Sintonia de Tertúlia,
temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats,
el company periodista, redactor en cap del diari de Tarragona,
Carles Magrané. Carles, bon dia.
Tenim entre nosaltres també la secretària
de la Federació de Transports del Sindicat UGT,
Núria Palai. Núria, també bon dia.
Bon dia.
I tenim un altre, Carles, en aquest cas Carles Castillo,
regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
regidor socialista,
tinent d'alcalde de Mobilitat i Seguretat Ciutadana.
Carles, també bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats donarem una ullada
a l'actualitat del dia.
Una actualitat local que, per cert, té un apunt
que ja hem recordat en els informatius
de primera hora del matí.
L'amor aquesta passada nit del que va ser
senador socialista durant dues legislatures.
Va ser un dels advocats més reconeguts
en la dècada dels 70 i 80.
Rafael Nadal i company,
pare de l'exalcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal,
ha mort aquesta passada nit a l'edat de 91 anys.
Havia tingut, com dèiem, diferents responsabilitats polítiques.
Havia estat un dels advocats en el món laboralista,
precisament, de més prestigi, de més feina en molts anys.
I havia estat, a més, vinculat amb moltíssimes entitats ciutadanes,
o també esportives.
Per exemple, va ser un dels fundadors del Club Natació Tarracó.
en Rafael Nadal, doncs, ha mort aquesta passada nit
tenia 91 anys i el funeral, per cert,
ho tornem a recordar, es farà aquesta tarda a les 5
a l'església de la Santíssima Trinitat.
Fet aquest apunt, més enllà, en fi,
de les qüestions que ara abordarem al temps de la tertúlia,
segurament valia la pena recordar l'amor
d'aquest il·lustre tarragonit,
tot i que, recordem, havia nascut a Palma, de Mallorca.
En fi, abordem temes d'actualitat.
Avui tenim dos grans temes, segurament.
el tema de l'aigua, amb la decisió del govern
ja de retirar, d'anul·lar la línia de vaixells
que transportava aigua de Tarragona a Barcelona,
i tenim també totes les qüestions relacionades
amb l'economia, amb la crisi, amb les dades de l'atur,
aquesta sensació que la crisi va, a més,
en fi, en el nostre àmbit més proper
i, en general, a tot l'estat espanyol.
Però, si els sembla, podem començar parlant una miqueta
de l'aigua, de la decisió de, en fi,
retirar la línia aquesta de vaixells,
no sé si dir-ne línia regular de vaixells
que teníem entre Tarragona i Barcelona,
des de fa unes setmanes, Carles Magrané,
que et sembla l'anunci fet ahir pel Consell de Baltasar
d'anul·lar aquesta línia de transport d'aigua
de Tarragona a Barcelona?
Bé, anul·lar la línia com una quantia directa
de tot plegat, és a dir,
de rebaixar el nivell d'excepcionalitat o d'emergència,
no sé exactament quin és el terme que s'utilitza
en determinades zones de Catalunya,
la majoria de Catalunya, i és una conseqüència directa.
I suposo que l'important ara,
el més destacable és que, tot i que deies
que tenim dos grans temes,
un, estem començant a no tenir-lo allà,
que és el de l'aigua, afortunadament.
Un va menys i un altre va més.
Sí, desgraciadament, també, és a dir,
no ens sabria greu que fos una miqueta
la inversa, no?
Però, bueno, en el tema de l'aigua hem viscut
situacions...
anava a dir d'una altra manera,
però curiós és almenys,
si més no, en tota la gestió que se n'ha fet,
no tan sols de la informació que se n'ha donat
o que se n'ha facilitat sobre això,
de com realment s'ha acabat portant.
I fins i tot encara ahir el conseller Baltasar
va tindre la mala sort de,
fins i tot quan se li acaba el tema,
va anunciar que el govern no té previst
cap mena d'interconexió,
i els socialistes ja van acabar explicant que bé,
hi ha una altra interconexió que sí que està plantejada,
que és la de la desal·litzadora de Cunit cap a Tarragona.
Ha sigut un tema que s'ha portat realment molt malament,
em sembla que hi ha poca gent que no coincideixi amb això,
encara que siguin diferents valoracions,
i que afortunadament hem tingut la sort de les pluges
que han acabat posant remei a un petit desastre que estàvem vivint.
Núria, de les últimes decisions al govern?
Bé, jo...
Sabeu allò que cantava el Raimon fa anys
que al meu país la pluja no sap ploure?
Després acabava dient que qui portarà la pluja a escola.
Doncs jo estic convençuda que d'una vegada per totes
el govern farà alguna cosa
per pal·liar l'absentisme escolar aquest de la pluja,
i no es quedarà amb l'anècdota de suprimim els vaixells,
suprimim la canonada,
sinó que el que farà serà ara emmollat,
no pas amb sec,
que és com s'han de fer les coses,
fer una planificació,
veure creixements de població,
veure necessitats,
veure on són els aquífers,
què es pot recuperar,
i que no acabarem amb el mateix error.
Jo alguna vegada,
en aquesta tertúlia amb altres vegades,
he reivindicat la necessitat
que d'una vegada per totes
el govern es posi a estructurar i es posi a planificar,
i no pas anar posant pagats i anar improvisant,
i ara que la pluja, com que no sap ploure,
ha començat a ploure i tenim aigua,
i sembla que fins i tot hi va haver un moment
que teníem l'inulcat,
i jo pensava que ara ja ve el neucat també,
i tindrem aquí una espècie de garbuig,
doncs espero que es posin a treballar seriosament amb el tema.
Carles Castillo.
Bueno, a mi em toca una mica
fer fins i tot una mica d'autocrítica.
Jo crec que ens ha faltat
potser una mica de planificació,
que vam heretar una situació
amb el tema de l'aigua
que estava poc planificada,
i ens hem trobat en una situació d'excepcionalitat,
i jo crec que hem actuat
en la situació d'excepcionalitat
fent de tripes corazón,
que es diu en castellà,
en una situació que no hi havia
aigua
a la zona de Barcelona,
que calia aigua,
i amb un govern d'esquerres
i bàsicament antitransbassista.
Amb aquests serrells hem hagut d'actuar
i hem hagut d'intentar pal·liar
el que pensàvem que podia ser una crisi
si no hagués plogut.
Al final ha plogut,
no cal,
sembla tirar endavant
algunes de les coses que s'havien pensat,
però jo crec que el que cal
és fer una mica d'autocrítica
i planificar per un futur
que si això pogués tornar a passar,
doncs tenir-ho més preparat.
El Carles Castelló deia ara
un govern bàsicament,
ha dit bàsicament antitransbassista,
tot i que és evident que hi ha
les posicions dins del govern de la Generalitat,
dins del govern tripartit,
han anat variant,
amb matisos considerables,
perquè els socialistes bàsicament ara
sembla que serien partidaris
de tirar endavant la canonada,
i ho han dit dirigents socialistes,
també locals,
el mateix alcalde Ballesteros,
ha dit clarament
que ell seria partidari
de tirar endavant aquesta obra,
tot malgrat la pluja
de l'últim mes.
Vostès consideren que,
en general,
no s'estarà fent bé
si finalment es fa marxar enrere
amb aquesta infraestructura,
i que caldria fer-la igualment
per, en fi,
això que deia abans la Núria,
planificar,
tenir les coses més previstes
per d'aquí a un temps,
per d'aquí a uns anys?
És que vivim un moment
en el qual
jo sempre faig una mica
apel·lo al sentit comú,
a mi, per dir-ho així,
com més sento parlar dels temes,
pitjor,
perquè estem en una espècie
d'avoràgine
que un tema tapa l'altre,
estem allò
que si Ferran Adrià
o el Santi Santa Maria,
al cap d'una setmana
el problema ja no és el Santi Santa Maria,
és la canonada,
però al cap de 10 dies
el problema ja és el totxo,
i anem amb una voràgine,
i jo, de veritat,
jo si no en parlem més,
però algú es posa a pensar,
algú es posa a planificar
i algú es posa a consensuar
aquestes coses,
encantada,
canonada,
sí, no.
Però sí o no,
Núria?
Jo,
sempre i quan se'm faci
un ús correcte,
no en sóc,
no en sóc contrària.
És a dir,
ets partidària.
No, o sigui,
és com tot,
és com l'ús que se'm faci
de les coses.
Carles Castillo,
com que avui tenim dos Carles,
és una mica difícil
distingir-los.
Doncs mira,
jo avui em sortiré una mica
de la línia oficial
del meu partit.
Jo tinc una postura personal
contrària a la canonada.
Jo crec que
hem passat la situació
excepcional,
jo crec que
no es pot planificar,
situacions no es poden planificar
pensant que no plourà
absolutament res,
jo crec que sempre plou
alguna cosa,
i la mostra és que al final
ha plogut no només poc,
sinó bastant,
i jo soc personalment partidari,
tot i que sou conscient
que estic aquí
en representació
del meu partit,
però personalment
soc partidari
en no fer-la.
Sí, però perdona,
el que no podem esperar
és que hi hagi un que pregui
perquè no plogui
i un altre que vagi
Montserrat a plegar
perquè plogui.
No, però el que no pots fer...
No hem de deixar
en mans dels déus,
els déus de l'aigua,
vaja.
El Carles Castillo
no anirà a pregar,
em sembla.
No, no massa.
Però el que no podem fer
tampoc,
des de la política,
és pensar que plourà zero,
perquè és que això
és quasi tan impossible
com que plogui cada dia.
Clar, llavors,
jo crec que ens hem de posar,
efectivament,
de la política potser...
Ningú saps
quan plourà,
si serà el zero
o serà el 25.
Pel principi de prudència
t'has de posar
la pitjor de les situacions,
però pensar que plourà zero,
ostres,
és que jo crec
que és molt complicat també, eh?
Si prou,
no tenim prou.
Però parteixo
de la base
que en realitat
han demostrat
en dues coses
en el govern d'aquest país
que en una
són molt poc fagables
a l'hora de plantejar,
de planificar
allò que comentava la Núria
que seria necessari
i que evidentment
cal consens
perquè resulta
que en aquest país
hem passat,
jo crec que és bo recordar-ho,
d'una emergència nacional
absoluta,
que això no era insostenible,
que en dos dies,
no ja dic
el que hem acumulat
en diversos dies
que realment ha anat plovent
i ha plogut bé,
encara que el Ramon
digui que no sap ploure,
però en dos dies
ja havíem sobrat
aquesta situació
d'emergència nacional,
el que el cosa fa
te fa dubtar una miqueta
de realment
si tenim clar
moltes coses.
I també s'ha posat
de manifest
que tant els partits
que tenim
en el govern
ara mateix
com bona part
de l'oposició,
sobretot el partit majoritari,
no tenen clar
el model estructural
que volen per aquest país.
I això es veu
molt clarament
quan no hi ha
una cohesió
interna
entre el partit.
Igual que el Carles
ara mateix
tranquil·lament
i a nivell personal
pot dir
jo no estic d'acord
amb aquesta interconexió,
aquesta canonada,
digueu-li com vulgueu,
però evidentment
el seu partit
ara mateix la defensa,
què ha passat
amb Convergència
a Tortosa,
què ha passat
aquí a Tarragona,
que defensen coses diferents
i de Convergència a Barcelona,
no diguem,
què ha passat amb Esquerra,
què ha passat amb iniciativa,
és a dir que fins i tot
s'ha arribat a trencar
el partit
i bueno,
amb Esquerra
ara mateix el partit
està trencat per altres coses,
però és a dir,
hi ha una certa divisió,
no hi ha un model definit
ni se l'han pensat,
ara mateix,
és el que s'ha posat
de...
I tu creus que ho faran ara?
Ara tenint en compte
aquest,
anem amb una situació
de tranquil·litat
perquè les pluges
de l'últim és
sembla que ajuden
a tenir una bona temporada.
Seria una bona oportunitat
realment perquè
el que sí que és cert
és que evidentment
podem tornar a estar
en una situació,
podem arribar realment
a una situació
d'emergència nacional
perquè el model estructural
que també jo crec
i poblacional
del país també
que s'hauria de plantejar
doncs a Barcelona
es creix d'una determinada manera
i hi ha uns determinats serveis
i uns abastaments
per donar-hi
donar serveis
que doncs que
no...
ells en si mateix no tenen
i que han de treure del TER
han de treure d'altres llocs
doncs aquest seria
un bon moment
per plantejar-ho
vull dir,
està clar que ha generat
una crisi,
ha generat crisi
dintre dels partits
doncs precisament
per això,
tot això que ja ho hem passat
doncs que aprofitin
és a dir,
ja saben quin és
el posicionament
de cada territori
i aquest ha estat
una d'altres
conseqüències directes
dolentes d'aquesta crisi
que és la confrontació
territorial
que només ens faltava això allà
doncs aprofitar això
que ja sabem que ha passat
les crisis internes
ja les han viscut
és a dir,
posar-se a treballar
per definir un model
doncs que ho aprofitin
és a dir,
que ho aprofitin,
no?
Sí,
però també una reflexió
en aquest país
hi ha molt poca gent
que militi dintre dels partits
proporcionalment,
però els partits
tenen una obligació
sí,
però potser
és el moment
que el debat
el faci la societat
no els partits
sí,
però
els partits
són un reflexe
de la societat
sí,
sí,
però
els partits
no poden ser endogàmics
i estar-se mirant
el melí
els partits
han d'estirar
de la societat
sí,
però no poden ser
endogàmics
no poden tancar-se
dintre del que
opina la seva militància
que són tres dotzenes
aquí,
quatre allà
no es tracta de la militància
tampoc,
però el que no pot semblar
és que
perquè els partits
els que governen
i els que no
no són capaços
de posar-se d'acord
i prendre decisions
que ho hagi de fer la població
és a dir,
tenen una responsabilitat
que per això
estan escollits
també
en aquest sentit
tenen una certa obligació
de planificar
altres coses
que s'equivoquin
o no s'equivoquin
però almenys
soc la primera
que la poso sobre la taula
i de tindre definits
uns models
de creixement
de país
però dintre de les seves obligacions
estan
estar al servei
de la població
i no escoltar
només els seus partits
sinó escoltar
el que els diu la gent
no, evidentment
però llavors aquí
en aquest territori
tenim un problema
que és
una qüestió demogràfica
també
sí
en fi
anava dient
que segurament
el tema de l'aigua
va de baixa
abans ho comentàvem
ho perfilàvem
amb el Carles Magrané
segurament informativament
ja va de baixa
ara segurament queda
el pas del Consell de Ministres
el proper divendres
que derogarà
el decret aquell
que havia signat
per fer la canonada
i en fi
veurem com evoluciona
tot el tema
i de moment
amb els pantans
que han pujat
l'ocupació
de manera considerable
doncs sembla que tenim
una temporada
de més tranquil·litat
per contra
l'altre tema
que dèiem
que va de pujar
d'informativament
parlant
i que a més a més
afecta
i sembla que afecta
cada cop més
a la gent
a la gent de carrer
a la societat en general
és el tema
d'aquesta situació
de recessió econòmica
o de crisi
o com es vulgui dir
perquè sobre el tema
també del llenguatge
en aquests aspectes
Déu-n'hi-do
ahir van sortir
les noves dades del maig
ja deien les previsions
que serien dolentes
es confirmen que són dolentes
perquè el mes de maig
avui que tenim una persona
del món dels sindicats
com la Núria
suposo que
l'experiència ens deia
que el mes de maig
allò arriba la temporada d'estiu
els serveis s'agafen molt
poden agafar
una part important
de la població en atur
la cosa va malament
i cada cop va més malament
i tot això
està tenint conseqüències
en fi
venda de cotxes
venda de pisos
consum general
quina sensació
teniu
en fi
comencen per tu ara
del tema de la crisi
o no crisi
jo crec que en aquests moments
hi ha una sensació
d'expectativa
en aquestes comarques
tenim un descens
de l'atur històric
aquests mesos
doncs
per l'entrada
de tota la gent
dintre el món
de l'hostaleria
tota la gent
que es dedica
a l'oci
al lleure
si pensaran
en portaventura
contractacions
i llavors
jo el que veig
és l'empresariat
molt a l'expectativa
de dir
primer fem
veiem quantes reserves tenim
mirem
a veure si omplirem hotels
mirem
quina és la previsió
de vendes
d'entrades
mirem
i després
ja contractarem
penso que
en aquests moments
potser és això que diem
anem parlant
tant de crisi
tant de crisi
tant de crisi
que tothom està a l'expectativa
uns que diuen
a veure si serà veritat
no reservo
fins a última hora
i l'altre
doncs
no contracto
fins a última hora
per veure si
tinc reserves
no me'n vaig a vacances
no compro el pis
no compro cotxe
de moment no faig res
allò a l'espera
de si arriben millors temps
sí sí
home i amb el preu
que està el gasoil
jo que poso casall
no m'estranya
que la gent
no compri cotxes
que dius
mare de Déu senyor
què et sembla Carles
bueno
jo coincideixo
bastant
amb la Núria
jo crec que
jo crec que encara
no estem notant
la crisi
o la desacceleració
econòmica
per usar
la terminologia
l'uso
però
jo crec que una mica
és com
quan hi ha moments
d'abonança econòmica
jo crec que
la gent del carrer
ho notem
potser una mica més tard
doncs jo crec que
aquesta crisi
és exactament igual
jo crec que estem bàsicament
a l'expectativa
sí que notem
en què no
es compren pisos
en què
hi ha dades econòmiques
que són negatives
però jo crec que
l'afectació directa
a la gent normal
i de carrer
encara no
no ha arribat
igual que no ha arribat
moltes vegades
la bonança econòmica
que noten
en primer lloc
molts empresaris
a les seves pròpies cars
i arriba més tard
a la població
doncs jo crec que
aquesta crisi
és exactament igual
estem una mica
a l'expectativa
i a veure què passa
Carles Magrané
segurament és cert
el que diu el Carles
que hi ha tot un seguit
de processos
que fa que encara
no hagin arribat
el que sí que sembla
bastant clar
és que arribarà
aquest és el problema
és a dir
aquest és el problema
que arribarà
quan estem parlant
de l'increment
del preu de carburants
quan estem parlant
d'oribors
que no paren de créixer
del preu del diner
que els bancs
ja no donen les hipoteques
com donaven abans
evidentment
al final això
ha d'arribar
a qui arriba
que és el
el més esprotegit
exacte
i és que acaba
generant el consum
i que acaba
el que estava comentant
és a dir
si no hi ha reserves d'hotel
és perquè no hi ha
un consumidor
que estigui disposat
ni tan sols
ni tan sols
ni tan sols
a fer
potser aquest pas
i enguany
preferirà esperar-se
el problema
és si enguany
s'afluixa
és a dir
aquest consum
que sembla
que ja realment
s'està començant
a baixar
avui em sembla
que vosaltres mateixos
aquí a Tarragona
parlàveu del comerç
aquí a Tarragona
això diuen els botigues
que s'estan notant
segurament un descens
fins a un 10%
de vendes
en sectors com
el calçat o la roba
i el futur de tot això
és que hi ha un cert
efecte dominó
tant directament econòmic
com fins i tot
de sensació
és molt dur dir
anar-sí cosi
però bueno
suposo que
s'entén fàcilment
el que vull dir
com que sembla
que ha de passar
i sembla que ha de ser
i sembla que
no sé què
doncs
a banda que aquest no és
un bon mes
perquè tothom paga
impostos a tot arreu
els municipals
i els de les rendes
tampoc no sembla
que sigui el millor mes
de totes maneres
hem de tenir en compte
una cosa que és
que Tarragona
per exemple
a nivell d'atur
i a partir
d'una bona base
bona base
a la baixa
em refereixo
és a dir
tradicionalment
a Tarragona
no hi ha hagut
índex molt elevats
d'atur
suposo que
l'efecte
d'aquest increment
en la mateixa nota
poc
el problema
és si això
continua passant
ara que ja estem
entrant directament
a la temporada
encàrregament
al servei
sí que han de
fer aquestes
contractacions
i apostar
una de les coses
que sí que s'està notant
és la precarització
de la contractació
contractes cada vegada
més
dèbils
convenis cada vegada
més ajustats
i que
dius
vindran maldades
perquè
la gent
està contractant
doncs
si tinc reserves
o tinc el que sigui
doncs
fins al 15 de juliol
no faré un contracte
fins al 25
sinó que el tallaré
just al 15
llavors
sí que hi ha una sensació
de provisionalitat
i que cada vegada
els contractes
s'estan fent
més en precari
i els preocupa
especialment
o podem estar preocupats
especialment
davant d'una perspectiva
a mig termini
que continua augmentant
l'atur
sobretot en el sector
de la construcció
on hi ha molts treballadors
immigrants
tot això pot tenir
unes certes conseqüències
socials
de l'àmbit social
més enllà estrictament
de la situació
en què quedin a l'atur
determinades persones
un nombre cada cop
més considerable
pot ser un motiu
de preocupació
perquè de moment
hem absorbit molt bé
la immigració
que ha vingut de fora
però
sí
de moment
crec
jo no tinc
les dades
però crec que tenim
un model
subsidiari
en el sentit
de donar suport
prou fort
com per
aguantar això
una altra cosa
és que
aconseguim que
entre tots plegats
que s'involucioni
aquesta situació
i que realment
siguin capaços
de donar sortida
a tota aquesta gent
d'un sector
molt concret
és a dir
que jo recordi
les dades
perquè a més
els van publicar
fa poc
que era més del
cent i pico per cent
el que havia estat
l'increment
de persones immigrants
procedents
de la construcció
és un sector
molt concret
que ho ha patit
si això són capaços
de reconvertir-ho
doncs evidentment
és una mà d'obra
que pot tindre
de sortida
una altra cosa
és que realment
no s'arribi a produir
aquesta modificació
si acabes tenint
un model poblacional
que ja de per si
era molt castigat
econòmicament
ara entrant a l'atur
amb el que això
representa
i sense capaç de sortir
de reglament familiars
són gent que està
lluny de casa
realment
podem acabar
tindint un problema social
una altra cosa
és que ja el sabem
i sabem molt
que pot arribar a passar
és a dir
el que parlàvem
abans de la planificació
aquí també seria
una mica necessari
absolutament
i l'actitud política
davant de la crisi
és a dir
l'actitud política dels governants
abans parlàvem
dels polítics
davant de la crisi
de l'aigua
de la gestió de l'aigua
i l'actitud
si no n'hi ha de crisi
i l'actitud
i l'actitud dels governants
desacceleració econòmica
i l'actitud dels governants
començant pel
president Zapatero
i acabant pel
ministre d'Economia
vicepresident Pedro Solves
d'alguna manera
en totes les seves
aparicions públiques
en fi
donant a entendre
que això no és tan greu
que no hem de donar
un missatge pessimista
tu Carles
que estàs en la política
i que també ets
de les files socialistes
això és amagar molt
una situació
o creus que
home potser
potser estem negant massa
la situació real
però jo crec que
l'obligació principal
d'un ministre d'Economia
i d'una persona
solvent
com és el Solves
jo crec que l'obligació
és d'una tranquil·litat
també
que potser
venen maldades
i que apunta
que ve
una crisi
però
que la gent estigui tranquil
que això tampoc significa
que ens haguem de
sortir al carrer
ni que hi hagi
res
molt molt preocupant
jo crec que
el que s'ha de fer
des de la política
suposo que és
migrar cap a un nou
model econòmic
o continuar
aquesta migració
que jo crec que s'estava fent
ja a nivell d'Espanya
cap a un altre
model econòmic
i sobretot
suposo que la formació
a la gent
que quedi
a l'atur
per intentar
augmentar les seves possibilitats
en aquest
nou model econòmic
o en aquest model alternatiu
que agafi a tota aquesta gent
que estava a la construcció
que actualment
està a la construcció
jo suposo que és la formació
el més bàsic
què et sembla
l'actitud del govern
l'únic que podem fer
en aquests moments
és
hi ha un sector
en el qual
hi ha una
rescisió
que no
no crisis
eh
rescisió
hem quedat
que era
l'únic que podem fer
és amb tot aquest gruix
de treballadors
donar-los suficients
eines
per poder-se'n sortir
i anar a buscar
l'ocupació
en un altre
en un altre lloc
com es fa això
doncs
tornàvem a estar
amb la planificació
que deia
bé
al final
és la paraula clau
en tot
si som capaços
amb el suficient temps
jo
pronostico
que ja anem tard
que ja ho havíem d'haver fet
fa dies
doncs
de
que
tot aquest gruix de gent
donar-los noves vies
donar-los informació
donar-los
buscar
quins són els nous
filons d'ocupació
que aquesta gent
poden
poden accedir-hi
ens en sortirem
si no
això acabarà sent
doncs
el que deia el Carles
un campi qui pugui
però l'actitud del govern
insisteixo en preguntar-te
estan amagant una mica
el cap sota l'ala
estàs fent aquí
un tercer grau
home no
però jo era l'actitud
que
bueno era la qüestió
que plantejava en la tertúlia
vull dir perquè se'n parla molt
aquests dies
si realment el ministre
i el president
i el govern
estan allò
i les autoritats en general
estan dient
en fi
no n'hi ha per tant
quan en canvi
el sector de la construcció
en fi
diu que la cosa està molt malament
el dels cotxes
en fi
tots els altres sectors
econòmics
que queden arrossegats
al darrere
Déu-n'hi-do també
és el que dèiem
Ferran Adrià
o el Santi Santa Maria
Beppo Fernández
o Aito Ferran
García Reneses
estem
jo tinc una mica
la sensació
que estem marejant
la perdiu
que estem allò
que aquí dies
passa en Gaspèny
i després
doncs direm
que nosaltres
ja ho volíem fer bé
però clar
no podem anar en contra
d'Europa
i que això
ara hi ha hagut un gir
i que doncs
no ha plogut
jo penso que sí
que hi ha una mica
la
això d'amagar el cap
de sota l'ala
ara
tinc esperances
que en un moment donat
facin un cop de timor
i es pugui reconduir
la situació
jo crec que desgraciadament
per nosaltres
vam patir
i ho dic patir expressament
unes eleccions
és a dir
perquè
durant la campanya
i la precampanya electoral
va anar malament
no?
les eleccions
la data de les eleccions
va caure malament
va caure a cavall
de la crisi
perquè no hi havia
crisi
ni
recessió
hi havia
desacceleració
en aquest moment
és el que segueix a vent
avui
és a dir
el problema és que
segurament
si no hi hagués hagut eleccions
aquesta planificació
que és un terme
que avui
estem utilitzant molt
potser s'ho hauríem pres
més seriosament
en un termini
de temps
més serios
perquè evidentment
les dades
ja començaven
apareixen molt clarament
de quina situació
estaven començant a arribar
també segurament ha ajudat
que després de les eleccions
s'ha desaparegut
el primer partit
de l'oposició
a l'estat espanyol
ha desaparegut
el paper d'una oposició
és a dir
que no hi ha oposició
al govern
i per tant
les possibles crítiques
el que pugui fer el govern
doncs
no es fan
no es fan públiques
no es fan evidents
només que no
el que no hi hagi oposició
que la poca que s'està fent
està molt centrada
en els temes econòmics
bé els resultats
les eleccions
són els que són
és a dir
no hi ha una elecció
que hi ha una oposició
que pugui fer
un control molt efectiu
en els resultats
perdona Carles
no t'entens
el que vols dir
és que perquè hi ha hagut eleccions
no s'ha estat treballant
es va amagar
si és que
no se'n parlava
era un terme
que evidentment
el partit popular
en la seva tasca
era un tema
que volia treure insistentment
potser exageradament
però la sensació
no passava res
però Carles
jo no he vist
un canvi d'actitud
en el ministre Solves
per exemple
tan gran
com el que m'estàs dient
des d'abans de les eleccions
fins a després
ell segueix dient
que hi ha una desacceleració econòmica
i jo crec que hem de comprendre
o sigui
posem-nos per un moment
en la seva responsabilitat
tu ets un ministre d'economia
d'un país com Espanya
tu reconeixeràs
públicament
que hi ha una crisi
i amb això
pots fer fugir
a possibles inversors estrangers
per exemple
o seràs responsable
donaràs tranquil·litat
a la gent
deixa'm-ho plantejar
d'una altra manera
tu reconeixeràs públicament
que hi ha una crisi
i faràs fugir
no inversors
sinó votants
jo tinc una sensació
que quan
tu dius
hi ha campanya electoral
és una sensació personal
no, no
però
no l'entenc
i et preguntava
jo crec que
en paral·lel
jo crec que efectivament
a veure
d'alguna manera
sí que
s'està
traient ferro
de la situació actual
això
jo ho puc arribar a reconèixer
però jo crec que és un tema
de responsabilitat
i això no vol dir
ni això
ni el fet que hi hagi eleccions
vol dir
que el ministre
deixi de treballar
en migrar
o tendir
cap a un model econòmic
més tecnològic
o més de sector serveis
jo crec que això s'està fent
i s'ha estat fent
des de fa anys
aquest exercici
perquè ja s'era conscient
de la situació
que la situació
amb la construcció
no era sostenible
no se sostindria
massa en el temps
i jo crec que
amb aquesta consciència
s'ha anat actuant
des del govern d'Espanya
jo sincerament
ho crec
i també crec que la responsabilitat
del ministre
és no dir clarament
que hi ha crisis
perquè és la seva responsabilitat
perquè la gent
no es pot posar nerviosa
ni pot entrar
com tu diies
en una
angúnia
o no sé com ho has dit
psicòsis
una psicòsis
dit entre cometes
no pots permetre
que la gent
entri en una psicòsis
en la situació
en què estem
a veure
hem estat
en una situació
de bonança
sostinguda molts anys
que ara
és no tant
crisis
o és no tant
números
que donen a entendre
que hi ha crisis
jo crec que sí
jo crec que sí
però bé
que tampoc
ens hem de posar nerviosos
jo crec que tenim
un colxon suficient
més o menys tots
per aguantar
la possible crisis
home
jo estic d'acord
això sí
que amb el Carles Magrané
de que
clar
aquí tenim
d'això
que van caure
les eleccions
en un moment
que la punta
de l'Isabert
perdona Núria
si les eleccions
no haguessin caigut
en un altre moment
s'hagués afrontat
segurament la crisi
o la desacceleració
econòmica
d'una altra manera
en aquell moment
jo crec que es veia
la punta de l'iceberg
aquest de la crisi
i que
en què es va optar
no no
en què es va optar
doncs a fer com
una espècie de jacuzzi
d'insuflar d'allò
perquè pugessin les bombolles
perquè no es veiés la punta
i el moment
que hem dit
ara ja hem guanyat
les eleccions
posem-nos en el paràmetre
realista
doncs clar
com que la bombolla
ha deixat de pujar
més el que ja havia
baixat el nivell
la punta de l'iceberg
s'ha vist més gran
per tant
sí que en aquell moment
van caure malament
les eleccions
però que el problema
hi era
i serà
jo no dic que no s'hagi deixat
de treballar
i que no s'estigui
fent coses
però sí que
el que no podem fer
és insuflar molt aire
i molt d'allò
perquè no es noti
i amb 4-5 mesos
bum
fer tota la baixada
és com quan les preses
aquí ara
treuen aigua
desembassen
perquè no es trenquin
doncs que l'ebre
doncs puja
però no s'ha baixat
res
i es va fer una promesa
per exemple
de 400 euros
i es complirà
això
jo crec que
això dona també
una certa tranquil·litat
a les famílies
tot i que ja reconec
i dic que es nota
que jo mateix noto
a la meva hipoteca
que cada mes
ostres
home notes que
et cobren més diners
al banc
i això suposo
que tothom
ho notem
però bueno
home
fan previsions
m'acabes de tocar
el dels 400 euros
que és una mesura
que de veritat
és allò que m'has tocat
a l'ull de poll
no ens queda temps
però
ara obrirem un altre demà
demano un torn
de rebanja
de rebanja
pels propers dies
sí perquè a més
em sembla que els 400 euros
la meitat
dels 400
ho he llançat
a l'últim minut
per això
serà aquest mes
no Carles
em sembla que el govern
ha promès que a finals
d'aquest mes
donaran 200 euros
la meitat dels 400
i en funció del que
te retinguin
si tant retenen 135
seran 135
no
ja li agafo la paraula
a la Núria
perquè tingui torn de rèplica
en fi
ho deixem córrer
avui s'acaba la tertúlia
amb dos Carles
el Carles Magrana
i el Carles Castillo
i amb la Núria Palai
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia
bon dia