Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sé com ho hem de dir.
Ara es diu que el correcte és dir discapacitats.
De totes maneres...
Fins que algú digui que no i ho canviem un altre cop.
S'han provat altres conceptes, s'han provat moltes coses i la veritat és que en el fons crec que el que hem de tenir clar és el respecte a la persona.
Parlem de persones...
Si jo afegiria persones discapacitades, més que discapacitats a segres, persones discapacitades.
Correcte.
Amb una discapacitat física o psíquica.
I en conseqüència, en alguns casos, no en tots, amb una dependència important.
Ho agafem com a punt de partida, en tot cas, si li sembla, doctor Mercader, el tema de la dependència i els recursos en general que aporten la xarxa per a aquestes persones.
Exacte. Avui és el dia mundial de les persones amb discapacitats, però dintre d'aquest concepte, clar, ja s'engloben moltes persones amb diferents tipologies i amb diferents necessitats.
I, bueno, últimament, doncs, sí que s'ha introduït aquest nou concepte, aquest concepte que és relativament nou, que és el concepte de la dependència.
I que, bueno, aquí a Espanya i a Catalunya, doncs, hem avançat moltíssim amb les últimes lleis que s'han articulat sobre aquest tema, la llei de la dependència, desgraciadament amb pocs recursos.
Aparquem aquest tema, si li sembla? Aparquem el tema de la llei?
Sí, jo potser que distingiria dos grans grups, potser, els discapacitats per a la gent gran, que és una gent amb una dependència, i després els discapacitats físics o psíquics, que estan en una edat laboral.
En una edat laboral, no? Serien els dos grans grups. Llavors, nosaltres, a la xarxa, també tenim aquesta diferenciació per als serveis que donem.
Nosaltres, a la xarxa, bàsicament, fonamentalment, tenim un gran volum de la nostra activitat, és l'activitat de l'assistència sanitària,
però últimament hem anat creixent moltíssim amb tot el que és, doncs, serveis socials.
Dintre de la nostra missió hi ha l'assistència sanitària i social, són les dues grans branques de la nostra activitat.
I dintre d'aquesta branca social tenim el que seria la dependència, gent gran, residències, centres de dia,
i el que seria, doncs, l'assistència a les persones amb discapacitats, que potser, doncs, amb la branca més important seria la integració laboral d'aquelles persones amb discapacitats.
Des del punt de vista mèdic, m'imagino, des de les atencions domiciliàries fins a temes relacionats amb la rehabilitació,
fisioterapeutes, tot aquest tipus de serveis, també els té la xarxa, la disposició de persones amb discapacitat.
Exacte.
Però probablement el més novedor o el menys habitual dins del que és una xarxa hospitalària,
però que també té aquesta condició social, és, doncs, crear aquests centres de treball.
És a dir, com des de la perspectiva d'una institució com Santa Tecla es planteja, doncs, donar també una possibilitat d'inserció laboral?
Al final es pensa que les persones amb aquelles limitacions en les habilitats,
en certes habilitats d'actuació en la vida diària,
tenen també el concepte de persona com a prioritari.
Són persones dependents, evidentment.
La xarxa ja té aquest compromís demostrat al llarg dels segles en les persones amb discapacitat,
en les persones amb aquestes mancances socials i amb aquesta sèrie de mancances de dependència.
Hi ha un col·lectiu que és un col·lectiu amb alt risc d'exclusió social,
com és el col·lectiu de les persones amb discapacitat,
i, evidentment, dins d'aquesta preocupació,
està el procurar, el buscar, la inserció laboral d'aquestes persones que acuden a nosaltres.
Evidentment, el recurs laboral que nosaltres tenim
és el recurs laboral que ofereix la vida laboral ordinària.
i, en el moment de pensar en la creació del centre especial,
es pensa en una de les activitats que són necessàries en l'actuació hospitalària,
com és l'abocaderia,
que és l'activitat principal que marca la nostra feina
com a col·lectiu de centres especials de treball de persones amb discapacitat.
Evidentment, com creen aquesta...
o com inicien aquesta activitat,
l'activitat s'estava fent ja per una empresa,
un col·lectiu de treballadors no discapacitats,
un col·lectiu d'una empresa convencional.
Arriba el moment de la logística que permet absorbir aquella feina
i traslladar el personal no discapacitat,
substituir-lo per personal discapacitat,
es fa el projecte, s'elabora i és el que ha anat consolidant-se
des que es va començar fins ara.
De fet, aquesta empresa, que recordem, físicament està ubicada
al terme municipal de Pallaresos?
Ja fa força temps que funciona
i m'atreviria a dir que no treballa només per cobrir les demandes de la xarxa,
sinó que també treballa per l'exterior, no?
No, treballant, actualment s'està fent un promís de renta de roba
de 3.000 quilos de roba diària.
Això és al voltant d'un milió de quilos de roba anual.
Home, és un tractament de roba relativament important.
No és una gran bugaderia com n'hi ha d'altres,
però nosaltres estem dins de poder atendre
no només les necessitats de l'atenció de la roba de la xarxa,
sinó d'altres serveis hospitalaris.
Per exemple, l'Hospital Pius de Vals,
el soci sanitari del Francolí, el Camp Muralles,
que són clients que nosaltres actualment tenim,
a més de tot el provenient de la xarxa, l'Hospital del Vendrell...
Us plantegeu només treballar per centres hospitalaris,
independentment que depengui o no de la xarxa.
De què us podria, no sé ara, penso, un hotel?
Actualment estem fent,
s'hem centrat en recursos de roba hospitalària,
perquè és com hem començat,
però la nostra capacitat és absorbir altres clients
que poden també ser centres residencials o hotelers,
vull dir que al final és treballar en la roba,
rentar roba i és igual que siguin gens sols,
que siguin tovalloles, que siguin uniforme.
Quantes persones estan treballant ara?
En el que és, diguem-ne, tot el procés de la feina de la bogaderia?
Persones discapacitades, que serien les que nosaltres avui en dia,
avui ens interessa recalcar,
tenim 26 persones treballant en aquesta actuació de bogaderia,
de rentar de roba industrial.
Parlem de discapacitats,
persones que tenen determinades condicionants físics,
psíquics, majoritàriament...
Bàsicament psíquics, ni algun físic,
un sensorial i malalts mentals.
Bàsicament el nostre primer diagnòstic de recollida
de les persones que tenen són persones amb discapacitat psíquica.
Clar, perquè segurament hi ha més demanda que oferta en aquest cas
i en molts altres, quin és el circuit que se segueix?
El circuit és...
Hem marcat un circuit ordinari d'ingrés,
d'absorció del treballador,
que al final és el que nosaltres com a xarxa a Santa Tecla tenim,
vull dir, un departament de recursos humans,
de selecció de personal,
i és igual que estigui seleccionant especialistes en medicina,
la que sigui,
que persones amb discapacitat per treballar en el centre especial de treball.
Vull dir, al final és el mateix recurs de selecció de personal
el que està treballant per una casa o l'altra.
Sí, una miqueta la filosofia,
jo crec que també ella feia esment
a com ens arriben aquestes demandes.
Una persona es detecta des de l'assistència primària,
per exemple,
des d'aquest circuit més basi?
Sí, el centre especial de treball
és un recurs
que ve regulat per una llei
que des del Departament d'Acció Social,
Social i Ciutadania,
doncs això està molt regulat de com funciona.
I habitualment les demandes
per entrar en aquest centre especial de treball
venen vehiculitzades a treball
de les treballadores socials,
o bé del Consell Comarcal,
o dels ajuntaments,
o dels CAPS.
O del Consell Municipal de la Discapacitat.
Exacte.
I també vies que el boca a boca funciona.
Aquestos professionals saben
que hi ha aquests recursos
i llavors ens ho envien.
De fet, aquesta coordinació
entre entitats i institucions
ho podem veure avui a la Rambla,
que estan tots els estants
i treballen de manera coordinada, és cert?
Sí, com deia el Lluís,
nosaltres, clar,
el nostre objectiu
és que aquesta gent
tinguin una feina digna
i que siguin tractats com a persones
abans de com a discapacitats,
que potser és
la filosofia més important de tot això,
que és el que estava explicant el Lluís,
que nosaltres,
doncs aquestes persones
quan venen a demanar feina,
les fem passar pel circuit habitual.
Clar.
Encara, doncs, que, clar,
la persona que la rep
és una persona, doncs,
que ja té una certa formació
en seleccionar persones
amb aquestes característiques,
però els fem passar
per tots els circuits habituals
que passaria a qualsevol persona
que ve a treballar a la xarxa.
Volem normalitzar la seva vida
el màxim possible.
Quines edats tenen aproximadament?
Des de l'edat laboral.
La persona més jove
té 18 anys
i la persona,
el treballador més gran,
doncs,
tindrà al voltant dels 45.
Clar,
però tot això
deu precisar també
d'un altre circuit,
el del dia a dia,
el de la quotidianitat.
I m'explico,
clar,
està al terme municipal
de Pallaresos
perquè això
preixi d'un espai,
una nau industrial
important.
Aquestes persones
s'han de traslladar,
probablement bona part
d'elles no el tinguin
mitjans propis
per traslladar-se.
Diguem-ne que des de la xarxa
contempleu el trasllat,
tot el que és l'assessorament
i fins i tot
tenint en compte
de com funciona la xarxa,
doncs,
orientar-los també
per un tema
d'habitatge,
de família,
tot va junt, no?
Tot va junt,
tot va junt.
A veure,
el que és el desplaçament
des del lloc habitual
de residència
fins a Pallaresos
el tenir també
bastant normalitzat.
A part de les persones
que puguin anar
pel seu compte,
tenint un servei
de transport,
igual que tenint
el transport inter
que va des de l'hospital
de Llevant
o del Vendrell
fins a l'hospital
de la Rambla,
tenim també
un servei
de transport inter
que desplaça
el personal
des de la porta
de l'hospital
de Santa Tecla
de Tarragona
de la Rambla
fins a la porta
del centre especial
de treball
de la Pallaresos.
Al final
és un sistema,
un circuit
de transport inter
que és el mateix
servei de transport
que utilitzen
en altres recursos.
Això d'una banda
el que és
el sistema
de desplaçament.
N'hi ha un altre
també
que deies
el que és
la preocupació
per la inserció
no només
la laboral
sinó la inserció social.
la preocupació
que això és
funció.
A vegades les famílies
són les que es preocupen
més que ells.
Sí, perquè
evidentment
nosaltres
com la majoria
dels centres especials
o com ho hem de fer
tots els centres especials
tenint un servei
de suport
d'adjustament personal
i social
i aquest servei
de suport
d'adjustament personal
i social
abarca la persona
en la seva integritat
i la persona
en la seva integritat
també és la seva família
i tot el que hi envolta.
Seria com un cotxing.
Exacte.
El que s'ha posat
ara el cotxing.
Sí, no només
és l'aspecte laboral
sinó que també
és l'aspecte
de relació
de lleure
de participació
en la formació
de la vida
de la persona.
Evidentment
la persona
amb unes limitacions
tots tenim limitacions.
Jo és el que anava a dir
que limitacions
en tenim tots
els que estem
a aquesta taula
també.
El que passa és que
uns tenen la sort
de...
Estan més socialment
acceptades
els que presentem.
Els que podem tenir
nosaltres
són més comuns.
Nosaltres portem ulleres
per exemple
que no deixa
de ser una limitació
que ens impideix
veure altres coses
és una limitació
molt absorbida
molt assumida
per la societat.
N'hi ha d'altres
que són
sobretot
la malaltia mental
que és un estigma
que marca molt
a la persona
i la marca molt
en l'entorn laboral
en l'entorn familiar
en l'entorn social
no deixa de ser
una barrera
que posen
els membres
de la societat
i els ciutadans
de cara
envers
aquella persona
que no sabem
com reaccionarà.
La limitació
també
de la discapacitació
psíquica
ens passa
tres quarts del mateix.
N'hi ha algunes
persones
que per la seva
simptomatologia
o la seva aparença
poden tenir
un síndrome X
que és
visualment
reconeixible
i n'hi ha d'altres
que no.
Sí,
perquè si les persones
que tenen
persones
que ja han nascut
amb alguna discapacitat
psíquica
costa d'acceptar
les que adopten
o es veuen
absolvides
per una malaltia
mental
encara hi ha
més perjudicis.
Les persones
d'adultes
i per diferents
circumstàncies
són malaltes
mentals
realment
hi ha un rebuig
molt generalitzat.
Comença
a tolerar-se
i amb una certa
solidaritat
i justícia
sobretot
altres persones
però el malalt mental
encara déu-n'hi-do
si costa
d'acceptar.
Fa 20 anys
un nen
amb síndrome d'edat
avui dia
no provoca
el rebuig
de la societat
un malalt mental
sí.
Fa solament 20 anys
l'únic recurs
que teníem
pels malalts mentals
era internar-los
i tancar-los
i aïllar-los
exactament
estaven tots
en el mateix paquet
els aïllàvem
els tancàvem
i els teníem allí
apartats de la societat
i això fa
20-25 anys
m'agradaria preguntar
una cosa
però vull preguntar-la bé
a veure
que se n'entengui
jo volia afegir
si em permets
que ho has preguntat abans
que doncs
des de la xarxa
una miqueta
seguint
la filosofia aquesta
que ha explicat
molt bé Lluís
tenim la preocupació
de la vivenda
també
i tenim
doncs
tres pisos
totalats
que els tenim
aprovats
tenim un conveni
signat
amb acció social
i estem pendents
que hi hagin els diners
que el país
tingui els diners necessaris
per poder
subvencionar això
desgraciadament
és així
i és el que dèiem
estancar el circuit
feina
habitatge
que és el mínim
que necessita una persona
per tirar endavant
esclar
però tenim
el conveni
assignat
tenim l'espai
el lloc
també
ens calen
unes certes obres
i doncs
posar el personal
necessari
que també
això ja ve
regulat
per acció social
jo el que volia
plantejar
és a veure
parlem de la xarxa
no estem parlant
d'una empresa privada
jo no et preguntaré
que teniu beneficis
i que traieu els comptes
el que passa
que sovint
sembla que
des de l'empresa privada
però també
des de les institucions
públiques
ocupar laboralment
aquestes persones
sigui un gest
això
no
de solidaritat
que hi ha un cert
paternalisme
però de fet
aquestes persones
hi ha moltes experiències
i suposo que la vostra
ha demostrat
que poden ser
des del punt de vista
laboral i econòmic
absolutament rentables
com a qualsevol
altre treballador
com pot ser-ho tu
o puc ser-ho jo
és a dir
que hi ha persones
que poden tenir
una discapacitat
que sí
que són uns tallers
ocupacionals
que la seva feina
no és rendible
des del punt de vista
estrictament econòmic
però hi ha altres persones
que sí
sí sí
a veure
evidentment
nosaltres
com a xarxa
tenim diferents
empreses
i una de les empreses
que tenim
sostenible
és el centre especial
de treball
vull dir al final
els treballadors
siguin o no siguin
discapacitats
estan produint
una facturació
i aquesta facturació
és la que està fent
sostenible
el manteniment
d'aquesta feina
també entre els recursos
que nosaltres
la facturació
que podem fer
evidentment
està la facturació
que li fem
a Acció Social
i Ciutadania
per el fet
d'estar
atenent
a un grup de persones
a un col·lectiu
de persones
discapacitats
i per tant
l'administració
també està
aportant
una quantitat
tot això
tot aquest conjunt
de facturació
sigui
per la feina
que es fa
sigui
per el servei
que es presta
a la societat
fa
que aquella feina
que aquella inversió
en feina
es pugui mantenir
de la forma
que es manté
evidentment
no totes
els salaris
són els salaris
que es poden pagar
en funció
de la feina
n'hi ha
una capacitat
productiva
que no és
la mateixa
i per això
aquella aportació
de l'administració
l'aportació
que es factura
a l'administració
és perquè
s'accepta
que la persona
amb aquelles limitacions
no pot
o no té capacitat
per produir
el 100%
tenir una capacitat
productiva
del 100%
per tant
el que s'està fent
és sumant
facturació
de produció
més facturació
de servei
que és el que fa
que el salari
d'aquella persona
i la inversió
que es fa
en maquinària
i en logística
per al funcionament
de l'empresa
sigui sostenible
no està
el moment
diguem-ne
per alegries
però moltes vegades
des de la xarxa
com a projecte
a mig llarg termini
s'han apuntat
altres possibilitats
de crear
espais de treball
altres centres
de treball
relacionats
amb l'hostaleria
recordo que hi havia
alguna idea
ara ja sabem
que no és un moment
per projectar
grans coses
però vaja
a mig de termini
sí que es pot anar
pensant
continua el projecte
el projecte
de creixement
sí a veure
l'activitat principal
que tenim
dins dels centres especials
és la bogaderia
n'hi ha d'altres
persones també treballant
en el centre especial
persones
i capacitats
treballant
i evidentment
el projecte
de creixement
en altres activitats
de la xarxa
també està
vull dir
i altres activitats
podria ser
hostaleria
no vol dir
que això
que estigui tancat
perquè n'hi ha
la idea
ja està pol·lulant
i s'aprofita
el moment
que la creació
o l'inici
de l'empresa
com a empresa
pugui funcionar
ara per ara
hi ha propostes
diguéssim
que la filosofia
de la xarxa
i la missió
de la xarxa
com he dit
és
actuar
intervindre
participar
en tots aquells
aspectes
socials
i el creixement
va ser paulatiu
i el creixement
nostre
no ha estat
un creixement
espectacular
hem anat
de mica en mica
fent aquest centre especial
que va començar
amb 4 persones
fa el 84
digue el 2004
perdona
i ara tenim 26
vull dir
a veure
en 4 anys
l'increment
és notable
nosaltres tenim
la voluntat
de créixer
el que passa
que totes aquestes
totes aquestes
actuacions
les hem de fer
conjuntament
amb l'administració
nosaltres
sols
no podríem
perquè doncs
tenen una
una vessant social
important
i necessitem
doncs
el suport
de l'administració
de fet
tot el que hem estat
fent fins ara
ho hem fet
amb l'administració
el nostre gran projecte
ara que és
la residència
de
Camp Clar
que la començarem
d'immediat
això ho fem també
conjuntament
amb l'acció social
i si es planteja
i surt
l'oportunitat
de fer un altre
centre especial
de treball
i l'increment
de l'activitat
ens ho farem
que de fet
tot està
supeditat
al projecte
d'inversió
que es fa
des d'actuació
des de benestar
viabilitat econòmica
del propi projecte
i l'aportació
que pugui fer
la Generalitat
en aquest cas
la convocatòria
d'Ació Social
i Ciutadania
acostuma a obrir-se
al començament d'any
la inversió
que vam proposar
per aquest any
encara no està
no s'ha arribat
a la resolució
però igualment
les places
s'han creat
i les places
que es poden crear
en el 2009
evidentment
encara no s'han presentat
perquè encara
no ha sortit
la convocatòria
però al moment
que surti
la convocatòria
es presentarà
per acabar
la pregunta
que confirma
que realment
aquest centre de treball
és un centre normalitzat
feu sopar per Nadal?
jo fent sopar per Nadal
doncs ja està
és un centre
absolutament normal
també tenen sopar de Nadal
els treballadors
de la convocatòria
fent sortida
aquell que ningú vol anar
però tothom hi va
no?
sí exacte
normalitzat el tot
bé
ningú vol anar
no sé per què
encara que no vulguis
això passa a totes les empreses
que tothom diu
no però tothom hi va
exacte
és que ens encanta
queixar-nos de tot
sí
ens agrada
bé doncs queda confirmat
amb aquesta
darrera informació
del Lluís
bromes a banda
però realment
és un projecte
que algunes vegades
que passem
per allà davant
hi ha un moviment
sempre
sí
és que són molts quilos
de roba
furgonetes que entren
que surten
són molts quilos
déu-n'hi-do
són molts quilos
de roba
colarem
colarem la nostra
bogada
no es notaria
no es notaria
Lluís
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona
per la feina
que feu
Josep Mercader
si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
ens tocarà
parlar dels torrons
i allò que no ens hem de passar
ja buscarem alguna cosa
anirem de Pepito Grillo
un altre cop
cada any el mateix
buscarem alguna cosa especial
jo crec que ja són
prou responsables
o no
sí
el toc als diabètics
que vagin amb compte
a poc a poc
hem anat sensibilitzant
molt a gent
ara ja sí
ara ja no hi ha problema
es poden fer un tip
també si volen
moltíssimes gràcies
de veritat
molt bon dia
adeu-siau