Teoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres,
a les portes ja del cap de setmana, avui una Tertúlia paritària.
Avui tenim quatre convidats, dues senyores i dos senyors
per comentar l'actualitat de la jornada i de la setmana.
Avui ens acompanya la professora de música Teresa Valls.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
La botiguera i presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo, Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
Curiosament, les dues senyores se m'han posat amb un cantó de la taula
i els senyors amb un altre.
No, no, perdona.
És que quan hem arribat ells ja s'havien assentat.
Primer, els senyors.
Javier Soler Poblet, advocat, bon dia.
Molt bon dia.
Com sempre, la Carme diu mentides.
Anton Guas Botigué, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Els senyors han situat a la meva esquerra i les senyores a la meva dreta.
No sé per què serà, però en fi, comentarem l'actualitat de la jornada
en un dia, per cert, de pluja.
No sé si estan especialment contents perquè plou,
tenint en compte el tema de la sequera.
A les senyores els hi ha d'estar a la diestra de Dios Padre.
Molt bé.
Així que m'estan dient a mi...
A mi el interessant de haver-me sentat aquí
és que li he tocat la mà, l'estic tocant tot el rato, el Javier.
Més que res per a veure si se'm pega alguna cosa,
perquè és avi.
I llavors, esclar, aquestes coses...
No, no, no, no, no.
Aquestes coses s'han d'anar tocant, s'han d'anar pegant,
a veure si se'm pega.
Ja et passaré el manual.
La nostra felicitació al contartuli, Javier Soler Poblet,
perquè és avi.
I la felicitació a tots per estar en la tertulia.
I no sé també si felicitar-nos perquè, com deia, està plovent.
I en fi, després d'aquesta mena de psicosi que tenim,
des de fa setmanes, amb la qüestió de la sequera,
doncs ja està bé que plogui.
I a més a més, amb un anunci que plourà bastant.
Sobretot demà han dit.
No? I que plourà bastant.
Ja convé, ja convé.
Totes maneres, ja tenim el vaixell a punt,
al port de Tarragona, per portar aigua
a partir de dilluns o de dimarts a Barcelona.
L'anunci ahir del conseller de Mediàmbit, Francesc Baltasa,
és que el dimarts arribarà al port de Barcelona
el primer vaixell procedent de Tarragona,
amb aigua, amb aquesta aigua
que intentarà pal·liar la sequera de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Què els sembla, tot el tema de l'aigua i del transport amb vaixells?
Estan d'acord que es faci,
que sigui aigua dels pous,
però també potser del mini-trasbassament,
com deia a principis d'aquesta setmana
el president del Consorci d'Aigües de Tarragona, Daniel Pi.
Estan molestos o no perquè surti aigua del port de Tarragona?
A veure, qui comença, va, Javier?
A veure, és que jo fa cosa de tres setmanes
que vam estar amb el Manol Roca i l'Antonio Sales
i va sortir també el tema aquest.
A veure, jo parteixo d'una base.
Solidaritat, total i absoluta, s'ha de tindre solidaritat.
De totes maneres, sempre hem de recordar,
hem de recordar que quan nosaltres vam tindre el problema
que per les aixetes d'aquesta ciutat sortia aigua salada
i després, per a colmo de los colmos,
sortia petroli,
que es van als pous que hi havia a l'antiga Campsa i tal i qual,
del bombardeig dels anys de la guerra i tal,
que s'hi havia quedat el petroli i tal,
doncs, tota la solidaritat,
però tampoc es pot oblidar que amb nosaltres
solidaritat va ser minsa.
Per no dir nula, totalment,
ni es vam haver d'espavilar pel nostre compte
i recordem que a l'aigua ens la portaven vaixells des de Mallorca.
Solidaritat, ja ho dic des d'ara,
sempre i s'ha d'ajudar amb el que sigui,
però memòria històrica també hem d'entendre-la
i, de tant en tant, recordar-los que nosaltres hem complert
i amb nosaltres no es va complir.
No, de fet, el tema de la solidaritat,
a mi em sembla molt bé,
però, a veure,
n'hi ha que som sempre més solidaris que altres.
Llavors, esclar, arriba un moment
que aquesta justa compensació que un espera
quan demana alguna cosa
no arriba mai.
És a dir,
jo porto això de la base
que la gent de Barcelona es pensa que està a Catalunya
i què és Catalunya.
Llavors, el territori és el de menys.
I això a mi, francament, em sap greu.
Repeteixo el que diu el Javier,
solidaritat tota, absoluta.
Però penso que quan a vegades
nosaltres estem demanant infraestructures,
quan estem demanant solidaritat
amb el tema de costes,
quan estem demanant solidaritat
amb el tema d'infraestructures ferroviàries,
quan estem demanant tot això,
ningú a Barcelona ens escolta.
D'acord?
I són ells els primers
que haurien de fer coses
per nosaltres, pel territori.
Vale?
Teresa.
Bé, molt d'acord amb tot això, esclar.
No s'hi pot estar.
Solidaritat tota.
A Tarragona teníem aigua salada,
a Reus tenien tres hores d'aigua.
No només Tarragona va patir aigua,
patir en aquell moment.
I en aquell moment ningú
ningú se'n va recordar.
Vull dir,
l'Algivet diu que molt poca gent,
i penso que no,
ens vam espavilar per nosaltres.
Vull dir, tothom anàvem amb la garrafeta
a buscar aigua i cues
que hi havia a les moltes o poques fonts
que hi havia en aquell voltant.
L'Oliva hi havia unes cues.
Unes cues tremendes.
Jo només m'agrada...
Vull dir, no sé realment
si la gent de Barcelona
i l'àrea metropolitana que diuen
sap què és no tenir aigua bona.
De boca, per veure.
Sí, sí.
Allò, cap a l'aixeta sortia aigua salada, no?
Perquè tenia gent o estaves...
Ui, és salada l'aigua.
Doncs mira, sí, és salada.
A l'hora d'ara...
A veure, jo puc posar exemples així
de molt...
molt rutinaris, però a veure...
Perdona, sorties de la dutxa
i semblaves un ampliat de...
Era sal, clar.
O un ampliat de benzinera, eh?
Un ampliat de benzinera, eh?
I no sé quantes coses.
Un ampliat de benzinera.
I ningú se'm va recordar tot això.
I a l'hora d'ara, em sembla
que la gent de Barcelona
encara no valora prou...
O sigui, no els governants
que estan a Barcelona,
la gent...
El ciutadà.
El ciutadà de Barcelona
encara no valora prou
què és això de tenir aigua bona a l'aixeta.
perquè jo estic farta
de veure cada estiu
gent que es dutxa
amb l'aixeta oberta
i no estic incapaç
de tancar-la.
A les platges, vull dir,
jo estic en una urbanització solou
i hi ha gent de tot arreu.
Estic de fa molts anys
i els d'arreusos de Tarragona
ningú ens cal que es digui
que hem de tancar l'aixeta
perquè ho fem ja.
Ens surt de natural.
Ah, no, no, es dutxant allà...
Home, no, tanca l'aigua.
Vull dir, que no sé
si els hi convindria...
A veure, no s'ha de jugar amb l'aigua
perquè és un tema molt d'allò.
com diu la Teresa?
És que potser...
O sigui, nosaltres potser
la sabem estudiar l'aigua
i ells potser no l'han estudiat mai.
Diu que ara el que portaran
serà aigua sobrant, no?
Sinó que és l'aigua sobrant.
I és que potser sobra
perquè nosaltres som conscients.
Jo quan feien aquelles entrevistes
que deien
a què fa vostè per estudiar l'aigua, no?
O sigui, ara, no?
Jo no faig res.
Perquè jo soc d'aquelles que...
Faig igual amb l'aigua com la llum, eh?
Soc d'aquelles que, si puc, no puc...
No tinc dues llums obertes
si és que no les necessito.
i amb l'aigua exactament igual.
I espera't, és que a més a més
el que estan fent a Barcelona
és buscar els sistemes
de subministre d'aigua més cars.
És a dir, a més a més
si fan falta milions d'euros
vinga, fot-li milions d'euros.
És a dir, són el que no hi ha aquesta gent.
Perquè és que si barcos,
que si la infraestructura aquesta d'aquí,
que si tot això al final, vull dir,
s'haurà de treure d'algun altre puesto.
I no els sap greu agafar i dir
no volem donar aigua a tothom.
Molt bé, d'acord.
No volem donar aigua de l'Ebre i cap allà baixa d'això.
I resulta que quan ells la necessiten
hi ha tots els calés del món,
perdó, del món, de Catalunya,
que ho entens,
per aquest tema d'infraestructures.
I això és...
Mira, al francès Baltasar
li està sortint tot cagat i pixat,
i perdó per l'expressió.
Perquè aquest vaixell que carregarà aigua aquí,
segur que a les costes del Garraf punxarà.
Vull dir, segur.
És que, a veure, al final,
vull dir, el tema aquest és un tema
que ja fa angoixa de parlar-ne en el tema aquest.
No, i amb això que deies tu, Carme,
que no tenen consciència del valor que té l'aigua.
No la tenen.
Ja sabeu que a Barcelona
ja han hagut de sancionar tres hotels per les piscines.
Ara imagineu-te quan vinguin els camps de golf.
I a l'Akbar...
I, perdona, que tu parlaves d'anar,
de baixar aigua més avall de Tortosa.
Els camps de golf, etcètera, etcètera.
Tot allò encara s'estan anunciant
vivendes i urbanitzacions per la televisió.
Tot això està vinculat amb el tema de les depuradores.
Tot això ja va vinculat amb depuradores, segur.
Al marge dels vaixells,
recordem que aquesta setmana ja s'ha aprovat el tema de la canonada.
És a dir, ja han signat el conveni la ministra i el conseller
pel tema d'aquesta canonada que anirà des de Tarragona
fins a Olèrdula per connectar-la amb la xarxa de l'àrea metropolitana.
Una canonada de la que s'ha parlat molt
pel tema de la bidireccionalitat.
Això que vol dir que es podrà portar aigua cap a Barcelona,
però també a l'inrevés.
Això els hi dona a vostès més tranquil·litat
en el sentit de pensar que si amb aquesta infraestructura
què es farà, que costarà, no recordo ara la xifra,
però una quantitat important, 180 milions d'euros, em sembla.
Perdona, al Baltasar li punxarà el barco.
Però que la retornada caurà alguna tutxana
que no passarà ni una gota també.
Però que es faci aquesta canuda i que sigui permanent
i que es pugui també portar aigua.
Esclar que és permanent.
Si d'aquí uns anys tenim problemes de sequera.
Ja està bé, ja està bé, mira, estarà feta.
No és una previsió.
No, jo no m'ho crec.
Esclar.
A veure, perquè, o sigui, clar,
ara m'està criticant
que fan aquesta connexió
que val una carretada de bitllets
i dius, home, si resulta que nosaltres tenim la xeta
i podem tancar quan vulguem i tot això,
i fan una canonada d'aquesta quantitat tan important de diners
i és provisional,
clar, doncs la gent se tiren al damunt.
Ara, quan ens diuen, no, és que és d'idea i vuelta,
dius, calla, bueno, bueno, vale, per si acas.
Això és per callar-te.
Clar, per posar-te l'homeneta a la boca
i l'aigua d'allà que va així.
Home, a veure, jo sempre dic igual,
soc gran però no soc tonta.
Correcte.
Molt bé.
Sempre dic igual, home.
És a dir, que no s'ho creu, la Carme Padrón.
A veure, quan s'inundi Barcelona,
perquè es pot inundar amb alguna d'aquestes llevantades,
tu et penses que tornarà l'aigua cap a Tortosa, cap a l'Ebre?
A veure, siguem una miqueta...
És el mateix que va passar amb l'Estatut a Aragó,
que ja no diu en trasbassament de l'Ebre,
ara en diuen redistribució de los sistemas
de suministros d'aigua.
Que dius, noi, es trasbasse.
Al final és el que diu la Carmeta, vull dir,
no som tontos.
En qualsevol cas, i per tancar el tema de l'aigua,
recordem que demà tenim una manifestació dels pagesos
i que vindran amb tractors al centre de la ciutat,
així que demà a la tarda, ja ho saben,
que si passegen per la Rambla,
es trobaran una tracturada de la Unió de Pagesos
convocada pels pagesos,
que diuen sentir-se els més perjudicats.
No sé si també consideren que són els més perjudicats,
perquè aquí el tema també ciutat-camp
segurament ens portaria moltes polèmiques, no, Teresa?
Que has posat cara de...
Sí, perquè, a veure, sí, evidentment,
estan perjudicats,
però és que es veu que estan perjudicats per tot, no?
Se'ls ha d'ajudar sempre amb tot.
Consides que és un col·lectiu que sempre es queixa?
Sí.
Sí, i que és necessari.
Home, a veure, és un col·lectiu una mica maltractat, sí.
Però molt, eh?
Sí, però a veure, la Carme,
si no ven la roba d'hivern perquè no ha fet fred,
no l'ajudarà ningú.
Aquella roba es quedarà allí l'any que ve, mira,
s'haurà de posar...
Sí, però a Teresa, saps el que passa?
Però aquí ningú l'ajudarà.
En canvi, els senyors pagesos, si ve un no sé què...
Però és que ella viu també dels pescadors,
que és sector primari, igual que els pagesos, val?
Llavors, esclar, què passa?
Que tu imagina't el serrallo sense pescadors.
Ara mateix hi ha una problemàtica tremenda
amb el tema energètic,
perquè és que el subministrament de petroli pels barcos,
que són gairebé tots de rastre,
què passa?
Que no poden pagar-lo.
Llavors, esclar, què passa?
Que aquesta gent, a l'hora de vendre peix,
a partir de segons quins preus,
no ho podran vendre.
I la Teresa, com a botiguera
i com a subministradora secundària,
perdó, terciària, dels pescadors,
aquesta persona haurà de plegar igual que jo.
D'acord?
És a dir, del sector primari surt absolutament tot.
Sí, Teresa, amb aquest sentit...
A més, el problema del petroli és seriós,
perquè, clar, a la subhasta
i, escolta, i potser com surt allà aquest tema,
escolta, és que no puc pagar en aquests preus.
A veure, és que és així,
és que el pescador té més...
No puc pagar el petroli, no?
Sí, el pescador té molta...
O la benzina, o el que utilitzin, no?
Sí, té molta més por del gasto
que no pas que segons...
És que potser que les despeses
pugin més que els beneficis, eh?
A veure, el peix no s'acabarà.
Vull dir, això que se les...
No.
En canvi, el gasto cada vegada puja més.
Vull dir, clar, que aquest altre dia
ho parlàvem amb uns pescadors.
Resulta que quan no sé en quin preu anava,
es va tancar el port,
se va fer una vaga, es va fer...
I diu, i ara que va bastant més car,
ara no fem res.
Potser perquè, és clar,
tenen una mica de por de les represàlies i tot.
Però és clar, és que el pescador,
el problema és aquest,
que són unes barques...
A més, Carme, jo crec que hi ha un altre tema.
Del que cobra el pescador.
el que paga el venedor.
El comprador, vols dir?
El comprador.
Exacte, el comprador.
Hi ha uns intermedisos.
El preu de mercat amb el que ha cobrat el pescador,
jo no sé què és igual a ell i la vida entre mig.
Aquí hi ha d'haver una revocció urgent.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, perquè es venen a dos.
I es venen a 72.
Però aleshores tenen raó de queixar-se
a pagesos i pescadors,
normalment per la situació...
Perquè tot això ha vingut pel tema dels pagesos
i de la protesta que faran demà pel tema de l'aigua.
però aquí podíem posar els dos col·lectius,
pagesos i pescadors.
Tenen raons de queixar-se
o, com diu la Teresa,
són segurament dels col·lectius
que després reben més ajudes de les administracions.
Jo penso que sí que tenen...
I molts altres sectors professionals no han...
Sí, que tenen raó de queixar-se
perquè, bueno, ets queixes que passa alguna cosa,
si no, no et queixes perquè sí.
Però és que hi ha molta altra gent
que també s'hauria de queixar, doncs.
Sí, se queixen.
Vull dir, penso que és un col·lectiu
que els necessitem
i que ja hem de ser...
Jo no estic dient que no, però que...
Clar, jo estic un...
Clar, jo com que soc la botiguera
estic una miqueta d'acord amb el que diu la Teresa.
El que passa que...
A veure, que clar,
amb ells això els repercuteix.
Igual el pescador
no venen més cart
perquè el gasoil sigui més cart
i és que no.
Perquè, per exemple, en el cas del pescador
i em sembla que el pagès és igual,
el preu no el poses tu,
el preu te'l posen.
Llavors, tu tens, potser, més gasto
i no pots incrementar la malpreu del peix.
El botiguera, clar, és una miqueta diferent, no?
I, en canvi, ells no.
Vull dir, si hi ha mala collita
o quan han arribat resulta que al pescador
aquell peix no els hi han volgut comprar
pel que sigui,
perquè potser n'hi ha massa d'aquell
i l'han hagut de llançar o l'han hagut de donar,
clar, amb això a ells els repercuteix molt a la butxaca.
El botiguera...
A veure, té uns altres...
Jo l'entenc el que diu la Teresa, clar.
Vull dir, si tu no ho pots vendre,
allò t'ho has d'empassar
o ho has de vendre amb un altre preu.
Però, igual, el pescador que el pagès,
clar, no ho pot repercutir amb el preu,
sinó que, al revés,
potser encara se li baixa més el preu
perquè ja...
Tenen un complicat, eh?
Quan fan una...
No sé com serà aquesta protesta de demà
ni com funcionarà.
Una tracturada.
Es concentraran a la plaça Imperial Tàrrega
i aniran per la Rambla fins al balcó.
Molt bé, però moltes vegades
aquestes concentracions s'acaben llançant menjar.
Llençant llet, llançant pomes,
llançant tomàques, no ho sé, llençant coses.
Llençant sal, que és el que han fet...
Sí, no sé per què s'ha de llançar.
Pel tema de l'aigua.
No, jo no entenc per què s'ha de llançar
per protestar.
No entenc.
Vull dir, trobo que el podien regalar a algú
que algú em faria alguna cosa, no?
El donin amb una NG i jo què sé.
Però això no hi estic gens d'acord.
Molt bé.
Doncs, si els hi sempre deixem el tema de l'aigua
que ens ha portat a parlar de pagesos i pescadors també
i els hi proposo comentar altres notícies de la jornada.
Avui hem destacat, de fet des d'ahir,
estem destacant una notícia a Tarragona Ràdio
i és l'anunci ja que la setmana que ve,
el dijous de la setmana que ve,
començarà a funcionar el servei d'autobussos nocturns.
Recordaran que era una promesa electoral,
d'alguna manera era una proposta del nou equip de govern
de posar en marxa a partir d'un determinat moment,
que serà dijous de la setmana que ve,
tres nits a la setmana, les de dijous, divendres a la nit,
un servei d'autobussos municipals
que cobrirà tota la franja horària
que no cobreixen el servei Dior.
Una oferta adreçada sobretot a la gent jove
que cobrirà tota la zona dels barris de Ponent,
Sant Salvador i Sant Peri i Sant Pau,
la Vall de la Rebassada
i, evidentment, el centre de la ciutat
i la zona del port esportiu,
que és la zona principal d'oci.
Tot això amb cotxes, amb vehicles,
amb autobussos que tindran mampares de seguretat
per evitar qualsevol problema
i que pot servir, evidentment, a la gent jove,
però segurament també potser a gent
que vagi a treballar en horari nocturn.
Què els sembla la idea?
Tindrà èxit o vivim en una ciutat que,
en fi, per les seves dimensions
o per les seves característiques,
el transport públic en horari de nit
serà molt poc utilitzat?
Com ho veuen?
Qui s'atreveix a fer una ciutat?
Carme, tu estàs a favor que hi hagi o no?
No, no, a veure, jo ja ho trobo bé, perfecte.
I, a més a més, no vull obrir el parell
abans que plogui.
Ja es veurà si funciona o no funciona.
Clar, el que no voldria és que això servigués
per treure, potser, alguna línia d'autobusos,
per compensar una miqueta,
perquè, clar, per tothom he sabut
que té un dèficit important
i, a més a més, és que...
A veure, és lògic, no?
Perquè és una empresa municipal,
i, a més a més, social,
i és lògic que tingui pèrdues.
Però, clar, això s'ha dit molt,
des de l'equip de govern actual s'ha dit molt
que hi havia molta pèrdua.
Clar, això, evidentment,
Déu-n'hi-do de la pèrdua que hi haurà.
A més a més, si es vol fer el bitllet gratis
per l'estudiant i totes aquestes coses,
una edat escolar,
però no l'estudiant, una edat escolar,
serà important.
Jo, a mi, ja em va bé
i no surto la nit, eh?
No soy trasmeixedora.
Però, però, doncs...
Això, alguna vegada l'hem vist,
que l'hem de dir de la Carme, eh?
Però que ja em sembla bé, eh?
Em sigui, ja em sembla bé.
I que ja es veurà amb un futur i tèxit,
no? Tampoc no cal ara...
A veure, jo trobo un encert.
Primer, trobo un encert que es compreixi...
que es vagi complint
a lo que un es compromet
quan arriba a llocs de responsabilitat.
Això és el primer.
M'alegro que les promeses es vagin complint.
Que no tots ho fan.
Que no tots ho fan.
I aquest Ajuntament ho està fent.
I això ho tenim que dir.
Quan s'equivoquen també canya el món, no?
No, doncs això ho hem fet bé i hem...
D'acord.
A mi em sembla que serà un fet important
i serà positiu per a la ciutat en dos aspectes.
En primer, a les butxaques dels ciutadans
els hi afectarà en benefici
tant en quant si aquest sistema funciona,
si la gent s'hi acostuma
i la Guàrdia Urbana es dedica de veritat,
que ja s'hi està dedicant, eh?
Cuidado que no critico la Guàrdia Urbana,
sinó a les proves d'alcoholèmia
fins i tot inclús es poden evitar incidents,
accidents, desgràcies,
perquè la gent deixarà el cotxe a casa seva
i utilitzarà per anar de la catedral al Serrallo
o per anar a una festa de Sant Pere al Serrallo
i poder tornar a Sant Pere i Sant Pau
o poder tornar a Sant Salvador, etcètera, etcètera,
s'utilitzarà als mitjans públics.
Això que dona, primer,
seguretat al ciutadà mateix,
a mi mateix,
i dona seguretat als altres ciutadans
que no tindran que anar pendents
que si aquest ha sortit amb una copa de mà,
de més,
jo crec que serà positiu
i crec que es té d'enfocar en aquest sentit.
Escolti,
deixi el cotxe a casa,
begui el que vulgui,
no faci l'índio,
estigui tranquil,
que el posis,
vagi i agafi l'autobús,
que el disserà a la parada,
a prop de casa seva.
Però el fill d'això,
el fill d'això que diu el Javier,
aleshores,
primer també caldrà fer molta pedagogia
i molta campanya de promoció,
perquè jo crec que segurament
la immensa majoria de la gent
quan pensen sortir a la nit
pensen agafar el cotxe,
perquè fins ara, clar,
tampoc no hi havia transport públic,
per tant caldrà fer...
Això són els costums,
la gent s'hi va acostumar.
I la canalla s'informa ràpidament.
La gent s'hi va acostumar.
Perdona,
jo tinc una...
Com sabeu jo,
dormo al tafulla.
L'únic que fa ell és dormir,
perquè el rest del dia estic aquí.
Però jo tinc una filla
que va a l'institut aquí a Tarragona,
escolta,
i jo només la porto al dematí
perquè venim tots dos.
Però aquesta xiqueta
quan surt de l'institut
agafa l'autobús
i se'n va cap allà.
I així la gent s'hi acostuma.
Però serà...
Que agafar l'autobús,
doncs no s'havia agafat mai a casa.
Perquè sempre anaves al cotxe,
bueno,
anaves al cotxe per anar a fer pipí,
que agafàvem el cotxe.
Han de ser sincers.
I han de veure les coses com són.
Doncs si nosaltres agafem aquest rol
i aquesta mentalitat
de dir,
escolti,
el transport públic és per a alguna cosa
i entre altres coses
és perquè el transport públic
el pot ajudar
a que no li facin un tall al dit.
Entend?
Doncs...
No,
i penso que és quan la gent s'hi acostumi
i que ho sàpiguen
i evidentment la gent jove
s'informa molt més ràpid
que la gent gran de les coses.
Per tant,
penso que serà una...
Funcionarà, segur.
Sí?
Sí, sí.
De fet,
de fet hi ha una cosa...
No, no, no,
no miro malament.
No, el que passa és que
no podem dir que s'estrena avui
i que aquesta nit
ja estaran els autobusos.
No, però si tu estàs
al port escoltiu
que es corriva a un autobús,
que fa aquest autobús
que està aquí,
que hi ha la referència.
La setmana que ve
vendrem autobús.
Ella ha dit una cosa
molt interessant
i és la complementarietat
que hi ha d'haver
amb els controls
d'alcoholèmia,
amb els controls
que hi pot haver
de les zones lúdiques,
perquè jo recordo,
no sé si és a Madrid
o a Sevilla,
que amb una zona lúdica
molt important
d'una d'aquestes dos poblacions,
hi havia també
personal sanitari
que d'alguna manera
tu anaves allà
voluntàriament
per saber com estaves
d'alcohol
i si podies conduir.
És a dir,
els mateixos companys
que anaven amb tu
al cotxe
i sabien que tu
havies de portar
el cotxe
anaven allà
i feien aquest control.
Això és interessantíssim,
perquè pots anar
adormit,
evidentment,
però amb altres substàncies
del cos
ets bastant més perillós.
I a més pensa,
i això ho he viscut jo,
sortir una nit
una sèvia
d'amics
i tal,
per anar a fer un sopar,
parlar d'uns temes
i tal,
i si anàvem amb el cotxe
n'hi havia un,
aigua.
Aigua?
Sí, sí.
Aigua?
Els altres...
Això és per moure't
dintre de la ciutat,
no cal anar
de punta a l'altra,
vull dir,
per anar a casa
d'una punta a l'altra,
o sigui,
estàs al Prat de la Riba
i vols anar a la catedral
i pots agafar un autobús,
no?
De totes maneres,
un tema econòmic
que apuntava la Carme
al principi,
ha d'haver-hi un límit
en el tema
del transport públic
en el sentit
d'oferir servei
al ciutadà,
que per això
és una empresa pública,
però clar,
tot té un límit
en el tema
de dèficit
o creuen que no?
En fi,
que per això
està l'empresa municipal
de transport
i que l'Ajuntament
o la institució
que sigui d'apostar clarament
pel tema
dels autobussos,
del transport públic.
El que no podem evitar
és que la canalla
surti
i surti
aquests fins de setmana
i que aquí,
dintre de la cultura
nostra,
doncs es veu.
Això no ho podem evitar.
Per tant,
tot el que sigui
afegi serveis
perquè no hi hagi
desgràcies,
doncs,
per mi,
ben empleat està.
Ja es veurà,
és el que deia la Carmeta,
ja es veurà
si és interessant
perquè potser
en més de tres autocars
doncs amb un n'hi ha prou,
jo què sé.
O s'ha de posar a la flota.
Correcte,
correcte.
Ojalá s'hagin ampliat la flota.
La flota.
Jo parlant d'un altre tema,
aquest dematí he sentit
una notícia
que francament
m'ha encantat
perquè feia molt de temps
que jo em parlava
i reivindicava aquest fet
i resulta que el teatre
Tarragona
que s'està construint
també hi haurà a Cina.
Sí, ja ho he sentit.
Doncs jo crec
que això és importantíssim
per una senzilla raó.
Ara imagineu-se
quan tinguem...
Bé, jo potser
soc el més gran
o el més jove.
Segons que em t'ho miris.
El jove de més edat.
Moltes gràcies.
Permeteu-me.
Dos petons.
Res.
El jove de més edat.
Imagineu-se
un senyor de 75 anys
que està amb la senyora
i un dissabte a la nit
diu
home, doncs
podríem anar al Cina.
Escolteu.
Tenien que...
Doncs potser
o no volia conduir
o ja no li venia de gust
o no pot conduir
o no sap conduir
a quedar-se a casa.
Tenint els Cines
al mig de la Rambla
jo entenc...
Si té un autobús
que els hi porta
serà perfecte.
però a part d'això
és que hi ha senyors
que viuen
al vell mig de la Rambla
que havien d'anar
fins a extramuros
per poder anar al Cina.
Jo entenc
que és un gran encert
tornar
al Cina
al centre de la ciutat
sobretot
per aquesta gent.
El que comenta el Xavier
ho explico
és una informació
que surt avui
al diari de Tarragona
que fa referència
al teatre de Tarragona
quan torni
a obrir les portes
de fet quan s'hagi construït
i torni a obrir les portes
a la part de damunt
de la Rambla
s'utilitzaria també
com a cinema.
Això ens portaria
a un debat
que de tant en tant
també ha sortit
en alguna tertúlia
que des de fa anys
Tarragona
el centre de Tarragona
s'ha quedat sense cinemes
i bàsicament
només tenim
els centres comercials
d'una banda
a la part central
i d'altra banda
a les Gavarres.
I això també
de retruc
del teatre Tarragona
serviria per revitalitzar
aquella zona de la Rambla
on recordem
que des de fa
algunes setmanes
hi ha hagut un cert debat
sobre si s'ha de canviar
la fesonomia
d'aquell tram
de la Rambla.
Recordem que hi ha
un projecte
de la Cambra de Comerç
perquè diuen
tornem aquí
als comerciants
que tenim avui
a la Carme i a l'Anton
que aquella zona
de la Rambla
s'està abandonant
comercialment
el primer tram
del balcó
que hi ha
moltes bòtigues
que tanquen
que hi ha poca vida comercial
i que una manera
seria
a través del teatre Tarragona
i dels cinemes
si s'instauren
i després també
amb una remodelació
urbanística
que suposo
que hauran vist
en les últimes setmanes
a través dels diaris
de la premsa.
A veure,
el teatre em sembla perfecte
que s'hi faci cinem.
I la remodelació
aquesta peatonal
de fer la peatonal
a la Rambla?
Home, sí,
cadascú que és així
el seu
perquè clar,
jo també estic
en un carrer
que abans
era moltíssim
de moviment
perquè allí hi havia
t'estic parlant
d'uns quants anys
allí hi havia
la parada
dels autobusos
i clar,
aquella zona
ha baixat molt
i segurament
hi ha altres zones
de Tarragona
que també hem baixat
doncs mira filla
aquí cadascú
es queixa de lo seu
clar,
ara que hi hagi
algú
que els vulgui remodelar
aquell busí de la Rambla
que posin una altra excusa
que no la posin aquesta
perquè els altres botiguers
se podem sentir
una miqueta
no sé,
molestos,
no?
El que passa
és que la Rambla
aquest tram
que és el tram
de dalt de tot
si passes
del que ve de Sant Agustí
per davall
ja és completament diferent
sí, sí, sí
ja té més vida
sí, sí,
per això
diuen que
caldria remodelar-la
segons qui
també diu la cera
que hi ha una cera
més bona que l'altra
gent que viuen a la Rambla
que diuen que hi ha una cera
i ara és que no me'n recordo
quina és
que hi ha una cera
més bona que l'altra
però vostès
serien partidaris
de remodelar
aquell tram de la Rambla
per fer-la més peatonal?
jo no
jo no
jo no
jo no
no
no perquè a veure
què és una Rambla?
què és una Rambla?
el que hi ha
sí
no, jo que
perdona
sí, sí
no, que amb el que hi hagi
és dir, si ara
s'hi obre el teatre
i el cinema
i espero que primer
sigui teatre que cinema
jo també
jo també
no, no
per la cuenta que ve trae
evidentment
no, però
perquè a vegades passa això
reconvertim-ho, reconvertim-ho
no, allí allò veu un teatre
i a més a més
finalitat primària
a més a més
si pot ser cinema
és més
et dic una altra cosa
Teresa
a Tarragona falta un teatre
com Déu mana
el Metropol és una sala
parroquial
sí, sí
totalment
i el Tarragona tal com és
doncs és la germana
la germana una miqueta més gran
una miqueta més gran
de la sala parroquial
a Tarragona li falta un teatre
com Déu mana
no, a veure
no poden venir espectacles grans
perquè és que no hi caben
però si no tenim circuit aquí
no, no és circuit ni un circuit
és que no hi caben
tot tot va a Reus
i venen del Vendrell
del Vendrell
del Pau Casals
a Reus
vull dir
a veure
no m'embarregui
sí, sí
no, no
que ja em sembla bé
parlar del teatre
i del cinema
però el tema de la Rambla
perdón senyor moderador
parlem de Tarragona
que és molt important
perquè som...
no, no
jo si volen me'n vaig
me'n vaig als museus
els deixo
perquè som rics en videies
i per això
tenim un ventall molt ample
s'ha posat de dol
ja el convint
cap de dol
a veure
queden 3 minuts de tertúlia
ai, ai
el que anàvem de la Rambla
jo trobo que si realment
allà hi ha un teatre
i funciona
donarà vida
donarà vida
és que a veure
els bars
que els dotats
les botigues
t'aniràs a mirar
que hi fan i has
de comprar entrades
i encara hi ha una altra cosa
que me la callo
que també donaria vida
doncs digui
no se la calli
que m'he perdut
digue-la
vol dir-ho
se'ns recordeu
del restaurant Mirador
sí
que després
que allò va a desaparèixer
fa molts anys
això
molts anys
allò és de titularitat pública
sí
jo entenc
que allí
un altre
una altra cafeteria
amb dignitat
maca
restaurant i tal
donaria molta vida
jo me'n recordo
de molt jove
doncs veies
a les mamás
recient
dades
que havien donat
anaven a passejar
la canalla allí
perquè a l'hivern
fa un solet
al banc
i ara on s'han d'assentar
ara no tenen lloc
això també ajudaria
això també ajudaria
perquè al mateix temps
que vas a prendre
un vermut
o el que sigui
el mirador
el baixar
veus una sèrie de tendes
o el pujar
i dir mira això m'interessa
i donaria vida
on t'ho has comprat
a tal lloc
i tot això és el
volgut
com més coses
l'údiques hi ha millor
perquè vull dir
clar
la gent
allò està allí
mort
recordem de totes manes
que hi ha un grup
de veïns
que van sortir de seguida
protestant
pensant que
amb una reforma
de la Rambla
com la que volen
més en peatonal
allò es podria convertir
en una mena de plaça
de la Font 2
que l'entón
que és botiguer
de la zona
sap què vol dir
moltíssimes terrasses
i milers de cadires
i de taules
en un espai
i per tant
els veïns això
tampoc ho volen
no però és que
si hi ha un teatre
no és això
vull dir
si hi ha un teatre
hi ha exactament
el que hi ha ara
sí però si hi ha restaurants
i més terrasses
està parlant del passeig
d'un lloc
els veïns de la Rambla
jo una miqueta de memòria
queda un minut eh
del lèmen per damunt
per dir
no feia propaganda
allà hi havia hagut
quantitat de bars
que tenien les terrasses
a les cadires
i no es queixava ningú
no
jo
no però jo penso
que perquè hi hagi un teatre
i un restaurant
o una cafeteria
al passeig
allò no
allò no és la plaça La Font
és molt diferent
és una Rambla
vull dir
la Rambla
ha de tindre
tots els moviments necessaris
i totes les zones estàtiques
necessàries d'una Rambla
és a dir
ordenar això
tal com està
vull dir
és el que s'ha de fer
però fer-ho peatonal
Déu me'n guarda
vaja vaja
al meu punt de vista
els serveis hi són
ja el pàt
jo arrebent
dic una cosa
que el camp d'elàstic
i torni a veure les banderes
que hi havia en temps enrere
no les que han posat ara
quines banderes?
home
és igual
perquè me faran
com aquell xicat
com el franqui aquell
perquè abans hi havia
les banderes de Tarragona
i les de Catalunya
i ara hem posat
alguna altra bandera
les quatre oficials
o sigui que
a veure
no és públic
el camp d'elàstic
rotant
les banderetes
home no és públic
és municipal
no?
és igual
encara que hi hagi un equip
però
és igual
o sigui que me queden
les mateixes banderetes
la reivindicació queda aquí
Carme Pedrol
Teresa Valls
Anton Guas
ja he vist Soler Poblet
hem parlat una mica de tot
en aquesta tertulia
gràcies i fins la propera
bon dia
adeu bon dia
i a lo millor per tant
i a lo millor per tant
i a lo millor per tant