La Volta al Món
Una Volta al Món al matí de Tarragona Ràdio, demà tancarem aquest espai, dilluns arrependrem les habituals tertúlies d'actualitat, però encara ens queden dues edicions que volem aprofitar ben intensament.
La d'avui ens porta novament al continent europeu, bé de fet en una de les illes d'Europa.
Anem fins a Irlanda, anem a la capital irlandesa, anem a la ciutat de Dublín, d'on són per exemple la gent d'U2 que ens acompanyen avui en aquest inici de l'espai.
A Dublín hi viu habitualment, hi viu i treballa la nostra convidada d'avui, és la Laura Rodríguez. Laura, què tal? Bon dia, bona hora.
Bon dia.
Primer que tot, el canvi de clima respecte a Dublín és força interessant perquè aquests dies, vaja, el concepte estiu a Dublín i a Irlanda és força diferent del d'aquí, no?
No existeix, bàsicament. Estic emocionada, puc portar la meva roda d'estiu, tot molt maco.
Què tal? En línia general parlem de diferents aspectes, de cultura, dels llocs d'interès, però en línia general, què tal la ciutat de Dublín? Com s'hi viu?
A mi m'agrada dir que la ciutat de Dublín són com els latinos de les illes, perquè, o sigui, a diferència dels anglesos, són molt tranquils, mai no estan estressats, són molt amables per xerrar amb tothom, no hi ha estrès, pots caminar tot arreu.
L'única cosa que no acaba de fer el llatí és el temps de l'estiu, però tardo, primavera, hivern, està molt bé.
Se'n parlen, per tant, d'una ciutat agradable.
Sí, és una ciutat molt agradable. O sigui, és extensa, però tot són casetes petitetes i llavors les coses a fer, diguéssim que estan en dos o tres nuclis, dos o tres barris, molt a prop,
i això et fa que la ciutat sigui molt caminable i, o sigui, no, pots agafar busos, però, o sigui, no seria com Barcelona, com Dublín, Madrid, seria com d'Arragona, però amb molts barris.
Bueno, una ciutat prou que té mig milió d'habitants.
Sí, sí, però bé.
Llocs d'interès, què podem fer si ens anem uns dies a Dublín, Laura?
Doncs, primer, una cosa que tothom pensa que s'ha de fer és portar paraigües.
Jo no portaria paraigües a Dublín, perquè és totalment inútil.
Sí?
Sí, perquè el pitjor de Dublín, bueno, no el pitjor, o sigui, tothom pensa que quan va de viatge plourà, farà de tot.
Plou, però la pluja no és com aquí al Mediterrani, sinó que és mínima i no acaba de molestar gaire.
Llavors, el problema és el vent.
I ja, o sigui, la meva companya de pis feia fotos de paraigües trencats que hi diran al carrer.
I jo vaig agafar un dia el paraigües, se'n va trencar i no n'he tornat a agafar mai més.
O sigui, que en qualsevol cas, si portem paraigües, hem de comprar paraigües reforçats aquests que no caben a la mani.
Però molt grans.
El paraigua plegable no és útil.
El podeu portar, però haureu de lluitar una miqueta.
Llavors, jo portaria una gorra o alguna cosa així per no mullar-te el cap i punt.
I res, a banda d'això, els punts d'interès no són moltíssims, però el que maco també és anar per parcs.
Jo el que recomanaria és que la gent vagi a parcs.
Hi ha el parc que està més a prop de la ciutat, es diu St. Stephen's Queen,
i està al centre a centre, té un carrer peatonal que es diu Rafton,
on està tota la banda comercial, tothom està en aquell carrer, hi ha músics,
com si fossin les Rambles de Barcelona, però en músics, que si has de tirar monedetes.
I això seria un recorregut.
Després també hi ha un recorregut que és el dels escriptors,
perquè Irlanda té un bagatge literari molt...
de Dublin són Oscar Wilde, per exemple, James Joyce...
Yes, sí.
Canviem el xip, has de canviar el xip, Laura.
Llits, també, Beckett, i en molts llocs tens estàtues d'ells,
tens on van viure, o sigui, per exemple,
hi ha un parc molt maco que es diu Marion Square,
està com a 10 minuts del centre,
i allà és per on vivia Oscar Wilde,
tenen estàtues seves, coses amb frases dels seus llibres...
Això està molt bé.
Les mítiques sentències d'Oscar Wilde que tothom coneix,
o com a mínim tothom ha atribuït qualsevol típica frase...
Exacte, en algun moment les pots trobar a l'aeroport i en aquest parc.
I què més?
Això seria, per una banda, els parcs,
i, per altra banda, Temple Bar,
que no sé si és la part més coneguda de Dublín...
És el centre històric, Temple Bar?
Bueno, sí.
És centre històric, però no hi ha cap monument.
És bàsicament on estan els bars, on va la gent.
Ara parlarem del bar, la cultura del bar,
que forma part, segurament, dels trets identitaris dels dublinersos i dels irlandeses.
Sí, és una parla de desenvolupar.
Sí, bueno, Temple Bar són una sèrie de carrers que són peatonals també,
tenen una placeta i sempre, sempre estan plens,
sigui dilluns, dimarts, els dies que sigui, estan molt plens.
I això seria, bàsicament, també,
tant a Dublín està, crec que és el parc més gran d'Europa,
tothom ho diu, jo no ho he constatat mai,
es diu Phoenix Park, està una miqueta més lluny
i també està el so a dintre,
i, bueno, és bàsicament el parc, és enorme,
és el més gran d'Europa.
I també altres coses a fer, doncs,
ja pels amants de la cervesa o del bon whisky,
anar a la fàbrica de la Guinness,
que és així, és divertida,
perquè hi ha tot el procés de fer la cervesa,
però d'una manera així moderna, està bé,
i després a dalt, com ja he dit,
Dublín té tot, màxim, quatre plantes,
i a dalt ja com, o sigui,
no són res cascels ni molt menys,
però és la part més alta de Dublín,
i pots pujar a dalt, veure una Guinness
i veure tota la vista de la ciutat,
per tant, està bé.
És veritat allò que diuen que perquè una Guinness,
una cervesa negra, sigui ben servida,
una moneda, no sé si és de cinc o de deu centaus,
ha de quedar damunt de l'espuma, no?
No havia sentit, però m'ho puc creure,
perquè és rígid, pràcticament.
És un ritual, prendre la cervesa.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, totalment.
O sigui, és el bàsic.
La cultura dublinesa està molt enfocada al pub.
O sigui, sempre ho ha estat,
fins i tot, o sigui, en totes celebracions,
la gent després va al pub,
després d'un enterro, per exemple,
també van al pub.
O sigui, que això està,
és una part de les coses que, si vols,
la tractem després,
de què és el que s'ha de fer a Dublín.
Gràcies.
Estem avui viatjant a Dublín,
a la capital irlandesa.
Continuem parlant de Dublín,
però als voltants de la ciutat,
Laura, hi ha algun altre punt d'interès?
Sí, això també ho volia comentar.
Els poblets que hi ha al costat,
cap a dalt i cap a baix,
són molt, molt macos.
I jo recomano, si la gent va
un cap de setmana o tres dies,
fer un o dos dies a Dublín
i l'altre,
o fins i tot,
sigui, si agraden més els poblets,
fer un poblet,
o sigui, un al nord i un altre al sud.
Els poblets que a mi més m'agraden
són un que es diu Brei,
un que es diu Dolqui
i un altre que es diu Houth.
i aquests, o sigui,
es pot anar des de Dublín,
un tren que es diu Dard,
que fa tota la línia de la costa,
des de no sé quants quilòmetres al sud
fins a uns quants quilòmetres al nord.
A Dublín es parla molt de sud i nord,
es parla constantment
per saber on estàs,
és al nord o al sud.
Els guiem pels punts cardinals.
Sí, sí, sí, totalment.
O sigui, l'altra banda del riu
és al nord o al sud,
és a veure quina és més bona.
i el poblet aquest que es diu Houth
és molt famós
per temes de peix i marisc.
O sigui, de fet, la gent hi va allà
i són molt bons.
Jo de vegades vaig allà,
que està a mitja hora a casa meva,
a comprar peix.
i ho tenen muntat d'una manera,
està tot el tema de pescadors,
està molt net,
de vegades els diumenges
tenen un mercat
on venen una miqueta de tot,
cuina així del món,
poden vendre llibres
i també tenen les pescaderies de sempre,
però molt ben ficades,
com per si tu vols parar,
menjar alguna cosa,
com pica-pica o dinar.
I això, o sigui,
és una part superimportant de dormir.
Jo no ho sabia quan vaig arribar,
però el salmó és super bo
i super famós de Dublín.
Jo sempre ho havia associat
als països nòrdics
i, de fet,
la gent pot anar
i comprar souvenir salmó fumat
per portar a casa.
I també una cosa molt típica
de la gastronomia de Dublín
són les ostres,
que també, o sigui,
les pots comprar allà,
són fresques,
està superbé.
A part d'això,
hi ha foques en aquest poble,
no sé què fan,
i pots també fer
un petit camí
pels penyassegats,
que són verds,
bueno, suposo que,
o sigui,
que tothom sap
que la costa irlandesa
és molt maca
perquè té penyassegats molt...
És molt escarpada,
una costa molt escarpada.
Sí, molt escarpada
i a part és tot verd
i és molt maco.
I llavors,
aquí a Houth
pots caminar una miqueta
i, bueno,
experimentar això.
Aquest és un poblet
que està al nord
i cap al sud
hi ha dos poblets,
Dolce i Ray.
A Dolce es rumoreja
que Bono té una casa,
però...
Ningú l'ha vist mai.
Aquests rumors
de Bono
i les seves cases
estan per sot d'oblint,
Dolce diuen que té una.
Però és un poblet
molt maco,
molt petitet,
també a la costa
i tot és
amb casetes blanques,
tenen un festival
a l'estiu
que està molt bé
i, res,
tenen restaurants
de tot tipus,
però molt bons.
De fet,
Bono deu ser
una mica
el personatge icònic
de Dublin
i de tota Irlanda,
suposo?
Sí i no.
O sigui,
sí que ho és,
sobretot pels estrangers
quan arribem,
però allà,
o sigui,
és molt...
Com que passen
una miqueta d'ell,
potser?
No,
no passen d'ell,
però és que els irrandosos
són com si diguessin
molt campechanos
i llavors
tu et pots trobar
el Bono en un pub.
Jo no l'he vist mai,
però amics meus
van a un pub
i no és...
O sigui,
prendre una pint
que les pint
són iguals
al barc més pijo
o al barc més tirat
i te'l pots trobar
en un normal.
Això jo no l'he vist mai,
però hi ha gent
que diu que l'he vist.
Això és una llegenda.
Entrem ja en el terreny
de la llegenda urbana gairebé.
Aquest m'ho crec
perquè és la més amics meus,
però o sigui,
seria més o menys normal,
o sigui,
trobar-te a gent,
no sé,
els de Cranberries,
que també són de Dublín,
o sigui,
la gent...
Bé,
jo és que no estic...
No els reconeixeria,
potser,
llavors tinc aquest problema,
potser els he vist.
Ens quedava per repassar
un altre d'aquests poblets,
no?
Sí,
ens quedava per repassar
a Breit.
Aquest poblet també,
és un poblet més a la costa,
té platja,
a l'estiu,
si fas sol pots anar,
o si no,
a l'hivern també.
O sigui,
tots aquests poblets
són el mateix,
és veure la costa,
que és molt maca,
i caminar.
Si t'agrada fer trekking
o caminar una estona,
en aquest últim poble
que es diu Brei,
té un camí especial
per anar fins al següent poble,
que es diu Greystones,
i si tu vas en tren fins davant,
fas tot el recorregut
que pots trigar
una hora o dues hores,
una hora,
una hora i una hora i una hora,
una hora i una hora i una hora,
o així,
i arribes fins a aquest últim poblet,
pots dinar,
i després te'n tornes cap a Doblín.
O sigui,
que hi ha moltes excursions
així d'un dia
per poder-te entretenir
i veure la natura
i veure que és molt maco.
Anem al pub, Laura?
Anem al pub.
Doncs vinga, som-hi.
No sé si el papa es canta una d'aquestes cançons,
crec que això corregeix-me si m'ho equivoco,
és una mica l'himne oficiós d'Andy Irlanda, no?
Sí, la Molly Malone és l'icona de la ciutat de Doblín,
tenen una estàtua que seria com si fos els despullats aquí,
que és punt de trobada de tothom,
on quedem,
que hem de Molly,
i aquesta cançó te la pots trobar als taxis,
en algun pub,
així,
que et fiquin música molt tradicional.
Qui era Molly Malone, per cert?
Molly Malone era una prostituta,
que venia amb busclos i ja està.
O sigui,
és una història molt confusa de Molly Malone
i al principi no m'ha quedat de creure que era prostituta,
però després ja m'ho crec.
Aquesta hora,
a tres quarts de deu del matí,
la gent ja estaria al pub?
Podria ser.
No, o sigui,
no sé si ara estaria al pub,
perquè jo a aquesta hora acostumo a estar treballant,
no a estar dormint,
si és cap de setmana,
però al pub de l'aeroport
sí que n'he vist a gent a aquesta hora
i he vist diverses panys buidats.
Abans dèiem que el pub,
la cervesa,
forma part de la cultura irlandesa
i precisament també parlàvem de cervesa,
anàvem a Praga
i ens comentava el nostre convidat,
l'Antoni Miquel,
que tenint en compte la població
era el país on més litres de cervesa
es consumien per habitants.
No es tracta de fer una competició
de veure qui consumeix més cervesa,
però segurament Irlanda
també deu ser en un dels llocs capdavanters
d'aquest rànquing.
El pub és el centre neuràlgic,
el punt d'oci dels irlandeses.
El punt de trobada, exacte.
i a mi també el que em sorprèn
és la capacitat que tenen els irlandesos
d'haver traduït això
a tots els països del món.
Perquè trobaràs un pub a Brasil,
als Estats Units,
a Austràlia, aquí,
i sempre és com el lloc guai.
Allà no,
allà és com un bar Pepe d'aquí,
o un bar Manolo,
però este és per tota la ciutat.
O sigui, el bar d'aquí de ceràmiques
i pernils penjants del sostre
és el que haurem de pub.
Sí, i de tovallons a terra.
Exacte, això és el pub.
De fet, és curiós perquè aquí a Tarragona
precisament ja tenim pubs irlandeses.
Sí, sí, uns quants.
Què s'hi fa al pub?
El pub es fa tot.
El pub es va.
Després de...
O sigui, la majoria de la gent va
just després de treballar.
O sigui, a les 5 o les 6
ja està en el pub.
Ja està sempre ple.
I tu, o sigui, la gent,
o sigui, segons per grups
tens el teu pub, diguéssim, de confiança.
I tu vas allà i pots anar sol
que segur que trobaràs algú.
I la gent va i es fica a xerrar.
Fins que el tanquin.
O fins que el teu grup de gent
decideixi anar a un altre pub
o el que sigui.
però la idea del pub és
anar, seure's i parlar de la vida.
I parlar no només amb els teus amics
sinó amb els del costat.
Són genoberta, per tant.
Per això, per això deia que són genoberta.
Perquè tu vas allà
i tothom t'intentarà xerrar
però de bon...
O sigui, sense voler res especial
sinó que et comenten
et diuen
Ah, d'on ets?
Començan a parlar.
D'on ets?
O sigui, si fos irlandès igualment
et parlen o
estan tenint una discussió a la seva taula
truquen a la taula del costat
diuen
Però és venit un moment?
Amb qui vas?
Què opinaries?
O sigui, és tot com a molt casual
en aquest sentit.
Només els caps de setmana
o també en tres setmanes?
No, en tres setmanes.
Tots els dies.
Sortint de la feina, per tant,
el peregrinatge va cap a...
Sí, o sigui, suposo que...
A veure, jo és que sortint de la feina
un dimarts
no me'n vaig directe al pub
fins a les dues de la matinada
però, o sigui, sí que hi ha gent
i la gent pot anar...
O sigui, és que...
Ja et dic, que estan dividits els pubs
per...
per zones,
per gent que treballa d'una banda
o una altra
i sempre te'n vas en un pub
i allà t'hi quedes.
Entre setmana pot haver,
però hi ha molta més gent,
però a partir de dijous
els pausos estaran plens
fins a l'hora que tanquen
que són les dues.
Llavors, sempre.
I el punt alli del món dels pubs
seria Temple Bar.
I Temple Bar...
És aquesta zona que hem comentat abans.
Sí, és una zona que està entre el riu
i com el Trinity.
El Trinity, no ho he comentat abans,
és com la universitat principal de Dublin
i és com si fos Oxford o Cambridge,
té així uns camps així que estan molt bé
per anar a seure, anar a fer qualsevol cosa,
a llegir, està molt bé.
Bé, doncs aquesta zona va així
i es diu així per un pub que es diu Temple Bar.
i a partir d'aquest pub
ha agafat nom tota l'àrea de pubs.
I aquest pub, el Temple Bar,
encara existeix avui en dia?
Sí, sí, sí.
És enorme, l'han ampliat
i allà en aquest bar, el Temple Bar,
és molt típic prendre ostres i una cervesa.
Els altres...
Una combinació...
Sí, una combinació estranya,
però real.
O sigui, no tothom ho fa,
però sí que seria el típic
que t'apareixeria a la vida.
Una tapa dos.
Una tapa d'ostres i mig litro de cervesa.
Exacte.
Es veu...
Només bàsicament es veu cervesa,
aquesta Guinness que comentàvem
que té la fàbrica,
la paint, la pinta de Guinness
és la beguda per excel·lència.
Sí, Guinness,
però Guinness ja és...
O sigui, si et vens dos Guinness
és com si t'has pres un bispec, pràcticament.
O sigui, també pots tenir versió cervesa rosa,
però vol dir que no ets tan home
o tan dona,
com si prenguessis una Guinness.
Veuen molt,
acaben massa contents,
per entendre'ns?
Alguns sí.
Alguns sí que ho acaben,
però altres porten tot el dia a fer,
no?
O sigui, ho aguanten molt bé.
Com l'obèlix, no?
Que va caure la marmita de petit
i no els afecta.
O sigui, sí que els pot afectar,
però ja et dic,
o sigui, si algú va una mica passat
no és tan agressiu,
sinó que et canta,
xerra amb més gent,
camina fent èssers,
però mai no és agressiu,
mai no és perillós sortir
si la gent estava beguda
o alguna cosa així.
No sé si aquesta és una de les tornades
que ets pot tral·lejar
mentre quan surts un papa
a partir de les dues de la matinada.
En qualsevol cas,
parlem de gastronomia,
parlem de menjar.
Comentaves que el peix
és un dels plats forts
de la dieta dels irlandesos,
no?
No de la dieta,
sinó que és un plat fort
que pots trobar-te a Dublín.
O sigui, el peix,
bueno, ja et dic,
és fresc,
o sigui, com qualsevol lloc de costa,
està molt bé
i també una cosa
que trobo que és més de la dieta
de la majoria de la gent
seria
Badella?
Bif, Badella?
Sí.
O sigui, a Irlanda
està plena d'això
i llavors sempre
en la majoria de llocs
et fica garantia
100% irlandès
i això seria el que seria
menjar de pap.
El menjar de pap seria
una hamburguesa ben gran
de carn ben bona
i patates.
I patates
a tot el que puguin.
El dia a dia.
Per tant,
els irlandesos
mengen hamburgueses,
patates,
ostres de quan en quan
i acompanyant-te de quines.
No vull comprometre
a dir que menjar
els irlandesos cada dia.
Jo et dic el que seria
menjar típic
que tu pots anar,
o sigui,
si vas a cinc llocs,
a cinc,
tindràs una hamburguesa
de Badella
100% irlandesa.
Això segur.
o sigui,
vagis a un restaurant molt bo
o vagis a un pub normal.
A un pub normal,
o sigui,
si vols menjar carn així,
a quatre cebolla
que està de bo.
Perquè en els pubs
s'hi menja,
no és com
en algun bar d'aquín
que només sense
apagués.
Si pots fer un àpat principal.
Sí, sí, sí,
sí,
pot fer,
sempre t'anomeno.
Una altra cosa,
o sigui,
si està molt ple de gent
i la gent està de peu,
serà una mica incòmode
menjar-ho,
però sí que
la majoria de llocs
tu pots parar
en un poblet petit,
del costat de Dublín
o a Dublín mateix
i això,
menjar-te una hamburguesa
o un puding
d'alguna cosa,
o sigui,
sempre tenen
coses així.
A mi el que em sorprèn
és que,
sent el peix tan bo,
no el tenen tan explotat
a la carta
dels restaurants.
O sigui,
ha de ser com
un restaurant més bo
perquè tinguin,
no sé,
o gambes
o salmó
o coses així.
Té fama de car,
de cara,
de la ciutat de Dublín,
és veritat?
Sí,
és molt cara.
és molt cara
però la cosa bona
que té
és que
tota la ciutat
és de,
com si fos
per classe mitja,
mitja alta.
Mai no aniràs a un lloc
i diràs
ui,
on m'he ficat,
m'he equivocat,
això em costarà
200 euros.
Això mai,
o sigui,
això et pot passar a Londres.
A Londres,
si t'equivoques,
pots entrar a un restaurant
caríssim
o pots entrar,
o pots tenir sol
i trobar alguna cosa
superbarata.
A Dublín
no trobaràs
ni el molt barat
ni el molt car.
O sigui,
pots anar amb seguretat,
que tota la ciutat,
serà més o menys
el mateix.
Però aquest,
o sigui,
aquest poder adquisitiu,
o sigui,
aquests preus
es tradueix
en que la majoria
de sous,
o sigui,
hi ha molta feina,
o sigui,
és molt fàcil
trobar treball a Dublín.
De fet,
una de les parts,
la part que a mi
més m'agrada
de la ciutat de Dublín
és que està ple
de gent jove
de tota Europa
que ha anat allà a treballar.
I això li dona
un caliu
molt maco
a la ciutat,
perquè està
sempre pre de gent,
com tu,
la majoria,
no la majoria de gent
és de fora,
però hi ha moltíssima gent
de fora,
fa que,
clar,
no tens família,
no tens amics,
no tens res,
i llavors tothom
és encara més obert
amb la resta de la gent
perquè
o han estat
a la teva situació,
o acaben d'arribar
com tu
i s'estan buscant
una miqueta
la seva vida a Dublín.
I això
és de les coses
més maques
que hi ha a Dublín.
I és precisament
perquè tenen,
o sigui,
van tenir un moviment econòmic
que es diu
el Celtic Tiger,
que va fer
un boom
de la ciutat
i va fer
que tothom
anés venint.
Això traduït
en gastronomia
també és que
hi ha un munt
de restaurants
de tot arreu,
hi ha un munt
d'italians,
japonesos,
xinos,
de tot,
o sigui,
hi ha cuina
una miqueta
de tot el món
perquè manca
aquesta part
d'irlandesa pura
a part del tema
de pubs.
Per tant,
podríem dir que
ara que de tota Europa
està immersa
en una crisi econòmica
important,
a Irlanda,
si algun dia
ens quedem sense feina,
a Irlanda com a mínim
podem provar fortuna.
A Irlanda
li arribarà el seu moment.
Ha tingut
els seus anys
de glòria,
però també,
clar,
els hi arribarà.
I una cosa
molt curiosa
de la ciutat
que no he comentat abans
és aquest fet
que jo vaig anar
a Irlanda
per primer cop
quasi fa 10 anys
a una família
com la majoria
de nens espanyols
italiens fan
perquè sempre
a l'estiu
la ciutat queda
inundada de nens
amb motxilles iguals
i samarretes
que volen aprendre
anglès.
I ja,
jo era petita,
però, o sigui,
el canvi que he vist
ha estat radical
i perquè ara
la ciutat
era acostumats
a ser un país
pobre
sempre que
estaven a l'ombra
d'Anglaterra.
Ara
són súper rics
i, clar,
l'economia
ha pujat molt més ràpid
que les infraestructures.
Llavors,
és molt curiós
veure,
per exemple,
del camí de casa meva
a la meva feina
hi ha,
si és un carrer
petit i lleig,
i està com
a mig construir.
Hi ha una part
d'aquest terreny
que no té res
i altres té casetes
i et pots trobar
tres Mercedes
bons pel camí.
A la casa on vivia abans
tenien un Lamborghini
al pàrquing.
O sigui,
i era cutre
al carrer,
però tenen tants diners,
o sigui,
de sobte es van trobant
tants diners
que ho van començar
a gastar
en el que podien,
en roba,
cara,
coses així,
però la ciutat
continuarà,
o sigui,
semblarà
més desenvolupada
que una espanyola.
Déu-n'hi-do,
o sigui,
que hi ha un cert retard
encara en les infraestructures
de l'oblín.
Sí,
o sigui,
les carreteres,
jo un cop vaig llegir
que és el lloc
on el trànsit va més lent,
perquè tot és
carrerons petitets
de fa dos mil anys,
no,
però fa molts anys
i llavors
has d'anar
poquet a poquet
sempre amb el cotxe,
o sigui,
camina,
sempre a l'oblín.
Es queden pocs minuts
de programa,
m'agradaria fer un apunt
parlant de qüestions
històriques i polítiques
perquè Irlanda,
Dublín ha estat
un país d'una terra
durant molts anys
assajada pel terrorisme,
el conflicte d'Irlanda
del nord,
òbviament,
es van patir
molts atemptats
en aquesta ciutat,
afortunadament,
però a l'hora
tota aquesta qüestió,
la violència
ja ha estat erradicada,
però encara es continua
parlant d'aquesta qüestió
al carrer?
No,
a Dublín
el tema de l'Ida
està com tema
o no sé si és tabú
o no es parla
i està totalment oblidat
els...
o sigui,
no hi ha cap pintada,
o sigui,
tu pots trobar-te pintades
de U2 o coses així,
però mai d'això,
però si te'n vas al cotxe
i vas a Belfast
una hora i mitja,
és totalment diferent,
o sigui,
és un altre món
i donaria per fer un programa,
parlar de Belfast,
però en Belfast
sí que encara
la gent hi parla
i sí que es veu
la diferència,
o sigui,
també que si algú va a Dublín
i té més dies,
Belfast,
ni que la majoria de gent
diu que és una ciutat
molt trista,
és molt,
molt, molt interessant
a nivell històric.
Per veure aquestes...
Sí,
val la pena anar un dia
i veure aquestes diferències,
agafar un taxi
que es diu
Black Taxis
i, bueno,
bàsicament
és gent catòlica
que et fa el recorregut
per les parts històriques
de Belfast,
per tots els murs
i t'expliquen
experiències seves pròpies
i com van viure
el conflicte.
Els protestants
també fan un recorregut similar?
Jo vaig agafar el catòlic,
no ho sé,
no crec que ho facin els protestants
perquè estan millor.
Per tant,
a una hora i mitja
de diferència
la qüestió política
que canvia molt,
una cosa serà...
Sí, sí, sí,
jo no m'ho creia
però és molt diferent
i fins i tot arribes allà
i veus que allò és Anglaterra
i no és Irlanda,
o sigui,
per la manera com esteix la gent,
la manera com
estan al carrer,
és molt diferent
a una hora i mitja.
Abans d'acabar
m'agradaria fer un apunt
perquè la Laura
professionalment treballa
a Google,
d'acord?
Google té la seva seu,
la seva centralada europea
a Dublín
i m'agradaria
comentar en la mesura
del possible
fins on es pugui
el dia a dia
a l'empresa
perquè és una d'aquestes
empreses d'inspiració
crec que nòrdica,
vull dir que
els treballadors
entre cometes
us mimen bastants.
Ens mimen.
Feu-nos una mica d'enveja, va.
Bueno,
la primera cosa
és que hi ha gent
de tot el món,
bueno,
principalment d'Europa
però això és,
bueno,
o sigui,
són molts,
és molt jove
i
sempre pots parlar
si puges a l'ascensor
i trobes
un munt d'idiomes
des de català
que puc estar parlant jo
fins,
bueno,
dir-ho tot.
I, bueno,
el típic
que suposo que tothom
ha llegit
l'ha vist en aquell mail
que corria,
tenim
xotxeries,
patatats...
O sigui,
és veritat,
es confirma el mític.
Sí, bueno,
aquell mail mític,
no tenim piscines
on puc mirar peixos
o alguna cosa així,
però sí que tenim
PlayStation,
Wii,
futbolín a cada planta,
a veure,
menjar de tot tipus,
et pots fer massatges,
gimnàs,
i, bueno,
o sigui,
també la idea
és sempre
pots anar amb texans,
no és un lloc rígid,
pots anar
com vulguis,
bàsicament,
tot té molts, molts, molts
colorients,
o sigui,
és com si fos una guarderia
però per gent gran,
pràcticament.
Ningú arriba tard
a la feina,
doncs.
Home,
t'apendrà
d'on ve la gent.
De com s'hagi passat
al pub
la nit anterior.
Laura Rodríguez,
moltes gràcies
per fer-nos avui
de Cicerone
en aquest viatge
per Dublín.
Des d'arreus,
que a més a més,
tenim vol.
Tenim vol, sí, exacte.
O sigui que
l'escapada a l'abast
relativament.
L'escapada
molt fàcil.
Laura,
moltes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Molt bé, moltes gràcies.
La cançó que sona,
que per cert
va guanyar l'Òscar
a la millor cançó
en l'última edició
del 2007
és el musical
Once,
una pel·lícula
que es va estrenar
precisament
l'any passat
que té lloc
a Dublín
i que retraten
en certa manera
algunes de les qüestions
que hem comentat avui.
Amb aquesta cançó
de fons
arribem a les notícies.
Descansem 3 minuts
i d'aquí uns instants
arriba Ricard L'Oz
amb d'altres protagonistes
de l'actualitat
al matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.