Fins demà!
És un quart de dotze del migdia, com cada dimecres ens curem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Maria Atzarà. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui ens acompanya també el doctor Antoni Llueca.
Ell és el responsable del servei de ginecologia i obstetricia de l'Hospital del Vendrell.
Doctor Llueca, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Aquest cap de setmana han estat de jornades justament sobre oncologia ginecològica.
Sí, el divendres vam fer una jornada matí-tarda, complerta, dedicada a, a través de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya,
dedicada a oncologia ginecològica.
Una participació tant del llibrement de la nostra organització, de la xarxa Santa Tecla,
amb participació del servei de ginecologia de l'Hospital Joan XXIII i també dels hospitals Sant Joan de Reus.
fer una jornada molt extensa, tot el dia, amb moltes ponències, molt participada, que crec que va ser molt exitosa.
El provocador d'aquesta jornada ha estat, bàsicament, jo crec que la nostra expertesa ja després de forts 16 anys,
amb la cirurgia oncològica, ginecològica en aquest cas.
Fa temps es va fer una aposta, i que és el que jo vaig presentar en el moment de presentar aquesta jornada.
Nosaltres vam fer una aposta on la cirurgia oncològica també es podia intentar fer sense un procediment excessivament invasiu i agressiu.
De la mateixa manera que es fa ja avui, conegut, la laparoscòpia, la cirurgia minimament invasiva,
de molta patologia que no és necessàriament càncer, sinó que és inflamatòria, o bé una èrnia, o altres patologies de l'estil.
Atrevir-se a plantejar que no amb els mitjans de cirurgia oberta,
que és, doncs, l'històric, no?, obrir tot el camp operatori i tindre totes les llums i totes les mans,
que és el que el cirurgia convencional deia.
Atrevir-se a tindre les habilitats suficients, que també amb tècniques menys agressives, com és la laparoscòpia,
es podia avançar, i a vegades combinada, es podia avançar també amb cirurgia oncològica,
va ser una aposta, que molts eren incrèduls, la gent deia, no?, escolta, això es podrà fer tot,
sí, sí, la laparoscòpia per això no funciona.
Bé, doncs, després de temps i anys de fer-ho i d'anar fent amb mètode calma i tal,
jo puc dir avui que l'equip que, entre altres, dirigeix l'Antoni Dueca,
que va ser l'impulsor d'atrevir-se a tirar endavant això,
avui és prestigiat a nivell de Catalunya i a nivell de l'Estat,
perquè poca gent se va atrevir en aquell moment i els que ho van començar a fer
i han pogut presentar resultats, doncs avui nosaltres tenim una motxilla
de molt bons resultats i molts, o sigui, quantitat i qualitat.
Però en aquesta unitat, no només en general, ja si cal, ens centrem en el tema ginecològic,
no només intervenen quirúrgicament càncers relacionats amb la dona i amb la ginecologia,
sinó que també, diguem-ne, bastant aquells que poden ser de la zona pèlvica
o que tinguin una anatomia semblant a altres parts del cos.
Sí, jo crec que el fet peculiar d'aquesta unitat no és tant com operar el càncer,
que això es fa a qualsevol hospital de l'Estat i de Catalunya,
sinó que tenim una materialització d'una organització multidisciplinària
per tal d'abordar tumors d'una part anatòmica en comú.
Això vol dir que qualsevol tumor de la capitat abdominal o de la pelvis
l'aborden tots els especialistes que estan implicats en aquest tumor.
És a dir, potser podem abordar un tumor de pròstata,
que un tumor de cèrbis, que un tumor d'ovari
i des del punt de vista de tres especialitats diferents,
tant l'uròleg com el cirurgià oncològic com el ginecòleg.
Això vol dir que nosaltres som capaços, des del punt de vista
de tres especialitats diferents, de donar un resultat
i una qualitat assistencial a aquest tipus de tumor
que no es pot oferir de forma individual.
Un ginecòleg pot arribar a estar a un cert nivell
d'aplicació de la seva tècnica, de rigorositat en la seva tècnica,
però que pot arribar molt més enllà si el seu costat té un cirurgià
que li diu, no, mira, anem a abordar-lo d'una altra forma
perquè nosaltres en aquest tipus, en tumors semblants
de la mateixa ràgia anatòmica ho fem així.
i per tant el nivell de qualitat que li pots donar
és infinitament superior i a més a més
també disminueix l'estrès quirúrgic del cirurgià, no?
Òbviament si tens l'ajuda d'altres companys
que veuen diferent el mateix problema
segurament tindran millor solució i més ràpida
i amb menys estrès quirúrgic, és molt important.
Això després també pot facilitar la continuïtat del tractament
en cas que el malalt necessiti tractament de quimio,
de ràdio o algun tipus d'altra teràpia?
Sí, sí, el funcionament de la unitat
és que també és una cosa curiosa.
Nosaltres no som una unitat com a tal
que funcionem més virtualment
que no pas físicament, per dir-ho així.
Nosaltres tenim que un especialista determinat
o un metge de capçalera
diagnostica un tumor,
un tumor renal, un tumor de còlon,
un tumor d'ovari,
llavors això passa al comitè d'oncologia
de cada especialitat, és a dir, un tumor de còlon
passa al comitè de cirurgia oncològica digestiva
on es reuneix l'oncòleg,
que és el, com si diguem, el savi de la unitat,
amb el radióleg, amb els cirurgians,
amb el metge que l'ha diagnosticat
i decideixen un tractament per aquest tumor.
Si aquest tractament és quirúrgic,
llavors passa a la unitat de cirurgia oncològica.
La unitat de cirurgia oncològica
és una sèrie de tècnics quirúrgics,
només que són tècnics,
que decideixen que aquell tratament quirúrgic
es farà d'aquella forma,
l'aportatge es farà per aquella via,
per tal d'obtingir els millors resultats,
tant en pronòstia de curació,
com en supervivència,
com en una baixa morbilitat,
és a dir, molt poques complicacions.
Aquest és el tema.
Llavors, aquesta unitat de cirurgia oncològica
té un quiròfan setmanal,
escrit a aquesta unitat,
on es reuneixen tots els membres,
el cirurgià, l'uròleg,
els ajudants, el ginecòleg,
tots que s'ediquen a l'oncologia
i aquell dia operen els tumors que hi ha programats per aquell dia,
que pot ser una pròstata,
que un rinyó,
que un ovari,
i després ens fem càrrec del seguiment.
Nosaltres seguim el pacient fins a l'alta
i el tornem a traslladar al seu comitè d'oncologia,
o al seu especialista,
que és el que s'encarrega de donar el tratament complementari,
sigui ràdio, químio o les dues.
Clar, la rapidesa és fonamental
perquè hi hagi una resolució positiva d'un càncer.
Jo no sé si també tenen marcat algun protocol de determinis,
és a dir, des del moment que es diagnostica
fins al moment que s'intervé quirúrgicament,
per una qüestió més estructural,
que no pas de voluntat dels propis mitges,
és una realitat que tots coneixem, no?
Bé, òbviament,
tu sabem que la sobrecàrrega de treball
és molt important en totes les especialitats,
però nosaltres hem establert també,
ja és des de fa un temps,
que tenim un circuit que és de diagnòstic ràpid,
per el qual, per terme mig,
des que es diagnostica el tumor a la primària
o a l'especialista que sigui,
fins que s'opera o repa el tractament corresponent,
mai passen més de 20 dies.
Això què vol dir?
Que, òbviament,
totes les proves que no són realment de diagnòstic ràpid o urgent
han de rebre per tal de posar aquestes senyores
o a aquests pacients en primer lloc.
Això és important perquè,
des de diversos punts de vista,
però el més important és per la persona.
Nosaltres sabem, des del punt de vista tècnic,
quina és la velocitat de creixement
de la majoria d'aquestos cancers,
que no fan una explosió un dia determinat
i l'endemà en 24 hores.
És que són molt silenciosos, doctor,
com es detecten?
Si no es troba malament, no va al metge.
No, segur, però el que li estic dient...
És el que ens preocupa a les persones, clar.
Són silenciosos per aquest motiu,
perquè justament com que no es posionen com una infecció
que passes d'un dia d'estar bé
a l'endemà que tens febre de 40 graus
i alguna cosa està passant,
la majoria d'aquests processos
es van desenvolupant molt a poquet a poquet
al llarg de mesos i d'anys,
i per tant l'acomodació del cos
fa que un no se n'adoni
fins que per alguna circumstància,
o a vegades perquè està molt avançat,
o hem d'intentar que amb el cribatge,
amb tota la prevenció que es fa,
per exemple, amb les mamografies,
amb el càncer de mà,
amb les revisions ginecològiques, etcètera,
amb tota aquesta programació,
justament és perquè,
abans que doni símptomes,
el puguem detectar i el puguem resoldre.
Però un cop detectat,
també sabem que no passaran mesos
a que hi hagi probablement canvis.
L'altra cosa és que la persona
que ja li has informat i ja ho has vist
i ja has orientat que hi ha un problema
i un problema de càncer,
des d'un punt de vista de la pròpia persona
i des d'un punt de vista psicològic,
aquesta persona tu no te la pots jugar
i no és ètic deixar passar molt més temps
amb la confiança de dir,
escolta, miri, això porta anys, aquí mesos,
home, ara no em ve de dos, no?
i, per tant, l'objectiu
que en un espai de 15-20 dies
es pugui tancar aquest procés
que s'ha explicat abans,
per altra banda necessari,
perquè tampoc es pot agafar i dir,
som-hi, som-hi, som-hi a fer què?
Seiem, seiem i estudiem-ho,
que fem el tipatge que en diem nosaltres,
que és, el patòleg també ha de dir la seva,
perquè l'estudiant autopatològic
dirà els noms, cognoms
de què estem parlant
i canvia tot
en funció que si és un Volkswagen
que no és un SEAT,
a més d'això, l'estadiatge,
mirar-se la persona d'albaix
i dir, bueno, i la resta del cos, on està?
Com ho tenim, això?
Tenim, ja no només s'hi ha metàstasi,
sinó físicament aquesta persona com està,
tot això també s'ha d'estudiar
i un cop estudiat tot això,
s'ha de seure,
parlar de quin és el tractament idoni
per a aquesta persona en conjunt
i, a més,
el que nosaltres afegim en aquell moment,
com ho explicava el Toni,
doctor Lueca,
és que afegim el fet
que si d'aquest tractament en conjunt
s'orienta cap al quirúrgic,
en algun cas,
aquest quirúrgic sigui multidisciplinat.
En el tema del diagnòstic,
és el que dèiem,
ja està el tema del cribatge,
però, ja veieu,
ara penso si es pogués inventar
alguna tira reactiva,
que en allò que una goteta de sang o del que fos,
mira,
aquesta persona té un càncer,
és complicadíssim,
moltes vegades està latent
durant molts anys a la nostra vida
i quan li dona per manifestar-se
o casualment en una revisió rutinària,
no?
És un...
psicològicament,
això carrega molt,
no?
Bé,
jo crec que
afortunadament el futur va per aquí,
no?
El càncer és una
enfermetat molecular
i avui dia,
des que tenim tot el mapa del DNA tipat,
doncs s'estan fent
bastants amassos d'investigació
per tal de tipar
tots els gens
que han mutat
i que provoquen aquella alteració.
El càncer és simplement
que una cadena,
un gen
que portem nosaltres a dins,
s'ha transformat
per la causa que sigui
i ha començat a replicar-se
sense parar
el que es tracta
és d'averiguar
aquest tipus de gens.
Nosaltres,
des del punt de vista
de la mama,
està bastant estandaritzat,
tenim una sèrie de gens
que ens diagnostiquen
que aquella persona
pot arribar a tindre
quasi un 70% de possibilitats
de tenir un càncer de mama,
el mateix en ovari,
el mateix en còlom,
però tot el que més
està en procés d'estudi.
Parlava el doctor Atzerà
del procés de metàstasi,
potser pregunto una bajanada,
però per això està amb vostès
per resoldre dubtes.
En tractar-se
el tema, per exemple,
un tema ginecològic
d'utilitzar la paroscòpia
per fer una intervenció quirúrgica
en un càncer determinat,
el que era la cirurgia
més invasiva,
és allò que se'ns representa
quan parlàvem abans,
no, sí, escolta,
quan van començar a operar
van veure que allò
era més gros del que semblava.
Utilitzant aquestes tècniques
també ens permet saber
si la cosa pot anar
més enllà d'allò
que aparentment sembla?
Bé, com molt bé ha dit el doctor Atzerà,
el pas més important,
jo crec, del tractament
dels tumors
és el correcte estadiatge,
prendre una decisió de conjunt.
Això és el que fa
el comitè d'oncologia.
El comitè d'oncologia
diu, senyor,
aquest tumor és així,
està estadiat,
està estadiat vol dir
que pot estar a la pelvis
o pot estar a l'abdomen,
pot arribar a fer una metàssia
d'alfègio o una metàssia cerebrals
o no tindran.
Serà diferent l'estadiatge.
Per cada tipus d'estadiatge
o d'esglaó del tumor
requerir un tractament diferent.
Aquest és el qui de la qüestió.
Després,
portar a terme
la resolució del comitè d'oncologia
és quan diuen que és quirúrgic
és del que ens encarreguem nosaltres.
Nosaltres,
òbviament,
sempre apòstim.
De fet,
el vincul d'unió
de tota la unitat
ha sigut la laparoscòpia.
Els primers que van fer la laparoscòpia a Europa
eren ginecòlegs
són els que van implantar la tècnica.
I quan jo vaig arribar a l'hospital
vaig tindre
un dels majors amics
que tinc allà dins
i que són majors col·laboradors meus
d'autor Caubet
que ell volia fer
volia treure les vesícules
per la laparoscòpia
fa 15 anys
i jo li ajudava a ficar les troques
i així és com va començar.
O sigui,
el vincul d'unió real, real
d'aquesta unitat
ha sigut la laparoscòpia.
Ha sigut
anem a ajudar-nos uns als altres
basant-nos en els coneixements
de cada especialitat
mínimament invasiva
amb el tractament dels tumors
perquè això
es reporta uns beneficis
importantíssims
per a la qualitat de vida
de la pacient
perquè redueix moltíssim
el temps d'estància hospitalària.
Bueno,
de tothom ha sabut
els beneficis de la laparoscòpia
però
nosaltres
sempre tenim la nostra premissa
el que fiquem a dalt del quiròfan
quan estàvem operant
és
si no pots aconseguir
l'estàndard oncològic
amb la laparoscòpia
fes-ho per a la via tradicional.
Nosaltres
el primer
és tindre
el major beneficis
en quant a supervivència
i baixa morbilitat
d'aquest tipus de tumors.
Que naturalment
hem superat aquesta supervivència
al llarg dels anys
no hi ha dubte.
Però a més
aquesta
cultura popular
que explicàveu
també
és fruit de molts anys.
El que sí que és cert
és que
alguna cosa
que tradicionalment
fa
tampoc no tants anys
però fa uns quants anys
no es podia fer
d'altra manera
que dir
obrir i a veure què ens trobem
avui
entre l'ecografia
la resonància magnètica
i el TAC
la tomografia
computoritzada
l'identificació
anatòmica
del problema
és molt més fàcil
fins i tot
jo diria que
en molts casos
és més fàcil
que no abans
perquè certes zones
que queden darrere
del que serien
les estructures
que estan visibles
només obrint
la paret abdominal
tampoc
eren difícilment
abordables
si no hi anaves
allà
com és per exemple
el ronyó
o vas directament
i per darrere
obrint la panxa
i no trobaves res
per tant
afegir
tot aquest diagnòstic
que dèiem abans
en aquest estadiatge
afegir-hi
havent pogut afegir
els elements diagnòstics
que aquest mateix
perquè
per exemple
és típic de dir
escolta sí
però
mira
protocol
un TAC
per què?
si afegeix el TAC
perquè en un percentatge
de vegades
doncs això
que dim
doncs això
que sembla localitzat aquí
doncs s'ha pogut veure
amb sèries
de pacients
que hi ha un percentatge
mínim de vegades
però i és
que ha donat una metàstisi
central pòstol
està afectat també
aquell òrgan
doncs a pesar
que sembli
que no hi ha res més
s'ha de fer el TAC
doncs aquest treball
des del punt de vista
del coneixement
i des del punt de vista
de la ciència
reconeguda
on sèries i sèries
de pacients
te van modificant
progressivament
aquest protocol
sobretot
en el diagnòstic
i no saltar-se'l
amb el rigor que toca
és el que dona
els bons resultats
amb el càncer
no es pot córrer
s'han de fer
les coses ben fetes
però
no córrer
no vol dir
precipitar-se
amb aquesta
tècnica
amb la paroscòpia
des d'aquesta unitat
del vendrell
quins càncers
tracten?
intervenen
perquè no només
ginecològics
sinó que
comentàvem
que hi havia
altres
sí, sí
la unitat
és
de la xarxa
sanitària
es materialitza
el vendrell
però en principi
s'ha de la fàcia
també a Tarragona
a Tarragona
sí, perquè
té el suport
a més
al darrere
de les unitats
de cures intensives
d'una sèrie
doncs val la pena
que ho hagin rectificat
no, no, no
és que
la xarxa sanitària
té dos hospitals
i funcionen
de forma conjunta
però realment
l'hospital de referència
del vendrell
és l'hospital
de la Tecla
i allí tenim
com m'ho ha dit
d'altres
una unitat
de cures intensives
superespecialitzades
en aquest tipus
de pacients
i el suport nostre
és aquí
aquí tenim
el nostre dia de quiròfan
un anestesista
més o menys
especialitzat
en aquest tema
i instrumentistes
bastant
posades
en les tècniques
noves
i aparells nous
i els tumors
que es tracten
són tots els tumors
de gaviat abdominal
jo crec que
el 2007
si no em falla la memòria
es van tractar
uns 114 tumors
dels quals
més del 60%
es va poder fer
llançant a la paroscòpia
i de tots aquests
doncs
aproximadament
uns 30
eren tumors
de col·lorn i recte
uns 28
crec que eren
tumors ginecològics
o
bàsicament
endometri
tumors
d'úter
tumors
de cèrbic
que n'hi ha menys
i algun tumor
d'ovari
i després teníem
neflectomies
i
prostatectomies
principalment
si no em falla la memòria
Déu-n'hi-do
en aquestes jornades
oncològiques
segur que van parlar
del càncer de cèrbics
de la prevenció
i de la famosa vacuna
segur que van parlar
no sé quines
si no oficialment
si entre vostès
segur
perquè és una opinió personal
però jo crec
que hi ha falta d'informació
que no s'està explicant bé
a la ciutadania
tot això
no parlo d'aquí a Tarragona
en particular
parlo en general
perquè com que després
la decisió
que entri dins
de la planificació
de les vacunes
de la canalla
depèn de decisió política
i no pas de criteris mèdics
doncs estem una mica despistats
els pares i les mares
jo crec que el problema
és aquest
i perdoni que li digui així
a vostès els trec
el problema
jo vull que donin opinió
des del punt de vista mèdic
que l'altre
jo decidiran els polítics
jo crec que el problema
bàsic és la financiació
perquè el que està claríssim
és que la vacuna
hi ha dos tipus de vacunes
una que cobreix
quatre serotips
entre ells
els serotips
d'escondilomes
que són aquelles
petites verrugues
genitals
i l'altre
que té dos serotips
però
és de major risc
per produir
càncer de cèrvix
avui en dia
se sap que
el 99,9%
dels càncers
de coll
de matriu
estan produïts
per una infecció
vírica
bàsicament
de transmissió sexual
però que no únicament
i que
es pot prevenir
mitjançant
aquesta vacuna
aquesta vacuna
és una vacuna
d'enginyeria genètica
que
ha lograt
ha extret
o ha tret
un fragment
de la càpsula
del virus
i l'ha replicat
per tal de produir
per provocar
anticossos
en la persona
nosaltres sabem
que el virus
quan està en una
dona determinada
dic dona
perquè és el més freguent
però en els homes
també pot estar
produir una
relació immunitària
que és
30 vegades
més petita
del que produir
la vacuna
per tant
la vacuna
se sap que
a llarg plaç
serà curativa
pot curar
aquest virus
però pot curar-lo
abans que produïsca el càncer
quan el càncer
està fet
ja no li fa res
perquè
l'alteració genètica
ja està produïda
i el tumor
ja va
és autònom
per dir-ho així
la vacuna
és segura
n'hi ha poques vacunes
avui en dia
que estem ficant
els nostres nens
que hagin tingut
descontrols
que tenen
aquesta vacuna
i jo
des del meu punt de vista
crec que
la indicació
que té la vacuna
que és
noies joves
preferiblement
sense haver tingut relacions
està bé
però jo crec
que es podia estendre
a totes les noies
joves
està per almenys 26 o 30 anys
independentment de l'edat
independentment de l'edat
és beneficiosa
no passa res
i bueno
es pot prevenir
un tipus de càncer
que malauradament
té molt mal pronòstic
quan es detecta
clar
de totes maneres
la via de contagi majoritària
com deia
són les relacions sexuals
però pot haver-hi
una altra via mínima
de contagi
d'aquest virus
principalment
és les relacions sexuals
òbviament
quan més
això està totalmente relacionat
amb l'ús de preservatiu
com més preservatiu que estem
menys
transmissions sexuals
però avui en dia
la gent jove
tampoc és que
siga molt aficionada
a preservatiu
amb la qual
el millor
és prevenir
n'hi ha molts pocs tipus
de tumors
que puguem fer
una prevenció primària
aquest és un
clar perquè després
hi ha altres tumors
només se'n parla d'aquest
però hi ha d'altres
que són d'endometri
d'ovari
tot aquest tipus de tumors
diguem-ne
que ja venen provocats
per altres factors
a vegades
algun d'ells
desconeguts
tinc entès
altres doncs sí que es veu
que pot haver-hi
alguna tendència
de prevenció
o que els pot provocar
però aquests diguem-ne
que tampoc no se sap tant
no?
No, en principi
són tot alteracions
moleculars
alteracions que se produixen
en el genoma
és a dir
en les chromosomes
de les cèl·lules
que no se sap
quins factors
els tants
concorreixen
també s'estan estudiant
però
n'hi ha determinats
tòxis tants
que produixen
alteracions dels cromosomes
i fan aquestes cèl·lules
les del endometri
les de l'ovari
les del rinyó
les del còlon
es reproduixen
de forma anòmala
sense parar
i això produix un tumor
aquest tumor
no tenim
una forma
de prevenció primària
com és ara
la vacuna
l'únic que fem
és un screening
que és a dir
busquem
certes anomalies
que produixen
ja les cèl·lules
consideren
quasi tumorals
preneoplàssiques
que nosaltres diem
i que es poden
es poden
intentar
deixar veure
si aquella persona
allò acabarà sent
un tumor o no
si tenim un pòlip
a la matriu
o un pòlip
al còlon
i doncs
hi ha que biopsiar-lo
perquè potser allò
va acabar sent un càncer
però és l'únic que tenim
nosaltres realment
estem fent un screening
estem buscant anomalies
quan ja s'han produït
en el cas de la ginecologia
probablement sigui
dels aspectes
on estiguin més controlats
sempre i quan les dones
doncs siguin disciplinades
i facin les seves revisions
ginecològiques
fent les revisions
ginecològiques
periòdiques
podem garantir
entre cometes
i poso entre cometes
la paraula garantir
perquè el risc zero
no existeix enlloc
poden garantir
que poden tenir
una detecció
precoç
de qualsevol tipus
de càncer
que tingui a veure
amb el seu aparell
reproductori genital
en principi sí
detecció precoç
no podem evitar
que surti del càncer
no això no
això s'ha de dir
el que si veurem
certes alteracions
que poden produir càncer
i que nosaltres
intentem dir
que avui en dia
la població femenina
que ho dius
a l'esquerina
ben controlada
Déu-n'hi-do
Bé
amb algun tema
que havia sortit abans
només un apunt
que sí que és veritat
que progressivament
van sortint
alguns indicadors
des del punt de vista
d'analític
que alguns marcadors
tumorals
que en diem nosaltres
que si ben bé
no té una relació
absolutament de garantia
causa-efecte
o sigui
d'absoluta garantia
se poden anar
incorporant
a les bateries
d'anàlisis periòdics
que la gent
a través de revisions
d'empresa
o a través de revisions
periòdiques
pot anar fent
en funció
de l'edat
d'aquesta persona
i del sexe
on
si esperem
que això
vagi a més
i que per tant
això vagi augmentant
afegit
a tot el paquet
de prevenció
que avui es fa
de revisions
físic
des del punt
de vista físic
assigniria
incorporant
progressivament
els propers anys
marcadors tumorals
que com a mínim
a través de la mateixa bateria
on et poden fer
el colesterol
i el sucre
puguin tindre
un marcador
indicador
que està
podent passar
una anomalia
en la pròstata
com per exemple
la famosa
PCA
o veiem
el càncer del coló
on també hi és
o cada cop
se'n van incorporant
algun més
Doncs
els metges
les metgesses
fan la seva feina
la nostra
com a ciutadans
com a pacients
que no ho és
però que no ho siguem
pacients
el que hem de fer
és seguir aquell patró
que diem sempre
traiem de l'armari
aquell disratllat
doctor Azzerà
de fer exercici
menjar bé
no fumar
beure en moderació
i les revisions
en aquest cas
hi parlem de les dones
ginecològiques
periòdicament
sense saltar-se ni una
i quan arriba
la carteta
del cribatge
pel càncer
de mama
tot això
no ho posem
en una safata
i deixar-ho allà
i sobretot
en el tema
del càncer
que parlem ara
el tabac
però estem
amb la campanya
tasta
que no ens racabem
el tema del tabac
doctor Azzerà
causa-efecte
directíssima
amb tota aquesta
història
que estem parlant
són els tòxics
però n'hi ha un
que després
de criticar
el medi ambient
estem totalment
d'acord
però n'hi ha un
que és el tabac
que l'estem
vaja
que aquest sí
que l'hauríem
d'erradicar
tot
una mica més
de coratge polític
amb algunes lleis
hauríem d'impulsar
sobretot
amb bars
i aquestes coses
que per culpa
d'una llei
la llei irlandesa
la irlandesa
o la italiana
però el que no pot ser
és dir
que el diumini
vostè
perquè a lliure disposició
llavors els clients
se'n van al bar
del costat
home
no pot ser això
estàs castigant uns
amb els altres
veu doctor
lloy que sempre
aprofita
per posar la falca
ja ens va bé
perquè això
recolza
el programa aquest
del tast
que estem fent
totalment d'acord
com que jo no tindré
cap penalització política
doncs
el nostre consell
és que no es fumin
jo
en un moment
determinat de la vida
ja puc dir el que penso
amb tranquil·litat
però clar que si
s'ha de gaudir
d'aquest aspecte
moltíssimes gràcies
doctor
en serà
doctor lloy que ha estat
un plaer
fins la propera
molt bon dia
moltes gràcies