Saludem ja Laura Pico, molt bon dia Laura, benvinguda.
Hola, hola, hola. Esteu de Guàrdies al Tor d'Ofici, que no pareu últimament, no?
Sí, últimament, com que el Tor d'Ofici va per ordre, com el seu propi nombre indica,
hi ha mesos que tens més Guàrdies i després potser a l'agost em sembla que en tinc una o dues.
Però feina, Déu-n'hi-do si n'hi ha, perquè, aviam, ho expliquen els psicòlegs
i cada any passa el mateix, que diuen que a cara a l'estiu,
s'acceptuen les separacions matrimonials,
s'incrementen en certa mesura també els maltractaments,
no només de gènere, sinó a l'àmbit familiar, allò que té la convivència, no?
I moltes vegades ho diem, i és un tòpic, però és cert,
a vegades la justícia diem que no funciona,
a vegades diem que les lleis estan mal fetes,
però, en definitiva, el que fan les lleis és esmenar allò que nosaltres,
de bones maneres, no sabem posar solució, no?, les persones.
Sí, el que s'accentua al principi d'estiu,
potser és una mica més els maltractaments, malauradament.
Les separacions dels divorcis...
Cap al final.
Cap al final de l'estiu.
És a dir, quan ja hem comprovat que massa hores, no?, massa hores.
Al començament del curs escolar, la cosa comença...
Hi ha un increment de les separacions dels divorcis.
El que hi ha, com he dit abans, és un increment dels maltractaments.
No sé molt bé per què, però és així.
Suposo que la gent veu que ve l'estiu,
que estarà més estona junts,
hi ha un problema, i això ja no és estrictament jurídic,
però amb aquesta famosa crisi econòmica,
la gent està molt angoixada,
i això fa que potser algú vegui més del compte,
algú es posi més nerviós,
i això fa que amb un tant per cent es patit,
però que n'hi hagi més maltractament.
Clar, òbviament aquest comentari que estem fent
no l'estem fent ni per un estudi de cap fundació,
ni per cap estadística,
sinó per la pràctica quotidiana del dret,
en el torn d'ofici, i també de forma particular.
El que sí que és cert és que la crisi econòmica
i els problemes econòmics que deriven
de determinats pagaments que les famílies no poden assolir
crea una crispació important en el si de la llar
i pot haver-hi situacions de força agressivitat
en una direcció o en una altra.
Sí, és pura pràctica.
I això és anar a jutjar,
i el que t'expliquen els propis clients
que ha tingut una nit d'això,
que li han donat una pallissa,
o han discutit, o amenaça, etcètera,
i moltes dones i algun home t'expliquen
que és culpa que s'han posat nerviosos,
que no poden pagar, que estan escurats,
que abans, si no podies pagar una hipoteca,
posaves el pis a la venda
i sempre algú te'l comprava.
Ara tenim un problema.
En fi, no és el tema que tractem.
D'alguna manera sí,
perquè parlem de situacions que es deriven
després d'un procés de separació i divorci,
també d'un procés penal per maltractaments.
Ja saben vostès que hi ha totes una sèrie de mesures
que s'han de complir.
Ens situem en l'àmbit del dret de família
i justament parlem dels canvis
que es produeixen quan arriba el període de l'estiu,
sobretot, i en principi pel que fa als fills,
perquè, clar, aquella rutina de tot l'any
que hi ha escola, el cap de setmana,
en el cap de setmana, les pensions,
tot diguem que té una rutina
que es repeteix l'esquema mensualment,
però quan arriba l'estiu, lògicament,
i en funció sempre de la sentència del procés de divorci,
doncs hi ha un canvi, no, Laura?
Sí, a la sentència,
als convenis reguladors,
quan és un divorci i una separació de molt acord,
i a les sentències de processos contenciosos,
és a dir, que no hi ha acord,
s'estableixen unes mesures respecte als nens
que hem explicat moltes vegades,
pensions, visites, etcètera,
i sobretot guàrdies i custòdies i de més.
Les visites dels nanos,
les estances a casa del progenitor,
no custodi a l'estiu,
acostumen a,
dic una cosa general,
perquè cada vegada
la sentència acostuma a ser més personalitzades,
i una mica en funció de,
per exemple,
el pare té tons,
la mare treballa per les nits,
i llavors s'acopla una mica
a cada pare i mare.
Però en línies generals,
ja sabem,
per el veí,
per la tieta,
perquè així hagués separat,
acostumen a ser de caps de setmana al temps,
i vacances per mitat.
Què passa amb les vacances?
Si es posa així de forma general,
la gent es fa un embolic.
Clar, perquè després quan arriba cadascú...
Quines vacances?
Les del pare o les del fill?
En principi són les vacances escolars.
Tenint en compte que les vacances escolars
comencen el 20 de juny
i acaben el 12 de setembre,
si és que no acaben cap de setmana,
són 42-43 dies per persona.
Molts pares o mares que treballen
i que no són els progenitors custodis,
els va molt malament 42 dies,
perquè han de tenir cangurus,
perquè els nanos estan a casa d'un familiar
que potser no els pot tenir, etcètera.
Llavors moltes vegades això es redueix
a un mes a l'estiu.
Llavors ara jo n'he posat a la pell
d'una mare o d'un pare
que tingui les criatures
o l'altre no custodi
i que hagi d'estar 42 dies o un mes
sense veure els seus fills.
A veure, i no és el tema
de tenir o no la custòdia,
però la persona que té la custòdia
generalment ja té una estructura
que s'ha organitzat, no?
Aquella altra persona,
sigui el pare o la mare,
tant se val que li agafa de nou,
ha de crear de vell nou
l'estructura cada any, no?
Sí, i inclús el no custodi,
si tu li dius que estarà 42 dies
sense veure els seus fills,
acostumat a veure'ls cap de setmana sí,
cap de setmana no,
i dies entre setmana et dirà que no.
Llavors el que acostumem a fer,
amb els motos o cors,
jo quasi un 100%,
i els contingusos també ho demanem,
és dividir aquestes vacances
per quinzenes.
És a dir, trobo que per setmanes no,
perquè si el pare vol anar
amb els nanos a Teruel,
de campada,
doncs no li dóna temps
d'anar i tornar.
Però 15 dies és suficient
com perquè tu puguis anar
de vacances amb els teus fills
i suficient com per no
enyorar fins a l'extrem
els teus fills, no?
I el que fem habitualment
és això,
abans fa 10 anys
i això no es feia,
es posava metat de vacances
que de padre
i ara no es fa això.
Si intenta una mica...
Hem millorat, eh, Laura.
És pura pràctica.
És veritat que les lleis
i la justícia
van un passet enrere
de la realitat.
I és veritat que d'això
ho he après.
I això és el que passa
amb les vacances.
Un altre problema,
molts pares...
Això s'ha de pactar,
això que dius,
de les quinzenes?
o un jutge...
Jo acostumo...
Si es pacta
amb un conveni regulador,
ho posem.
Si no es pacta
amb un conveni regulador
perquè és un contenciós,
a la vista del judici,
jo quan proposo
les mesures que vull
a qualsevol advocat,
proposo el que vol.
Doncs una de les coses
que es proposen habitualment
és meitat de vacances
dividir-les en quinzenes.
I l'altra part
acostuma a no oposar-se a això,
perquè això va bé
per un i per l'altre.
I pels fills.
De totes maneres, Laura,
tot i que ho posi
al conveni
i estigui tot ben clar,
ben escrit i ben pactat,
jo imagino que privadament
les dues parts
si tenen una relació
civilitzada
i doncs poden posar-se d'acord
i a última hora
poden fer canvis
sense que això repercuteixi
després en un o un altre
dels integrants,
del pare o la mare.
Jo sempre dic,
en els convenis
sempre els dedico a les parts.
Si esteu d'acord,
aquest conveni
la m'agradu sota el llit,
perquè heu d'estar d'acord
vosaltres.
No us caldrà.
I sempre hi ha una frase
que posem als advocats
és
a falta d'acord
entre les partes
regirà el siguiente
convenio y regulador
i pam,
les visites.
Allò és, diguem-ne,
com el pla B
per si no es posen d'acord.
Moltes vegades
no es posen d'acord,
Iolanda,
però altres,
sobretot quan hi ha
muntos d'acords,
arriben a concordar,
perquè clar,
has de concordar
les vacances del pare,
les vacances de la mare,
si els dents
se'n van de colònies,
imagina't que li toquen al pare
i aleshores d'aquell mes
se'n van tot el mes de colònies,
tampoc és just.
Llavors,
el millor
és posar-se d'acord
als pares
abans de començar
les vacances.
No sempre ho aconseguim,
però ho intentem
i molts pares ho fan.
Tenint en compte això,
té alguna cosa a veure
que hi hagi
una custòdia compartida?
Això en varia
o ve a ser el mateix?
Depèn.
Imagina't una custòdia compartida
que fos d'un més cadascun.
Doncs a l'estiu
acostuma a seguir
la rutina habitual
de l'hivern.
A menys que,
i això també ho hem vist
als jutjats,
la mare potser que és estrangera
i se'n vol anar
dos mesos a l'estranger.
Bé,
però s'endú els nanos,
si estan d'acord,
o se'ls pot endur
i l'altre potser
li compensarà
amb més estada
d'aquesta compartida,
etcètera.
Amb una compartida,
com hem explicat
altres vegades,
essencial posar-se d'acord.
Tant ara a l'estiu
com a l'hivern.
És que compartida,
Déu-n'hi-do,
s'ha de filar
molt primer
per assumir
les dues parts
una custòdia compartida.
Sí,
i una mica també...
perquè no hi ha tanta experiència,
no?
Tampoc,
que és el que dius abans.
Moltes vegades
amb la compartida
és una,
quan els nanos
són una miqueta més grans,
a partir de 10,
8,
10 anys.
Per tant,
es pot parlar amb els nanos.
Vam tenir una compartida
que era,
durant un mes,
el pare els tenia entre setmana
i la mare
tots els caps de setmana.
I el proper mes,
la mare entre setmana
i el pare tots els caps de setmana.
De tal manera
que no estaven mai
més de 5 dies
amb els nanos
i els nanos
estaven,
diguem que entre setmana,
rutina escolar,
d'activitats,
etcètera,
a casa d'un
i el cap de setmana
que era com a festa
anava a casa de l'altre,
no?
Això es va acordar
perquè la nena gran
que tenia 13 anys
ho va proposar.
Els pares els va semblar bé
i ho van negociar.
El que la nena era
per involucrada...
Vols que puguis negociar
amb els fills,
també, no?
Sí,
era una nena molt assenyada
que va entendre perfectament
la pronògica dels seus pares
i que els va proposar,
els pares van dir
volem una compartida,
com aniria millor
per les activitats,
per no any un anja,
etcètera.
I va força bé.
Però en aquest cas
és una mica especial
perquè estaven molt d'acord
i gent molt assenyada.
Doncs aviam si
empera el seny
en aquest sentit.
Quan parlàvem abans
de fa uns instants
del tema
d'un mes,
15 dies,
això com repercuteix
el tema de les vacances
en la qüestió
de les pensions?
En principi,
les pensions
es donen
els 12 meus de l'any.
El pare paga...
Perdoneu,
el progenitor no custodi,
que pot ser pare o mare,
paga els 12 menys de l'any.
Molts progenitors no custodis
es queixen d'això.
Perquè, clar,
si tens 42 dies seguits
dels nanos,
tu aquell mes i mig
has pagat a l'altra persona
una pensió.
Vale dir que els mesos d'estiu,
si els nens van a una escola
concertada o privada,
no paguen a escola.
Si fan activitats
durant l'any,
tampoc paguen
aquestes activitats.
Les despeses
són diferents a l'estiu.
Es poden incrementar
perquè potser fan
un estat a l'estranger
o fan unes colònies
o tot aquest tipus de coses.
Sí,
però el que acostuma a passar
és per no embolicar la troca
12 mesos a l'any de pensió
a menys que
un dels dos
ho demani
i habitualment
els jutjats
segueixen donant
12 mesos de pensió.
A menys que hi hagi
un motocord
que amb un motocord
pots pactar
el que tu vulguis
com vulguis.
Per tant,
que en aquest sentit
no varia res.
No, no varia.
Es podria trobar
una mica injust a vegades
perquè com tu bé dius
són 40 i escaig dies
que no pagues escola
i tal,
però
és així
i habitualment
com que les pensions
diguem
habitualment
no cobreixen
el 100%
ni el 50%
diria jo
de les despeses
dels nanos
això una mica
ve a compensar
aquest dèficit
que durant l'any
la pensió
d'aliments
no cobreix
aquestes despeses
i és una mica això.
Altres
acords
que s'ha arribat
és per exemple
jo et pago
la pensió
a l'agost
i al juliol
que els tinc jo
tots els dos mesos
o mes i mig
però jo no pago
la meitat dels llibres
que et toquen a tu pagar-los
al setembre.
Això és un altre pacte
però per això
s'ha d'estar d'acord
perquè els llibres
és
despesa extraordinària
que han de pagar
els pares per mitat.
Amb tot això
que estàs explicant
saps què estava pensant
i probablement
molts dels oients
que són habituals
deuen recordar
l'espai que van fer
dedicat
al tema
de pactar
que era exactament
la mediació
la mediació
en els processos
de separació
i realment
cada cop
es descobreix
més aquest sistema
com el més òptim
per poder arribar
a aquests acords puntuals
quan arriben els canvis
a la vida
cotidiana
del pare
de la mare
i dels nens
lògicament.
Sí,
quan va explicar
el nostre company
la mediació
va dir molt bé
que es tractava
de posar d'acord
els pares
amb el que es poguessin
posar d'acord.
És a dir,
habitualment
els pares
no es posen d'acord
en l'ús de la vivenda
perquè ja saps tu
actualment
trobar vivenda
és caríssim
per tant
el que marxa de casa
ha d'esmerçar
amb bona part
del seu som
en la nova vivenda
i amb les pensions
però amb les visites
i les custòdies
habitualment
no hi ha problemes.
El que no costa diners,
Laura.
Al final,
clar,
anem a parar el mateix.
És lògic, no?
És lògic.
No, però els pares
a vegades pensen
el pare ha cuidat
tota la vida
dels nens,
el pare.
I poso l'exemple del pare
perquè ningú em digui
que no ho dic habitualment.
Llavors,
si la mare
pensa en els nanos
i no en ella
que és el que s'ha de fer
no hi ha problema
en pactar aquesta custòdia
pel pare.
Els problemes venen
quan es toquen diners
i això és així.
En fi,
hi ha un altre aspecte
relacionat amb el canvi
que pot haver-hi o no
que més delicat,
sens dubte,
són els processos penals
derivats dels maltractaments.
Hi ha tota una sèrie
de mesures.
Si la persona
diguem-ne
que ha estat acusada
de maltractaments
no està a la presó
doncs hi ha tota una sèrie
de mesures d'allunyament,
etcètera.
També hi ha fills.
Això implica
algun canvi
a l'estiu?
A l'estiu,
en període de vacances,
millor dir.
Els processos
de violència contra la dona
si hi ha fills
i estan casats,
etcètera,
s'inicia
a dins del mateix
l'acte del judici ràpid
es determinen
una sèrie de mesures civils.
Les mesures civils
són les que
es determinen
en una separació
i divorci
com poden ser
les pensions,
l'ús de la vivenda,
les visites
i la custòdia.
Aquestes mesures
seran vàlides
mentre tant no hi hagi
una sentència ferma
i l'or d'allunyament
serà vàlida
mentre tant no hi hagi
una sentència ferma
que digui
que si hi ha
l'or d'allunyament
o no n'hi ha.
I les mesures civils
tindran una validesa
de 30 dies
i durant aquests 30 dies
una de les dues parts
ha de posar
la demanda
de separació
o divorci.
Si no es posa
durant aquests 30 dies
aquestes mesures
caduquen.
Posem que
aquestes mesures
estan en vigor.
Llavors,
imaginem
que la mare
té la custòdia
i té un ordre
d'allunyament
respecte al seu marit.
Però només la mare
potser els fills
no la tenen
o també la tenen?
A vegades no la tenen
els fills.
Habitualment
no la tenen els fills.
Aquest home té
l'ordre d'allunyament
de la mare
però té dret
a veure els seus fills.
I a l'acte
del judici ràpid
es posa
que té dret
a veure els seus fills
i té una sèrie
de visites
i habitualment
són les normals.
Què passa?
Com arbitrem això?
Perquè clar,
tu no pots acostar
a la teva dona
500 metres
però vols veure
els seus fills.
conegut pels nens
i conegut pels pares
que vagi a recollir
i a no recollir els nens.
I això es pot allargar
durant dos anys
perquè si resulta
que l'ordre d'allunyament
a la sentència
te la dicten
per dos anys
durant dos anys
has de fer exactament això.
I una altra cosa
que se la tinc en compte.
Disculpa,
deixa'm fer un parèntesi
amb tota la innocència
del món.
Com es pot
des dels propis
operadors judicials
dir als pares
que es posin d'acord
perquè els nens
no pateixin
i la pròpia llei
contempla
que durant dos anys
uns nens
hagin d'estar
en aquesta situació
perquè aquests nens
són conscients
que el seu pare
l'han de portar
d'aquesta manera
perquè ha maltractat
la seva mare.
I això que em diguis
que és un període transitori
perquè lògicament
s'ha de fer
però que em diguis
que puguin estar
fins a dos anys
a mi em deixa
una mica perplexa.
És un període transitori
mentre tant no hi ha
el judici definitiu
del judici ràpid
que pot tardar
entre que entres al jutjat
i vas als penals
de Tarragona
poden tardar
dues o tres setmanes
d'ensenyar-te a judici.
Això és transitori.
Però després
imagina't que es condemna
aquest senyor
perquè realment
ha maltractat
aquesta dona.
Doncs l'hora d'anyament
que va per allà
de la pena
es dona per un, dos, tres anys
depèn del que demanin
les parts,
el fiscal i les parts.
Sí, és veritat,
és difícil
d'organitzar això
i habitualment
el que passa
és que hi ha problemes aquí.
No es va buscar els nens
o si es va buscar
la mare a posar problemes,
etcètera.
Cada cas
és un món
i la mare que pensa
que els seus fills
estan amb un maltractador,
clar, psicològicament
això...
Però moltes mares
ja et faries creus d'això,
són conscients
que l'han maltractada
amb ella
perquè és un pare excel·lent
i això ho he sentit
moltíssimes vegades
perquè és una mica
enllaçant
amb el que dèiem al principi.
Els problemes
que desenllacen
en aquest,
que desemboquen
en aquest maltractament,
que no ho estic justificant,
però que fa que la gent
vegi, etcètera,
són aliens als nanos
i tu pots ser
molt bon pare.
És difícil d'entendre
si ho entenc,
però quan estàs allà
ho veus.
Tu pots estimar
molt els teus fills
i un bon dia
se't creuen els cables
i els teus fills
no els has tocat
en la vida
però la teva dona sí.
No, no,
és una situació complexa.
Simplificar-ho
és com a molt fàcil
dir, oh, no hi ha dret
i allò de seguida.
Però a mi el que em sorprèn
és això,
que hi hagi aquest període
tan llarg,
sobretot perquè els nens
són conscients
de la seva situació
i que poden ser
dos, tres anys.
Sí,
però intenten,
suposo que els nanos
si se'ls explica
una mica bé
i se'ls explica
que el pare
ha tingut un mal moment,
etcètera,
suposo que se'ls minimitza
una mica la situació.
De totes maneres,
per la...
Els fills
estimen molt els pares
i justifiquen moltes coses.
Clar, clar,
això és evident.
Una cosa, Laura,
per l'experiència
que tens,
generalment
es presenten problemes
en això que hem parlat
avui
quan arriba l'estiu
o diguem-ne
que ja
quan es porta
una certa experiència
i es porta un quant temps
separat
o divorciat
de la teva parella
doncs diguem-ne
que ja està més o menys
a adoptar
una dinàmica
ja habitual
i no hi ha cap problema.
El primer i el segon any
els problemes són tan simples
com
a quina hora
l'haig de portar
i a quina hora
l'haig de buscar
i si aquesta hora
si computo
els 40 i escaig dies
resulta que tinc
sis hores menys
de vacances
i això passa.
La feina aquí
és de l'advocat
o mediador
o la persona
que estigui amb tu
de sentar en una cadira
i dir
no ve de sis hores
no podem quadrar
el segon
perquè és impossible
i intentar convèncer
aquella persona
que una mica
passi pel broc gros
perquè és impossible
perquè a vegades et diuen
no, no
és que m'ho ha tornat
a les 8
però si jo
li vaig deixar
a les 10 al matí
he perdut dues hores
de 40 i escaig dies
és absurd això
però passa
una mica com passar
hores extres a la feina
és allò de dir
com que t'has passat dues hores
aquí estàs amb les 10
i demà
te l'emportaràs
dues hores més tard
per exemple
és així
estan per posar lleis
però forment hi ha advocats
que no només
diguem que segueixen la llei
sinó que segueixen
el sentit comú
i l'experiència
s'ha d'aplicar el sentit comú
és important
Laura Picó
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
ens retrobem
en el proper programa
molt bé
adeu-siau
en el appropriat
adeu-siau