La flor de tu jardí
És el Conesa, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Vas cantar o ballar moltes isses o no?
Bé, no ho sé, però estic una mica fònic, això sí que és veritat.
Ja em diràs què has fet en aquestes vacances.
Bé, he fet de tot, una mica, però una de les experiències que he fet és anar a l'isla de la Palma.
L'Àngel Conesa, ja ho saben, és col·laborador habitual d'aquesta casa,
és precisament un dels tertulians, exsecretari general de Caixa Tarragona,
entre moltes altres facetes.
L'he convidat a l'Àngel Conesa perquè precisament aquest estiu ha tornat, de fet,
fa pocs dies de les seves vacances, unes vacances que l'han portat durant més d'una setmana
a una de les illes canàries, a l'illa de la Palma, l'Isla Bonita, com la coneixen,
un dels sobrenoms que té aquesta illa.
Què tal l'experiència?
Bé, primer que res potser parlar que quan la gent va de viatge a les Canàries,
sempre parlem, moltes vegades, passar a parlar de les Palmes de Tenerife
i com a molt, com a extensió, amb viatges llavors d'un dia amb alguna de les altres illes.
Una escapada, no?
Una escapada.
Sempre muntes la base d'operacions de Tenerife a Gran Canària
i a partir d'aquí et planeixes escapades puntuals.
Exacte. A nosaltres ens ha passat tot el contrari perquè nosaltres no hem estat mai a les Canàries
i la primera experiència que hem fet, motivada perquè hi tenim un amic
que a més a més hi té casa i és nascut allí i tal,
hem fet l'experiència d'anar directament a l'isla de la Palma
que, com tu dius, també s'anomena l'Isla Bonita o l'Isla Verde
per la seva situació geogràfica i pels seus condicionaments naturals.
Parlarem dels molts atractius que té l'illa,
parlarem també de la seva singularitat, dels seus paisatges,
del seu menjar, de la seva gastronomia, de la seva gent,
però el primer que hauríem de comentar, Àngel,
és que aquesta illa és considerada pels amants del senderisme
gairebé un paradís. Per què?
Té dos aspectes bàsics, l'isla.
El senderisme, perquè té més de mil quilòmetres de senders
i a més a més no sols el fet que tingui el sender,
sinó que són senders extraordinàriament ben assenyalats
i a més a més amb vàries de repòs en lloc on pots fer nit
i molt bon suport d'institucions o de guardes i tal,
que t'orienten.
De fet, aquesta és una de les característiques
de la gent que els agradi caminar,
vull dir que donen molt de sí.
Perdó, mil quilòmetres de senders
amb una extensió molt petita?
Exactament, de 708 quilòmetres quadrats.
És una barbaritat.
Una barbaritat, sí, sí.
T'has posat les botes, doncs.
Sí, sí, sí.
I l'altre aspecte, que també és un aspecte remarcable,
que si vols ja en parlarem,
és l'aspecte astrofísic,
és a dir, mirar les estels des del lloc més alt de la illa.
És un lloc mundialment reconegut
i privilegiat per la contemplació dels estels.
El mirador del Roque de los Muchachos,
que és un dels miradors astronòmics
més importants de tot Europa.
De tot el món.
De tot el món, fins i tot.
En aquest moment, diuen que hi ha com a tres llocs
on l'observació de les estrelles
es fa millor en el món,
que són, no vol dir un disperat,
penso que són les Isles Hawaii,
el Xile, que ets segur,
i el Roque de los Muchachos.
El cas de Xile té inconvenients
perquè és molt bo però és molt alt
i problemes, alguns problemes de salut,
de vegades, no?,
de lipotímies i coses d'aquest tipus.
En canvi, la situació del Roque de los Muchachos
és ideal perquè són 2.624 metres, recordo,
i gaudeix d'un cel infinitament net.
Mirarem les estrelles d'aquí uns instants,
fins a les 10 compartirem les experiències
d'Àngel Cunesa per l'Isla Bonita,
per l'illa de la Palma,
però comencem parlant precisament
d'aquests camins, d'aquest senderisme,
perquè, com ens comentaves, Àngel,
t'has posat les botes,
més de 1.000 quilòmetres en tota l'illa.
Òbviament, tampoc no he tingut l'oportunitat
de recórrer-los tots,
però sí que estem parlant de 1.000 quilòmetres
en paisatges en què tens el pas de la costa
amb muntanyes i volcans espectaculars
en tan sols 30-40 quilòmetres.
Sí, potser cal dir que jo no m'he posat les botes
tot el que hagués volgut,
perquè he anat amb altres persones
i no hem caminat tot el que voldríem,
encara que hem fet molt també en cotxe,
però m'he quedat amb les ganes de tornar-hi
i poder gaudir més de la natura caminant.
Potser vol dir la pena situar-la una mica,
l'illa primer, perquè ens situem l'illa,
és la més occidental de les Canàries,
per tant, la més propera a Amèrica,
per entendre'ns.
Té una posició vertical
en la qual té una forma com d'ametlla o de...
Sí, fins a cert punt una certa similitud
amb el continent africà,
perquè la gent se'n faci més o menys la idea.
Sí, sí, sí, i una miqueta també allò
de l'atxa, de padernal.
Això mateix.
Té uns 50 i pico de quilòmetres de llargada
i uns 30 i pico d'amplada,
i en aquesta superfície,
que suposo que ja he dit abans uns 700 quilòmetres quadrats,
hem de pensar que hi ha una alçada de 2.624 metres,
el qual vol dir que l'illa té una pendent mitjana d'un 30%.
Diuen que és l'illa en què la relació de tot el món,
en què la relació superfície-altitud és la més important.
Un 30% de pendent és una barbaritat.
És una barbaritat, exacte.
Llavors, dintre de l'illa, vull dir que cal remarcar
que la part nord és una part de moltes barrancades
directament al mar, cap a Macantilats.
La part central hi ha la famosa caldera de Tabo Oriente,
que és una reserva natural.
És parc nacional, de fet.
Sí, sí, és parc nacional.
Bueno, hi ha diferents parts nacionals dintre de l'illa,
però l'illa en si ha estat declarada reserva de la biosfera
per l'UNESCO, o sigui que des de l'any 2002,
em sembla recordar.
Aquesta caldera de Tabo Oriente
és una depressió, no és un volcà això,
sinó que és una depressió,
que té uns 10 quilòmetres de diàmetre
i amb altituds amb barrancades
que tenen 1.500 metres de desnivell.
I llavors hi ha dos o tres punts d'accés,
si ho parlem després,
però diríem que aquesta és la part més espectacular.
I llavors, tirant avall,
hi ha una espina dorsal
que arriba fins a la punta sur,
que és tota la zona volcànica de l'illa.
És una altra excursió que és molt bonica de fer.
Són vuit hores de caminar,
si has de prendre la motxilla o el bocata,
però vas veient tota la zona volcànica
i a més a més,
un costat i l'altre de la costa.
És a dir, veus la illa,
el mar per un costat
i el mar per l'altre costat.
Aquest seria una mica
l'esquema bàsic de la illa.
Centrem-nos en aquesta zona central,
en aquest parc nacional de la caldera de Taboriente.
Quins són els atractius d'aquesta zona, Àngel?
Bé, és la vegetació,
perquè pots imaginar-te
que pujant a 2.000 i escaig de metres
tens les possibilitats
de veure des del bosc
a les medianies, que en diuen ells,
les zones mitjanes amb molta vegetació,
i llavors al final la zona agresta i pelada
del capdamunt.
Paisatge lunar, com s'acusuma dir en aquests casos?
Sí, bé, en l'escaldera de Taboriente no tant,
vull dir, perquè a la part interior,
com que realment estàs veient un cosi enorme,
i nosaltres, de fet,
se pot veure de dues parts,
des del roc i dels motxatges es pot pujar en cotxe,
realment, i des d'allí es veu
l'espectacular depressió.
Però davant mateix, a l'altre costat,
hi ha un lloc que es diu la
Cumbresita,
que també es veu des de l'altre costat.
Llavors hi ha una altra possibilitat molt interessant,
que es pot fer en jips,
que és ficar-se dintre de la caldera,
t'hi deixen en un lloc determinat,
i llavors pots caminar, no ho sé,
tres, quatre hores,
tot el que volent que siguis.
Fins que et cansis.
I llavors tens l'oportunitat de veure
aigües, cascades,
la cascada de colores, que en diuen,
hi ha tota una espectacular vegetació,
coves, vull dir, de tot.
El que passa és que sempre recomanen
que no marxis mai dels camins marcats,
perquè, de fet, la zona és perillosa
en el sentit de perdre's o de trobar...
Hi ha cinglenes espectaculars,
és a dir...
Hi ha barrancs, per tant, molt accentuats.
Hi ha també animals salvatges per la zona?
Sí, sí, hi ha animals, sí.
I molta...
Hi ha tant flora com fauna,
vull dir que algunes d'elles estan,
diguem, protegides.
Vaixent per aquesta espina dorsal,
a la part final ens trobem
aquesta zona volcànica tan característica
fins a cert punt de les illes Canaries.
Ens comentaves, Àngel, abans d'entrar,
que fins i tot hi ha com un petit arriu de lava...
Sí, encara l'última erupció,
si no recordo malament, va ser l'any 71.
Que això, en termes volcànics de geologia,
és no res, 35 anys.
A veure, nosaltres que coneixem
potser la zona volcànica de l'Osona,
de la Garotxa, perdó, de l'Olot i tal,
i recordem aquella zona de vegetació privilegiada.
Aquí passa, clar, que...
És curiós perquè aquesta espina dorsal,
dorsal, hi ha un lloc que li diuen el Passo,
que realment es passa d'un costat a l'altre,
i li diuen la Cumbre Vieja i la Cumbre Nueva.
Però realment la part més vella de l'aïlla
és precisament la del nord,
i contra més avall és la formació volcànica,
que és més nova.
Llavors, per exemple,
els dos últims volcans que estan tocant
pràcticament a la costa,
a la punta de baix,
nosaltres vam passar pel bord d'un d'aquests volcans,
i es veu com comença a creixer la vegetació.
És a dir, és pelat completament,
els volcans ja saps que la lava és molt bona
per la vegetació,
o sigui que és fèrtil, molt fèrtil.
Encara que sembla mentida,
és així, sembla en contrasentit.
És molt fèrtil quan se refreda,
per dir-ho alguna manera,
quan hi ha d'això.
Doncs en aquests volcans encara
és impossible veure al fons vegetació
perquè són d'una formació molt recent.
I passant, evidentment,
hi ha una zona en què es veu encara
un riu de lava perfectament,
lava, evidentment, solidificada,
però que està travessant perfectament la carretera.
Incluso passes per la carretera
i veus la paret de lava.
Comentaves aquest referent més proper nostre,
la zona de la Garrotxa,
és més espectacular el que has pogut veure a la Palma,
que no pas el que tenim aquí a prop de casa nostra.
És diferent.
Jo diria que aquesta formació és més recent
i, per tant, té menys vegetació.
És més paisatge lunar, com has dit tu,
en aquest apartat.
Anem a l'Observatori, Àngel.
Veu tenir l'oportunitat de veure les estrelles.
Hi ha algun tipus de visita guiada
o és només una zona reservada per als grans científics?
No, no, és...
A veure, m'assembla recordar
que hi ha un parell o tres de dies a la setmana
que es visita.
El que passa és que llavors van alternant.
Tenen en compte que quan parlem d'un observatori,
pensem, no ho sé, pensem en el clàssic Catalejo Gran,
no?, una cosa d'aquest tipus,
i els que som...
no coneixem aquesta matèria massa,
doncs queda una mica sorprès,
perquè, clar, n'hi ha 14 d'observatoris.
És a dir, 14 d'observatoris vol dir
que quan se va inaugurar aquest centre d'observació
hi van estar els primers mandataris europeus,
perquè això és de tota Europa,
o sigui, cada nació pràcticament té un observatori.
Nosaltres ens vam permetre visitar el Galileu,
que és l'observatori italià,
i hi ha un altre que és recent,
que es dedica a observar els estels
a través de ratjos gamma.
Això ha evolucionat moltíssim.
A veure...
O sigui, allò del telescopi,
aquell petit que pot tenir algú a casa,
ja ha passat a la història amb bona part.
Sí, i a més a més,
hi ha altres factors que ara t'explicaré.
Nosaltres vam fer primer l'explicació
de tota aquesta història.
Hi ha una residència d'astrofísics, no?
I tu m'has dit si van veure les estrelles o no.
Jo vaig preguntar on tenen els astrofísics.
Es van dir, estan dormint,
perquè ells treballen de nit, no?
Vull dir, evidentment.
Hi ha una residència d'astrofísics,
i llavors, vull dir, els observatoris...
El primer que vam veure era aquest observatori de ratjos gamma,
perquè sembla ser que per veure els estels,
en principi es feia a pelo, per dir-ho d'alguna manera.
Hi ha una segona fase,
que és a través de ratjos infrarojos,
però la més moderna és a través d'aquests ratjos gamma.
És una pantalla de televisió espectacular,
no recordo el diàmetre,
amb milers de miralls mòbils, etc.
I, evidentment, la tecnologia ha avançat moltíssim
gràcies a l'informàtica, no?
Tornant amb això que deies tu del telescopi,
ells tenien grans problemes,
perquè nosaltres vam veure aquest Galileu,
i aquest Galileu realment és una caixa quadrada, completament.
Que, evidentment, quan és dintre,
s'obren les portes automàticament
i orienten el telescopi cap allà on volen.
això de tenir uns grans problemes mecànics,
perquè en funció de l'estrella que seguien o tal,
s'havia de moure l'equip,
i això se feia per mitjans mecànics, no?
I això era costós i, a més a més,
suposava una gran dificultat.
Ara, amb la informàtica,
tots aquests temes funcionen informàticament, no?
Una mica a la dreta, una mica cap a l'esquerra,
més endavant, més enrere,
i això facilitant molt les coses.
Però ja et dic que, a més a més,
crec que d'aquí un mes o dos
s'estrenarà l'últim observatori que hem muntat,
que és el més gran del món.
Directament.
Vaja, ja tens l'excusa perfecta
per repetir la visita.
Això està a uns 2.500 metres.
És gairebé el punt més alt de l'Illa.
I allà mateix pots arribar fins al roc de los muchachos,
que està, ja et dic,
100 metres més amunt, 250 metres més amunt.
Un dels atractius de l'Illa de la Palma
que sempre visiten avui a la volta al món
amb 28 dies en companyia de l'Àngel Cunesa.
Parlem d'altres aspectes,
perquè no només es poden veure estrelles,
no només es pot caminar.
Parlem de festes, Àngel.
Bé, per nosaltres, clar, n'hem vist una de festa
i n'hem tastat altres, no?
Ja diria que, com ja sabeu,
l'Illa de la Palma està dividida en 14 municipis diferents
i tots són municipis molt actius,
pel que nosaltres hem pogut comprovar.
nosaltres, potser el més significatiu,
els que tinguin ocasió de fer-ho,
és unes festes lustrals que es fan cada cinc anys
a la mateixa Santa Cruz de la Palma.
Que és la capital.
És la capital, sí.
Ells tenen la vèrge de les nieves,
curiosament, perquè evidentment hi ha neu a l'hivern,
com a patrona de la illa.
Llavors, aquesta vèrge de les nieves té un santuari
molt a prop de la capital,
quan dic molt a prop vol dir molt amunt,
com a tot arreu, vull dir que s'ha de pujar
però és relativament a prop.
Llavors, cada cinc anys, vull dir,
la imatge de la vèrge, com es fa aquí,
no sé si recordo, si Urana o altres festes d'aquestes
que es fan cada cinc o deu anys,
baixen la vèrge fins a la capital,
fins a l'església de la capital.
El més curiós, i potser nosaltres hem tenint ocasió
de veure-ho per vídeo,
és el que en diuen ells los enanitos.
Jo no sé si us coneixeu algú a la Palma,
la figura significativa és un enanito,
un enanito que diuen ells,
que té un barret...
Però és com una mena d'un nom, com ens el podem...
No, no, no, és realment un enanito,
enanito.
L'Àngel avui ha vingut preparat,
ens porta un llibre amb fotografies
i ens ensenya una d'aquestes imatges,
que és com una mena de nano,
un cap gros com els que podem tenir aquí.
Sí, però que t'expliquen una mica com funciona,
perquè això és una cosa com aquí,
els gegants pels nens,
els nens estan esperant els enanitos
que arribin cada cinc anys.
Llavors suposo que els pares, els germans i tal,
volen ser enanitos, no?
I n'hi ha uns, crec que són 40,
però és molt divertit com funciona la cosa,
perquè baixen vestits amb una espècie de capa negra,
molt ben avillats.
Sembla una mena de...
No, no, però això és la conversió.
Bé, la part de baix, diríem, és la mateixa,
però llavors porten una capa negra,
un barret de copa molt espectacular.
I entren els 40 en fila,
passen per una espècie de lloc tancat
que tenen una cortina i tal,
i quan surten ja surten com enanitos.
Però el divertit és que aquesta gent,
per anar d'aquesta manera,
van lligats pels ginolls.
Amb la qual cosa,
el que es veu aquí de la part de baix,
realment només són dels ginolls per avall.
I la cara la tenen aquí dalt.
La cara la tenen a l'alt del barret.
Tenen un barret immens,
la copa, el punt més superior del barret,
és on tenen el cap,
però l'ala del barret els deu arribar gairebé
a la mitja panxa.
Llavors ballen lligats d'aquesta manera,
i tenen una dansa característica.
És una mica com l'emparito,
per dir-los d'aquí a nosaltres.
I clar, la canalla queda amb boca abadats,
perquè veuen entrar aquells senyors
amb els barrets de copa i tal,
i quan surten per la d'això,
surten ja els enanitos.
Llavors, els enanitos van amb la canalla,
juguen i ballen,
però llavors sembla ser que es passen
tota la nit ballant ja per tot arreu.
I llavors, a la Palma,
a l'Ajuntament hi ha un enanito,
i al passeig més important
hi ha un enanito de bronze,
també de buixar i tal,
perquè és la figura significativa,
és aquella cosa que has de portar
quan vens de viatge,
per enganxar la nevera.
Allò com quan Salamanca agafes la granota
i aquestes coses és el souvenir.
Sí, hi ha dues coses
que has d'enganxar a la nevera,
que són l'enanito i el llargandaix,
perquè hi ha uns llargandaixos enormes
per tot arreu.
Que van coincidir,
ens van fent companyia
mentre feu senderisme.
Déu-n'hi-do,
una festa que, a més a més,
si teníem en compte
que es fa només cada cinc anys,
doncs, vaja, això explica si...
Aquesta serà el 2010.
Una que vam poder nosaltres disfrutar
és la ciutat de Barlovento.
Que s'ha de una miqueta al nord d'aïlla.
Sí, és el nord-est.
Hem de comentar,
però que les distàncies són relatives,
perquè estem parlant
que entre Santa Cruz,
que està al mig,
i Barlovento, que és al nord,
hi ha prou feines 30-35 quilòmetres.
Sí, en cotxe es tracta
de tenir un cotxe amb uns bons frenos,
perquè després continuament
estàs pujant i baixant.
D'això suposo que a les cases de lloguer
ja se n'encarreguen.
I a Barlovento fan una cosa molt curiosa,
també que la fan cada dos anys o així,
però la vam coincidir nosaltres,
que és la batalla de Lepanto,
que dius,
aquí té que veure l'Epanto,
o aquí a l'Atlanti,
perquè la batalla de Lepanto,
si no recordo malament,
es va celebrar al Mediterrani,
era la comunitat dels creients
o dels cristians contra els turcs,
que estaven amb el Juan de Austria al davant.
Però bé, ells fan això,
i resulta que munten allí
una espècie de torre turca,
i per darrere abans es veu un baler
amb la creu vermella típica,
igual que hi havia els barcos ahir
de la cerca vila de Sant Magí.
Això mateix,
de fet era la mateixa història,
era la notícia del ball de Calides d'Arreus.
I llavors fan pòlvora i tiren,
i el castell al final se'n va a Norris,
i llavors el més divertit és que tot això
ho veu la Mare Déu del Roser,
que és una altra cosa també curiós
des de la nostra perspectiva,
jo que sóc fill del carrer Marceria,
dic, mira, la meva patrona.
La Merge del Roser s'ho mira,
i es veu que ajuda els cristians,
i llavors la Mare Déu va cap a l'església,
i llavors baixen els cristians,
amb tots els moros lligats i fins molt bé,
un atrevessat per una espasa,
i sembla ser que els joves del poble
tots volen ser moros,
perquè llavors s'ho passen pipa fent l'animal
i no volen entrar a l'església,
i tot això.
És una festa d'aquestes...
Ser dolent normalment és més divertit que fer de bo.
Llavors, a la ciutat del Mazo,
nosaltres vam tenir l'occasió també d'anar a veure
allà hi ha també qüestions d'abordats molt interessants,
vull dir, hi ha una escola d'abordats,
i una de les coses que fan és el corpus,
la tradició que nosaltres tenim per aquí
de fer allò dels carrers,
ells ho fan amb estructures,
més que amb catifes, no?
A nosaltres estàs parlant de les nostres catifes de flors.
Sí, sí, ells fan una mica estructures,
estructures molt agosarades,
i que les fan, això és el més divertit,
perquè guarden, per exemple,
que et diré jo,
pells de ceba,
pells d'alls,
tots productes naturals d'aquest tipus,
i ho van enganxant minuciosament,
i amb tot això fan unes estructures
que tenen, potser,
cinc metres d'alçada i tal.
Amb pells d'hortalisses...
Sí, sí, pètals de flors,
vull dir, tot coses naturals.
I nosaltres anàvem a veure una mostra,
perquè n'hi ha algunes desposades vistes
i fotografies i tal,
però també ha de ser molt espectacular
veure el dia,
perquè a més el poble aquest del Mazo,
em sap que també té 10 o 12 barris,
o com a barriades,
i cadascuna fa els seus lixors.
En aquest espai ens proposem cada dia
desfer, o no desfer,
els tòpics que imperen sobre els terrenys,
les zones que visitem.
Un dels tòpics més clàssics
sobre les Illes Canàries
és la seva massificació,
la gran presència de turistes,
però abans també parlàvem
que una cosa segurament és Santa Cruz de Tenerife,
l'illa de Gran Canària,
i segurament l'illa de la Palma
s'escapa una miqueta d'aquesta massificació, no?
Sí, i això és un tema
que ells m'assembla que en general
ho tenen bastant clau,
i segur que a tot arreu
hi ha interessos individuals.
A mi em parlava l'altre dia
el company que és d'allí,
que hi havia una zona
que em va ensenyar i tal,
que volien fer uns camps de golf i tal,
i que la població està completament en contra.
A més a més,
això és erroni,
perquè els vents,
o sigui,
les boires aquestes que viuen de l'Atlàntic
normalment s'amorren a la muntanya
i és difícil jugar golf amb boira, no?
Però vull dir que
estan bastant defensant aquesta història.
L'Isla de la Palma té un aeroport
que està molt bé
i que l'estan ampliant la part de la terminal,
ja diria,
de forma excessiva,
però la veritat és que la sensació
no te sents agobiat en cap lloc,
vull dir,
veus que hi ha moviment,
evidentment,
a l'aeroport,
nosaltres hi vam anar
per tornar el cotxe el dia abans,
me penso,
i notes que hi ha molt moviment,
hi ha moviment,
però no és aquell...
quan tothom vas per l'illa i tal,
veus que hi ha,
vull dir,
gent de fora,
però no hi ha agòbios,
diríem,
d'aquesta manera.
El que notes també
és la presència de molts alemanys,
i una mica...
De fet,
diuen que el 80% de turistes
són alemanys,
i hi ha molts alemanys
que, de fet,
s'han instal·lert allí
la seva segona residència,
que potser no arribes
a estrems de Mallorca,
però Déu-n'hi-do...
No, però ja hem fet significatius,
nosaltres també
en aquesta població del Mazzo
vam assistir a una fira
d'artesania que hi havia,
i curiosament,
doncs els noms dels formatges
estaven amb d'aixòs
i amb alemany,
vull dir,
el nom...
Vaja,
hi ha moltes informacions
que ja se n'han dos idiomes.
Sí, de fet, sí.
Per tant,
ens trobem amb una illa
que té infraestructura turística,
té infraestructura hotelera,
però en qualsevol cas
no arriba
als extrems de massificació
que moltes vegades
ens pensem
quan parlem de les Canàries.
Bé, perquè saps què passa?
Que, clar,
potser la població,
la gent normal de vacances
busca molt platja i sol.
A veure,
allà hi ha...
Potser una cosa
que no hem parlat
és que en una illa tan petita
és molt fàcil
trobar microclimes
per tot arreu.
És a dir,
tu fas 15 quilòmetres
i dius,
escut, si tinc fred,
què passa aquí?
Doncs, bueno,
passa que estàs en una situació
que estàs a un costat
de l'Atlàntic
o a l'altre costat,
vull dir,
estàs més alt
o estàs més baix...
Passa d'això
que dèiem de 50 quilòmetres
passes a estar a la platja
a 2.500 metres d'alçada.
Exacte.
És a dir,
per exemple,
si tu parles de la capital,
és una illa,
per exemple,
és una situació
que et pots banyar tot l'any,
d'alguna manera,
pots anar tranquil·lament,
però, clar,
pot ser que a l'hivern
realment tinguis neu
a la muntanya,
vull dir que hi hagi llocs,
per exemple,
aquí va l'alumento
que vam anar nosaltres
a aquesta festa,
ens vam haver de prendre una jaqueta
perquè, clar,
estàvem a 500 i escaig metres
d'altitud
i molt al nord de l'illa
i feia fresca,
vull dir la veritat
és que feia fresca.
Llavors, vull dir,
vull dir que aquell turisme
de platja
tampoc hi és...
Si el vols trobar,
també el pots...
També n'hi ha,
però, a veure,
nosaltres ens hem banyat
dos dies, no?
I ens hem banyat
a Los Cancajos,
que és una zona residencial
que està al sud
de l'isla de la Palma,
però, clar,
jo vaig entrar una mica dintre,
em van pagar dos cops d'ona
d'aquelles a l'Atlàntic
i vaig dir,
ja en tinc prou.
O sigui que...
Deixem-ho per sorfers
que ha d'anar bé.
Ha de ser un tipus,
això que dius tu,
de persona ja molt especialitzada.
El que va prendre el sol
doncs prefereix una platja
més tranquil·la.
I després hi ha una zona al nord
que és molt divertida,
que hi ha el xarco azul,
que en diuen,
que aprofiten
una espècie de clota
a la mateixa costa,
el tanquen
amb una mica de balisses,
amb la qual cosa
quan puja la marea
entra l'aigua de l'Atlàntic
directament,
però dintre et pots banyar,
és una espècie de toll natural.
Una gran bassa.
Una gran bassa
i que és molt agradable
de banyar-se.
Llavors, hi ha gent
i tens un bar per prendre una cervesa
i per banyar-te,
però no tens tampoc
masses més comoditats.
En canvi, sí que trobes
moltes cases rurals
i està molt pensat
per gent que els agradi
la natura,
vull dir,
o els que s'agrada
la física
i totes aquestes coses
i la natura, bàsicament.
Jo penso que això
és el gran avantatge
d'aquesta illa.
Què tal la gastronomia, Àngel?
Perquè les illes canaries
tenen alguns plats típics
i algunes begudes
també molt típiques.
Bé, aquí
ja sabem que
a veure, nosaltres
jo crec que el millor
de la illa
és el peix,
no?
El peix, vull dir,
més gran que el d'aquí,
molt gustós
i sense massa complicacions.
És a dir,
que jo penso
que un bon menjar
seria un peix a la brasa
amb papes arrogats.
Amb papes arrogats
que no poden faltar.
Que bé,
que nosaltres ja ho coneixem
perquè en el fons
són com les patates
al caliu nostres,
però bé,
que està molt bé.
Llavors sucant el,
no recordo com s'hi diu ara,
aquesta espècie de salsa
que és una espècie de salsa
de romesco
que la fan en pebrot verd,
en pebrot verd,
té color vermell,
té color verd,
no recordo ara
com se diuen noms,
però vull dir,
mojo,
el mojo, no?
i llavors,
a part del,
potser cal dir també
que la relació qualitat-preu
de les coses
és molt raonable,
vull dir,
si diguéssim que la vida
és molt barata,
diríem una mentida,
però que és alguna cosa
més barata que aquí,
amb la qual cosa
també pots accedir
a qüestions de més qualitat,
vull dir,
per dir una manera,
o sigui,
pots anar en restaurants
que estiguin bé,
per exemple,
no sé,
jo recordo el Club Nàutic
d'Ali de la Palma,
pots anar a dinar tranquil·lament,
no et fotran un cop de pala
per anar malament,
per qui,
per segons quin tipus d'àpat,
doncs has de preparar la cartera,
aquí també l'has de preparar,
però...
Sí, sí,
vull dir,
és raonable,
vull dir,
i llavors també
és molt interessant
l'aspecte de fruites
i,
a veure,
el plàtan no cal dir que és...
De fet,
hi ha molts plataners
en tota l'illa.
És curiós,
per exemple,
que en aquesta orografia
tan complicada,
per exemple,
abans em parlàvem
fora de micròfon,
hi ha en una de les zones
que hem passat,
com que hi ha barrancades
tan enormes,
hi ha un pont
que salva 300 i pico de metres,
perquè la carretera
si no havia de fer
unes voltes increïbles,
però que té 250 metres
d'altitud,
però sota el pont
veurien plataformes
completament plenes
de plantacions de plàtans
i al final,
ja tocant la costa,
hi ha el charco verde
aquest que et dic jo,
per exemple,
que et pots banyar.
Vull dir,
aquests contrastes
tan espectaculars.
Aquesta barrancada enorme
fa cap a un lloc
que es diu
los nacimientos
de Marcos y Corderos,
que es pot anar,
també és una de les excursions
molt boniques,
a través d'uns túnel,
has d'anar amb llinternes
i tal,
però que quan surts
a l'últim torn
te trobes
amb els nacimientos
de Marcos y Corderos,
que són unes cascades
enormes
que porten
gran quantitat d'aigua,
vull dir,
barrancaball,
per dir-ho d'alguna manera.
Has vingut apassionat,
podríem dir,
Àngel.
Sí, sí,
jo realment tinc ganes
de tornar,
ja dic amb algú
que tingui moltes ganes
de caminar.
O sigui,
a més de caminar més,
què és el que t'ha quedat
per fer?
Potser,
potser està una...
A veure,
la gent,
una mica està més en contacte,
el fet d'anar amb un amic
te facilitava coses,
però també
te'n limitava algunes.
La gent són tranquil·la,
això també és una altra cosa
a dir.
Per exemple,
nosaltres vam anar a dinar,
recordo,
en un restaurant
que és molt curiós allí,
que es diu
el Xipi-Xipi,
que són tot d'apartats,
és una espècie,
és a l'aire lliure,
però com si siguéssim
apartats,
o sigui,
tenen com a casetes
en què 8 o 9 persones
poden dinar i tal.
I vam fer mitja hora de cua,
però la gent no s'amoïnava,
arribava allí,
quin número tinc?
El 32.
i quin passa?
El 14.
Ah, molt bé,
doncs bé,
s'esperaven.
I aquí la gent
s'estaria tirant dels cabells,
tranquil·lament.
A nivell gastronòmic,
m'ho he deixat,
hi ha bons vins,
també, eh?
Negre?
Negre?
Eh?
Negre?
I negre i rosat,
vull dir,
hi ha un rosat,
que ara no recordo el nom,
que em vaig portar una botella,
perquè me va agradar molt,
que va tenir un Premi Nacional
l'any 2007,
és una collita del 2007,
i és molt bo,
però també hi ha vins negres
de barrica de Noguer,
que em sembla recordar,
alguna cosa d'aquestes,
jo no soc un expert en vins,
però vull dir,
tenen bones qualitats de vins.
I ja per acabar,
Àngela,
ens queden profeïnes 30 segons,
per anar,
hi ha vol directe des d'aquí,
o hem de fer escala
en una de les Illes Grans?
No,
hi ha diverses possibilitats.
Jo me'n vaig preocupar
de treure els bitllets
per internet molt abans,
amb la qual cosa
també us recomano això,
perquè són molt més barats,
però molt més en el sentit
que val igual 3 o 4 vegades menys.
Nosaltres vam aconseguir
un vol directe a Barcelona
a La Palma
i La Palma a Barcelona,
però es pot anar fàcilment
també a Tenerife
i de Tenerife a La Palma,
i suposo que també es pot anar
a Madrid
i de Madrid a La Palma
o de Madrid a Tenerife.
Però vaja,
es pot fer des de Barcelona
directament a La Palma.
Àngel Conesa,
moltes gràcies per portar-nos avui
a una de les Illes Canàries
més desconegudes,
la illa de La Palma,
l'Isla Bonita.
A reveure.