.
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Jo intueixo que el tema que tractaràs avui agradarà a molts oients.
Els oients que els agrada el món de la literatura,
els oients que... o les oients que els agrada molt la cosa de l'Església
i la gent que li agrada molt també la cultura popular,
perquè avui parlem d'un esdeveniment
que va marcar la religiositat d'Occident no fa gaire temps.
Home, ja estic tematitzant el tema, estic tematitzant el tema, Jordi.
Està bé això, aquesta banda sonora? Lliga?
Sí, sí, està molt bé.
Molt bé. Parlem de la verja de Lourdes o parlem de la novel·la del Pep Coll?
No, parlem de la mare de Déu de Lourdes.
Ah.
El Pep Coll ha fet una novel·la que es diu Les senyoretes...
Que està tenint molt d'èxit.
Sí, Les senyoretes de Lourdes.
Tu has anat mai a Lourdes?
Sí, sí que he anat a Lourdes, sí.
Però ara m'han explicat que, Déu-n'hi-do, eh?
Que jo hauria d'anar a Lourdes, dius?
Clar.
Però els miracles els fan els dijous només i tenim molta feina els dijous aquí.
Hauries d'anar, igual, hauries d'anar a Lourdes.
És una visita d'aquestes que s'ha de fer.
Però en guany expliquem això perquè són els 150 anys de l'aparició de la mare de Déu
a un personatge que es deia Bernadetta, no?
Llavors s'acompleix aquest tema.
Que té molta història, això perquè, clar, curiosament es va produir la primera aparició,
perquè en van haver bastantes.
Es va produir el dijous gras, el dijous de Carnestoltes.
Que curiós, no?
1858, sí, sí.
Una data, diguem-ne, poc litúrgica.
Sí, molt poc, no ho sé, però, a veure, en tot cas, devia ser per calmar els ànims
que hi havia en aquesta zona de França.
Això és la zona de la Gascunya, que precisament en aquella època una de les coses curioses
és que, clar, la gent francès no ho sabia allà encara, no?
I parlava amb Gascó, i precisament la mare de Déu de Lourdes, que és Gascona,
va parlar amb Gascó, sí, perquè la frase que hi ha posada allà a una inscripció
als peus d'on està la imatge, no?
Diu que soy era immaculada concepción, no?
Això és Gascó, no és francès.
És curiós, perquè, clar, si hagués parlat amb francès no hauria entès qui era la nena.
Clar, però és que això que dius és per fer un programa sencer, o dos, o tres, o mitja dotzena,
perquè, clar, no és l'única aparició divina que s'ha donat al llarg de la història del cristianisme
i no sempre s'han aparegut a zones de França, s'han aparegut a altres llocs
i, clar, jo m'imagino que sempre parlava la verge o el sant o qui s'aparegués a la persona triada
parlava en la llengua que entenia la persona triada.
Sí, perquè si no, difícilment podria saber...
Home, clar, jo no sé si tothom, quan veu que se li aparegui algú, sap qui és, no?
Però, clar...
Joana d'Arc, a la dama d'Orleans, si li haguéssim parlat, jo què sé, en alemany,
probablement no ho hagués entès.
És lògic que el sant o la divinitat que s'apareix parli la llengua de la persona a la qual se li presenta, no?
Això, a França, que és un estat molt centralista, té doble mèrit, vull dir, no és broma, té importància, no?
Estàs polititzant el tema.
No, no, però això a França té més mèrit que a altres llocs, és evident, no?
El que està clar és que aquesta Mare de Déu, els habitants de la zona, no?,
precisament de la població aquesta es diu Lourdes, que en aquell moment es deia Lourdes,
perquè el nom en cascó és Lourdes, no Lourdes,
doncs van pensar que més aviat era un espectre, no?, que no pas una Mare de Déu.
Això va ser la primera...
En principi, com normalment passa, jo m'imagino que ningú la creuria, la germana Bernadette.
Dic germana perquè després va ser germana, no?
Sí, sí, sí, saps bé les coses, eh?
Saps bé les coses.
I cançons dedicades, també, en sé.
Sí, sí, ja ho hem vist off, eh?
Ho hem vist off.
Des de l'11 de febrer del 1858 fins al 16 de juliol del 1858
van aparèixer 18 vegades aquesta Mare de Déu, no?
I, bueno, això és el que em va fer, en definitiva, al final,
doncs creure, doncs, en aquest poder d'aquesta Mare de Déu.
El que és cert és que la pastoreta aquesta, la Bernadetta,
doncs no...
Sembla que no li va curar l'asma que tenia, eh?
Que estava malalta, no?
Sí, no li va curar l'asma.
Però, vaja, en tot cas, aquesta nena tenia 14 anys,
nena d'un origen humil, malaltís, no?
I, bueno, se li va aparèixer en aquesta famosa gruta
que ha estat anomenada la meca del pelegrinatge catòlica
en el sentit que és el lloc, després, lògicament, de Roma, no?
Que més pelegrins hi ha al món, no?
Sí, però, a banda d'un tema de fer,
hi ha aquest tema de les curacions,
que és el que jo imagino que fa que tregui tants pelegrins.
Sí, aquí hi ha tota una història.
S'ha de tenir en compte que, al mitjà del segle XIX,
abans d'aparèixer aquesta Mare de Déu,
a l'Orda era una petita població amb 4.100 habitants,
i poca cosa més, i des d'aleshores fins a l'actualitat
s'ha produït tota una sèrie de fenòmens
que fan, doncs, que d'entrada que la població
hagi passat a tenir 15.000 habitants,
és a dir, en segle i mitjà escall,
doncs, ha estat ampliada notablement la seva població
i després que tingui aquests milers, milers de pelegrins.
S'ha de dir que en guany, precisament,
és any jubilar a l'Orda.
Com nosaltres, en jubilar, també, de Sant Fructuós.
Sí, però jo llegeix l'altre dia,
doncs, primerament, un reportatge de la revista Presència,
i, clar, diguéssim que l'ambient era una mica diferent,
diguéssim, perquè allà està concebut
des d'una manera, doncs, molt clarament de marchandatge,
que, de fet, si heu anat a l'Orda,
doncs, sabeu que, a banda de la qüestió, doncs,
pròpiament religiosa,
hi ha tota una història aquí de marchandatge de gran nivell,
jo diria, eh?,
medalles, pòsters, figures, bolígrafs, ampolles, garrafes...
Per això també ho veus al Vaticà, eh?,
al Vaticà, totes les botigues de souvenirs que hi ha al voltant,
que fins i tot dispenses papals falses i que tu les firmes,
bueno, hi ha coses que dius, home...
Sí, sí, hi ha tot un gran nivellàsso en tot aquest aspecte, no?
Però, vaja, vull dir que, en tot cas,
hi ha hagut una evolució molt gran
i que en guany, diguéssim, queda enrablada
amb aquest any que va del 8 de desembre del 2007
al 8 de desembre del 2008
i que ha estat declarat, doncs, pel papa,
que sembla que visitarà també aquest santuari,
doncs, serà visitat, doncs, per aquest papa,
que sembla que vol seguir les petjades de Joan Pau II,
que sembla que és l'únic papa que va visitar
aquest lloc de pelegrinatge.
S'ha de tenir present que, clar, aquí l'Església,
els sectors oficials de l'Església,
mai això no ha acabat de mirar massa bé tot això, no?
No, no, doncs, sempre hi ha hagut una certa reticència, clar.
Sí, perquè hi ha tota una banda de religiositat popular
i, per altra banda, tota una sèrie de coses, doncs,
que no s'acaba de veure, doncs, clara, no?
De fet, hi ha el fenomen Lourdes, diguéssim,
que té tres parts, no?,
que tenen molt a veure amb el que serien, doncs,
rituals sagrats, però segurament precristians,
que són el foc, l'aigua i la pedra, no?
Sí, perquè, i ho diem amb tots els respectes,
quan se li apareix la Mare de Déu a Bernadeta Sobirós,
aquella Mare de Déu apareix, diguem-ne,
amb una escenografia, i ho dic amb respecte,
una mica per fer-nos una idea,
o amb un núvol, amb uns vestits especials,
amb una àurea, amb una cosa...
No, a veure, apareix amb una cova,
que la cova, sempre sabeu que és un...
O això ja a la tradició popular li anava afegint guarniments.
No, no, hi ha dues coses.
Una, la cova és un lloc d'aparició clara
d'elements, podríem dir, sobrenaturals, no?
No només del pol positiu de la religió cristiana,
sinó també elements com els dracs,
també apareixen a les coves, això és una realitat, no?
El drac de Sant Jordi, doncs,
està, diguéssim, testimoniat
per la mateixa religió catòlica,
també, possiblement, des de la part més popular,
però el cert és que el drac
residia també en una cova, no?
És un element claríssim.
Ara, en aquest cas,
la Mare de Déu apareix en un lloc
que encara existeix ara,
que té una mena de forma d'ametlla,
que és una...
Aleshores s'ha col·locat la figura, no?
Una mena d'ametlla,
que això té molt a veure amb la teatralitat també medieval.
I la font va brullar la cova, també,
o va brullar fora de la cova?
Ara arribem, ara arribem a l'aigua,
sí, sí, això també té la segona part,
però aquesta forma d'ametlla
per on apareix,
que és la Mare de Déu
i es dirigeix a Bernadetta,
és, en el fons, també la mateixa forma
que tenen les màquines medievals
que s'utilitzen al teatre religiós
per pujar a baixar els mòris.
És una iconografia també anterior,
en les espais de la política urbana.
Molt clara, molt clara, no?
El segon aspecte que, lògicament,
és important
és el de l'aigua, no?
Aquí hi ha tot un tema
molt curiós,
però, d'una banda,
ja, si heu anat allà,
hi ha tota una sèrie de piscines,
que algú diu que són més aviat banyeres, no?
Que és el lloc on la gent, precisament,
es vol mullar
i es vol banyar, diguéssim,
perquè ser tocat
amb aquesta aigua
és el que, en principi,
produeix el miracle, no?
O podeix la curació.
De fet,
hi ha gent que va
pensant en un miracle,
altra gent només va
per pensar en un senyal,
altra gent, doncs,
va només purament per fer, no?
Però el que és cert
és que sí que
aquesta relació amb l'aigua,
de fet,
hi ha un espai
que és per on realment,
doncs,
la gent
sembla que brolla
aquesta aigua, no?
I que sembla que és
en el seu dia, doncs,
el punt, doncs,
on l'aigua
també va brollar.
És a dir, que és un lloc
que sembla que ha estat
inalterable, no?
I el tercer aspecte
és el foc
que,
doncs,
hi ha una,
jo diria que hi ha un
santuari també
dedicat
al culte
del foc,
aquí, perquè...
Però això del culte
del foc
és un culte molt pagà.
Sí, sí.
No és gens cristià, això?
Curiosament,
curiosament, s'ha produït
una gran devoció
d'aportar aquestes espelmes
o ciris
per les promeses, no?
El Pep Coll,
en un reportatge, doncs,
que es va fer,
doncs,
explicava que estava
impressionat
per les dimensions
d'aquests ciris, no?
I, en part,
avui podem explicar,
això
té un cert sentit,
és a dir,
la tradició,
diguéssim,
popular
vinculada
en el
en el món
de les curacions
utilitza
els ciris,
els exbots
com a
un element
per agrair
a la divinitat,
no?
El favor rebut, no?
Exbots a l'Urdes
deu haver-hi
bé.
Sí,
i precisament
hi ha una cosa
que també sabeu
que és molt curiosa
que els exbots
moltes vegades
també estan fets
sencera.
Hi ha hagut aquí
tota una sèrie
de mesures higièniques
perquè, evidentment,
també algunes
s'acabaven fent malbé.
Però, bueno,
no cal la massa lluny
per aquí a la zona
dels ports de Morella
encara hi ha balmes,
coves i ermites
construïdes dins de balmes
que tenen autèntiques
exposicions.
Però que era per perges
trobades,
no tant per aparicions?
En general
és el mateix una mica,
també va molt vinculat,
vull dir,
les Mare de Déus
apareixen en llocs
sobrenaturals,
si són les balmes
o les coves,
és a dir,
és el mateix,
és la de balma
seria el nom
per referir-se
més a una zona
a un paisatge
potser més semblant
a aquesta zona
dels ports de Morella
o fins i tot
al Montsant,
que són les coves
que no acaben de ser profundes,
que fan com una entrada,
bueno,
en fi,
és un altre tipus
de paisatge.
Bé,
en tot cas,
hi havia una de les tradicions
que va prohibir
definitivament
el Consell Vaticà II,
que està especialment prohibit,
que deien que
quan algú rebia
una curació
s'havia de portar
un siri tan alt,
la peu popular,
tan alt com l'alçada
de la persona
que havia estat curada.
Això,
hi ha testimonis
encara
del gremi de Serès,
no?
Ah,
d'haver-hi una indústria
impressionant.
Sí,
pensem que
això és una cosa
que ve de molt antic,
si no recordo malament,
el gremi de Serès
de Catalunya
és
de finals
del segle XV,
però es coneixen
ja regulacions
de diferents ajuntaments
del segle anterior
del XIV
del gran
tràfic industrial
que suposava tot això,
és a dir,
que aquí
encara hi ha,
jo diria,
una gran supervivència
que jo penso
que en alguns casos
pot ser
inclús superior
a la que es pot veure
a Roma,
no?
És a dir,
en el tema aquest
del tema
del Siris
és realment
molt,
molt,
molt impressionant
el que es veu aquí,
no?
Llavors,
jo diria que es donen
aquests tres elements,
no?
Vull dir que
que són
importants,
no?
Després,
una altra de les coses
que hi ha al voltant
de tot aquest món
de la Bernadeta
i de la Mare Déu
de Lourdes
és precisament
visitar,
no?
Això ho fan
molt els peregrins,
doncs,
quin va ser
el recorregut
de la vida
d'aquesta pastoreta,
no?
d'aquesta persona
humil,
no?
Doncs així la gent
va veure el llitet
on va néixer
el 7 de gener
del 1844.
Per és l'autèntic?
Això ho diuen,
això ho diuen,
vull dir que
això sembla
que és el que,
bueno,
sempre l'autenticitat
sempre pot ser
una cosa
qüestionable,
però el que és cert
és que...
És a dir,
fan la visita,
és la visita
de la casa,
de la pastoreta...
Ell havia nascut
a un antic molí
perquè era filla
dels moliners,
no?
I llavors...
Era pobra,
lògicament.
Pobre,
volem tenir...
Poca il·lustrada,
segurament,
no?
Perquè sempre
aquestes aparicions
diuen que se'n fan
a persones modestes,
humils...
Sí,
això és una cosa
que forma part
de la tradició popular,
també vull dir,
perquè també
hi ha alguns cavallers
que no he terminat
van també
repregrans
grans
visites,
però vaja...
Grans visites,
m'agrada com ho dius.
Sí,
sí,
clar,
una cosa és que
alguna personalitat
religiosa
visita amb una pastoreta...
Però una altra,
clar,
és que et visiti
algú del cel,
això ja són paraules majors.
Llavors,
hi ha també
una altra visita
que és un habitacle
que sembla
que va ser molt insalubre
i que sembla
que,
donat que era
una família molt poble,
també havia
ocupat
una antiga presó
en el mateix municipi.
I,
bueno,
després,
lògicament,
també aquest espai,
si vols,
tan...
avui en dia
vestit i arreglat,
que són el santuari
pròpiament,
però que el punt d'origen
també és absolutament humil,
que és una gruta,
no?,
una cova,
no?
Perquè hi ha una basílica.
De fet,
exacte,
hi ha...
o sigui,
dins d'aquest...
d'aquest peregrinatge...
I ara,
perdona,
que m'ho oblidava d'un altre,
tu has dit també
abans que es va fer monja.
Sí.
Un altre dels punts
de visita,
doncs,
és el lloc on va
als 22 anys,
va ingressar
i hi ha el cos
embalsamat
d'aquesta...
Sí, sí, sí.
A la vista de tothom.
I això ara no ho sé,
no ho sé,
però bueno,
hi ha altres llocs
personatges
que han tingut vinculacions.
La Beateta,
que diuen,
de Mallorca,
està exposada...
I es pot veure.
Sí, sí,
amb els amades i tal.
Però en aquest cas,
són unes germanes
de la Caritat
que van acollir
aquesta...
És el monestir
de Sant Gidart,
no?
Va estar allà.
És igual,
la gent va veure
el lloc on va ser batejada,
que és l'esqueria parroquial,
la capella de l'hospici
que era on va fer
la primera comunió.
O sigui,
hi ha tota una ruta local
al voltant d'això,
no?
Vull dir,
d'aquesta vida humil
i molt religiosa
pel que veieu.
I anant al que dèiem,
és a dir,
hi ha diferents espais,
no?
Un és pròpiament
el que podríem dir,
doncs,
la zona de la cova
on representa
que va aparèixer
aquesta Mare de Déu
de Lourdes,
no?
Sembla que la Mare de Déu
també va demanar
o va,
no sé si demanar
o exigir
a la Bernardeta
que es construïssin
en un or seu
diferents llocs
de cultes
i de fet
hi ha una cripta,
no?
Això figura
que li devà demanar
a la Mare de Déu?
Sí,
la tradició diu que sí.
A veure,
que s'erigís allà
un santuari.
Però fonamentalment
jo tinc entès
que el que demanava
la Mare de Déu
a la Bernardeta
era que pregués
pels pecadors
i per la seva conversió
i que es fes penitència.
Aquesta era la base
de...
Jo, mira,
jo ja entenc
que és un tema
que ha portat
moltes,
fins i tot,
polèmiques
i disquisicions
perquè
des d'un gran literat
com va ser
Emil Zolà,
que va escriure
una novel·la
poc coneguda
del 1894
que es diu...
Bé,
una novel·la,
un llibre
que es diu Lourdes,
doncs fins al Pep Coll
que dèiem abans
hi ha hagut molta gent
que ha fet mèrits
per ser el biògraf
del que va passar
i va deixar de passar aquí.
És que és un tema
molt llaminé
per un escriptor.
Tu també t'hi podries apuntar
aquesta llista.
Escriure un llibre
sobre la...
sobre el que va dir...
Ui,
no,
no,
no,
va haver tota una dinàmica
o hi ha hagut
tota una dinàmica
molt variada
sobre el que es va dir.
I pel·lis,
jo crec que he vist
alguna pel·li.
Segur.
Sí, sí, sí.
O la de Lourdes
o la de Fàtima.
No, no,
hi ha pel·lis.
Però jo he vist
alguna pel·lis.
Sí, sí, hi ha pel·lis.
O sigui,
que això
hi ha també
tota una part de literatura
que jo aquí
ja no entrem.
En tot cas
en deixaré
doncs constància.
El cert és que
l'any 1866
es va consagrar
la primera cripta
que era nominada
la cripta de dalt.
Per tant,
ja tenia el beneplàcid
de l'Església.
Sí, sí, sí.
Perquè ho comença
amb una noia
en alfabeta
com pot ser triada
per la Mare de Déu.
Sí, sí, sí.
Però la pensa
que no van passar
ni deu anys
que això ja es va resituar.
Vull dir que
després,
més endavant,
es va construir
ja amb un nivell inferior
una basílica
neo-bizantina
que és la
anomenada
Nostra Senyora del Roser
i que hi ha tota
una sèrie de mosais
que és bastant espectacular
que és també
un dels altres punts
importants.
I després,
encara més recentment,
l'any 58,
ja del 1958,
donat,
fins i tot
que era el centenari
de les aparicions
i donat
que ja havien augmentat
moltíssim
els pelegrins,
es va construir
un pavelló soterrani
on hi ha moltes
i que van ser
centenars de persones,
que és com una mena
de búnquer
que va ser consagrat
quan encara no era papa
pel Joan XXIII.
i s'anomena
curiosament
búnquer,
bueno,
el búnquer no s'anomena,
s'anomena pavelló
de pius de Zé.
Vull dir que hi ha
tot un procés
que s'anirà construint
aquí a partir
d'aquesta
història
que comença
fa molts anys.
Hi ha
una cosa
que és bàsica,
la gent quan va allà
va pregar,
però després també
és molt important
aquest tema
d'encendre els siris,
hi ha una gran
cultura,
això,
jo de veritat
que els recomano
perquè és dels pocs
llocs que encara
es pot veure
aquesta vinculació
amb aquest costum
d'encendre
els siris
de grans alçades,
hi ha algunes imatges
que són dignes
de veure,
a més estan
com a molt elaborats,
i després també
hi ha les garrafes
de plàstic
per omplir-les
de l'aigua
miraculosa,
vull dir que també
hi pots agafar
botelletes,
però...
Però és gratis,
l'aigua miraculosa,
ho has de pagar.
Jo no sé com funciona
tot això,
no, no ho sé,
jo t'ho pregunto
perquè...
Bé,
les recipients
s'han de pagar,
això segur.
Tot el portes de casa,
home,
no,
és de Tarragona
amb les garrafes
com si hi ha
necessitats l'oliva,
però vaja.
Una persona devota
de Sant Magí,
per exemple,
diria que no es paga,
sinó que això
és un donatiu
al tema.
Però de totes maneres
aviam...
Perquè amb això
l'església cristiana
és molt curosa
i no...
Jordi,
la devoció,
la fe,
absolutament respectable,
però fins i tot
les persones
devotes
i de fe
i creients
no poden negar
que aquí hi ha
una gran indústria
turística
al voltant
del fenomen
de l'Urdes
i després
està l'altra part
que fins i tot
a vegades ratlla
amb l'esotèric
que és el tema
dels miracles.
Vull dir que aquí
aquesta història
se sustenta
en diferents potes
i en diferents maneres
de pensar.
I que curiosament,
ja ho hem reguntat abans,
tu ho has introduït
també,
és el tema aquest
on precisament
des de la...
Vull dir que
va ser qüestionat
això durant un cert temps
que,
en fet,
hi ha hagut molts papes
que no hi han pregrinat,
vull dir,
és un exemple
també clar
i,
per exemple,
també hi ha
tota la situació
inicial,
no?,
en què
bueno,
hi ha cròniques
que parlen
d'un espectre,
no parlen
de la Mare de Déu,
no?,
i que hi ha tot
un procés
molt important.
El que és evident
és que ja no posem
el cas de Lourdes,
és a dir,
posem un cas
tan bàsic
com podien ser
els ermitants,
no?,
doncs,
normalment
a qualsevol ermita
antigament.
Sant Maure
era ermita,
no?
Molts n'hi ha hagut
d'ermitants.
Però aquest és que potser
és un dels que han parlat
alguna vegada,
no sé per què no van rebre
de Sant Maure.
Perquè també està vinculat
amb tot allò dels barbuts.
Exacte,
de la setmana dels barbuts.
Però que hi ha hagut alguns,
ja no,
que no han arribat
a la santa edat,
però que ja
el que està clar
és que
al costat d'una ermita
sovint hi ha una
hospaderia,
un allotjament,
que és la casa
de l'ermita.
i evidentment,
si tu,
la gent que peregrinava
o peregrina
a no sé quants quilòmetres,
doncs,
et posa un cas aquí,
no?
Per exemple,
si tu estiguis aquí
i fa 100 anys
ja anéss a peregrinar
a la Mare Déu de la Roca
amb un roig,
ja pots anar a dinar,
que hi ha un bar,
però avui en dia
pots anar
i pots tornar,
però fa 150 anys
o fa 100 anys...
Amb el carro,
doncs,
t'havies de quedar a dormir.
A dormir no ho sé,
però en tot cas,
segurament s'havia de pagar
algun servei
pel que poguessis,
no sé que portessis
la carmanyola
que també suposo
que hi havia molta gent
que la portava,
però que evidentment
hi ha un intercanvi,
doncs,
evidentment,
els seders
històricament
han viscut d'això,
la gent que doncs...
Home,
i a l'Urdes hi vas
perquè vols,
ningú t'hi volia,
per tant...
Exacte,
jo també ho tractaria
una mica amb cura això
perquè a vegades
algú se posa allò
i diu
aquí estem parlant
d'un negoci.
Bé,
en tot cas,
aquesta pastoreta
doncs
envoltada d'ovelles
que també podeu veure
en algunes reproduccions.
Sí,
hi ha algunes imatges
de reproduccions
d'aquestes fantàstiques.
Ah,
però són com d'escaiola.
Sí,
sí,
sí.
Ah,
jo pensava que d'ovelles
al natural.
Hi ha totes unes reproduccions
de com era la vida...
Home,
doncs és bonic,
eh,
la ciutat aquesta,
el fons del castell,
aquesta fotografia
que ha portat el Jordi,
bé,
moltes persones
que ens escolten
segur que han anat
a l'Urdes.
Jo em sembla
que es mereixia,
es mereixia,
com a mínim,
tenir un programa
d'aquest de cultura popular
perquè la Maredeu
de l'Urdes
no l'havíem tocat mai
i en tot cas
amb un any jubilar
i sent...
I per què no s'ha germanat
Tarragona i l'Urdes
coincidint que fan any jubilar?
Hauria estat una bona idea,
eh?
No sé què dir-te.
No sé,
jo no sé què dir-te.
Amb el tema dels agermanaments
no estaria...
En tot cas,
aquí ja és un altre tema,
però vaja.
No la setmana vinent,
però...
Que consti que en guany
no ho vam tractar,
el dia que pertocava
perquè era coincident
amb Carnaval,
amb dates de Carnaval
una mica pecaminosa la cosa.
Escolta una cosa,
el tema de la verge de Fàtima
no hi ha encara un misteri
que s'ha de resoldre
i que no sé on està guardat
i que és no sé què
de la fi del món.
No hi ha alguna cosa aquí?
Perdona,
perquè és que no sé exactament...
T'ho dir perquè,
bé,
posem deures per més endavant, eh?
Això és periodisme d'investigació
i aquí la periodista ets tu.
Tampoc no cal tanta investigació
perquè és un tema
que s'ha investigat
i s'ha parlat tantes vegades
però no està de més.
Més endavant ja en parlarem,
perquè encara tens deures pendents
amb els oients, eh?
Bé, però anem fent.
Aquest de l'Urdes era un...
No, no, aquest era un deute important.
I a més a més,
bueno, l'Urdes,
o sobretot que m'han insistit
molta gent que diem l'Orda
perquè és la versió
que hem d'utilitzar aquí.
Llavors, bueno,
en tot cas,
jo també ho dic,
tota l'estona he estat utilitzant
la paraula de l'Urdes
però ja ho he dit al principi
que és la paraula gascona
és l'Orda
i que, com bé sabeu,
també molta gent al nostre país
utilitza aquest nom
amb total encert.
Jo sé que és un tema
que et fa...
Bé, ràbia no és la paraula,
està mal emprada.
Jo sé que et fa mandra
o que et fa una miqueta de besarda
seria...
No sé exactament.
Però tu saps que tenim pendent
un tema de participació dels oients
amb el teu famós
i voluminós llibre dels noms.
Bueno, em van portar diversos, eh?
Perdona,
però aquest programa
només l'hem fet una vegada
amb un gran èxit
i els oients es van quedar amb ganes.
Fa dos anys...
Però el van passar molt malament aquí,
els del Lluís...
No, no, no.
Però fa dos anys...
La gent de la redacció
ens va ajudar i tot,
me'n recordo perfectament.
Sí, no, perquè és que es van col·lapsar els telèfons.
Fa dos anys el Jordi Bertran,
els oients més fidels ho recordaran,
va donar l'opció als oients
que truquessin
i que els explicaríem
el significat del seu nom.
Però després me'n vaig empenedir.
Quin programàs, eh?
L'audiència, bueno,
rebentava...
Bé, ara esperem que neixin més noms
que la gent...
No, Jordi...
La gent em posa noms.
Jo cada setmana t'ho recordaré.
Però si la gent trucarà i preguntarà
quin sentit té la paraula Ona
o la paraula...
Però si no ho sabem,
em dic que no ho sabem i ja està.
Ona no té la paraula.
És un nom molt guapo.
És un nom preciós.
Però parlem de noms, diguem,
que estiguin dins de la cosa cristiana.
No, bé, després trucaran i...
Bueno, clar, però a veure si estàs fent discriminació.
Però tu no facis ara que volies
de qui trucarà i no deixaran de trucar.
Jordi, per l'amor de Déu.
I mira, mai...
Si truquen i em demanen
que vol dir a Quim,
què faré?
No tinc el diccionari aquest encara.
Doncs senzillament dic que no ho sabem
o si no tenim un bonic coordinador
li preguntem al senyor Google
i segur que ens donen la resposta.
Això ja ho poden fer a casa.
No, tu porta el llibre el dia que et vingui de gust.
Ho prepararem, ho anunciarem oportunament.
Un senyor que es diu Aquim el Cicamella
que li preguntaré a veure si...
El Cicamella, aquest cognom és famós.
Sí, són músics.
Doncs mira, ja en parlarem.
Jordi Bertran, moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.