Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona.
Ràdio Matida, divendres 3 d'octubre.
Un matí en què, com sempre analitzarem,
donarem una ullada a les notícies més destacades de la jornada.
Avui amb el director de l'Institut Municipal d'Educació
i exregidor de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Tepero.
Carles, bon dia.
També ens acompanya l'advocat i ex,
ja ha posat-se a parlar d'ex,
ex-degar del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
Antoni Huberton, bon dia.
Bon dia.
I esperem el tercer convidat, que ara de seguida arribarà,
que és el director del Museu d'Història de la Ciutat
i també és un ex-exregidor,
ex-portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya
a l'Ajuntament de Tarragona, Lluís Valar.
Amb ells tres comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui, dos grans titulars a la premsa local,
a la premsa tarragonina,
us ho estem explicant també a la ràdio des d'ahir
i també en els informatius d'aquest matí.
En clau estrictament local i pel que fa a equipaments,
tenim la notícia de la plaça de Toros
a punt per poder acollir el proper diumenge
el concurs de Castells,
tot i que les obres després hauran de continuar
en una segona fase de remodelació.
I després tenim una notícia,
també amb una incidència local evident,
però que té un caràcter més global
com són les últimes dades sobre l'atur
que s'afegeixen a aquesta sensació
de crisi econòmica generalitzada
que impregna la nostra societat ja des de fa uns mesos.
Les dades de l'atur del mes de setembre
que realment són negatives.
Si els sembla, de totes maneres,
podem començar pel tema de la plaça.
No sé si han passat en els últims dies,
en les últimes setmanes
o en els últims mesos en els carrers del voltant de la plaça
s'hi està treballant moltíssim.
De fet, encara avui s'hi està treballant.
Estem parlant només d'una primera fase
de remodelació del recinte,
però pel que es pot observar des de fora
és realment espectacular
amb la coberta que tindrà aquesta plaça,
que ja té aquesta plaça
i que de moment servirà per acollir
el concurs de Castells del proper diumenge.
L'han vista, el Carles i el Ton?
Sí, oi?
S'ha portat allà davant en diverses ocasions
i...
Quina impressió en tenen?
Sembla que he pogut, m'he imparat, no?
M'he aturat una estona
a veure si podia treure el cap
perquè...
Impressionant, no?
Impressionant, no?
Un obre impressionant fa molt de temps
que està funcionant.
No sé si dir-ne de faraònica.
Pot semblar, no?
Des del punt de vista d'una ciutat com Tarragona,
obres d'aquestes, Puigge,
tampoc no estem gaire acostumats, no?
És una icona que recorda una mica
les piràmides
per connotar-la com a faraònica
en el sentit que, bueno,
és un edifici
com totes les places d'Abraus,
emblemàtic
per Tarragona especialment,
que és una ciutat petita
amb una gran plaça de toros
i, per tant,
doncs és una icona
de referència.
I faraònica, home,
l'obra que s'hi ha fet,
cal dir-la...
No ho deia des del punt de vista
de la cultura i de la història egípcia,
sinó des del punt de vista
de ser una obra realment espectacular,
de moment ha costat 20 milions d'euros.
Així s'ho entenia,
així s'ho entenia,
però la veritat és que sí,
ha treballat amb una obra important
i en aquest sentit
cal qualificar-la de faraònica.
I també pel seu cos,
però un cos de tot justificat,
jo entenc,
perquè Tarragona tindrà un equipament
important
del que se'n podrà gaudir
per molts...
per moltes actes
i en molts aspectes, no?
Mira, jo últimament,
que hi passava,
i em sembla que hi passaria ahir,
em va recordar la inauguració
del Palau de Congressos.
El Palau de Congressos va inaugurar,
si recordareu,
amb el segon congrés
de l'advocacia catalana.
I el Tom va patir molt.
Vaig patir moltíssim,
moltíssim.
Però vaig patir fins i tot
fins a les últimes hores.
El que volia comentar
és que el dia abans del Congrés,
concretament sobre les 10 de la nit,
vam passar per veure
com estaven les instal·lacions
i vam arribar a la conclusió
que era impossible
inaugurar el Congrés
el dia següent.
Allò encara estava
en plena execució d'obra,
però això vol dir
que estava no només brut,
sinó que estaven els operaris,
totes les màquines, etcètera.
Curiosament,
a les 9 del dematí
ja estava anat com una patenera
i es va poder inaugurar el Congrés.
Suposo que a la plaça d'Abraus
passarà quelcom el mateix.
Estan treballant,
estan bellugant-se.
Molt, molt.
S'està treballant fins a última hora
i encara es treballarà avui i demà.
Sí, sí.
I acostuma a passar això,
en aquestes grans obres.
I per què passa?
Per què passa?
Això forma part de la nostra manera de ser.
Jo crec que al final
sempre l'esforç
es fa al final de tot.
Passa de quan ets un estudiant,
passa quan tens que fer alguna feina a casa,
quan tens que preparar alguna festa,
algun dinar amb els amics
o amb els familiars
i sempre en l'últim moment
fas aquell sobresforç
per acabar tota l'obra, no?
Sí, però sempre s'acaba.
Sí.
Sí, sí.
I per això suposo que anem repetint
aquesta manera de fer, no?
Jo el que volia dir
és que de veritat cada...
Bon dia, Lluís.
Arriba Lluís Valar.
Ara el podrem saludar
al tercer convidat de la tertulia.
Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
Excuses pel retard.
Cap problema.
Això de la plaça d'Ebraus,
la plaça d'Etorus,
per mi això dels braus,
de veritat que em costa dir,
però la plaça d'Etorus...
És correcte de les dues maneres, eh?
Podem dir com vulguem.
Sí, sí, i sempre que el plaça d'Etorus,
doncs plaça d'Etorus.
Jo personalment,
a part de la que considero
que ha estat una bona inversió,
una bona operació,
per tant, cal felicitar
a totes aquelles persones,
polítics i no polítics,
que en el seu moment
doncs van donar la idea
perquè estigui endavant
aquest projecte
i la ciutat guanyarà
aquest gran equipament
que es podrà utilitzar
molts més dies
dels tres o quatre
caps de setmana
o diumenges
que es feia
alguna corrida de toros
i, per tant,
en aquest sentit
ja és molt positiu.
I, a més a més,
jo personalment,
encantadíssim
que un espai d'aquests
s'utilitzi
preferentment,
i a mi m'agradaria
que fos exclusivament,
per tota classe d'espectacles,
menys per fer
corrides de toros.
Ja, ja.
Jo m'hi apunto,
jo m'hi apunto també.
Jo crec que la gran majoria
s'apunta...
fixa't fins i tot
el multiús
que permetrà
aquesta plaça de Braus,
que fa dos dies
s'ha celebrat
una copa d'Eivis
a Madrid
amb una plaça de Braus.
I tant.
Fixa't el ventall
de possibilitats
que dona aquest equipament
i el positiu
que això suposa
per Tarragona
aquesta remodelació
i aquesta inversió
que,
tot i la quantitat,
avui en dia,
en obra,
tampoc cal considerar-la
extremadament cara.
Que es quedi la façana
tal qual està
amb aquest valor
que té arquitectònic
i modernista i tal,
doncs em sembla
també perfecte.
És unicament...
Sí, suposo que a més
devia ser una...
Gairebé obligat...
Segur que deu ser
també una mena
de defici protegit
o catalogat.
Segur que ho sap,
però jo també
ho imagino.
Però l'interès important
per mi
és aquest ús que se'n fa
i aquest guany
que té la ciutat
per tot tipus d'espectacles.
I el Lluís,
des del seu punt de vista
d'historiador
i de casteller,
perquè recordem
que Lluís Balart
també,
en fi,
com a mínim
és molt aficionat
als castells.
Sí, sí, sí.
Com ho veu,
el tema de la plaça Toros?
Què li sembla?
Doncs,
tal com s'està dient aquí,
la ciutat guanya
un equipament polivalent
i que tindrà
més hores d'utilització
a l'any
que no pas tenia fins ara.
Per tant,
la ciutat hi surt guanyant
en aquest aspecte.
Estèticament,
home,
és discutible,
però jo crec
que el bé d'ús
sobreposa
a la possible preservació
del contingut estètic.
Com heu dit aquí,
el que és la façana
i la fesomia original
de l'edifici
es conserva
si afegeix aquest element
i jo crec que des d'aquest punt de vista
està molt bé.
El tema estètic,
Lluís,
ho diu per la coberta
que potser
seria discutible
des del seu punt de vista.
Estèticament,
però a veure,
hi ha coses que...
Tot se sobreposa
a la qüestió estètica.
Tot acaba encaixant,
si us hi fixeu.
Per exemple,
recordareu
la famosa piràmide del Louvre.
Va ser un tema polèmic,
controvertit,
però que se'n va parlar
a temps i temps,
qui discuteix avui
de la singularitat
d'aquella claraboya,
aquella piràmide,
allà al mig,
entre aquells dos palaus
que és el Louvre.
I s'ha integrat
com un element
que compagina
l'arquitectura moderna,
la clàssica,
amb un element
de funcionalitat,
front,
qüestions no funcionals
de l'època
en què es van construir
precisament
aquests altres espais.
La plaça de Braus,
bueno,
era a cel obert,
cel obert
compromet
la possibilitat
de fer-la servir
per moltes coses.
Bueno,
té aquesta cúpula,
té aquesta visera,
bueno,
no sé,
també singular,
té una estètica,
bueno,
que crida l'atenció,
però que no
no és trencadora.
I afegir estils
als edificis
sempre s'ha fet
dir qualsevol.
Així va la història,
no?
Recorde'm que la plaça
té 125 anys història,
és un edifici
modernista.
L'edifici de la Diputació,
recordeu,
la Clara Boia
de l'edifici de la Diputació,
també quan es va fer,
tal i qual,
ara ningú qüestiona
que aquell espai,
precisament el claustre
inter que queda,
se li donen utilitats.
Sempre costa,
per això,
són operacions valentes.
Però això deia,
que, bueno,
crida l'atenció,
jo, Lluís,
estic d'acord amb tu,
de moment,
perquè els que ja tenim
algun anyet
l'hem vist tants anys.
Sí,
sempre l'hem vist així
i que no se la toquin,
però...
I ara dius,
ostres,
crida l'atenció,
però...
És diferent.
Segur,
segur que s'integrarà
positivament.
Recordem,
de totes maneres,
que s'acaba la primera fase
de la remodelació,
que les obres encara
no s'han acabat,
la plaça estarà a punt
pel concurs de diumenge
i un cop passi el concurs
continuaran les obres,
perquè s'ha de fer,
per exemple,
tot el tema
de climatització
de la plaça.
Clar,
estarem parlant
d'un equipament
pràcticament cobert
en el futur
i, per tant,
tot això necessita
d'altres obres
i d'altres inversions.
De cara al futur,
i pensant això,
en què se li pugui donar
un ús d'activitats
culturals esportives,
el propi concurs
de castells
i altres temes,
com les mateixes
corrides de toros,
consideren que,
per la ubicació
que té
i pels voltants
en uns carrers
no excessivament amples
i tal,
caldrà estudiar
qüestions relacionades
amb mobilitat,
aparcament,
perquè, clar,
ara se li dona
un ús,
tres o quatre cops a l'any,
diumenge vindran
8 o 10.000 persones,
serà un dia extraordinari,
però només serà un dia,
però, clar,
si això ho convertim
després en lloc
per fer grans concerts
de Santa Tegla,
o la resta de l'any,
de fet,
cadrà pensar-hi,
una mica,
tota aquella zona,
perquè els carrers
no són gaire amplis.
No, però estava pensant
que, de fet,
hi ha algunes festes
de Santa Tegla
i tal,
s'han fet grans espectacles,
s'han fet grans concerts,
no sé ara exactament
si hi ha 5 o 6.000 espectadors
que hi han estat
i, evidentment,
que...
Però, clar,
si això es fa de manera...
Sí, sí.
Hi ha molèsties
pels veïns,
indubtablement,
perquè, vulguis o no,
una afluència massiva
de cop i volta
de molts espectadors,
doncs provoca
aquestes dificultats
de trànsit
i aquestes dificultats
d'accés.
Evidentment,
s'haurà d'estudiar
mesures de trànsit
i d'interrompre
alguns carrers,
de procurar els aparcaments,
d'una bona senyalització,
tots aquests elements
és veritat
que s'hauran de tenir en compte
i s'hauran de tenir presents.
Quasi que l'espai
de la plaça de Toros
crec que finalment
ha de ser peatonal
a l'espai amb si mateix,
amb accessibilitat,
per serveis de seguretat...
Que ho veus ara
quan fan l'espitació.
Exactament, no?
I llavors,
Terraona té un avantatge,
Terraona és una ciutat
petita i com està...
Sí, sí,
però molta gent
m'agafa el cotxe, eh?
Sí, sí,
però bé,
aquí...
Perquè suposo que,
ara vas a dir
que molta gent
pot anar a peu,
ja és evident,
que des de molts llocs
de la ciutat
es pot anar a la plaça
de Toros a...
Ho he comentat moltes vegades
aquí amb aquestes tertúlies,
fins i tot
en primera persona
de què hem de canviar
de formes de fer
i Tarragona
és una ciutat
com per anar
a qualsevol lloc a peu,
hem de deixar
els cotxes a casa,
anar a peu,
o aparcar
o a l'extraradi
o a els aparcaments
públics
i caminar,
que Tarragona
està a un pas.
Jo sempre he dit el mateix,
dic,
qualsevol distància
aquí a Tarragona
la situes a Barcelona,
que ho tenim a prop
i anem sovint
i per descomptat
que les fem a peu
a Barcelona,
molt més llargues
i aquí a Tarragona
tenim la mala costum
d'agafar el cotxe...
Però arribes cansat
normalment
quan vas a Barcelona,
o no?
Què vols dir,
que arribes cansat?
Com que es camina molt més
del que estàs acostumat aquí
perquè...
I per això que quan tornes a Tarragona
ja no vols caminar.
Estàs acostumat
i dius
què ha passat aquí?
Va bé per la salut.
Allí camines.
Clar,
perquè tot te sembla a prop
i està al doble de distància
de qualsevol distància
de Tarragona.
El que passa és que
la qüestió de la circulació
aquí no es pot limitar
només a la plaça de Toros.
Es posarà aviat
al Corte Inglés.
Jo s'haurà de...
Penso que l'Ajuntament
haurà de repensar...
Abans, perdona,
Lluís,
estarà al Corte Inglés
que la plaça
amb temporada
continua d'espectacles.
I aquí s'haurà de reordenar
tot el trànsit aquest
i em sembla
que haurem
de fer un plantejament
que el transport públic
hi jugui un paper determinant.
Sempre que sigui
eficient
i que ens funcioni bé
i que tal
i que comencem
a la gent d'aquesta ciutat
aquell que viu
al carrer Francolí
o al carrer Vint
doncs
també es pugui moure
per aquí
sense haver de dur el cotxe
cap aquí i cap allà.
I tot aquest conjunt
jo el que crec
que és que ha de funcionar.
No ens podem permetre
arreglar parcialment
zones i d'això
i crear col·lapses en altres.
L'estació d'autobusos
la tenim
avui en dia
que és el centre urbà
de Tarragona
que com tots sabem
s'ha anat traslladant
cap a la zona
de Ponent de Sur.
Quina distància hi ha?
Fent referència
al que comentaves, Lluís
del que ve del carrer
de Bonavista
Torreforta
arriben
un bon servei
de transport públic
estació d'autobus
a Tarragona
quina distància
en metres
i en temps
hi ha
de l'estació d'autobus
a la pasta de Braus
ja que parlàvem
de la pasta de Braus
doncs
tres minuts
de rellotge
de rellotge
malgrat tot
encara que ens desviem
una mica del tema
que estem en temes
de mobilitat
i de trànsit
evidentment
i no només
com a consumència
tot els equipaments
que diem
a banda de les costums
és a dir
dels hàbits
que tenen els ciutadans
de no agafar
sovint l'autobús
malgrat
fins i tot
tinguin opció
de fer-ho
per tant
s'han de començar
a fer
polítiques i accions
que jo crec
que l'Ajuntament
ja està tirant endavant
com la tarjeta de transport
per a escolars
i el bitllet únic
ara
i el bitllet únic
que semblen mesures
que dius
immediatament
no t'ho solucionaran
molts d'aquests problemes
però és probable
o és molt possible
que creïn
que generin uns hàbits
uns còstums
que a la llarga
en el decurs dels anys
la cultura aquesta
del transport
també varia
però evidentment
també
la ciutat de Tarragona
té uns límits
té uns límits
de carrers
de nides
no té grans avingudes
no té grans avingudes
ara
hi ha opcions d'aquestes
que apuntàveu vosaltres
és a dir
no tenim per què
arribar amb l'autobús
al mateix lloc
sinó
busca espais propers
de 100-200 metres
i això segur que hi ha
i la foro
de la plaça de Braus
mai
i s'ha considerat
per experiència
perquè la plaça de Braus
ha funcionat
i amb ocasions
de ple
ha ocasionat
cap problema
de
de congestió
mai de mai
han estat estones puntuals
però no
però si s'hi ha d'arcarre
a organitzar
el que apuntaves tu
el Corte Inglés
ara per al mig
clar
el Corte Inglés
el tindrem d'aquí un any
segurament
per la campanya
de Nadal del 2019
però ells sí que van amb cotxe
ja s'està preparant el pàrquing
sí
però clar
per arribar al pàrquing
ja has de passar
per uns carrers
i els carrers
són els que són
i no els pots ampliar
el Carles Castelló
ha de fer
apuntar el llapis
i posar-se a treballar
i posar-se a treballar
el Tom comentava
el tema del bitllet únic
és una de les notícies
de la setmana
i ho vam comentar
ampliament
en el temps
de la tertúlia
una mesura que
en general
tothom
considera molt positiva
caldrà de totes maneres
fer molta pedagogia
molta promoció
perquè segurament
encara molts usuaris
dels propis autobusos
no són conscients
d'aquesta possibilitat
des del passat dimecres
o d'octubre
i caldrà també
insistir molt
en Renfe
perquè es pugui integrar
el tren
perquè jo crec
que aquest és un tema fonamental
jo crec que sense tren
l'èxit
de la tarifa única
la majoria de ciutats
europees
i no cal que siguin
tan grans
estan integrades
tu compres
un
un
tiquet
o un abonament
o un abonament
i bellugues
amb qualsevol tipus
de xarxa
de transport públic
amb qualsevol tipus
inclús rodalies
i a rodalies
per Europa
rodalies són a 100 km
de distància
com ho veuen
això del
billet únic?
sí, sí
jo igualment
crec que és una mesura positiva
que s'ha de fer
molta pedagogia
de manera que
tots plegats
ens acostumem
a anar amb un billet
d'aquests a la butxaca
i que pensem
si hem d'anar a Reus
per exemple
si ens convé més
jo què sé
agafar l'autobús
o el tren
depenent d'on anem
i que ens agafi
més a prop
o bé
combinacions
de diferents mitjans
de transport
que és l'avantatge
aquest
i em sembla
que pot ajudar
això que dèiem abans
que deixem més
el cotxe a casa
que l'utilitzem
per qüestions
de desplaçaments
diguem complicats
o fora
d'aquesta àrea
metropolitana
i que al mateix temps
serveixi per unir
les persones
que aquestes distàncies
en un àrea
de creixement
metropolitana
des de diferents centralitats
que el moure'ns
entre Tarragona
Valls
Reus
Salou
Cambrils
i això
doncs
sigui una circulació
molt fluida
i molt
jo sempre he pensat
en les dificultats
que hi ha d'haver
que tot el tema
de les freqüències
per exemple
facilita molt
la temptació
d'agafar
el transport públic
és a dir que
però què vols dir
que s'ha de millorar
en el tema
de les freqüències
era la segona pregunta
que el gent va plantejar
ja tenim el bitllet
però si no tenim
un bon servei
o tenim un servei regular
freqüència i puntualitat
evidentment
i puntualitat
però el que no pot ser
a vegades
és allò de dir
per anar
a no sé on
avall
potser sí que et pots dir
la distància aquesta
posant-te a l'hora
d'autobús
però esperar-te
amb una paraula d'autobús
o arribar
d'aquí
urbà
i dir
fins d'aquí mitja hora
d'aquí tres quarts d'hora
no passa el següent
evidentment
no és atractiu
optes per agafar el cotxe
exacte
optes al cotxe
si has de patir
per anar i tornar
amb distàncies
normalment
és aquest detall
és que
l'opció
pel transport públic
no ha de ser
una cosa voluntarista
sinó
que fet el càlcul
et resulti millor
si agafo el cotxe
em poso en un embús
en canvi
amb el transport públic
em planto allà
amb 10 minuts
i més de presa
que no pas d'allò
quan aconseguim això
vaig llegir
o vaig sentir
arreu de la notícia
de la implantació
del bitllet únic
de qui s'estava treballant
amb aquest aspecte
la possibilitat
de tindre la informació
del temps
que falta
perquè t'arribi
l'autobús
el metro
el tren
pensava que és a través
d'esms
o no sé
però vaig llegir
o vaig sentir
alguna cosa
sobre el particular
però aquí
l'important és això
que millorin les freqüències
que segurament
la combinació
entre línies
d'horaris
on sigui correcta
i aquí
crec
sincerament
que encara falta molt
perquè segurament
parlem molt de Tarragona Reus
i segurament
entre les dues ciutats
el transport encara és
acceptable
però després
hi ha molts altres punts
o altres poblacions
al camp de Tarragona
que tenen problemes
i ha recordat aquesta setmana
a les tertúlies
que precisament
hi ha estudis
per exemple
de la Universitat
Rovira i Virgil
i pel que fa
als seus propis alumnes
i professors
de les dificultats
que tenen
per desplaçar-se
en diferents punts
del territori
i arribar als campos
de la universitat
en fi
veurem si
el transport públic
ajuda
estava pensant
en el tema del transport
i lligant-ho
amb el tema de la crisi
perquè sí que és evident
que han arribat
algunes dades
en els últims mesos
segons les quals
com a mínim
en àrees metropolitanes
grans
com la de Barcelona
s'ha notat
un descens
de l'ús del cotxe
de l'ús
del transport privat
en benefici
d'altres mitjans alternatius
del transport públic
evidentment
o fins i tot
el fet d'anar a peu
caminant
o d'anar
amb bicicleta
i això segurament
és una de les conseqüències
també
de la crisi
jo deia al principi
de la tertúlia
que la crisi
avui torna a ser notícia
perquè tenim a tot arreu
les dades de l'atur
amb un augment considerable
perquè només
a la demarcació
de Tarragona
hi ha hagut un augment
del 5%
en l'últim mes
però és que
respecte a l'any passat
l'augment
és ja de més
del 50%
com ho estem portant
això de la crisi?
quan ho dic
com ho estem portant
és a dir
quines sensacions
tenen vostès
a nivell particular
a nivell personal
es nota la crisi
no es nota
és molt més greu
del que potser
podem tenir
rebre els inputs
que rebem
a través de les autoritats
a nivell nacional
i internacional
jo penso que es nota
i es nota moltíssim
jo penso que no hi ha ningú
que pugui dir
que no ho nota
però amb qualsevol nivell
social, econòmic, professional
el preu de litre de combustible
l'euro, ibor
preus d'hipoteca
la davallada
amb el que és
el préstec al consum
que els bancs
no donen una passeta
no donen tan sols
hipoteques
sobre vivendes
que el seu preu
garanteix
la devolució
del préstec
jo penso que la situació
és complicada
complicada
a nivell individual
de butxaca personal
és inquestionable
i per això
la gent no agafa el cotxe
és que
desplaçar-te amb cotxe
val molts diners
però que molts diners
Lluís
sí, ahir
jo tinc un fill
que està estudiant
a Barcelona
i que està buscant feina
per combinar
molts estudis
ahir vaig anar a Barcelona
vaig estar una estona
amb ell
i per ara amb ell
li deia
ja estàs buscant feina
diu sí
i he lliurat
uns quants currículum
però avui he llegit els diaris
i estic espantat
i desanimat
és a dir
és aquesta percepció
que un jove
de 22 anys
veu que té moltes
moltes dificultats
per accedir
al món laboral
ni que sigui
en treballs poc qualificats
la cosa està
complicada
la borsa
la borsa a la baixa
recordeu que
la majoria de persones
tenien els seus estalvis
en fondos d'inversió
que no és jugar a borsa
si estaven indexants
en borsa
i sempre deien
no
valors molt segurs
sòlids
bancs
BVSA
Santander
si falla això
ja és que s'acaba
el món
doncs fixeu-se
com està
les accions aquestes
han baixat
el 30 i el 40%
portant els fondos
d'inversió bons
els que no eren
de renta
variable de risc
m'han baixat
la gent ha parlat
diner d'estalvi
i en el terreny
quotidià del dia a dia
fins i tot
aquesta frenada
que hi ha
del consum
i del consum
sobretot
conscient
moltes vegades
però també inconscientment
et reté
embarcar-te
amb determinades aventures
amb determinades compres
que dius
bueno
puc passar
i en comptes de fer-la ara
vull que ser un cotxe
un electrodomèstic
etc.
m'esperaré
a veure si acabo el mes
d'una manera millor
a mi
només hi ha un detall
en tot cas
que és el que
en aquesta societat
que segueixen consumista
de veritat
jo penso que sí
encara
esperen aquest consum
no dic que ho segueixen
perquè se segueix
admirant
per allò dels valors
les revistes
les publicacions
etc.
on surten
que els jugadors
els regalen un cotxe
per 43.000 euros
o
els jugadors de futbol
per exemple
o que tal artista
s'ha gastat
4 milions
amb no sé què
o que l'altre
és a dir
i tot això
jo no sé
de quina manera
suposo que no sé
si canviarem mai
s'admire
s'admira
aquesta cultura
de l'admiració
pel que rep
no sé quant
pel que fa
o deixa de fer
normalment
que em perdonin
el que de veritat
s'ho treballa
tampoc són grans
il·lustres personatges
que s'hagin esforçat
tant a la seva vida
per en tot cas
ser compensats
en aquestes quantitats
i la població
i la població en general
els admirem
o els venerem
gairebé
no?
bueno
doncs no ho sé
valorar la cultura
de l'esforç
del treball diari
no només
la de la pantalla
del famós
i tot això
i a més
aquí és on trobo
que
bueno
doncs que seguim
una mica encara
en aquesta contradició
segurament en un context
d'eufòria econòmica
on
té un sentit
els regalars
i uns esportistes
és un cotxe
de la marca X
per allò d'imitació
el meu ídol
té aquest cotxe
a veure si jo el puc tenir
però ara mateix
em sembla que el raó
és el que dèiem abans
menestic
si
és massa can
i està bé
que estàs
amb mesures
de mantenció de sol
menestic
el que té els diners
que podria fer el consum
però és que
el percentatge més alt
de consum
està sobre el finançament
d'aquest consum
que s'ha totalment tancat
és a dir
ara
la crisi
en el sector
de l'automoció
ho s'ha dit
parlar
ho llegiu
cada dia
que la davallada
és espectacular
és espectacular
es queixen
entre altres raons
perquè han tallat
també les fonts
de finançament
perquè pot comprar
un cotxe
no l'acaba comprant
perquè no li donen
els diners al banc
efectivament
i un percentatge
altíssim
de compra de vehicles
és a través
de finançament bancari
amb fórmules
de préstec
o de rentings
i leasings
que al final
és exactament el mateix
deixar-te els diners
per tindre el cotxe
i el consum
que és el que belluga
l'economia
junt amb el sector
del totxo
que es ve dient
fixeu-vos com estan
com Ricard
que preguntaves
no ha de notar
tothom
amb qualsevol nivell
que estigui
la crisi
i la sensació
tenen també
que tot això
va com molt accelerat
és a dir
que la sensació
de crisi
augmenta dia a dia
i en fi
s'està fent
com una bola
de neu
en pocs mesos
i a més a més
a part que sigui real
i que pot anar més
a part que sigui real
jo crec
ajuden també
tots els mitjans
i tots els moviments
mediàtics
que hi ha
i deixa d'haver
ajuden
a que aquesta sensació
s'incrementi
és a dir
no sé si és tal qual
o és alguna cosa més
si hi ha molt de psicològic
vols dir
sí
una part
jo crec que sí
a veure
no et dic que sigui
la part fonamental
perquè evidentment
hi ha tota una clínica
abans d'Antoni
apuntava
o que diuen
que hi entenen
o que se'ls fa creure
que hi entenen
diuen que el fort
encara està per arribar
diuen
clar
com no t'has d'alarmar
front a això
com no t'has d'alarmar
i això inevitablement
l'alimenta
perquè
retreu el consum
i una mica
doncs tots ajudem
a que s'aturi
l'economia
plans de pensions
indexats també
amb borses
i demés
també a la baixa
els que s'estan jubilant
que volen rescatar
es troben que tenen menys diners
dels que realment
comptaven
o ben posat
és que en qualsevol aspecte
es reflecteix
aquesta situació
en aquest mar de crisi econòmica
les últimes setmanes
hem sentit
de tant en tant
alguns responsables polítics
i avui també hem sentit
feia les declaracions ahir
el nou director general
de l'EQT
des del punt de vista local
dient que
en l'àrea del camp de Tarragona
estem una mica millor
preparats
per qüestions d'infraestructures
per qüestions de potencials econòmics
amb alguns motors potents
com la mateixa indústria química
estem més preparats
per superar
en fi
les sotregades
de la crisi
en el cas de l'EQT
dient que
en fi
la indústria química
no depèn
de qüestions
de conjuntura econòmica
i que per tant
en fi
no ens hem de preocupar gaire
i ha sentit
també en les últimes setmanes
altres responsables polítics
dient que
en fi
per qüestions de model econòmic
a les nostres comarques
podem portar-ho millor
que altres territoris
no sé si amb això
estem d'acord
o són paraules dels polítics
per tranquil·litzar-nos
i si vas pujant
amb aquest argument
que estaves comentant
si segueixes
doncs veuries que també
el polític responsable
de Tornadí
que Catalunya
està més preparada
i un altre polític
ha dit que Espanya
està també més preparada
és a dir que és una dialèctica
no, no, no ho sé
potser sí que ajudarà
no volia recordar
les paraules de Zapatero
dient
no, jo li ho resolves
ens enganyen
segur
jo parlava des del punt de vista
parlava des del punt de vista
estrictament local
i a més
avui hi ha aquestes declaracions
no, però hi ha aquest efecte
també que comentava abans
una mica
a veure
jo les dades exactament
macroeconòmiques
no les conec
segurament aquest responsable
no, no, per això
els hi pregunto
la sensació de pel de carrer
però poden ajudar també
a l'aspecte aquell mediàtic
i psicològic
que dèiem
que a veure
jo no sé quin percentatge
hi ha de cada element
jo no sóc incapaç de saber-ho
no ho sé
totes aquestes dades macroeconòmiques
i per molts experts
que m'ho anunciin
no sé fins a on arriba
aquesta part
que deu ser molt important
però la part també
aquesta psicològica
mediàtica
que convé evidentment
dir sóc conscient de la crisi
sóc conscient que això
ho diran
però escoltem
tampoc ara
us desespereu tots
i us suïcideu
i deixeu de consumir
o deixeu d'anar a comprar
el torn
és que hi ha una realitat objectiva
però és la responsabilitat
que és tangible
però Toni
què diràs a la gent?
que ets tots a casa?
no sortiu
no
la realitat
però hi ha sectors econòmics
que també poden portar millor
que altres
sí
la realitat
sense exagerar
i a temps
la realitat
sense exagerar
i a temps
perquè la gent
vagi agafant consciència
es vagi posicionant
fins i tot
etcètera
el que no pot ser
de cap manera
és que jo no
qüestiono el que s'ha dit
a nivell de Tarragona
no ho qüestiono
perquè a més no hi entenc
no puc dir-ho
però molt em temo
que sigui una mica
el mateix
el que el senyor Solves
i el Zapatero
ens venien dient
que no hi havia ni crisi
o que Espanya
està la més ben situada
bancàriament
sap el que va dir
el Zapatero
el millor sistema financer
el millor sistema financer
però tu pots negar amb això
jo sí
no ho nego
no ho entenc
i per tant
no ho faré
però
si no ho entenc
no està convençut
d'aquest missatge
què és el que ha de transmetre
però vols dir
que estem tan bé aquí
no pots transmetre
frustració
misèria
vols dir
que estem tan bé
Toni no ho sé
però en tot cas
jo no ho anunciaria
jo vull ser optimista
pensant que tenim
una química de base
jo crec que
mantindrà
uns nivells determinats
de demanda
no tot s'ha aturat
es continuen fent
determinades coses
evidentment
baixarà
jo crec que
com que tot
el conjunt
de la producció
baixa
la demanda
de productes
que es fabriquen aquí
baixarà
però no s'aturarà
per tant
tenim un marge
per tirar endavant
en fi
ens quedem així a mitges
entre un cert
cal cridar l'optimisme
tu
optimisme
perquè si no
el tot més aviat
és escèptic
no s'ho acaba de creure
penso que es nota
que es nota i es toca
acabem la tertúlia
Lluís Valarque
guanyarà el concurs
el diumenge
tu que ets un aficionat castellet
els xiquets de Tarragona
això és el que voldria
sí
jo a veure
pels castells
pels castells
reivindico la visceralitat
jo no sóc aficionat al futbol
però sí els castells
llavors la meva colla
és la millor del món
sense demostració
guanyarà a Tarragona
organitzada del concurs
que és un event
que és bo per Tarragona
això li ha quedat molt bé
al ton
ha quedat de frase
perfecta
per acabar la tertúlia
en fi
que vagi bé
el cap de setmana
si van al concurs o no
gràcies per compartir
la tertúlia amb nosaltres
i fins la propera
adeu-siau
bon dia
bon dia
bon dia
rap
guanyarà
aven
dynam
que
a