...de pequeños detalles, grandes regalos.
Venga a ver nuestra exposición de más de 800 metros cuadrados en Tarragona
y cambie la habitación, el dormitorio, el comedor, toda la casa a un precio sin competencia.
Lo tenemos todo en tresillos, sofás cama, butacas, piel, rinconeras, colchones
y todo con una financiación sin intereses y a su medida.
Tot tresillos, tot moplas.
Le esperamos en la calle Vidal y Barraquem, delante de Par Santral Eroski.
Tot tresillos, tot moplas.
La experiencia nos hace grandes.
¿Qué es buscar?
Para Lexus, buscar es superarse, desear lo extraordinario, aspirar siempre a lo mejor.
Lexus busca para estar a la vanguardia y crear automóviles tecnológicamente avanzados.
Lexus llega donde nadie había llegado antes, alcanzando una experiencia única de conducción.
Lexus, la búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona, Autovía Tarragona Reus, calle Carabia número 11, Tarragona.
Saps on trobar la millor moda amb vestits d'home? A Sasteria Pizarro.
Aquí trobaràs la nova col·lecció de tardor i hivern amb vestits, americanes, pantalons, camises...
Vestits a partir de 180 euros.
Som especialistes en mides grans.
Tenim vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80, pantalons des de la 36 fins la 80 i camises fins la 54.
Portem més de 35 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Ah, i amb la compra d'un vestit regalem camisa, corbata, mitjons i el cinturó.
Sasteria Pizarro, carrer Mallorca número 1, cantonada amb la plaça Ponent.
Telèfon 977-21-3617. Tarragona. Som professionals.
El matí de Tarragona Ràdio.
Saludem, doncs, Ferran Aguilar. Molt bon dia, Ferran.
Hola, molt bon dia.
Tenim pel davant un altre itinerari d'aquests magnífics que ens ofereix l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona.
recordem que són unes guies molt ben editades, molt pràctiques, per portar la motxilla,
que es poden trobar perfectament als punts d'informació turística,
al preu més que mòdic, simbòlic, diríem, de dos euros,
o bé es pot consultar aquesta guia a través de la web de l'Ajuntament.
L'altre dia vaig fer la passejada pel Miracle.
T'asseguro que no vaig tocar res, ni cap floreta d'aquelles de sal, ni res.
No vaig tocar absolutament res, només caminava i mirava.
El que passa és que vaig sentir ocells però no em vaig veure cap.
Bé, ara a l'hivern el que passa és que és un moment en el qual els ocells desperten.
Alguns d'ells fins i tot comencen a buscar nòvia.
Ah, comencen aviat, no?
Comencen aviat, sí.
Comencen aviat.
I el que fan és que estan amagats perquè fins que el sol no calenta una mica,
no surten ni s'amaguen entre els arbustos, entre els llantiscles.
El lloc que hem triat avui trobarem moltes, moltes espècies d'ocells.
És la llera del riu Francolí.
I com sempre, situem-nos tècnicament, parada d'autobús,
a nivell, quina distància, quant de temps hi haurem d'esmerçar?
Molt bé. Estem a l'itiner número 7.
Comencem més o menys a l'alçada del carrer Pau Clarís,
entre Joan XXIII i el nou parc del Francolí.
Aquí ho tenim molt fàcil perquè tenim les línies 3, 5, 6, 7, 11, 35.
Tenim parada a Torres Jordi, tenim parada també a prop de la Via Roma.
O sigui que el desplaçament el tenim molt fàcil des de l'autobús urbà i també caminant.
Recomanar, com sempre, portar calçat còmode, portar una mica d'aigua, esmorzar,
si anem a passar el matí o la tarda, baranar, en aquest cas.
És un itinerari totalment planer.
La distància aproximada són uns 3 quilòmetres i la durada unes dues hores, com sempre.
Sí, però són itineraris de molta aturada.
Com sempre, repetim que són itineraris per gaudir i no per caminar.
També caminem, però l'objectiu és gaudir del que trobem,
perquè potser cada dia trobem coses diferents.
El punt de partida és el parc del Francolí, aquest nou parc magnífic,
d'altra banda, que tenim a la ciutat de Tarragona.
Per tant, partim del carrer Pau Clarís.
Sí, a l'alçada de Joan XXIII estem parlant que és un parc que té aproximadament unes 12,7 hectàrees.
Jo penso, des del punt de vista del ciutadà, que és totalment un encert.
No, no, i el ciutadà ho sap, perquè vas als caps de setmana i està ple.
Està ple de gent.
Canalla, avis, famílies, està molt bé.
Està ple de gent.
Estem utilitzant espais que normalment s'han infrautilitzat,
o sigui, espais fins i tot, podríem dir, marginals.
Hem tingut la mala sort.
Són com a bucadors, no?
Sí, perquè encara, fins i tot ara, el pensament de llençar el barranc
o de llençar el riu, tot allò que ens molesta o que és brus.
Sí, l'aigua tot s'ho emporta, no?
L'aigua tot s'ho emporta, però al final...
Per algun lloc s'ho emporta.
No, però al final ens suurà aquesta brutícia, no?
Llavors, és una manera, doncs, d'integrar aquests espais riberencs,
aquests boscos de ribera, aquestes zones que tenen un valor social
i un valor ecològic importantíssim.
Ja veureu, en aquest sentit, que l'itinerari parla d'unes 240 espècies d'ocells.
El que és un nombre increïble, si pensem que el mateix Delta de l'Ebre no té moltes més.
Llavors, aquests espais, que són espais suacis,
bé, funcionen com a parada, doncs, per aquests ocells, no?
Ja que apuntaves alguna xifra, segons la pròpia guia,
en aquest parc estem parlant també de 70 espècies d'arbres.
70 espècies.
Diferents?
Sí, perquè s'han recuperat arbres a nivell de llardineria,
que pel que sigui, doncs, ha hagut algun tipus d'obres que s'han hagut de trasplantar,
i també s'han respectat els arbres que havien a les antigues hortes,
perquè, si recordem, el paisatge a prop de la ciutat fa 20-25 anys
eren camps d'avellaner amb hortes,
tots aquests terrenys, terrenys salubials que estan a la costat del riu,
són terrenys molt fèrtils,
en el qual sempre ha hagut una tradició de fer horta.
I, en aquest cas, jo penso que és un altre encert,
en aquest sentit, que és respectar tots aquests arbres
que formaven part d'aquest paisatge més agrícola a prop de la ciutat.
Per tant, anem entrant en aquest parc
i ens aturem en aquesta barana de fusta
que hi ha per anar seguint, no?,
la barana de fusta per anar seguint el camí.
Sí, tenim, per una banda, tenim uns carrils bici magnífics,
tenim zones de pícnic, tenim taules,
tenim unes baranes de fusta alçada
en el qual a la nostra detra
tindríem el que serien els puyancres,
els arbres típics que creixen al costat del riu,
el riu mateix,
i a l'esquerra tindríem el parc.
Llavors, tindríem com dos nivells, bàsicament.
Si volem estar gaudint
o que els nens juguin amb els brunxadors,
hi ha una espècie de vaixell pirata a escala,
que els nens s'ho passen pipa aquí.
Llavors, aquí tenim aquest binomi
i entre natura, lleure, oci,
jo penso que fantàstic
i que penso que des d'aquí és una plataforma
per recomanar que la gent gaudeixi d'aquest parc.
Si tenim binocles, Ferran,
quasi que els portem, no?,
per observar els ocells,
perquè, Déu-n'hi-do, hi ha moltíssims.
Parlaves de 240 espècies,
la pròpia guia,
hi ha algunes fotografies d'aquests ocells.
Alguns semblen allò que els estem mirant
fotografies d'algun país exòtic.
Sí.
Sembla mentida que els tinguem aquí, no?
Com tot, també hi ha una cosa que s'ha d'explicar.
Hem de pensar que no estem...
Aquesta visió de moltes vegades
quan visitem un espai natural
o un parc natural que ens diuen
aquí podem veure això o l'altre.
Bé, això és cert,
però sempre hem de pensar que
som un perill per aquests animals.
Ens hem de moure,
hem de parlar amb...
o no parlar, moltes vegades.
Hem de portar binocles.
o sigui que aquests animals
no deixen que s'apropi molt.
Per què?
Perquè nosaltres som un risc.
Fins i tot aquests espais fluvials
s'han utilitzat moltes vegades per caçar.
Atenen ales però no són tontos.
No.
Llavors, doncs...
Bé, podem veure moltes coses,
però sempre amb una premissa
i amb un comportament molt respectuós.
A banda d'això,
d'aquí a la guia,
com pots veure,
hem ficat alguns d'aquests ocells
molt curiosos,
especialment per la seva morfologia,
pel tamany de les potes,
el mateix camallar,
que en castellà és la cigüenyuela,
perquè sembla una cigonya,
però més petita.
Però sembla que aquestes potes
que tinguin postisses,
que no tinguin res a veure amb ell,
no?
Aquests ocells...
Primetes, un altre color,
molt llargues.
Sí, aquests ocells són de la família
dels limícoles.
La paraula limícola ve dels llims.
Ah, els fangs i tot això del riu, clar.
Els fangs són molt rics en insectes,
en cucs,
i per no mullar-se el plomatge,
doncs quina solució...
És una mica senyorito, no?
Una mica senyorito.
Sí, realment tenen un aspecte molt fàgil.
Té un veig molt llarg, també, no?
Sí, perquè busquen els cucs
entre uns 5 i uns 10 centímetres soterrats.
Van estudiant els moviments de l'arena,
també aquests cuquets fan com unes petites muntanyetes,
llavors van tocant amb molta sensibilitat
fins que agafen el cuc.
T'ho dic, per exemple,
doncs als anys 80,
dins dels anys 80 i 90,
hi havia una població nidificant
de cames llargues entre la desembocadura
i el port de Tarragona
d'unes 240 parelles
que quasi, quasi competia amb el Delta de l'Ebre.
Això va succeir només en un o dos anys,
però cada any això es repeteix.
Una altra curiositat...
Però no ha mimbat la població, en principi?
O no hi ha cap estudi que confirmi una mica?
No, el que passa és que...
A veure,
la infraestructura portuària creix,
també hi ha molt trànsit de gent,
tot això repercuteix
en aquests animals que van buscant els seus espais.
Per què hem mimbat això?
Bé, hem de pensar que són ocells
que no fan el niu als arbres,
sinó que ho fan al terra.
Ui, doncs això és una mica perillós, no?
És una mica perillós.
Els sous tenen colors tipus còdul,
ells no fan cap tipus d'estructura,
sinó que agafen patxinetes, pedres...
Llavors, el que fan és una mena de mosaic
que sembla un niu, però no ho és.
I els pollets,
als 10 segons de néixer,
marxen caminant.
O sigui, són ocells nidífugs, que es diu.
O sigui, només que neixen, marxen.
Això sí que són xavals espavilats
i no els nostres que no marxen.
Els 10 segons ja se'n van a buscar la vida?
Ja marxen, perquè, clar,
al ser un pollet...
Però això és increïble, eh?
Clar, s'han d'espavilar perquè és un perill.
Deu ser l'únic animaló a la naturalesa
que dura 10 segons a casa només, eh?
Bueno, d'aquesta família sí,
però realment és espectacular.
És curiós, eh? És ben curiós, sí, sí.
D'entrada que facin els nius a terra
i després aquesta rapidesa
amb la qual cosa, doncs està bé.
Aquest és, com dèiem, el...
Camallarga.
El Camallarga.
Però està el curiós petit, és un altre de...
És de la família, eh?
Del Camallarga, també.
Sí, també.
Són aquests ocells nidífugs
que també aquí...
Com el martinet blanc, que també deu ser,
per l'aspecte, no?
No, el martinet blanc no.
Doncs també té el bec i les potes llarguetes, no?
Sí, el que passa és que, si t'hi fixes,
aquesta família, que al Delta li diuen les pàtxeres,
que són les garces, els vernats, els sagrons,
tots aquests són ocells pescadors.
El bernat pescaire.
El bernat pescaire, exacte.
Si t'hi fixes, el bec no és molt fi com una agulla,
sinó que té forma de daga.
Llavors, aquests ocells que tenen...
Són ocells d'una mida considerable,
perquè un martinet blanc, per exemple,
pot tindre entre uns 50 i 60 centímetres d'alçada.
Un bernat ja és...
Són grans, eh?
Un bernat ja passa el metre.
Estem parlant ja d'ocells grans.
Que tenen...
O sigui, aquest bec, perdó, aquesta morfologia,
són totalment pescadors.
O sigui, aquest bec el llancen a tota velocitat
quan descobreixen un peix a prop de la superfície de l'aigua.
Hem de pensar que tenen una vista, un ull modificat,
perquè hem de pensar que si nosaltres fiquem un pal,
es produeix un fenomen òptic,
que és el de la difracció,
en el qual veurem que el pal es torça.
Clar, ells han de calcular i corregir la distància
i l'efecte per poder casar aquest peix.
I et puc assegurar que són letals,
perquè si no l'enganxen com una pinça, el travessen.
Clar, és el que dius.
A més, així com emplastat en forma de daga,
és una arma letal, aquesta que té el martinet blanc.
Hi ha un altre ocell, bé, ja ha comentat el Ferran
que n'hi havia com a 240,
però en tot cas destaquem algunes que poden trobar a la guia.
És d'aquells ocells que jo diria que si Disney l'hagués descobert
hauria fet un personatge,
perquè és com a simpàtic, és la xivitona.
Petiteta, rodanchona, rodoneta.
Sí, és un ocell simpàtic també.
És que sí?
Sí, aquest és un ocell que es deixa apropar força.
S'acostuma força a la gent,
és d'una mida entre un tort,
perquè la gent entengui un pèl més petita que una tortura,
també les potes relativament llargues pel cos,
perquè no pot ficar-se amb aigües tan profundes
com un bernat o com un martinet blanc,
o com un camas llargues,
perquè si t'hi fixes les potes són més curtes.
I el que menja són cucs, no peixos.
Són cucs, bàsicament són insectes, gambetes i cucs.
Aquests ocells, quasi, et podia dir
que en un 100% durant tot l'any els tenim al riu.
També hi ha el blauet.
El blauet, un altre ocell fantàstic.
Jo penso que és una inspiració per tots els naturalistes.
Jo recordo de molt petit...
A veure, jo tinc potser un carinyo especial amb aquest riu, no?
Jo des dels 10 anys que camino pel riu
i un veia aquest animal als documentals
i quan s'adona que al costat de casa
tens un ocell tan fantàstic com aquest, no?
De color blau metal·litzat que té un vol
amb una velocitat terrible,
amb el pit de color taronja,
que és capaç de submergir-se totalment dintre l'aigua
per poder pescar.
És terrible.
Si els poguessis veure...
Vaja, et puc assegurar, ara fa poc,
vaig estar fent fotografies amb un...
i durant una hora em va pescar 25 peixos
i potser em va fallar dos o tres només.
En una hora?
En una hora.
Déu-n'hi-do.
Està menjant durant...
Perquè té una activitat, té un metabolismo molt elèctric.
No para de moure's, no para de volar.
És un ocell d'una mida petita mitjana.
És similar...
com un estornell.
El que sí que es pot veure
és aquest vecta en esmolàt
i que el cap en relació al cos és molt gran.
L'observació d'ocells, doncs, Ferran,
seria un dels grans atractius,
després de passar pel parc,
d'aquest circuit, d'aquest itinerari
de la llera del riu Francolí.
Per cert, que ja en parlarem,
no s'ha d'avançar els aveniments,
però el Ferran ha fet un llibre sobre el Francolí
que el presentarà properament i ja en parlarem.
Quan el presentis.
Sí, sí.
Quan estigui ja tot a punt.
el mes que ve el presenta.
Per tant, no caldrà esperar molt.
Acabem de fer aquesta passejada
i podem, doncs, girar cua
i anar pel mateix camí de tornada, no?
Sí, podem girar
o també podem sortir pels accessos
que hi ha a el que seria el parc fluvial
a l'alçada de la Tabacalera
i llavors podíem retornar per allà
o també podíem tornar un altre cop
pel mateix punt d'inici.
Doncs gairebé tots aquests itineraris
segur que n'hi ha molts,
però aquests urbans i periurbans,
com hem après a dir.
Pràcticament estem arribant al final,
però encara ens queda el parc de la ciutat
i la quinta de Sant Rafael,
però serà la propera setmana
quan ens retrobarem amb Ferran Aguilar,
que li agraïm, com sempre,
moltíssim la seva companyia.
Cada dijous, jo no sé vostès,
però nosaltres aquí a la ràdio
aprenem moltíssimes coses
de les que tenim molt a prop
en el nostre propi entorn,
a la ciutat de Tarragona.
Gràcies, Ferran, i bona setmana.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau.