Anabel Lambea, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Avui sí que recuperem ja la normalitat.
Jo no sé quantes vegades ho hem dit.
Ho vam dir a començament de setembre,
ho vam dir quan la canella començava l'escola,
ho vam dir la setmana passada que acabaven les festes de Santa Tecla.
Jo diria que aquesta setmana ja sí que tots ens posem allò
en el camí correcte ja del principi de temporada, no?
Sí, sí.
Jo, per mi, la normalitat la marca després de la Tecla a Tarragona.
Abans res.
Abans és un anar i venir i tota cosa més.
L'escola, no? Llibres, coses d'aquelles d'escola i després la Tecla.
Clar.
Ara ja comença l'hivern.
I ara allà llibres, llibres i més llibres.
Horaris normalitzats a la biblioteca també,
l'agenda d'activitats que comença...
Bé, l'horari ja el vau normalitzar fa temps, eh?
Sí, l'horari a la biblioteca arriba el 1 de setembre.
Sí, aquí no hi ha reentré possible després de Santa Tecla.
Anem una mica com el cort inglès, no?
Sí, avanceu temporada, molt bé.
De totes maneres, el que sí que és cert és que, tot i que heu fet activitats,
sobretot per als nens, el que és el gruix d'activitats de la biblioteca
també comença ara ja en aquest trimestre, abans de finals d'any,
i ja en parlarem amb els clubs de lectors i tot plegat,
perquè avui, diguem-ne, que comencem aquesta nova temporada,
ho podem dir així, amb allò que és propi de la biblioteca, els llibres.
La Navelle ens ha portat una mica de novetats
i una mica d'aquells llibres singulars que ella remena i troba
i ens encanta que se'ls presenti,
perquè si no, no pararíem compte si els veiéssim.
A més, és que les novetats, quasi que és com fàcil, no?
Sí.
Ara és el boom, eh?
Vas a la llibreria i hi ha això que el juliol i l'agost
siguin mesos inertes, no?
No treuen res.
Clar, arriba a setembre i després de...
Tot i que estan a les llibreries des del començament de setembre,
ningú els hi fa cas,
perquè estem pels llibres de l'escola, no?
Clar.
I amb el caríssim que són a Navelle els llibres de l'escola,
dius, els de lectura quasi que em reservo una miqueta més endavant, no?
Llavors ara és quan la gent començarà una altra vegada a remena, no?
Novetat, va.
Novetat estrella.
Però estrella, estrella, eh?
Fàcil.
Jo dic, la Navelle, si no porta aquest llibre, és que li passa alguna cosa, eh?
Perquè ella està sempre al tanto del darrer.
Doncs...
Fes els honors.
Home, és el llibre nou de l'autor del noi de pijama de ratlles, eh?
El John Boine, que, clar, jo pensava, aquest el devia tenir al calaix.
Sí, perquè no li ha donat temps, eh?
No li ha donat temps.
És una altra història absolutament diferent, eh?
Es diu Motí al Bounty i és una novel·la d'aventures.
Bueno, recrea el famós Motí que va haver-hi en aquesta nau, no?
En aquesta embarcació.
Sí, sí.
O sigui, ell parteix del fet real, no?
I a partir d'aquí fa una novel·la d'aventures explicada per un noi de 14 anys,
o sigui, que continua amb la seva línia d'explicar les coses des d'un punt de vista...
De posar-se en el cap i la mirada infantil, és cert.
Més infantil i, clar, ha canviat de registre, perquè dels camps nazis, no?
Aquí als paisatges exòtics, no?
Posa la veu, diguem-ne, que el narrador és el grumet de l'embarcació, no?
Que és un noi, com tu deies, de 14 anys.
Que devia ser l'edat que realment tenien aquests, no?
Aquells noiets que agafaven per fer...
Eren molt jovenets, no?
Saps què és curiós amb aquest autor i sobretot ara que s'ha estrenat la pel·lícula,
i és que és d'aquelles novel·les que els lectors s'han entusiasmat
i alguna crítica l'ha menys tingut.
I sempre dius, oi, quan la crítica la menys té i als lectors els agrada
és que aquest llibre realment funciona.
I és que, a veure, els escriptors escriuen pels lectors, no, Anabel?
Aquesta la crítica la posa molt bé, d'en Tuvi, eh?
Sí.
Jo penso que amb aquest autor, bé, passa el que ha passat amb molts, no?
Primer que el nivell de lectura del noi del pijama de raies
és un nivell assequible per a moltíssima gent.
Des dels adolescents fins als grans, sí.
Exacte.
Llavors, la gent que li agrada molt llegir,
que li agrada llegir amb un nivell o una literatura molt treballada
i molt rebuscada, evidentment, aquell llibre no li agrada.
Però, clar, a veure, no tothom té aquest nivell de lectura, no?
Llavors, clar, jo penso que és una mica el que li passa al Ruiz Zafón, no?
El que passa és que tu això ho saps, Anabel,
que al lector i a la lectora que els agrada llegir,
els agrada experimentar i llegir-ho tot, eh?
Des de la cosa més elevada i exquisida
fins a llibres que siguin més planers però que els aportin alguna cosa, no?
Sí, jo penso que, bé, era un punt de vista diferent,
és una història com atendre, no?
Tot i la duresa de la història,
doncs, el punt de vista, aquell que li dona, que ho explica un noi,
de fet, hi havia ja novel·la juvenil en aquest sentit.
Sí, i tant, el violi d'Auswitz, en fi, hi ha un munt de llibres.
Sí, sí, n'hi ha molts, no?
Però per què aquest ha tingut més ressò?
Potser és el moment, no ho sé.
Això ja és una altra història, no?
Home, com que hi ha tanta literatura al voltant d'aquests fets terribles
dels camps de concentració,
el que donava la sensació, probablement després de llegir-ho,
te n'adones que serés aquesta mirada infantil,
és a dir, com una persona adulta pot realment
tenir aquesta observació del món infantil tan certa, no?
Sí, perquè potser hi ha hagut,
hi havia novel·les juvenils,
però potser no tan explicades des del punt de vista,
sinó pensades per un públic juvenil,
no narrades des del punt de vista d'un nen, no?
Que, evidentment, explica les coses d'una altra manera, no?
És que inclús hi ha estones de llibre que dius, no?
Perquè la manera que té de dir les coses, no?, d'això, no?
Simplement el fet del pijama de ratlles, no?
Ui, què és allò, un pijama?
Clar.
I fixa't, aquest nen que està tot el dia en pijama.
Aquesta nova pinta molt bé.
D'entrada, perquè ens retorna la novel·la d'aventures,
que entre tanta novel·la històrica i tant sangreal
i tants monjos amb monestirs abandonats,
què vols que et digui?
S'ha passat una mica.
Recuperar aquesta aventura exòtica dels mars del sud
i tot plegat i novel·les de navegació
que històricament han tingut molt d'èxit, està molt bé.
Sí, i ara tenim la línia,
hi ha el Perreverte, hi ha la Sensi,
que estan fent coses, o sigui, que també és una mica...
Estem redescobrint ara també aquesta època.
El món aquest dels vaixells
i com una mica romàntic, no?
Una visió d'un altre passat.
Bé, era la novetat fàcil.
Molt bé, no podia faltar.
Bé, ha sortit en català i en castellà
al mateix temps.
I la teníeu a la biblioteca també, en català i en castellà?
Sí, en català i en castellà, d'acord?
Una altra.
Una altra novetat, totalment diferent, no?
Ja veus, el format del llibre ja té un format com a juvenil.
Ja aquí veig com un oracle, com una cosa així, com esotèrica.
És que avui tinc la Nabel una miqueta lluny, eh?
Per això no la tinc al costat costat.
Es diu El fin de Mister...
No sé si dir-li guai o Y o què?
O I.
Mister Y.
Mister Y.
El fin de Mister Y.
I es diu Scarlett Thomas.
Scarlett Thomas.
I és novel·la juvenil.
A veure...
Ui, és que no és fàcil, això.
És que clar, ara tenim aquella frontera, no?
Tipo la lladra de llibres.
Què és, novel·la juvenil?
No, sí.
El noi del pijama de raies és un novel·la juvenil.
No.
Jo crec que és d'aquelles coses que està una mica a la frontera.
Que hi ha adults que ho poden llegir perfectament, com un entreteniment, sense buscar literatura elaborada,
i molt de públic juvenil ho pot llegir.
El format l'han fet molt juvenil, ja ho veus.
És un llibre que, segons qui, doncs ja és que d'entrada ja no l'agafaria per l'aspecte que té, no?
Sí, sí, per l'aspecte que té hi hauria tendència a agafar-la per algun jove.
Tot i que està en aquesta línia, no?, del conte número 13, aquelles coses, no?, amb aquell tipus de...
Ah, però el conte número 13 és una novel·la molt adulta, també.
Sí, però...
I la lladra de llibres també és per l'actor adult.
Sí, però és aquella manera de narrar que s'apropa molt a la novel·la juvenil.
O sigui, amb un lèxic gens complicat, amb les coses, tot i que són una mica trencaclosques.
I tant, i tant.
Però un adolescent ho pot llegir perfectament.
I aquest de què va?
Aquest és una novel·la així, també, de misteri.
Passa tot en una llibreria de vell.
O sigui, per això ho conecto una mica amb el conte número 13, no?
És un noi que compra un llibre que es diu El fin de misteri griega.
I ell, bé, coneix l'autor, és un autor molt estrany.
I a partir d'aquí, doncs...
A partir de la compra d'aquest llibre, doncs li comencen a passar una sèrie de coses estranyes, no?
De fet, ho venen com que és una aventura d'amor, de sexe, de mort, de viatges al temps.
O sigui, és fantàstica.
Sí, però veus, esmentaves el conte número 13, allò era molt realista.
Sí.
Aquesta la veig més de món de fantasia, eh?
Sí.
Sí, més la història interminable, més aquest estil, no?
Però jo el veig amb aquest, per la manera, no?, d'explicar, de llegir, no?
Jo que fas una lectura una mica ràpida i ho veus, no?
Que conec, que és aquesta manera de narrar senzilla, i el conte número 13 ho té, això.
Que no és un llenguatge complicat, no?
Que ho pots entendre, se segueix molt bé.
Segons l'edat del lector, la maduresa del lector, més que l'edat, li treus una cosa o una altra,
que és un dels grans valors que tenen els llibres, no?
La lectura personal, clar.
Home, és això, el que parlàvem, l'ombra del vent, que és una novel·la que pot llegir perfectament.
Perfectament.
I un adolescent.
Doncs, estem en aquesta línia, no?
No, hi ha novel·les que dius, no, això no ho puc fer llegir, amb una persona de 17 anys.
Aquest llibre que tens ara, aquest del Mixterai, o com es digui,
podria ser un candidat al Club de Lectors Joves?
Sí.
T'ho dir, perquè tu, com que et portes un dels grups, probablement...
Bé, el Club de Lectura dels Juvenils, que jo els tinc de 15 a 17, més o menys,
van llegir abans, pràcticament, que quasi tots els usuaris de la biblioteca,
el noi del Pijama de Ralla.
Sí, sí, sí.
I vam llegir l'any passat.
Abans que ho llegís, que fos un boom, és veritat, sí, sí, ja ho recordo.
Ho vam llegir i, de fet, els va agradar moltíssim, no?
I sí, aquest també.
El que passa és que jo, pel Club de Lectura Juvenil,
normalment no agafo literatura fantàstica,
perquè hi ha una literatura que és ben sola.
Ja la llegeixen pel seu compte, clar.
Clar, clar, val la pena introduir-los en altres territoris.
Llavors, clar, intentes que es llegeixi una altra cosa.
Clar, un Club de Lectura que llegeix Harry Potter no té cap sentit,
perquè tots han llegit i que has de comentar que li has de treure més suc, no?
Es tracta que provin altres literatures,
que hi ha vegades que no els agrada, eh?
Proves una altra literatura i, bé, ens va passar amb l'Illa del Tresor, per exemple.
Llavors, clar, això és diferent.
El Moti al Bounty potser és aquest tipus de literatura d'aventures portades al segle XXI,
perquè l'Illa del Tresor els hi queda amb un llenguatge...
Els hi va costar, l'Illa del Tresor?
Els hi va agradar gaire, no va agradar gaire.
Sí, algun...
És que els personatges i la idea també, diguem-ne,
que estan com molt desgastades a través del cinema, sèries de televisió,
i probablement tenien un referent i en trobar-se de cop i volta amb aquella...
Mira, jo, per ser sincera, a mi també em va costar, eh?
Et va costar, sí.
Però ara o quan eres joveneta?
Ara, ara.
Ara.
Ara et va costar, sí, jo crec que també em costaria.
O els de Jack London, tot aquest tipus de... No sé.
Se'n va fer una mica com a pesat, saps?
Pensava, ostres, no avança la història.
Amb una quantitat de lèxic de navegació impressionant,
sort que vam agafar una edició que venia superil·lustrada,
perquè si vols seguir realment el procés de les coses que van passant pel vaixell,
si no coneixes, o no controles la popa i la proa, és el més bàsic.
I vavor i estribori, res més.
Una quantitat impressionant de lèxic, de...
De navegació, no?
De navegació, moltíssim.
Jo no recordava que hagués utilitzat tant de lèxic.
Quasi que necessitàs un diccionari, si realment vols saber, no?
Què és el que porta aquell a la mà.
Home, és que en aquelles èpoques ens vam introduir en aquests autors clàssics
de literatura juvenil a través d'edicions molt il·lustrades,
que no eren els originals.
Per tant, probablement, el record que tenim de tots aquests clàssics
tipus Verne, L'Illa del Tresor, tots aquests,
eren edicions molt il·lustrades.
No es cuidava tant l'edició del llibre juvenil de fa unes quantes dècades,
no cal tampoc assenyalar-ne gaire.
No, no, i a més penso que allò realment sempre s'ha dit
que no era literatura juvenil,
i estic convençudíssima ara, no ho és, literatura juvenil.
El que passa és que no hi havia literatura juvenil.
No, Edi Blighton i poc més.
Jo us utilitzava la novel·la d'aventures
per cobrir aquella part de novel·la juvenil, però realment...
No, era literatura d'adults, perfectament.
Déu-n'hi-do.
Quines curiositats has portat dels llibres aquells estranys que a vegades trobes?
Per no portar tota literatura, he portat la vida en comú.
Això és autoajuda?
No, això és un assaig d'antropologia general.
Ah.
De l'últim premi Príncipe d'Astúries en Ciències Socials del 2008.
I què ve a explicar, a veure?
It's Betan Todorov.
És un assaig realment contundent,
o sigui, realment és això, és les antípodes d'això, no?
Ho pot llegir tothom.
No, això t'ha d'agradar, no?
Només per escollits i que t'agradi el tema.
Sí, això entre antropologia i sociologia, no?
Un tema de per què l'individu se sent sol i aquestes coses.
Aquest altre?
Aquest altre...
Bé, també és l'antropologia,
però és la visió antropològica de la mort, no?
Es diu Bailando sobre la tumba.
Aquest llibre ja té uns anys,
però això ja no és novetat.
Aquests tres anteriors sí, això ja no és novetat.
I ve a ser un recorregut
sobre com es viu la mort en diferents cultures,
que sempre és una cosa molt curiosa de veure, no?
perquè realment ja és un món francament increïble, no?
I és un món en la nostra cultura absolutament, diguem-ne,
no oblidat, però sí que el deixem de banda,
que no volem mirar mai.
Per tant, ja està bé fer una mirada a altres cultures
que ho assumeixen amb força més naturalitat que nosaltres.
Sí, a veure, està bé aquests llibres d'antropologia,
està bé quan tracten un tema així,
com la família de diferents cultures, no?
Un tema amb diferents cultures sempre et dona una visió de,
ostres, que diferent,
absolutament radicalment diferent a la nostra, no?
Jo què sé, coses molt fàcils,
per exemple, la gent de dol a l'Àfrica va de blanc, evidentment, no?
O sigui, per tant, això del negre és el color del dol,
és el color del dol aquí.
El dol el fan totes les cultures,
és la manera de fer-ho i entendre el que canvia,
però de fet és una...
Com que tothom es mor tard o d'hora,
independentment allà on hagis nascut,
vull dir, d'aquí sí que cadascú va resolent
el tema de la mort com pot, no?
Cadascuna de les societats.
Clar, però això és un exemple molt fàcil, no?
Per dir, tan contraposat, no?
El blanc i negre, no?
Doncs sí, realment el color del dol a l'Àfrica
és el color blanc.
O que sigui motiu d'alegria o de tristó
en funció de la cultura que una persona...
Clar, no és la manera de demostrar
els ritos amb diferents cultures, no?
Llavors, ho trobo una curiositat
i que, independentment de com tractis el tema
o de com ho portes,
tot i que hi hagi gent que no li agrada gaire
llegir sobre el tema de la mort,
això, com que et cau tan lluny,
ho veus d'una altra manera, no?
Li sembla que no estiguis llegint un llibre de la mort.
No, no és interessant.
Com un llibre exòtic.
I de qui és, Anabel?
Nigel Barley,
que té diferents obres.
A la biblioteca tenim més d'una obra d'aquest autor.
Un dels més coneguts és l'antropòlogo innocente.
O sigui, jo la seva visió de
jo arribo ja amb els negrets com a antropòleg, no?
I em van prendre el pèl sobiranament, no?
Perquè jo arribo ja, no?, com a blanc,
amb la meva cultura, no?,
a ensenyar-los quatre coses
i és allò, la visió de, ostres,
aquí no hi ha res a ensenyar, no?
Són ells que m'han d'ensenyar a mi, no?
I és molt divertit, a més, aquell llibre,
el de l'antropòleg innocent.
és dels més coneguts, eh?
Ah, doncs és qüestió de redescobrir aquest autor,
un llibre entretingut, distès,
que t'aporta i que no és literatura pròpiament dita,
sinó que és un assaig bastant més assequible
que l'anterior.
Molt bé.
El darrer parla de drogues,
aquests són els que ens agraden.
Ei, no dic què ens agradi perquè parla de drogues,
parla de drogues naturals, les endorfines.
Sí, això és la curiositat.
Tots en tenim d'endorfines, eh?
Tots tenim, tots tenim.
Ai, jo m'he mirat i no tinc.
Sí, senyora, sí, senyora, vostès també tenen endorfines.
Tothom té endorfines.
Bé, és que m'ha fet molta gràcia, no?
Perquè fa poc vam tenir una consulta de les endorfines
i, bueno, quan vaig veure el llibre...
Alguna lectora, dius?
Sí.
Quan vaig veure el llibre he pensat,
doncs mira, no?
Està bé de tenir...
Perquè no hi havia, no hi ha gaire bibliografia d'això, no?
Perquè s'associaven les endorfines als animalons, no?
Sí, és bastant nou, això, el concepte aquest
que és una cosa positiva.
I llavors, no, no, que els humans també som animalons, no?
També en tenim, no?, d'endorfines.
I, bé, és un llibre format, autoajuda, diguem, no?
És allò de treu profit i rendiment i...
Ah, diu com hem de preparar les endorfines aquestes
perquè ens funcionin molt bé.
Sí.
O sigui, et ve a dir, tu la tens, no?
I és la droga natural de la felicitat.
O sigui, realment genera benestar, no?
Clar que sí.
Doncs, escolta, les hem de descobrir i les hem de potenciar.
Però a veure, Anabel, això t'ensenya com descobrir-les i potenciar-les.
És com una recepta.
T'explica exactament com l'has de trobar l'endorfina?
Bueno, t'explica què fan exactament, no?
Perquè no...
Què fan exactament?
Quins efectes tenen, no?
Doncs això, no?
La sensació aquesta de benestar, que no et fan tant de mal les coses i coses d'aquelles, no?
I sí, bueno, com a receptes d'aquelles de mejorar el sexo con...
Con endorfines.
L'eterna joventut con...
Endorfines.
Això, per exemple, parla del tema de la xocolata, no?
Sí, que allibera endorfines també quan menges xocolata.
Clar, per això t'assenta també menjar xocolata.
I a algú no li agrada la xocolata.
Això és que té poques endorfines.
Això és que no...
Tu sí que ets xocolatera, eh?
Et veig sempre molt endorfinada des d'aquest punt de vista.
I llavors ja...
Aprofita per parlar de l'estrès.
És a dir, al contrari, a ser feliç amb endorfines és estar estressat.
Que no devem generar endorfines estressats.
Generem altres coses.
És un món a descobrir, aquest, eh?
I aquest pot ser un bon camí, aquest llibre, que no és excessivament complicat.
Sí, jo deia vam descobrir colesterol, no?
Doncs ara...
Però el colesterol... Ah, el bo, dius.
El colesterol bo, d'acord.
El dolent.
El dolent ja... Ah, molt bé.
Doncs ara anem a descobrir les endorfines.
Però sempre són bones, les endorfines, no?
Són bones, són bones.
Diu, la droga natural de la felicitat.
Molt bé, doncs ens apuntarem.
Si pots tenir un excés d'endorfines, que no passa res.
I a més, és gratis, no deu tenir efectes secundaris, la portes a sobre, tots són avantatges,
doncs cal descobrir les endorfines, eh?
Anabel, de qui és aquest llibre?
O és d'aquells que tenen uns autors col·lectius?
No, Pepe, es diu Pepe.
Es diu Pepe a sobre.
A veure, és fantàstic.
A veure, endorfines.
La droga...
Natural de la felicitat.
I l'autor és Pepe?
Pepe Landazuri.
Molt bé.
No té pèrdua, eh?, per trobar-lo.
No té pèrdua.
Anabel Lambea, fantàstic.
Com sempre, ens aportes una miqueta de literatura i alguns llibres de curiositats.
Ara pensava que, com que nosaltres som com som, ens podríem autoimposar uns deures,
ara que parlaves d'aquest assaig antropològic sobre l'amor,
que ara, a la festivitat de Tots Sants, podíem fer una miqueta de llibres, no?
Perquè segur que faré una mica de centre d'interès, també a la biblioteca,
doncs podríem recomanar als oients alguns llibres de com les diferents cultures
aborden aquesta qüestió, com una guia de lectura.
Sí, no és fàcil, és un tema que ja s'ha intentat, eh?
Jo ja ho sé, per això et deia que ens ho autoimposem com a deures.
Sí, a part de Halloween poca cosa es trobarà, però ho podem provar.
Podem provar així com el de la mort, però ho farem semblant, semblant.
Anabel Lambea, com sempre, un plaer i agraïm moltíssim la vostra,
en aquest cas la teva col·laboració. Fins al proper programa.
Molt bé.