.
Temps de tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres,
temps, mitja hora per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb dos polítics i dos periodistes,
dos regidors de l'Ajuntament de Tarragona, com som Javier Tarrés,
del grup municipal socialista i tinent d'alcalde d'Urbanisme.
Javier, bon dia.
Bon dia.
L'altra política és Joan Areggio, regidor i portaveu
del grup municipal de Convergència i Unió. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
I tenim dos periodistes, Josep Mariàries,
que és cap del gabinet de comunicació de la Universitat de Rovira i Virgili.
Bon dia, Josep Maria.
Hola, Ricard.
I Carles Magrané, redactor en cap del diari de Tarragona.
Carles, també bon dia.
Farem, doncs, tertúlia.
Dos periodistes, dos polítics,
per comentar alguns aspectes de l'actualitat de la jornada i de la setmana.
En clau estrictament local, aquesta setmana,
o avui torna a ser notícia el POM,
per una decisió d'ajornar una setmana
el debat que s'havia previst en un principi, pel dia 14,
el ple d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal
es farà, doncs, finalment, el dia 21.
Ahir, un dels protagonistes de la Tartula,
el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Javier Terres,
explicava que s'havien posat d'acord govern i oposició
per donar més temps, precisament, a Convergència i Unió
i el Partit Popular a estudiar les propostes del POM.
Ja que avui també tenim el portaveu del principal grup de l'oposició,
Joan Aresio.
D'acord, doncs, amb ajornar una setmana
el debat del POM en plenari municipal?
Sí, no, no.
Vaja, el que passa és que, em disculpareu,
però jo he estat ara quatre dies fora per motius de feina
i, per tant, sé, tinc informacions telefòniques de les coses, no?
Per tant, en detall no la sé.
En tot cas, l'únic que sé és que fa una setmana,
després d'haver-ho parlat personalment diverses vegades,
vam presentar un escrit dient que ens donessin dia per veure el POM.
A partir d'aquí, el dia que ens donguin
i si en funció d'això retrasa o no retrasa,
per entendre'ns, suposo que un tema d'aquesta importància
no ve d'una setmana ni de dues,
però, vaja, no serà, en tot cas, responsabilitat nostra
que no estem al govern, però, vaja, que em sembla bé.
Que vull dir que quanta més informació tingui tothom,
doncs, evidentment, molt millor.
Més enllà, doncs, del tema de la data,
que, en fi, és una qüestió d'una setmana,
amb el Josep Marieres i amb el Carles Magrani com a periodistes,
sembla que culmina tot un procés amb aquest plenari, no, Carles?
De pràcticament un any i mig que ha endegat aquest equip de govern,
perquè recordem que ja va haver-hi l'aprovació inicial d'un altre POM
el mes de maig del 2007.
Bueno, es culmina un procés de bastant més enllà d'un any i mig,
en tot cas, perquè primer hi ha, evidentment, una elaboració,
l'inici de l'elaboració del POM, encara que després hi hagi estat modificat.
Sí, i en el fet puntual de retardar el plenari,
estrictament, el que em sembla important és que no és notícia,
és a dir, ja em sembla bé que els dos grups es posin d'acord
per acabar de veure la documentació i, vaja,
és a dir, té la importància justa perquè es tracta del document que es tracta,
però que, en principi, és permetre que els tràmits que han de portar a la seva aprovació,
almenys no sigui per manca d'informació, que no es puguin debatre, més enllà d'això.
Josep Maria?
A mi em sembla una decisió, diguem-ne, intel·ligent,
per part del govern i per part de l'oposició,
sobretot per evitar el risc del pim-pam-pum.
És a dir, un pla d'aquestes característiques no és només fer ratlles sobre un paper,
sinó que és una expressió d'un projecte de ciutat en tots els sentits,
de qualitat de vida dels ciutadans, no només d'habitatges,
sinó del seu desplegament de les seves activitats econòmiques.
I, per tant, em sembla que cal, diguem-ne, aplaudir la iniciativa d'agafar temps
i poder analitzar amb claretat, perquè això no és gaire habitual.
Això, els dos polítics que ens acompanyen han estat estant a govern de diferents institucions
i ja saben que, històricament, i si repasséssim la Maroteca,
a vegades els processos de revisió urbanística són molt hostes de tacticisme polític,
i de poca... de molt d'enfrontament i molta lluita contra l'adversari,
legítim, evidentment, i de poca col·laboració,
quan estem parlant de coses que marquen el futur d'una ciutat i de la gent que hi viu.
Per tant, a mi em sembla extraordinari, i confio que no sigui només guanyar temps,
sinó que, finalment, aquest temps serveixi per acordar, per arribar a acord, si és possible.
Xavier?
No, no, jo l'únic que tinc que subscriure és el que aquí ja s'ha dit.
No és única i exclusivament una iniciativa d'aquest govern,
que, efectivament, governem i, possiblement, som els que tenim la titularitat,
sinó també es fruita d'acord tant amb el grup municipal de Convergència i Unió
com amb el grup municipal del Partit Popular, que hem parlat de l'assumpte,
hi ha hagut aquestes peticions, ho hem entès, hem vist els dies, hem vist les hores,
i hem arribat a aquesta entesa, i de la qual, com qualsevol altra mena d'acord,
ens hem d'alagrar tot i per això que no sigui.
Joan, és possible parlar d'un possible acord?
Ja sé que ara, suposo que em dirà que Convergència i Unió no s'avisa la proposta del POM,
i, per tant, no hi ha una valoració a fer, un comentari a fer,
però seria possible arribar a acords sobre el POM?
Amb tot és possible arribar a acords,
però perquè dos ballin, se'n necessiten dos que vulguin ballar,
amb un de sol que vulgui ballar no n'hi ha prou.
Nosaltres mirarem el pla general i, en funció del que sigui,
sense cap tipus de priorisme ni de tacticisme,
que seria el senzill, doncs votarem el que hem de votar.
Ens agradarà el 100% d'un pla general?
Segur que no, segur que no.
El tema és si allò que no t'agrada és suficient,
com per, diríem, no participar-hi.
I això que és una cosa que no sempre ha sigut entesa,
i ho he dit moltes vegades, ja sé que segurament el senyor Terres m'ho discutirà,
però jo crec que si alguna cosa ha canviat en aquests dos anys,
segur que n'han canviat moltes,
però si alguna cosa ha canviat és l'actitud dels que no estan al govern
enfront de determinades coses.
Jo, si el pla general té més virtuts que defectes,
segurament en puc plantejar perfectament,
per què no donar-hi suport?
Aquest no és el tema.
Ara, aquí també a la micària es deia que li semblava bé el tema
que tinguem temps per un tema tan important,
cosa que és cert, i per sortir una mica del pim-pam-pum.
Jo soc molt crític amb el pim-pam-pum,
però el pim-pam-pum no depèn moltes vegades de segons quines coses,
perquè, clar, el pim-pam-pum,
si resulta que per explicar el pla general aquest
ens dediquem a explicar el pla general de fa un any i mig
o en fa dos, doncs segurament tindrem pim-pam-pum.
Ho dic perquè també presentar les bases correctes d'una reflexió.
Escolta, el pim-pam-pum.
Jo sempre he seguit dels que pensen que els problemes de futur
s'arreglen mirant cap endavant, no s'arreglen mirant cap endarrere,
però, bueno, tot això ho veurem aquesta setmana i escaig.
Seguint la metàfora del ball,
els socialistes estan disposats a ballar?
A fer parella de ball per intentar arribar a cor?
A l'intentar dir que el que fem en el ple
a vegades no és com una mena de ball o de coreografia,
doncs bé, és una metàfora que també seria difícil de sucumbir.
No, no, nosaltres el que sempre hem mantingut en el pom
és que presentarem una sèrie de qüestions
que creiem que són diferents.
Unes altres també hem dit sempre i hem afirmat
que efectivament partien també d'aquell pom
aprovat inicialment en el maig del 2007,
però que efectivament hi havia certs elements
que nosaltres en teníem variats i modificats
i que possiblement és aquí on existeixi,
com és lògic i normal,
davant de dos governs que van mantindre
unes posicions diferenciades
i que ara en el resultat també es veuen el debat,
el debat, la discrepància,
però bé, jo crec que recollint les paraules
del senyor Aregio,
doncs efectivament podem trobar
el camí del mig, que diem, no?
I que en aquest aspecte,
almenys per al que representa
aquesta tendència d'alcalde d'urbanisme,
sempre procurarà apropar-se
quan més el que sigui,
a l'acord en el que sigui.
I efectivament, com qualsevol mena de relació
i qualsevol mena de pactes,
es necessiten dues parts,
en aquest cas seran tres, no?
Però no donarem notes,
ni donarem gestos,
ni donarem algun tipus d'indicació
del que no volem és arribar a un acord
o el que volem és enrocar-nos.
No farem aquest tipus de visió
al ciutadà de Tarragona.
Per acabar el tema,
Carles, Josep Maria,
veieu possibilitats d'acord en el tema POM?
A mi si em fas seguir amb la metàfora del ball,
diré que dependrà de la música, no?
Però en aquest cas,
el que a mi em sembla important
és que si realment,
que jo ho crec,
és a dir,
si estem convençuts
que un document com el POM
és una eina de gestió de futur
i de planejament de la ciutat,
jo crec que,
des de Convergències,
ha expressat més d'una ocasió,
i a l'últim ple,
almenys així em va semblar entendre-ho,
és a dir,
hi ha aquells grans temes de ciutat
que, pel que vaig entendre,
tothom està disposat,
almenys l'oferiment de Convergències,
està disposat a jugar,
i no sé si el POM ho entenen
com un gran tema de ciutat o no,
però jo crec que,
com a eina de desenvolupament de ciutat,
jo crec que ho és,
és a dir,
la situació de crisi,
per exemple,
tampoc no s'entén,
sinó,
és a dir,
també afecta el planejament
de la ciutat,
i aquest planejament queda clar
amb aquest tipus de document,
que és el pla general,
és a dir,
perquè és el que marca les bases
d'un creixement,
d'un dos o plenament
de sòl industrial,
de sòl residencial,
jo crec que seria bo
que s'arribés
amb un acord,
com també entenc
que el segon document
tan important
també és una eina
de gestió política,
no sé si a partir d'aquí
serà possible
arribar a aquesta mena
d'entesa,
però jo crec que seria important,
almenys,
seria una bona solució,
si finalment es poséssim d'acord,
això ja,
no sé com anirà.
Ja ho veurem,
a més canviaria molt
la situació
de la de fa un any i mig,
en què recordem
que el POM anterior
es va aprovar
per 14 vots
contra 13,
allò va ser una votació ajustada.
Josep Maria,
per acabar el tema.
Jo penso que els ciutadans
i les ciutadanes
ho agrairien,
fos quin fos el resultat
d'aquest acord,
en el que sempre hi ha d'haver
diguem-ne sessions
d'una banda i de l'altra,
mirar el futur,
ho deia el Joan
i jo estic totalment d'acord,
és a dir,
el retrovisor
és imprescindible
per circular.
Si necessites
tenir retrovisors
per saber
d'on vens,
i qui ve al darrere,
però fonamentalment
s'ha de mirar cap endavant
i més amb la conjuntura
com apuntava ara el Carles,
amb l'actual situació
diguem-ne
de crisi econòmica
amb moltes incerteses,
és una manifestació
molt potent
per part d'una administració
tan pròxima
al ciutadà
com és l'Ajuntament,
l'aprovació
d'un pla general,
la revisió d'un pla general
i per tant,
tant de bo,
confiem,
ja ho veurem.
Falten pocs dies,
el plenari serà
el divendres 21 de novembre.
Aquesta setmana també
parlen de qüestions urbanístiques
i amb connotacions
a la crisi econòmica.
S'ha tornat a parlar
i molt
del futur estadi
del nàstic a Campclar
per la decisió
de l'Ajuntament
de l'acord
de la rescissió
del contracte
amb PAI
que suposa
que l'Ajuntament
haurà de pagar
prop d'un milió d'euros
a PAI
justament
per aquesta rescissió
acordada
entre les dues parts.
Primer,
abans que parli
del regidor,
serà en aquest cas.
Carles,
què et sembla?
No sé si era
un final anunciat
aquest tema,
però el cas
que l'Ajuntament
hagi de pagar
prop d'un milió d'euros?
No,
el final anunciat
és que es fes el camp,
no?
És a dir,
no sé quin...
Aquest és el final
que havia de tindre
tot l'assumpte,
no?
Jo,
ja em sap greu,
però jo amb aquest tema
em perdo,
sincerament,
personalment.
Doncs imagina't
el ciutadó del carrer.
És el que anava a dir.
Perquè si el redactor
té un cap del diàleg
a Raones Perr
i ho reconeix?
Sí, sí, sí.
I jo també ho reconec?
No sé,
a mi em va sorprendre
que l'acord fos,
dintre del meu desconeixement
general
de la situació
en què s'ha arribat,
que haguéssim passat
d'una situació
en què,
en teoria,
l'Ajuntament
havia d'arreu
una compensació
de 3 milions.
És el que tenia entès
i ja em perdureu
si no soc
especialment estrict
amb això,
però ja em rectificareu.
que al final
acabes pagant
per el projecte.
És allò
que no t'acabes d'entendre
perquè en teoria
l'Ajuntament
havia de rebre
una indemnització
i acaba pagant
a la mateixa empresa
que se suposa
que havia de rebre
la indemnització.
Jo sobre el futur del camp
no ho sé.
Sincerament,
a mi em sembla,
jo soc especialment crític
amb les qüestions
que ajunten
el diner públic,
per entendre's,
en aquest cas el municipal,
amb entitats privades esportives.
Però això és una discussió
que suposo que ara
no ve el cas, no?
Refereixo evidentment
amb el nàstic, no?
No sé,
jo si es pot arreglar
el camp actual
i podem esperar
a si aquesta xufla
que tenim
de la candidatura
el 2017
ens ajuda
a tindre diners
per inversions
en equipaments.
Em semblaria
una proposta raonable
que no pas
intentar fer alguna cosa
amb diners que no tenim.
I de moment
aparcar el tema.
A l'espera de temps
millors, no?
Des del meu grau
de desconeixent
que admeto
i reconec, eh?
Josep Maria,
la categoria
de xufla
exactament
és una definició
que crec
apropiada
per no dir res
per no dir
el que sou.
No, no, no,
penseu el que li he enterat.
Ara ho voler
fer de broma
i em perdonareu.
Aquest tipus
de situacions
generen
més incertesa.
És a dir,
necessitem,
la ciutat necessita
fer aquesta inversió,
necessitem
aquestes instal·lacions,
un.
Dos,
ens ho podem permetre
i tres,
el procés
que s'està seguint
és l'adequat
o no és l'adequat?
Perquè això,
els que no coneixem tant
o gens ni mica
aquesta història,
ens pot sorprendre
aquesta anàlisi tan simple
que feia el Carles.
És a dir,
s'havia de fer un camp,
ara no se sap ben bé
si es farà,
sí que es farà,
l'havia de fer una empresa,
aquesta empresa havia de pagar,
resulta que en lloc de pagar
ha de cobrar,
un litigi,
ja en tenim masses
de litigi,
ara jo no vull burxar
les ferides
però també tenim
un pàrquing pendent
de resoldre,
un pàrquing
que no es fa,
un camp de futbol
que potser sí
o potser no,
no ho sé,
ho dic amb tot el meu respecte
i reconeixent d'avançada
que puc posar els peus
a la llarera
i em puc estar equivocant,
però de tot
mantinc
el que és necessari
i ens ho podem permetre
i això
avui per avui
és més urgent
que mai
plantejar-s'ho,
ho fan les famílies,
ho han de fer també
les administracions,
totes,
que hi ha solucions segur,
això no vol dir quedar-se a casa
ni amagar el cap sota l'ala.
Joan,
l'acord
aquest de l'Ajuntament
amb l'empresa,
ho dic perquè també
el Josep Maria
parla de...
Increïble.
Increïble o què?
L'acord.
I molt fàcil d'explicar.
Evidentment,
si hagués sigut culpa de l'empresa
pagaria l'empresa.
Com que no sigui culpa de l'empresa
no paga l'empresa
i això ho diu
la llei de contractes de l'Estat.
A partir d'aquí suposo
que empreses i ajuntament
han arribat a l'empresa
de no fer-se mal mútuament
i l'empresa ha dit
mira, doncs no,
jo me'n vaig.
I l'Ajuntament ha dit
ei, i el projecte?
Ah, el projecte és meu,
si el vols paga-ho.
És així de senzill.
És així de senzill.
A partir d'aquí,
jo crec que,
honestament vull dir,
jo crec que d'aquest tema
és que avui
el camp s'hauria d'estar fent.
hi havia, és a dir,
clar,
hi havia una empresa
amb una qüestió adjudicada
i això té unes obligacions legals.
És molt fort
que estiguem on estem.
A mi ara em poden explicar
molts sopars de duro,
que si els terrenys,
m'ho poden explicar tot.
Només voldria recordar una cosa.
a on s'havia de fer l'estadi,
una altra cosa és l'aparcament.
On s'havia de fer l'estadi,
els terrenys sí que eren 100% municipals
i hi havia els acords corresponents
amb els comunitaris.
A on s'havia de fer l'aparcament
hi havia trossos que no hi havia acords,
és veritat.
Però escolta,
això és una obra molt complexa
que et dona temps
a començar a fer 50.000 coses.
Dos,
segueixo pensant
que generar la gran ciutat esportiva
de Tarragona
a Camp Clar,
completant
totes les instal·lacions que hi ha
i afegint algunes més,
a part de l'estadi,
dels camps aquests de futbol,
diríem,
pel futbol base,
etcètera,
etcètera,
és important per la ciutat.
Crec que és important
posar un equipament
de Tarragona
en els barris de Ponent
i passar al riu,
igual que pensava
que era important
fer la ciutat judicial allà
i la Generalitat no va voler,
crec que és important
fer una d'allò
i a partir d'aquí
tot el que ha passat
s'explica molt fàcil.
És que s'explica molt fàcil.
L'altra cosa és
que,
sobretot això,
si vulgui anar tirant
allò
que tiren els avions
de senyolos de distracció
perquè els coets
vagin cap a altres direccions,
però és molt senzill.
Aquí hi ha una empresa
que tenia l'adjudicació.
Les obres
havien d'haver començat
ja fa temps.
Aquí algú
es van tastant
posar-hi el seu segell personal,
fent variacions,
modificacions,
etcètera,
i què ha passat?
Entre pitos i flautes
s'ha produït la situació econòmica
que tenim avui
i l'empresa,
que evidentment,
si no ha tirat endavant les obres
ha sigut perquè
ara li demanàvem una cosa,
ara una altra,
ara cobreix això,
ara cobreix allò,
ara posa-te així,
ara posa-te ja,
doncs al final,
i a partir d'aquí,
una altra cosa és que,
com deia el Carles Magrané,
o tal,
un tingui,
diríem,
una reflexió
de fondo
i de concepte
d'escolta,
jo és que crec
que això,
doncs,
no s'hauria d'haver enfocat així,
tal,
que és un tema
absolutament respectuós.
Ara,
hi havia una obra adjudicada,
punt ratlla
i s'acabó.
I ja està,
i a partir d'aquí...
Ja bé.
A veure,
jo no ho veig tan senzill,
i en aquest aspecte
és pel que ens hem trobat
i hem tingut que tirar endavant.
Efectivament,
aquí hi ha un element
que és definidor
i crec que ha sigut explicat
i no des de l'Ajuntament,
sinó inclús des d'altres foros,
que és la situació
d'aquesta empresa
i del seu soci immobiliari.
Aquesta empresa
i aquest soci immobiliari,
mentre duraven
aquestes negociacions,
immediatament
ja estaven immersos
en una situació de crisi
que ells mateixos
acabaran reconeixent
en el corresponent document
transaccional
de mutu acord
i aquí,
doncs,
això també va implicar
que l'Ajuntament
ja sigui un projecte,
el que parla el senyor Eregio,
que es tenia
que adjudicar
com una altra
unes modificacions
que inclús contractualment
es recurria
a aquesta possibilitat
de modificar-les,
que nosaltres vam donar
el vistiplau
i que fins i tot
es va arribar a presentar
en una data determinada
quan ja
aquesta empresa
i el seu soci immobiliari
estaven immersos
en aquesta crisi,
doncs,
això ha produït
que tota aquesta qüestió
de les que nosaltres
en certa mida
també érem uns afectats
no es pogués desenvolupar
no el nostre projecte,
el del celler
i que deia el senyor Eregio,
sinó fins i tot
en el del principi
en el que no hi havia
ni tan sols
per molta adjudicació feta
ni un projecte bàsic fet.
O sigui,
són una sèrie de situacions
que te les trobes
i has de tirar endavant.
Llavors,
a partir d'aquí
arribem
a aquestes quantitats,
arribem a aquests conceptes
indemnizadoris
dintre del que és
aquesta mena d'horma
contractual
que n'hi havia
i efectivament
utilitzo
les paraules
de l'amit Josep Maria.
O sigui,
hi ha massa espleig
has dit,
no?
Bé,
doncs efectivament
nosaltres sabem
el que eren
unes posicions
on ells ja ens les havien manifestat,
on efectivament
doncs
hi havia uns elements
jurídics
que teníem
que enfrontar-nos
i que implicava
també un temps.
Un temps
que
d'entrada
i en la busilis
de la qüestió
implicava
estar en molt de temps
i possiblement
i possiblement
hipotecar
la construcció
d'aquest estadi
del camp
fins dintre
de molt de temps.
Perdona,
Javier,
si no s'arribava
amb una entesa,
això portava
amb un litigi
que impedia
l'Ajuntament
actuar sobre els terrenys.
Sí,
ens ho havien comunicat,
ja em remeto
a la roda de premsa
de l'alcalde
l'altre dia,
no?
Les rescissions
es poden fer
unilateralment
o bé,
doncs,
de motuacord.
Això seria
com el del pàrquing
Jaume I,
que ara hi ha
aquell litigi
que impedís
a l'Ajuntament
intervenir
en el pàrquing
en el propi estacionament?
Perquè està subjudicet,
podria ser una qüestió,
podria ser una qüestió
bastant semblant.
Però bé,
però és igual,
perquè nosaltres
davant d'aquesta situació
en la que com
l'alcalde de Vallès-Treu
es manifestava,
si trobàvem
una situació
en què no ens posaven d'acord
implicava que
havia d'arrossegar-nos
a la unilateralitat
de la rescissió,
doncs bé,
doncs haguéssim tingut
que enfrutar-nos
a tota aquesta situació
i també
amb les possibles
amb les possibles
paralitzacions
que des de l'àrea
inclusiva de gestió
econòmica
de l'Ajuntament
ens deia
per aquesta possible
situació paral·lela
subjudició.
Bé,
molts elements d'aquestos
que no solament
han sigut
aquests judicials
sinó també
el que ha sigut
el creixement
o la vida
de com s'ha produït
aquesta paralització.
Hi ha un element
que és el de la crisi econòmica
en el que nosaltres
hem vist
que aquesta empresa
finalment
ens posava
unes condicions
per tirar endavant.
no hi ha
el projecte
i torno a dir
que nosaltres
fèiem
sinó el primer
que ni tan sols
podien abastir
en aquest sentit
doncs bé
és quan hem trobat
aquesta solució.
Carles,
t'ha quedat més clar?
No...
Et veig reflexionant.
No, no, no,
no especialment
però jo continuo
ja em perdonareu
amb la meva anàlisi
simplista
malgrat que el Joan
alguna cosa
m'ha deixat més clara.
És a dir,
el financer realment
la conseqüència
és la crisi
i el sistema
de finançament
que es va trobar
en el camp
és a dir,
a canvi de...
La permuta de terrains.
La permuta de terrains,
la venda d'aquests terrains
i amb aquests diners
és a dir,
que es cobria
evidentment
ells feien el seu negoci
i es cobria
per el projecte.
El que al final
el ciutadà
entén que no entén
és que si això
és culpa de l'empresa
és a dir,
que no és capaç
de resoldre
el seu problema
de finançament
que acabi pagant
és l'Ajuntament.
És a dir,
que acaba l'Ajuntament
sent el que no té l'estadi.
Escolta'm, Carles,
és que segur que la gent
no ho entén
perquè és un disbarat
tot plegat.
Però jo voldria
només fer una matització
que ha dit una cosa
el senyor Terrés
que és una veritat
a mitges.
Evidentment
que no hi havia
projecte executiu
perquè l'empresa
adjudicatària
la seva obligació
era fer el projecte executiu
i tenia un termini
per fer-ho
que eren tres mesos.
Això ja no ho sé
perquè l'adjudicació
es va fer el mes de maig.
Estem d'acord
o no molt que he dit?
Tenia tres mesos
per fer el projecte...
No, no, escolti'm,
tenia tres mesos
o no els tenia.
a mi si l'ho va fer
reclami-li vostè
que era el regidor
o qui fos
llavors el regidor
o el senyor alcalde.
Quan se va adjudicar
el mes de maig
una de les obligacions
de l'empresa
era el cap de...
perquè l'adjudicació
es va fer en base
a un projecte bàsic
que va fer
el propi ajuntament
i va dir
a veure qui en farà
això
per aquests diners.
En permuta,
en fórmula per muta.
L'empresa aquella
va dir,
la que va guanyar
va dir
jo li faré això
amb unes millores
i tal.
En el contrat d'adjudicació
deia molt bé
doncs ara vostè
té tres mesos
per portar
el projecte executiu.
Per tant,
la manca de projecte
no és un argument
perquè això
era una obligació
de l'empresa.
Dos,
el que és molt lògic
que es preguntin
als ciutadans
és
si això va passar
al maig del 2007
jo no poso
en qüestió
que el camp
et diríem
hi hagi hagut
circumstàncies
que facin
que no es pugui fer.
A mi el que
m'al·lucina
és que això
s'havia d'haver decidit
ja fa un any.
Si això no es pot fer
no es fa
i aquí pau
i després glòria
i si ara
això sí
o tenim
disculpi
o tenim camp
o tenim 3 milions d'euros
una de dos
el que no pot ser
és que no tinguem camp
no tinguem
la indemnització
de l'empresa
i a més a més
haguem de pagar
el projecte.
Això disculpi
per molt que s'intenti
explicar
com que això
és l'engany del rap
no ho entendrà ningú
perquè no tenim el camp
a sobre
no cobrem
el que ens hauria de cobrar
l'empresa
perquè no és problema
de l'Ajuntament
que l'empresa
que li havia de comprar
els drets urbanitats
o no
o puja
o baixa
hagi fet suspensió
de pagaments o no
vostè tenia una relació
vostè com a Ajuntament
i jo com a Ajuntament
teníem una relació
amb una empresa
a mi el que li pengi
darrere aquesta empresa
els subcontratistes
que tingui
tot això
com vostè comprendrà
a mi legalment
no diré l'expressió
que anava a dir
però vaja
a mi legalment
no em té res a veure
és ell qui té
unes obligacions amb mi
per tant les té que complir
si no les compleix
que pagui el que tingui
que pagar
el que no pot ser
és que no tinguem camp
no tinguem l'indemnització
i a sobre paguem nosaltres
m'assembla normal
que la gent no ho entengui
Perdoneu senyora Ejo
però discrepo
en molta de la cronologia
que vostè està fent
i molt de les conseqüences
de tota aquesta mena
de relació contractual
no m'ha d'importar
a mi en una part muta
on hi ha
on ha de ser patrimoni
de la ciutat
no m'ha d'importar
que tot això
puja de preu
i que fins i tot
ni tan sols
el primer projecte
el primer
no m'ha d'importar
això
que efectivament
durant els tres mesos
que ja van tindre
perquè després d'aquests mesos
fins al novembre del 2007
no ho havia presentat
no tenia res
i quan li diem
i quan li requerim
a fer-ho
ens dona el vistiplau
i resulta que
escolti'm una cosa
que jo l'he sentit
durant tota la seva intervenció
escolti'm
en aquest sentit
també hi ha una sèrie d'actes
que han compromès
tant l'Ajuntament
com aquesta empresa adjudicatària
i dintre de la relació contractual
que s'ha establert
aquí implica
que aquests senyors
també poden alegar
i bastant
i bastant
una altra cosa és que tinguin raó
que no ho decidirem
ni jo ni vostè
una altra cosa és que tinguin raó
però ens podíem enfrontar
amb això
i què requereix
l'estadi del gimnàstic
i l'obra
i la intenció del gimnàstic
que es faci a camp clar
i el més ràpid
en el que puguem
donar-nos les circumstàncies econòmiques
i la primera d'ator
la primera d'aport
era alliberar tot això
aquest alliberament
d'aquesta manera
perquè si no
no haguéssim sortit
en molt de temps
això implicava
que efectivament
nosaltres
ja gaudíem
d'un projecte
d'un projecte bàsic
amb una mena
d'aspectes executius
que podíem utilitzar
això també implicava
que quan vam arribar
a dintre d'aquestos tres mesos
ni tan sols hi havia
la modificació hormonística feta
aprofitem també
la minentesa
i també
la total absència
de seguretat
que aquell estadi
per molt que fos
en els terrenys
on no va buscar l'estadi
on anava ubicat a l'estadi
en si
o bé al pàrquing
es pogués arribar a realitzar
una sèrie d'incògnites
i una sèrie de situacions adverses
que no donaven
per res
cap mena de seguretat
que allò s'arribés a complir
arribem a aquest moment
arribem a aquesta situació
on tampoc sabem
com estan les adjudicacions
del terrenys
en concret
i sí que després
a l'hora de comprimiment
veiem que efectivament
moltes d'aquestes
que sí que podrien ser
una de les zones
de pàrquing
estan en fase d'expropiació
escoltim
aquests senyors
tenien uns arguments legals
per poder
portar-nos als jutjats
i això
ben a l'àmbit civil
o ben al contenció
d'entrada a l'àmbit civil
com vostè sap
doncs haver-ho passat
una mica malament
fins no sé quant de temps
i és aquesta la situació
que nosaltres
en lloc d'enrocar-nos
doncs acabem deslliurant
per trobar
el que és l'execució final
de l'estadi
Josep Maria
que vol dir que no es farà
ho veus més clar
o al revés
no no
jo em penso que no
tu de totes maneres
plantejaves la necessitat
feies la pregunta
bé o volta
la necessitat
si
jo continuo dient
perquè tu consideres
que no seria prioritària
el que passa
que també és una reflexió
també profunda
com la que feia el Carles
de si les administracions públiques
han d'entrar o no
en aquestes dinàmiques
el moll de l'os
és aclarir el que estan dient
aquests dos representants polítics
i això és greu
jo trobo que és greu
i potser caldria ser
més clars
i més contundents
amb les explicacions
perquè el que és evident
és que són dues lectures
absolutament diferents
això és el que en aquest moment
està percebent el ciutadà
sí, sí
no, no
i pagar
i pagar
amb diner públic
els problemes
de les empreses
que això penja per aquí
home, doncs
què vol que et digui
no és això
no és pagar amb diner públic
hi ha dues parts
en aquí contractant-se
d'una situació
en tots els dos
tenien obligacions
no només té obligacions
l'empresa
per molta administració pública
que siguem
per molta administració pública
estem anant
al discurs
però per què es va parar
el procés?
si és que el problema
és haver-lo operat
l'haver-lo operat
el temps
i les circumstàncies
no es feia
que és diferent
no es feia
que és diferent
nosaltres
dintre del que és
la situació contractual
torno a dir
vam dir
vam demanar
un aspecte
que en l'adjudicació
es permetia
es permetia
escolti
disculpi
vostè
estem a punt d'acabar
d'acord
a l'última acta
on es va adjudicar
l'empresa
PAI
en la que estava present
el senyor Ballesteros
com a observador
del partit socialista
en aquell acte
es va posar
s'adjudica
l'obra
a l'empresa PAI
ens ha ofert
unes millores
que no les considerem
tan prioritàries
com la coberta
de preferent
per tant
preferim
i està l'acte escrit
i això és
per entendre'ns
la millor manera
de clarir
el que diu
el senyor
les qüestions
és treure els papers
i ensenyar-los
i es deia
doncs escolti
prefereixo
que m'estudi
i cobrir la coberta
que no
doncs
un edifici
que posava
en una punta del camp
o les històries
molt bé
i això
tenia 3 mesos
per fer el projecte
executiu
d'això
amb això
inclòs
si li sortien
els números
per exactament
el mateix
que s'havia adjudicat
ja està
què és el que a mi
no em puc entendre
és que
a veure
3 mesos
potser hagués trigat 4
per fer el projecte
no ho sé
però és que abans de Nadal
de l'any passat
havíem d'haver estat fent obres
és el que no entenc
que abans de Nadal
havíem d'haver estat fent obres
sobre quin projecte
si no estava fet
abans de Nadal
res
però si ells tenia
però escolti
però això és problema de vostè
que era el que manava
no
si tenien 3 mesos
des del mes de maig
pel present del projecte
no senyor Eregio
acabem
no és així
perquè fins al novembre
que nosaltres demanem
un altre projecte
en aquells 3 mesos
també tindrien
que haver demanat
alguna sèrie de coses
i havíem fet
molts actes
havíem fet molts actes
que els implicaven
una sèrie de drets
o sigui que no és així
si el problema
és anar als jutjats
i la solució
era anar als jutjats
no teníem cap del gimnàstic
fent molt de 3
senyors
no podem seguir
els acaba la tercera
Josep Maria Arias
Carles Magrané
Joan Eregio
Xavier Terres
gràcies per compartir
aquestes cartones
amb nosaltres
el públic també és transaccionar
bon dia