Vagis on vagis, encens a parlar d'oferta dos per un.
Oferta dos per un.
Però vols conèixer una autèntica oferta dos per un?
Telepizza et regala la segona pizza, gran o mitjana,
que vagis a comprar als seus establiments
de l'Avinguda Marquès Montoliu a Tarragona
o al carrer Montblanc a Torreforta.
Pagues només una pizza i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca a Telepizza.
A Tarragona, el 977-22-19-19
i a Torreforta, a Bona Vista, el 977-55-13-73.
Xana, t'obrà les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat
on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició
i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur on tots els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país
porta a terme a sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Igini Anglès
i al telèfon 977-2409-01.
Tinet et convida a l'exposició 25.000 tinataires.
Del 13 al 25 de maig a la Diputació de Tarragona.
Vine a veure totes les utilitats de Tinet per a tots els tinataires.
No et perdis 25.000 tinataires.
L'exposició de la xarxa ciutadana de Tarragona.
Tinet és un servei d'oasi de la Diputació de Tarragona.
¿Ya has visto la tienda de Don Tresillo?
Pues sí, y no ves la cantidad de sofás que tienen.
Con precios y calidad inmejorables.
Pues ahora, solo con una compra mínima de 250 euros,
te regalan un fular.
Son guapísimos. Yo ya lo tengo.
Don Tresillo.
Sofá, rinconeras, tresillos, colchones de látex,
colchones de visco y muelles.
A mitad de precio, por excedentes de producción.
Don Tresillo Las Gavarras, la tienda más grande de Cataluña.
No cerramos al mediodía.
Almatida, Tarragona Radio.
Tres, serà un quart d'una del migdia.
Restem pendents que els nostres companys,
que estan a la unitat mòbil, al parc fluvial de la ciutat,
el president de la Generalitat, José Montilla,
inaugura oficialment aquest magnífic parc
que tenim a la ciutat de Tarragona.
Doncs estan inaugurant-lo i en un moment determinat
Anna Plassa, que segueix aquest acte,
quan ens demani pas, no hi ha problema,
perquè els nostres col·laboradors són de confiança
i són habituals els divendres.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
Víctor Navarro, bon dia.
Bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Us agrada el meu barret?
Jo t'anava a preguntar què és aquest barret que portes.
És de cartró.
No, no, ja ho veig ja.
He comprat a una subhasta de l'Ebay per internet.
Què dius ara?
I m'han pres el pèl.
Perquè semblava que fos de pell,
com el d'Indiana Jones,
i resulta que és de fireta, és d'aquests de cartró.
Em fa por perquè plou i si s'emmulla,
doncs m'han clavat uns diners, eh?
Però t'havien dit que estava usat allà, o no?
Sí, per això,
és que em van dir que era d'un dels que havia utilitzat.
Jo tonta, vaig caure...
Un rodatge.
No, un dels molt autèntics,
perquè això són com les relíquies dels sants, eh?
Sí, però bueno, hem d'imaginar que només té un, eh?
Hi ha unanimitat per un personatge
en aquesta taula dels divendres,
amb els nois i servidora,
i a mi em sembla una cosa increïble.
Jo crec que és la primera vegada
que tots quatre estem d'acord en un personatge.
Sí.
Juanjo, tu també!
Sí, jo crec que l'última...
També ets fan, l'Indiana Jones.
L'última cruzada,
per a mi,
és una de les millors pel·lícules de la història.
Veus que bé?
En quant a realització i actuació.
Estic d'acord amb tu.
Perfecte.
És que jo...
Bueno, m'he tregat les tres pel·lícules en dos dies,
vaig acabar l'última cruzada
i vaig tenir ganes de tornar a veure-la.
Vas fer un bucle, vas tornar a començar.
No vaig fer el bucle,
em vaig contenir,
però tenia ganes.
És que és una pel·lícula que no cansa mai, mai.
Doncs a veure,
si us sembla,
immediatament parlarem
no de la pel·lícula d'Indiana Jones,
que encara no s'ha d'estrenar,
en tot cas ens reservaríem,
sinó de la feina que ha fet Spielberg
en el món del videojoc.
Això ho deixarem per més endavant,
perquè ara fora interessant començant
a parlar de pel·lícules.
Alguna que ja s'ha estrenat a l'Spade Racer,
que ja l'heu vist.
Sí, sí.
Hi ha polèmica,
hi ha polèmica, Juanjo?
Com m'ha aconseguit que hi hagi polèmica
amb aquesta pel·lícula?
A veure...
Ai...
Yo puedo decir que es una...
Como decía,
que tenía muy buena mala pinta.
Buena mala pinta,
està molt bé això.
Realmente es una alterada tremenda,
pero hay que verla aceptando
que vas a ver un poco una estupidez.
És tan elegant carregant-se les coses?
M'encanta.
A mi m'encanta que se les carregui.
Jo vaig veure-la amb el Juanjo
i puc dir que estava gaudint, eh?
I aplaudia com jo i reia com jo.
Sí, sí.
Ausència d'història,
bueno, és una història
molt bàsica i molt simple.
Bueno contra malo,
gran empresa contra negocio familiar,
tot molt simplificat.
Però l'acció, visualment.
Sí.
No, i fins i tot la història
és el codi narratiu aquest
realment de l'anime dels anys 60-70,
que és el Meteoro original, no?
És una pel·lícula que és...
Jo ho dic que si Planet Terror
va fer disfrutar
el xaval de 13-14 anys
que porto a dins
Fan del Gore,
amb Speed Racer,
el nen de 6-7 anys
va gaudir també...
És a dir,
que va suposar portar una regressió, eh?
Sí,
va ser una pel·lícula festiva,
un espectacle totalment norteres,
bojarrat,
sense sentit, fins i tot...
Sí.
A veure,
la veu de l'experiència
i la maduresa...
Jo crec que quizá era
un maso de humor infantil
enfocado a adultos.
Jo,
de la pel·lícula
a qui rescato directament
és el Matthew Fox,
el que fa el paper,
diguem-ne,
de perdidos,
precisament,
que em va sorprendre
perquè penso que té una pinta
de superheroi acollonant
i després la pel·lícula
realment és que
en prendre un tripi
deu ser veure aquesta pel·lícula
directament.
Doncs mira,
això és més saludable, eh?
L'al·lucinosa
és garantida.
Jo el que em preguntava
és per què parlaven
en aquesta pel·lícula
perquè realment d'elles
quan parlen,
la fastidia.
No calen els diàlegs
directament.
De hecho,
te acostumbran
a que no haya diàlegs
i quan hablen
pues a dos minuts
cansar.
Però els diàlegs
són igual.
És que tota la història
dels diàlegs i tot...
Jo no dic que en feu
un teatrillo
però com serien els diàlegs?
Ay,
estoy orgullosa
de ser tu madre.
Qué bien corres.
Ay, sí,
pues voy a correr
y voy a salvar a mi familia.
Corro.
Diez minutos de acción.
Les empanadillas
son el sumun.
Les tortitas.
És que els diàlegs
també estan en aquesta línia.
És el que s'ha d'entendre
que és una pel·lícula
per gaudir
per no demanar-li
coses serioses
sinó per gaudir
com un nen petit
de diàlegs
totalment absurds
sense sentit.
S'agrada
perquè és un videojoc.
Clar,
perquè heu provat
el videojoc ja, no?
Sí,
no, jo no.
Tu no?
I tu, Víctor?
Sí, sí, sí.
M'estranyava
que no l'haguessis provat
perquè el Juanjo treballa
i molt
per això no té temps
de provar els videojocs.
És per un altre assumpte.
No ho explicarem,
que deu ser un tema
més personal
però tu sí que ho has provat,
no, Víctor?
Sí, sí, he fet l'esforç.
És a dir, que no?
No, sí, està bastant bé.
És un cas de pel·lícula
ben traslladada
al món dels videojocs.
És una llàstima
que potser
amb una miqueta més
de temps de desenvolupament
hagués tingut més contingut
però és un joc ben adaptat,
transforma molt bé
tot el món de la pel·lícula
que no és difícil
d'adaptar el videojoc
en un videojoc.
O sigui, les carreres aquestes
hipersinètiques
amb aquests efectes
de cotxes lluitant
que fan tombarelles a l'aire
i, bueno,
amb un control bastant ben adaptat.
O sigui, en la línia aquesta
que parlàvem
quan vam parlar del videojoc
dels grans classes
com l'F-Zero,
el Wipeout,
o sigui, qui hagi jugat ja
el joc de curses
que van fer d'Star Wars
ja sabrà què espera.
Acció, conducció,
acció molt vertiginosa,
molt divertida,
senzilleta,
fàcil d'agafar i de córrer.
Doncs és un divertiment.
Agafa el voler i córrer
que diuen a l'anunci.
Yo puedo destacar
en cuanto a realización
las elipses temporales
del principio,
sobre todo,
que mezclar,
como mezclan los directores
el pasado y el futuro.
Bueno, el pasado y el presente.
Sí.
De fet, es lo mejor que tengo.
Eso está muy conseguido.
Exactamente.
Y demostrar que como directores
son buenos.
I la llàstima
és que Susan Sarandon,
John Goodman
i fins i tot la Cristina Richie
doncs queden gairebé
com a figurants
dins de l'acció.
Tot i que John Goodman
té un parell d'escenes
destacades d'acció.
Sí, molt divertides.
Que em vaig divertir.
Però ja està.
Aquí es quedaria una miqueta.
També té mèrit pels actors
aconseguir que aquests personatges
de cartoon
o de dibuixos animats
tinguin vida,
siguin persones de veritat.
O sigui,
és una cosa que s'ha de valorar,
que són actors
fent diàlegs
totalment sense sentit
i fent un paper
que van vestits
amb coloraines
i molt horteres.
I bueno,
mínimament t'ho creus.
Bueno,
John Goodman
és la segona pel·lícula
basada en dibuixos.
Sí,
els Picapiedra,
exactament.
Sí,
però els Picapiedra
l'albidam?
Hi havia en dibuixos?
No,
però està basada.
Sí,
ho està basada.
Veig que es queda
bastant equilibrat
el tema d'opinió
i valoració
en quant a Speed Racer,
la peli,
el videojoc.
David,
tu vols comentar
Algo Passa en Las Vegas
i Casualdei.
Sí,
perquè eren les pel·lícules
que tenien que veure
aquesta setmana
i així ràpidament diré
que Algo Passa en Las Vegas
es pot veure
i es pot oblidar ràpidament,
però és una pel·lícula
que és molt divertida
i realment
el millor de la pel·lícula
és que és com
s'ha fet mil vegades,
o sigui,
la història que parlàvem
la setmana passada
que ja era previsible
argumentalment
es compreix perfectament,
ara rius,
passes l'estona,
en tot cas Casualdei
seria la pel·lícula
Descobrir,
ja que es prolonga
una altra setmana
i que és una pel·lícula espanyola
que realment tothom
està molt bé,
pel·lícula coral
i que parla realment
del que passa
quan a les empreses
es posen al cap
fer això que fan els americans
de fer aquest cap de setmana
germanor
que pot acabar
com el Rosario Draunet.
Això és terrible, eh?
Sí, sí, sí.
Això és que és ortera
i no Speed Racer.
Jo no sé si ortera o no,
però dius
tota la setmana
convisquent
i al cap de setmana
també has d'anar
amb els col·legues
de la feina
per molt bon rotlletillatge.
Perillosa,
perillosa quantos.
I no quan se'n va anar allò
a disparar sa pintura
que també és una altra pràctica
habitual, no?
Potser això és més sa
que l'altre.
A veure,
aquí tenim una pel·lícula
titulada
La crisis carnívora.
Muy pronto
será desvelado el enigma.
Un lobo
perdido en las montañas.
Un tigre
que espera su regreso.
Un león
un poquito
hijo de puta.
Su destino
está en manos
de una pestosa hiena
llamada Zero.
un héroe
llamada a ser
el puto amo.
¿Y seguro
que no está con ellos?
¿El jabalí?
Sí, claro.
La llena, imbécil.
Ah, no, no, no.
Os lo juro por mi madre.
Pierda.
Hostias,
disculpad,
la lepra
está pegando fuerte
este año, chicos.
Me voy a
poner las cremas.
Me abro.
Adiós,
hijos de puta.
Molt fineta
i elegante.
¿Qué es esta peli?
Sí.
Voleu que comenci jo
perquè la vaig veure
al festival.
L'has vista,
doncs.
Al festival Rex
se va estrenar.
Va ser una de les películes,
diguem-ne,
que va generar
més expectatives.
Jo t'he de dir
que aquesta pel·lícula
conec el seu recorregut
des de fa sis anys
perquè la vaig rebre
fa...
És una peli d'animació, eh?
Sí, una peli d'animació
que, bueno,
que d'entrada...
Feta amb flash.
La primera pel·lícula
que està feta amb flash,
que és una tecnologia
que per internet
té molt d'èxit.
Sí,
i que realment
seguint tota la política
del càlico electrónico
que és el personatge
que s'ha convertit
en una mena d'icona
del món d'internet,
doncs finalment
va trobar la possibilitat
de dur-se la realitat,
tot i que ja te parlo
de sis anys
que ha portat de preparació
aquesta pel·lícula.
El resultat...
el cinema d'animació
necessita molta més preparació
que l'altre.
Ja, però aquí el problema
era que no trobava
la financiació
sobre el paper
era una pel·lícula
que jo vaig poder llegir
guions originals
del moment,
a mi me semblava
que era com una revolta
dels animals de l'Orwell,
molt més postmoderna,
fins i tot més àcida,
i el resultat final,
doncs a mi personalment
em va decebre,
precisament perquè vol...
Arriba a un punt
que no deixa de ser
un càlico electrònic allargat,
penso que l'acidez
es dilueix
amb el que hem sentit al final,
o sigui,
amb paraulotes,
amb un humor
moltes vegades saltit sonant,
amb el tema, per exemple,
de les pel·lícules
com el Twin Pards
o sèries d'animació
que volen ser Destroyer
i no arriben a gamberres,
o sigui, vull dir
que es queda mig camí
del que podria haver sigut
una gran aposta.
El tema de l'animació,
doncs bueno,
el que deia Víctor,
que té el mèrit
de ser una animació
per Flax
que té el seu punt,
però al final
és molt cansat.
L'animació
que està, entre cometes,
per adults,
té aquest risc
que va sortir South Park,
que realment
té molt de contingut,
és una sèrie
amb un humor molt bèstia,
però amb un contingut...
Home, però un humor
molt potent, eh?
Super bèstia.
Però South Park,
jo a més la vaig seguint
a nivell americà,
o sigui,
ara vam parlar
de la dotzena temporada,
crec,
i cada vegada estan millor,
o sigui,
fan unes paròdies
i una crítica política
i una crítica social
bestial,
o sigui,
la millor que es fa ara.
I clar,
a l'estela de South Park
va sortir de tot
amb aquest humor bèstia,
però es quedaven
només amb l'humor bèstia.
I em sembla a mi
que és el camí
que han obera,
que han continuat
amb la crisi carnívora.
No crec que tingui res més.
Jo l'únic que puedo decir
que como animació
està bé.
O sigui,
el trabajo de animador
és correcte,
però que a mí
jamás me ha gustado
Calico Electrónico.
A mí tampoc.
A mí tampoc.
Me parece que,
además,
es que me fa gracia.
Son cortos
de pocos minutos,
però se me facen
larguíssimos.
La realizació
tiene un ritmo
planos estiradíssimos.
Lamentable,
sí.
Y luego el humor
me parece muy tonto.
Es que no deixes
hasta imitar
al Florentino Fernández.
Taco fácil,
sí.
Sí, sí.
Es que imita
la voz de un tío
que imita a otro tío.
Sí, sí, sí.
Jo crec que hi ha
una altra pel·lícula
que s'estrena
que no us agrada gaire.
Una noche
para morir.
Hace tres años
un profesor del instituto
se obsesionó por completo
con una joven estudiante
presenció como mataba
a su madre.
Lo he hecho
por nosotros.
Será una noche
fantástica.
¿Dónde está?
Ha ido al baile
de graduación.
¿Por qué se fugó
de la cárcel
hace tres días
ahora en la su...
El rey y la reina
de esta promoción
del Instituto Bridgeport
son...
está en algún lugar
de este hotel.
¡Lisa!
¡Lisa!
A veure,
en ball de graduació,
asesino-psicópata,
la plàtera aquella
amb el ponche,
a mi em sona.
Sí, sí.
No han fet alguna pel·li?
Sí.
I a més,
però una de les meves
actius fetiches
del cinema fantàstic
és la Gemini Curtis
i que en el seu moment
en aquesta pel·lícula
va ser una pel·lícula...
De fet,
aquesta pel·lícula
que la va protagonitzar
ella tampoc era gran cosa.
Era una slasher.
Però sortia ella
i ella li donava molta...
No teníem
el Leslie Nielsen per allà?
També, sí.
Molt divertit.
Abans de fer comèdies
ja era divertit, aquest tio.
Doncs, a veure...
No entendré mai
com et pot agradar aquest tio.
És que no em quadra
amb la teva personalitat, Víctor.
Sóc una persona molt...
No sé.
Sóc eclèctic.
Ja, ja, ja.
Ara se'n diu així, no?
Bueno, jo no tinc
cap comentari a fer.
La pel·lícula no l'he vista.
Potser per sort,
per tot el que veig.
Però vaja, no sé, no sé.
Em fa molta por.
És que aquest gènere
és com aquesta ferida
que creus que s'ha tancat
però al cap d'un mes
se torna a obrir.
O sigui, els escrims
sé lo que hicisteis
l'último verano
i aún sé
i lo sabré siempre
lo que hicisteis
que hi ha tres o quatre parts
per videoclub.
O sigui, va sortir escrim,
va ravifar un gènere
que no calia ressuscitar
i mira, mira que va arribar
el Sexto Sentido,
va arribar The Sand,
una molt bona pel·lícula
de terror britànica.
Però sembla que no,
que el gènere de terror americà
continua estancat
de tant en tant
a produir aquesta sèrie
d'una Navidad Sangrenta,
crec que es deia.
Són pel·lícules molt,
molt prescindibles.
Totalment, pitjor que els remeix
de terrors japonès.
Bueno, sí,
el que passa és que realment
donen molta pasta,
o sigui, són pel·lícules
molt econòmiques de fer
i els productors
les rentabilitzen molt ràpid.
Ara, que no té cap interès,
això és segur.
És una pel·lícula prescindible.
Jo crec que es basen un poc
en que la gent
a vegades va al cines
sin saber què ver
i diuen
¿Cuál vemos?
Va, pues la de miedo.
I se van a ir.
Entonces,
tienen que ir llenando
siempre alguna de miedo
en la taquilla.
Doncs tens tota la raó.
I ara,
quan se encuentren
que no hay entradas
para Indiana Jones o tal,
pues van a decir
va,
es la de miedo.
Rentabilitzen, eh?
Clarament,
els productors...
Una mica de recurs,
no?
I a més que ara
els productors
no se poden arriesgar
a sacar
ninguna pel·lícula costosa
perquè Indiana Jones
les va hondir.
És que aquestes setmanes
de transició
i la que ve ja veurem
que només hi haurà
Indiana Jones.
Per cert,
la que ve s'estrena
definitivament,
sembla,
antes que el diablo
sepa que has mort
o que vam estar parlant,
vaig estar mirant
i s'ha retrasat
quatre vegades.
O sigui,
hem canviat la dada
d'estrena
quatre vegades
i sembla que
ara sí que té
una data definitiva
que és la setmana vinent.
Un suicidi.
Sí,
totalment suicidi.
És que ja que la tenim,
no la queremos poner
pero se la ponemos
con Indiana Jones
para hacer DVD luego.
Sort que aquí no fem
balls de graduació,
no tindríem això
així de psicòpatas.
En fi,
hi ha una altra pel·lícula
que comentem molt ràpidament
perquè se'ns està passant el temps
com sempre molt ràpid
i hem de parlar
de videojocs.
Escolteu-me una miqueta
de La isla
de les Almes Perdides.
Creo que mi hermano
ha sido poseído.
Poseído?
Crees en lo sobrenatural.
¿Quién eres
i qué le has hecho
a mi hermano?
Mi nombre es Germán Jardán,
falleció en 1873.
¡No!
Eres un fantasma
de 35 años.
atrapado en el cuerpo
de un niño.
No soy la única alma
que hay en Broby.
Hay más almas como yo,
prisioneras en un lugar
llamado
La isla de los monjes.
Hay algo ahí fuera.
Un mal
que nunca antes
había sentido.
Quan tens 9-10 anys,
la sospita
que et pugui poseir
un esperit
és terrible.
Per tant,
jo,
si tingués 9 anys
no l'havia de veure.
Doncs mira,
jo aquesta pel·lícula
d'entrada
hi ha un equívoc
amb el títol
que tenim que parlar-ne
que no és la novel·la
de H.G.
Wells,
la primera versió
que es va fer
de la pel·lícula
de la lletra
del doctor Moró
amb el Charles Lagunton.
No té res a veure
aquesta pel·lícula.
Hi ha molta gent
que pensa que és un remake
que han fet els danessos
perquè és una pel·lícula danessa
i precisament per això
dic que és un detall simpàtic.
És una pel·lícula
que jo recomano
perquè...
i de fet,
anirà amb la meva filla
que li agrada el gènere,
Flàvia,
anirem al cine
però ara està al col·le
i llavors només sent...
tan públic
per tant t'ha de portar el pare.
Exacte,
però bé,
com que ho tindrà gravat...
Doncs mira,
aquesta pel·lícula
la tinc que recomanar
per dos motius.
A veure,
és de la factoria
de l'Asbon Trier,
de la productora
de Centropa
i sí,
però no té res a veure
amb un dogma.
O sigui,
no tingueu por
perquè és una pel·lícula...
És que jo quan has dit
l'Asbon Trier
he dit
jo ja no hi aniré a veure-la
perquè a mi em costa molt.
Alguna pel·li,
fes ten i tal,
molt bé,
però hi ha d'altres
que les de la Born
i tot allò no...
Aquí han posat els calés
que tenen molts,
que han guanyat molts calés
i han fet una pel·lícula
amb una producció
que emula
en certa manera
el cinema fantàstic americà,
Harry Potter,
Los Goonies,
per això jo dic
que a alguns
ens pot agradar
aquesta pel·lícula
i precisament
perquè
arriba a la qualitat
una mica per sota
del cinema nord-americà
però té la ironia
i té la capacitat
de fer-nos riure
i passar-lo bé
amb aquest tipus de pel·lícules.
O sigui,
una recomanació directa.
Jo tinc ganes de veure-la
perquè,
jo parla de Dinamarca
tinc d'habilitat,
ja ho saps
que és un país
que m'encanta
i el seu cinema
té molt poc pressupost
però molt ben treballat
tant a nivell de música
com de fotografia,
actors boníssims
i normalment
són molt depressius,
és un cinema molt trist
i em ve de gust
veure una pel·lícula
tanesa,
ben feta
però amb esperit
juganer per nens.
Té molt de slaps,
així que la recomanarem
per cinema familiar
directament,
sense cap mena de por.
Poso el barret aquest
cutre
i anem a Indiana Jones,
va.
Ens reservem tema pel·li
per la setmana que ve.
Déu-n'hi-do i tant,
i tant,
i tant.
ja parlarem que jo sóc un fetichista.
Estem tan absolutament tontos
amb això d'Indiana Jones,
tots quatre.
La setmana vinent vindré
amb...
farà molta calor, ja ho sé,
però vindré amb el saqueta de cuil.
Com allò de l'Star Wars,
que és l'station de personatge.
Sí, sí, sí,
perquè a més te portaré l'ordinador
amb totes les icones
de l'Indiana Jones,
totes les carpetes
les he substituït.
Jo sóc així de friki.
Però a veure on tu compres
que no et passi com a mi.
No, no, ja fa tu comprat.
Sóc molt autèntica amb això.
Teniu també vosaltres
des d'aquest vestit d'Indiana Jones?
Jo me compré un gorro
en Estados Unidos
d'Indiana Jones.
Ah, sí?
Que guai.
Me sabe fatal.
Però era una rèplica autèntica.
No com la meva, clar.
Jo al carnaval vinent
em veureu per Tarragona
d'Indiana Jones.
Perdona, a tu hi ha 50.000 més.
Tu també?
Sí, però jo entre...
Tu també.
Bueno, doncs,
parlàvem que estem aguantant
l'espera d'Indiana Jones
com podem.
Jo ja he vist les tres pel·lícules,
ja no sé què fer
i estic tornant a jugar
a Indiana Jones
en The Fate of Atlantis
que moltíssims considerem
la quarta pel·lícula.
O sigui, per a nosaltres
aquesta serà la cinquena.
Però avui no parlarem
del Fate of Atlantis,
parlem de la sada d'anar vinent.
Parlarem de la relació
d'Esteven Spielberg
amb els videojocs.
Que no es limita
a aquest joc d'Indiana Jones
que és molt indirecte
perquè no el va escriure ell,
sinó que porta una carrera
molt llarga
i que finalment
s'ha consolidat en el disseny
i la direcció d'un joc
comentem primer el joc
que és Boom Blocks.
Que és un joc que...
Aquí no sé si ha agradat o no
per les cares que m'estan fent,
però...
No, no, crec que no ho saps.
Ah, vale, vale.
És una cara d'incógnita.
Doncs resulta que
Steven Spielberg
després de tantejar
durant gairebé més d'una dècada
amb els videojocs
va fer un acord
amb Electronic Arts
que és una de les principals
companyes de videojocs
i va fer un acord
per desenvolupar
tres videojocs.
Tothom esperava
en un joc Indiana Jones,
alguna gran aventura
cinematogràfica,
molt...
Bueno,
molt Steven Spielberg
i resulta que
anuncien el primer joc
i és un joc de puzzles.
Què dius, ara?
I és una versió
de la genga
que t'ha de retirar blocs
i tothom dèiem
hòstia,
Steven Spielberg,
què haces, hijo mío?
Tu vols dir
que això és el que et toca?
I resulta que surt
de la venda
el Boom Blocks,
el provem
i és divertidíssim.
I demostra
que Steven Spielberg
sap
com es dissenya
un videojoc.
precisament aquest Boom Blocks
és exclusió per la Wii
i és un joc
que aprofita molt bé
el sensor de moviment
de la Wii
perquè és d'agafar,
de llençar pilotes a blocs
i d'agafar els blocs
i estirar-los.
O sigui,
és un puzzle
que aprofita molt bé
el món del 3D
i la física
per tal de grans construccions
de blocs
les has de desmuntar
amb el mínim de moviments
o has de col·locar blocs
de tal manera
que treguis un
i l'altre no es mogui
i això és superaddictiu.
O sigui,
és un joc...
Aprofitar aquesta idea típica
que tothom tenim un joc a casa
de tipus la genga
i coses d'aquestes.
Un micado.
Un micado, sí, sí, sí.
Jo no diria mai
que això fos un joc
de l'estiu en espirre d'entrada.
Ningú ho diria, però...
Bé, però també és bo
que la gent amb talent
no faci sempre
el que s'espera bé.
Vull dir que et sorprenguin.
Precisament aquí
està el talent de la gent.
Estem acostumats
a que sempre
qualsevol creador
del camp que sigui
segueixi la mateixa línia.
Que trenquin de tant en tant
i ens donin una sorpresa
també és benvingut.
Que s'arrisquin, vaja.
S'arrisca i això
demostra que sap
que ha de fer un videojoc
no ha de fer una pel·lícula
portada als videojocs.
El que passa és que a mi
el que més m'agrada
de Spielberg
és com cuenta les històries
i aquí no cuenta ninguna història.
Ah, clar.
Però hi ha antecedents, no?
Sí, sí que ha contat històries.
perquè en el món del videojoc.
Vam parlar una vegada
de Monkey Island
que és una de les aventures
gràfiques de LucasArts.
Sí, que a més vas parlar
molt bé, no?
Sí, meravellosa.
Aquesta aventura
és d'una companya
que va fundar precisament
Josh Lucas
i vam fer al llarg
de la seva història
11 aventures gràfiques
que van marcar història.
Realment són jocs
que han fet créixer
la narrativa
als videojocs
d'una manera bestial.
Una de les últimes
i molt menyspreada
és Dedic, l'excavació,
que va sorgir
d'un guió
d'Estivent Spielberg
que tenia aparcadíssim,
no portava al cinema,
no sabia què fem ell.
Escolta, Josh,
i per què no fem
un videojoc
amb la teva companyia?
I, dit i fet,
l'any 94 o 95,
no sé,
van fer aquest videojoc
que encara avui dia
es pot trobar a la venda,
crec.
Crec que sí,
jo el vaig comprar fa un mes,
cosa d'un mes
per 9 euros.
O sigui, està d'aquestos
que es troben reeditats
de col·lecció de sèrie i tal.
I és una gran aventura
cinematogràfica
però un grandíssim videojoc.
És un joc
que jo recomano a tothom
i sobretot
pels aficionats
a la ciència-ficció.
És un guió
d'uns astronautes
que,
abans d'Armageddon
i Deep Impact,
la típica història,
ara és típica,
abans no,
del meteorit
que ve a la Terra,
l'han de desviar i tal,
però quan arriben
comencen a veure
unes senyals al meteorit
que l'espremen
i es transformen
en una nau.
I diguem que els segresta
i els porta a un altre planeta
que està,
un planeta desolat,
hi ha restes de civilització
però no hi ha ningú,
sembla que està abandonat
i és realment
una història
molt de videojoc.
Es nota que està ben adaptada
al videojoc
però amb un esperit
Spielberg
i realment
és hipnòtica,
molt difícil.
Aquesta t'agradaria,
Juanjo,
hi ha història.
Sí, sí,
i esta me gustó
quan jugué.
És del 94,
el 95,
no?
94,
Déu-n'hi-do.
Sí,
i aun así
no envejece
perquè no
està hecho
con animación artesanal
muy bonita.
Entonces,
bueno,
no queda viejo,
no queda antiguo.
Veig aquí
que ens voleu parlar,
és que sempre ens passa
el mateix amb el temps,
és que a mi
trobo que és fascinant
amb aquest,
un emulador
de director de cinema
anomenat
Dirige tu propia pel·lícula.
Aquest va ser
el primer experiment
de l'Spielberg.
Doncs em sembla
més interessant
d'allò de fer gimnàstic
a casa de l'avui,
ja t'ho dic ara.
Sí,
però no va sortir
massa.
Era una sèrie
de vídeos
supercutes,
tu l'has de veure,
David,
crec,
amb el Quentin Tarantino
i la Jennifer Aniston
d'actors.
Jo recordo
una imatge
del Quentin Tarantino
amb una camisa
d'aquestes hawaianes,
la Jennifer Aniston
prevença
un còctel
a la platja
i semblava
que tu vies a dirigir
però només triaves
quina de les dues
imatges triava.
Era molt cutre,
jo recordo
que me'l van recomanar
perquè la gent sàvia...
Però en cutre.
Més cutre.
Tu pensa que va ser
un dels videojocs
que me van fer
deixar de jugar
als videojocs.
Va ser molt terrible, eh?
¿Esto estaba pensado
por Spielberg
o estaba firmado
por Spielberg?
Es que es esto.
Jo creo que más bien
fue un proyecto
que hicieron
y le dijeron
a Spielberg,
ponte firma aquí.
Era el patrono,
era el patrono.
Exacto.
Perquè realment
de Spielberg
no hi havia res.
Realment és una gran decepció.
No sé si s'han fet
una nova versió.
Bueno,
el Peter Mullinex
que sí que és un desenvolupador
de jocs
que té una gran experiència
ha fet després de Movies
que és un joc d'estratègia
de dirigir un estudi de cinema
i aquest sí que té
una oferta de possibilitats
amplíssima
i és molt divertit.
De fet,
la gent penja al YouTube
pel·lícules fetes
amb el de Movies.
És que aquest me l'han recomanat
també i no sé què fer.
Aquest sí que és divertit.
Prova'l, prova'l.
M'ho he dit de provar-ho
i no sé.
Què fareu
aquest cap de ser
en plan audiovisual?
Dic,
en algun joc?
Jo tinc un muntó
de sèries per veure.
Sí?
Quines?
¿Podes recomanar-ne alguna?
Bueno, Perdidos, evidentemente.
Bueno,
són paraules majors,
aquí estàs.
Verónica Mars,
que és algo más desconocido,
pero lo recomiendo también.
Y algo que os va a sonar raro,
El Internado,
que me encanta.
Estàs enganxat a l'Internado.
Sí, entonces llevo bastantes capítulos
que he ido grabando
que no he podido ver
y este fin de semana.
Tenen una personalitat
ben curiosa
els nostres nois
de l'audiovisual.
Víctor?
Jo el capítol d'ahir a la nit
als Estats Units
de Lost,
Perdidos,
treballar bastant
i seguir jugant
amb l'Indiana Jones
per fer...
Doncs jo aniré
a veure les pel·lícules
que no he pogut veure
aquesta setmana.
Aquesta de
La Isla de les Almas Perdidas.
Aquesta ja està vista.
Ja està vista.
Però la portaré a la nena
perquè li he promès
que està caus segur
i després no repassaré
els capítols de l'Isma
de la nova sèrie
que fa de cuines
que a mi m'encanta
i els tinc gravats
i m'ho repassa una mica.
A mi això també...
Tenen cops amagats, eh?
A mi la cocina...
La cocina t'agrada a la tele.
Ho compartim, ho compartim.
Molt bé, doncs escolteu
que sigui un bon cap de setmana.
Aprofitós,
que descanseu dins del possible,
que us ho passeu molt bé
i ens retrobem el proper divendres.
O dijous al cinema
veient Indiana Jones,
que segurament...
També podria ser,
podria haver-hi una possibilitat.
Adéu-siau, molt bon dia.
Molt bon dia.