Temps ja de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Avui amb quatre convidats relacionats,
vinculats a quatre formacions polítiques,
les més importants a la ciutat de Tarragona.
Avui compartim la Tertúlia amb Carles Castillo,
regidor del Partit dels Socialistes. Bon dia, Carles.
Molt bon dia.
Al seu costat, Alejandro Fernández,
regidor i portaveu del grup municipal del Partit Popular.
Bon dia, Alejandro. Molt bon dia.
A l'altra banda de la taula tenim Jordi Sendra,
regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya Pau Ricoma,
secretari d'organització d'Esquerra aquí a Tarragona.
Pau també, bon dia.
Bon dia.
Amb aquests quatre convidats, en fi, comentarem avui bàsicament debats.
Ahir va ser un dia de debats de tota mena.
El debat, el gran debat televisat entre Zapatero i Rajoy,
el debat també electoral en clau territorial
que va organitzar el Col·legi de Periodistes
amb els quatre caps de llista de la demarcació.
I a més a més vam tenir debat intens, a més,
al matí a l'Ajuntament de Tarragona parlant de qüestions locals,
sobretot amb polèmica inclosa,
i déu-n'hi-do la polèmica sobre el tema de l'aigua,
sobre si hem de cedir aigua o no a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Però, en fi, com que avui tothom parla del debat cara a cara a Zapatero i Rajoy,
els demano una impressió, un comentari,
no sé si el vam poder veure en directe i tot sencer,
però, en fi, avui tots els mitjans de comunicació, audiovisuals
i la premsa escrita va plena fent comentaris i valoracions
d'aquest primer cara a cara entre Zapatero i Rajoy,
un cara a cara, podríem dir, històric,
després de 15 anys en què no hi havia a l'estat espanyol
debats d'aquestes característiques.
En fi, alguna impressió?
Primer, dels que representen els partits directament implicats,
PSC i PP.
Carles i Alejandro, qui va guanyar?
Bé, jo crec que va guanyar Mariano Rajoy
i abans d'entrar en l'aire, com s'acostuma a dir,
intentàvem fer una anàlisi el més objectiu possible
dintre de la poca objectivitat que podem tenir els polítics
quan es parla de les coses als nostres partits.
Jo no he tingut mai cap problema en reconèixer que el Zapatero
és una persona que sap actuar molt bé davant de la càmera,
és una persona que té molta telegènia,
i això es va demostrar amb les declaracions que es feien mirant a la càmera.
En canvi, és una persona que té pocs recursos dialèctics en l'1 contra 1.
I això també es va demostrar.
Se'l va veure absolutament acorralat,
se'l va veure que interrompia massa,
se'l va veure absolutament incòmode,
i un Mariano Rajoy que no té la mateixa telegènia,
però que en canvi té moltíssima més capacitat dialèctica
i es va poder demostrar ahir.
I jo crec que això li va donar la victòria amb el debat
perquè ell va marcar l'agenda del debat.
Sembla increïble que fins i tot el Zapatero va arribar un moment
en el qual fins i tot semblava que parlàvem amb un professor
quan li va dir que havia complert els deures
que el Partit Popular li havia adreçat.
Per tant, vam trobar un president del govern molt incòmode
i que va ser incapaç de respondre correctament a les rèpliques
i sobretot amb el que és el debat dels continguts.
I per això jo crec que la impressió generalitzada
és que, i a més, segurament després les enquestes
poden dir unes coses, les interpretacions dels diaris,
és que Mariano Rajoy va estar extraordinàriament sòlidi
que va guanyar el debat d'una manera, si bé no rotunda,
perquè va ser un debat igualat, sí que va guanyar els punts
i això deixa totalment obert el panorama
de cara al segon debat que serà decisiu.
A veure, Carles.
Bé, jo començaré també, jo intentaré ser el màxim objectiu possible.
Jo començaré dient que en general el debat no em va agradar.
Jo crec que va ser un debat massa encursetat
i amb discursos massa preparats.
La meva idea és que qui més preparat tenia probablement els discursos
era precisament Mariano Rajoy.
Tu podies intercanviar aquest discurs
i posar qualsevol altre del Partit Popular
fent exactament el mateix discurs que tenia preparat
perquè, a més, destaquem que és qui començava sempre tots els blocs.
Per tant, el Zapater jo crec que va ser més ell.
Va ser més ell.
És molt complicat enfrontar-te a una altra persona
que té una estratègia constant de confrontació,
que és la que ha tingut durant aquests quatre anys,
perquè el debat no es situa en els arguments,
sinó que es situa el debat en els fets,
que és una cosa que en aquest país acostumem a fer molt sovint.
No discutim sobre idees o sobre pensaments,
sinó que discutim permanentment sobre si això és vermell
o si això és negre.
I jo crec que és una mica el que va passar.
Si mirem les formes,
doncs potser el Rajoy va estar més incisiu.
Si mirem probablement el contingut,
doncs el Zapatero es va assenyir
i va explicar més propostes de futur
i va explicar més coses
tret de les dues o tres coses que va explicar el Rajoy,
que es va centrar en dues o tres coses molt puntuals
i que a ell li interessa molt i que al seu electorat li interessa molt,
que és el que s'ha centrat aquests quatre anys,
terrorisme, immigració i poca cosa més.
A veure, l'opinió dels nostres contartulis
que representen partits que no estaven ahir en el debat.
Jordi i Pau.
Jo he de reconèixer que no el vaig veure.
No el vaig veure, vaig veure al començament,
vaig veure la parafernàlia que es va muntar abans d'iniciar el debat,
que semblava allò, l'entrega de les Òscars,
una hora i mig abans que comencés,
les càmeres ja estaven allà preparant el tema,
sí que probablement sigui un debat històric
perquè feia quins anys que no es feia,
però vaja, potser ho vaig trobar un pèl exagerat.
Per altra banda, com el director ha dit,
nosaltres no hi érem i per tant,
per mi ja era un debat menys interessant
perquè partits com Esquerra Republicana
o com Convergència i Unió,
que pretenem poder intervenir
en totes les decisions que es prenguin a partir d'ara
en el Congrés dels Diputats,
que no hi estiguessin,
doncs era com un partit de tenis,
uns singles.
i vull suposar per on van anar els tiros.
Vostè, que mal és vostè i que mal és vostè
i jo sé millor i vostè 400 i jo 600.
Per tant, no tinc massa més criteri que aquest.
Insisteixo que hagués estat important
i seria molt bo que se'n fes algun
amb altes caps de llista
amb possibilitats, doncs,
de capacitat de decisió
en el futur Congrés dels Diputats.
Pau.
A veure, a mi com a espectador
m'ha venit de gust veure'l
perquè tot el que sigui debats polítics m'encanta.
després de 15 anys
realment estava bé que ens en fes un.
El que passa és que penso que també té cert to de frau
de cara a la resta de partits
amb possibilitats de tenir representació parlamentària.
El que es va debatre,
bàsicament,
no va ser en els temes que interessaven els catalans,
es va parlar de moltes altres coses,
molt de cos a cos,
però molt poques coses que a nosaltres s'interessin de veritat.
El debat crec que va ser inútil,
crec que no decidirà cap vot,
crec que cap dels dos candidats
van dir res diferent del que han dit durant quatre anys
i va ser el debat una mica de l'autisme.
Cadascú va dir el seu discurs
i igual que passarà que van donar quatre anys
al Parlament,
jo penso que tots dos candidats
van sortir amb la sensació que havien guanyat
precisament perquè ells i el seu cèquid
van sentir, van repetir el que han dit durant quatre anys.
Crec que no va guanyar ningú,
no va bellugar cap vot.
I penso que els catalans en aquest debat
en resultat no va ser més interessat.
Aquest tipus de debats
i el fil d'això últim que ha comentat el Pau Ricomà
serveixen d'alguna cosa?
Creuen que poden influir
en el vot de milers de persones,
de milers de ciutadans?
Avui coneixerem les audiències,
segurament seran extraordinàriament,
seran històriques, aquestes sí, milionàries,
la donaven tres cadenes de televisió d'àmbit estatal,
moltíssimes cadenes autonòmiques,
pràcticament totes les grans cadenes de ràdio.
Això creu que influeix en el vot
de milers de ciutadans de Catalunya
i del conjunt d'Espanya?
Creuen que té utilitat o no?
El que diuen els analistes d'aquestes coses
és que pot moure entre un 2 i un 3%
el màxim nivell de vot.
Clar, pot semblar molt poc,
però quan estem davant d'una situació d'empat tècnic,
el que demostra fer un anàlisi
de la història dels debats,
no cal que sigui massa exhaustiu,
és que en moltíssimes ocasions
s'han decidit eleccions.
Hem de recordar que l'any 93,
el darrer exemple que tenim aquí a Espanya,
el primer debat va disparar
la intenció de vot de José María Aznar
i el segon debat,
que va guanyar Zapatero,
González,
va acabar de decidir
de decantar la balança
a favor del Partit Socialista.
I tenim exemples,
el famós Nixon-Kennedy,
molt recent,
davant d'una situació molt igualada,
la victòria de Sarkozy
amb el debat davant de la Segolent Royal
va disparar també la intenció de vot.
És això, és a dir,
si estàvem amb una intenció de vot
per sobre el Sarkozy
de dos o tres punts,
va acabar guanyant per sis.
I moltes vegades té a veure amb això.
Significa això que aquest debat
pugui decidir aquest vot?
Jo amb això estic absolutament convençut
que de moment aquest no.
Aquest no.
Aquest no.
Però potser l'altre sí.
Aquests serveis per fixar posicions
i serveis per tenir controlat
una mica la mobilització del teu electorat.
Veurem què passa amb el segon.
Com juguen?
Si juguen molt a l'atac,
si juguen a la defensiva,
què és el que passa?
Tu pots guanyar un debat
i acabar mobilitzant l'electorat contrari.
Això li va passar a l'Aznar l'any 93,
que com que va guanyar el primer rotundament,
doncs primer que va motivar el González pel segon
i segon va motivar l'electorat socialista
de cara al segon
i també ha passat en d'altres casos.
Hi ha vegades en les quals un debat
no decideix absolutament res
perquè algú ja està pràcticament
tenint una victòria molt consolidada
i per tant no arrisca
o busca un debat absolutament de tot pla.
Jo la sensació que tinc
és que podem assistir a un debat molt interessant
perquè segurament cadascú dels candidats
podrà analitzar ara sí
davant de la televisió
els seus errors de posicionament,
de determinació de l'agenda dels temes
i estic convençut
que pot acabar decidint les eleccions
aquest segon debat.
Jo crec que sí.
Això seria com una eliminatòria de futbol,
partit d'anada i partit de tornada.
Ara hem jugat al partit d'anada,
tenim el partit de tornada,
ho veuen una mica així,
seguint també el que deia l'Alejandro ara?
Jo estic d'acord que els d'abans del 93
van ser molt més desequilibrants
tant el primer com el segon.
El primer que va guanyar el primer
va guanyar molta diferència
i guanyar el segon també.
Aquesta vegada els dos
m'anaven amb molta por
de més que res no posar la pota,
no fer coses que no s'hagin de fer
i tots dos va estar bastant reservons
i va estar en la seva línia.
Jo discrepo que hi hagi capat tècnic
i penso sincerament que el Partit Popular
ho té molt difícil per guanyar les eleccions
més que res perquè tots els paràmetres que...
I per governar.
I per governar que és el tema
però per guanyar les eleccions
ho té molt difícil
i l'interessa evidentment
mobilitzar el seu electorat
a partir d'aquest impacte tècnic
que jo crec que no existeix
perquè tots els paràmetres
fins i tot el de l'economia ara mateix
dona perdador davant del Partit Socialista.
Amb la qual cosa també penso
que la gent progressista
més que tenir por ara
a la victòria aquesta
el que ha de fer és votar
el que realment vol votar.
Les altres emocions progressistes.
Penso que el segon evidentment
si vols comprar alguna cosa
el Rajoy haurà d'agafar més riscos
i aquí pot estribar una miqueta la qüestió.
Si el Rajoy agafa més riscos
i li surten bé
doncs perfecte per ell
però realment
no haurà d'agafar molts
perquè cada paraula té molt difícil.
Seguint amb la metàfora del futbol
és jugar a l'atac
o més aviat un partit a la defensiva?
A veure Carles
creus en la importància del segon debat
en els debats en general?
Això no mourà gaire el vot?
No, jo estic d'acord amb l'Alejandro Fernández.
Jo crec que s'hauran de mirar
els dos debats en global
i crec que no seran determinants
però sí que marcaran
una determinada tendència
sobre una part de l'electorat
que probablement sigui
la que al final decideixi
cap a una banda o cap a l'altra.
O sigui, la realitat
tot i estar més o menys d'acord
amb el Pau també
la realitat és que
els dos partits estan molt a prop.
Estan molt a prop.
Per tant, un petit...
L'empat tècnic.
Això, aquesta expressió
que no parem d'utilitzar.
Per tant, un petit percentatge de vots
cap a un o cap a l'altre costat
poden inclinar la balança
cap a un o cap a l'altre.
Estem molt a prop.
Jordi, la influència dels debats?
Relativa.
No puc estar en desacord
amb el que deia l'Alejando
o el que deia el Carles
però jo torno a insistir el mateix.
A mi em sembla simplificar molt la situació
limitar-ho a una bipolarització extrema
entre Partit Popular i Partit Socialista.
La política econòmica
que va portar el senyor Solves
els darrers anys del govern socialista
de Felipe González
estava influenciada
per Convergència i Unió.
Les primeres polítiques
que va portar el senyor Rato
l'any 2006
del Partit Popular
estava influenciada
per Convergència i Unió.
Per tant, jo tancar
el bano a l'opinió
d'una coalició
que ha sigut decisiva
en la història de la democràcia
i en tots els governs
que hi ha hagut
i que ha sigut decisiva
i que vol continuar-ho sent
a mi em sembla
que aquest debat
per molts...
Com si en volen fer 14
no aportarà res
i no aportarà res
per Catalunya.
Jo, si em permets,
jo crec que és una mica
simplificar massa
la realitat, Jordi.
Jo crec que hem de
felicitar-nos
perquè haguem aconseguit
aquest debat
encara que estic d'acord
amb el que dius
o amb la filosofia
del que dius.
Tenim clar
que Espanya
és un país
que es basa
en una democràcia parlamentària
per tant
tindrien dret
o haurien d'haver
probablement més debats
amb més representants
d'altres partits
però jo crec que
no hem de minusvalorar
la importància
d'aquest debat
després de 15 anys
sense fer-se.
Vull dir,
perquè la realitat
és que a la gent
aquest debat li agrada
perquè són les dues persones
que tenen possibilitats
de ser presidents
del govern
en potència
per tant
comprendrem
hem de comprendre
tot i que jo sé
que és molt més fàcil
defensar aquesta posició
des de la meva postura
perquè jo soc
o represento
un dels partits
que estaven allà presents
tu representes
un dels que no estaven presents
però jo crec que no hem de treure
la importància
que té aquest debat a dos.
Digues, digues, Pau.
Només amb aquest tema
a veure,
a més sembla que
segur que són els dos partits
que el poden governar
però també està seguríssim
que no governaran sols.
Llavors, el que és molt important
és saber fins a quin punt
sobretot el partit socialista
que t'haurien posat
de governar
governarà
amb aliats progressistes
o t'haurien aliats
amb la dreta.
D'acord, però dic
que ni una cosa ni altra.
O sigui, jo entenc
que haurien d'haver
probablement més debats
amb altres partits polítics
però jo crec que també
heu d'entendre vosaltres
que no és
el debat
entre dues opcions
de govern
sinó entre dues persones
que poden ser president
del govern.
És un matís diferent.
Deixi'm de totes maneres
per acabar amb el tema
del debat.
Si volen fer una referència
a mi em sembla
que ahir el tema
o algunes qüestions
relacionades amb Catalunya
van sortir durant uns minuts
en el debat.
Qui va veure tot el debat
al llarg de l'hora i mitja
va veure que va haver-hi
referències a l'Estatut de Catalunya.
La comparació
amb l'Estatut d'Andalusia
que per exemple
va fer en diferents ocasions
el candidat socialista
Zapatero
per retreure
el Partit Popular
que havia votat
coses diferents
en un cas i en un altre
i també va haver-hi
referències fins i tot
a la llengua.
Mariano Rajoy
va assegurar
que ell no havia dit mai
que la llengua catalana
fos perseguida a Catalunya
però sí va dir
textualment
que no es pot aprendre
en castellà a Catalunya.
És a dir
que l'Estatut de Catalunya
i la situació catalana
va aparèixer
durant uns minuts
en el debat.
Valoracions
del que es va dir
en relació a Catalunya
des del PP
i des del PSOE?
Una de molt important.
Entrar en el debat
jo me'n record perfectament
que de la mateixa manera
que el personalista
té un document
amb el qual
intenta explicar
que l'Estatut d'Andalusia
i l'Estatut de Catalunya
són iguals
nosaltres en teníem un altre
que podríem estar aquí
fent un debat monogràfic
sobre la qüestió
hi ha un element fonamental
que va explicar
molt bé
el Mariano Rajoy
si tu abans de fer
un procés estatutari
redactes un document
com el pacte del Tinell
amb el qual
exclous expressament
una formació política
democràtica
de qualsevol possibilitat
d'entrar en qualsevol debat
després que no se'ns demani
que hi participem
perquè jo crec
que és una miqueta fort
posar per escrit
que el Partit Popular
se l'ha d'escloure
de qualsevol procés democràtic
i Carles
això es va posar per escrit
i per tant
bé
després si vols parles
i després
una altra qüestió
jo crec que
ahir per exemple
va quedar clar
amb el debat
del ple
sobre el tema de la llengua
nosaltres
portem 20 anys
recolzant
el model
de política lingüística
i del model educatiu
que va sorgir
de la llei de política lingüística
del 83
jo mateix
he tingut la sort
de tenir un equilibri
entre assignatures
en castellà
i assignatures
en català
durant la meva
educació
quan estava
al col·legi públic
de Sant Pere i Sant Pau
al Pons d'Icar
i després a la universitat
el mateix partit socialista
de la mà
de l'Ernest Maragall
en una entrevista
a l'Avui
que jo
ahir citava
explica
en determinat moment
que ell veu
problemes
en determinades
posades en marxa
de la política
d'immersió
i per això
va proposar
una tercera hora
de castellà
que després
es va tirar enrere
és la preocupació
que manifestem nosaltres
el problema
que veiem nosaltres
és que el sistema educatiu
no està funcionant bé
i que no es garanteix
de cap de les maneres
aquest ensenyament
que nosaltres considerem
que hauria de tenir
amb una llengua
vehicular catalana
però amb un equilibri
amb el castellà
i entenem
i crec que és democràtic
nosaltres
ara mateix
no estem satisfets
amb el model d'inversió
i és el que vam dir
i compartim
el que va dir
l'Ernest Maragall
en aquell moment
quan va defensar
la tercera hora de castellà
a veure
tema llengua i Catalunya
en el debat
i en general
en la campanya
perquè és un tema
que deu-n'hi-do
com ha sortit
el tema llengua
és un tema
que amb els passats
els anys
el que la transició
semblava un tema
que està bé clarit
i estava arreglant
la passada dels anys
sembla que s'està complicant
s'està complicant
sobretot pels teus
rèdits electorals
els resultats
del Partit Popular
a Catalunya
a les eleccions
de redir l'elecció
l'havien fet
entendre molt clarament
que aquest és un terreny
on pocs diputats
treurà
llavors la jugada
clara
és jugar
la carta
d'antic catalanisme
que jo no començaré
a repetir
perquè tothom se'n recorda
però l'acollida
de signatures
contra l'Estatut
i una sèrie de fets
i ara aquest que ha fet
que l'Alejando Fernández
t'explica
amb tanta normalitat
que va après
a través del sistema
espolar català
els llengües
Vitaquí
és veritat
i té tota la raó
però aquest discurs
no és el discurs
que fa el Partit Popular
a tota Espanya
perquè ara no és així
com quan jo estudiava
als 80
és exactament igual
el que passa
és exactament igual
el que passa
és que a veure
aquí les coses
poden tindre
coses més bones
coses més dolentes
i res perfecte
però és clar
és que l'alternativa
amb això
és la segregació lingüística
l'alternativa d'això
és que hi hagi un percentatge
de gent del país
que només conegui
una de les dues llengües
i això evidentment
farà un país
de gent amb més possibilitat
i de gent amb menys
i a veure
si hi ha objectius
la gent que conegui
el català i el castellà
tindrà més possibilitats
que la gent que només conegui
el castellà
i penso que
aquesta opció
que des de fora
no s'entén
és totalment
disgregadora
i perjudica sobretot
les famílies
que són castellà no parlants
o que opten
només per aprendre
unes dues llengües
però és que ara només
aprenen unes
no, no, no
aprenen a aprendre
les dues
a veure
l'altre l'aprenen
en molts altres
jo tinc
jo tinc un fill
que està fent
segon debat
i parla
les dues llengües
perfectament
i les escriu perfectament
home, perfectament
tant com escriu
la majoria dels nens
de 17 anys
això ens portaria
un altre debat
això d'altre debat
això hauríem d'estar parlant
ahir vaig ser
molt autocrític
amb tota la classe
suposo que el nivell
que escriuen
els nens
de segon debat
de qualsevol punt
d'Espanya
deu ser tan bo
com el que escriuen aquí
no és que tampoc
siguin grans redactors
ni grans
molt bons
sintaxis
a nivell educatiu
és el que hi ha
i és una altra discussió
el que sí que és veritat
és que aquí a Catalunya
la gent surt
conèixer les dues llengües
que la gent
vingui
on hagi vingut
té possibilitats professionals
arreu del model educatiu
que tenim
i que això
ara
amb una nova realitat
que és el de la immigració
d'altres països
és importantíssim
per salvar-ho
però és importantíssim
és un tema de nació
amb el qual es pot jugar
a veure
Jordi i Carles
temes relacionats
amb llengua i estatut
que van sortir ahir
a veure
jo crec
i pacte del tirell
que el tema de la llengua
és un tema
en el que no se'n pot fer
demagogia política
que no s'hi pot jugar
jo crec que amb el tema
de la llengua
es va aconseguir
fa ja uns quants anys
implementar
un sistema d'immersió
que garantia
no sé què hagués passat
si en aquell moment
no s'hagués implementat
la immersió lingüística
no sé què passaria
hauria dos catalunyes
evidentment
evidentment
jo crec que allò
no no
no estic dient això
jo l'únic que demano
l'únic que demano
és que va costar molt
d'implementar
jo crec que va ser
una cosa exitosa
que si no s'hagués fet
avui parlaríem
de dues catalunyes
i per tant
jo reclamo
que no se'n faci
demagogia política
del tema de la llengua
i
insisteixo
a veure
sí que es pot acusar
el Partit Popular
de moltes coses
de recurs contra l'estatut
de tenir moltes postures
beligerants
amb Catalunya
però jo sí
jo
el que sí que els vull reconèixer
és que almenys van de cara
que no t'enganyen
que no t'enganyen
perquè per l'altra banda
hi ha un senyor
que és un encantador de serps
que és un senyor
que et somriu
que és un senyor
que et diu
què cojones
que són els catalanes
i després
te la clava
te la fot per darrere
te la fot per darrere
i això val
i això val
te l'apoyaré
ahir
recordo el debat
al plenari de l'Ajuntament
la senyora Florio
diu
és que el senyor Zapatero
és un senyor de paraula
es devia sentir
la meva veu
en el fons
que deia
apoyaré
el estatuto
que salga
del Parlamento
de Catalunya
o
l'AVE
el 21 de desembre
o les rodalies
traspassades
amb diners
l'1 de gener
o l'1 de febrer
o no negociarà
després de l'atentada
de la T4
etcètera
etcètera
etcètera
etcètera
és a dir
això també s'ha de tenir en compte
Carles
però això reclamo jo
que no ens limitem
només a la bipolarització
extrema
PP PSOE
Zapatero
Rajoy
perquè escolteu
ni l'un
ni l'altre
queden moltes puntades
per donar
jo crec que
Jordi
jo crec que heu de baixar
una mica la realitat
jo crec que per això
esteu a l'oposició a Catalunya
i espero que estigueu
molts anys més
perquè toqueu una mica
de terra
i toqueu una mica
el carrer
i sigueu conscients
de la realitat espanyola
i que el Zapatero
és l'únic president
i l'única garantia
que es pogués treure endavant
podeu estar més o menys d'acord
qualsevol estatut d'autonomia
de Catalunya
i així és el fet
la demostració
que s'ha fet
és el gesto molt baix
qualsevol
bueno
tenim un nou estatut de Catalunya
amb un altre president
no s'ha aconseguit
i això tots dos
vosaltres sou conscients
deia l'Alejandro
parlava l'Alejandro
d'exclusió del PP
jo
a mi no m'agraden
les exclusions a priori
tu saps Alejandro
no m'agraden
però també entenc
que la situació política
en la que ens trobàvem
amb un PP
amb una
o sigui
bé
d'uns anys
amb un PP
amb una actitud beligerant
amb la qüestió territorial
amb
absolutament
constantment
constantment
ja ho deia ahir
el Zapatero
Espanya es trencava
venia la hecatombe
significava
significava el trencament
de la suposada
nació espanyola
però el pacte del Tinell
es va signar
amb el PP al govern
d'Espanya
és l'any 2003
és l'any 2003
amb unes
sí
però els actituds
que realment
durant 4 anys
han sigut molt dures
veníem d'una majoria absoluta
on l'Aznar
no volia ni parlar
de les plaques
i havia tret
fins i tot
les matrícules
provincials
per unificar-les
amb un tipus
de matrícula espanyola
amb una falta
de sensibilitat
tremenda
cap al territori
i això s'ha agravat
després
amb una actitud
bel·ligera
que les matrícules
és la causa
per fer un partit
Alejandro
no t'estic dient
és un exemple
de l'actitud
que ha tingut el PP
des de fa un munt d'anys
des d'abans del pacte del Tinell
i després
i ara molt més
des de que es va votar
la Constitució Espanyola
el PP ha tingut
el mateix missatge
contra les autonomies
el PP és un partit centralista
i no està d'acord
amb les autonomies
ja per un començament
ara les autonomies
les accepta
però ara es discuteix
una mica més
d'autonomia
cap a les autonomies
valga la redundància
i té el mateix missatge
que llançava
en aquell moment
fa un munt d'anys
o sigui
és el mateix PP
dels anys 70
ho sento
dels anys 80
els anys 70
no existia
amb un munt
d'indignitats
del tema
de la qüestió
del terrorisme
on s'ha arribat a dir
que s'havia traït
la memòria de les víctimes
ahir mateix
li va dir al Zapatero
que havia agredit
a les víctimes
i jo crec que el Zapatero
havia d'haver contestat
molt més fermament
aquesta asseveració
que és molt greu
amb el tema de l'idioma
jo crec que no hi ha
problemes a Catalunya
jo crec que no hi ha
problemes en el tema
de l'idioma
i a més tu i jo
som probablement
exemples molt clars
que no hi ha problemes
per què vau proposar
la tercera hora de castellà
era reconèixer
que alguna cosa
veieu que no funcionava
i l'Ernest Maragall
anàvem aquesta direcció
i nosaltres recursàvem això
abans de parlar
de cap tipus
de proposta
de dues línies separades
la nostra proposta
al Parlament de Catalunya
era una tercera hora
de castellà
de dir que fa falta
Alejandro
de dir que fa falta
una tercera hora
de castellà
a dir que a Catalunya
no es pot aprendre
en castellà
o que el castellà
està supereditat
al català
a la saula
sí malauradament
em sembla
que va un bon tros
però si el problema
és que no hi ha
l'equilibri
si el problema
és que vas al cinema
i és en castellà
el problema
és que vas al jutjat
i és en castellà
és que no hi ha
un equilibri
al jutjat
estic totalment d'acord
amb això
però hi ha d'haver
equilibri
a tot arreu
és veritat
que el jutjat
el català
no té la presència
que hauria de tenir
estic totalment d'acord
però exactament
el mateix equilibri
demano per l'escola
però si a la societat
però si els nens
els nens
aprendran
els dos idiomes
perfectament
i si les hi posem
anglès
aprendran també l'anglès
això és positiu
un moment
deixem que digui
alguna cosa al Pau
i al Jordi
per acabar aquest tema
si volen
de la llengua
a veure
jo diria que
l'Ernest Maragall
no és cap autoritat
en temes d'educació
és el conseller
de Catalunya
sí
és el conseller
no no no
és el conseller
però dic
intel·lectualment
no és cap autoritat
vull dir
realment
no no no
ho dic
clarament
ho dic clarament
a veure
no es pot dir
que les seves decisions
siguin tots
a tots els encerts
l'altre setor
no ha sigut un encert
el de crear
aules especials
segregades
per novinguts
evidentment
des d'Esquerra Republicana
no li donem suport
i ara mateix
està portant el tema
amb els sindicats
la manera pitjor
que es pot portar
sí clarament
vull dir
nosaltres
no reconeixem
cap autoritat
intel·lectual
amb el senyor Maragall
altra cosa
que hagi volgut
el seu dia
però no
que hagi volgut
posar
té cap raó
alguna cosa més
sobre el tema
de la llengua
no no
senzillament
jo no
estic d'acord
amb el que diu la Carles
que vas al cine
i pel·lícules en castellà
i vas als jutjats
i et parlen en castellà
jo no dic que això
em desagradi
dic que no estem
en una situació
d'igualtat
ni molt menys
a la societat
en absolut
però aquí
hi té molt a dir
un govern de l'estat
posant facilitats
o posant pegues
quan s'ha intentat
parlar amb les productores
quan s'ha intentat
parlar amb les productores
quan s'ha intentat
parlar amb les productores
internacionals
no hi ha hagut cap suport
del govern de Madrid
ni del que hi havia abans
ni de l'anterior
però com vosaltres
ereu tan decisius
com vosaltres
ereu tan decisius
alguna culpa
tindreu vosaltres
quan heu estat
tan decisius
amb el PP
i amb el PSOE
aquest és el vostre missatge
tan decisius
jo no et dic
que
ostres
alguna part de culpa
tingueu
unes quantes coses
però escolta'm
bàsicament
no estava parlant d'això
qui pot governar
el senyor Zapatero
o el senyor Rajoy
doncs escolta
assumiu
el 90%
de tot plegat
qui té més sensibilitat
deixa'm que et digui
no no
només et faré una pregunta
qui té més sensibilitat
cap a la qüestió catalana
i cap al tema de la llengua
Zapatero o Rajoy
tu decides
i ara canvio de tema
qui té més sensibilitat
en complir
els manaments
del Congrés dels Diputats
ni el PP
ni el PSOE
on està
l'acompliment
de l'acord
del Congrés
de publicació
de les bandes fiscals
on està
per què no interessa
amb això estic d'acord
m'agrada
la teva candidata simpàtica
amb això estic d'acord
s'està acabant la tertúlia
i clar
hem dedicat pràcticament
de manera monogràfica
a parlar del debat d'ahir
ahir també
hi havia un altre debat
tu deies al principi
de la tertúlia
el debat dels caps de llista
de la demarcació
i el plenari al matí
va haver-hi
el tema de l'aigua
alguna referència
ja que som persones
vinculades a la política municipal
tema aigua
l'hem de cedir a Barcelona
o no?
ràpidament
jo
quan nosaltres
ahir vam rebutjar
la cessió d'aigua
a Barcelona
no era per una qüestió identitària
d'enroscar-se la boina
com deia aquí
una mica patriotisme
tarragoní
no, no, no
patriotisme tarragoní
tot el que es vulgui
però no anava per aquí el tema
de la mateixa manera
que no ens agrada el debat identitari
quan va a un altre puesto
aquí hem de recordar
que Tarragona
tenia uns acuífers
que estàvem en una situació
de salinització molt greu
i per això es va decidir
fer el mini transbassament
ara resulta
que estem comprant
aigua de l'Ebre
i resulta
que estem venent
l'aigua dels nostres pous
això és la nova cultura
de l'aigua
jo crec que és un debat
equivocat
i ha demostrat
que la política d'aigua
de l'actual govern
de Catalunya i d'Espanya
ha sigut un autèntic
desastre
a veure
que tenim un minut només
algun comentari
sobre el tema de l'aigua
després del que es va dir
ahir al plenari
home primer està claríssim
jo diferenciaria
l'actitud
i els arguments
de Convergència i Unió
del PP
jo estic d'acord
amb l'Alejandro Fernández
que eren dos arguments diferents
jo crec que Convergència i Unió
es va afegir
després en veure
la postura de l'Alejandro
i va agafar altres arguments
però que quedi clar
que no és vendre l'aigua
sinó que quedi clar
que estem parlant
de situacions d'excepcionalitat
i que hi ha unes garanties
a la ciutat de Tarragona
que en determinades situacions
no es faria
Pau i Jordi
10 segons
d'acord
situació d'emergència
que s'ha de cobrir
això és molt diferent
del Palau de Lògica Nacional
que volien aprovar
el Partit Popular
i Convergència i Unió
i ara sí que
hem de política de l'aigua
ja s'estan fent coses
que durant molts anys
no s'han fet
Jordi
no, no, a veure
el Convergència i Unió
no volia aprovar
el Palau de Lògica Nacional
recorda-ho
recorda-ho
el Palau de Lògica
l'aprovava el PP
unilateralment
i passant del rodillo
Convergència va intentar
minimitzar els efectes
en el Delta de l'Ebre
segona
amb el tema de l'aigua a Tarragona
el que exigim
són garanties
dels nostres pous
i la reflexió
que la va fer el Joan Ares
és dir
escolti, és veritat
si nosaltres estem pagant
l'aigua de l'Ebre
per què no fem servir
la dels nostres pous
si ens estaven uns calés
que redondran
els ciutadans de Tarragona
que llàstima
ara estaria molt bé
continuar la tertúlia
parlant de l'aigua
i d'altres qüestions
però en fi
ho deixem aquí
Carles Castillo
Alejandro Fernández
Pau Ricomà
Jordi Sendra
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ulls
a Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
bon dia
que vagi bé