbol,
per la guerra,
per la pau,
per el que sigui
i llavors la gent
va parlant
i va veient
i xoquen
de tant en tant
els oigots
però si no
l'aixequen
i ja està
i algú doncs
simplement diu salut
i veu
sense parlar
però hi ha com
un protocol
i si la taula
és molt gran
és un no parar
perquè quan han acabat
tots
el temà
ja està proposant
un altre discurs.
Déu-n'hi-do.
Comentaves que
hi ha zones vinícules
importants,
comentaves també
que hi ha un grau
d'alcoholisme
també considerable,
què és el que veuen
els georgians?
Molt de vi
i vodka
també.
Normalment
aquest sopar
si es veu vi
no es veu vodka
i si es veu vodka
no es veu vi.
No barrejant amb això,
són bastant intel·ligents
i són bastant experts.
Si han de veure
en condicions.
Sí, sí, sí.
A mi em van tombar
un parell de vegades
una d'elles
en vodka
i un altre en vi
i això que a mi
no m'agrada veure
però també pel tema
del respecte
mires de fer-ho
i de fer un esforç
i bueno.
Sí, però és l'esforç
i després a la segona
vegada
li vaig dir
al meu
ajudant
que jo brindaria
però que se les veuria
a ell
i llavors a les següents
acabava ell doblat
però jo mai més
i hi ha una regió
que es diu
Cajeti
que la capital
és Telabi
que és potser
la més típica
en quan a vins
i després
la traïció
del vodka
hi era
més a nivell
a nivell
soviètic.
Jo crec que
beuen més vi
potser
perquè no és
potser no és tan fort
i és més típic d'allà
i és el que corre més
amb aquests dinars.
El vi i el vodka
per tant
tenen una importància
en la gastronomia
perquè fa els plats
perquè fa el menjar
tenen una cuina típica local?
Sí, a més boníssima
molt variada
si vas a un dinar típic
normalment sempre
veuràs el mateix
perquè el que fan
és omplir
a mi em xoca
el de la guerra
i no ho entenia massa
perquè el Georgià
és molt cordial
és molt amable
és molt respectuós
i
és molt acollidor
llavors no entenia
tot això
i la taula
és un bon exemple
amb el tema
dels brindis
amb el tema
de voler educar
l'estranger
perquè entengui
els costums
i tenir molta paciència
i el tema
de la taula
vas a dinar
a qualsevol lloc
sigui casa
o sigui restaurant
ets el primer
a seure
ets el primer
a rebre el menjar
si ets de fora
o ets la primera
vegada que coneixes algú
i omplen
la taula de plats
és impressionant
llavors
la cuina és molt variada
però clar
vas a dos o tres
dinars o sopars
i has vist
la meitat de la cuina
perquè
fiquen de tot
i
normalment
duren molt
els dinars o sopars
sobretot
si els brindis
i el menjant
va arribant
va arribant
va arribant
i no s'acaba mai
tenen plats típics
com el gincali
per exemple
que són uns saquets
de pasta
farcits de carn
a mi em recorda molt
els galets nostres
de Nadal
la sopa de galets
perquè
normalment hi tenim
el caldo
i tenim la pasta
i tenim la carn
i llavors ells
ho fiquen tot a dintre
diguéssim
és un saquet
de pasta
que fan ells
que sembla un bolet
ficat cap avall
i dintre té
una boleta
de carn
amb una mica
de caldo
llavors això ho agafes
amb les mans
i la història
és menjar-ho
i anar sucant
sense que caigui
el líquid al plat
al principi riuen
si et cau el líquid al plat
perquè no l'has menjat mai
i ets un expert
però després
amb el temps
ja et van felicitant
si ho fas bé
després hi ha una pizza
de formatge
que es diu
hajapuri
que en funció de la regió
doncs
té diversos noms
hajapuri
meruli
megruli
depèn de la regió
i del tipus de formatge
normalment
que n'hi ha un boníssim
que porta ou ferrat
de dintre
que em penso
que ve de la regió
aquesta separatista
de Fàcia
o de Jara
la de Batumi
una de les dues
em penso
que és més de la costa
i aquest
per mi
és dels més bons
et veig força posat
amb el tema
de l'idioma
abans ens comentava
que ha fet
havies tantejat
fins i tot
havies après
una mica
de georgia
això sí
el georgia
es parlarà majoritàriament
i el rus
abans es parlava
però és un idioma
que està gaire ben desús
i fins i tot
no sé fins a quin punt
mal vist parlar-lo
jo vaig tenir
l'experiència
de voler
començar
a estudiar rus
perquè ho veia
més útil
havia de ser un projecte
a diversos països
soviètics
llavors
vaig creure
més útil
aprendre rus
vaig començar
amb una professora
rus
pràcticament un mes
però llavors
em van explicar
que la gent
més jove que jo
ja no estudia
el rus
a les escoles
fins i tot
no ho veien gaire bé
per la problemàtica
que hi ha
que jo estudies rus
i em demanaven
que estudies georgia
perquè a més
em semblava
que no m'havia de moure
i al final
de fet
no em vaig moure
de georgia
i vaig canviar
georgia
tampoc tenia
les millors condicions
per aprendre georgia
perquè tenia traductor
en espanyol
parlava amb molta gent
en anglès
i sobretot
el segon any
viatjava molt cap aquí
però bueno
sí que vaig aprendre cosetes
per anar a comprar
per anar en taxi
per anar a un restaurant
doncs més o menys
m'entenia
abans d'entrar al llagó
també ens comentava
que la cultura local
és una cultura molt rica
abans ens parlaves
d'aquestes cerimònies
en el món dels àpats
però per agafar cultura popular
i les danses
especialment
el llagó
es va quedar
fins a cert punt
frapat
molt interessants
sí
l'experiència de George
a mi m'ha marcat
i de fet
el fet d'estar aquí
parlant de la situació
de la guerra
i tot això
potser és
per intentar fer
alguna cosa per ells
i que la gent
conegui aquest país
perquè a mi m'han tractat
superbé
m'ha canviat la vida
i de fet penso
que no estaria
director del Futbol Basi
al gimnàstic
si no hagués estat allà
amb aquesta experiència
amb el Barça
i m'ompleren tots
en els sentits
professionals i personals
llavors el tema
de la cultura
si hi ha gent
sobretot
amb possibilitats econòmiques
que es permet
el luxe
de fer un viatge
tant sigui curt
com llarg
només per veure
a Vallgeurs
ja
jo ho recomano
de fer un viatge
a la Tbilisi
al bitllet
si l'agafes amb temps
potser el pots trobar
per 500 o 600 dòlars
però
és un viatge car
ho reconec
però
si algú té l'oportunitat
i ell s'ho pot permetre
d'anar
i informar-se
de quan hi ha
a Vallgeurs
ja a la Tbilisi
d'una de les dues
companyies més importants
que són
Erisioni
i Suhishvili
em penso que és
n'hi ha tres
i Rustavi
em penso que és l'altre
si algú s'ho pot permetre
que ho faci
perquè a mi
la primera vegada
em va impressionar
i no té res a veure
amb veure-ho
amb un DVD
s'ha d'estar
en un teatre
en una òpera
i veure-ho en directe
després
si s'ho poden permetre
fer un viatge pel país
i estar-s'hi uns dies
és maquíssim
el dia a dia
és car
resulta car
per l'europeu?
no
no
allà
respecte a ell
sí
no
no és gaire baratet
respecte a ells
però respecte a nosaltres
el pa
doncs
perquè m'entengueu
allà em costava
60 tetris
que eren els cèntims
de la moneda
allà
tetris de Cibon
sí
bueno tetri
aquí serien 30 cèntims
ens queden 30 segons
llagó
hi haurà algun futbolista
de Geòrgia
de Tbilisi
que apareixerà
pel panorama internacional
en els propers anys
espero que l'Evan Quenya
que és el nano
que vaig portar a provar
al Barça
després va estar el Levante
el Levante sí que se'l va voler quedar
ara està el Xalque
el va comprar el Xalque
per una suma important d'iners
i bueno
és de l'edat del Bojan
encara és jovenet
però ja està a la selecció absoluta
des de fa un temps
el vaig fitxar només a arribar
estava al Dínamo
el vaig fitxar pel Locomotiv
i espero que sigui ell
o qui sap si arriba el Nàstic
ve de saber
podria ser
va jugar un dia contra el Nàstic
quan van venir a un torneig
llagó
moltíssimes gràcies
gràcies per fer de Cicerone
per Giorgio
un país força desconegut
gràcies
bon dia
a vosaltres
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies