a la ràdio.
Tres minuts hi seran tres quarts d'una.
Continuem endavant.
Ja saben que el divendres,
després de parlar de cinema i videojocs,
toca saludar en Pep Calvet.
Pep, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
El Pep ve avui acompanyat.
Ara saludarem els nostres convidats,
però abans, com sempre, repassem l'agenda,
que, vaja, aquests dies
les propostes es multipliquen.
Sí, perquè a més de juny
és per autonomàcia
és el mes que més coses
i més atapeït està tota l'agenda, no?
O sigui, simplement donarem una miqueta de pinzellada
i les més importants ja les farem la setmana que ve.
Aleshores, aquest cap de setmana,
parlant de rides,
hi ha l'Open Ride Ciutat de Lleida.
Bé, simplement dir-ho
perquè suposo que la gent ja està apuntada.
Aleshores, cal veure en BTT
els dies 30, 31 i dia 1
a Vall Nord, a Andorra,
hi ha la Copa del Món.
O sigui, que hi ha tot el ventall de curses,
des de training de BTT
fins a velocitat...
Perdona, ventall de curses
i ventall de bojos, si em permets.
Sí, ja en parlarem,
aquí en tenim un parell, ja, també.
Bé, aleshores,
de córrer tenim la Reus per a la Reus,
val?, és aquest cap de setmana, el dia 1.
Distància?
El diumenge, la distància són 55 quilòmetres.
Bé, és el que fem cada dia per anar...
Sí, se pot fer bé perquè se surt a les 6 i mitja.
No, es pot fer bé, es pot fer bé, parlem-no d'això.
S'ha de sortir a les 6 i mitja al matí
i tens per fer-la fins a les 9 de la nit.
O sigui, a veure, anant caminant,
el que passa és que és llarga.
Bé, llavors, de muntanya al dia 7,
més que res la dic avui perquè la gent que es vulgui apuntar,
no ho sé si estan asseurides totes,
perquè n'hi ha molts de bojos,
perquè curses que a dos mesos vistes
ja estan asseurides les participacions.
La cinquena Cuita del Sol, que és a Areu,
és aquella carrera, vam parlar,
que surts el moment que te toca l'ombra
i has d'anar corrents i que no t'atrapi.
Vas pujant, vas pujant, pujant i fins on t'atrapa.
Si t'atrapa i només portes mil metres,
doncs te donen el diploma pels mil metres.
Quedes eliminat.
O sigui, el moment en què perds l'ombra t'elimina el sol.
O sigui, és molt curiosa, no?
I llavors també, doncs,
aquest no és dintre de l'aventura,
però ja és una aventura que les noies
s'obrin pas jugant a futbol.
Aquest cap de setmana, demà, concretament dissabte,
a partir de les dues i mitja,
al camp del Torreforte,
hi ha un campionat de futbol set femení.
Més que tot el poso perquè jo patrocino un equip femení,
com a altra escola de trànsit i new travel,
doncs a veure què fan.
Ets optimista o no?
Sí, sí, perquè les conec i ganes no em faltaran
i, a més, jo tinc ganes...
Bé, no, ganes no, segur que guanyaran.
Doncs vinga, la setmana que ve ens portes la copa.
Molt bé.
Què més, Pep?
Doncs bé, doncs això una miqueta així ràpid,
ara podem parlar d'aquests esportistes tarragonins amateurs,
no?, per dir-ho d'alguna manera,
que, bueno, que se matxaquen de tot el que jo dic aquí,
ho fan.
O sigui, ells donen fe.
Sí, sí, és aquests que el Pep va dir en aquestes curses
que nosaltres més o menys coneixem i estigem de bojos.
Deixa'm saludar un d'aquests...
Jesús, bon dia, Jesús.
Hola, bon dia.
Jesús Orno, t'agrada que et diguin boig?
Ho admets? Ho toleres?
Ara m'ha mirat amb una cara que em diuen...
A veure, lo admito, que me diuen que estoy loco,
pero es que este fin de semana lo he asumido.
He hecho una prueba este fin de semana,
pero digo, hostia, la gente tiene razón.
Ara ens ho comentarà,
perquè la Pallis ha estat d'aquelles de Campeonat Pallis,
vaja, amb totes les lletres.
Per què no ens presentes l'altre convidat, Jesús?
A veure, jo és que he venido alguna otra vez a la ràdio
porque hago muchas cosas, muchas carreras, muchos retos,
pero hoy traigo aquí a mi compañero de fatiga
que me gana en cuanto a retos
porque tiene muchas carreras de Montserrat Reus,
que son 100 kilómetros corriendo,
se ha recorrido España en bicicleta el solo,
ha hecho la Paris-Brest también el año pasado conmigo,
ha hecho la Barcelona de Perpignan este fin de semana conmigo,
y es el Joan Anton Rodríguez Núñez,
que aparte de todo es algo más mayor que yo,
pero tiene una fuerza de sacrificio y voluntad tremenda.
Así que, Joan Anton, bienvenido.
Bon dia, Joan Anton.
Hola, bon dia.
T'ha agradat la presentació o no?
Sí, home, jo crec que aquí només calia...
Sembla que aquí unes Olimpiades...
Escolti, això de boig, aquesta etiqueta,
quantes vegades t'ho han dit?
Bé, això ho solen dir bastant sovint,
més que res familiars, desconeguts,
tal o igual,
quan tens que fer una cosa d'aquestes així,
que et tires tantes hores perquè no es pot fer imprevist,
que et tires tantes hores entrenant,
t'ho diuen,
que veguis una persona a les 5 del matí,
a les 3 de la nit,
amb bicicleta per aquestes muntanyes,
t'ho diuen,
qui et veu diuen,
estàs boig, estàs boig,
però va,
no sumeixis.
I tu dius,
què diuen ells?
Ells sí que no en saben,
tu dius,
ells sí que no en saben.
Jo crec que és boig oi,
per fer-nos una miqueta d'idea,
ara el Pep ha parlat alguna vegada
d'aquestes,
de l'Arros Montserrat,
per exemple,
però per fer-nos una idea
d'aquesta pallissa que comentàvem ara,
aquesta prova,
la Barcelona per Pinya Barcelona,
és una competició en bicicleta,
és una competició dura,
perquè, vaja,
les distàncies són considerables,
prop de 600 quilòmetres,
però a més a més,
les condicions climatològiques
d'aquest cap de setmana
encara ho van endurir molt més,
no, Jesús?
Sí,
esta prueba ya la hicimos,
tanto el Tom como yo,
en el año 2006,
perquè es fa cada dos anys,
i és Barcelona,
Per Pinya Barcelona,
en bicicleta,
són 600,
unos 630 quilòmetres,
i hi ha que fer-lo
en un máximo de 40 hores,
salim el sàbado
a les 6 de la mañana
del Veródomo de Horta
i tenim fins a les 10 del domingo.
Bien,
hace dos anys la hicimos,
fóu bastant dura,
perquè hi ha molts quilòmetres,
hi ha que atravesar
los Pirineos dos veces
en dos dies,
i fóu molt dura,
però...
No passeu per la Jonquera.
No, no,
la passeu per el Col d'Ares,
que està molt,
molt, molt alto,
i aparte,
la bicicleta
lleva su portequipatge
perquè tenim que llevar
tot el necessari
per passar dos dies
en bicis
i la noix,
però el any pasat,
a partir d'Olot,
tirava hacia la costa,
con lo cual
se aplanava
un poco el recorrido.
Pero este año
hemos vuelto otra vez
al prepillineo
y bueno,
este año ha tenido
9.000 metros
de desnivel,
que 600 kilómetros
es mucho desnivel,
porque la Paris-Bresse
tiene 9.000 metros,
pero 1.200 kilómetros.
Este año ha sido
muy dura
por el desnivel,
pero aparte
por el agua
que nos cayó el domingo,
porque el domingo,
todo el domingo,
desde las 6 de la mañana
hasta que llegamos a meta,
agua,
pero mucha agua.
Vamos,
parábamos en los pueblos
a tomar un café,
a estar un poco en calor.
Vamos,
yo hice como los marroquíes.
En un bar
me tuve que lavar
los pies en el agua caliente
en el plegadero
porque tenía los pies helados.
Y la gente decía
hay que ver
qué día más mal
lo habéis elegido
para salir en bici.
Digo,
pues si usted supiera
que yo iba a poder
ir a las 6 de la mañana.
Supongo que son momentos
d'aquesta estona
en que,
fins i tot,
tú,
per uns instants
et planteges
home,
potser una miqueta botx
que ho estic,
no?
Home,
això t'ho planteges,
però no,
no sé,
jo la meva meta
sempre és quan
m'aproposo algo
o surto algo
és,
es pot fer,
ho ha fet algú,
doncs ja està,
si davant meu tinc gent
i ho ha fet algú
perquè no ho puc fer.
Aquesta és la vostra motivació?
Per mi sí,
per mi és fer coses,
aviam,
si tu ara a mi me dius
apunta't a una cursa
que no tinc res ni
molt menys popular,
allò una cursa
anem a fer
o caminar 20 quilòmetres
o anem a donar una volta
al faro o tal i qual,
no me motiva.
a mi el que me motiva
és...
Són els reptes.
Ho ha fet algú,
es pot fer això?
Jo quan arriba un lloc
amb una bicicleta,
amb un tamball o el que sigui,
diuen,
hosti,
per qui es pot baixar?
Ha baixat algú?
Sí,
doncs vale,
si ha baixat algú
i ja està bé,
doncs a mi.
No pots pensar
si aquest que ha baixat
és un professional
i jo soc un amatè.
No, no,
es pot fer això?
Això ho ha fet algú
en 40 hores?
Es pot fer en 40 hores?
Home,
que sí,
que no?
Doncs se fa,
perquè la prova aquesta mateixa
que ha d'estat dient Jesús,
van plegar,
no ho sé,
però va plegar molt de gent.
Eran 144
i llegamos 96.
Plegaron 48.
I tot això és gent
que per fer aquestes proves
abans tens que fer unes prèvies.
Vull dir,
no pot arribar qualsevol,
si no,
t'exigeixen fer unes prèvies.
El que parlem de París també,
a París va plegar un 33%,
no?
Sí, sí.
I claro,
gent de París
que vagi a fer la París-Bres-París
i venen gent de tot el món,
japonesos,
americans,
o el que sigui,
i que et plegui
trenta i pico.
Vull dir,
que no és gent
que no està preparada,
sinó que la gent
està normalment preparada.
Quins alicients tens tu,
Jesús,
per fer aquestes aventures?
Aliciente?
Sí.
Jo,
com el del torn,
superar retos dia a dia,
si no,
la vida és molt monòtona.
I, bueno,
tinc més retos
per aquest any,
però,
però,
és ir fent coses
noves
i motivar-te
i la veritat
que se sufre,
però jo en aquesta carrera
he sufrido mucho
i a lo mejor
si llevo un coche
d'existencia
me retiro,
però,
luego acabas
y estás muy orgulloso.
Què és el més bèstia
que heu fet?
El que teniu
la sensació
de per patiment
per la dificultat,
no sé què,
el més bèstia,
el que més us ha impactat
i quan ho mires
en perspectiva
dius,
mare de Déu.
Para sufrir,
cuando yo más sufrí
fue en la Montserrat Reus,
la primera que hice
de 100 kilómetros
corriendo por montaña,
que sufrí mucho,
mucho,
mucho.
Había hecho quebrantagüesos,
que llevo ya siete,
que es una prueba
cicloturista muy dura,
pero yo comparado
con Montserrat Reus
la del primer año,
la del segundo año
ya vas un poquito
más preparado,
más motivado,
eso,
pero creo que
la de Barcelona,
Perpiña Barcelona
ha superado
a Montserrat Reus
con creces,
esto ha sido
muy,
muy,
muy duro,
estamos a viernes
y aún me duelen
los cuárdices
y los lumbares,
ha sido muy duro,
mucha montaña,
yo creo que hemos subido
20 puertos
y hemos bajado tres veces,
yo no sé,
yo cuando llegué a la meta
se lo dije
al que la había organizado,
digo,
mírate en el bolsillo
si te ha dejado
con un puerto por poner,
macho,
pues que lo has puesto todos.
Tú que tienes
al Gero d'Italia
y te semblan o no re,
te semblan o no re,
dios,
¿está más pujando
el mortiloro o re?
Lo que pasa es que aquí
nos han puesto
un mortiloro,
un turmalé,
un alped,
todo seguido,
todo,
y la bicicleta con peso
y las bajadas,
no sé,
no sé dónde las ha puesto,
digo,
¿dónde tiene las bajadas,
majo?
Porque es que yo
no las he visto,
¿eh?
Es una pasada,
además,
de verdad que esta
no la voy a hacer más,
espero hacer 10,
pero esta no la voy a hacer más
porque es muy,
muy dura.
El ton mira
amb una cara
i volen dir,
ara diu que no la farà més,
però el 2010
la farem segur.
Sí,
no,
no,
jo estic segur que es farà,
vull dir,
jo estic segur que la tornem a fer,
vull dir,
el mateix es va passar
a la París,
i quan estàs al moment
dius mai més,
però al cabo
d'una setmana
ja està.
La primera,
Montserrat Reus,
el que t'està dient
va repetir
i està repetint,
jo crec que després
se repeteix.
Són moments,
o sigui,
a la mitja marató,
per exemple,
a la Tarragona,
tu parles
i no hi ha ningú
que et digui
no,
no,
està bé,
no,
no,
quan l'estàs sofrint,
la paradora ja ho diu,
l'estàs sofrint.
L'any que ve no vinc,
però l'any que ve
ja estàs desitjant
dos mesos abans
començar,
perquè a més
el problema
que tenim molts
que treballem
i això
és que només
entrenem
un parell de mesos abans,
no,
tret dels que ja
tenen unes altres fites,
no.
Però bé,
Jordi,
jo el que he volgut
perquè com sempre
parlo d'exageració
en la gent diu
hòstia,
aquesta cursa
la quebranta huesos
quan parlo d'ella
es porta gent
que ho fa,
és la constatació
del poble.
Hi ha gent de Tarragona
que la fa, eh?
Hablando de quebranta huesos
és que
lo mío con el Tom
es una pasada
perquè jo con el Tom
primero
me lo llevé
me lo llevé
perquè jo
había una prueba
que era la maratón
del desierto
los monnegros
con vices de montaña
y se lo comenté al Tom.
Digo, Tom,
¿qué te parece
si hacemos esto
con vices de montaña
y tal?
Bueno, total
que fuimos los dos
a esa niñena
e hicimos la prueba
soplaba muchísimo el aire
yo llegué a meta
y esperando al Tom
y el Tom que nos viene
y el Tom que nos viene
y el Tom cuando venga
me va a matar
y llegar el Tom allí
que ya llego de noche
digo, Tom, ¿qué tal?
Y dice, hostia, tío,
de puta madre
¿cómo se diga?
Pero es que me pasó igual
en la quebranta huesos
el primer año
que se viene conmigo
en la quebranta huesos
habían cambiado el recorrido
en vez de 200 kilómetros
230
con unos puertos tremendos
igual
y yo esperándole
y el tío que no venía
que no venía
total, le saqué una hora
pero a mí se me hacía eterno
y yo decía
este hombre me matará
como lo siga trayendo
a estos sitios
pero que no, que no
que tiene mucha más fuerza
de voluntad que yo
es una pasada este hombre
fiel a su filosofía
si lo ha hecho
si delante ha habido gente
yo también
Deixeu-me parlar
quina preparació feu
per afrontar
quan us marqueu
un repte d'aquests
que marqueu en vermell
el calendari
quina preparació
feu dia a dia
en els dos sentits
òbviament
preparació física
que és important
i després
la preparació mental
perquè superar
aquests moments crítics
que el deia Jesús
diu aquí
si hi ha un coix d'assistència
en baixo
i no baixar-te
com us ho feu, Tom?
Jo crec que primer
quan se fa una prova
aquestes tan llargues
i de tant patiment
jo crec que més que res
és més que lo físic
és lo psíquic
perquè arriba un moment
que clar
en quan comencen a sortir
parlant clar
llagues al cul
en quan comencen
a flaquejar les forces
en quan comences
a tindre fred
en quan comences
a tindre molta calor
tot això
és una cosa psíquica
és de dir
es té d'arribar
i ja està
aquesta és la preparació
més que és
el que més s'ha de treballar
més s'ha de treballar
és això
en quan a lo físic
clar ho està
per intentar
s'ha de preparar bastant
per intentar
que això apareixi
el més tard possible
perquè t'apareixerà
tard o d'hora
tard o d'hora
apareix
llavors aquestes proves
així tan llargues
doncs és això
són moltes hores
d'entrenar
moltes hores
per assumir aquests retos
llavors és sortir
igual
surts el divendres
per la tarda
i no tornes
amb bicicleta
o corrent o caminant
i no tornes
fins al diumenge
a la tarda
el que és
tantes hores
saps
és això
és una preparació
és una preparació
llavors amb una miqueta
de dieta
no gaire tampoc
perquè jo menjo
parem a esmorzar
jo menjo callos
menjo el que sigui
no
però no
però més que res
és el coco
és el coco
i a casa
les vostres famílies
al vostre entorn
més proper
us entén
perquè són activitats
sacrificades
podríem dir
saps el que me diu
monnet
perquè jo tinc
quatre nets
ja
la de que tinc
l'avi està boig
ja ho dèiem
i ho dèiem nosaltres
l'avi està boig
a mi solo me dicen
que si luego cumplo
con lo que hacer el diario
que ya vale
l'avi està boig
l'avi
perquè claro
molts caps de setmana
no et pots assistir
clar
l'avi està boig
l'avi està penjat
per a muntanya
ja t'han deixat
com un cas perdut
que us hi diríeu
ara que aquesta gent
per exemple
que practica esport
més o menys
amb aciditat
aquí a la ciutat
de Tarragona
que va córrer
més o menys
com els engrescaríeu
aquests reptes
d'una altra magnitud
és que
tenien que
pesar muy poquito
a poco
yo empecé
haciendo
la media maratona
en Tarragona
yendo a bici
a Salou
y luego empecé
yendo a Santa's Creus
y luego acabé
haciendo 100 kilómetros
subiendo la musara
y a partir de ahí
te vas atreviendo
a estas cosas
pero como dice el ton
si otro puede
si otro puede
yo también
es que la ventaja nuestra
que es una gran ventaja
es que no vamos a competir
vamos a participar
con lo cual
no tenemos que dar
no tenemos que dar
rendimientos a nadie
nosotros vamos a hacerlo
en 40 horas
y si lo hacemos
en 38 bien
mejor para nosotros
si lo hacemos
en 39 horas
59 minutos
pues también bien
entonces
ese es la
ese es el
el hándicán nuestro
lo cual decirle
venga esta
te la dedico
porque
por lo menos
estás portado conmigo
me voy a portar contigo
pero sponsors
a este nivel
el sponsor yo
ni uno
y el todo me parece
que tampoco
vamos
todo hay que pagarlo
de nuestro bolsillo
pero al fin y al cabo
lo hacemos
porque son nuestras
vacaciones
y nuestra forma
de disfrutar
si alguien
se anima
a sponsorizarme
que estoy abierto
el Pep
ahora
a más de patrocinar
el equipo de futbol
femení
también
ya lo saben
que siempre que puc
los ajudo
si no
de una manera
o de otra
y una de las maneras
aquí
el PES
lo que está
es muy liado
pero vamos
si se presentara
para alcalde
mi voto
lo tenía seguro
por lo menos
el apartado de portes
estaría garantizado
pues la consellería
de los ports aventura
le donaría
el Pep Calvet
¿quiénes son
los propios reptes
señores?
pues yo
el próximo
reto que tengo
es la subida
a la Bonaigua
que son 185 kilómetros
desde la Puebla de Segur
Pont de Suer
Viella
la Bonaigua
siempre si lo feu
correr en bicicleta
en bicicleta
185 kilómetros
en bicicleta
yo lo más que he corrido
ha sido 100 kilómetros
pero ahora es bicicleta
luego tengo la quebranta huesos
y a la semana siguiente
un reto muy importante
que son las 24 horas
de Le Mans
en patines
pero yo solo
el año pasado fui por equipos
por Alevos
pero este año voy solo
y otro reto importante
es en septiembre
que el año pasado
hice la maratón de Berlín
en patines
el sábado por la tarde
y el domingo
se hace corriendo
y yo el domingo
el domingo
el año pasado
pasé un poco de envidia
que fue cuando el Jebel Lassi
hizo récord del mundo
así que este año
voy a hacer la maratón
de Berlín en patines
el sábado por la tarde
y por la mañana
corriendo
dos maratones
o no en cada semana
dos maratones
pero vamos
son retos
perdona
i después
això
el dilluns
treballes
o que el día
el domingo
vendremos
y el martes
empezaremos a trabajar
pero vamos
que esto es muy fuerte
no, no
si no, no
per això t'ho dic
si pogués
no aniria a treballar
uns quants dies
torno
ja no se'm recorda
d'abans d'ahir
no
no, jo el meu
no
de moment
ara previst
prevista
i sí
acabat això
de moment
no en tinc res
però el que tinc
és que tinc
més de vacances
i sempre
les meves vacances
sempre es anar en bicicleta
llavors
no sé
encara no en tinc previst res
però segur
agafaré la motxilla
fico les motxilles
a la bicicleta
i me'n vaig
amb la bicicleta
a pagar
recordes España otra vez
que se la ha recordat
dos veces
jo m'apuntaré
a les bogeries
també
que feia
molts anys
segur que feia
5 anys
que no participava
en cap cursa
així de muntanya
i m'aniré
el dia 18 de juliol
a fer
Benasque
a Neto
Benasque
són 62 quilòmetres
res
comparat amb el que
s'han dient això
res
una minúcia
però
puja a la neta
i baixa
per l'altre costat
i
ja tremble
m'estan mirant
amb una clave
i dir res
ja et trobaràs
ja entro també
dintre del grup
de
estàs boig
us deveu conèixer
suposo
la gent a nivell europeu
us deveu trobar
en algunes d'aquestes
competicions
o
no
en aquestes de gran
recorregut
això en la ciclomaratons
europeu no
però
llibre nacional
com els catalans
tot això
els coneixem
sempre es trobem
hi ha molta gent
però
sempre
sempre
siempre somos los mismos
los que estamos en este mundo
en las medias
son los de las medias
en las cicloturistas
los cicloturistas
en las maratones
las maratones
en las ciclomaratones
los ciclomaratones
lo que pasa que yo
como estoy en todo el lado
sí
no
això és com el raid
els raids també
participen en raid
on sempre
més o menys
van
el campionat d'Espanya
el campionat de Catalunya
sempre doncs
una raça a part
Pep
moltíssimes gràcies
a Ton Jesús
moltes gràcies
deixa'm dir per acabar
abans de la una
que el Jesús té un blog
on ens explica
algunes d'aquestes bogeries
molt ràpidament
jesusretos.blogspot.com
amb les tres B dobles davant
doncs
3 B dobles
jesusretos.blogspot.com
vaja
aquí es pot ser una miqueta
a la idea
de tot plegat
molt ben explicat
Jesús
Tom Pep
moltes gràcies
te lo explico
como te lo cuento
que yo es que no soy
ja la duresa en el text
a reveure
fins després
gràcies