Mi piace ogni cosa, di quello che fai, seppure mi tratti un po' da bambina.
Ti credi già, donna, ma tu non lo sei, sei forte per questo, così tu mi vai, siamo la copia più bella.
Magí Seritjol, molt bon dia. Hola, bon dia.
Si no haguessis nascut al barri del Serrallo de Tarragona, quina ciutat italiana haguessis triat per fer-ho?
Home, jo estic molt content d'haver nascut al Serrallo.
Però imagina't que dius, aquest senyor va dir a la Cigonya que et portaria a Itàlia.
A veure, una de les ciutats italianes, sí, segurament.
Segurament alguna de les de Toscana o de la Lazio o de l'Hombria italiana, sí, m'hagués encantat.
Però vaja, estic molt content.
Home, ja m'ho imagino, que no vols canviar de nacionalitat i fer-te italià.
Tot i que és un país que visites sovint, en part per raons professionals, però per raons personals també en un percentatge molt elevat, no?
És que m'encanta.
Tota Itàlia t'encanta.
Sí, perquè és que a vegades dius, potser que podem variar aquest any.
Jo al final acabo d'anar a treballar a Itàlia.
Ara fa tres setmanes vaig estar una altra vegada a Roma, a l'octubre hi torno.
I no m'encanso.
Llavors, si estic bé, si no m'encanso i, a més, per què ho he de canviar?
Per tant, hi vaig sempre que puc, hi vaig.
A més, tota Itàlia.
En general, sí.
Me queda per veure la part de la Públi, la Calàbria, que és una zona que jo crec que és superinteressant, però que encara no hi he pogut anar.
De totes maneres, alguna altra vegada que hem parlat amb tu, no tant des de l'experiència tan personal, sinó en general del que són les zones que has visitat a Itàlia,
ho has fet moltes vegades, la qual cosa et dona un coneixement molt real, més enllà del turista.
Et dona coneixement més de viatger que no pas de turista, no?
Sí, però no te l'acabes i jo no crec que pugui haver ningú que pugui considerar ser ni expert ni conèixer d'Itàlia,
perquè Itàlia és un món, no és un país, és un món.
És un món perquè lliga 2.000, 3.000 anys d'història, tot barrisat, vull dir, és una...
És a dir, no és un país a l'ús, no?
És a dir, ens equivocaríem si jutgéssim a Itàlia des dels ulls o des de les òptiques que jutgem a l'arguesta país de l'Unió Europea, per exemple.
Iàlia és un desastre, però també és magnífic, és a dir, les dues coses alhora, no?
I això ens sobta molt, perquè nosaltres tendim a unificar els criteris, no?
I no podem entendre que siguin dues coses alhora, no?
Una miqueta això és el que et passa a Itàlia.
Home, a vegades el defecte és d'haver virtut, segons com es miri, i a Itàlia passa això, no? Moltes vegades.
Sí, passa constantment, és a dir, a Itàlia veus lo sublim i lo miserable, no?
Tot junt, no? Llavors, bé, el que passa és que, a veure,
viure és més difícil del que, diguéssim, més difícil del que sembla, no?
És a dir, realment, doncs, Itàlia en les últimes dècades ha perdut pistonada a nivell de com a estat, com a regió europea, etc.
Però, bé, això no vol dir que si per anar-hi a conèixer gent i conèixer el patrimoni i el paisatge i el que és l'Itàlia, és magnífic, no?
La Toscana, quan sentim aquest nom, és que immediatament s'instal·la com una postal a la ment, perquè és que...
Doncs és una bona metàfora, perquè, és a dir, si alguna cosa té la Toscana, és una cosa que aquí hauríem d'haver après fa temps
i que encara no n'ha acabat d'aprendre, és a dir, el paisatge de la Toscana forma part de la ideologia del viure quotidià de la gent,
és a dir, han sabut cuidar el paisatge i el paisatge ha esdevingut un referent del territori, no?
Així com aquí el paisatge, doncs, va, va, i no cal anar massa lluny, no?
En sec, veus, passes per una carretera i en sec, bum, aquell pi ha desaparegut.
Aquella muntanyeta està mig ensorrada, no?
És a dir, aquí tenim un absolut despressi pel que és una cosa bàsica, que és el paisatge mil·lenari,
el paisatge treballat per la història.
Bueno, no ho hem sabut acabar, o no ho hem acabat, espero que jo canvi, de valorar, no?
A la Toscana, no? A la Toscana, no? A la Toscana, si jo em vagis, és que a vegades està donant ganes de tirar un paper terra, no?
Perquè dius, coi, és que està massa bonic, no? És massa bonic, massa ben posat, no?
Però ho hem sabut valorar i, bé, i han generat tota una manera també de viure, de sobreviure, no?
La Toscana té una potència turística de primer ordre a Itàlia i un turisme que,
tret de les ciutats més emblemàtiques com Florència i potser Siena,
la resta no estan gens massificades i és un turisme molt dispers, molt arrat al territori,
que no fa aquells estrets que fa el turisme de massa, no?
L'atracció l'han posat a la història, d'una banda, com deies,
les grans ciutats amb aquesta història i aquesta evolució artística que ha tingut,
i d'altra banda han posat en valor el paisatge, que han dit,
a veure, aquí que hem d'explotar turísticament el paisatge, doncs cuidem-lo al màxim, no?
Però és que de veritat que es nota en tota...
Bé, a Toscana és molt variada, eh?
Són moltes províncies, no?
Són bastantes províncies i, a més a més, paisatges molt diferents,
és a dir, no té res a veure al nord de tocant quasi a la Ligúria,
amb les pedreres de Carrara, tota aquella zona d'allà del nord-oest,
que, per exemple, la Maremma, que està al sud,
que és una cosa que sembla de la Roina a França,
tens l'Ecrete, tens el Chianti, són zones absolutament diferents,
i és el més bonic de la teva gana, és a dir, tu vas amb el cotxe passejant
i d'un paisatge absolutament mediterrà, 100%,
passes a un paisatge que sembla que estiguis, per exemple, a l'Ecrete,
sembla que estiguis a Valladolid, com una meseta, serials,
o passes, per exemple, a la zona, ja més tocant els apenins a l'est, al nord-est,
quasi a tocar la Florància, hi ha una zona que sembla que estiguis a Suïssa,
uns boscos impressionants, amb uns abets, i dius, neu,
estàs a l'estiu i veus neu, i dius, què és això, no?
Doncs tot aquest això variat fa que sigui una de les relacions més atractives d'Itàlia.
I tot això a prop de 23.000 quilòmetres quadrats?
Sí.
Tens mar, muntanya, plana, de tot una mica.
És molt variat, de veritat que és molt variat,
i tens costa, en fi, tens tot un problema per vendre, no?
La costa, per exemple, que a mi no m'atrau tant,
perquè evidentment la costa ja la tenim molt a prop aquí,
però, per exemple, la costa de Toscana, és que és una costa,
per favor, neu i aprenem, no?
Aprenem.
Estar sense destrossar.
O sigui, és una costa que tens quilòmetres i quilòmetres cuidats,
amb platges ben cuidades,
amb tota la construcció s'ha fet a uns quilòmetres del mar,
no hi ha aquesta pressió urbanística brutal que tenim aquí.
I tu saps com ho han aconseguit?
Doncs no ho sé, la veritat...
Parlem d'Itàlia, que sempre es diu que és tan caòtic,
que allà cadascú fa el que vol.
Sí, però no només aquí, eh?
Vull dir, per exemple, jo me'n recordo a la zona oriental de Sicília,
la zona de Catània, de Messina,
des de Messina a Catània, passant per Taurmina,
tota aquella zona d'allí, la costa, no està destrossada.
És a dir, hi ha molt de turisme i no l'han destrossat.
Com ho han fet?
Potser ho hauríem d'aprendre a saber-ho fer,
perquè aquí ha sigut brutal.
La Toscana l'hem de recórrer amb cotxe, no, Magí?
Indubltablement, sí.
Amb cotxe, bicicleta, caminant...
És a dir, vehicles propis que puguis perdre't.
O sigui, l'ideal és perdre't.
És a dir, agafes-ho d'això i vinga, tira'n cap aquí
i en ruta a desviar-te, és a dir, no fer cas dels plans preconcebuts.
Avui anirem a tal lloc.
Doncs no.
A mi em sec està...
Colta, mira aquell poblet d'allà, doncs anem-hi.
I te trobes en cada poble i cada d'això, que és meravellós.
I podem solucionar l'allotjament fent-ho d'aquesta manera?
Mira, l'allotjament, hi ha una cosa, evidentment.
Si vas en temporada alta, que és evidentment sempre la part de l'estiu,
pots tenir problemes de trobar overbooking d'aquesta ple i tal.
Jo el que aconsello per anar-hi és, evidentment, internet.
Allí l'agroturisme funciona molt bé, molt bé.
Ull una cosa, però, eh?
Agroturisme a la Toscana vol dir des de preus molt raonables,
però molt, molt, molt...
Molt competitius, tinc en compte.
Molt competitius, a preus astronòmics.
Però t'imagino que estan en proporció en lloc amb tostatges, no?
Clar, és que a vegades dius, mira, agroturisme, no?
I veus, oh, mira, agroturisme,
i resulta que és un palau del segle XV reconstruït amb mobles originals.
I dius, cal, home...
Clar, i t'acosta 600 euros la nit, saps?
Imagina't.
I dius, on dia...
Per tant, ull, només mirar-ho una mica,
perquè totes les deixes posen els preus.
Però te pots trobar, doncs, un apartament enmig d'un poblet preciós,
ben cuidadet, net, allò amb totes les comoditats,
i te pots sortir per 400 euros una setmana.
Una setmana, 400 euros.
Sí, sí, 450 euros per 5 persones o 6 persones, no?
Per tant, perfecte.
És a dir, has de buscar una mica, has de remenar.
Jo he de dir, però, el d'agroturisme funciona molt bé, eh?
Jo us ho recomanaria, evidentment hi ha la xarxa hotelera normal,
però jo us aconseguiria, agroturisme,
és a dir, buscar un poblet que estigui a prop d'una ciutat
o d'un territori gran, per exemple,
a prop de Siena, és un bon lloc perquè està molt al centre
i d'allí pots fer excursions cada dia.
Aleshores, doncs, vaig a buscar un poblet tranquil·let,
una d'això d'agroturisme molt tranquil,
que puguis anar a tota la família
i que et surtin un preu molt raonable.
Per la nit tornes al poblet, fas els superillos, descanses
i durant tot el dia fas excursions.
És una manera magnífica de veure-ho
i de veritat que surt bastant econòmica.
És a dir, si tens la precaució de mirar-te una mica,
de no agafar la primera oferta i preparar un temps,
te surt bastant econòmic.
A més, a la Toscana, per tot el que expliques,
el que has de fer és caminar i mirar.
Res més, no necessites res més.
Mira, jo, per exemple, un dels llocs predilectes...
I no t'ho acabes.
Sí, un dels llocs predilectes que a vegades no ho diré
perquè tinc moltes vegades que hi vagi massa gent
i massa gent espatlla les coses.
Però bé, un dels llocs que jo aconsello d'anar-hi
és una ciutat petita que es diu Piença.
Piença no vol dir Pienso lo que existo,
és a dir, Piença vol dir la ciutat de Pio.
Pio va ser un papa del Renaixement,
Enea Silvio Piccolomini,
que va anir-se en aquest poblat,
que es deia d'una altra manera,
i li van canviar el nom en honor del papa.
Aquest papa, fins i tot el nom era Eneas.
És a dir, era un papa absolutament involcat al classicisme,
molt clàssic, era un diplomàtic,
era un intel·lectual,
era una persona que va potenciar moltíssim,
va ser el que va pagar els estudis de Marcelo Fiquino,
tots els humanistes del segle XV
van tenir relació d'alguna manera amb aquest papa.
I aquest papa que va néixer aquí
va voler que el seu poble fos
el nou centre del Renaixement a Itàlia.
Llavors, què va fer?
Li va encarregar un arquitecte amic seu
que li fes el projecte de la ciutat ideal.
Una ciutat ideal des del punt de vista
dels criteris del Renaixement.
I va ser la primera ciutat a Itàlia
on es va...
que era un poble, és un poble,
on es va aplicar els nous conceptes d'urbanisme
i d'arquitectura del nou temps.
De quin segle estem parlant?
Estem parlant del segle XV.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, brutal.
I llavors, jo, la primera vegada que vaig estar a Piença,
tenia referències i vaig anar...
Camines, el deixes el cotxe fora de les muralles
i quan entres...
És un poble petit,
no sé si és de 300 o 400 habitants,
l'estiu ni una mica més,
però vull dir, és petitet.
Quan entres hi ha una petita carrera
amb tot cuidat, com sempre,
la Toscana amb tot cuidadet,
botiguetes superarreglades,
vull dir, molt, molt.
Quan vam arribar a la plaça major,
diguéssim,
el que nosaltres tenim a la plaça major,
que és la Piazza di Pio,
és que és brutal,
vull dir, és d'una bellesa tremenda.
Bé, no s'havia acabat aquí.
Al costat d'aquesta plaça
hi ha tota la muralla que dóna a Ponent.
Veure'l a una posta de sol
en aquella muralla
i tinguent dos o tres enoteques darrere
que et van servint vi
i la copa te la vas posant
damunt de la muralla
perquè no hi ha bancs,
vull dir,
te la poses damunt de la muralla
i just el sol t'acau davant
i se posa el sol davant teu
amb tot el paisatge
de la Val d'Orquia davant.
I només un passi diari.
Exacte, només un passi diari.
És un moment absolutament mágic.
El cost,
un moment de cosa dos euros,
però una copa de vi
te val dos euros.
Per tant, no és caríssim
anar a menjar
i prendre una copa de vi.
No has de gastar pràcticament,
però clar,
beure una posta de sol
a la Val d'Orquia,
a Piença,
en el barassol de Reneixement,
no té preu.
Jo penso que és un dels espectacles
semi-gratuïts
més importants que ho pot haver.
Home, jo diria que si no sé,
deus conèixer una pel·lícula
de Vítorio de Sica,
Milagro i Milán.
Fa temps que no l'he vist, però.
Un dels moments
absolutament genials
és quan en un barri marginal
el que fa tota la gent del barri
és agafar cadires
i tots van anar a veure
i el primer que penses
és que vindran una colla d'actors
o per fer un espectacle de carrer
i seien justament això,
a veure la posta de sol
com si fos un espectacle
que estigués dins del programa
d'actes del dia, no?
És que ho és, clar,
una posta de sol,
és a dir,
amb tot el paisatge
que va canviant la llum,
perquè a més a més,
des de...
piens que està en un tronet
i des d'aquest tronet
veus tota la vall d'Òrquia,
el que és el riu que passa per aquí
i veus Sant Quirico d'Òrquia al fons,
tens tots els poblets
que estan al costat
i els veus
i, clar,
va canviant de llum,
els colors,
la terra,
no hi ha ni un sol edifici
de granges de ports
allà al mig,
ni un edifici
d'aquells horrorosos,
és a dir,
no hi ha res de tot això,
és un paisatge
absolutament cuidat,
vull dir,
clar,
és una autèntica meravella.
El problema d'anar a la Toscana
és que, clar,
si estàs en aquest escenari
que estàs dient ara
qui es mou,
dius,
em quedo aquí
tota la setmana
que tinc de vacances,
perquè, clar,
i dius,
no, no,
m'he d'obligar a moure'm.
Nosaltres el que fèiem
era el matí,
ho estàvem tot el matí
i part de la tarda
veure coses fora
i a la tarda,
abans que es posa el sol,
tornàvem aquí,
a fi,
llavors aquí veiem
les postes de sol
i després hi ha una altra cosa
més bona,
que és anar a sopar
en un lloc d'all
i carlos no diré.
Ciertas noches
al dormir
me pongo a leer
y tal vez
necesitar
silenci
és silenciós
a la Toscana?
Sí,
si fucs.
A diferència d'altres
llocs d'Itàlia,
del sud,
per exemple,
que és molt més sorollós.
No tens res a veure,
no tens res a veure,
és molt tranquil,
molt més
per anar a descansar,
és una cosa
més contemplativa.
T'has tret
de les festes futbolars
i també,
ja està bé
que hi siguin.
Evidentment.
Anem a sopar, va.
Anem a sopar.
on ens portes a sopar?
A Piença, no?
A Piença, sí.
Després de veure la Costa de Sol.
Exacte,
després d'anem a sopar,
i hi ha 3 o 4 restaurants
un temps molt bonet,
hi ha la Boca de l'Ifrata,
que es menja molt veïtal.
Però vam trobar un racó,
un raconet
a la Piazza d'Espanya
de Piença.
Gairebé a tota Itàlia
hi ha Piazza d'Espanya,
és lògic.
Evidentment,
ens hem barallat
durant mil·lenis.
clar.
hi ha una petita placeta
que és el Piazza d'Espanya
i hi ha un lloc
que es diu
Setedivino,
que no vol dir set de vi,
sinó set de número,
set de vi,
que obeix a una cançó popular
que diu que hi havia un senyor
que anava cada dia
a menjar en un lloc
i tenia deu soldi,
deu monedes,
i el taberneri deia
com s'agastarem
les deu monedes?
I feia una pel pa,
una pel acan
i una pel afull,
i la resta
que eren set de vi,
és a dir,
setedivino,
és a dir,
cada deu,
set pel vi,
i el bar,
és un bar-restaurant
que es diu així,
setedivino,
aquesta és la proporció
del desigui.
I la segueixen
aquesta norma
els seus clients?
Una mica,
però el que ens va fer gràcia
és que ens vam seure
i ens va dir aquest senyor,
el primer que ens va dir,
va dir,
diu,
no pizza,
no coca-cola,
no pasta,
no cafè espresso.
És a dir,
què m'estava dient?
No el que busc el turista.
I vaig dir,
escolti,
fantàstic.
Hem trobat el lloc.
Hem trobat el lloc.
I què ens va posar
dels productes d'allí
de l'altre canafresco,
salchitzes,
càrc de cordè,
càrc de vedella,
feta de la manera
que fan ells,
tot d'allà,
de la zona d'allà.
I a més a més,
molt bé de preu,
vull dir que no és una cosa
que es passi de preu,
i es mengen molt bé
i te posen
diversos tipus de vins
que tenen allí.
Què tal dels vins
a la Toscana?
Ai, els vins.
Són propis de la zona
o d'altres punts d'Itàlia?
No,
normalment serveixen
vi d'aquianti,
que és la zona
que tenen més a prop,
els muntalxino,
tots aquells vins,
els de la zona,
diguéssim,
no?
Bé,
són uns vins que,
alguns que vam provar
no estaven mal,
però jo penso que
en el món del vi,
hi és una opinió
absolutament d'inexpert,
vull dir que no potser,
em sembla que han de fer
encara una revolució,
no?
És a dir...
Algún defecte
havien de tenir,
per petit que fos,
no?
Perquè encara segueixen
valorant molt
aquell vino contadino
que diuen ells,
aquell vi de pagès
que aquí teníem fa uns anys
i que tots recordem...
Aquell vi apretant,
no?
Que et feia estrells,
et feia estrells de gola
i després la vaig.
I ells ho segueixen valorant molt
i a mi cada vegada
que me'l ponen
dius,
home,
vino contadino sí,
però prefereix un vi
un que té més treballadet,
no diguéssim.
Però bé,
tot i així,
pots trobar algun brunel
que està bastant bé,
algun quianti...
Bé,
pots anar sobrevivint,
no?
I què tal la gent, Magí?
La gent és molt menys expansiva
que el que pots trobar
a la campanya
i a més,
te deixen fer molt més tranquil,
no es fiquen tant amb tu,
però som molt acollidors.
Jo diria que som una miqueta
com nosaltres,
és a dir,
som més tranquil·lets,
no te posen,
però si vols relacionar-te,
et relaciones, no?
L'última vegada
de Mamastat
va ser el desembre
de fa un any,
fotí un fred,
impressionant,
que estava a punt de nevar
i es vam dedicar
a jugar al panforte.
El panforte
és una espècie de...
de torró
d'aquest de xixona dur
i llavors
amb una taula llarga
tires el torró
fins que quedi
més al límit,
és a dir,
que guanya
el que no li cau,
que quedi més...
I tothom jugant al panforte,
no?
És a dir,
jugues amb una barra de torró.
Amb una barra de torró,
sí que està embolicada,
amb una barra de torró,
i la fan per això,
per jugar al joc del panforte,
ja no els hi ha en piades,
és a dir,
que el 31 de desembre
es juguen les olimpiades
al panforte,
que tots els poblets
van allí
i competeixen entre ells,
no?
I la final
se juga a les 12 de la nit
del dia 31,
al mig de la plaça,
que fot un fred
que no us podeu imaginar.
I llavors,
tothom jugant al panforte
és a dir,
tirant torrons
a damunt de taules
per veure qui guanya
i qui perd,
no?
Perquè fan apostes,
no?
Ja, ja, ja, clar.
I quan acaben,
fan tota una espècie
de carn a la brasa
al lliure,
que després pots anar
menjant xarxits,
després pots anar
menjant de tot,
doncs bé,
vam,
primer vam mirar,
no?
I un ens va dir,
voleu jugar?
I tant,
ens vam posar a jugar,
no?
Vam estar hores jugant allí.
I qui guanya?
Qui guanya?
El que es queda més al límit?
El de la taula,
sí,
i sempre guanya el mateix,
que és un pagès
d'allí de prop de Pinsa,
que guanya sempre aquest.
Escolta,
aquí és com el concurs
de menjar calçots,
que sempre de baix,
que sempre el guanya
el mateix pagès.
I em deien,
aquest pagès l'hem de matar
perquè sempre guanya ell.
I què se'n fa
dels torrons aquests?
Es mengen?
Es mengen,
després de la carn i tot això.
Està fet amb una espècie de,
bueno,
és com un torron de xixó
una miqueta més de mel,
no tan dur,
però és una espècie
de torron de xixó,
i es menja per això,
per aquestes èpoques.
Com tu deies,
temporada alta a l'estiu,
però quina diries tu
que has estat...
Jo crec que has estat
en totes les estacions
de l'any més o menys.
Independentment
que personalment
cadascú pugui agafar vacances
en un moment o en un altre,
quina és l'època
més recomanable
sota el teu punt de vista?
Primavera i tardor.
Com a gairebé
tots els viatges, no?
Sí, els primers mesos
i la tardor a l'octubre
és meravellós
perquè hi ha uns canvis
de llum brutal,
és molt bonic,
encara no fa molt de fred,
però a l'hi veiem fa fred,
realment,
és a dir que no.
Menys a la costa
tot el que és
les comarques més
en les províncies d'interior
fa bastant de fred, no?
Jo diria així,
primavera i...
Però a veure,
a mi si em conviden
a anar a l'hivern
també hi vaig,
és a dir que no tinc manies.
Florència, Pisa,
són les ciutats
una mica de referència,
però la resta de ciutats
com són?
Jo jo considero
dues que no surten
quasi mai als mapes,
també ciutats una mica
grans,
a banda de Siena
i Florència
que són les més visitades,
després hi ha
les ciutats del nord,
Lucca, Pistó
i tot aquestes
que són interessantíssimes,
més industrials,
però jo considero
dos que són interessantíssims
són Arezzo i Volterra.
Estan fora de la ruta
en un moment,
és a dir,
no té un turisme massificat,
no hi va massa gent,
és a dir,
no està dintre
les rutes turístiques habituals,
Arezzo,
això està meravellosa,
algú la recordarà
per la pel·lícula aquella
del Beninia,
La Vida es vella,
està rodada a Arezzo,
doncs hi ha
la Piazza Grande
d'Arezzo
i Arezzo
no es podeu perdre
a l'església
de la quiesa
de Sant Franché,
de la Francesca
les pintures,
els murals
de Piro de la Francesca,
que és una autèntica
al·lucinada,
és a dir,
tota la part
del fons
de l'església,
darrere l'altar,
uns frescos
de 12 metres d'alçada,
pintar-se el Piro de la Francesca
és l'inici
del Renaixement pràcticament,
és la primera pintura
que engloba
tots els conceptes
de Giotto
i els don pistes
pel ple Renaixement
i és una autèntica meravella.
Realment,
us ho aconsello
perquè podeu estar dos hores
envadalits
amb uns colors enormes,
uns colors d'una potència
i d'una textura
és realment impressionant.
normalment hi ha molt poca gent,
tu pots trobar 10 o 12 persones
que van molt,
és a dir,
que pots contemplar
l'estat que vulguis
i molt tranquil·lament.
I Arezzo,
té totes les parts precioses,
té unes placetes increïbles,
té un museu
amb restes de torres
que és molt bonic
i passejar
pel mig d'Arezzo
i trobar petits reconèixers
és una meravella.
Arezzo i Volterra,
que és l'altra ciutat,
que Volterra està a prop
de Sant Gimignano,
Sant Gimignano
és la Nova York
de la Toscana,
diuen,
és aquell poble amb les torres
que és molt bonic
però està absolutament col·lapsat,
és a dir,
allí vas a les 10 del matí
i no pots ja ni entrar a la ciutat
perquè no saps on deixar el cotxe,
és a dir,
totes les carreteres al voltant
estan plenes de cotxes
a les voreres
perquè no hi ha places d'aparcament.
És clar,
imagina't Bràfim
que rebi,
jo que sé,
12.000 visitants diaris.
Tu vas a l'estació del camp.
Exacte,
aquí era totalment col·lapsat.
Llavors,
a Sant Gimignano
hi hem anat diverses vegades
però la primera vegada
és que no van entrar
i no van poder ni entrar
i jo vaig dir,
però passem de Sant Gimignano
i anem a Volterra
que està aquí al costat.
Quina sorpresa,
és a dir,
una ciutat que està
propíssim de Florència i de Siena
i que té restes,
té un museu atrus
que no us ho podeu ni perdre
perquè és que
unes peces,
tombes senceres
amb color,
policromades,
que encara es conserven.
És una cosa
que no pot ser.
Té teatres romans,
té la ciutat medieval,
la ciutat del Renaixement,
tranquilíssima,
pots passejar a qualsevol hora
a la matí tarda nit.
És una meravella.
És increïble,
els turistes és que
quan anem de turistes
som una mica gregaris,
veiem que algú es mou
cap a un costat
i és igual
el que vagin a veure,
el seguim, no?
Sí,
i formen part,
no,
totes les essències grans
d'això
són les rutes,
i per baratir cost
se fan rutes estàndard,
jo això és comprensible.
Però si vas així
més soltó...
Sí,
jo el que diria
és que primer,
com que no has de tenir por de res,
perquè és una zona
supertranquil,
a veure,
sempre pot passar alguna cosa.
Clar,
sempre et pot passar alguna cosa,
però pot passar aquí també,
és a dir,
per exemple...
Bueno,
Florencia sobretot,
no?
El tema que com que hi ha
tanta aglomeració de gent,
carteristes...
Florencia és que és pesat,
sí,
Florencia és que és molt pesat.
Florencia tothom diu
que cansa molt anar-ne a veure,
perquè hi ha molta gent,
és molt agobiant.
Clar,
és que tu imagina,
vols entrar als oficis,
ara als oficis,
per entrar-hi has de demanar prèvi,
és a dir,
has de trucar abans,
t'adonen el dia,
en fi,
és això.
Però,
per exemple,
per veure la porta
del baptisteri de Giverti,
esclar,
que detinguis,
que la porta estigui
a 20 metres teu
i hi hagi 300.000 japonesos
fent fotos a la porta
i tu no veus res,
doncs al final te canses.
O sigui,
Florencia és un negat així,
no?
Florencia és magnífic,
no?
Perquè,
què diria Florencia,
no?
Però,
clar,
és que tenen un problema greu,
tenen un problema aquest
de la massificació
que està impedint
que puguis gaudir
i ajudar,
però no nosaltres,
és que la gent de Florencia
marxa de Florencia,
no pot viure,
no pot viure a Florencia.
A Florencia hi ha una zona
diguem-ne més residencial,
més parlant,
perquè la zona
del que és el gruix
artístic,
històric de Florencia,
cada cop la gent
que hi viu,
allà,
té tendència marxant.
A més,
clar,
els turistes
el que fem tots,
i ho fem tots,
és pujar preus,
és a dir,
clar,
tu vas a un lloc,
si et prens un cafè
és l'única vegada
que et pateus un cafè allí,
si et cobren 4 euros
els pagues i...
Però,
la gent que viu allí,
si vol prendre un cafè
cada dia no pot,
és a dir,
aquest és un dels problemes,
no?
O sigui,
que no es seguint l'exemple
de la resta de la Toscana,
el que és a Florencia,
perquè està inevitable,
segurament.
Una mica,
perquè, clar,
a Florencia,
el turisme a Florencia
comença molt aviat,
és a dir,
ja hi ha un turisme
al segle XVIII
del gran tur
dels anglesos
i les famílies
acomodades angleses
i demés
que envien els seus fills
a airejar-se una mica
perquè es calmen,
i clar,
ja comença el segle XVIII,
a més portaven molt de temps
i fa molt de temps
que tenen la marca de turisme
i clar,
allò ha sigut un...
Està sent,
per ells,
un problema bastant greu,
no?
De fet,
quan va a estar,
per exemple,
Sant Gimignano,
el mateix dia
que hi havia una revista
de la província d'allí,
hi havia una entrevista
amb l'alcalde de Sant Gimignano
que es queixava
que de seguir així
no podem seguir fer.
Diu,
això ens matarà a tots,
no podem continuar d'aquesta manera,
no?
I estava dient
la massificació
del turisme que tenen.
Tenim dos minuts
i poc més.
La Toscana s'ha de descobrir,
doncs.
Sí,
has de descobrir la teva.
Exacte,
cadascú té la seva Toscana.
Busca't,
sí,
reconeix,
i busca't poblets,
i busca't al lloc,
i si estàs en un poblet
que no està en cap guia turística
però t'estàs bé
i estàs parlant
de no sé què,
de com fer la pasta
al moment
i com se fa el bistec a la grilla,
no sé què,
doncs queda, tio.
És a dir,
gaudeix del que hi ha,
parla amb la gent,
intentes relacionar-te,
és a dir,
jo penso que és això,
és a dir,
si trobes un paisatge
que t'agrada,
doncs para't,
atura't,
i llavors mira't una miqueta
i relaxa't,
és un lloc per relaxar-se,
per pensar una mica,
per estar tranquil.
Et queda molt
per descobrir
de la Toscana?
Sí,
sempre,
per favor,
hi ha un munt d'allòs
que encara no hi ha,
és que és molt variat,
tota la zona de la Marín
me la conec molt malament,
hi he estat dues vegades
de passada,
però no me la conec a fons,
hi ha un munt de llocs
per anar-hi
i no me la acabaré.
I en guany tornes a Itàlia
de vacances?
De vacances no,
vaig una miqueta per feina
i...
Però tornes a Itàlia?
Sí,
sí,
jo sempre torno a Itàlia
No crec.
Home,
tal com estan les coses,
no?
No,
és que aquell país,
clar,
és que és un entremont,
és a dir,
però ni Itàlia està tan malament
ni Espanya està tan bé,
és a dir,
també a vegades,
i ara s'està demostrant,
és a dir,
tot era molt d'això,
però escolta,
estàvem també creixent
sobre aigua espantanosa,
llavors dius,
bueno,
ni Itàlia està tan malament
ni Espanya està tan bé,
per tant.
S'ha de veure amunt,
per entendre aquestes situacions,
de treure perjudicis.
I relativitzar una mica més les coses.
Efectivament,
valorar el que tenim
i valorar el que tenen els altres també,
que en tenen molt.
Molt.
Magisteritjo,
el tècnic del Museu d'Història,
sabíem que seria un plaer
i s'ha complert el pronòstic,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
bon estiu,
bones vacances,
i el que diem sempre,
esperem tornar,
quan acabem aquests 28 dies,
fent la volta al món,
com que no l'acabarem,
perquè Juli Sberna
la va fer en 80,
intentarem fer-la més endavant,
i que ens tornis a explicar
un altre dels teus viatges
a Itàlia.
Gràcies.
Bon estiu.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.