Jordi Bertram, bon dia i bona hora.
Avui hem presentat Santa Tecla.
Sí, sí.
Ja s'acaba l'estiu.
És un clàssic, podríem dir, última setmana d'agost.
La seqüència ritual de Santa Tecla, de fet,
arrenca l'última setmana d'agost
quan es presenta el programa d'actes.
Realment, sí.
D'aquí uns instants repassarem algunes de les novetats.
Ja es coneixien algunes de l'activitat.
D'altres s'havien mantingut
el misteri, entre cometes,
fins ara.
Li donarem un cop d'ull al programa.
Per cert, ja es pot consultar
a la pàgina web de
santatecla.arragona.cat
Ja es pot aconseguir tot el programa
en format PDF.
D'aquí uns instants el repassarem,
però abans ens volem desplaçar
uns 120-130 quilòmetres cap al nord.
Anem cap a la capital del Vallès Oriental.
Anem cap a Granollers.
Aquest cap de setmana estan de festa major.
De fet, aquest cap de setmana
hi ha dues festes majors per excel·lència.
Una és Vilafranca del Penedès,
és Sant Fèlix,
l'altra és la festa dels blancs i blaus de Granollers.
I, de fet, aquest cap de setmana,
aquesta setmana, Jordi,
anem alternant.
Un any normalment anem a Vilafranca,
l'altre anem a Granollers.
En guany anem a Granollers,
a més a més tenim una excusa,
un pretext boníssim.
Sí, sí, sí,
perquè el dissabte passat es presentava
un llibre que es titula
Els blancs i els blaus,
Granollers, la festa major entre la tradició
i la innovació.
Un llibre editat per Arola Editors
i escrit pel Paco Cruz
i les fotografies del Pere Cornellas
i prologat per un fundista d'excel·lència
com és el senyor Ramon Parellada,
un dels grans de la cuina catalana
i que es defineix no com a restaurador
ni com a cuiner,
sinó com a fundista.
És a dir,
no en relació a córrer molts quilòmetres,
sinó a aquest gran aparador
que és la cuina de la fonda,
la fonda de tota la vida.
És un llibre,
vaja,
els lectors més fides d'aquesta col·lecció
és un llibre semblant
al que es va editar fa uns anys,
de fet crec que va ser
el que va donar el tret
de sortir de la col·lecció
dedicat a les festes de Santa Tecla.
Per emmarcar-nos molt ràpidament,
perquè ja ho hem comentat
en altres ocasions,
quins són els trets característics
de la festa major de Granollers
i quan parlem d'aquesta divisió
de blancs i blaus,
en què consisteix tot plegat?
De fet,
aquest llibre el que aporta
és moltes dades noves
sobre la festa major de Granollers
i jo penso que és un dels valors
que té,
a banda de la primera imatge
que és la gràfica,
que és la que et quedes
perquè evidentment hi ha
centenars de fotografies,
és un llibre que juga molt
amb imatges grans,
amb imatges petites,
però jo avui utilitzaré molt
la part textual,
en què en 50 pàgines
d'una manera àgil
s'expliquen
algunes de les característiques
de la festa de Granollers,
no tant només les d'avui,
sinó les antigues,
també,
i jo crec que això és interessant,
més en un programa
que parlem de tradicions,
perquè,
alguna vegada
ens hem referit
a aquesta dualitat
de blancs i blaus,
que és una rivalitat
històrica
basada
en
una lluita
entre dos rajolers
del segle XIX,
que després van ser
adoptats
cent anys després,
pràcticament,
per aquestes colles
de blaus i blancs
de dos colors característics,
que són els que
protagonitzen avui en dia
la festa major de Granollers.
Tot plegat es remunta
en unes disputes
entre Granollers,
entre els rajolers?
Sí, sí,
això és la realitat.
Ja hi va haver
l'anècdota que dóna sortida
amb tot aquest tema,
és una competició,
una disputa,
una mica com
per què comencen els pilars
que pujan i baixen
les escales
de la catedral de Tarragona,
doncs aquí,
igual,
hi ha una disputa,
un desafiament
entre dos rajolers
del segle XIX,
que es deien
l'hereu Mai Nou
i el Raio.
Aquests dos rajolers
doncs van,
l'any 1897,
doncs es van desafiar
per veure qui construïa
més rajoles en una hora,
qui, doncs,
era capaç de superar l'altra,
o sigui,
es van fer un repte.
A partir d'aquesta anècdota,
doncs gairebé
cent anys després,
hi ha uns joves
que van estructurar
aquesta festa
que jo diria que
té dos elements
o tres elements essencials,
no?
Per una banda,
tot el que envolta
el món
del desafiament
de la rajola,
amb aquest acte central
d'uns senyors
que es dediquen
a fer
diferents tipus
de rajoles,
amb un pavelló
ple fins a la bandera
amb prop de 5.000
espectadors,
molt esportiu,
per tant,
jo diria que és un esport
popular clar
construir rajoles,
en aquest cas,
és estar vingut
un desafiament popular.
al voltant d'això
hi ha altres actes
com, per exemple,
passar-se rajoles
d'uns als altres
i podem veure
centenars de persones
al llarg de la carretera
principal,
que és en el fons
el carrer principal
de Granollers,
doncs hi ha
com una lluita
a veure qui passa
més rajoles
en un temps predeterminat
i després hi ha
una estirada de corda,
una mica també
recuperant aquests
jocs antics
de cocaña,
aquests jocs
doncs populars
que existien
en les festes majors
i que de fet
en moltes poblacions,
per exemple,
a la Terra Alta
hi ha una gran
afició a recuperar
aquest tipus
de competició
o de joc,
doncs aquí també.
Jo diria que aquest
és un gran bloc.
El segon bloc
és aquell bloc
basat en la tradició,
aquí el llibre
aporta tota una sèrie
de dades curioses
sobre diferents elements
que hi havia antigament.
Avui en dia,
a la Festa Major
de Granollers,
siguin una mica
el model
també del Penedig
del Camp de Tarragona,
tenim castellers,
tenim gegants,
tenim grups de foc,
tenim elements
d'aquest tipus.
I després,
el tercer bloc,
jo diria que és el bloc
que sobta més,
que és el bloc
Carnestultenc.
És a dir,
aquest llibre
el que descobreix
és una gran aportació,
una gran transposició,
d'elements
de la festa
del Carnestultes
a la Festa Major.
És a dir,
tota una sèrie
d'elements
que en principi
els trobaries
en un carnaval.
Gent que es disfraça
de les coses
més inversemblants,
gent que fa processons
de Setmana Santa
amb un patró
que en diuen
Sant Blau,
gent que fa
àpats
pantagruèlics
de diferents
característiques,
però alguns
que juguen
amb el peix
blau
i el peix
blanc,
per exemple,
jugant amb els colors
blaus i blanc,
arrossades
populars
increïbles
amb milers
de persones,
sopars populars
amb milers
de persones,
tota una mica
aquesta
vessant pantagruèlica
del carnaval.
Jo diria que
això és un component
que potser
singularitza
la festa major
de Granollers,
és a dir,
la suma
dels tres blocs,
és a dir,
desafiament
de rajolers,
actes tradicionals
en el sentit
de festa major
etnogràfica
i elements
del carnaval
són els que
d'una manera
o altra
configuren
aquest model
tan particular.
Moltes coses
damunt de la taula,
moltes coses
per desenvolupar,
però abans
expliquem
aquesta divisió
de blancs
i blaus,
aquestes dues
colles,
d'on sorgeixen
i qui és blanc
i qui és blau?
Bé,
sorgeixen de,
això el llibre
ho explica molt bé,
d'una tradició
local,
Granollerina,
que sempre havia tingut
un pes molt important
en l'organització
de la festa
de dividir-se
o de competir
entre diferents
organitzacions.
Per exemple,
sabem
que
la festa major
quan antigament
se celebrava
el mes de desembre
o la que se celebrava
per Sant Esteve,
doncs
hi tenien
molt de pes
tot el que se'n deien
la societat
Silvill
organitzada
en comissionats
de solters.
Comissionats de solters
eren grups de joves
solters
que organitzaven
la part lúdica
de la festa,
és a dir,
per exemple,
organitzaven
valls,
rebeldes,
això organitzava
la pròpia
aquestes comissions
de solters.
Amb el pas dels anys,
igual que la festa
va passar de l'hivern
a l'estiu,
concretament
l'últim any
que es va celebrar
la festa major
a l'hivern
va ser el 1857,
a mitjans del segle XIX
hi ha molts canvis
a les festes majors
de Catalunya.
En aquest cas,
per exemple,
si situem a Tarragona
és el moment
que
les colles
de ragones
de castells
són substituïdes
per les colles
ballenques,
en aquell moment.
Doncs en aquest moment
la festa major
de Granolles
passa de l'hivern
a l'estiu,
curiosament.
És a dir,
són moments
significatius.
Home,
perquè us feu una idea
de la importància
va haver-hi molta polèmica
fins al punt
que els detractors
d'aquesta iniciativa
feien treballar
els operaris
el dia festiu
per demostrar
encara més
evident
la seva protesta,
la seva postura
contrària
al canvi
de la festa.
És que de fet
això és com si
ara avui
algun dia
dius
escoltem-nos
Sant Magí
no es celebra
Tarragona
necessita una festa
major d'hivern
per Sant Antoni
per quan sigui
ens inventem
una festa major
vindria a ser
una cosa
de Sant Magí
és així
de fet
això perquè s'arribés
a oficialitzar
el llibre
descobreix
que el mes
del setembre
del 1858
es va haver de
realitzar
unes gestions
davant del Vaticà
a través d'un
gran ullerí
que es deia
Pau Carbó
que va aconseguir
que l'ofici litúrgic
es mantingués
el dia 26 de desembre
malgrat que la festa
major
a nivell oficial
se celebrava l'altre
i va tot un pollo
important aquí
llavors aquests
comissionats de solters
van anar evolucionant
precisament amb aquest
canvi d'hivern i estiu
i se constitueixen
amb les societats
les societats
de l'època
de Granovellès
tenen noms
com el Casino Ter Cicore
la Unió Liberal
la societat
de l'Ambra
la societat
Coral Amics
de la Unió
totes aquestes societats
que d'una manera
o altra
també
van prendre protagonisme
amb altres poblacions
de Catalunya
però Granollès
d'una manera
molt particular
potser
aquesta gran influència
de la societat
podem dir
recreativa
o culturals
i burgeses
alhora
de la festa
major de Granollès
és el que al final
acaba derivant
també una vessant
més que Ernesto Utenca
perquè no hem d'oblidar
que en el segle XIX
a Barcelona mateix
per exemple
o a Vilanova
o a Tarragona
doncs
són aquestes societats
les que prenen protagonisme
sobretot
amb les festes
de carnestoltes
més que amb les festes majors
tot i que també
evidentment
en les festes majors
hi ha un pes important
llavors
en aquest cas
a Granollès
hi ha aquesta evolució
i aquest afirmament
molt clar
el que sí que és
el que sí que és cert
és que
des d'aleshores
amb les diferents etapes
que s'ha viscut
la societat Granollerina
ha evolucionat
però ha mantingut
aquesta competició
entre colles
i avui en dia
són aquestes colles
de blaus
i blancs
que no tenen
altra diferència
que aquest color
de fet són colles
de colles
perquè dins de cada colla
doncs
hi ha moltes
és a dir
aquesta rivalitat
es basa
amb l'organització
de moltes colles
dins de cada grup
cada colla
agrupa diferents entitats
de la ciutat
per exemple
la colla dels blancs
compta el seu torn
amb les colles
de la vella
dames de focs
paranoia
brigada blanca
conguitos
rumore
cremats
cursaris
esperma
guapes blanques
demetes
llufes
quichalla blanca
palito blanc
blanc
blancasonades
crestes
col·lectiu de músics
una mica
els noms
singulars
i els blaus
compten amb els fossis blaus
sona blava
penya del garrafon
gavitos
foteu-li canya
amics de ponent
lotus
lotus blau
blau xirris
blau tofarra
bablaus
balla bastons
gralla de foc
comanxes
apatges
penya palito
macagon
dones de l'adena
draguets
pistons blaus
piula blava
etc
etc
etc
etc
jo m'havia quedat
encara amb això
de la penya
del garrafon
i després
m'ha costat
seguir-ho
hi ha algun tret
diferencial
que
els blancs
es caracteritzen
per això
i els blaus
es caracteritzen
per allò altre
home
ja
suposo que si parlem
amb ells
els retrets
seran mútols
així és com si li preguntes
a un castellet
quina diferència
hi ha entre una colla
i l'altra
però
vaja
jo que hi ha coses
que són objectives
que són actes
que organitzen
tradicionalment
tradicionalment
a base
de fet en Guanya
es compleixen 25 anys
de la festa
organitzada
en aquestes condicions
que deia jo
dels tres blocs
que sumen
aquesta singularitat
però
podem dir
que hi ha actes
que en aquests 25 anys
organitzen
clarament els blaus
i hi ha altres
que organitzen
els blancs
per exemple
els corre-aigües
o sigui
les festes d'aigua
amb
passant itinerant
i amb passant fixa
les organitzen
els blancs
i les festes de focs
les organitzen
els blaus
per exemple
posar una cosa
objectiva
després hi ha una altra
cosa més subjectiva
que és que
hi ha qui diu
que els blaus
són com a més viscerals
i els blancs
més intel·lectuals
bueno
això és una mica subjectiu
és una mica subjectiu
però bueno
això són d'aquelles coses
que existeixen
que es diuen
i després
hi ha les presentacions
que fa 25 anys
cada una de les
colles
va
va fer
i va servir
per autodefinir-se
i
cadascú
no ho sé
per exemple
els blancs
diu
ens adreçem a tots vosaltres
per tal que després
de fer-vos una exposició
del nostre diari
convertir-vos
a la nostra santa
cruada blanca
cruada que serà
encapçalada
per la blanquíssima patrona
dels blancs
la puríssima
Blancaneus
per què a veure
el cavall blanc
de Sant Jordi
era blanc
us heu rumiat el motiu
doncs perquè no podia ser
de cap altra manera
on aniria Sant Jordi
amb un cavall blau
i un bon vi
un bon vi
per acompanyar
una part de festa major
digueu
només pot ser blanc
com l'orxeta
que aquests dies
d'estiu
fins i tot els blaus
van aprendre
a tal lloc
Blanc com els llençols
d'abans
no com aquests d'ara
que ni escalfen
ni res
i que esclatament
hi ha de blancs
pareu un moment d'atenció
fixeu la vista
entre la línia
que llegiu
i de més amunt
què hi trobareu
doncs hi trobareu
blanc
perquè el paper
és blanc
és a dir
aquesta és una cosa
d'aquestes
evidents
i potser
els blaus
doncs es basaven
en un altre to
potser també ho havien dit
reunits la comissió gestora
al cèntric hotel
Blau Europa
a Granollers
i en la fonda molt mítica
que és aquesta del Ramon
Perellà
de fonda Europa
passada la mitjanit
i quan tocaven
les petites
queda constituïda
la colla dels blaus
sota els següents
estatuts
hi ha diverses coses
però diu
ens constituïm
com a colla popular
i propugnem
com a valors superiors
la gresca
la conya
i la festa major
de Granollers
la nostra bandera
és un drap ben blau
que romandrà
el nostre coll
en reunions
sabotatges
i altres actes
oficials o informals
tots i cadascun
dels lemes de la colla
tenim com a missió
garantir la superioritat
i independència
dels blaus
i defensar la integritat
davant de qualsevol
activitat organitzada
pels anomenats blancs
superioritat
independència
i integritat
això són lemes
de la colla blava
una certa rivalitat
sí que hi ha estat
sempre
abans esmentaves
aquests tres grans blocs
podríem dir
descequem
una activitat central
d'aquests grans blocs
per exemple
ens parlaves
d'aquesta activitat
aquesta construcció
de rajoles
que té lloc
en el pavelló
de Granollers
com s'estructura
aquest acte
aquest acte
és possiblement
un dels actes
més multitudinaris
és un acte
que ha anat augmentant
quant a públic
i s'ha anat evolucionant
fins a arribar
a aquesta ubicació actual
això té lloc
és com l'acte
pràcticament final
darrere de seu
només hi ha
pràcticament
el castell de focs
que és un castell
dels importants
que hi ha al país
i hi ha una cercavila
en què blancs i blaus
van amb una sèrie de gegants
perquè els rajolers
tenen uns gegants
que podríem dir
que són autorretrats
van des de l'Ajuntament
fins al Palau
d'Esports
aquí s'inicia
com una mena
de Jocs Olímpics
populars
en què hi ha
una gran animació
entre les colles
respectives
i s'estableixen
com dues grans piles
de fang
que amb un total
de 15 minuts
de temps
estructurats
en tandes
de 5 minuts
usen els rajolers
per anar fent
diferents tipus
de rajoles
normalment
les que s'utilitzen
són els cairons
les rajoles
pròpiament dites
i els maons
són diferents
tipus
de peça
per fer obra
això
es computa
dues coses
el nombre total
de rajoles
que es fan
i la qualitat
de les rajoles
és a dir
una rajola
ha de superar
com una mica
podríem dir
la prova
de nivell
no vull ser jutge
d'aquesta competició
perquè clar
la qüestió numèrica
és objectiva
ara
la qüestió qualitativa
sí
però ja
hi ha tot un ritual
en tot això
però vaja
realment es fa
d'aquesta manera
sens dubte
és la part més
com a més
impressionant
d'aquest bloc
jo crec que és
dels més interessants
de la part tradicional
jo diria
que hi ha un acte
interessant
que és
el ball de donzelles
que també explica
una mica
aquesta transposició
de carnaval
a la festa major
això és un ball
de carnaval
realment
era un ball infantil
que se celebrava
el dimarts de carnaval
i que va ser instaurat
pels socis
del casino de Granollers
a les darreries
del segle XIX
antigament
s'havia celebrat
per la festa
de la mare de Déu
de la immaculada
realment
i servia
per recaptar
un adot
per les doncelles
per les noies
pobres
que volien casar-se
i no tenien
que aportar
el matrimoni
aquest ball
al cap dels anys
es va deixar de fer
i després
va ser reinventat
dins de la festa
major
em sembla que explica
molt bé
aquest vessant
tradicional
en aquest cas
també de carnaval
traspassada
una mica
a Tarragona
passa el mateix
hi ha un ball
que és el ball
del Patatuf
que històricament
és un ball
de carnaval
no infantil
en el seu inici
sinó d'adults
que es ballava
a les societats
i que hi ha un moment
que es passa
als anys 80
del segle XX
a la festa major
de Santa Tecla
i amb la part
més carnestultenca
i divertida
per posar un acte
hi ha
el tapeu dels fòssils
el tapeu dels fòssils
la colla dels fòssils
és una de les colles
més veteranes
és un acte
en què
hi ha un carrito
amb uns altaveus
hi ha un digí
amb volant
i
hi ha una colla
de ganàpies
150 persones
que ballen
temes d'èxit
o temes tradicionals
al so d'aquest digí
amb volant
això
realment
no tindria
cap altra gràcia
si fos una desfilada
però
està tot amanit
amb una sèrie
d'intervencions
prou carnestultenques
com per exemple
la invasió
del Viena
de l'establiment Viena
que és envahit
o la invasió
d'un caixer
d'aquestos automàtics
que és envahit
per 150 persones
un caixer
d'aquestes
dimensions reduïdes
és a dir
que gairebé
fas files per sèrie
o una figura
coreogràfica
molt divertida
que es diu
Pedro Duque
en l'hora de l'astronauta
que consisteix
que les 150 persones
es posen
una darrere a l'altra
en un carrer
o en diversos carrers
llavors agafen
algun personatge públic
pot ser des de l'alcalde
fins al primer convidat
que aparegui
i masculí o femení
i el passegen
per damunt del cap
de cadascun
d'ells
que és aguantat
passat de punta a punta
d'anada i tornada
no vull pensar
en l'estat
segurament atílic
que d'hauria
per fer
ja no per fer-ho
sinó per idear-ho
com redimoni
s'ha tocat
una cosa d'aquestes
això és una figura
molt coreografiada
molt interessant
i de fet es diu
Tapeu Blau
perquè evidentment
es va amenint
aquests números coreogràfics
amb una sèrie de parades
en els restaurants
més coneguts
de Granollers
Déu-n'hi-do
aquests dies
Granollers es troba
de festa major
aquest cap de setmana
es concentra
en de ben segur
el gruix
d'activitats
i en qualsevol cas
tenim una guia orientativa
i vaja
de fet una recopilació
d'informació
sense precedents
en aquest llibre
que s'acaba de publicar
calentet
calentet
ens l'ha tret
el Jordi Bertran
els blancs i blaus
d'Arola Editors
la web en aquest cas
seria la de la jutellana
de Granollers
3doblesves.granollers.cat
Jordi
tenim 4 minuts
per parlar de Santa Tecla
els que sonen
són la gent
Defecto Mariposa
que és un dels grups
que participarà
vaja
un dels grups
que tocarà
en un dels concerts
de les festes
de Santa Tecla
era un dels macroconcerts
que encara no s'havien desvetllat
en aquesta ocasió
aquest concert
tindrà lloc
el dijous
dia 18 de setembre
a partir de
dos quarts
d'onze de la nit
a la plaça
de la Font
un escenari
que en guany
es rebateja
com l'escenari
Estrella d'Am
és una de les
prop de
530 activitats
Jordi
corregeix-me
sempre ens podem equivocar
a l'hora de comptar
però vaja
més o menys és això
Què desacaríem?
així
tindrem temps
per parlar-ne
per poder
destacar
allò més
important
del programa
de festes
però ràpidament
què ens desacaríem
del programa
de festes
de Santa Tecla 2008?
Home, jo diria
que d'entrada
sobte
l'estructura d'enguany
perquè comencem
no havia passat mai
amb la dia de Castellera
el primer demenatge de festes
era el primer acte
només els esmorzars
el precedeixen
Diumenge 14
Diumenge 14
però jo penso que això
marca molt
el tarannà important
d'aquesta festa
una festa que s'aboca
a la part de la tradició
lògicament
com no podia ser
de cap altra manera
no?
Paral·lelament
em sembla que s'han de destacar
doncs
altres actes
doncs
tradicionals
importants
per esmentar-ne alguns
doncs
la creació
de l'Àliga Petita
la creació
del Vall de Serrallonga Petit
com a elements
importants
jo diria
dins de la festa
amb la part
d'espectacles
home
tu has triat un tema
suposo que has agafat
un dels concerts
que a priori està pensat
per un públic més ampli
que és aquest concert pop
pop melòdic
d'aquesta gent
que són els Afecto Mariposa
però jo diria
que Santa Tecla
es caracteritzarà
perquè cadascú
pugui trobar
el seu petit element
per posar només
aquest escenari
Estrella Damm
que penso que
en guany s'ha de remarcar
el gran ajut
que fa aquesta empresa
perquè Santa Tecla
sigui possible
doncs
destacar
que el dilluns
dia 15
tindrem el bitxo
aquest nou
ronc flamenc
aquesta nova manera
d'entendre
aquest mestissatge flamenc
que fan aquesta gent
que ha triomfat
en els principals festivals
d'aquesta primavera
i d'aquest estiu
també
un grup que no havia vingut
mai a Tarragona
el dimarts
línia totalment diferent
batalla
Sirex-Mustang
és a dir
públic anys 60
també a l'escenari
Estrella Dram
a la plaça de la Font
dimecres
concert exclusiu
a tots els països catalans
la troba Confu
i obrint pas
en el mateix escenari
això
només es podrà veure
a Tarragona
penso que és un dels concerts
que més ens ha costat
però que valia la pena
dijous
Efecto Mariposa
i per als que no els agrada
el pop melòdic
l'hem passat algun dia
quan fem el sony de Morfeo
de home
és que aquell dia
què fem
en aquell dia
pots anar a veure
un concert de pagament
en aquest cas
dels pocs que tenim
en guany
La Fuga
un rock contundent
al recinte firal
Divendres
Antonia Font
en aquest cas
Antonia Font
a l'escenari
ThyssenKrupp
és una altra
de les empreses importants
al Camp de Mar
amb la seva versió sinfònica
i dissabte
ho rematem
amb un monstre
de la guitarra
i de la veu
com és el Rosendo
que en aquest cas
actuarà
a la confluència
dels barris de Torreforta
i del Pilar
al carrer Prades
concretament
Alguns dels noms
propis de la festa
alguns dels protagonistes
d'enguany
tenint en compte
que la part tradicional
la seqüència ritual
torna enguany
reforçada
amb algunes d'aquestes
incorporacions
com comentaves
i vaja
tornaran a ser
com cada llei central
de la festa
Sí
hi haurà coses
divertides
que intentem incorporar
i jo penso
que s'ha de buscar
a la web
a santadella-tarragona.cat
però la gent
trobarà
un concert vermut
de vinet
i formatge
lligant
el fi de la barema
aquí a Tarragona
antigament
amb això
que els formatges
mallorquins
o menorquins
depèn de la llegenda
nosaltres n'hem apostat
per la versió
eclesiàstica
que hi ha a la pàgina
de l'arquebisbat
que fos formatges
mallorquins
van servir
per convèncer
el rei d'Armènia
perquè vingués
sobres de Santa Tecla
fem aquestes cosetes
divertides
o tenim de beguda
convidada
el Limonchelo
aprofitant aquest
agermanament
amb la ciutat
de Pompeia
Jordi Bertran
ho deixem aquí
temps tindrem
per gaudir
de la festa
de Granollers
i sobretot
primer per acabar
d'orientar-nos
i per gaudir
de Santa Tecla
molt bé
doncs agafem
el tren
fins al festiu
de l'estiu
agafem força