En aquesta ocasió, aquest dimarts, el temps dedicat a les tradicions i la cultura popular
pren en dues dimensions diferents en quant a la durada i en quant a l'espai
perquè tenim Jordi Bertran i Jordi Sorinyac a la Casa de la Festa, servidora aquí als Estudis de l'Avinguda Roma
i és justament la Casa de la Festa inaugurada aquest passat cap de setmana
que servirà d'escenari per parlar d'ella mateixa, però també d'altres qüestions relacionades
amb les tradicions i la cultura popular.
Jordi Sorinyac, Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Em feu molta enveja perquè jo he passat setmanes, què dic setmanes?
Mesos que passava pel davant de la Casa de la Festa, aguaitava, no veia res i dic
que, ai, quines ganes tinc d'anar-hi i encara no he anat, eh?
El Jordi Sorinyac és un privilegiat que ja ha visitat i em penso que no és la primera vegada aquest espai.
No, no, ja repetim, eh?
Per això.
Vem venir dissabte, ben venir diumenge i ja estem avui aquí.
Vaja, podríem ser dels visitants que més vegades ja han anat a sostenir.
No tant com en Jordi Bertran, que podríem dir que aquests últims dies,
home, jo crec que el plegatín encara no el tenies posat aquí, però gairebé, no?
Quasi, quasi. L'hem estar instal·lant aquí entre la consellera de Cultura i els tècnics del departament
van estar aquí instal·lats juntament amb l'empresa que ha muntat tot això
i, vaja, realment van passar unes quantes estones llargues, diria.
Però al final s'ha acabat, vaja.
El primer de tot que hem de comentar, i si et sembla, Jolanda,
perquè parlem de la Casa de la Festa i molta gent ens ha preguntat aquests dies
però això exactament de la Casa de la Festa què és?
És un magatzem de les bèsties, és un museu, és un centre d'interpretació.
Ara farem una visita guiada amb el nostre micròfon inalàmbric,
anirem explicant cada alguna de les sales i dels plafons explicatius que hi ha instal·lats,
però si haguessin de buscar una definició d'aquelles a diccionari, Jordi, què explicaria?
Bé, d'entrada dic que la Casa de la Festa passa a ser un equipament anomenat així
en el nou pla d'equipaments que està muntant el Govern de la Generalitat de Catalunya,
és a dir, aquest pla d'equipaments concep que igual que hi ha teatres o que hi ha auditoris
o que hi ha altres tipus d'espais culturals, com poden ser les sales d'exposicions
o els centres de cultura contemporània, doncs també pot haver cases de la festa.
Per tant, serà una etiqueta que...
Ens haurem d'anar acostumant.
Ens haurem d'anar acostumant i, de fet, enguany mateix veureu que Barcelona,
entre ara i les festes de la Mercè, inaugurarà la seva Casa de la Festa,
a més ara amb el pressing de Tarragona inaugurada allà,
i que ja han anunciat també inauguracions a les ciutats de Vilanova i de Reus.
Per tant, això crec que s'anirà estenent una miqueta com una taca d'aquelles que es van fent grans.
Un projecte que ha tingut, però, un part força llarga.
Els parts normalment duren nou mesos, aquest ha durat gairebé nou anys.
Déu-n'hi-do.
Jo et diria que més i tot, perquè el primer document que es va fer
el va llegir l'actual Magí de les Timbales l'any 96,
per la crida de l'any 96 per Santa Tecla,
que va ser el moment en què es va declarar les entitats de la festa,
tant el Seguici com les Coyes Castelleres, perpetuadors.
Aquell any va ser un any excepcional perquè la Generalitat de Catalunya
va considerar que les festes de Santa Tecla
eren festes tradicionals d'interès nacional,
va ser un gran pas endavant de les festes,
i més a més, perquè aquell és un decret conegut
en el món de la cultura popular,
perquè d'una manera o altra va ser una festa
que va rebre els mèrits de manera única,
en el sentit que després hi ha hagut moltes declaracions
que s'han fet 10 o 12 declaracions alhora,
i en canvi, en aquell cas, les festes de Santa Tecla
van haver de treballar-s'ho per tenir una declaració
que va ser analitzada per un comitè d'experts individualment,
la qual cosa que pots imaginar que van passar
tots els controls de qualitat que havíem de passar.
Per tant, jo diria que des de l'any 96,
com a mínim va sorgir la idea,
després a partir d'aquí s'ha anat treballant,
fins a arribar a aquest espai que,
com diu una mica la sala en què estem ara,
que és la sala de recepció vestíbul,
és un espai polièdric on poden sonar
totes les tecles imaginables.
Juguem amb la paraula Santa Tecla,
en el sentit que aquí, evidentment,
no és un contenidor només,
és un espai que contindrà tota la informació de les festes,
especialment en relació als elements del Seguici dels Castells,
però, a banda d'això, que serà la fase que falta,
podríem dir que hi ha tota una part més interactiva,
que és la que encara queda per resoldre,
i on hi haurà tota una sèrie d'elements,
sobretot de tipus audiovisual o de tipus més intangible.
Ara podem dir que tenim la part d'imatgeria
i la part més tangible de la casa.
Hem de dir, Jolanda, que si sentiu soroll de fons,
són un dels primers grups de visitants,
que allà hi ha un grup de 50 nois francesos,
que estan aquests dies desveu per aquí,
per les comarques de Tarragona,
i que de la mà dels seus responsables
han vingut a veure aquí la Casa de la Festa,
perquè la casa, avui, Jordi,
ha obert les portes ja com a museu,
en horari matí i tarda.
Tothom qui vulgui, per tant,
pot venir a veure la Casa de la Festa allà.
Sí, sí, des d'avui,
aquest cap de setmana ha sigut portes obertes,
hem estat dissabte a la tarda i diumenge tot el dia oberts,
però realment aquest edifici obrirà en horari de museu
el que seria els dimarts,
des de dimarts fins a diumenge, 12 a 2,
i a les tardes de 5 a 9,
això horari d'estiu.
És un equipament, com ahir remarcava la Conselleria de Cultura,
té accés gratuït, de moment,
i que aproximadament al voltant de les festes de Santa Tecla,
a partir de Santa Tecla,
segurament per al que seran els visitants de fora de la ciutat,
doncs tindrà una entrada simbòlica.
Però de moment això, doncs,
l'operativa ens interessarà que es vegi,
que es conegui.
També d'una manera progressiva,
doncs es posaran en marxa unes visites guiades.
De cara a Sant Magí ja s'ha anunciat
que l'empresa que gestiona aquesta casa,
que és Imaginautas,
portarà a terme unes proves de visita guiada
i de cara al proper curs escolar,
doncs alumnes com els que estem veient en aquest moment aquí,
doncs tindran unes visites pautades,
específiques a grups escolars,
que és una mica un dels objectius.
De totes formes, nosaltres creiem que,
evidentment, ara el que era important era rodar-ho
i de cap de les maneres no podíem defensar
que això estigués tancat
o que estigués d'una manera o d'una altra,
doncs, tots els elements aquí dins
que no es pogués visitar.
Per tant, s'ha tirat endavant el projecte i s'ha obert,
que és el que es tractava.
Ja veureu veure Bóquing a partir del mes de setembre
amb aquestes visites escolars,
ben segur que hi haurà molta cua.
Jolanda, què et sembla la cocafera
com a carta de presentació del seguici popular?
Bé, tu ja saps que a mi el que més m'agrada,
bé, el Jordi també ho sap,
són les bèsties més de foc,
però la cocafera, doncs, és molt simpàtica
i també dóna canya, eh?, quan la deixen.
Sí, sí, quan la deixen.
No hi ha gent de caramels,
està, diguem-ne, amb una actitud més tranquil·la.
Està més passiva, avui, no?
Més passiva, això mateix.
Tot i que veiem ara els dents,
alguns dels dents com buscàvem per l'interior,
a veure si pescaven alguna cosa,
tot i que dubto que aquests nois francesos
sàpiguen una miqueta de què va tot plegat.
Però en qualsevol cas,
la cocafera és, en certa manera, Jordi,
la carta de presentació de la Casa de la Festa.
És el primer element que ens trobem
quan entrem a la porta.
Hem de dir que aquest recinte té dues plantes,
la planta baixa està dividida en quatre grans sales,
i en aquesta primera sala ens hi trobem
la cocafera i els gegants.
Aquesta distribució, òbviament, no està feta a l'atzar.
No, aquest és el gran aparador de la Casa de la Festa.
Si, de fet, el visitant o el tarragoní que s'apropi
sap que el que s'ha volgut és,
des dels serveis d'arquitectura de l'Ajuntament,
donar aquesta sensació real
que estem en un gran aparador.
O sigui, que la festa no és una cosa tancada,
sinó que realment s'obre a la ciutadania.
I aquesta és una idea d'aquest gran finestral.
A partir d'aquí hi ha aquests elements
que són els més alts d'entrada
o els més voluminosos.
Aquesta primera sala té la característica
que estem en una alçada molt important
que permet que estiguin les peces més altes,
que lògicament són els gegants.
La cocafera també té un volum important.
De fet, hem de dir que és una peça
que a la porta de la Casa de la Festa
s'ha dissenyat a partir de la cocafera
perquè és la que marca l'amplada màxima
dels elements del seguici.
I els gegants són els que en alçades
la sala on els sis gegants,
els gegants d'uns negritos, els gegants moros
i els gegants vells o del cos del bou,
podien estar aquí perfectament exposats
sense problemes d'alçades.
Jordi, en principi,
ha d'hostar ja a tots els elements del seguici?
Sí, sí.
Aquí avui ja estan tots els elements
diguéssim d'imatgeria,
es poden veure perfectament.
I a banda d'això,
també hi ha els panelats,
podríem dir, els plafons,
sobre l'explicació de les danses,
dels elements que no tenen imatges.
Però aquests elements que no tenen
diguéssim imatgeria física tangible,
el que sí que tindran
és tot un seguit d'elements simbòlics
que s'estaran treballant progressivament
perquè això pugui portar-se a terme.
Per exemple, els estris dels diables,
tenen presència a la Casa de la Festa?
No, en aquest moment no,
però ja està previst que els tinguin.
És a dir, els estris vol dir
que a millor els diables,
conjuntament amb la Bola,
que és l'empresa que ha dissenyat això,
tria, en funció en aquest moment
dels espais, tal com ja els tenim distribuïts,
trien, per exemple,
se m'acudeix posar els setrots del Llucifero,
de la Diablesa,
o una massa,
o, per exemple,
les cuirasses molt ben realitzades
per l'Antoni Mas,
per l'escultor de Vila Seca,
de l'Arcàngel Sant Miquel,
que són una rèplica del retaule
de Pere Joan de la Catedral.
El mateix podria passar
amb els bastons del ball de bastons, etcètera, no?
Exacte, exacte.
Això és el projecte, diguéssim, simbòlic,
és l'últim,
juntament amb l'audiovisual,
que un cop s'ha fet aquesta feina
molt important,
ara d'aquesta primera fase
de museïtzació
o del projecte expositiu,
com vulgueu anomenar-li,
doncs passarà,
doncs, seguidament d'aquesta,
passarà a l'altra,
que reconec que conceptualment
és més difícil
i ni els serveis municipals,
ni pròpiament les entitats,
ni l'empresa que ha portat a terme el disseny
encara la tenen prou interior.
però, vaja...
Clar, és que jo ara pensant-hi,
aviam, és una cosa així,
una opinió molt personal,
però si comences a parlar
de Casa de la Festa
tenint en compte
la quantitat de llibres i volums
que s'han publicat
al voltant de la Festa de Santa Tecla,
també la de Sant Magí,
els volums de música,
també popular,
les tonades i els sons de la festa,
tot això en un futur
també s'aniria encabint aquí, no?
Sí, de fet,
els elements audiovisuals,
la música, ara amb el Jordi Sonellà,
que abans de començar
l'estaven comentant,
doncs que segur que hi tindran
un paper molt destacat,
perquè, doncs, bueno,
d'una manera o altra
el que es pretén
és que aquestes figures,
doncs, també la gent pugui
entendre
que estan acompanyades
amb les seves actuacions
de música en directe
i que, per tant,
doncs això es pugui també visualitzar,
és a dir,
que no és un museu
entès d'una manera estàtica, no?
Sinó que és un museu
en aquest sentit interactiu, no?
Vull dir que això sí que es pretén
realitzar d'una manera immediata.
Vaja, el que hem de tenir clar, doncs,
és que la Casa de la Festa
s'ha obert
amb una primera fase,
en què tenim tots els elements aquí,
tenim diferents plafons explicatius,
però que la voluntat és
progressivament
anar avançant
i anar incorporant
altres elements
de gaire més simbòlic,
amb també continguts
més audiovisuals,
i en què això,
el so,
el so de la festa,
la música de la festa,
les imatges de la festa,
hi tinguin
més contingut.
Hem anat avançant,
nosaltres,
per aquest recorregut,
hem avançat,
hem deixat ja enrere
aquesta primera sala
en què hem dit,
i trobem el punt d'informació central,
la cucafera
i els gegants,
i ens trobem
en una segona sala,
aquesta de contingut
més didàctic,
més divulgatiu,
en què aquí, Jordi,
s'intenta,
de la millor manera possible,
comprimir,
condensar
la seqüència ritual
de les fesses,
el calendari,
els seus orígens,
una mica per acabar
de situar-nos
sots plegats.
De fet,
aquesta és la sala
d'audiovisuals,
on anirà
la projecció
de l'audiovisual,
en principi,
s'ha concebut
un audiovisual curt
d'uns 5-7 minuts,
i després també,
depèn de l'interès
de cada grup,
tenim l'audiovisual
de la Generalitat
que es completarà
amb aquells elements
que en aquest moment
s'han incorporat
a la festa,
per exemple,
els darrers balls
que van aparèixer,
el ball de Cosis,
la Moixiganga,
o els set paquets capitals,
o detalls concrets
que s'han anat
a sumar a base
d'anys.
I recordem
que aquest audiovisual
de la Generalitat
que ja el tenim
en 4 idiomes,
anglès, francès,
català i castellà,
és un audiovisual
que va ser editat
l'any 2000
i per tant
la festa
com matèria orgànica
viva que és
va evolucionant.
En aquesta sala
també ara
tenim unes cortines
baixades
però el que es pot
veure
és que
és una sala completa
que l'altre dia
ja va servir
per fer
l'acte d'inauguració
i també el ball de la tarda
perquè plovia
i en aquest espai
pot quedar totalment net
i és una sala d'assaig
per als diferents
balls de festa major.
És un espai
que realment
aquí
la gent pot assajar.
A banda del jardí
de fora
que també s'ha
arreglat
i s'ha asfaltat
una zona
perquè s'hi pugui
desenvolupar
les diferents
evolucions
per exemple
aquí
també
en l'altell
com deies tu abans
despatx
aquelles entitats
que en el moment
de concebre l'espai
no tenien
cap mena de local
doncs ja hi ha entitats
que estan aquí
i que estan assajant
aquí al costat
i a banda
hi ha entitats
que probablement
no tenen espai
però ja s'utilitza
també
aquesta sala
perquè és una sala
diguéssim
d'ús múltiple
i respecte als plafons
doncs bueno
tenim una repassada
molt simbòlica
i molt ràpida
des de l'any 1991
que es restableix
doncs
la acció metropolitana
de Tarragona
i que es declarada
la jornada de precepte
i celebració principal
de l'any
la festa de Santa Tecla
doncs
fins a les festes
de Santa Tecla
avui
doncs repassant
des de l'època medieval
la incorporació
any per any
dels diferents elements
que surten actualment
dels 26 elements
que ja actualment
el seguissi
els anys de declaració
de la festa
d'interès nacional
de festa d'interès estatal
quan es va recuperar
cada element
bé
una mica
els trets essencials
evidentment
són set segles d'història
i com bé
deia la Iolanda
es poden escriure
molts llibres
cosa que en aquest cas
aquí no s'ha fet
sinó que s'ha fet
una cosa
com a simbòlica
i doncs
tampoc no es pretén
que qui sortir d'aquí
faci una tesi doctoral
sobre la festa
sinó es tracta de fer
proporcionar
nocions
i vaja
dades d'interès
per als visitants
sí però Jordi
escolta
hi ha una cosa
Jordi és que clar
com que ja sabeu
que quan arriba
Santa Tecla
ens mimetitzem
amb l'espai
i ara pensàvem
com comenceu a penjar
els bocadors
els demassos
tot el merchandising
de la festa
de Santa Tecla
clar
no és la casa
de la festa
és una gran superfície
el que hauríem de muntar aquí
de fet l'altre dia
una de les visitants
em deia
que ella trobava
que encara
es podia haver
més color
que ella considerava
que la festa
té més colors
i que precisament
potser el disseny
que juga sobretot
amb els vermells
amb els grisos
amb el negre
doncs potser
podria augmentar
en quant a millores
en quant a color
a diversitat cromàtica
bé
és una de les possibilitats
nosaltres aquí
el que hem intentat
és posar una petita mostra
insisteixo
que l'audiovisual
donarà
molt de joc
perquè permetrà
que la gent
entengui
que aquests elements
tenen una funcionalitat
vull dir
que no són uns elements
que estan fixes aquí
vull dir
que realment
la gent
els pot veure
hi ha per exemple
també el mapa
d'itineraris
que tenim aquí
dels diferents actes principals
o quins són
per exemple
l'estructura organitzativa
de la festa
amb les comissions
amb el protocol
l'ordre de tot el seguici
les referències
per exemple
les actuacions simultànies
del ball de dames i veig
per exemple
que és un ball
que actua
al marge
del conjunt del seguici
amb uns altres
horaris
i tal
aquesta sala
una mica
explica
això
i evidentment
en l'altra part
que hi hauria
aquesta pantalla
o aquestes pantalles
audiovisuals
ens permetrà veure
aquesta activitat
en directe
diguéssim
hem de dir
Jolanda
que les explicacions
estan en català
en castellà
i en anglès
i que
els diferents
parells
per exemple
tu Jolanda
d'anglès
com anem?
anem
anem
vinga
no direm
bueno
és igual
diguem
que s'està
va millorant
progressa adequadament
progressa adequadament
imagina't que
si en un dels exàmens
que tens
aquests dies
et demanen
que diguis
la paraula
nanos
capgros
com ho diries
en anglès?
de big head
vinga va
aniríem
aniríem per aquí
en costa el cas
mira
recomanem
bueno
dwarfs
deixem-ho així
ets molt dolent Jordi
quan tornis a casa
ja veuràs
big heads
podria ser una traducció
però
encara han trobat
una més
específica
quina
a veure
que és
exactament la pronúncia
jo controlo
en anglès
també
però
aquest és difícil
és
dorfs
que sembla
que vol dir
també
aquesta referència
a personatges
que són una mica
estrafets
o diferents
ah sí
sí
és veritat
bueno
és una
de les possibilitats
bé
ara això
ho llegíem
perquè ja estem
entrant
a la tercera sala
que és la sala
pròpiament
del conjunt
de bestiari
dels nanos
és la sala
si em permeteu
a priori
més espectacular
perquè
entres en una sala
d'unes grans dimensions
això que deu fer
250 metres quadrats
aproximadament
bé
en total
l'edifici
aquests dies
ha sortit
comptant els metros
edificats
són 1.200
i escaig metres
realment
doncs
ocupats
n'hi ha 825
de cara al públic
després
s'ha de tenir en compte
que hi ha l'altell
també
són uns quants metres més
però aquesta és la més
és la més gran
és la sala més gran
això
deu fer
pel cap baix
uns 200 metres quadrats
tranquil·lament
i tens aquí
les diferents bèsties de foc
el lleó
l'àliga
la morassa
i tot
presidint
en certa manera
aquesta sala
i la vibria
al costat d'aquí està
doncs mira
de l'àliga
i de la morassa
òbviament
la col·locació
no és arbitrària
en aquest cas
i tenim també
totes les diferents parelles
de nanos
és la sala Jordi
que segurament
per la gent
pels que coneixem la festa
i també pels que no coneixem
fa més petxoca
sí
a mi m'agrada molt
també l'entrada
perquè és una mica
l'obertura
de la festa
quant a elements
molt estimats
com són els gegants
per mi em sembla
que també té molt de joc
o aquest joc dels caramels
que és un joc molt infantil
en tots els museus
hi ha elements
que no hi són
jo no sé si us ha passat mai
anar al Louvre
o anar
amb un museu d'aquest tipus
i al quadre
s'abana amb una exposició temporal
a Londres
la joia de la corona
de la cervesa Guinness
a Irlanda
Dublín
és una galeria
que hi ha a dalt de tot
jo el dia que vaig anar
a aquesta fàbrica
a veure
que hi havia
3 milions de visitants
des que es va obrir
no vaig poder entrar
en aquesta galeria
que és una galeria panoràmica
que es veu tot Dublín
vull dir que això passa
és a dir
és la realitat
de fet
la pregunta que em feies
té una certa resposta
que puc donar jo
i una altra
que serà la que li donarà l'ús
està prevista que durant Santa Tegla
pugui ser més casa que mai
en el sentit
que totes les cases
tenen celebracions
i per tant
aquells dies aquí
hi haurà més vida que mai
perquè la gent s'haurà de canviar
i haurà d'organitzar-se
ara bé
hi ha una sèrie d'elements
que no sortiran
perquè per sort
en aquest cas
es van fer còpies
els nanos vells
tenim les còpies originals
que són les que estan exposades
del 1864-65
que ja no es mouran
fins i tot en la indumentària
la primera que vaig conèixer jo
que és una indumentària
que va arribar
fins a finals dels anys 80
principis dels 90
i que es va canviar
després n'hem tingut dia 2
però aquesta és la més antiga
que s'ha conservat
que sort vam tenir
d'en aquell moment
guardar aquestes peces
perquè realment
jo sempre he tingut la intuïció
que tenen un valor
i avui exposades
encara
la gent que sap de modistes
hi havia una senyora a l'altre dia
que m'explicava
la puntilleta exacta
que porta en el coll
la marquesa
que té un valor impressionant
són coses d'aquestes
que s'han de conèixer
però la resta d'elements
tant els nanos nous
que no tenen rèpliques
com tots els elements
del bestiari
doncs no estaran aquí
evidentment
des del dia 21
fins al dia 24
en els elements de foc
23 els que no són de foc
aquí al darrere
d'aquesta sala
una sala que ara està tancada
i dona el jardí
un jardí en el qual
ja hi vam poder
vaja
a l'altre costat
al costat
hi vam poder estar
per les fes de Santa Tecla
si va fer algun acte
i aquest jardí
ens comentava
també que es preveu
que pugui fer ser servit
utilitzat per les entitats
per dur algun terme
algun tipus d'assaig
vaja
és en qualsevol cas
un recor més
que es podrà utilitzar
a mesura que es vagi necessitant
no?
sí
aquí en aquest cas
la conselleria
doncs
que gestiona
tot el tema de parts
amb la Carme Crespo
al davant
doncs
han portat una feina
a descentar aquest espai
perquè realment
doncs li convenia
no?
s'ha fet una neteja integral
s'ha reposat la sorra
s'han canviat papereres
de fet aquests dies
s'estan afegint
moltes papereres
a la ciutat
però vaja
aquí s'han anat afegint
també
ha anat
doncs
millorant la seva estètica
i és un espai
que ja se va utilitzar
l'any passat
i que se continuarà utilitzant
en guany
amb aquests efectes
és a dir
és un espai
que realment
es pretén complementar
i després també tenim
un altre
que aquest no està obert
al públic
de moment
però que es preveu
també integrar
en les visites
que de fet
està construït
és el taller
la casa de la festa
té com una petita sala
de cures
que els ciutadans
no veuen
però si van als lavabos
al costat hi ha una porta
que posa privat
que és el taller
aquest taller
és una sala
en què
els diferents elements
podran rebre
els primers retocs
aquests elements
tenen un desgast diari
quan surten al carrer
és a dir
es donen un cop
les peces de foc
se malmeten
tot això requereix
un manteniment
que el que seria
la primera sala de cures
està aquí
fins ara
s'havien de prendre
arreglar
l'UCI
podríem dir
si del 22
si és d'UCI
no sé si arribarem
que si del 22
al 23
hi ha alguna petita reparació
aquest és el lloc
on fer-la
i durant tot l'any
també
i de fet
estem parlant
amb diferents artesans
que són els que s'encarreguen
d'això
per integrar
alguna d'aquestes
possibilitats
no tot és
diguéssim útil
per una visita didàctica
però sí que és bo
que els nens
coneguin
que això
realment mereix un respecte
i s'ha de cuidar
com ells mateixos
quan hi ha una rascada
doncs s'ha de curar
anem cap a la quarta
i darrere
de les grans sales
dels principals racons
d'aquesta Casa de la Festa
i és aquesta sala
on es concentra
la informació
dels valls
que participen
en el seguici popular
en la processó
també hi ha informació
de les colles castelleres
i és aquesta la sala
on les fotografies
prenen
doncs un protagonisme
capdalt
Sí, aquesta sala
té aquesta part
d'elements
que no són tangibles
és a dir
que no
que no tenen
una imatge
d'una bèstia
o d'un nano
o d'un gegant
i hi ha la repassada
per una banda
de tots els valls
parlats i no parlats
hi ha parlaments
sense parlaments
per altra banda
de la part de la música
i per altra banda
de les colles castelleres
com a elements actuals
llavors
en aquest cas
el que s'ha fet
és donar la referència
de la descripció bàsica
del ball
i al mateix temps
dir quin any
el bar s'ha recuperat
i quin any
i qui ho va fer
aquesta recuperació
això està complementat
també
amb alguna referència històrica
que diu
quin gremi
el portava
per exemple
o algun origen
més simbòlic
per exemple
en el cas
dels bastoners
es parla
dels seus orígens
possiblement guerrers
en el cas
del ball de Valencià
com un precedent
del fet casteller
tot això
acompanyats
de les fotografies
del Pep Escoda
i del Rafael López
que són dos dels
nombrosos fotògrafs
que treballen a la ciutat
però que en tot cas
els va seleccionar
l'empresa La Bola
per il·lustrar
aquestes imatges
i que jo penso
que evidentment
permeten
que avui en dia
estiguin aquí ja
visualment
és a dir
que la gent els pugui veure
però realment
falta el moviment
que és una mica
el que us comentàvem
després és una sala
que si els espectadors
els visitants veuen
comprovent
se'n donaran
compte
que està
tècnicament
molt equipada
per col·locar
en les parts superiors
fins i tot
diferents connexions
que és el que permetran
donar un joc
interactiu
també al visitant
escoltar una peça
de música
apropar-se
a un element
d'una manera
una mica diferent
que no sigui
només llegir un text
o veure la part
de la imatge
i amb la part
per exemple
aquesta de la música
s'han fet
alguns destacats
s'apareixen
elements que són
molt anecdòtics
si voleu
com és l'emperitor Roca
aquest famós
pas doble
que realment
ha tingut
molta mitologia
és a dir
moltes llegendes
però realment
en aquest cas
hi ha hagut
qui ha arribat
a trobar
fins i tot
descendants
d'aquesta persona
que es deia
Ampar Roca
que era una persona
valenciana
que els seus fills
encara són vius
i per tant
hem pogut localitzar
fins i tot
aquesta persona
i això
en les visites
didàctiques
s'explicarà molt
o per exemple
expliquem
qui és el Magí
de les Timbales
donem la primera referència
que el 1587
ja anaven
homes
a cavall
acompanyats
per trompetes
tocant amb el Seguici
per exemple
el Magí
de les Timbales
i Holanda
no té traducció
en anglès
no li han sabut trobar
doncs mira
sort que m'ho has dit
perquè jo estava ja
absolutament boja
per internet
intenta dir que no sigui
que em facin una altra
pregunta trampa
i el ball del Patatuf
tampoc és
de Patatuf Dans
de Patatuf Dans
està bé
com a guies
com ens veus
Holanda?
home
jo us veig bé
a més molt informadets
i molt bé
jo crec que Jordi
un sobresou aquest estiu
et podries treure aquí
home mira
tot és cosa
de parlar-ho
amb el Jordi
ja ho veurem
escolteu nois
aquest tema ja els hi hem passat
perquè només us faltaria
vindre aquí
a explicar això cada dia
us sembla que fem una petita pausa
i tornem?
molt bé
doncs vinga
fem una pausa
perquè pugueu agafar aire
no no
nosaltres estem ben orientats
i sabem que Jordi Bertran
Jordi Sorinyà
que estan a la casa de la festa
i a través de la unitat mòbil
estan fent
jo diria que gairebé
han finalitzat
aquesta visita
a un nou equipament
que a partir d'avui
obre les portes al públic
com si es tractés
que de fet es tracta
d'un museu
Jordis
continueu aquí
sí, sí, continuem
deixa'm de remarcar
efectivament
ja teníem la visita
pràcticament finalitzada
deixa'm remarcar
però que també
si t'hi busques una mica
pots veure
els sospitosos habituals
qui són?
jo he vist
crec
mitja Jolanda García
he vist un Joa Maria Bertran
he vist un Ricard Laoz
vaja
pots
si ja en clau
més una mica més un anista
si se'ns permet l'expressió
també
la gent de la ràdio
també
hi sortim de resquit jo
perquè formem part del mòbil
mobiliari urbà de Santa Tecla
ens agradi o no
ves que no et muntin aquí
un plafó
jo a veure
aquí no hi ha faltes modesties
hi ha un fet constatable
i tots els oients ho saben
que durant
des de dies abans
que comenci oficialment la festa
fins l'últim moment
Tarragona Ràdio està present
per tant
modestament
ni modestament
és que formem part del mobiliari urbà
no és falta
ara pactarem
ara pactarem
que ens deixin encendre
un any la traca
ara el que jo no sé
si la casa de la festa
ja existe una de les drets d'imatge
que tenim
no Jordi
no
tu què creus
no han fet res
jo com a mínim no revoix res
jo tampoc
jo com a mínim no
encara no
home doncs és bonic
que també ni que sigui de resquitlló
doncs estiguem aquí
la veritat és que fa il·lusió
clar que sí
mira i l'última part
ja Iolanda
és que quan surts
hi ha una
s'ha de saber trobar
però hi ha un
en pla on és Wally
hi ha un lloc que posa la mamadeta
llavors has de saber com apretar
perquè si tu apretes
i apretes bé
aquest rètol
te surt una mamadeta
ah sí
llavors això ho has de saber fer
té una mica d'intríngulis
però se pot arribar a descobrir
llavors si apretes aquí
et surt la mamadeta
i és el premi final
que tens per la visita
això no m'ho crec
això és veritat
però que et donen una mamadeta
per veure-la
de moment
has de saber
com se produeix
però tu primer has de localitzar el cartell
i quan el localitzis vens
i el setmana que ve
saps què passa?
que com que et conec
no sé si m'estàs prenent el pèl directament
Jordi
ja t'ho dic ara
per un moment m'he convertit
en un personatge de dames i vells
ja ho sabia jo
gràcies
fins després
fins després