Dos minuts i mig, un quart d'una, aquest any per l'Escola Oficial d'Idiomes
i per extensió a tot el seu personal i als milers d'alumnes
que han passat per aquesta escola i que continuen passant,
és un any de bufar, espelmes.
I quina és la millor manera per celebrar un aniversari
d'un centre d'ensenyament, d'un centre educatiu,
com és l'Escola Oficial d'Idiomes?
Doncs, d'una banda, reconeixent la tasca que es desenvolupa dia a dia
i també fent una miqueta de memòria del que han estat
aquestes dues dècades d'ensenyament d'idiomes.
Per això, cada mes, convidem aquí al matí de Tarragona Ràdio
algunes de les persones, dels professors i professores
que imparteixen classes quotidianament.
Hem parlat ja amb representants del Departament d'Anglès, d'Àrab
i avui ens acompanya la Carme Monegal. Bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
Ella és la professora de català i diem la professora de català
perquè és l'única professora de català.
L'única professora i l'únic de tot.
Al meu departament no hi ha ningú més.
Ets tu sola. Per tant, no discuteixes amb ningú i prens les decisions.
I els seus avantatges i els seus inconvenients.
També és veritat. El que sí que és cert és que té un grup d'alumnes
que jo diria que formen part del departament
perquè ara ens ho explicarà la Carme
però per algunes paraules que hem tingut
induïm que les seves classes no són convencionals.
Algú pot pensar que
anar a aprendre català a l'escola oficial d'idiomes
probablement sigui l'objectiu
de persones nouvingudes,
persones que desconeixen la llengua.
Però ara també ho parlàvem, la Carme.
On pot anar a aprendre
coses de la seva pròpia llengua.
Que desconeix, que són moltes, no?
Evidentment, desconeixem moltíssimes coses
que ens haurien de ser pròpies i no ho són.
A l'escola intentem treballar per això, entre altres coses.
Hi ha diferents serveis lingüístics d'institucions i entitats
que fan aquesta aproximació de primer contacte amb la llengua
per persones que vinguin de fora.
Però en principi, tenint en compte els alumnes que teniu avui en dia,
quin diries tu que és el perfil general,
una miqueta dels alumnes de l'escola de català?
A veure, en principi, a Tarragona hi ha moltes institucions,
a Tarragona i a Catalunya en general,
que ensenyen català.
Per tant, nosaltres ensenyem català també.
El que passa és que ho fem des d'un altre punt de vista.
A Tarragona tu saps que, segons qui sigui,
segons la teva edat, segons les teves motivacions,
pots anar a aprendre català a la universitat,
per exemple, als serveis lingüístics,
l'escola d'administració pública fa la seva feina
i, evidentment, l'ensenyament reglat,
a la primària, a la secundària,
bé, però a l'escola s'aprèn d'una altra manera.
Nosaltres podríem dir que intentem fer,
combregar dos aspectes importants
que fa l'efecte que fan les classes de català de l'escola
una miqueta diferents.
Mira, d'una banda, fem servir un ingredient
que està molt de moda, és sostenible,
és un ingredient molt especial, transversal del tot.
Fem servir l'amor.
Fem servir l'amor.
L'amor per la llengua, potser?
L'amor per la llengua i l'amor per les persones.
Comencem per l'amor per les persones.
Intentem posar-hi molt d'amor
i tractar les persones com a persones
des del moment que venen a dir
que volen estudiar català a l'escola.
Intentem seguir-los des del primer moment fins a l'últim.
Ells comencen a primer,
molts es queden a tercer,
molts altres arriben fins a cinguer
perquè el perfil, com després comentarem,
és una mica diferent.
Doncs nosaltres intentem estar al seu costat
i acompanyar-los des del principi.
Doncs a la classe de català, per exemple,
per posar els peus a terra,
tenim una cafetera.
Ah, mira.
Està bé, això, eh?
Una de les primeres coses que vam comprar al departament
va ser una cafetera,
de manera que quan els alumnes arriben,
a les 3 de la tarda,
que ve tant de gust un cafè,
o a les 9 del matí, que ve tant de gust,
els alumnes ja s'integren d'una altra manera.
Comencem a fer els exercicis amb el cafetó,
el talladet,
els alumnes porten un dia una ensaïmada,
l'altre dia un croissant,
l'altre dia una safata de pastet,
després que és l'aniversari de no sé qui,
i les coses comencen d'una altra manera,
amb l'estómac una miqueta més ple,
tots plegats una miqueta més calentons,
i ens estem una hora i mitja
amb una classe que depèn molt del curs,
adaptant-te a les necessitats del grup,
perquè et deus ser molt desigual, lògicament,
i aleshores has intentat trobar aquell nivell
que tothom se senti còmode.
Sí, et deia que nosaltres fèiem
combragar els dos aspectes,
aquest primer aspecte sostenible era l'amor,
la tendresa, la manera d'acostar-te als alumnes,
que penso que pot fer de la classe un lloc diferent,
i la segona és la metodologia que utilitzem, evidentment.
Nosaltres fem servir una metodologia
que és bàsicament comunicativa
i que difereix una mica
si l'alumne que entra és un alumne que entra primer,
o, en el cas de català, això és bastant freqüent,
si l'alumne que entra,
per comptes d'entrar primer, o segon, o tercer,
que és la primera passa de la fase,
entra a quart, per exemple.
Els alumnes que nosaltres tenim a primer,
normalment són alumnes que no entenen
ni la més remota idea català,
és aquell alumne tipus que el primer dia jo pregunto
m'entens?
i no contesten ni que sí ni que no,
perquè evidentment no m'han entès en absolut.
És un tipus d'alumne que acaba d'arribar,
pot ser japonès, xinès,
estranyament castellà no parlant,
aquest seria un altre perfil,
que no acostuma a entrar primer directament,
però vaja,
tenim un bon tau d'alumnes de primer, primer, primer.
Destaca l'edat també, no?
Que són persones adultes, lògicament.
Sí, ara comentàvem fora d'antena,
que l'escola,
la major part d'alumnes de l'escola,
la major part,
hi ha una bona part d'alumnes de l'escola,
que són menors,
perquè els idiomes que estudien
són idiomes per alumnes de 16, 17.
Bé, doncs a català,
la immensa majoria dels alumnes són majors d'edat.
De fet, aquest any, per exemple,
de tots els alumnes que tinc,
només n'hi ha un que no arriba als 18 anys.
I això fa de l'ensenyament del català
un ensenyament una mica a banda
de l'ensenyament de la resta dels idiomes de l'escola.
Perdona, Carme, que t'he interromput, disculpem.
No, diguem-ne.
Perquè t'he interès en conèixer l'edat,
però també estaves explicant
que un cop arriben a l'aula
que no t'entenen ni un borrall,
que els hi preguntes que m'enteneu
i et diuen que no,
i a partir d'aquí què fas?
Doncs mira, a partir d'aquí és molt divertit,
és la part de la feina que a mi més m'agrada.
Hi ha mil i unes estratègies
que els professors sabem com fer servir
perquè l'alumne passi d'aquest primer a segon,
de segon a tercer,
i del tercer al món en català, evidentment,
quart, cinquè, i el que convingui.
Per tu deu ser fascinant veure com els teus alumnes
van aprenent la llengua, no?
Doncs mira, és fascinant, increïble,
és de les millors coses que a mi em passen a la vida.
És al·lucinant.
No és només aprendre unes normes,
vull dir, les normes s'han d'aprendre
perquè són les eines amb les quals després
pots anar construint aquest món de la llengua
i de la cultura,
perquè no entenem la llengua
amb un conjunt de paraules exclusivament,
fredes,
sinó que les entenem com allò
que ens permet comunicar-nos amb els altres.
A veure, mira, jo sempre dic als meus alumnes
que si de tant en tant s'ha d'aprendre una norma,
hi ha moltes maneres de fer les coses,
de tant en tant s'han d'aprendre normes,
però aquestes normes s'han d'aprendre
per poder-les oblidar.
Moltes vegades els alumnes de 4 o 5er
que estan fins al capdamunt
d'aprendre on va la vocal neutra,
jo els ho dic,
els dic, mira,
fes una mica d'esforç,
aprens-te això,
que quan realment ho tinguis integrat
ho oblidaràs,
no te'n recordaràs mai més
i dominaràs la llengua
perquè la llengua t'és pròpia,
l'has après ben apresa
i quan això passi
tu sabràs català
i no sabràs ben bé
com ha estat que n'has après.
Clar, és que aquí hi ha un repte important
per a tu com a professora,
parlaves que pots tenir un alumne japonès,
ara, o rus,
aleshores, clar,
és que m'ha vingut al cap
quan parlaves de la vocal neutra,
aquest tipus de coses,
clar, la fonètica...
No, parlava de la vocal neutra
i ara n'hi ha uns curs més avançats.
I els pronoms febles
i tot aquest tipus de coses, no?
Que li diguin al president de la Generalitat, no?
No, però no fa falta
ni dir les coses massa...
pel seu nom gramatical, pensa que...
Però tu dius pel tema fonètic,
és un repte, sobretot quan estem parlant
de cultures tan diferents
des del punt de vista fonètic
a la nostra,
japonesos, russos, àrabs,
com a nosaltres ens costaria moltíssim
aprendre també la seva llengua
des d'aquest punt de vista.
A veure, el punt de partida
de cada un dels meus alumnes
determina, evidentment,
la seva evolució en l'aprenentatge,
però no et pensis que...
tant,
no és tan, tan, tan important, eh?
Pensa que els últims estudis
que hi ha respecte d'això
demostren, si és que hi havia
algun forat,
que com més idiomes saps,
més idiomes aprens.
I que l'idioma de partida
no és tan, tan, tan important
en l'evolució.
I jo això ho puc corroborar
amb els 25 anys que fa que ensenyo.
Tinc alumnes japonesos
que el segon any
han evolucionat molt més
que alumnes que han nascut
molt a prop d'aquí.
No és tan important.
Evidentment,
els alumnes que tinc
d'origen rus,
per exemple,
doncs sí que és veritat
que fonèticament
tenen
una evolució
molt més ràpida
que un alumne,
doncs, per exemple,
doncs de Madrid,
moltes vegades, eh?
Perquè la situació
vocàlica
dels dos llocs d'origen
fa que pels uns
els sigui
una miqueta més fàcil.
Però vaja,
amb tot,
en un principi,
estem parlant
dels primers moments.
Després la cosa
s'estabilitza
i t'asseguro
que l'evolució
en l'aprenentatge
pot ser molt,
molt, molt similar
independentment de tot.
I si els alumnes
estan motivats
que és el que intentem
a l'escola,
la part gramatical
passa d'una altra manera.
És molt diferent.
La van integrant,
com tu deies,
potser sense adonar-se'n,
va entrant
i es va...
No et creguis, no.
Hi ha alumnes
que han d'esforçar-se força.
Però un cop passats
aquests moments inicials,
sí,
sense adonar-se'n.
És important
posar bé
els primers passos.
Carme,
parlaves de 25 anys
d'experiència,
la rigidesa
en els mètodes
d'ensenyament
afortunadament
també han evolucionat
i han canviat
independentment
de la manera
de fer
de cada professor,
no?
Ha canviat aquest concepte.
Ha canviat, sí,
clar,
ha canviat el concepte,
ha canviat la metodologia
i la manera
com el mateix país,
les institucions...
La pròpia llengua
ha canviat també.
Sí, sí.
Però a més que la llengua
el que ha canviat
és la manera
com la gent
que mana
han vist
que s'havien de fer
les coses.
Sí.
En positiu, creus?
En positiu,
en positiu.
Per fer la llengua
una cosa utilitària,
més a dir.
Evidentment,
per fer de la llengua
el que és una cosa
utilitària
per comunicar-nos
i per estimar-la,
que hi ha moltes maneres
d'estimar la llengua
i d'acostar-se amb ella.
Com fas
que la gent estimi la llengua
i que no sigui només
un element
de comunicació necessari
per una feina
o pel que sigui?
Mira,
primer me l'estimo molt jo.
Molt.
Me l'estimo,
la mimo
i intento
que els meus alumnes
vegin una mica
pels meus ulls
al principi
i després que triïn,
evidentment,
cadascú té els seus dulls.
Però intentem
treballar a la classe
textos orals,
escrits,
que ens diguin
alguna cosa,
que no siguin
un recurs
solament agafat
d'un tros de diari
la mitja hora
abans de la classe.
Intentem
que les poesies
arriben a l'ànima,
intentem
que els treballs
textuals
que fem
tan orals
com escrits
siguin...
que arribin a l'ànima,
que arribin a la persona,
que els toquin
molt més enllà
de la llengua.
Que sigui
quelcom necessari,
al final, no?
No una cosa
que faig servir
de tant en tant,
sinó que estigui
integrada a la meva vida
a les 24 hores.
Que al final
sigui pragmàtic, sí.
Tres grups
teniu ara?
Hem passat una mica
per tot.
Aquest any
tenim tres grups.
Tenim un tercer,
un quart
i un cinquè.
Sí,
però esperem tenir
dos grups
o tres de cada
molt aviat.
Perquè des del punt de vista
diguem-ne,
reglat amb el català,
imagino que es fa
com a les altres llengües
a l'Escola Oficial
d'idiomes,
el test de nivell,
una mica per saber
a quin grup
t'has d'integrar.
Clar,
ja fa molts anys
que no està allò
del nivell D
i el nivell C
i tot això.
Ara no sé...
Home,
molts anys no fa,
però...
Dos o tres,
potser?
Dos o tres?
Sí.
Però a nivell de titulació,
pel que fa al català,
quina és la titulació?
Les homologacions
són les mateixes
de fa un temps,
s'han canviat
una mica els noms,
però...
A veure,
nosaltres homologuem
el tercer,
el quart
i el cinquè.
Si la gent
que ens escolta
entren a la pàgina
de la Generalitat,
la GenCat,
i a veure
aquí hi ha una pàgina
on estan totes
les homologacions penjades,
la nostra
i les altres institucions.
I s'homologuen
amb les titulacions
de la Direcció General
de Política Lingüística,
el que abans era
la Junta Permanent de Català.
N'hi ha moltes
d'homologacions.
De totes maneres,
jo no crec
que la motivació
de la majoria
dels vostres alumnes
que arriben a cinquè
sigui una titulació
exclusivament, no?
Doncs mira,
et diria que molts dels alumnes
arriben d'una manera
i surten d'una altra.
No sé ben bé
si això és bo o és dolent,
però t'asseguro
que és així.
Jo,
el dia del test
d'anivellament,
el test d'anivellament
és per tots els cursos,
més o menys,
doncs hi ha
moltíssima gent
que haurien d'entrar
directament en un quart,
perquè a lo millor
no han fet mai català
o no l'han fet mai
d'una manera arreglada,
però tenen el nivell
per poder començar
en un quart
i quan s'adrecen a mi
sense que ens coneguem
en absolut
em diuen
que necessiten un títol
o que necessiten
saber-ne més
perquè tenen vergonya
quan han de fer no sé què.
Agafen una certa seguretat, no?
Sí.
i aquests alumnes
entren a un quart
o entren directament
a un cinquè
i acaben encantats
de la vida
perquè han anat
molt més enllà
del fet
de poder obtenir
un títol
quan acaben.
Què feu a cinquè
de català?
Perquè suposa que a cinquè
mai se sap tot
de res, no?
Però suposa que a cinquè
ja tens un domini
raonable de la llengua
i què feu?
Com seria?
Doncs mira,
el quart i el cinquè...
Què fareu aquesta setmana
a classe a cinquè,
per exemple, Carme?
Mira, nosaltres
no ens plantegem
el quart i el cinquè
com dues coses
massa separades, eh?
De fet,
el quart i el cinquè
per nosaltres
és un cicle,
és el cicle d'aptitud
i ho fem d'aquesta manera,
és una mica
la continuació del quart.
Com que dividim
el currículum
en els dos cursos
i hi ha temes
pràcticament sencers
que no es toquen
a quart i es toquen
a cinquè
i n'hi ha d'altres
que es continuen,
es comencen a quart
i s'acaben a cinquè.
Treballem la llengua
molt més de prop
i així com
des de primer
fins a tercer
el que fem
és prioritzar
sense deixar res
de banda mai
de la vida
però prioritzem
la comunicació oral,
a quart i a cinquè
que el perfil
d'alumnat
també és diferent,
el que fem
és prioritzar
una mica
la comunicació escrita.
Llavors,
ens acostem més
al vessant
ortogràfic
i morfosintàctic.
Com esteu?
Fem molts treballs textuals,
és a dir,
a partir de textos
ens anem per les branques,
per les mil branques
de la llengua
i acabem parlant.
Acabeu fent debats a classe,
no?
Sí, sí.
Molt bé.
Entre cafè i cafè,
una mica de cartúlia.
Perfecte.
Escolta,
ens apuntarem,
les classes de català,
només faltaria.
Com celebreu
o com encaixeu
el tema del 20è aniversari
des del Departament de Català?
Lògicament,
diguem-ne que vivim-lo
com la resta de departaments,
no?
A veure,
nosaltres del Departament de Català
una mica sempre estem de celebració,
o sigui que això del 20è aniversari
ens plou
molt de la festa.
Ens plou sobre mullat.
Nosaltres habitualment,
i justament per allò de l'amor que dèiem,
per l'amor a la llengua,
per l'amor a la vida,
per l'amor a tot arreu
on nosaltres puguem posar-hi el cor,
doncs, no sé,
anem sovint a Barcelona,
anem al teatre,
anem de públic
a programes de televisió de Catalunya,
fem calçotades,
ara estem preparant
la primera calçotada de l'any
on vindran tots els alumnes de català
que els vingui de gust,
amb les famílies,
les criatures,
fem un dia de germenor a l'aire lliure,
no sé,
fem moltes de coses
per intentar que aquest lligam efectiu
sobre el qual després basem
tot l'aprenentatge
sigui realment efectiu.
I amb el 20è aniversari,
doncs,
també ens hem apuntat al carro,
hem participat
en la tardor literària,
participem en tot allò
que a nivell d'institució
en general
a l'escola
es munta.
Aviam,
jo crec que
com aquesta entrevista
la féssim moltes vegades
hauríeu d'habilitar
més aules
i no estem sobrats
precisament a l'escola oficial
d'iziomes
per poder encabir
més grups de català.
No, no, però ens fa falta
que qui hagi d'entendre
entengui
que no està bé
que deixem cada any
alumnes fora de la matrícula
perquè no hi ha més professorat
i això sí que és important
que Tarragona ho sàpiga.
M'estàs dient,
i perdona Carme,
que no hi ha més grups
perquè no hi ha,
diguem-ne,
professorat
per impartir les classes de català?
T'estic dient això, sí.
T'estic dient que no...
No és una falta d'interès
de demanda.
No, no, no, en absolut.
En absolut.
Cada any deixem
molta gent a fora,
no pas per gust de l'escola
com et pots imaginar
i molt menys
de la direcció de l'escola.
Home, coneixent
la direcció de l'escola
ja sabem que no.
Exacte.
Doncs deixem molta gent a fora
perquè no tenim més professorat
perquè...
Bé.
Doncs per què no hi ha
més professorat de català?
No hi ha més professorat de català,
Déu-n'hi-go.
El podríem tenir, evidentment,
les borses estan plenes de gent.
No, no, professionals
que es podríem dedicar,
però que és la decisió
d'ampliar les places.
Doncs això mateix.
A veure,
a veure si de regal d'aniversari,
que ara...
A veure, a veure,
no estaria gens malament.
Cahu alguna coseta.
Carme Monegal,
professora,
la professora de català,
potser en propers anys
podem dir
una de les professors
o la cap del departament
però de moment és la professora de català
de l'Escola Oficial d'Idiom.
Has estat un plaer de veritat
aquesta estona de conversa
com de ben segur
són un plaer les teves classes.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu.