3 minuts, un quart de 12 del migdia,
temps per la Biblioteca Pública de Tarragona,
un dels espais veterans del matí de Tarragona Ràdio.
I és que fins que ens acabem la biblioteca
i les activitats que fan, tenim molts programes pel davant
i és un espai pel que van voltant diferents bibliotecaris
i bibliotecàries que ens expliquen no només tot el que hi ha al fons,
sinó també les activitats que duen a terme.
Avui ens acompanya Carles Caldú.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
No podia ser d'una altra manera.
Aquella taula, aquell espai que reserveu per oferir
una secció monogràfica, aquests dies està dedicada
als viatges i als llibres de viatges.
Evidentment.
Si no és ara, no?
És època, ara hi toca.
I això diguem que físicament,
ho situeu a la taula aquella que hi ha entrant a mà dreta
o té un altre espai específic?
No, no, no.
És la primera taula que un se troba quan entra el vestíbul de Prèstec,
que és la taula que nosaltres fem els diferents monogràfics
al llarg de l'any.
I bueno, doncs ara tenim el mes de juliol,
normalment fem cada setmana,
però al juliol, que costa més de poder preparar una bona taula,
hem fet per tot el mes una taula amb guies turístiques,
rutes d'excursions i tot el relacionat amb la preparació de...
Clar, diguem, però són llibres més aviat tècnics,
perquè llibres de viatges, a més,
com que últimament s'han editat tant en forma novel·lada,
en forma de biografia,
el tema dels viatges, en totes les maneres possibles,
hi ha moltíssimes publicacions i que en teniu a la biblioteca.
L'heu centrat només en llibres tècnics, podríem dir?
Guies pràctiques.
Guies pràctiques.
Tot són guies pràctiques, tot el que hi ha allí.
Des de la del Rodamons fins a la més sofisticada i més artística.
Sí, sí, sí.
Les típiques de sempre, guies de països,
guies de ciutats concretes,
guies de Catalunya, guies de diferents llocs de Catalunya,
d'Espanya, del món,
d'Europa, de tot arreu.
És a dir, aquell que diu
no puc anar més enllà de fer la ruta del cister,
fins a aquell que es pot anar a l'altra banda del món.
D'això ho trobaran tot a la biblioteca
i totes són de préstec.
Totes són de préstec,
perquè, clar, no té sentit una guia turística
fer-la de consulta.
A no ser que sigui un directori, però...
Deuen ser les que estan més atrotinades,
com a llibre, m'imagino jo, no?
Bé, intentem que no.
No, no, no, perquè s'utilitzen molt
i no és un llibre que el tens a casa a la tauleta de nit
i l'agafes i el llegeixes.
No, no, no.
El tragines.
El problema d'aquests llibres és que passen enseguida,
enseguida es fan obsolets,
la informació que hi donen enseguida perd valor
i llavors han d'estar contínuament renovant el fons.
Donar actualitzant una mica el mateix ritme
que actualitzen les editorials de les seves pròpies guies.
Exactament.
I, Carles, fem una miqueta de referència,
de totes no en parlarem, lògicament,
però sí que has portat alguna petita relació, no?
Sí, jo volia parlar una mica,
doncs, clar, de les típiques no,
de les que se'n van una miqueta més...
Ja són prou conegudes per tothom, no?
Ja els fan publicitat.
Totes les guies normals porten informació
d'on dormir, què visitar, què comprar, on menjar.
Hem volgut sortir una miqueta,
una miqueta perquè no pot ser sortir més,
però una miqueta d'això,
i presentar les quatre novetats que tenim
que són una miqueta fora de la normal.
Ah, molt bé, doncs vinga.
Una miqueta, no bé.
Tampoc no pensem aquí que ens faran la guia insòlita
per visitar allò que ningú avisa a cap ciutat d'aquestes famoses.
No, però ja veureu com hi ha alguna cosa que dius...
Com pot ser això?
Doncs vinga, comencem amb la primera.
Mira, per començar tenim dues novetats
del Camí de Sant Jaume,
el Camí de Santiago,
que cada any se n'editen la tira,
les normals,
se n'editen les típiques d'anar a peu,
anar amb bicicleta, anar al cavall...
Que diuen que ha baixat el nivell, no?,
de tantes petjades com hi ha, de tanta gent.
Deu anar per baix del nivell del mar.
Ja tota la gent va...
Escolta, ja és un camí que, déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí.
Poca gent som els que no han fet un tros del camí.
Tu l'has fet?
Jo no l'he fet mai.
Jo tampoc.
No, jo és que sóc dels que m'agraden en cotxe.
Però en cotxe no el pots fer.
Sí que el pots fer.
Bé, sí que el pots fer, però ja no és el mateix, Carles.
No, no, evidentment.
Aquesta no és en cotxe.
I tant.
Aquesta és en cotxe?
I tant.
Veus, per això l'ha portat, eh?
Interès personal descarat.
I tant, i tant.
Ah, doncs explica com és aquesta guia per fer-ho en cotxe.
No, res, és una guia que es titula
Los Caminos de Santiago en Cotche,
de la Naya Turing, editorial...
Pels més dropets.
Exacte, pels gent que és com jo,
que no li agrada caminar molt,
doncs, no res, té una guia
que ens oferir la possibilitat
de reseguir el camí en cotxe.
Evidentment, no anar per les senderes,
perquè si n'hi ha quatre per quatre,
potser pots anar.
Però sí, una mica, els voltants,
el que envolta els senders
de la ruta del camí de Santiago.
Carles, m'encanta que parlis
del camí de Santiago,
de Sant Jaume, en aquest cas, en cotxe,
en una època en què tothom
exalta l'exercici, l'esport salut,
hem de caminar, hem d'anar cor,
hem de fer el camí de Santiago
per la ruta de la Plata,
per la ruta de no sé on,
per Ronces Valles,
i tu d'això, no, no, jo en cotxe.
I allò, trenquen esquemes, tu, eh?
A contracorrer.
No, home, simplement,
que sàpiga la gent que no li agrada caminar,
els que els agrada caminar
ja saben quines rutes hi ha.
Sí, sí, sí, doncs aquesta.
Doncs que sàpiguen que hi ha això,
i tenen informació.
I què tal, té bona pinta,
tu que l'has mirat ja.
Sí, sí, sí, és molt completa,
planos de carreteres,
mapes de carreteres,
planos de ciutats i localitats,
monuments, obres d'art que es poden visitar,
llocs d'interès,
que és molt pràctic.
Una guia.
Una guia pràctica i amb il·lustracions.
Molt bé.
Molt bé, està molt bé.
Quina és la següent?
La següent...
Riu, a veure què és el que ha portat.
La següent és una mica,
se titula, és del Rafael Lema,
es diu El Camino Secreto de Santiago,
La Ruta Pagana de los Muertos,
o sigui que...
És una mica esotèrica.
Sí, sí, sí,
aquest no és ben bona guia turística,
allò...
A uso...
És un complement per la guia de camions,
com si diguéssim, no?
Exacte, exacte,
seria anar una mica més enllà,
i simplement és una guia de santuaris
de diferents pobles de l'antiquetat,
dels pobles que poblaven Galícia
des de fa 3.000 anys cap aquí.
O sigui, el que és a la costa de Mort a Galícia
i on es rendia culte al misteri de la mort
i la ressurrecció del sol.
Per tant, se'n va més enllà de la cosa
més de tradició catòlica
i entra en el món aquest més ancestral
de la màgia, de les bruixes.
Molt curiosa.
Sí, sí, és curiós, és un complement.
Fins i tot si no viatgem,
si no fem el camí de Sant Jaume,
com a lectura d'estiu,
també pot ser...
Aquest llibre, sí, és molt...
Potser original.
És molt amè, a més,
que no es fa pesat.
Molt bé.
Molt bé.
Després també tenim, evidentment,
el que són rutes d'excursionisme,
i el típic que està de moda ara,
que és l'ecoturisme,
el turisme ecològic.
També hem comprat alguna guia interessant,
per exemple,
de l'Ernest Costa,
a peu per la primavera i l'estiu,
ara que és l'època,
26 passejades i excursions
per als països catalans.
Són molt bones, aquestes guies.
Sí, sí, n'hi ha dos.
N'hem comprat dos, així,
les més noves.
Són molt fidels
i molt fàcil de resseguir
el que et marquen als mapes.
L'altre és a peu
per les carenes atlàntiques de l'Aran,
són les dues de l'Estil,
de l'editorial Arola,
i això, de fet,
són articles que sortien
al periódico i al Avui,
on hi ha informacions detallades
de cada ruta.
Ja tens un plano
amb la ruta a seguir,
tens fotografies,
i el mapa topogràfic,
tot marcat.
Són molt fàcils
i no cal ser un expert
per utilitzar-les.
Són per a tots els públics,
podríem dir.
Exacte, exacte.
Més.
Aquestes a tu no et convenen,
que són de fer excursions i caminar.
No, la deixo pels altres.
Pels que vulguis.
És generós, tot us regalves.
L'altre és de l'Alfonso Polvorinos,
Rutes d'Ecoturismo por España.
és una guia molt interessant
per visitar llocs on poder descobrir
la natura al país.
Des de la flora,
la fauna,
la geologia,
els paisatges,
els ecosistemes.
Està feta en tres blocs.
El primer bloc seria
per observar la fauna,
migració d'aus,
avistament d'orques,
etcètera,
etcètera.
L'altra part seria
llocs per observar la flora,
per exemple,
la Vall d'Ordesa,
Òscar.
I finalment,
llocs on la importància
és la geologia.
La costa d'Ironseuri i Astúries,
la ciutat encantada de Conca,
etcètera,
etcètera.
No, no,
per a aquells que no vulguin
marxar molts quilòmetres lluny,
doncs està forçament bé.
Sí, sí, sí,
no, està bé,
està molt bé.
A més,
que hi ha molta informació.
Una altra,
de Vicent Pellicer,
el massís del port,
El plaer de l'aventura.
Excursions a peu
pel Baix Maestrat,
el Montsià,
el Baix Ebre,
la Terra Alta i la Materranya.
Evidentment,
faig propaganda del meu terreno.
Home,
i és que no m'estranya
que facis propaganda del teu terreno,
perquè mira que és maco,
aquesta zona és increïble.
I tant, i tant, i tant.
Hi ha moltes guies editades
i totes molt ben estructurades.
I aquesta tal com la planteja,
de qui dius què és
i qui l'edica?
És de la Cosetània Edicions.
Ah, Cosetània,
també,
però conegudes com les d'Arola
i molt pràctiques.
la curiositat que té
és que ens dona una guia
que és de fuig dels senders típics.
T'invita a descobrir
per tu mateix llocs,
però no per els senders,
sinó per altres llocs.
Ara et posaré en un compromís.
Ja sé que no ets caminador,
però ja que ets de la terra,
digue'ns un lloc xulo
per anar-hi un cap de setmana.
Xulo? Mira,
visita el Parrissal,
la Materranya,
dalt de Beseit.
Ai, això sí que és...
Xulíssim.
I després,
a la zona més al sur dels ports
hi ha el Faig Pare,
el Pi Gros.
I què és això?
El Pi Gros és un pi
que té dos metres de diàmetre,
és espectacular.
Perquè els ports són tan grans, no?
Exacte,
hi ha molta cosa.
Però aquest és un racó
que està en molt poca distància
tens el Faig Pare,
que és un faig molt gran també,
i el Pi Gros.
Són arbres d'aquests mil·lenaris.
Són mil·lenaris
i estan dins del que són
arbres monumentals de Catalunya.
De Catalunya no,
o d'Espanya.
I, bueno,
és bonic de visitar
perquè, a més,
l'indret és molt xulo.
Ai, el Materranya,
és fantastíc.
Segur que surten aquesta guia,
aquests llops que has dit tu,
no hi ha dubte.
Ja me l'he mirat, i sí.
Ja veig que una miqueta
sí que camines
quan es tracta de caminar per casa.
Sí, sí, bueno,
perquè ho tinc a prop de casa
i, bueno...
I dius, calla,
com a mínim faré
una miqueta de passejada, no?
Una miqueta sí.
Perquè si després
em pregunten a la ràdio
on puc anar.
Exacte.
Molt bé, Carles,
què més hi ha?
Què més?
Un altre interessant,
és un que es diu
Turismo Activo por España,
porque viajar es también
emoción y deporte.
No és res més
que una guia
de turisme d'aventura,
evidentment,
sobre els esports
lligats a la natura.
Clar.
I el curiós
és que parla
o t'analisa
tots aquests tipus
de turisme,
el rafting,
rutes a cavall,
barranquisme,
senderisme,
parapent,
globus,
etcètera, etcètera,
descriu aquestes modalitats
i, a més a més,
dona un llistat exhaustiu
de les empreses
que promouen
aquests esports.
Ah, molt bé,
vull dir,
amb adreces,
telèfons,
planes web,
tot ja,
per muntar-te
tot el que és
el peripla d'aventura
quan anaves de sortir.
Exacte.
Molt bé.
Sí, perquè avui dia
amb internet sí que pots accedir-hi
però si aquí ja parteixes
amb tot el recull fet
només es clica l'adreça
que necessitis.
Clar, a més,
és nou,
és un directori actualitzat
i tot el que hi ha
és informació pràctica
i d'última...
Clar, com que avui dia
ens movem tant
doncs hi ha moltes guies
de tota mena.
Encara n'has portat més.
Sí, sí, sí,
tinc diverses coses més.
Ja et veig,
doncs vinga,
podem anar parlant.
Sí, mira,
una de curiosa
que no és ben bé guia
però, bueno,
també m'agrada
parlar d'aquesta.
Una que es diu
Les Rutes del Vi
Isaac Fernández
i és una guia
que vol ser un instrument
per descobrir tots els cellers
de les denominacions
d'origen catalanes.
Evidentment,
és el primer volum
d'una col·lecció
i és curiosa
perquè a part de descobrir
quins cellers hi ha
doncs descobreixes pobles,
descobreixes viles,
paisatges,
patrimonis...
És una manera
molt curiosa
de trepitjar el territori,
no?
Exacte, exacte.
Amb moderació, esclar,
però...
Clar, l'únic que s'ha de fer
és pensar que
qui porta el cotxe
que s'abstingui
de tastar els vins.
O vas caminant també
i així vas païnt, eh?
Pel camí, Carles,
és una altra alternativa.
És una altra alternativa.
I aquesta dius
què és de...?
De l'Isaac Fernández,
Les Rutes del Vi
i de l'editorial
Geoestel.
Doncs té bona cara també
aquesta vida.
Sí, sí, sí, sí, està molt bé.
A més, que donen informació
molt vàlida.
Un altre interessant,
interessant des del punt de vista
que el títol xoca una mica,
que serien
41 rutes
per descobrir Catalunya
des de l'AVE.
Sí que és xocant.
No encima de l'AVE,
sinó des de l'AVE.
Des de l'AVE.
Dius, home,
descobrir rutes a l'AVE?
Dius,
i Catalunya, clar,
jo ara intento
dibuixar mentalment.
L'AVE, clar,
és que no, para.
Explica'm-ho, Carles,
no m'en surto.
Seria complicat.
Digues que sóc justeta
però no m'acabo de...
Jo també m'ho vaig imaginar
i dic des de dalt.
Segur que té la seva explicació.
Jo després quan vaig mirar
dic, ah, és evident.
Ah, perquè és això
que et dius.
Te fas la imatge
i dius, des de dalt de l'AVE
com puc veure Catalunya?
Si va molt ràpid.
Va molt ràpid
i a més a més
les estacions
allò se'n fa vescomptades.
No em matura cada poblet,
per això és l'AVE.
És que tot és de calaix.
Exacte, no res.
Simplement pren com a referència
de les estacions de l'AVE
la guia aquesta
i a partir d'aquí
té muntanes rutes,
persones.
Pilladet, eh?
Lleida Pirineus.
Pilladet, eh, Carles?
Pilladet.
És allò de dir,
aprofito
tot el traçat
de la via fèrrea
i no cal que...
I perdó amb el senyor
auto de la guia
però jo trobo una mica
pilladet això, eh?
Sí, sí, sí.
De dir, mira,
els de dit ja m'han fet
la feina de traçar
el recorregut
i aquí agafo els poblets
però em va passant.
Bé, bé, segur...
Podria ser molt interessant, eh?
És interessant.
És molt senzilleta, eh?
Per això la guia.
Ho he dit a la revista Viajar,
vull dir,
és una cosa molt senzilleta
però, bueno,
parla de la zona
del Camp de Tarragona
que és on de l'estació.
Mira, Perefort,
la Secuita.
No, parla més de Tarragona,
de Reus,
una mica, doncs,
Santes Creus,
dels llocs turístics típics.
Clar, clar,
per on passar la...
Em fa gràcia.
Però, bueno,
era curiosa.
Finalment,
volia parlar d'un
que no és una guia,
aquesta sí que no és guia,
però, bueno,
sí que es pot considerar
una guia,
no és turística,
però jo em penso
que els amants
de la recerca de bolets
seran agraïts.
No és l'època,
però...
Bueno, tot depèn.
Bueno, no és l'època,
tot depèn d'on vagis, no?
Tot depèn.
Es diu
El secret més ben guardat,
de Marc Estevez
i Robert Gross,
perdó, Robert Hoss.
Són dos boletaires,
bueno,
i han fet una guia
on es mostren una mica
els millors boscos
i racons
per trobar bolets
a Catalunya.
Ui, aquest tindrà un èxit.
Jo no sé
si hauran dit
el secret dels seus llocs,
no ho crec.
Home,
hauran posat alguns llocs
que en principi
pots trobar
però ells tenen
el seu racó amagat.
Exacte.
Home,
és que a més
això és legítim
en un boletaire.
Té dret a fer-ho,
no?
Sí, sí, sí.
De callar-se
allò quan troba
els millors bolets
i tant.
Exacte.
No res,
a veure,
hi ha explicacions detallades
dels llocs aquests,
fotografies,
bolets freqüents,
els millors mesos
de l'any
per trobar-los
i, bueno,
i diuen
que fins i tot
secrets
de cada zona.
En fi,
és una incògnita
estant a la disposició
dels usuaris
de la biblioteca pública
i penso
que encara tens més.
Bueno,
volia simplement,
l'únic que he fet
és també,
volia citar
algun documental
per si algú...
Ah, clar,
en el que és
la sala d'audiovisuals,
no?
Bueno, sí, exacte.
O ho teniu també...
Sí, sí, no, no,
està a l'apartat
de guies turístiques també.
Molt bé,
i són documentals
de viatges.
Exacte.
Per si algú
o no pot marxar
o li fa pèrres
a marxar de vacances,
sempre se'l pot posar
a la tele
i imaginar-se'l.
Et veig una mica
aquest perfil.
4D duedes nous,
4D duedes,
4 col·leccions,
estan bé.
Una és la ruta
Via de la Plata,
que és una sèrie documental
que es feia
a Televisió Espanyola,
que és aquesta via natural
que recorre Espanya
de nord a sud,
i parla una mica
de la història,
els municipis que hi ha
i tot això.
Molt bé.
Una altra
que és Vies Verdes,
que també és un programa
de televisió
que es deia
Vive la via,
i es fa un recorregut
pels antics traçats
ferroviaris
d'arreu d'Espanya.
Veus?
Aquest té més sentit
que la veia.
Exacte.
que li ve la via.
Aquest dia és en bicicleta.
Aquest dia és una altra cosa.
Entre les Vies a l'Ave.
L'has de tampillat.
Les Vies Verdes
que ara tenen
tant d'èxit,
entre la gent
que surt en BTT
o que li agrada caminar,
i encara tens
una tercera col·leccions.
Una última
que a mi em va agradar molt,
m'he mirat
algun documental
i estan molt bé,
es diu
Rutes per a viatges intrèpids.
Són 4 DVDs,
una sèrie documentals
sobre viatges.
Durant 6 mesos
un grup d'expedicionaris
catalans recorren
l'Àfrica occidental
Finafasso, Gana, Togo.
Són bonics, eh?
Aquests documentals.
Sí, sí, sí.
Estan molt ben fets.
Aquells que no tenen
TLS de Pagos
ni el National Geographic
i tal
tenen aquesta opció
a la biblioteca pública
d'aprendre
en préstec
doncs aquests DVDs.
Recordem l'horari
perquè fins i tot
els que som usuaris habituals
a vegades fem cap a la tarda
i no pensem
que a la tarda
teniu tancat,
lògicament.
Bé, el públic.
Exacte.
Tancat el públic
i treballar.
Som molt treballadors, eh?
Sempre hi ha algú treballant.
No, però a partir d'avui
hem ampliat una mica
l'horari de tarda.
Ah, sí?
Sí.
Fins ara
obríem només dijous a la tarda
de les 5 a les 8.
A partir d'avui
sàpigueu que
per exemple aquest dilluns
Tenim obert
o sigui que no tanquem a migdia
des de les 9 del matí
fins a les 8 de la tarda.
Dilluns i dijous.
Dilluns i dijous.
Sense tancar el migdia.
Sense tancar el migdia.
Home, doncs Déu n'hi donar.
Algo hem guanyat.
Sí, sí, els usuaris segur que sí
que hem guanyat
però vaja, també és raonable.
Tancat, com a mínim.
El dissabte és de moment tancat, sí.
El dissabte, doncs,
podeu fer una mica de festa
perquè bona part del personal
com a tot arreu
també estan de vacances.
I recordem quants exemplars
es poden endur
perquè d'aquestes guies
poden endur-se fins a 6.
Sí, sí, podeu agafar 6 llibres
durant 15 dies
amb dret a 15 dies de pròrroga
i després podeu agafar
3 pel·lícules,
3 CD's de música
i 4 revistes
per un període d'una setmana
sense pròrroga, això.
No redons el carret de la compra,
perquè sortim carregadets.
Sí, sí, s'ha d'anar uns cistellets
per veure si algú s'ha de moure
de dalt a baix
que pugui fer-ho amb facilitat
per la biblioteca.
Molt bé, Carles Calduc,
moltíssimes gràcies
per fer-nos de guia
en aquest cas
de la Biblioteca Pública de Tarragona,
recordar-nos
i sobretot dir-nos
que a partir d'avui també
restarà oberta la biblioteca
fins a les 8 del vespre,
exactament igual que els dijous,
la resta de la setmana tancat
fins a les 3 de la tarda.
Fins a les 3 de la tarda.
Gràcies novament i bon estiu.
Gràcies a Patros,
bon estiu a tothom
i a part d'això
es pot agafar sempre
algun llibre
encara que estiguem de vacances
per poder disfrutar.
Clar que sí,
això és imprescindible,
ho hem de posar a la maleta.
I tant, i tant.
Gràcies Carles.
Gràcies a Patros.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.