Comencem la setmana des de la Biblioteca Pública,
també des del matí de Tarragona Ràdio,
en aquesta ocasió saludant l'Esteve Massalles.
Esteve, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui amb l'Esteve parlem d'un aspecte de la Biblioteca Pública
que a vegades es manté una mica de passada,
perquè com que funciona bé i va fent, no en parlem.
I de tant en tant ens agrada treure el cap
per saber com estan funcionant els clubs de lectura.
Parlem en plural, perquè n'hi ha més d'un.
Hi ha juvenil, hi ha infantil, hi ha el d'adults, no, Esteve?
Sí, doncs hi ha també el Club de Lectura Juvenil
i hi ha doncs dos grups del Club de Lectura d'Adults.
I quants sou ara en conjunt?
Bé, altra cosa, tenim una llista molt extensa de persones apuntades,
gairebé estem al 70, però doncs, home, val a dir
que actius, actius, actius, estem a la quarantena.
Això sempre passa.
És a dir, a veure, clar, hi ha persones que per...
Vaja, que hi ha moments que els hi va bé,
hi ha moments que no els hi va bé,
hi ha vegades que venen, doncs, una temporada,
hi ha una altra temporada que són menys actius,
però doncs ens movem a aquesta...
En un moment determinat per la teva vida personal
no pots seguir el ritme de lectura,
doncs estàs una temporada, després hi tornes, no?
O inclús, escolta, vull dir, també s'ha de ser clar,
potser hi ha llibres que nosaltres proposem
i que no interessa el més mínim,
i diu, bueno, doncs fora, ja n'agafaré un altre,
i doncs, bueno, tornen...
Llibres que interessen.
Els que heu de llegir, el que heu de llegir properament,
jo no sé si interessen o no, perquè no el conec.
El que heu llegit, jo imagino que haurà interessat-ho molt.
A mi és un llibre que em va fascinar, personalment, eh?
Un llibre fantàstic,
i d'aquells que no em faria res tornar-me'l a llegir.
Sí, sí.
És Els Passatges a Amèrica,
La vida desmesurada de cinc catalans a ultramar,
que, doncs, ha sigut realment un llibre
que a la gent, als que han anat a les reunions,
doncs els ha agradat força, no?
És un llibre que no és de ficció,
i, doncs, vaja, vull dir,
ens relata, doncs,
la biografia de cinc catalans,
doncs, amb una vida realment impressionant, no?
La pots des de...
El que es comentava força és que la realitat
sempre supera la ficció, no?
Són històries que podrien ser de ficció, eh?
De ficció, i que dius, no, no,
vull dir, això és veritat, no?
Vull dir, que un senyor explica la que és més increïble,
no ho explica massa com se'n va sortir,
doncs, el Fèlix Cardona, no?
La seva dona a l'Amazònia,
la seva dona a punt de parir,
posa en una avioneta cap a, doncs, vaja, cap a un hospital,
la dona a punt de parir,
tres fills petits que també l'acompanyen
i tenen un accident.
Han d'aterrar, però no a la selva,
sinó al mig de la illa, d'una illa al mig del riu, no?
Amb una plena de fang.
A veure com ens podem pensar
una situació més compromesa que aquesta, no?
I, doncs, resulta que se'n van sortir, no?
Gràcies als indis i tot això.
A més, les teves són històries reals
que estan molt ben documentades
des del punt de vista de recerca d'arxiu,
però l'Hector Oliver Camps, que n'és l'autor,
fa com una mena de crònica periodística,
a cavall entre el llibre de viatges
i el llibre d'història.
La primera que trobes és la història
del senyor Bacardí, que dic jo,
perquè és la història
de qui va crear el Ron Bacardí a Cuba.
Una història fascinant, a més, escolta,
una colla de cràpules,
alguns d'altres...
dius, bé, bé, hi ha fortunes
que te les hauries de mirar amb l'upa
de com s'ha anat fent, no?
Sí, sí, bueno, la saga dels Facundo Bacardí...
Que eren de Sitges, no?
Si no recordo malament.
O de Vilanova.
No, no.
Ells provenen de Persanan.
Això, de Persanan, exacte.
I que després van baixar, doncs, diguéssim,
el pare va baixar, doncs, diguéssim,
a la costa Vilanova o a Sitges.
A Vilanova o a Sitges, sí,
perquè era d'allà, després que trobàvem
aquelles grans mencions dels indianos.
Sí, dels indianos, no?
Aleshores, doncs, bé,
és una història realment increïble.
A més, a més, serveix també a l'autor
per fer algunes digressions, doncs,
realment interessants, no?
Parla, doncs, del negoci de negrés
que hi havia, doncs, a Catalunya...
Feta per, doncs, per capitans de...
Catalans.
Moltes fortunes catalanes
estan basades justament en el tràfic d'esclaus,
netes.
Sí, sí.
I també ho deixa anar.
Hi ha algun negrer que porta el meu cognom, sí.
També teu, ja veus, eh?
Què hi farem?
Què hi farem més?
No, vull dir, és així.
No, no, però escolta,
allò bíblic que els fills paguen els pecats dels pares,
ni parlar-ne, eh?
Cadascú que assumeixi la seva responsabilitat
només faltaria.
Doncs sí, doncs, pel que sembla, sí.
Va, a veure, un senyor que duia el meu mateix cognom
que també es dedicava amb aquesta...
Déu-n'hi-do, tots tenim un passat, Esteve.
Amb aquesta activitat.
Hi ha una altra història fascinant,
és la del birrei del Perú?
Sí, el birrei amat, precisament.
Home, el birrei amat, allò és,
però semblen inversemblants, aquestes històries.
Sí, a més a més, recordo que l'autor li diu, no?
Diu, el birrei més xoriço que hi ha hagut a Amèrica.
És ben cert, eh?
Va muntar tota la...
És qui va fer, doncs,
el Palau de la Virreina, a Barcelona, no?
També dient que, doncs, com que era un alt funcionari,
doncs, tenia informació privilegiada
que, doncs, que les muralles s'endarrocarien,
es farien més enrere,
doncs, ell ja es va adelantar, utilitzant ja...
Com veus, és una cosa molt...
Ara que es parla de corrupció,
a veure, això ja tenim una certa tradició, no?
En general.
A tot arreu, no?
No, però hi ha històries realment d'això, no?
Per exemple...
I boniques i humanes, també, eh?
No te t'es...
I inhumanes.
I inhumanes, molt inhumanes.
A veure, el Ramon Mercader,
vull dir, dels personatges que surten allà,
tots fan por.
Sí.
Vull dir, tots.
Vull dir, que des de la mare,
la mare, doncs, del Ramon Mercader,
vull dir, una persona entregada amb una causa,
doncs, fins al mateix Stalin,
fins al cap de la seguretat, el Beria,
fins, doncs, tots els personatges que surten allà.
Molt fonamentalistes, tots, no?
Molt diplomàtics.
Sí, amb una...
A mi em faria por, no ho sé.
Marxaria corrents, vull dir.
Aquí l'Hector Oliva Camps fa un recorregut
per diferents envides realment fascinant.
I per què ens expliquen tot això?
Home, els lectors del Club de Lectura
han quedat encantats, no?
Sí, sí.
Perquè a vegades no agraden els llibres,
o no agraden tant, o a vegades,
jo, escolta, aquest llibre se m'ha fet una mica ferragós
i em comentaves que aquest llibre ha encantat a tothom.
Sí, sí, sí.
Són històries curtes que es van llegint,
és molt amè, molt fàcil.
És molt amè, sí.
A més, ja et dic,
això fa disgressions sobre determinats temes,
vull dir que és una cosa que s'agraeix,
no és una lectura lineal,
també fa bastants flashbacks,
vull dir que tornen darrere,
després reprenen la història una altra vegada.
I ho acompanya amb el seu propi treball de recerca,
que això està molt interessant, aquest...
Aquesta del Bacardí, per exemple,
actualment es veu que hi ha un museu Bacardí a Miami,
i ell explica que va anar,
escolta, jo faig un d'això...
Però la Cuba d'ara que ningú parli de Bacardí,
perquè van tenir les seves històries.
Tenen, tenen.
I les seves intrigues polítiques,
a l'època de Batista, també,
Déu-n'hi-do, eh?
De Batista, i la marca,
la lluita que té en Bacardí
amb la marca oficial de Cuba, no?
Com que hi ha hagut un club de lectura,
hi ha força exemplars,
si algú està interessat, de veritat...
És una lectura molt recomanable,
i molt lleugereta, però a l'hora intensa.
I ara esteu a punt de començar un altre llibre.
Sí, d'Alberto Méndez,
Los Girasoles Ciegos,
que és un llibre que va escriure aquest senyor,
és l'únic llibre que va fer.
Va morir 11 mesos després de veure-ho publicat,
i pràcticament, bueno,
no se'n va enterar...
No va tenir temps d'enterar-se'n
de l'èxit que ha tingut.
És un llibre de molt d'èxit, no?
És un èxit també boca a orella,
vull dir, la gent ha anat comentant
que era un llibre interessant.
És el que li va passar al Ruiz Zafón?
Sí, i també...
Que va ser un boca a orella,
i després ja es va llançar...
La pell freda també va funcionar una mica així.
Va tenir el Premi Nacional de Literatura,
el Premi de la Crítica també,
va estar a punt de tenir el Premi dels Llibreters de Madrid,
però s'havia de donar amb una persona viva,
i doncs ell va morir.
És un llibre que retorna cap a la Guerra Civil,
són quatre històries,
però doncs vistes des d'una perspectiva,
no sé si podem dir nova,
perquè fa l'efecte que en algun...
inclús podíem trobar alguna referència
a Incerta Glòria, d'en Joan Sales.
El millor llibre sobre la Guerra Civil,
segons, diuen.
Diuen.
Aleshores, doncs bé,
però doncs el vam escollir
perquè ens havíem enterat
que inclús es volia fer una pel·lícula
i que s'havia d'estrenar ara per aquesta època,
però va ser una falsa informació
que doncs no s'ha concretat.
Però com a lectura pot estar...
Com a lectura, clar,
com a activitat complementària a la lectura,
doncs podríem haver vist la pel·lícula
i ampliar el comentari,
però no ha pogut ser.
Comenceu ara o ja l'heu començat?
Ja heu repartit llibres?
La setmana que ve.
La setmana que ve ja estan repartits els llibres,
vull dir,
hi ha una biblioteca, la de Tortosa,
que té un responsable de Club de Lectura,
que és el Jesús Maria Tibau,
que comentaves que llança a través d'internet
jocs literaris per tothom.
Jocs literaris per tothom, sí.
Vull dir, n'hi ha uns que són més difícils,
n'hi ha uns altres que són més fàcils,
n'hi ha d'altres que impliquen
fer un recorregut per diversos blocs,
i ara en té fet un
que està tenint molt d'èxit,
pel que sé,
i és el 43 joc literari,
que doncs és sobre quina...
Es tracta de buscar cinc adjectius i cinc verbs
que descriguin la Colometa,
el personatge de Mercè,
de la plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.
Aleshores, doncs, bueno,
doncs, el Rebens i el responsable,
que el dius, el Jesús Maria Tibau,
doncs farà un comentari final,
amb els resultats,
i les persones que s'han proposat
fer aquest joc,
que han intervingut,
doncs, bueno,
fa un petit sorteig,
un partit d'això, no?
Això dinamitza, no?
Dinamitza, és clar,
vull dir, és també, doncs,
una altra utilitat d'internet,
vull dir,
i dels blocs literaris, no?
Fomenta, doncs, realment,
la participació, no?
No està adreçat als integrants del Club de Mercè Rodoreda,
a tothom qui vulgui.
Vull dir, nosaltres...
Nosaltres mateixos podríem enviar aquí cinc adjectius,
i cinc vers,
que defineixin la colometa.
Aleshores, l'adreça on s'ha d'enviar
és un...
et diré el nom del bloc,
que és
Tens un racó dalt del món.
Aleshores, doncs,
l'autor,
Jesús Maria Tibau,
doncs, bueno,
va penjant els posts,
i, doncs,
podeu enviar amb aquest bloc,
hi ha una adreça de correu,
i, doncs, allà ho podeu enviar.
Una iniciativa ben curiosa.
Sí, sí, sí.
No és...
Per cert, ja ha sortit les estadístiques, no?,
que aquesta biblioteca nostra
està sempre plena, plena,
i confirma allò que diem, no?
Una primera aproximació, eh?,
els primers números, no?,
diu que, doncs,
han fet 322.360 préstecs,
el qual és molt,
és molt,
i que han passat per la biblioteca
463.645 ciutadans, no?,
usuaris, no?
Sí, per això,
quan ja anem,
sempre hi ha tant de moviment, eh?
Dóna una mitjana, doncs,
realment,
molt elevada, no?
Home,
continuen situant-nos al capdavant de Catalunya,
en el que és el tema d'usuaris.
Sí, sí, sí.
Vull dir,
això s'haurà de...
Això és el primer avenç,
suposo que després,
això, doncs,
en sortiran, doncs,
les altres biblioteques,
els altres es faran públics,
doncs,
tots els d'això,
i, doncs,
es farà,
ja es podrà fer el comentari més.
Home,
està molt bé,
perquè a vegades a Tarragona,
com la ciutat,
més cara,
no sé què,
sempre sortim en un rànquing així
una mica llotjot, eh?,
a vegades, no?,
d'on sortir en el rànquing
que Tarragona té la biblioteca
més utilitzada de tot Catalunya
en valors absoluts,
home,
això,
ja,
ens esperem.
Fins ara l'hem tingut, Esteve.
Sí, sí.
Fins l'últim període l'hem tingut,
ja ho veurem ara,
però bé,
també podem estar optimistes.
Pel que fa a activitats,
és una setmana més aviat tranquil·la,
però heu preparat també la taula,
no?,
com cada setmana.
Sí,
com cada setmana,
doncs,
hi ha una taula dedicada a rutes
per fer a peu i amb bicicleta,
el...
això es farà, doncs,
el divendres,
i el dijous,
doncs,
hi ha una altra,
hi ha també activitats
a la sala infantil,
no?,
concret sobre per nanos
o per nens de 5 a 7 anys,
no?,
endevin,
endevinalla,
fes memòria.
Déu-n'hi-do,
aquí no podrem entrar nosaltres,
això,
jo no sé,
a mi cada dia se'm fa més costarut,
això de les endevinalles,
no?
Sí,
clar,
deu ser l'edat,
Esteve,
deu ser l'edat.
Què t'anava a dir?
Ho hem comentat a l'inici de la conversa,
el tema dels clubs de lectura,
els integrants que hi havia,
sempre és obert per qualsevol persona
que vulgui integrar-se,
vull dir,
no està tancant,
ni a llista d'espera,
ni...
No,
però el que passa és que potser sí,
a viadet ens haurem de plantejar això,
potser de fer llista d'espera.
Llista d'espera,
hi ha molta demanda.
Perquè hi ha,
realment hi ha molta demanda.
Doncs es tractaria que vagin a la biblioteca
i ho parlin amb vosaltres,
no?
Sí, sí, sí.
Esteve Massalles,
moltíssimes gràcies,
una setmana més per acompanyar-nos,
enhorabona per la feina que feu,
eh?
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.