Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut, avui parlem de campanyes, moltes campanyes.
Sí, bé, campanyes i demanar, però demanar que no quedi.
Home, allò contra el vici de demanar, fem traducció simultària,
està la virtut de... No, a veure, en castellera.
Contra el vicio de pedir, està la virtut de no dar.
Hòstia, doncs això els espanyols ho tenen superclaríssim i assumidíssim.
Hauríem de buscar una traducció.
I els francesos, avui parlarem dels espanyols i els francesos.
Hauríem de fer una adaptació d'aquesta frase perquè està molt bé.
Segurament hi és, l'equivalent, però ara no vol ser.
No, no, no, avui no.
Avui no vinc per a frases fetes, avui vinc per a campanyes i per demanar.
Sí, aviam, per exemple, la plataforma,
que ha alertat sobre la manca de cinema en català a Tarragona,
és una evidència, lògicament.
A més, hi ha dades objectives.
És que a mi em sembla, no, a mi no em sembla res.
De 100 i no sé quantes pel·lis que fan,
només 8 o 9 són en català.
I tu tens les dades més concretes.
Sí, sí, jo tinc la mínima, com que això ho fan els de la plataforma per la llengua,
secció Tarragonès, que són aquests cics que últimament ens hem anat trobant sovint
i hem anat donant temes i notícies i coses,
doncs ja està bé que surtin i treguin temes.
Ell diu que durant els últims 5 mesos,
han fet l'estudi durant els últims 5 mesos,
i que només 9 pel·lícules d'unt del 133 han estat en català.
Puntualitzacions sobre això.
Jo estic d'acord, no vinc a rebatre l'estudi, que me'l crec,
però hem d'explicar que, suposo, aquest estudi l'han fet al cinema a les sales comercials.
De fet, ells inventaven les sales Lauren.
Els Lauren i no sé si també han agafat les Gavarres, jo crec que sí.
Però en canvi no...
Especificaven cinema comercial, eh?
Sí, sí, exacte, cinema comercial,
perquè aquí també sovint parlem del no comercial,
doncs el cinema que programen els del Tarragona Cultura de Dombrania,
que, per exemple, fan pel·lícules en versió original subtitulada,
i aquests subtituls a vegades són en català, a vegades són en castellà,
tot s'ha de dir.
També en fan algunes en català.
El cicle de cinema en català que està fent l'Andrés d'Andrés,
la filmodega d'Andrés d'Andrés,
que fa uns anys no tenia res en català,
i ara cada vegada més,
i fins i tot ara està fent un cicle de cinema en català,
el programa de tarda cada setmana empatla de la pel·lícula i tot això.
També podríem esmentar, per exemple,
els festivals de cinema com el Rec,
hi ha hagut pel·lícules en subtituls en català i coses d'aquestes.
Jo, per tant, entenc que aquí estem parlant del tema comercial.
Llavors, l'argument de les sales comercials,
i concretament el del Llorenç,
del senyor Llorenç, que és l'amo dels laurens,
ja fa anys que aquest tema el toquem.
L'any 92, com van fer les primeres jornades sobre la llengua a Tarragona,
ja van fer una comunicació sobre aquest tema,
sobre el tema del cinema en català a Tarragona,
i el resultat era, semblant al dada, pitjor,
perquè en els últims anys hi ha més pel·lícules en català.
Bé, ja des de llavors aquell home,
amb el debat aquest del cinema, també hi va haver una vegada
una llei de no sé què,
de política lingüística, em sembla que era,
en l'època del conseller de Cultura Joan Maria Pujals,
en què hi va haver un gran rebombori,
perquè es van establir quotes de pantalla en català,
se'n van anar a Hollywood a negociar amb les majors,
que són les empreses aquestes que tot ho maneguen,
i el resultat de tot això va ser que van retirar els articles
que feien referència a les quotes de català
i que el conseller Pujals va desaparèixer de la pantalla.
Sí, mai millor dit, clar.
Entre els problemes amb el cine, els problemes amb el teatre nacional
i amb els flotats, el Pujals va desaparèixer.
Vull dir que el tema del català,
des del punt de vista del govern i de la legislació,
també està pelut, etcètera.
De totes maneres, deixa'm fer un incís,
i és una opinió personal.
Cinema en català, però que al final,
quan s'arriba a algun acord i es fa alguna cosa,
és a costa dels diners dels contribuents.
I les sales, les distribuïdores i les productores
mai han de fer cap esforç,
més que recollir aquests diners.
Per tant, reclamem cinema en català,
però que, a veure, que pagui qui guanya, no?
Aquest que són les sales de cinema.
Perquè si tenim sales de cinema en català
i hem de pagar un plus,
els ciutadans, per anar a veure pel·lis en català,
és que jo no sé si no és un negoci una mica raro.
Aquest és un dels arguments del senyor Llorenç
de les sales Lauren.
El seu argument és que ell és una empresa
i ell és un empresari
i el seu objectiu és fer negoci.
Per aquí hi ha una llei de normalització lingüística
i probablement ell ha d'esmerçar una inversió
i uns diners en fer les pel·lis en català, o no?
Em sembla que no.
La llei no l'obliga per a res.
Ell, el seu argument és purament econòmic i comercial.
Jo tinc una empresa i jo no puc perdre quartos.
i si vaig a una pel·lícula en català,
perdo quartos.
En canvi, si el vaig a en català, no en perdo.
Guanyo un mes.
Per tant, entre fer la pel·lícula en català
i omplir la sala o fer-la en català
i que se li quedi mig buida,
diu ell, això és un altre tema.
Aquest és un altre aspecte del tema.
Anem a donar idees i ja veig que si tu vols anar a veure
les pel·lis en català com a tu t'agrada,
hauràs de pagar l'entrada més cara.
A vegades.
Després, em sembla...
Aquest és un aspecte, l'econòmic que dèiem.
Una altra cosa que...
No sé si aquestes nou pel·lícules
hi ha comptabilitzades des del cicle V.
Jo crec que no.
Jo crec que aquestes estan al marge.
El cicle V també és una cosa específica.
Són pel·lícules en català,
es fan a la sala de les cavarres
i a l'últim cicle ja vam comentar que...
Sí, però es fa a diferents llops del territori,
és un cicle tancat, etcètera.
No és l'oferta normal de les sales.
Per tant, jo crec que aquí tampoc hi són incloses.
Als cinemes Lauren,
les úniques pel·lícules que fan en català
són aquelles que només estan en català.
Per exemple, les de la distribuïdora Look Internacional,
que són les pel·lícules del Doraemon i les del Xinjiang.
Com que a Catalunya aquesta distribuïdora
només les estrena en català,
el senyor Lauren, si vol posar pel·lícules del Doraemon
o posar pel·lícules del Xinjiang,
les ha de posar en català.
I la meva pregunta és,
la nova del Woody Allen,
en quin idioma la projectarà?
En català?
O en versió original subtitulada en no sé quin idioma?
Perquè aquesta en castellà a Catalunya no es distribuirà,
però un Woody Allen tothom el vol anar a veure.
I més aquesta, que és la Vicky no sé què a Barcelona.
Són coses.
Un altre tema d'aquests d'això,
els cinemes Oscars,
l'any 2004 els van donar el premi
a la normalització lingüística.
Ho recordo.
Pel seu esforç,
sempre que hi ha la pel·lícula en català,
oferir-la.
I això se'ls ha de reconèixer.
Clar,
ara, si tenim en compte allò que dèiem altres vegades,
que quan s'estrena una pel·lícula,
la Generalitat subvenciona,
aporta,
col·labora i tal,
perquè hi hagi,
no sé si 13 o 15 còpies,
per a tot Catalunya,
és normal que,
a vegades,
no ens arribin aquí,
i és normal que
les còpies no puguin tenir
les 30 temes de sales,
perquè han de rodar més.
i també és normal i habitual
que els cinemes,
Òscar,
les Gavardes,
per exemple,
facin la mateixa pel·lícula
amb una sala en català
i una en castellà.
A vegades,
la sala on es fa en català
és més petita,
etcètera.
De totes maneres,
Enric,
defensant el dret legítim
que té un empresari
a fer quartos,
jo crec que no les hem de pagar
nosaltres,
aquestes pel·lis en català,
tenint en compte
que és la llengua oficial
del nostre país,
no?
Exacte.
I després,
hi ha més qüestions a afegir.
Una de les coses
que demanen
els del Platàfodoma
per la Llengua
en aquesta campanya
és que demanen
que els ajuntaments
de Tarragona i de Déu
es posicionin.
També el Consolci
de la Universitat de Lingüística
que prenguem part
amb coses d'aquestes.
Vinga,
doncs recullim més demandes,
empresaris del sector
per demanar-los
que correguessin a això.
Això ja s'ha anat fent
i ja sabem,
ja estic explicant
quins resultats hi ha hagut.
Que els ajuntaments
aprovin una moció,
els plenaris
dels ajuntaments
de Tarragona i Rosa
aprovin una moció
a favor de legislar
una quota de cinema
en català
per tal d'adreçar-la
a la Generalitat.
Això és el que,
bé,
hem dit que en el seu moment
es va retirar,
potser ara que han passat un any
potser es podia
tornar a intentar això.
També que la Generalitat
legisli quotes de pantalla,
igual que es legiten
quotes d'emissió
per a les ràdios,
es complessin
en un altre tema,
però almenys
està legislat
i s'hauria de fer.
Soltes el complim,
Enric.
I moltes emissores també,
però també hi ha moltes
que s'ho salten.
Amb les sales de cine
passaria el mateix,
però hi ha una gran diferència,
és que a la ràdio
parla la persona
in situa en aquell moment,
perquè una sala
pugui exhibir còpies
en català de la pel·lícula
han d'existir còpies
i si no hi ha còpies,
etcètera.
En fi.
Deixem el món del cinema
perquè has portat aquí
una llista
de mà.
Has portat una llista
de demandes
i les hauríem d'intentar
que entressin totes
ni que fos de manera breu.
Campanya d'Escola Valenciana.
Sí,
això és el capítol
que avui he demanat
que he dit titulat
per demanar
que no quedi
i tenim unes quantes coses
que es demanen.
L'associació Escola Valenciana
ha engegat una campanya
ara aquesta setmana
coincidint
amb el període de matriculació
demanant
amb el lema
matrícula en valencià
i és perquè
al País Valencià
no existeix
la cosa
de la immersió lingüística
com aquí
sinó que hi ha diferents models
i hi ha línies
i el resultat
és que
les escoles privades
i concertades
només n'hi ha 44
en tot el País Valencià
que ofereixin línies
línies
alguna
no necessàvem
tota l'enseïment català
i després
una altra
de la demanda
és que
hi ha uns 70.000 nens
que han fet
la primària
en valencià
però que a l'hora
de passar a la secundària
no poden accedir
a places
perquè no hi ha prou instituts
amb línies en valencià
per fer tot això
bé
aquesta és la campanya
i també
un altre aspecte
de la campanya
d'escola valenciana
és també
tenir en compte
que
hi ha un 12%
de població escolar
de fills d'immigrants
i que la manera
d'integrar-los
és mitjançant la llengua
i per tant
aquesta
la campanya
s'adreça
als inmigrants
perquè es matriculin
en valencià
campanya
de petició 1
anem a la 2
aquests nois
i nois
sempre poden anar
a una escola
a Bressola de França
i gaudir
d'aquests 1.000 euros
per alumne
que ofert Carot Rovira
ho llegíem avui a la premsa
sí
aquest és un tema
de França
i de la Catalunya
també en parlarem
però no d'aquest aspecte
però sí
és veritat
ah clar
tu tens els teus fills
vius a qualsevol població
del País Valencià
no tant aniràs
a la Catalunya
perquè els nens
aprenguin en rossalloneses
és una zona preciosa
sí home
i tant
però clar
la cosa és poder estudiar
amb el teu idioma
a casa teva
no haurem d'anar
a una altra punta
del país
per poder-ho fer
vinga va
que t'agrada a tu molt
parlar de França
que els hi tens molta simpatia
des del punt de vista lingüístic
dic eh
depèn
justament lingüísticament
no
lingüísticament no
perquè són així de manguis
ara ho parlarem
de lo manguis
que són els francesos
abans de l'Eva a França
però passem
per la Conselleria de Cultura
de la Generalitat
Conselleria de Cultura
i Mitjans de Comunicació
el senyor
Joan Manuel Treserres
ha fet una proposta
que és
més o menys
és que
ara que la radiotelevisió
no és espanyola
ha de posar en marxa
els canals digitals
han de posar
8
per a tot l'estat
demana que un d'aquests 8
sigui
en català
per a
per als països catalans
no ho diu així
perquè això
és paraula tabú
però és per als països catalans
almenys
els que depenen
de l'estat espanyol
que són
Principat de Catalunya
Aïllas Balears
i Pitíoses
i País Valencià
és a dir
un canal digital
només en català
que fos de titularitat pública
de radiotelevisió espanyola
sí
clar
hem de tenir en compte
que en aquests territoris
hi viu el 25%
de la població
de l'estat espanyol
és a dir
una quarta part
dels espanyols
tenen aquesta llengua
i en canvi
no tenen dret
a tenir la tele pública
estatal
en català
però d'entrada
tots aquests
aquest 25%
poden veure TV3
per exemple
no tampoc
perquè també
a País Valencià
també tenen el govern
i també fan les coses
que fan
aquest aspecte
també hi és
amb la seva europosta
també va parlar
d'això
d'aquest aspecte
col·lateralment
i també hi ha
un altre aspecte
un argument
que posa
en una taula
i una altra dades
que cada vegada
és un argument
que més apareix
que és el tema
del mercat
estem parlant
d'un mercat
de 10 milions
de ciutadans
i diu que
aquest mercat
és una gran oportunitat
de negoci
a qualsevol part
del món
i el més gran
que hi ha a Europa
en aquest sentit
un mercat
de 10 milions
de possibles
telespectadors
amb una llengua pròpia
als quals
no s'hi adreça
ningú
amb una oferta específica
per a tots ells
com seria això
per tant
aquí demana això
qui més demana coses
i què demanen
què més demanen
una altra d'aquestes
de coses
d'oficialitats
el grup
de català
l'entesa catalana
de progrés
del senat
també
un dia d'aquests
aquesta setmana
mateixa
ha fet una
aquesta setmana
em sembla
que feien
l'obertura
de l'any
del senat
de l'estatura
del senat
i
Carles Bonet
de l'entesa catalana
el que va demanar
va proposar
ha proposat
que es formi
un intergrup
de senadors
de totes les formacions
polítiques presents
a la cambra
alta
que tinguin
una llengua pròpia
a la seva comunitat
autònoma
per tant
els bascos
a veure
els asturians
tenen l'astorià
els aragonesos
que tenen l'aragonés
hi ha unes quantes
no només el català
el garec i el basc
i
que treballin
conjuntament
amb aquest intergrup
per fer
que es puguin
utilitzar
aquestes llengües
en totes les activitats
del senat
ara per ara
la legislació
només permet
el primer dia
parlar una miqueta
i prou
aquest és l'altra
de les demandes
tens més demandes
encara?
sí
ens quedava la de França
la de França
a França
últimament està molt remogut
el tema de les llengües
des de fa un parell
de mesos
no hi ha
setmana
que no hi hagi notícies
des dels regidors
un regidor d'Esquerra
de Pernyà
que diu que parlarà només en català
qui ha dit això?
un regidor
el regidor d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Perpinyà
després
fa una setmana
la setmana passada
l'Assemblea Nacional Francesa
va
va tenir lloc
una cosa insòlida
que va ser un debat
sobre les llengües regionals
i això era
fruit d'una petició
d'una trentena
de col·lectius nacionals
de bretons
alsacians
corsos
catalans
bascos
etc
occitans
eh
tal
el resultat va ser
res
la ministra de Cultura
va dir que no pensen
ratificar la llei
aquella de llengües
minoritàries
perquè
aquella llei
fa referència
a les llengües oprimides
i ella considera
que a França
no hi ha llengües oprimides
en canvi
l'única cosa
que van aconseguir
i això també
és un gran pas
és aconseguir
que
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
protecció
d'aquestes llengües
llei de protecció per l'any 2009
etc
m'estic estressant molt
Enric
i ahir mateix
el senat francès
van tornar a debatre el tema
i aquí va ser l'alcalde de Perpinyà
que és un senyor que es diu
Pol Aldui
que també parla en català
que va ser el qui va dir
va tornar a insistir
en que
s'ha de respectar
les llengües
minoritàries
etc
En fi, doncs que continuïn demanant.
Nosaltres ara farem una petita pausa
i tot seguit el que demanarem és, com sempre,
la participació, perquè avui també hi ha regal.
Sí, avui com que no tenim convidats,
podem fer soltejos i concursos.
De tot, avui, uau, avui fantàstic.
Amb oferta A i B.
Que hi ha pregunta i neologisme, no?
Sí.
Doncs vinga.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
Busquem Voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
A veure, Enric, dones dues opcions
perquè els oients que vulguin trucar i participar
puguin guanyar la magnífica motxilla de la Queta.
Recordem moltes prestacions,
molt plena de coses.
És com un lot de Nadal.
És com un multiculti.
És multiculti.
Multicolori, també, perquè és vermella.
Bicolori.
Bicolori.
Bicolori.
És vermella negra, però aquell vermell xulo,
no el vermell d'allò...
Torito guapo,
sinó vermell bonic, fosc, elegant.
Vermell per se.
Per se.
És una motxilla preciosa, ja ho saben,
plena de coses.
I l'únic que han de fer, en fi,
és trucar, parlar amb l'Enric,
977 24 47 67,
i sobretot contestar correctament a la pregunta
que jo crec que ja pots plantejar, no?
Sí.
Perquè la secció concurs la treballes tu,
que jo després en tinc un perill.
Ara posaré aquella veu de concurs
perquè l'ultim dia no la vaig posar
i no em van trucar.
Doncs bé, estimats oients i oientes.
Jo no et trucaria si em parléss així.
Bé, doncs, és igual.
Jo plantejo avui dues preguntes,
una de fàcil i una altra també fàcil.
L'oferta A és senzilla.
Quantes pel·lícules s'han projectat en català
als cinemes comercials de Tadagona en guany?
Me refereixo a l'informe que hem comentat al principi
de la plataforma.
I t'han de donar el número exacte?
Sí.
Molt bé.
És un número molt senzill.
Un número exacte.
O l'opció B, que és, digues dos neologismes.
Dos.
Recordem que era un neologisme,
que són paraules que s'incorporen a l'idioma,
que generalment tenen a veure amb noves pràctiques,
noves àrees que entren a la nostra vida.
Per tant, parlem d'audiovisuals, informàtica, no?
Política.
La política ja és de tota la vida.
I com que ja és una cosa molt vista,
s'han d'inventar constantment nous conceptes
per continuar donant corda a la màquina, diguem-ne.
Molt bé.
Doncs algun caldre neologisme,
o bé contestar quantes pel·lícules s'han projectat en català
als cinemes comercials de Tadagona en guany?
Del total de 133 pel·lícules,
hi ha un nombre exacte,
que no arriba a la desena...
Ai, he dit una pista.
Oh, quina pista.
Que no arriba a la desena,
que són les pel·lis que s'han projectat.
De moment no et truquen 977-2447-67.
Jo faig el que puc, Enric, no és cosa meva,
però ens podries comentar alguna altra novetat editorial i informàtica.
Sí, qui fa el que pot està obligat a fer més.
Doncs tens raó.
Novetats.
No, novetats.
Tenim dues coses curiosetes.
Són digitals i són editorials.
Per una banda, una cosa que es diu
La Catosfera Literària 08,
primera antologia de blocs en català.
I això és una cosa de Cossetània Edicions,
l'editorial d'aquí de Valls.
I, doncs, és això.
És una antologia d'un centenar de blogaires
darrere dels països catalans en què demostren
que gràcies a internet la llengua és més viva que mai
i més lliure que mai.
Sobretot, bé, aquí a la presentació del llibre del Pròlegs
es parla que gràcies als blocs
hi ha una nova forma de fer literatura, etcètera, etcètera.
Enric, crec que tens un client o una clienta.
Hola, què tal?
Hola, bona dia.
Hola, com et dius?
Glòria Herrera.
Glòria Herrera.
El que passa és que no te sentís tota l'estona
i no sé la pregunta si la sabré o no.
Si optes per la primera, jo ja he dit que són menys de 10.
Ho harem 8?
Què ha dit? Jo no l'he sentit.
No sé què he dit.
No, jo no...
Ui, no et sento bé, fa un vent.
A veure, jo recordo que quan fèiem allò,
no sé si era la primària o el batxillerat,
per saber si una prova matemàtica estava bé,
fèiem la prova del...
Del 9?
Del 8? Ja no sé.
Què ha dit?
Què ha dit?
La prova del 9 ha dit?
Vols ser la teva feina, que no és la meva,
atendre aquí a la concursanta?
Jo no soc de mate.
Ai!
Però la prova era, la del...
Del 9?
Sí, la prova del 9.
La prova del 9, en aquest cas,
serveix per constatar que només 9 pel·lícules
han estat projectades en català a les sales comercials.
I que l'Enric estava tip de tregir a la motxilla
cada dimecres fins a la ràdio,
que la volia regalar.
Llavors què?
Deu guanyar?
Sí.
Que fàcil, que bé que ho fem això,
som generosos de mena, Glòria, ja ho saps.
Moltes gràcies.
Glòria Herrera m'havies dit, no?
Sí, és la garganta.
Doncs mira, tens aquí la motxilleta.
A veure, t'ho dic en sèrio, no és propaganda,
la motxilla és molt xula, ja la veuràs, eh?
I a dintre hi hem posat farciment,
farciment de punts de llibre, un buf,
encara mira amb el dia que fa avui, encara de ser de l'Urià.
Que tens gos?
Tens gos o gossa?
Quatre gossos tinc.
Quants?
Quatre gossos.
Quatre gossos tens, Glòria?
Sí, i un jardí molt gran.
I tinc gats també.
Vols gatets?
Tinc gats per donar.
Per donar i per vendre.
No, que tinc...
Els regales.
Déu-n'hi-do, quatre gossos, moia.
Però de gatets regalo.
Les dues famílies que tinc han tingut deu, cinc cadascuna.
Vint gats i quatre gossos.
Sí, sí.
Potser que li donis alguna motxilla més per portar el menjar o alguna cosa.
No, no, si algú vol gats ja ho sap,
que es posi en contacte amb la Glòria Herrera, eh?
Ja faríem una mica d'anunci.
Val, moltes gràcies.
Molt bé, Glòria, doncs tens aquí la motxilla.
Gràcies per trucar.
Molt bé, gràcies a te.
Adéu-siau, bon dia.
Fins a un altre.
A veure...
Has vist com posant aquella veu truquen?
Sí, sí, ja hi he vist.
Quatre gossos...
I vint gats.
Vint gats.
Vint més les dues mares, perquè dues familles, cada una deu.
I això que no és de matemàtiques, però almenys...
Sap comptar els gats que té, això segur, eh?
Sap comptar quant gats té.
Em deixava una novetat, no?
Vinga, però ràpidament, Agri, que hem de parlar del sexe a Roma.
Ai, sí, important, important.
Un diari digital ecologista que es diu Ecodiari,
l'adreça és 3b2.ecodiari.cat
i això és un diari digital que s'ha de nova cada dia
i el pare del producte és un tal Xavier Borràs
que en la seva època ja havia fundat una revista mítica
que va ser Usherda,
la primera revista ecologista en català l'any 77.
Molt bé, has portat la música.
Sí, una curiositat també,
un grup basc que es diu Ken Jaspi,
que...
Un grup basc?
Sí, és que és un grup basc que acaba de treure un disco
i com que tenen mercat i clientela i públic
i fan molts bolos a Catalunya,
tenen la gentilesa d'incloure les seves cançons,
les fan en català també algunes,
les versionen en català pel mercat català
i en el seu disc, doncs l'últim disc n'hi ha 3.
N'hi ha 3 i ara en sentirem una que es diu Compte-hi.
Doncs ens quedem amb Ken Jaspi.
Gràcies, Enric, fins al proper dimecres.
Dimecres, més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!