Sintonia de tertúlia.
Temps per comentar alguns aspectes de l'actualitat
que ens deixa aquest dimecres.
Avui amb quatre convidats, de moment en tenim tres,
esperem que arribi la quarta convidada.
Tenim avui convidats vinculats a partits polítics.
Avui ens acompanya Carles Castillo,
regidor del grup municipal socialista de l'Ajuntament,
responsable de mobilitat i seguretat.
Carles, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Maribel Rubio,
també regidora de l'Ajuntament,
en aquest cas del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia, Maribel.
Bon dia.
Temim Pau Ricomà, secretari d'Organització a nivell local
d'Esquerra Republicana de Catalunya, aquí a Tarragona.
Pau, també bon dia.
Bon dia.
I esperem que arribi la quarta convidada,
que no hagi tingut cap problema d'última hora.
De fet, ara la veiem que arriba.
Podrem saludar Arga Sentís,
portaveu del partit d'Iniciativa per Catalunya
vers aquí a Tarragona.
L'Arga li deixarem que digui bon dia.
Bon dia.
I que descansi.
Doncs amb l'Arga Sentís i amb la Maribel,
amb el Carles i amb el Pau Ricomà
podrem comentar l'actualitat del dia.
Si els sembla, podem començar d'aspectes relacionats amb l'aigua,
perquè el tema de l'aigua, de la venda d'aigua a Barcelona,
del transbassament de declaracions que fan responsables polítics
del Govern de la Generalitat i de l'Ajuntament...
En fi, aquests dies, tothom qui més qui menys en parla.
Sabem que el Consell de Medi Ambient, Francesc Baltasar,
vindrà divendres aquí a Tarragona
per parlar precisament de la possible venda d'aigua,
per parlar amb els responsables de l'Ajuntament.
Ahir l'alcalde posava una sèrie de condicions a aquest tema.
Deia que s'havia de garantir el subministrament d'aigua de boca a la ciutat
i també el subministrament industrial,
que no hi hagi una salinització dels pous
i que no hi hagi en cap cas cap transbassament d'aigua procedent de l'Ebre.
En fi, com dèiem, l'aigua és motiu de comentari,
de controvésia, de polèmica, de polèmica territorial.
Què els sembla?
S'ha de vendre aigua? No s'ha de vendre aigua?
S'ha de donar aigua a Barcelona, a l'àrea metropolitana,
en cas de sequera, com la que estem patint?
Qui comença? Maribel?
Convergència Unió s'ha manifestat clarament en contra.
Claríssimament.
Nosaltres en pensem que no s'ha de vendre aigua a Barcelona.
I d'entrada perquè amb les dades que nosaltres tenim
i amb les converses que hem anat tenint
en diferents moviments,
sí que hem observat que els pous,
tot i que no ha començat encara l'època de rec,
ni ha començat l'època de la calor,
en la que tothom, vulguis o no, consumeix més aigua,
ja estan en un percentatge més baix, els pous.
Per tant, clar, si nosaltres actualment
tenim ja les nostres reserves en condicions
amb percentatge més baix,
què passarà si en un moment donat nosaltres,
doncs, pel que sigui, no podem consumir més aigua de l'Ebre,
pel que sigui, per possibles contaminacions de l'aigua,
si nosaltres volem aprofitar la nostra aigua,
perquè en tenim,
o perquè pel nostre consum dels pous,
doncs, en podem treure,
deixem de comprar-ne l'aigua a l'Ebre,
consumim una miqueta més d'aigua dels nostres pous
i mirem que el rebut que nosaltres paguem cada mes
sigui una cosa més econòmica.
Molt bé, més posicions, més opinions.
Va, qui parla? Carles o Pau?
Bé, no, a veure, aquest tema de l'aigua
és un tema que es tracta, jo diria'ns,
en certa frivolitat.
És un tema que és importantíssim,
perquè és un tema que afecta les persones,
les persones d'aquest país,
i a mi em sembla que aquí,
ja per part de Convergència,
és una certa torna del tema de la part hidrològica nacional,
que les situacions són molt diferents.
Una cosa és abastir d'aigua a la ciutat,
de Barcelona, en aquest cas,
de manera molt puntual
i per unes necessitats molt, molt, molt concretes,
amb una sèrie de condicionants i de garanties,
i altra cosa és que s'ha de pretendre fer aquest moment
i va ser donar, vist i plau,
tota una pèrdua de recursos naturals del país
a favor d'uns moviments espopulatius
a la regió de Llevant,
dues dimensions extraordinàries.
Allò no tenia retorn,
era una situació que podia anar degenerant,
i això, a canvi, és fer front
a una situació molt concreta,
amb data de caducitat,
amb una sèrie de garanties.
Jo crec que amb això no es pot jugar
i no es pot fer un discurs a Barcelona
i un discurs a Tarragona,
s'ha de ser coherent.
L'he sentit que la part d'esquerra
són molt coherents
i pensem que, igual que la resta
de govern municipal,
que és una situació que s'ha d'afrontar
amb realisme i solidaritat.
Arga?
Sí, a veure, el que és evident
és que Tarragona no és excedent
en matèria d'aigua.
Tarragona s'hi ha recuperat els aquífers
perquè està gastant aigua de l'Ebre,
i en aquest sentit l'aigua no ens en sobra.
En tot cas, si ens en sobrés
si recuperéssim els aquífers,
el que seria lògic és que deixéssim
de dependre de l'Ebre,
de l'aigua de l'Ebre.
De tota manera,
el que s'està plantejant,
suposo que és una situació excepcional,
cedir recursos per aigua de boca
per a una població que la necessita.
I això sí que és excepcional
i és per solventar un problema
molt concret i molt imminent,
jo em sembla que és molt difícil negar-s'hi.
L'aigua, si es necessita,
s'ha de cedir.
S'ha de cedir, eh?
Perquè a mi el que em molesta d'aquest tema
és quan comencem a parlar de l'aigua
com a mercaderia,
comprar, vendre aigua,
tot aquest tipus de coses.
L'aigua és un recurs bàsic,
tenir aigua és un dret.
Quan comencen a entrar aquí empreses
i comencem a parlar de vendre i comprar aigua,
ja la cosa m'esgarrifa bastant.
Carles?
Bé, jo estic bastant d'acord
amb el que ha dit el Pau, en general.
Jo crec que Convergència actua aquí
amb un cert sentiment de culpa
i ho dic amb tot el carinyo del món.
Jo crec que, bé,
se senten culpables del recolzament
que van donar en el seu moment
al Pla Hidrològic Nacional
i pretenen comparar una cosa amb l'altra
quan és absolutament incomparable
les obres faraòniques
que es preveien al Pla Hidrològic Nacional
amb el que s'està plantejant ara,
que és una qüestió absolutament puntual,
absolutament excepcional.
Deia la representant de Convergència i Unió,
parlava, jo crec, de premisses falses
i una mica de política ficció.
Si realment, si veritablement
els aquífers no estan en condicions
i no hi ha suficient aigua
com per portar-la a Barcelona,
naturalment nosaltres hem posat unes condicions
i és la que vigilarà
que aquestes condicions s'acompleixin.
Si aquestes condicions no es donen
i la situació és la que diu
la representant de Convergència i Unió,
jo crec que simplement no es donarà l'aigua a Barcelona
i ja està i no hi haurà més problema.
Si es donen les condicions tècniques necessàries
i si s'ha de garantir l'aigua de boca
i s'ha de garantir aquesta qüestió puntual a Barcelona,
jo crec que no hem d'entrar
en una baralla política territorial,
sinó que hem de ser solidaris,
exactament igual que nosaltres exigirem
en qualsevol altre moment amb altres temes.
Exactament igual.
De totes manes, tothom en parla molt de qüestions puntuals,
de situacions extraordinàries,
però segurament l'aigua pot ser en el futur
un bé cada cop més escàs
i per tant, no sé si aquestes situacions puntuals
podran ser malauradament més continuades.
I en aquest sentit, aquesta polèmica territorial,
l'aigua és nostra, l'aigua es vent, es compra,
s'han creat fins i tot entitats o plataformes
aquí a Tarragona, l'aigua no ens la prendran,
és el títol d'una d'elles,
motivada i impulsada per diferents entitats veïnals.
Creu en tot això que derivarà
o pot derivar aquí en un conflicte territorial,
en un conflicte dialèctic, però territorial,
entre territoris, entre comarques,
entre regions a Catalunya?
Espero que no, perquè seria una cosa bastant absurda.
Però si aquesta situació puntual de la que parlem tant
es converteix en una situació cada cop més greu,
més continuada?
És que no hauria de ser.
Perdoneu, ara s'està parlant d'una situació puntual
i que ningú ens garantitja que això continuï així,
perquè si realment les canalitzacions se connecten,
nosaltres no tenim cap garantia
que això sigui una sessió puntual ara
o que sigui una sessió continuada.
Per tant, jo...
Perdona, esteu parlant del pla hidrològic.
Tenim un problema ara a Tarragona.
Ens en oblidem del que es va fer en el seu moment
i anem a buscar el bé de Tarragona,
el bé de la gent de Tarragona
que no volen tindre una altra vegada
aigua salada a les aixetes.
Però és que no és cert, això.
Aleshores...
És que és mentida, clarament.
El que és mentida?
Que tindran aigua salada.
És que això és mentida.
És que això és política ficció, absolutament.
És que la realitat...
Suposo que vosaltres ho sabeu
perquè els tècnics de l'ACA us ho hauran dit.
Clar, i perquè s'han posat unes condicions
que si no s'acompleixen, repeteixo,
no es donarà l'aigua.
Si s'acompleixen les condicions tècniques,
es donarà l'aigua.
Així és que és molt fàcil.
Jo crec que totes les xifres
de les que s'està parlant,
cada vegada que parlem de xifres,
parlem de diferents xifres
i cada vegada s'intenta disfressar
d'una manera diferent.
Ja, però escolta'm,
aquí hi ha uns organismes oficials
i jo suposo que tu no posaràs en dubte
uns organismes oficials com és l'ACA.
Suposo que no la posaré en dubte.
El que jo no poso en dubte
és la paraula de les persones
que constantment, cada dia,
vigilen els seus pous,
veuen les seves bases
i veuen que tenen unes terres
que no poden ni tan sols regar,
que cada dia estan més seques
i que nosaltres també tenim problemes
i que la sequera existeix a tot arreu,
no tan sols a Barcelona.
Jo veig poc rigor en aquests comentaris, sincerament.
Em sembla que estem barrejant coses.
Estem aprofitant per fer política
en coses que realment
haurien de funcionar d'una altra manera.
Que necessitem un nou model
de gestió de l'aigua és veritat,
però aquest nou model
jo crec que s'està començant a implantar,
però porta temps.
Mentre s'implanta aquest nou model,
que és complicat,
que és ambiciós
i que ha de tenir molt en compte els recursos
per saber què és el que es pot fer,
es poden produir situacions excepcionals
per la sequera
o perquè el model aquest encara no està implantat
i encara trigarà a poder estar implantat
i funcionar correctament
i aquestes situacions excepcionals
segurament necessiten mesures excepcionals.
si són puntuals i són excepcionals
jo no veig que ens hi puguem negar.
Però és que no ens ho garantitza això.
És que ho hem de garantitzar en altres,
els ciutadans.
Hem de fer que això sigui així
i ho hem de fer impulsant aquest tipus de polítiques
i fent que les administracions
desenvolupin aquest tipus de polítiques.
El que no podem fer és jugar amb un bé
que ha de ser un bé per tothom,
tothom hi té dret a l'aigua.
Tu has dit no podem jugar amb aquest bé.
Però és que vosaltres, perdona,
jo no vull fer aquestes coses
perquè no m'agrada fer aquestes coses
però que ho digueu vosaltres,
la veritat també és que m'esvera
i no vull jugar a això de veritat.
No vull jugar a fer confrontació.
Sempre diré el que sigui millor per la gent.
Està parlant del Roine, sisplau.
A veure, el Pau.
La gent del Roine volen vendre l'aigua?
La gent del Roine volen vendre l'aigua?
Tu has parlat amb la gent del Roine?
Home, jo he passat allà les vacances de Setmana Santa, eh?
La gent del Roine no vol vendre l'aigua.
Les seves administracions sembla ser que sí?
Les administracions potser sí, no ho sé.
Això són a vosaltres d'administracions
que no fan cas a la gent.
Però en tot cas, el que està molt clar
és que les garanties que tu em parlaves
estan en aquest contracte de cessió.
Llavors, no hi ha cap problema.
Qui ho garantitza?
Quan hi ha el mateix contracte de cessió, ho garantitza.
Hi ha els mínims que no sobrepassaran.
Llavors, jo crec que estem aquí fent demagogia
d'un tema que és molt seriós.
Jo els preguntaria a Convergència
si el discurs que fan a Barcelona
és el mateix que estan fent aquí a Tarragona,
per ser coherents.
Alguna cosa més sobre l'aigua?
Ho deixem aquí.
Parlem d'altres temes.
Ahir començava la preinscripció escolar.
Ha començat el període de preinscripció escolar.
Els hi proposo no parlar d'això,
sinó d'una qüestió relacionada amb ensenyament,
perquè ahir el regidor d'ensenyament de l'Ajuntament,
Joan Saneuges,
anunciava en aquest programa
que el maig començarà la prova pilot,
la prova experimental,
per implantar el bus escolar gratuït.
Una experiència que mantindran
durant aquests dos mesos de final de curs,
perquè la voluntat seria poder-ho implantar
d'alguna manera definitiva
a partir del curs vinent.
S'hi podran acollir els alumnes de primària,
es calcula que hi ha prop de 9.000 alumnes
a la ciutat de Tarragona
i es calcula que al voltant només d'un 20%
podrien estar interessats
en beneficiar-se del bus gratuït.
He dit un només,
no sé si és correcte,
en fi, és la meva opinió,
potser només un 20%
es podrien acollir a aquesta mesura.
És complicada de gestionar,
ens va explicar el regidor,
perquè, en fi,
s'ha de tenir en compte moltes coses.
A més, avui, Carles Castigo
ens acompanya a la tertúlia,
és el president de l'empresa de transports.
Això m'imagino que també afecta
a un tema de gestió pròpia
dels autobussos municipals.
En qualsevol cas,
cal si sembla començar aquesta experiència
aquí a un parell de mesos,
abans que acabi el curs.
És positiu,
això d'implantar la gratuïtat
per a la gent jove?
Bé, jo no només penso que és positiu,
sinó que és, bàsicament,
el compliment d'una promesa
i d'un acord electoral.
Per tant, simplement,
jo crec que nosaltres
complim el que diem,
ho vam dir i ara ho complim.
Jo crec que serà molt bo
en dos sentits.
Primer, facilitarà una mica
a determinades famílies
que puguin anar de manera gratuïta
als nens als col·legi
i, en segon lloc,
i jo crec que potser fins i tot
quasi que més important,
promourem i començarem a promoure
aquest ús del transport públic
entre la gent més jove,
que jo crec que això és
adobar els futurs usuaris
del transport públic.
Vinga, què més?
Arga.
A mi em sembla bé.
Ara, que penso que la manera natural
d'anar al col·le és caminant,
que el col·le l'has de tenir al barri.
Home, però això sí que pots, no?
Estic d'acord, estic d'acord.
Estic d'acord.
Així que vols dir que ens estalviaríem
unes targetes pels...
No, no, no, no.
No per estalviar-te,
sinó perquè em sembla
que és el més normal
que puguis anar al col·le caminant
perquè el tens prop de casa
i puguis anar amb els altres nens
que van amb tu al col·le,
fins i tot, jo què sé,
el tens més a prop,
pots tornar a casa tranquil·lament,
no sé, sembla més lògic.
Maribel.
Home, a veure,
lògicament el que diu l'Arga és així,
però n'hi ha, per desgràcia,
molts nens que no tenen l'escola
al costat de casa,
degut als problemes de matriculació
a les escoles,
com tots coneixem, no?
Aleshores,
és una promesa electoral
del senyor Ballesteros,
perfecte que la compleixi,
i si és un bé per la ciutat,
millor que millor.
De moment dius tu un 20%,
suposo que...
És el càlcul que fa l'Ajuntament.
A poc a poc la gent
s'anirà afegint
i que ho posin en marxa al maig,
prova pilot,
i al setembre sortiran reforçats.
M'ha semblat molt bé
tindent-ho l'ístiu per estudiar
quines són les possibles mancances
del servei
o com ho han d'organitzar.
Pau?
No, és cert, és cert,
que més és una contribució
a millorar la mobilitat de la ciutat.
Tots veiem que a les 3 de migdia...
Però, perdona, Pau,
això tu creus que acabarem
amb els pares
portant els nens al col·legi en cotxe?
I amb aquests estacionaments irregulars
que es produeixen cada dia
a les 5 de la tarda,
a les 3,
a les 12 del migdia, a les 9...
Suposo que això seria un ideal,
però a vegades a la vida no són ideals.
Precisament es posa en període de prova
per veure com funciona.
I, a totes a veure,
si 1.800 alumnes
d'aquesta població de 9.000
ho fan servir,
home, alguna repercussió
tindrà amb la mobilitat,
que veig que també serà bo.
Perquè, clar, l'Arga deia,
dic que l'ideal seria
que els nens anessin caminant,
però és que moltes vegades
els porten els pares en cotxe, no?
Fins a la mateixa porta del col·legi.
Sí.
I, a més, a vegades,
no és perquè el col·legi
estigui lluny de casa,
si no es fem una mica per costum.
Jo estic d'acord amb l'Arga,
jo crec que hem d'unir les dues coses.
I nosaltres també estem treballant,
però més a llarg termini,
el tema dels itineraris escolars
que funcionen en algunes poblacions,
que és, bueno,
que van acompanyant els nens
com si fossin en tropeu.
En una corda, en una corda.
Sí, sí,
amb àvis o amb àvies,
amb voluntaris,
i llavors això ajuda,
d'una banda,
a descongestionar el tema del trànsit,
i d'altra banda,
els nens també els ensenya
a tenir una mica d'autonomia personal,
perquè van anar pel carrer junts
al col·legi.
Estem treballant també això,
però això jo espero poder-ho implantar
a llarg termini.
Pobre savi,
aquest país és el que ha fet de tot.
En qualsevol cas,
insisteixo en que veurem
si la prova té alguna incidència
en el tema dels cotxes,
mal aparcats,
de qualsevol manera,
en hores punta
per deixar els nens als col·legis,
en qualsevol punt de la ciutat.
En fi, veurem com funciona aquesta experiència.
Com que això no és motiu de gaire debat,
els hi proposo,
en la segona part de la tertúlia,
parlar de política,
de política més general,
ja que avui tenim representants
de quatre partits polítics,
perquè la setmana políticament és intensa.
Després del descans de la Setmana Santa,
tenim tots els preparatius
per la Constitució del Congrés
i del Senat la setmana vinent,
per la formació del nou govern,
de possibles pactes.
Tenim la situació interna
d'Esquerra Republicana,
amb un tarragoní,
Jaume Ranyet,
que per cert ha anunciat
que presentarà la seva candidatura
a la presidència d'Esquerra.
Tenim les paraules de Carles Rovira
ahir dient
que no es presentarà precisament
a repetir com a candidat
a la presidència d'Esquerra Republicana.
Tenim la situació interna d'Esquerra,
la possible incidència o no
en el govern de la Generalitat
i els pactes a nivell general de l'Estat
del que pugui fer Zapatero
amb possibles aliances o no
amb el Partit Nacionalista,
amb Convergència i Unió i amb d'altres.
Com ho miren tot plegat?
Vinga, començo per larga.
Jo és que estic molt desconnectada
perquè encara...
Ha vingut a vacances.
Però no,
no estic assent,
no ho sé.
Jo no, no, no.
En qualsevol cas,
de possibles aliances
a nivell general de l'Estat,
a iniciativa,
com veurien l'apropament de Zapatero
a PNB i Convergència i Unió?
Home,
doncs què vols que et diguin altres?
Volíem un govern d'Esquerres
i pensem que un govern d'Esquerres
no es garanteix
amb l'apropament de Zapatero
a Convergència i Unió.
El que passa és que no és possible,
companya,
no és possible.
I és evident,
i això sí que aprofito per dir-ho,
que la llei electoral
a nosaltres ens tracta molt malament.
Què més?
Convergència i Unió, Maribel?
Ja sé que els regidors de l'Ajuntament
no teniu incidència en les negociacions,
però...
Com que no?
Ara trucarem al Zapatero,
ara mateix.
Ah, molt bé, molt bé.
El que Convergència i Unió decideixi
suposo que estarà molt ben calibrat
i, bueno,
si el senyor Zapatero
requereix la nostra ajuda
i nosaltres li donem,
doncs, perfecte.
I el fet que Convergència i Unió
estigui més a prop
o menys a prop de Zapatero
vol dir, doncs,
que les forces nacionalistes
també tenen alguna cosa a dir.
Bé, jo estic d'acord amb Larga
que la llei electoral
és bastant injusta.
Dit prèviament això,
estic absolutament d'acord
i crec que no hi haurà cap repercussió,
hi hagi els pactes que hi hagi,
cap al govern de la Generalitat de Catalunya,
sincerament.
i després una opinió personal,
un desig personal,
que jo crec que sí que m'equivocaré,
probablement.
Jo crec que el PSOE faria bé
de governar com ha fet
aquests últims quatre anys,
arribant a acords puntuals,
en temes puntuals
i governant en solitari.
Però jo crec que no serà així.
És a dir, això és el que tu faries,
però creus que no es farà.
Però jo crec que no serà així.
I creus que hi haurà un pacte estable?
Jo crec que sí.
Amb qui?
Sincerament.
Doncs probablement
amb els nacionalismes moderats.
Pau.
En quant a la composició de govern
i les teves aliances,
sembla lògic
que sempre la primera opció
dels socialistes
ha sigut triar
a PNB i a Convergència,
entre altres coses,
perquè és la opció més barata per ells.
És la que suposa
menys riscos electorals
i a més a més
la que suposa
menys contrapartides.
Bé,
en aquest sentit
suposo que d'entrar
a fer aquest tipus d'aliança.
Amb això
és el que parlàvem
de govern d'esquerres.
Sí que a nivell estatal
podem tindre
una manca de venços
a llibertats individuals
i en temes puntuals
que són temes
que el darrerament
ha estat damunt del tauler.
Podem parlar
del tema de l'avortament,
podem parlar
del tema
de la mort digna
que és un tema
que té el PSOE aparcat.
Hi hauria de coses
que possiblement
avançarien més
amb altres tipus d'influència.
Però,
les majories són majories
i suposo que les coses
aniran per aquesta manera.
Perdona,
Pau,
has parlat de manca d'abans
en temes
de drets individuals?
Manca d'abans?
Abans en quatre anys
som un dels dos o tres
països del món
que ha reconegut
els matrimonis homosexuals.
Sí, efectivament.
banca d'abans és això?
No, no, no,
tu ho digues molt clarament.
No, tu ho digues molt clarament.
Els dos primers anys
de govern
de Zapatero,
que va comptar
amb l'aliança
precisament d'Esquerra,
i va ser
els dos primers anys
de veig-nos
en aquest sentit.
Els dos següents anys
van ser els dos anys
de recomposició
de les aliances
i va ser dos anys
de realment
aturada
de sèrie de temes.
I hi ha temes
amunt a la taula
que no són
tant esticament nacionals
si no són més
ja de drets
socials individuals
que porten
cert temps aturats.
I el tema
de la nit...
El tema de l'avortament
porta
aquells quatre anys
no s'ha pogut tirar endavant.
Diré una cosa
amb el tema de l'avortament
perquè jo estic d'acord
amb vosaltres
en el fons
però crec
que la situació
de l'avortament actual
amb la legislació espanyola
no està malament tractada.
Que no està malament?
No, no, no.
El problema
no, Arga
el problema
és la interpretació
que es fa
del perill
per la mare.
Aquest és el problema.
Si tu fas
una interpretació
extensiva
i quan hi ha
un problema psicològic
per la mare
és considerar
un perill per la mare
tu pots avortar
lliurement
en aquest país.
Si tu fas
una interpretació
restrictiva
i consideres
que no és un perill
per la mare real
tenir un problema psicològic
que és la interpretació
de dretes
i conservadora
que actualment
fan alguns jutges
això ho reconec
i que la llei permet
llavors no es pot avortar.
Aquesta és la situació
però jo crec
que en una situació
normal
amb uns jutges
i un sistema judicial
modern
progressista
i propi
del segle XXI
jo crec que la legislació
espanyola
no està malament tractada
l'avortament
sincerament.
Si la llei
entenc
la llei de plaços
ho entenc
i no estic en contra.
Si la llei permet
interpretacions restrictives
i tenim una societat
que té
aquestes interpretacions
restrictives
aquesta llei
no serveix
a les dones
que han d'avortar.
A més
d'alguna manera
les dones
mai no són lliures
per decidir
què han de fer
sempre necessiten
que algú
els signi
una autorització.
Però això serà
encara que posés
la llei de plaços.
determinis, no?
Amb una llei
determinis
durant un temps
determinat
tu ets lliure
de decidir
què fas
i no necessites
que ningú et signi res
i ja està.
I no poses en perill
ni en defensió jurídica
a la dona
ni al professional
que ha de certificar
si aquella dona
pot o no pot
avortar
perquè és una decisió
lliure de la dona
i és el que passa
a altres països.
Estic d'acord
amb el fons
però això no pot
donar lloc
a frivolitats.
Quines frivolitats?
Si es plau.
És que l'avortament
no és mai
una frivolitat.
reconduïm la tertúlia
perquè ens havíem anat
a centrar.
De totes maneres
això venia
per una mica
l'aliança
del Partit Socialista
si podria ser
mirant a l'esquerra
o mirant a la dreta.
Jo és que semblava
pel que deia el Pau
que si no estàvem amb esquerra
estàvem perduts
i home
jo crec que tampoc.
El Pau m'ha semblat
sentir que dic
que Convergència
tindria una aliança
barata o alguna cosa així.
Home, és que és
que és un tradició.
Crec que l'aliança
més barata
que ha tingut el PSOE
és Esquerra Republicana.
Pues me sembla
que t'equivoques
senzillament assignat
i he dit
feu el que vulgueu.
Bé, això
tu comentes.
Molt barat
no recordo
que hagi estat
l'aliança
amb esquerra
molt barata
no la recordo.
Com a discurs
de partit
està bé
però té
molt poca
frustratia.
La prova està
amb tot el que està passant
a casa nostra.
Senyors,
un moment
reconduïm.
Parla de proves.
Reconduïm.
No parlem del passat
en tot cas.
Seria segurament
un altre debat
fer un balanç
de com ha anat
la legislatura.
Els hi plantejo
parla més
del present
i del futur.
Del tema
de les negociacions
aquests dies
es parla molt
d'un personatge
José Bono
com a president
del Congrés
dels Diputats.
Els agrada
especialment
perquè això
sembla que formi
part del primer punt
de la negociació
del govern
Zapatero
del govern
en funcions
amb els seus aliats
i per triar
el president
del Congrés
es necessita una majoria.
Has tret un tema
perquè estiguem tots d'acord?
No, no.
No ha dit
que aquest senyor
no s'ha equivocat
de partit?
Aquest senyor
no, no.
O és que realment
és que realment
hi ha un punt.
Mira, pues jo el defensaré.
La gran pregunta
és què farà
Convergència Juniors
si donarà suport
a Bono o no.
Aquest és el tema.
I què faria
la Maribel Rubio?
Jo personalment
jo no li donaria
recursament.
No el votaria?
No ens tracta
adequadament.
El Carles Castillo
per disciplina de vot
sí?
Sí, per disciplina de vot
sí.
Mira, jo he de dir
que a mi el Bono
igual que l'Ibarra
moltes vegades
a mi em treuen
de Polleguerà
amb molts comentaris
que fan.
Però sincerament
em sembla
un bon polític.
Ho dic
amb tota la sinceritat
del món.
És a dir,
li donaria suport.
I em molesta
moltes vegades
moltes de les coses
que diu
sobretot quan parla
de Catalunya.
Dit això prèviament.
Però em sembla
que és un bon polític
i a més és un polític
que connecta
especialment
amb la gent.
Amb la gent del carrer
i amb la gent normal
i corrent.
Molt breu.
Pau i Arga.
Em pensa que és un polític
que està on ha d'estar
al Partit Socialista
Aureu Espanyol
i que connecta molt bé
amb la gent
amb la gent més rànsia
del país.
Això és el que a mi em sembla.
Arga.
A mi no m'agrada el Bono
no només
per la seva actitud
respecte a Catalunya
sinó perquè
el tipus de polític
que representa
una mica populista
i amb uns discursos així
allò que dius tu
que connecta la gent
a mi no m'agrada
però és una opinió personal.
Ara, penso que donarà
molt de joc
pels programes d'humor.
I per les tertúlies, no?
És a dir,
que podrem parlar molt d'ell.
Un altre nom propi
de l'actualitat política
ja en els últims minuts.
Carot Rovira
ja anunciava
que no es presenta
com a candidat
a la reelecció
com a president
d'Esquerra Republicana
i ho remarco
perquè molta gent pot pensar
que deixa
o deixava el govern.
No entrarem tant
en la qüestió interna
d'Esquerra Republicana
sinó que els hi pregunto
si amb aquesta decisió
s'aclareix el panorama
dins del govern
o al revés
o complica
aquesta decisió
del president
actual
d'Esquerra Republicana
Carot Rovira
fins i tot
tenint en compte
que el Congrés d'Esquerra
serà el mes de juny.
Vinga, ràpid.
Diré una mica el mateix.
El Carot
és un tio
que moltes vegades
m'ha molestat
alguns comentaris
que fa.
Em sembla un bon polític
i em sembla
un exemple de dignitat
el que ha fet.
Sincerament.
I afectarà el govern o no?
Jo crec que en absolut.
Vinga, què més?
Les decisions internes
de partit
i les decisions personals
de cada un
són això,
decisions personals
i ells sabran
el que estan fent
i per què ho estan fent.
i en quant al govern
ja ho veurem
si afecta o no.
Jo crec que no afectarà
el govern.
En tot cas,
espero que no afecti
el govern
i a casa dels altres
doncs jo no m'hi fico.
A veure,
jo no sé...
haver-hi contestat
això tan breument
m'acosta.
No, no,
és que ho han fet tan breu
que ara ens sobrarà temps.
Haurem de fer un altre tema.
Perfecte, perfecte.
A veure,
jo el que vull dir
bàsicament és una cosa.
Aquesta societat
està decoment sempre
transparència als partits
i que es vegi dir...
I en aquest cas
veig el que Esquerra
és un exemple.
Esquerra està fent aquí
un debat intern
que estem tot just començant-lo
i a veure,
i realment,
potser ho diria ara
són una mica així,
però escolteu una cosa.
fer de la necessitat virtut.
No, no, no,
escolteu una cosa.
Aquí tots flipem
quan seguim
les eleccions americanes
els càlculs
i quan seguim
l'Obama i la Clinton.
Escolteu,
això sembla més
a l'Obama i a Clinton
que no passa
a les decisions
que prenen
quan un partit espanyol...
Obama i Clinton
serien Puig-Sercós-Carot
en el cas d'Esquerra.
Jo en podria haver més,
però vull dir...
Però el tema
és un tema tractat.
No,
tractat de cara a fora
i que tampoc penso
que ha de donar peu
a cap tipus de,
no ho sé,
de situació
que s'ha de donar normalitat
i penso que té aspectes bons.
És una situació normal.
D'aspectes bons.
Ara, dit això,
home, penso que
Carot fa un gest
a favor de la unitat del partit
que penso que és un gest bo
i també penso
que, no sé,
tothom que es pugui presentar
es pot presentar
aquí que en cas
ja no hi ha una persona
de terreny
que es presentarà
i potser n'hi hagi més,
no ho sabem.
El cas és que
qui vulgui participar
benvingut,
és un debat obert
que suposo que acabarà
amb un reforçament
del partit.
I creuen que seria
viable
que fos candidat
a la presidència
de la Generalitat
encara que ja no es presenti
a líder d'un partit.
És a dir,
un líder d'un partit
ha de ser
el candidat
a la presidència
de la Generalitat?
No.
Jo penso que
com deia
Jordi Pujol
això ara no toca.
Vull dir, sincerament,
a mi ara
no em preocupa.
A mi el que em preocupa
és que el partit
surti repulsat d'això.
Després
tindrem dos anys més
per saber què es fa,
no ho sé.
A més,
també als demès
ja ens estaria bé
que es presentés
com a candidat
de la Generalitat.
Sí?
Per què?
Home,
perquè entenem
que
ha cremat una etapa,
segurament.
És una persona
que desperta
els dos d'això.
Passions.
Passions
i això,
aquestes coses.
I ha sortit molt
públicament
a defensar
els seus ideals
i això
ha pogut perfectament
cremar-lo
com a persona
i com a política.
Carles,
el líder del partit
ha d'encapçalar
la candidatura?
No,
jo crec que no té per què.
Jo crec que no té per què.
Però la convivència
entre una cosa i altra
és complicada,
també ho dic.
No,
el que passa
és que
no estem
prou acostumats
a portar
aquestes situacions.
Sí,
tots els partits
són així
o gairebé
tots funcionen així,
no?
Sí,
sí,
sí.
En fi,
queden uns quants dies
de negociacions
a nivell
de Govern Central
i setmanes
en el cas
d'Esquerra Republicana
així que temps
tindrem
d'anar-lo comentant
en el temps
de la tertúlia.
Avui hem parlat
una mica de tot,
una mica
de l'aigua,
una mica
del bus escolar gratuït
i bastant també
de política
en general,
no tan local,
però això sí,
amb quatre representants
de forces polítiques
aquí a la ciutat de Tarragona.
Carles Castillo,
Maribel Rubio,
Arga Santís,
Pau Rigoma,
gràcies a tots quatre
per convertir amb nosaltres
la tertúlia.
Per cert,
ha trucat un oient indignat
pel tema de l'incivisme
dels cotxes
que parquen malament
a l'hora de les escoles,
és a dir,
que sàpiguen que
hi ha molta gent
emprenyada amb el tema.
Amb aquest apunt
acabem la tertúlia.
Gràcies i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.