Jordi Bertrand, bon dia.
Bon dia, bona hora.
És meravellós aquest espai de cultura popular
perquè saludo el Jordi Riu,
havíem de fer riure i, com els babaus,
no sabem ben bé de què riem, no?
Del que estàvem dient abans de transmetre.
És que aquest home està un poc discret.
Estàvem parlant d'abans del carnaval.
Setmana dels barbuts, no fa fred,
res no és com era,
les tradicions, la cultura popular, els manuals
hauran de començar a canviar.
Ja no podem parlar de la setmana dels barbuts com la més freda?
No.
Per exemple?
No, mai podem parlar amb exactitud de les festes
perquè les festes sempre són canviants.
Aquí hi estem, com el carnaval.
Sí.
Que ja ho deia jo abans,
que cau molt aviat.
L'altre dia em comentaves,
que jo em vaig quedar sorpresa i tot,
que aquí a Tarragona ja cap al dia 25 de gener
ja estem immersos en el carnaval.
Sí, bueno, no, aquí hi ha.
Bé, a tot arreu.
L'altre dia els companys de Vilanova
ens explicaven que ja ells
ja han fet alguns dels balls,
perquè quan falten,
ara m'ho invento,
tres setmanes doncs ja fan un ball de no sé què,
quan falten dos doncs ja fan un ball d'un altre tipus.
El carnaval és com una religió,
perquè la gent que viu i gaudeix del carnaval,
recordem que ja fa mesos
que estan fent les disfresses,
les carrosses,
ja comencen a fer activitats més internes,
àpats entre les diferents comparses.
Vull dir que hi has de creure molt en això, no?
No miris amb aquesta cara.
Com el futbol.
Com el futbol.
Sí, sí.
A tu t'agrada el futbol?
Sí, quan hi ha bon futbol, sí.
I t'agrada el carnaval?
No sé si m'has entès, ara.
I el carnaval?
Quan hi ha un bon carnaval també m'agrada.
També t'agrada,
però ja no preguntarem més
perquè podem prendre mal.
Avui parlem de la música del carnaval.
A veure, no de la música,
que sona habitualment a les rues de carnaval,
perquè aquestes són com a molt conegudes.
A veure, així, sense preparar ni res,
que sona normalment al carnaval de Tarragona,
a la rua del carnaval de Tarragona,
però que podríem parlar de qualsevol altre carnaval, no?
Els sexis de l'any...
O de l'any passat o de l'anterior.
Perquè, escolta,
quan li agafen allò a afició a un tema,
el disco estrella,
és el que més sona, els carnavals.
Ja sigui el d'aquesta...
Bé, és el que eres.
Això deu ser cosa...
Però el nostre tècnic avui té poca feina.
No, no.
Avui està estupendo.
A més, mira com mou.
És que ja ho viu ell.
És fantàstic.
Ai, què faríem sense el Lluís
en aquest programa de Cultura Popular?
Això sona normalment a les rues.
Avui farem una miqueta...
I a la de Tarragona.
També sona molt Carlinhos Brown,
i més des que va estar a Tarragona,
que vam agafar el Carlinhos Brown,
i només sona allò del Fallow the Leader,
també que potser té 5-6 anys.
Són cançons...
Juanes, Ricky Martin,
tot aquest tipus de música...
Ara que ens...
Avui...
Això, què?
És Carlinhos Brown, sí, en Vena.
Estan als 40, estan a Tarragona Ràdio.
Home, Carlinhos Brown,
però també cansa, com tot, no?
No, no ho sé.
De totes maneres,
per una rueda de Carnaval,
jo no hi surto,
però jo m'imagino que si no poses música així...
Sí, mai se sap.
No pots anar ballant i...
Sí, nosaltres no anàvem a fer aquesta repassada,
perquè això ja ho veurem.
No, però és que el Lluís és un caprichós.
I diu, bé, si heu de parlar d'aquestes coses tan posades...
El Lluís s'està oferint com a digit
d'alguna...
A veure, el Lluís diu,
a mi em sembla molt bé que parleu de coses molt nostrades,
molt catalanes, molt tradicionals,
però també hem de pensar en això.
El Carnaval és molt nostrat i molt nostrat.
Molt nostrat, clar que sí.
I a més té una banda sonora pròpia,
que és el que farem avui, escoltar-la.
Una banda sonora pròpia, tradicional,
que, bé, podríem anar combinant
amb aquests èxits de l'estiu passat o l'anterior.
Igual que aquests èxits poden sonar a Tarragona
o poden sonar als carnavals de la Costa Brava
o a la...
Ara, ara, a la batucada, Lluís?
Vinga.
Doncs avui farem també una repassada
per els diferents...
Bueno, per diferents carnavals històrics del país
en bandes sonores.
Bàsicament, anirem tirant alguns...
Avui, programa musical.
Sí, vull dir, a les comarques de Tarragona,
per exemple, doncs no fa massa temps
se podia sentir i encara se sent en alguna població
una banda que, Déu-n'hi-do, l'animada,
com, per exemple, això que sentim ara, no?
Ai!
Ai, ai, ai!
Ai, ai, ai, ai!
Lluís, com es pregunta si el deia, ai, ai, ai, ai,
i ets tu?
No, no, no, no ho hem gravat.
Això és una gravació en directe
de com són els carnavals
o com han estat els carnavals
abans que existeixin els equips
de so i d'amplificació.
No ens posem estupendos, però Jordi,
jo aquestes magnífiques carroses
amb lluantons, amb plumes,
amb tot això que surt al Carnaval de Tarragona,
no me l'imagino amb una banda sonora així.
Això m'ho imagino més
d'un Carnaval d'aquells satírics, divertits,
de col·lectes petites.
Aquesta banda en directe
aquí és...
Sabem quina és o no la tenim identitat?
Això és una gravació de l'any 86
feta a Bellmunt de Priorat
i com aquestes
encara se'n fan moltíssimes.
Era inspiradora, donava la sensació que la gent
que hi havia al voltant s'ho passava bé.
Sí, però bandes d'aquest tipus hi ha moltes.
Per exemple, si agafem els Carnavals alemanys,
tota la música és en directe.
Igual que hi ha altres festes
que són en directe.
Això és una mica com sonava abans
que hi hagués l'amplificació.
Els equips de so, clar.
Això funcionava a base d'això,
de petites bandes,
d'aquests crits que són molt característics,
que a més a més apareixen deformats,
perquè normalment la gent porta la cara tapada
i per tant per això et dona aquest so.
Distorsió de la veu.
Sí, sí, sí.
Però això era així.
A més, en Guany, per exemple,
es dona una coincidència cronològica
que el Carnaval coincideix
amb altres festes molt pròpies.
Aquí, que hem explicat altres anys perfectament,
en Guany no ho reprendrem,
com per exemple a Sant Blai.
Que és allò del pa beneït, no?
Sí.
Dels panets aquells, pel mal de vola.
Sí, però també Santàqueda,
que és aquest tema de la inversió.
I precisament una de les coses
que s'ha caracteritzat el Carnaval
és per, o s'havia caracteritzat abans més que ara,
és a dir, una festa en què les dones
tenen un protagonisme molt, molt, molt marcat, no?
I, per exemple, doncs una de les coses
que es podia veure o escoltar,
i encara es pot escoltar en alguns jocs,
són un gènere vocal molt propi,
que amb estil de jota, per exemple,
a la Ribera d'Ebre,
se'n deien unes corrandes, no?
I podia sonar una cosa així
com aquesta que es va enregistrar a Rasquera l'any 88, no?
Chiquetes, canseu, balleu,
Chiquetes, canteu, balleu
Que ja som a carnes saltes
Potser d'aquí l'any que ve
I ja totes irem mortes
Doncs aquest tipus de correnta...
Totes irem mortes, eh?
Compte, això és un carpediem.
És un carpediem, sí, sí.
Gaudint de la vida, que ja veurem què passa.
No només és a les terres catalanes,
n'hem portat una altra que...
Per fer una mica també d'escapades, eh?
Vull dir, per exemple,
als carnavals de la zona de Càceres,
doncs s'acanta,
fixeu-vos que la veu també té un...
I ha tingut un pes important a la festa, no?
I, per exemple,
es canta amb aquesta senzillesa
però alhora amb aquesta magnitud de grup, no?
Ja vienen els carnavals,
la fiesta de les moueres,
la fiesta de les moueres,
la que no la salga el novio,
que aguardi al anyo que viene,
que aguardi al anyo que viene,
ja a tu puertament tienten,
María,
como no me hable Ramón de alegría,
y a tu puerta me tiene dolores,
como no me hable Ramito de flores.
Un autèntic alliberament de la dona,
en el sentit d'aquelles primeres de la Ribera
que deien,
escolta,
gaudim el moment,
que demà ja veurem
i aquestes dones ni nòvils ni res,
a gaudir del carnaval i de la festa
i que ens deixin tranquil·les, no?
Sí, sí,
això és una banda sonora que sona.
Això és Càceres.
Això és Càceres diferent,
una tonada de Càceres
que va ser gravada als anys 50
pel professor García Matos,
és un clàssic avui en dia
dins de les gravacions aquestes així etnogràfiques,
però té aquests punts comuns
de l'exaltació de la festa de les dones
que precisament estudiosos com el Julio Carrobaroja
sempre van defensar
que aquesta inversió
i aquest pes important que tenia la dona
en aquestes dates
venia d'una precisament
per la manca de poder,
entre cometes,
que havia tingut històricament
en altres...
Bueno, durant tot l'any, diguéssim.
Ara ja arriba Roja,
faran allò tradicional de cada any
de fer l'alcaldessa per un dia,
en lloc de reina per un dia,
és alcaldessa.
Aquestes cançons expliquen molt
aquesta festa de la inversió dels papers,
no?
I en aquest cas ha quedat perfectament registrat
en temes que ja tenen uns quants anys,
no?
Però vaja...
Bé, això és un...
La veu és un dels elements importants,
és a dir, fixa-vos que
n'hi ha molts casos
dels que es pot encara trobar,
perquè hi ha...
en algunes poblacions com aquestes
que la de Rasquera no és molt antiga,
la gravació,
i després també, per exemple,
doncs hi ha altres poblacions
que avui en dia la veu
segueix tenint un pes important,
és a dir,
les rondes,
per exemple aquí a Tarragona
el matí i dissabte
es fan pel mercat
unes rondes satíriques,
la veu és important
amb els sermons
i amb els testaments de carnestotes,
i la veu és un instrument important
a la festa.
Amb els plos,
quan cremem el carnestolte.
Exacte,
és un element
que tenim molt a veure.
De vegades es barreja
aquesta veu
amb elements
molt rudimentaris,
és a dir,
un dels elements
que sempre ha estat
participant en el Carnaval
és la quichà
i els nens,
per tant,
els nens també canten,
utilitzen la veu,
però a vegades
deixen també
deixen emanar
aquella gràcia,
aquella espontaneitat,
i com molts no saben tocar
cap mena d'instrument,
utilitzen instruments,
diguéssim,
de joguina o de fireta,
i abans que grans compositors
decidissin utilitzar
aquestes fórmules,
els nens sempre
l'havien utilitzat
a la festa.
I, per exemple,
a Vinyó,
no a Vinyó francès,
sinó a Vinyó del Baix,
és a Catalunya Central,
el dijous,
Gras o Llarder
canten encara
aquesta tonada.
no?
Vinyó,
el dijous de Dé,
búti,
parra,
búti, parra,
el dijous de Dé,
búti, parra,
menjaré,
el dijous passat,
búti, parra,
búti, parra,
el dijous passat,
búti, parra,
és menjar.
Doncs ja està.
Sí, sí,
anuncien aquest baranàs
que fan els nens
al voltant del dijous Gras
o dijous Llarder,
utilitzant aquesta joguina.
És la trompeteta típica
de quiosquet.
Sí, sí,
però bueno,
és important veure
com es troben recursos,
és a dir,
en les escoles
i en els grups
que no tenen capacitat
per fer d'una altra manera.
Jo penso que és important
aquesta història.
De totes maneres,
la festa sempre ha tingut
també la instrumentació elaborada,
i hem portat
alguns exemples d'això.
Hi ha uns carnavals
que no només tenen lloc
en els dies de carnaval,
sinó també tenen lloc
diguéssim,
per darrere
bastants temps més,
que són els carnavals
de gitanes,
que se'n diu
que és una mena
de formulació
de carnaval autòcton
que té lloc
a moltes comarques,
sobretot en el Vallès,
però també s'extén
cap a comarques gironines.
I no se celebren
exactament en aquestes dates?
No tenen per què,
hi ha algunes poblacions
que sí,
però hi ha d'altres
que històricament
han derivat aquest element
cap a altres festes,
és a dir,
això és una cosa...
Ara, per exemple,
els Tres Toms,
com no hi ha prou bèsties,
s'allarguen fins a l'estiu.
No és el cas aquest.
Va començar aquest
passat diumenge a Valls
i probablement al juny
encara estiguin fent Toms
por ahí,
a les cavalleries.
En aquest cas,
no és perquè vagin els músics
o els balladors
de poble en poble,
no,
és perquè el calendari
ho han anat marcant així,
però originalment
se celebrava
en els seus orígens
com a festa de Carnaval
i portava una sèrie
d'indumentàries
que encara porta
a la zona més autòctona
que seria el Vallès.
Nosaltres avui tenim
una tonada d'arbúcies
que utilitza un instrument
dels més antics
que hi ha a la festa
que és el Flaviol,
aquest instrument
no només és per Carnaval,
sortia en tot el cicle de l'any.
Això és una cosa característica
i important,
és a dir,
pensar que molts dels instruments
que avui en dia veiem
en festes
com poden ser les patronals,
també s'havien utilitzat
en altres moments,
amb altres festes
i en altres moments
del calendari.
I, per exemple,
una de les clàssiques
del Carnaval
són les marxes.
Avui escoltarem
un parell de marxes.
Una és la marxa
de gitanes d'arbúcies
del que correspondria
d'una manera o altra
en aquest Carnaval
més primitiu.
Té la cadència clàssica
de la marxa
i ara ho dèiem
que tot i que sabem
que s'inserta
dins d'aquest Carnaval
en de gitanes
podia ser la tonada
de qualsevol manifestació
de qualsevol festa major.
Sí, de fet,
aquesta és una tonada
que els músics...
I ara, mira,
ja relacionava Santa T, clar.
Sí,
l'han utilitzat molt
i s'ha passat
a altres tipus
d'instrumentacions.
Sobretot,
la va popularitzar
molt un grup
de flaviolaires
molt important,
que hi ha
a la zona de Mataró,
que a Mataró,
per exemple,
els gegants
sempre ballen
amb flaviols
i s'ha utilitzat molt
aquestes peces històriques
de repertori.
Per tant,
el desplaçament
d'unes peces
d'una festa
a una altra
és absolutament
vigent
al llarg de la història.
Per veure l'aplicació local...
Aquesta era la d'Arbúcia.
Sí,
per veure l'aplicació local
hem agafat l'himne
de la Festa Major de Tarragona,
que és l'Emparito,
i l'escoltem
amb una versió
de formació
de flaviols
augmentada
en metalls,
en aquest cas
a través d'una formació local
que són els francolins,
que surten normalment
cada any
a les ruetes dels nens,
a les ruetes...
Quina gràcia,
escoltar l'Emparito
al mes de gener.
Doncs mira,
l'Emparito
amb versió de flaviols.
Ens haurien de veure
ràpidament.
Lluís Comas
ha portat dos peus de micro
perquè no ens han pogut estar.
Jordi Bertran
i Servidor
ens hem posat de peu,
com requereix
una ocasió
realment important.
Escoltar l'Emparito
Roca
al mes de gener.
Se m'ha fet estrany,
però mira,
esboronadets
que estem tots dos, no?
A més,
és que està molt bé
aquesta versió
que donen al pancolins.
Es toca por ahí,
l'Emparito.
Sí, sí, sí.
Com una tonada
de Festa Major.
És l'himne oficiós
ja de la Festa Major
de Tarragona,
però,
si s'ha escampat.
Sí, sí.
Jo penso que aquí també
ajuda molt
aquesta popularització local
perquè s'estengui més.
Igual que en el cas
de la peça anterior
de les Gitanes,
tu l'has pogut escoltar aquí,
però perquè és popular,
molt popular
en altres llocs.
Això fa que es produeixi
un efecte multiplicador
i d'ensenyament.
Això és un procés
supernormal
amb músiques
i igual que passa
ara amb un hit parell,
això també passa
amb la música tradicional.
Vull dir que no hi ha
cap mena de dubte.
Moment solemne,
l'Emparito Roca.
Sí,
però de totes formes
no només són aquests temes
així més coneguts.
Per exemple,
en el segle XIX
hi ha molts compositors
de gralla
que van fer
moltes tonades
per acompanyar
les primeres comparses
urbanes
dels carnavals.
Ho feien
en formació
de gralla
i Timbal.
Hi ha un grup
de Vilarrodona
que són els Bastarons
que va tenir
un compositor
que va viure
no era d'aquesta població
però que va viure
bastants anys
que és en Joan Baptista
Llaurador
i va fer una marxa
per gralla
i Timbal.
Això era molt habitual.
Es diu
marxa carnavalesca
i està datada
l'any 1899.
Sonaven
d'aquesta manera.
Entento
fer memòria
i no en ve present
cap carnaval
recent
dels últims anys
que són intonades
relacionades
amb el que és
la música tradicional.
Home,
hi ha l'aula
de música tradicional
que està recuperant
elements
i després hi ha
les formacions
d'un petit comitè
o un petit nombre
que hi ha.
En altres àmbits
de la festa
naturalment.
Són majoritàries.
Però sembla
que el carnaval
tenint en compte
la base popular
que té
que s'hagi desvinculat
tant
d'aquesta estonada.
No és aquí
és en general.
És a tot arreu.
però el que és cert
és que hi ha una
igual que en els anys
70 es parlava
de la necessitat
de veure
aquests repertoris
i anar-los retrobant.
Home,
jo tampoc
m'he passat
moltes hores
preparant aquest programa
però pots veure
que hi ha material
fet i preparat.
ara m'ha vingut
a la memòria
perquè jo hi poso
molta atenció
els teus programes
jo me'ls escolto
amb molta atenció
i espero que els oients
també ho facin
els que tenen més memòria
recordaran que l'any passat
per aquestes dates
com que el Jordi
no vol repetir temes
cosa que l'honora
ens va parlar
va ser del carnaval
de Bahia
a Brasil
i vam fer un repàs
internacional l'any passat
Aleshores,
jo el que ara pensava
la música
que vas portar
del carnaval
de Bahia
era una música
absolutament deliciosa
era una música
bastant més primitiva
i que res tenia a veure
amb el carnaval de Rio
i estàvem parlant
del mateix país
Sí,
perquè vam fer
clar,
aquest...
No, no,
em refereixo
que hi ha aquesta línia
tradicional també
de música popular
que a vegades
és desconeguda
si no estàs al lloc
I en cada país
i sobretot
en aquests països
tan grans
com pot ser
d'Aasil
doncs hi ha
derivacions locals
que no tenen res
a veure-us
amb les altres
això és cert
jo, mira
no ho havíem preparat
això
però l'últim tema
que teníem
és un tema
que em fa una certa gràcia
perquè...
Els ullens no deuen creure's
això que diem
que no ho havíem preparat
però és que no ho havíem preparat
L'únic que ho sabies
és el tècnic
és el Lluís
que té el guió
de música
I no em dona ni guió ja
No, perquè tu no tires
no fas de digir
però
anàvem acabant
amb un tema
de formació
igual que començàvem
amb aquella banda primitiva
doncs una formació
també una mica més elaborada
més d'això
però també amb formació
de petita banda
que en aquest cas
és una fanfarra occitana
que és la Beli Maix
que en aquest cas
el que fa
l'hem triat
perquè ens agafa
un gènere
que són les Diablades
les Diablades
es diu en castellà
perquè avui en dia
com a tal
només es mantenen
a la zona sud-americana
i centro-americana
és una festa
essencialment de carnaval
la més coneguda
és la d'Oruro
que n'hem parlat
alguna vegada aquí
a Bolívia
i precisament
aquesta és una banda sonora
d'aquestes
d'aquestes Diablades
a mi sempre em fa
una mica de gràcia
això de
parlar d'aquest carnaval
en aquest cas
fixeu-vos que passem
d'aquí a allà
o sigui
travessem
doncs tot l'oceà
amb una formació
molt propera
a nosaltres
que és
transpirinenca
amb gent
de la Catalunya Nord
gent d'Occitània
que ens porta
un tema
un ritme
característic
de la zona
en aquest moment
iberoamericana
però que precisament
en aquesta població
que és mentat
Oruro
la tradició diu
que qui va
introduir
aquestes Diablades
van ser uns freres
tarragonins
que van travessar
l'oceà
fa molts anys
i van traslladar
la festa
dels diables
d'aquí
allà
a mi a vegades
molta gent
pregunta
per què
els diables
surten
què hi ha
del cert
d'això
no no
no sé
es diu
la tradició
diu
que
ha repetit
centuria
rere centuria
i quan els d'Oruro
van vindre
als anys 90
a la Olimpiada Cultural
diguéssim
els actes
de cultura
de les Olimpiades
ho explicaven
i ho escrivien
és a dir
no és
jo conec
per això
de fet
és
la mateixa
gent d'Oruro
en parla
com a tal
i sempre
hi ha la referència
aquesta
no estem parlant
d'uns diables
amb polvor
ni molt menys
sinó
estem parlant
d'uns diables
vinguts d'aquí
que lluiten
contra el bé
i que s'acompanyen
de música en directe
però surten
per carnaval
igual que els diables
d'ara
surten per carnaval
que no és una cosa
perquè sí
sinó que és que
el dimoni
el diable
sempre ha estat
vinculat
en aquesta festa
i doncs
si aquest cap de setmana
viatgéssim
cap altres
contrades
dels països catalans
doncs veuríem
que això segueixen
encara
no només
real
a Vilanova
o a Tarragona
sinó que
al nord
de la zona
del País Valencià
també es pot veure
o al Pirineu
també es pot veure
vull dir que
existeix aquest personatge
un personatge
que veuran
no barritme de timbal
sinó barritme
de petita banda
i a mi em sona
una mica
doncs
salvant tot el que vulgueu
les distàncies
però aquest so
amb accent
lògicament
iberoamèricà
una miqueta
no
em recorda
una mica
els crits
i les petites bandes
de Bellmunt
del Priorat
aquells que començàvem
a l'inici
la part rudimentària
del principi
semblances raonables
la part rudimentària
del principi
que hem dit
això no és
la primera impressió
que això no són
els equips de so
això que escoltarem
tampoc són els equips de so
i el que sí que es demostra
que a partir d'una
petita formació en viu
es poden fer
virgueries
o temes ben elaborats
i molt estudiats
com poden semblar
aquestes diablades
que formen part
de la tradició
de la zona
no
Perquè ho has explicat, si no, aquesta música, aquest so,
el podríem ubicar a 50.000 llocs diferents del planeta,
amb la qual cosa es confirma allò que diem sempre,
que si hi ha alguna cosa que ens fa veure que ens assemblem més,
que ens diferenciem amb els altres, és la música.
Sí, sí, sí. En tot cas, aquí el que es demostra
és una voluntat d'un grup de gent per treballar
amb aquestes harmonitzacions, aquestes versions de tonades populars,
perquè tinguin una prestació gairebé, jo et diria, entre cometes, professional.
Jordi, tu que ets l'home del calendari, carnaval, carnaval, actes, ja?
Ja, no, no.
No, no, ja no, me'n refereixo cap al 25.
El dissabte 25, si no m'equivoco, és dissabte?
És dissabte, sí, el 25 és dissabte.
Hi ha primers actes a Tarragona que coincideixen també amb altres llocs
que hi ha els primers actes, i el diumenge 26 és la trobada de Reus-Tarragona.
De Reus-Tarragona, és a dir, que Reus també començarà en el mateix...
Doncs ja està, ja està la cosa a punt.
T'he de fer la pregunta de cada any, em fa mandra, però te l'he de fer,
perquè és el que toca, què et disfressaràs en guany?
I tu m'has de dir la resposta de cada any.
Sí, però no t'ho diré.
Clar.
Algun any picaràs.
Va d'aniversari.
Algun any picaràs, perquè a més a més, no t'hi vis cap any disfressat.
És que no t'hi vis, vaja.
A la tarda no surto disfressat.
No, tu surts treballant, ja ho sé.
A la tarda, però a l'anit sí que em disfressa.
Enguany, a veure si aconsegueixo descobrir aquest disfressat.
Ja t'ho diré, t'ho diré.
Jordi, gràcies.
Vinga.
Fins la propera setmana.
Adéu.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!