M'ha invitado un amigo mío a que me vaya con él
De vacaciones a Japón
No sé si voy a ello
Está muy lejos
Japón
Mi a qué tal es el Japón
Eres Japón
Mi a qué tal es el Japón
Y hay que montarse en avión
Buen rato
Rafa Marracé, molt bon dia. Hola, bon dia. Està molt lluny, el Japó, no?
Una miqueta. Quanta estona pots estar de l'avió?
Bé, des de Londres, crec que recordo que érem 10 hores, em sembla.
No està malament. No està gens malament, no.
Què va passar la primera vegada quan aterres a l'aeroport? De quina ciutat?
Aterres a Tòquio i jo de Tòquio anava a Hiroshima. Llavors, clar, portes un viatge de 10 o 11 hores en avió, no recordo ara exactament quan, però clar, havia fet Barcelona a Londres i a Londres vaig tindre un enllaç de 5 hores.
Però clar, jo després anava a Hiroshima i Hiroshima està a l'altra punta de l'illa, no? Està al sud de l'illa. I sort que el Japó és un país molt modern, no?
Perquè, clar, llavors arribes, has d'agafar un tren des de l'aeroport de Tòquio fins a la ciutat de Tòquio, que és una ciutat enorme,
i a l'estació central de Tòquio, de trens, que n'hi ha mil, però la més gran, agafes un tren que va a Hiroshima, que són mil quilòmetres més.
I per què anaves a Hiroshima?
Perquè jo anava a cobrir el Mundial de Bàsquet, que vam fer l'any 2006, i anava com a periodista i vaig anar al Mundial.
I com a viatge, les dues coses.
I com a viatge, les dues coses. Era un meitat i meitat.
I escolta, una cosa, a veure, un Mundial de Bàsquet ja té un punt important.
A més, va guanyar la selecció espanyola, vull dir que va ser un moment...
Clar, una fita històrica, clar.
Clar, clar. I a més, el Japó, això del bàsquet, els japonesos, què tal?
No ho porten gaire bé. Tenien selecció amb un entrenador iugoslau, que havia entrenat a Espanya i parlava amb un castellà perfecte.
Però, clar, no és el seu esport. I el seu esport és el béisbol, no?
És una influència americana, l'esport de masses, eh?
Després, el futbol també és molt popular, molts jugadors del Barça que han anat.
I després, el típic, no? El sumo, que són déus per ells.
Però el bàsquet són jugadors molt baixets, alguns.
I per el típic, molt alt.
Però ells coneixien els americans molt, molt, molt poca cosa més, eh?
Gens.
I en quant a organitzar competicions esportives, en això sí que...
Perquè, com a organitzadors, són perfectes.
Sí, és modèlic i excessivament modèlic.
Perquè les mesures de seguretat, tot és...
Ells són molt capquadrats, en aquest sentit, no?
De fet, la seva cultura és...
M'ho has de donar molt mastegat perquè no hi hagi problemes entre tu i jo, no?
Seria el resum.
Llavors, com a exemple, no?
Tu podies sortir del pavelló per anar a la zona de premsa,
llavors havies de passar un control de metais, etcètera,
i dius, ostres, m'he deixat, acabes de passar el control,
m'he deixat això a la zona de premsa.
I no havia ni fet ni cinc segons que havies entrat
i quan tornaves a entrar et tornaven...
O sigui, quan sorties et tornaven a registrar.
Dius, no, si acabo d'entrar fa cinc segons,
o sigui, no deixen ni la bossa, no?
Llavors ells no es fien de ningú en aquest sentit.
Dóna la sensació que és una societat amb molts contrastos
que diuen que no es toquen entre ells ni tan sols.
Aviam, públicament.
Clar.
Després ja sabem que hi ha molts vídeos a internet, no?
Però sí, ells són molt puritans en aquest sentit.
La seva cultura és molt rígida en això, sí.
T'ho dic perquè mirant allò dius,
home, la manera de saludar-se és fent reverència
i en funció dels graus que t'inclines,
depèn una miqueta del grau d'importància que té l'altra persona.
Jo he vist que fins i tot la inclinació pot ser de 90 graus.
Aquí ja deu ser davant de l'emperador,
pràcticament, no?
Sí, perquè amb la gent que ens topàvem
la inclinació era no tant, evidentment,
però jo sempre deia quan vaig tornar aquí a Catalunya
que encara reverènciava la gent,
perquè tu entres en lloc i per dir hola i adeu
estàs tota l'estona acutxant el cap i el cos, no?
Perquè, clar, ells et saluden i, clar, hi ha quatre persones
i et saluden, doncs li fas una reverència a cadascuna, no?
I sí, això, l'educació és fonamental.
I el respecte a la gent gran, això jo ho vaig veure també a Hiroshima,
és brutal.
I els valors aquests encara els mantenen molt, molt vius.
De fet, si no fas aquesta inclinació en un ascensor,
en qualsevol situació quotidianà,
s'aconsidera una persona grullera i mal educada.
Mal educada.
El que passa és que també els estrangers,
ells entenen que potser no tens aquesta cultura
o que no tens perquè...
És com quan vas als Estats Units
i potser el primer dia no deixes propina, no?
Vull dir, és de mala educació,
però potser tu no saps què ho has de fer, no?
El que passa és que només per imitació, no?
Allò és el que diuen Quixote Sancho,
donde fuera sos lo que vieres, no?
Però tu veus que tothom saluda
i vas acutxant el cap, no?
Vas estar fonamentalment en tres ciutats.
Hiroshima, lògicament,
que era on es jugava aquesta final.
La fase prèvia.
La primera fase del campionat es feia Hiroshima.
Era una de les seus.
Hi havia cinc seus
i Espanya es jugava Hiroshima
i és allà on vaig anar primer.
Després a Kioto?
Sí, Kioto va ser ciutat de pas
i és una llàstima
perquè és molt recomanable
en una ciutat,
la tènia de capital imperial
i en, no sé si hi ha mil temps,
és una exageració
i jo vaig estar només un dia
perquè era l'enllaç,
o sigui, em venia de pas
per anar a Tòquio.
A Hiroshima vas visitar
les ruïnes de la bomba
que justament el mes d'agost
va ser que es va llançar.
Ara estem de commemoració
d'aquest disortat fet.
I home, jo pel que em vas explicar
prèviament,
tant les ruïnes de la bomba
com el museu,
et va impressionar profundament.
Sí, perquè Hiroshima
és una ciutat que
en els tours turístics
queda molt lluny
d'on vulguis anar.
Si vas al Japó,
vas a Tòquio,
pots anar a Kioto,
Nara,
és una zona molt propera,
però Hiroshima et queda molt lluny.
Hiroshima és una ciutat
molt nova,
precisament per això,
perquè, clar,
té 50 anys d'història,
no té més,
perquè tota la ciutat
està feta de nou,
perquè va quedar devastada.
Llavors, l'únic que es conserva,
i ells ho van fer a propòsit,
és aquella cúpula
que es veu,
la típica cúpula
que jo era
l'antic
Ministeri d'Agricultura,
crec que era,
i llavors allò es queda
la ruïna
per simbolitzar
la massa que hi va haver.
Llavors hi ha una esplanada enorme
i després vam fer el museu
de la bomba nuclear
i per mi és el museu
que més m'ha impactat
a la meva vida
perquè és molt dur,
és un surts realment
molt conscienciat
del que pot arribar a passar,
és un museu molt ben fet,
et dona una guia electrònica
amb tots els idiomes,
llavors a cada punt
vas parant,
això passa molt als museus,
però hi ha històries reals,
històries personals,
per exemple hi ha una sabata
d'un nen
i llavors la veu no
t'explica
que hi ha sabata
que correspon a un nen
que va sortir aquí
el dia de casa
a tal hora
i va ser devastat.
Hi ha peces de roba,
hi ha famílies,
hi ha reconstruccions,
hi ha videos,
és tot molt dur
i el que dèiem abans
de la veneració
de la gent gran,
hi ha una sèrie
de veterans
de supervivents
de l'Holocaust,
de la bomba,
que evidentment
són octogenaris
que donen,
imparteixen,
fan una guia
als escolars.
Llavors la reverència
en què els nens
escolten
que hi ha gent gran
que va sobreviure,
que són veterans de guerra
o que van perdre la família
o van perdre tot allí
és molt digne de lluar
i això també et colpeix molt.
Veus que realment
aquí hi ha gent
estar allí viva
i estan explicant
amb molt sentiment
el que va passar
tot i que no els entenguis
evidentment.
Clar, són uns esdeveniments
molt recents encara
i lògicament
en resten
no només en la memòria
dels grans
sinó que directe o indirectament
continuï impregnant
la vida
d'aquesta metròpoli
moderna,
oberta,
molt benestant
econòmicament
però encara
lògicament
va ser un impacte
absolutament brutal.
Clar, és un impacte
que pel món
ja va ser brutal
imagina't per la gent d'allí
i et dic
va morir moltíssima gent
i està tot molt ben recreat
des de com va caure la bomba
que no entès
que va devastar
és un museu
molt, molt ben fet
i molt ben fet
en el sentit
que tu surts dient
ser activista
antinuclear, clarament.
Parlant de guies
jo tinc entès
que tothom
quan arriba al Japó
ha de tenir molt clar
el que ha de fer
en cas d'aquells
petits terratrèmols
que es produeixen
molt sovint
i et diuen
doncs si està en un restaurant
posi-se sota la taula
faci no sé què
a tu et va agafar
algun d'aquests terratrèmols?
Sí
no va ser molt fort
però em va agafar un
però de petits
diuen que ja molt sovint
sí, ja molt sovint
el que passa és que ells
s'espanten
jo em pensava que m'espantaria
jo més
i estàvem més espantats
ells
i com pot ser
si haurien d'estar acostumats?
No ho sé
a mi em va sorprendre molt
a mi em va agafar
a Tokio
ja
al barri d'Akibahara
que és el barri
de l'electrònica
perquè la gent
es faig una idea
és com
Sant Pere i Sant Pau
tot no viuria ningú
i tots els edificis
serien tendes d'electrònica
la primera planta
es venen sofàs electrònics
allò que fan massatge
el segon televisors
tot és electrònica
tot és electrònica
llavors la gent
va a comprar
i és un barri dedicat
i tot són tendes
i un barri enorme
i clar
jo i un amic meu
una mica amb qui vaig anar
estàvem intentant
comprar una càmera de fotos
i estàvem
en una primera planta
a Pau Pla
i estàvem regatejant
amb el
que es regateja
al Japó també
sí
ens ho explicaràs després
per tant
que estàveu allà
i vau sentir
una tremolor
un impacte
es va moure
notes
no t'ho esperes
tampoc
i veus que
es comença a moure tot
de cop i volta
es comença a moure tot
es comencen a moure els aparells
es comencen a moure els cartells
de les ofertes
tot tremola
i el venedor
es va espantar molt
i es va tirar a terra
i jo i el meu amic
es van quedar mirant
dient
què hem de fer ara
i vosaltres què?
no es van tirar a terra?
no perquè no et dona temps
abans no assimiles el que està passant
no fa res
llavors va passar el tremolor
i de fet
quan tornàvem al metro
fins on estàvem
fins a l'hotel on estàvem
els vagons del metro
et posaven
deien
a les pelletes pantalles
de
de
de
de cristal líquid
no que tenen
et posava
línia tal tallada
per
per terratremol
earthquake
et ho posaves
no?
i clar
i s'estan preparats
i dius
mira veus
dic
no era una impressió nostra
realment ha hagut un terratremol
i després ho vam veure a les notícies
i hi havia un tres com a i pic
em sembla o quatre
no no recordo
deu ningú
m'ha sorprès
és això que deies
que els apòs regateja
quan vas a comprar
i en aquest cas
un aparell electrònic
no?
sí
perquè ja et dic
allà és un barri
en què n'hi ha
jo què sé
milers de tendes
no?
imagina't un bloc
com aquí
que tingui 15 pisos
i cada pis
sigui una especialitat
d'alguna cosa
i allà sí que hi ha
l'últim de l'últim
sí
i hi ha coses de segona mà
i hi ha
clar
i la tenda del costat
fa competència
amb tot el carrer de tendes
llavors clar
tu vas i dius
com val que t'encàmera
no
doncs jo te n'ho ofereixo tant
llavors sí regateixen
ells ja en marge
i sempre ho troben una mica
millor de preu
el que passa que no és
com els països àrabs
que ells t'hi diuen
podem regatejar
si tu vas a comprar
ningú et dirà res
però si tu apretes una mica
és possible que ho traies
una mica millor de preu
en els països àrabs
sempre hi ha aquell recàrrec
que forma part del ritual
i saps que al final
el preu sempre serà el mateix
exacte
si has anat a diversos mercats
d'aquests
ja saps que el preu
sempre és el mateix
que forma part del ritual
i que no té més
exacte
aquí no
aquí la cosa és diferent
no té una mica més de gràcia
o sigui tu no vas predisposat
però clar
si la tende al costat
està més barat
tu li pots dir
jo l'he vist més barat
i et pot dir
doncs a mi m'és igual
o et diu
jo t'ho arreglo
i clar
harem dos
però si et comprem dos
una mica el que faries aquí
però jo tampoc pensava
que estiguessin tan predisposats
sí que ho gasten
és com diuen
en una ciutat caríssima
no
a veure
el Japó a mi
i jo
tot el que em diu
ostres
estàs gastant molts diners
diu
bueno sí
anar al vol
però bueno
100 euros
que val volar
però
el Japó
és una ciutat
relativament
assequible
o sigui
clar
jo no hi vivia
no m'he comprat un pis
és el metro quadrat
més car del món
està tu aquí
però menjar
és molt barat
menjar
és baratíssim
o sigui
dinar
o sopar
són 6 euros
i escolta Rafa
amb aquests 6 euros
pots menjar
sushi
sashimi
soba
sukiyaki
fugu
de tot una mica
fugu vas menjar?
no
et fa fer por
allò del barí
que diuen el peix globo
sí
és que jo
vaig dir una cosa a mi
el sushi no m'agrada
doncs vas anar a un lloc
clar
no
a veure
i tots els japonesos
els que vam conèixer
alguns parlant i tal
em diuen
t'agrada això?
si al meu amic li encanta
a mi no
llavors dic
és que jo el vaig provar aquí
i dic que el provaré allà
perquè dic
igual aquí no el fan bé
però és una qüestió de textura
no m'agrada el peix cru
i ja està
però hi ha milers de coses
a menjar
això és el que més els agrada
és la seva delicatessen
sobretot el que és de tonina
el toro que diuen ells
això els encanta
és el màxim
i amb el qual
ells se senten realitzats
però hi ha des dels lamen
els fideus aquells
Doctor Slum
o Doraemon
vol de...
els dibuixos japonesos
són molt il·lustratius
de com és la vida
no és una paròdia
sinó és que ells viuen així
i realment és molt barà
no, el sushi és una mica més car
però per exemple
un menú normal japonès
a un restaurant japonès
són sis euros
i tres dels quals
són la jarra de cervesa
i l'aigua és gratis
doncs escolta
hi ha països europeus
capitals europees
immensament més cares
que tot això
que és difícil
menjar per sis euros
no, no
i no calia trobar massa
tornar a més
a un restaurant japonès
normal
on van els japonesos
i menjaves tranquil·lament
tinc entès
que no són gaire llaminers
que el tema del dolç
no el treballen gaire
no hi ha
podríem dir
un dolç
estàndard japonès
original
si l'hi ha
jo no el vaig conèixer
ni me'l van servir
el que hi ha
i per exemple
la Hiroshima
era molt difícil
menjar dolç
jo soc una persona
bastant llaminera
perquè jo sempre he dit
que no dino ni sopo
sinó menjat una miqueta de dolç
i a Hiroshima
no podia
és una ciutat
que té un milió d'habitants
però és una ciutat
molt provinciana
és com molt ordinar
potser més japonesa
que el que és Tòquio
que és molt cosmopolita
i llavors
clar
no hi havia
jo tenia un mono impressionant
sempre pots anar al McDonald's
i demanar-te un gelat
d'aquells prefabricats
que és una opció
i a Tokio
el que hi ha
a vegades hi ha
parades de gofres
o gelats soft
d'aquests italians
i et podia matar
el coquet
però
com a reposteria
típica japonesa
a més
és complicada
perquè el càtering
que es donaven els periodistes
hi havia moltes galetetes
i realment
has de tindre una mica
el paladar preparat
perquè allò no és dolç
és com
o salat
o picant
és una mica
com els dolços mexicans
que porten
xile
et sorprèn una mica
el tema del menjar
és curiós
en el tema del beure
diuen per exemple
que al Japó
es pot trobar
absolutament
de tot el que hi ha al món
de fet
ara comencen a ser
ja ens ho explicava
el nostre cuiner
una de les grans potències
productores de whisky
al món
que són capaços
d'imitar
no només els xips
i els aparells electrònics
sinó qualsevol altre
aspecte cultural
o gastronòmic
de tot el món
fins al punt
que tu vas trobar
una ampolla de xardrés
sí
això va ser boníssim
això va ser realment
impressionant
perquè
estàvem a Hiroshima
i el meu amic i jo
portàvem
molts dies
anàvem als partits
i van dir
ostres
que d'aní
anem de sortir
perquè els partits
s'acabaven molt tard
i no coneixem la zona
i vam anar a la zona de marxa
i és una altra cosa
molt curiosa del Japó
molt curiosa
que els pubs
no estan a peu de carrer
estan en pisos
al peu de carrer
hi ha restaurants
tu vas al restaurant
i entres
menjo aquí
però si tu vols
anar a prendre una copa
a Tokio
hi ha moltes
algunes discuts
que s'ha pogut a carrer
però els pubs
i la majoria
estan en plantes de pis
normal
com en un bloc de pisos
i a fora
però hi ha veïns
a dalt
no ho sé
potser són tot pubs
com la zona
aquella d'electrònica
jo crec que sí
perquè si no
és difícil compaginar-ho
llavors un dia vam sortir
havíem sortit la nit abans
i havíem conegut
unes noies de Madrid
i buscàvem
el mateix lloc
i no el trobàvem
perquè clar
tot era igual
i vam veure un cartí
que posava
com si fossin
les lletres del Xacolí
aquí hi ha lletres basques
i van dir
ostres
doncs anem aquí
que jo què sé
sou una mica cutrés
sortiu amb noies de Madrid
i busqueu un establiment basc
i sou al Japó
home
una cosa genuïna
nosaltres havíem anat
al pub japonès
i havíem trobat
conegut unes noies
i vam dir
demà tornem a quedar
clar
no no
que s'ha d'aprofitar
les oportunitats
al Japó
allà on sigui
escolta
clar
evidentment
i vam anar
i no trobàvem el local
i ens vam fer un fart de caminar
i vam preguntar
i vam veure un cartí
i van dir
ostres què fem
i diu
allò sembla
però em diia
aquí què pinta
i sí sí
posava quart segona
i tu puixes
quart segona
un pub
és que és
és que és molt surrealista
però és que és real
no m'entenyo
qualsevol que hagués anat
ho pot saber
llavors tu
pujava l'ascensor
un ascensor normal
vull dir
tot normal
i sí sí
arribem
hi havia una porta a cada banda
i no hi ha res
fora de la porta
que indiqui que és un pub
res
és com si anés a la consulta
d'un metge
i jo
perquè no hi havia
ni cap placa
res
i no se sentia res
i el meu amic
diu
què fem
diu
no sé
entra
i obre la porta
trobo el cap
i ell es fot cap a dintre
i dic
jo obro
sí sí
i obres la porta
i era un pis
bueno
dimensions d'un pis
i era un
un jazz club
no
però un jazz club
de veritat
vull dir
no en música directa
però
veiem
el primer que et trobes
és un cambrer
vestit de
amb camisa blanca
xaleco
corbatí
tot posadet
vaja
que era un lloc
en condicions
i tots japonesos
esclar
i bueno
vam
prenem algo
i vam començar
a aprendre alguna cosa
vam parlar amb els japonesos
parlava anglès
no tothom parla anglès
al Japó
i al cambrer parlava
i bueno
es van fer amics
tota la nit allí
allò típic
allò típic
això vol dir
que saps conèixer el món
quan vas de viatge
bueno
és una manera
els pubs
és on es coneix més
l'esperit dels països
i dels pobles
és una manera
de conèixer molt la gent
els pubs i els mercats
és veritat
exacte
llavors era un lloc
molt professional
ho dic en sèrio
un lloc
el tio era un barman
impressionant
algú de nivell
i tenia una guia
que era una guia
de tots els licors
del món
de tots els licors
del món
i ell diu
vosaltres
què em recomaneu
i abans d'ensenyar-vos
dic
hostia
aquí tens tots els whiskeys
vins
bueno
una passada
i tot
dic
però aquí
tu no tens una cosa
que és típica
de casa nostra
i diu què
dic una cosa
que es diu
chartres
i diu
chartres
jo parlava amb el senyor
dic sí sí
chartres
el tio es gira
obre un armari
i treu una botella
de chartres groc
verd no en tenia
verd no en tenia
i bueno
jo quasi caig del taburet
i l'altre també
no perquè dius
què
tens el mateix chartres
i bueno
es va muntar una festa
allí
i per què tenia
una botella
de chartres
perquè no sé
jo no sé
perquè era japonès
no hi ha dubte
no
i era increïble
i no tenia
i de fet la tenia
i diu que molta gent
estava gairebé sencera
però la tenia
vas pujar al tren bala
sí
és el que comentava
és la gran manera
de desplaçar-se pel Japó
i la gran diferència
aquí
jo realment
el de l'Ave
és una broma pesada
perquè clar
o sigui
tres hores a Madrid
i dius
però clar
allà vaig tardar
quatre hores i mitja
a Tòquio i l'Irishima
són mil quilòmetres
i fem quatre parades
a més
el més sorprenent
quan nosaltres arribem
de la Pallissa de viatge
en el sentit
de sortim de Barcelona
molt aviat
arribem a Londres
tenim un llast de cinc hores
a Esquiro
allí tot tirats
que va ser després
que passessin dels líquids
amb una discussió brutal
perquè ens fem deixar el portàtil
no ens deixem passar
els equipatges de mà
vam veure ja per allà
el viatge
no vam començar
clar
arribes a Tòquio
una hora més
o sigui
recollim les maletes
passa el control
una hora més
fins a l'estació de tren
i nosaltres anàvem
per lliure
no teníem recontractat
i diu
ara he buscat un tren
que et porti allí
sabíem que arribava un tren
i clar
nosaltres anem a l'Aguixeta
i diem
volem anar a Hiroshima
i diu
fumadors o no fumadors
dic no fumadors
diu
quan s'obre el tren
diu d'aquí cinc minuts
i l'altre diu
d'aquí mitja hora
hi ha trens bala
que creuen tot el país
des del matí
fins les 11 de la nit
i plens
més o menys
sí
sí
clar
de fet de tornar
a Hiroshima
a Kyoto
el vam agafar molt aviat
per poder aprofitar
tot el dia a Kyoto
i vam tindre problemes
per trobar lloc
però sí
sí
però surt cada mitja hora
que l'altre no tinguin
clar
un tren que és com un ave
que creua tot el país
surt cada mitja hora
com un Rodalies
com un Rodalies
i molt important
també
no hi ha
retards
ni en el Rodalia
no existeix
això
o sigui
és impossible
per dret al Japó
és a dir
l'estereotip
que tenim
del Japó
un lloc
ordenat
un lloc
per cada cosa
una cosa
per cada lloc
que la gent
complint
les seves obligacions
la puntualitat
endreçats
tot això és cert
és cert
i en quant al tracte
et va sorprendre
o també
doncs es van complir
una miqueta
l'estereotip
que tenim
dels homes
i les dones del Japó
distants
seriosos
tancats
no
ells són tímids
això és molt important
ells no és que siguin seriosos amb tu
sinó que
ells són molt tímids
molt respectuosos
vull dir
no en veixen
el teu espai vital
perquè
tampoc els hi haguessis el seu
però
si tu demanes ajuda
allí
la gent és capaç
si tu li ensenyes un plànol
la gent és capaç
d'acompanyar-te
si la cosa no està massa lluny
fins on has d'anar
hospitalaris
molt hospitalaris
per suposat
vull dir
jo sempre he dit el mateix
encara que la llengua
sigui indesxifrable
perquè clar
vull dir
tu us els signes d'aquells
i no saps de què t'estan parlant
no et perds mai al Japó
perquè tot està molt ben indicat
i sempre hi ha
no hi ha tur
perquè bàsicament
hi ha molta gent
que treballa
en ajudar els demés
llavors si tu has d'anar
d'una població a l'altra
aquí tren par amb aquell endent
i surt cada tants minuts
i no et perds mai
hi ha tres tios
per endana
que li ensenyes el tiquet
i et diuen
ja vas bé
aquesta imatge tradicional
que comentàvem al principi
el tema d'Hiroshima
les persones més grans
el manteniment d'aquesta jerarquia
dins de les pròpies famílies
contrasta molt
parlaves del local aquest
singular o no
que vau anar
de la vida diurna
laboral
a la vida nocturna
es veu que hi ha un canvi radical
sembla com que
si de cop i volta
es transformessin
sí a més
allí hi ha molta prostitució
de luxe
però hi ha molta prostitució
perquè per exemple
nosaltres estàvem també
a Hiroshima
hi ha un barri
que és de senyoretes de companyia
els típics llocs
on van els homes
i a veure una copa
i
les noies molt ben vestides
i que
et fan una companyia
o poden ser prostitutes
o no
perquè els homes
quan surten a treballar
necessiten allò
una mica
el reposo del guerrero
era la tradicional
geissa
que no necessàriament
hi havia contacte carnal
podríem dir
però que feien la cerimònia
del T
i totes aquestes coses
de geissa
s'encarenien
i se'n veuen alguna
pel carrer
i en vaig veure alguna
i també n'hi ha
però també hi ha
les que no ho són
i llavors
me'n recordo
que un dia
anàvem amb el taxi
i hi havia una cue
increïble
200 taxis
si no s'enganyo
i li van dir al taxista
i aquesta cue
què és?
i diu
aquesta cue
és perquè tots els taxis
venen a recollir
els homes
que surten dels locals
organitzats
fins i tot per això
aquí seríem més caòtics
aquí la genera
més per lliure
i un col·laria
i aquestes coses
no
ells amb això
ho tenen bastant estudiat
tres setmanes
però déu-n'hi-do
si vau aprofitar
aquest viatge
sí
déu-n'hi-do
és una experiència
i realment
és molt recomanable
és un país
diferent
en la cultura
que no
en el dia a dia
perquè
estan tan ben organitzats
i són tan moderns
tenen cotxes
tenen tot
llavors
ells que copien tant
nosaltres podríem copiar
alguna cosa d'ells?
jo crec que el transport
és molt important
perquè allà els cotxes
n'hi ha molts
però la gent es desplaça en tren
perquè hi ha trens
a tot arreu
i des de tot arreu
llavors clar
abans de prohibir
anar en cotxe
o multar-nos
perquè anem en cotxe
primer ens hauríem de posar
una xarxa de ferrocarrils
com la tenen al Japó
llavors és molt fàcil
deixar el cotxe a casa
si jo em puc
desplaçar cada dos minuts
surt un tren cada dos minuts
que va a Barcelona
com passa allí
cosa que aquí no passa
tenim un minut
i una miqueta més
et vas comprar
la cambra de fotos?
sí, sí
encara la tinc
i alguna cosa més?
bé
alguna samarreta
de record electrònica
només això
i bueno
coses ja del mundial
no recordo
sí
alguna cosa típica
potser també
potser una cinta al cap
però jo venen kimonos
per la gent qui vol dir
ja, ja, ja
algun kimono
no et vas portar allò
per posar-te a les nits d'estiu
quan estava a casa teva?
no perquè
bueno
no li trobava la utilitat
no ets de kimono tu
no, tot i que
jugadors americans
quan compravem nosaltres
en una tenda coneguda
s'estaven provant
aquests típics
tratges
però dic
bueno, què em faig d'això?
Rafa, per acabar
jo sé que em donaràs un disgust
però vull la veritat
l'Aralia existeix?
jo no la vaig veure
però que sapigueu
que el que veiem
als còmics
és real
i els cartellets
d'Estem fent obres
és un còmic dibuixat
vull dir
el Doraemon i l'Aralia
la paròdia són els diàlegs
no el que veiem
són així
saps?
i llavors
ells viuen d'aquesta manera
però jo no la vaig trobar pel carrer
però hi ha fans
hi ha fans
passaràs l'adreça
del club de fans
de l'Aralia
ja te la passaré
Rafa Marracer
de Veritat
que ha estat un plaer
la teva companyia
i aquesta breu experiència
d'un viatge
de tres setmanes
molt intens
al Japó
l'estiu del 2006
l'agost
i a més a més
gaudint d'aquest
mundial de bàsquet
gràcies
a vosaltres
fins la propera
a vosaltres