Temps per a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Saludem Cristina Barber. Molt bon dia, Cristina.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Avui parlem de llibres.
Avui deixem enrere les activitats que du a terme la Biblioteca Pública,
altres aspectes i centrem la nostra mirada després de tot el que de Sant Jordi
ja ha passat gairebé un mes, una mica més d'un mes.
Ja podem tornar a parlar de llibres deixant de banda una miqueta els més venuts, els més llegits.
I el primer llibre que ens has portat, d'entrada crida l'atenció,
que té una fotografia de la reina d'Anglaterra.
Res a veure amb el món dels cotillers, sisplau.
Dalt de la seva carrossa.
Dalt de la seva carrossa, amb la seva corona i amb el seu arminyo.
Sí, però aquesta senyora és com surt de casa, realment.
Cada matí, imagina't, eh?
És com per d'altres el cistell, doncs ella, la seva corona, el seu arminyo
i els dies grossos, dalt de la carrossa.
Jo ara estic mirant la fotografia i penso,
si jo m'hagués de fer aquests rínxols, posar-me aquesta corona, aquest arminyo,
aquest maquillatge perfecte al matí, ens hauríem d'aixecar molt d'hora, eh, Cristina?
Les senyores normals?
Les senyores plebelles em refereixo, plebelles.
Com aquell que es posa uns clips al cap, doncs posar-se el clip que li enganxa la corona.
Jo m'imagino que al final ho ha de normalitzar.
Després de tants anys de ser reina, jo crec que...
Sí, ja he de tenir un món molt assumit.
Però bé, aquest llibre ens la presenta com una lectora poc comú.
És així com es diu, una lectora poc comú.
Una lectora anada comú en castellà.
El títol del llibre és d'Alain Bennett.
I, com tu deies, després de Sant Jordi,
comencem a veure allò que va anar encadant,
allò que va anar deixant una mica de rastre.
Doncs bé, aquest és un llibre simpàtic.
És una mena de joc d'enginy sobre un possible incident de la reina.
Planteix una situació imaginària.
Planteix una situació, sí, imaginada, eh?
On la reina surt per les cuines de casa seva, del seu palau.
Amb els seus armílios i la seva corona, clar.
Suposo que aquell dia anava més...
Més de carrer.
Perquè va fugint darrere dels seus gossos que no la creuen.
i va parar al bibliobús, o a la biblioteca mòbil,
n'hi diuen ells, però bé, al bibliobús,
doncs que aquells dies està aparcat per allí.
I llavors, doncs, això, ella hi entra
i a poc a poc, doncs, allà hi va descobrint un paper,
doncs, d'una faceta insòlida en ella, no?
Descobreix el món, pràcticament.
Descobreix el món.
O sigui, va a un lloc on ella no ha d'exercir de reina
ni de preguntar als altres per la seva vida,
perquè ella normalment és neutre, ella no opina,
ella només pregunta com estan,
doncs, aquí, va descobrint un autor rere un altre
i el que li van anar aportant.
I és una novel·la enginyosa i breu.
Sembla un joc divertit, no?
Un lector que se l'acaba de llegir diu,
mira, és tan curteta que l'autor no té temps de quedar malament.
És a dir, que queda bé.
Això d'entrada ja és un símptoma d'intel·ligència,
perquè a vegades aquestes novel·les, si les allarguen molt,
no saps com acabar-les i sembla que troba el punt exacte, no?
Sí, troba el punt just.
Suposo que tampoc no donava aquest enginy per fer una cosa massa extensa.
D'entrada crida l'atenció i desperta la curiositat.
Una lectora, n'ha de Comun, teniu en català i en castellà?
Sí.
De la M. Bennett, i és a la biblioteca.
Té bona pinta.
Molt bona pinta.
Té bona pinta, un entreteniment.
Un altre llibre, dos llibres d'actualitat per diferents motius.
Un sobre la guerra del francès,
sobre el bicentenari de la guerra del francès,
que per això és actualitat,
diem-ne que és una actualitat arrossegada,
de commemoració,
i un llibre sobre el Barack Obama,
un dels candidats a la...
No sé si a la presidència,
però sí al candidat demòcrata del seu partit.
Després ja veurem si s'agrada la presidència.
Es titula
L'audàcia de la esperanza
Com a restaurar el sueño americano,
editat per Península.
No és ben bé una biografia,
sinó que se centra una mica en el seu ideari,
des que ell era professor de dret
a una universitat dels Estats Units,
des que ell anava a repartir propaganda
quan era totalment un desconegut,
però ja s'intentava introduir en els cerques polítics...
La seva militància.
La seva militància.
Diu que allà on veia dues persones juntes que parlaven,
ell intentava ja posar-s'hi.
Oh, quina òbvia.
Sí, sí, es veu que...
Calla, calla, que ve el parec.
Clar, fins que era una persona d'origen àfricà com és ell,
amb tot el que això comporta,
no ha pogut arribar a ser conegut
i presentat com a candidat,
doncs realment la trajectòria ha estat força llarga, no?
I força almenys fins ara insòlita,
veurem què passarà.
Ah, doncs mira, per a aquestes persones
que els agrada estar al dia, a l'actualitat...
Sí, no hi ha gaires llibres del...
No, perquè de fet, per saber totes aquestes coses,
els diaris, els mitjans de comunicació,
però de tant en tant,
quan parlem de temes d'actualitat,
val la pena seure i fer una lectura reflexionada
per entendre millor alguns fenòmens.
Si l'Obama arribés a ser president,
doncs ens inundaran, no?,
amb llibres sobre ell,
però ara, de moment,
doncs és dels pocs que ens ha arribat traduït, eh?
Molt bé.
Barack Obama,
L'audàcia de l'esperança,
editat per Península.
I després, l'altre llibre que portàvem,
diguem-ne d'actualitat,
però revival, no?
Així.
I a l'antiga es titula
Catalunya contra Napoleó,
la Guerra del Francès,
1808-1814,
d'Antoni Moliner i Prada,
editat per Pagès Editors.
Ah, el bicentenari de la Guerra del Francès
està provocant moltes activitats
i també, lògicament,
moltes publicacions.
I Pagès Editors
editen amb molt de rigor
i s'han decantat molt...
No en refereix per llibre històric,
pagès.
i crec que és important de ressenyar.
Aquest llibre és un llibre pensat
per donar una visió més real
de la Guerra del Francès
i fer intel·ligible el conflicte
a qualsevol persona interessada
a descobrir aquesta època important
de la nostra història.
Està escrit amb el rigor de l'historiador,
però és un llibre, doncs, divulgatiu.
Opina i dona una visió general de Catalunya,
però també fa una referència concreta
a ciutats i a comarques.
Bé, diguem-ne, doncs,
que és una història del francès descentralitzada
i on apareixen els personatges més importants
i també la gent del poble
que en va ser la protagonista principal.
Són llibres d'aquells que val la pena
aprofitar aquests bicentenaris,
aquestes efemèrides,
perquè a vegades són períodes històrics
complexes, són molt complexes.
I aleshores aquest tipus de lectura
sembla que són força clars, no?,
des del punt de vista divulgatiu,
vull dir, pels estudiosos, no?,
però pel gran públic...
I més que recorregue que algunes coses...
A vegades se'ns perdem, no?,
en segons quins fenòmens històrics.
Sí, i potser ara, doncs,
amb motiu del 200 centenari,
tu mires d'una altra manera, no?,
si no en saps massa d'aquest període històric,
doncs és el moment, doncs,
d'agafar llibres nous o textos nous
i revisar-los, no?,
perquè hi ha coses, doncs,
que es van quedant exaurides, no?
Recordem que això dels llibres
també és una cosa que estem en un mercat
i coses bones i fins ara no es troben.
Moltes coses publicades per demà o editors,
avui en dia, la gent jove ja no hi pot accedir
perquè no es troba.
Si vénen a la biblioteca,
alguna trobaran, però encara, eh?
Per permetre la redició, com tu deies, no?,
aquest tipus d'esdeveniments.
Redició i revisió, jo també crec, eh?,
perquè el tema de la història,
doncs, és una cosa que fàcilment
s'ha d'anar revisant.
Bé, i després te n'he portat un,
perquè l'altre dia vam tenir una conversa
i em va semblar que m'incitaves
a que portés un llibre així.
Era una conversa privada que vam tenir
amb altres companyes teves de la biblioteca,
sí que es pot explicar,
perquè moltes de les oients
i els oients que s'estan...
Oi, mira, ha portat aquest llibre.
Era sobre records que tenies, no?
A veure, Cristina, ja que has obert el meló,
anem a explicar-ho tot.
Biblioteca pública.
Ja sabem que dona un servei,
però la biblioteca pública a vegades
esdevé espai de tertúlies improvisades.
I ara quan diu la Cristina...
I d'altres ben preparades.
Ben preparades, però això ja són els clubs de lectors,
ensenyors importants,
aquí estem parlant d'una tertulieta ràpida,
d'allò, temps...
I va començar tot amb la moda, la roba
i com tornava al niu de vella,
que les senyores, sobretot,
que ens escolten a la nostra edat
i les mares de les senyores de la nostra edat
deuen recordar els vestits del niu de vella.
I llavors dèiem...
I jo et vaig enganxar en aquest punt de la conversa.
En aquest punt, amb l'Anabel
i altres companyes de la biblioteca,
i dèiem...
I vaig veure alguna noia més jove que nosaltres,
nosaltres som joves, però n'hi ha de més joves,
que em va fer l'efecte
que quan tu parlaves de niu de vella
no t'entenien.
Sí, però ella portava una brusa de niu de vella
i deien, xata, niu de vella és això?
Que torna a portar-se?
Vés-te'n a les botigues aquestes noies...
Jo porto perquè és moda, però sense saber el punt,
quin nom té?
Nosaltres comentàvem que no ens agradava,
però ho portàvem perquè les mares ens obligaven
a vestir-nos com elles volien,
cosa que avui dia no passa.
No, era mono, era mono també.
Era mono, anàvem arregladetes,
vam parlar de les sabatetes de xarol,
dels mitjonets aquests de perler...
De quan van començar els esclops,
aquells esclops de fusta que eren d'una modernor absoluta.
Això era modernor, era moda.
I com d'antil·lop pel damunt, no?
Sí.
I de colors.
Exacte, és aquella cosa que t'agafa,
que a vostès també els hi ha agafat moltes vegades.
Total, que amb la Cristina van dir
hauríem de fer un llibre o alguna cosa,
diu, calla que jo tinc material per aquí.
I la Cristina, que té molt bona memòria,
doncs veig que a partir d'una conversa així privada
que vam tenir, privada que no pas íntima,
doncs ha portat un llibre molt curiós.
He portat un llibre que es titula
Els millors anys de la nostra vida, als 60.
D'Àurea Millani Vallejo i del David Escamilla.
Jo n'havia nascut.
Fill del Salvador Escamilla.
A l'any 60 jo n'havia nascut encara.
Publicat pel Arca.
Ho sento.
Jo tampoc.
No és de la meva generació.
Jo tampoc, però alguna cosa de la dècada et sonarà.
Sí, de la dècada sí.
Alguna cosa de la dècada et sonarà.
És un llibre...
És bonic, eh?
Simpàtic.
D'entrada de format és molt bonic.
És un llibre de records.
És a dir, que no t'explicarà cap gran cosa,
sinó que és un compendi d'imatges, de personatges,
del món de la música, de la ràdio, de la televisió...
M'hi acostaré i així...
De la societat, els esports, la política i la vida quotidiana.
De la moda...
És d'aquest any, no?
No l'he trobat.
És d'aquest any, no?
És d'aquest llibre.
Aquest llibre acaba de publicar-se.
Sí, sí.
Però amb el tema de les joguines, per exemple,
diu, doncs fem un record, un recordatori
d'aquelles joguines que hem tingut
i que no hem sabut on t'ha anat a parar.
Mira, la Nancy.
Jo tenia Nancis.
Jo també en vaig tenir una.
I a més, tenia una negra.
N'anar a Nancy negra.
Ets molt moderna.
Jo era molt progrés a casa meva.
Tenia una Nancy negra.
Sí, sí, mira.
L'Escalèxtric.
Aquestes primeres pantalles magnètiques.
La Telesquets, les pantalles magnètiques.
Ara n'hi ha de 50.000 maneres,
però ara no les primeres.
Ah, i aquests castells.
El Topo Gigio, l'Elexint Castillos.
Això era el més nou.
Això, l'Elexint Castillos, era el més guai.
Escalèxtric, però això, clar, és un clàssic.
Mira, de les joguines.
Els còmics de l'època.
El Capità Trueno, el Topo Gigio, el DDT,
el Jabato, el Tío Vivo,
el Lili, de música, els Beatles, lògicament,
però tu i jo no, pràcticament.
I els cantants de l'època,
quan començava el fenomen de la Rocío...
Durca, la Chica Velasco,
los Relámpagos.
El Rafael.
Mira, mira, el Sírex, la moda.
La Mary Quant, que inventava la faldilla,
però com tu dius, no hi ha niu de vella per aquí.
És un llibre molt bonic, aquest, eh?
Parla del tema de les labors, eh?
Aquest tema de cosa domèstica, no.
La vida quotidiana la centra molt
en la importància de les vacances.
Quan s'acabava el curs escolar,
que molts nens s'anaven, els que tenien poble,
doncs s'anaven tota la família cap al poble.
I aquell fenomen típic
que tota la família s'anava
i el pare es quedava a la ciutat treballant,
allò de la imatge del Rodríguez,
que era tan cutre.
Ara no passa tant, això, no?
No sé si la gent no ve del poble o què passa,
però la vida ha canviat molt.
Ja, el capítol dedicat a les vacances
m'ha cridat l'atenció
perquè hi ha petites fotografies de gent anònima
que jo estic segura
que si vostès miren en algun familiar
trobaran fotografies exactes,
que és la mama amb el banyador aquest pantalonet
i la nena o el nen en qüestió
amb els germanets, amb el barretet
i aquests banyadors també tancarrincronets.
Perdona, i qui tenia uns 600,
segur que es feia una foto
a damunt del capot dels 600.
Jo al capot no, però al costat dels 600 sí que tinc la foto.
I ara, en canvi, la millor, tenim cotxes amb moltes més prestacions,
molt més luxosos,
i no et fas la fotografia dalt del cotxe.
Aquest li deien el cotxe de les viudes.
No sé si te'n recordes tu.
El Dauphin, no?
El Dauphin aquest, penso que era el que li deia.
Veus la decoració amb l'escai, la fórmica...
Per cert que el Museu d'Història de Catalunya
té reproduccions d'això.
L'escai negre i verd,
diuen que era el novamés, no?
Les tauletes allò amb grans cendrés d'arabasta.
És un llibre molt simpàtic, amb imatges que reconeixem tots.
I els grans esdeveniments de l'època.
Els grans esdeveniments polítics, els grans personatges de l'època.
Mira, Santana...
Potser ens fa gràcia perquè ni que no haguessis nascut el 60,
jo crec que vas néixer un any més tard.
Per tant, tot et sona el de l'època.
Pelé, Santana...
Tota la dècada et sona.
Hurtain.
A més, està ben distribuït perquè està a la societat política,
el casament de Jackie Kennedy i Aristótel Onasi.
Una dona que va marcar, no?
Bé, no sé.
Va marcar la seva vida.
Amb el tema de la moda.
Amb el tema de la moda.
Sí.
Ja la veia a Carrinclona.
Però hi ha molta gent que l'està imitant.
Però alguna cosa devia ser.
Perquè algú es pensi que a la biblioteca pública...
La Carla Bruni, vols dir que no té alguna cosa de la senyora Jackie aquesta?
Onasis?
T'estic descobrint un avís que no t'havia vist mai, Cristina.
No, jo me l'imito a repetir el que va dir el senyor Sarkozy,
que va dir que si us va agradar la Jackie Kennedy, us agradarà aquesta.
Per això m'he casat.
Mira, Eurovisió.
Qui se'n recorda que Rafael va estar a l'Eurovisió?
I més musiqueta, dos bravos...
Plena qualitat.
O sigui, són uns anys que van donar molta cosa que ara estem recuperant d'alguna manera.
Perquè de tot sembla que faci 40 anys que va passar.
Doncs és un llibre que acaba de sortir, que està en català.
I que el teniu a la biblioteca també.
Sí, la novetat potser és que sigui en català,
perquè un llibre així el coneixia, en castellà s'havia publicat alguna cosa...
Hi ha un altre que més...
De diferents dècades, no?
Hi ha un altre llibre, Cristina, que teniu a la biblioteca,
que en tot cas ja escorcollarem els prestatges i el trobarem,
que va estar, diguem-ne, els que...
Més la generació que ara estan entre els 40 i 50,
és a dir, o, que estava 70, 80, que també tenia la seva gràcia.
El teniu a la biblioteca també, penso de l'any passat o l'anterior.
Però la novetat d'aquest és que és en català, que no havia sortit res.
Però no reflecteix la societat catalana en particular, sinó en general, eh?
No, no, és la societat espanyola, però el m'ho hem vist des d'aquí, no?
I diguem-ne una cosa, aquests llibres, aquest en particular,
on el trobem a la biblioteca? Com a quina matèria?
Perquè clar, classificar aquest tipus de llibres tampoc no deu ser senzill.
Sí, perquè parlen de tantes coses...
Però, mira, hi ha un apartat de l'antropologia
que hi hem posat tot un seguit de llibres
que parlen de la vida quotidiana en diferents dècades.
I el posem allí.
I més a més hi posa això, eh?
Vida quotidiana.
El número 1 exacte potser és 396 barra 399.
No recordo ben bé, però em fa l'efecte que va per aquí, això.
Molt bé.
Escolta, heu acabat...
I la vida quotidiana també hi tenim d'èpoques passades, eh?
O sigui, hi ha llibres que parlen del segle XVIII,
però, doncs, com era la vida quotidiana, el segle XVIII?
I el segle XIX?
Això és un corrent històric del George Dubí.
Segur que teniu totes les històries de la vida quotidiana, pràcticament de...
Doncs aquests més aviat els posem a l'antropologia, eh?
Una cosa, Cristina, heu acabat ja en el Club de Lectors els llibres de la Doris Lessing?
Heu acabat ja?
Hem acabat de llegir el llibre que ens van recomanar, el Canta la hierba,
i el proper dia 4 de juny vindrà la senyora Cristina Andreu,
que és doctora en Filologia Anglogermànica,
i va fer la seva tesi doctoral sobre Doris Lessing.
I el dia 4 de juny, o dos quarts de sis de la tarda,
ens farà una conferència sobre aquesta autora que acabem de llegir
i que hi està tothom convidat.
Molt bé, és a dir, a banda dels lectors.
És entrada lliure, sí, sí, a banda dels lectors.
Una lectura que jo recomano, ens ha interessat molt,
i ens ha agradat.
Saps allò que sempre fas com una mica de balanç,
ha agradat, no ha agradat? Doncs ha agradat.
És la primera obra que aquesta escriptora va escriure.
L'any 49, ella, després d'haver estat a Rodèsia,
que és l'actual Simbaue,
ella vivia allí, doncs se'n van tornar cap a Londres,
després d'haver-se, no sé si casat tres vegades,
va tornar cap a Londres amb un dels seus fills
i amb el manuscrit de Canta la hierba sota el braç.
És anterior, doncs, a l'obra més coneguda,
el quadern d'Aurat, probablement.
L'obra més coneguda és el quadern d'Aurat,
és la situada com a icona del feminisme,
però crec que, com en aquest llibre mateix ens demostra,
ella posa damunt de la taula el problema del racisme,
les diferències entre races,
les diferències entre homes i dones,
entre cultures,
entre persones de diferents edats,
amb altres llibres.
És a dir, que ella no...
ha estat una icona del feminisme,
una mica desgrat seu,
perquè jo crec que no volia només...
La seva vida no l'ha centrat únicament en aquest tema.
A Trona l'han convertit als altres.
L'han convertit als altres.
Ella, de fet, el que sí que ha sigut sempre a través de la literatura,
diguem-ne, ha fet una literatura compromesa amb el seu entorn.
Ja podria ser la dona, els més desfavorits o no,
d'anar retratant.
El que passa que és la resta del món
la que l'ha fet la icona del feminisme, segurament.
El que nosaltres vam escollir és aquest altre,
és un llibre molt més curtet
i molt clar
i ens ha agradat força.
És una escriptora de redescobrir,
més enllà del coder d'Haurat,
per tant, un gran encert per part del Club de Lectors de Betria.
I m'he trobat moltes persones del Club de Lectura
que havien llegit algunes coses de jove
i ara li hem dedicat un expositor mòtic del Premi Nobel
i, sí, s'està reeditant
i entre tots, doncs, mira, l'anem redescobrint.
I crec que val la pena, eh?
Molt bé, Cristina, ens has fet avui una varietat
que apunta una miqueta tot el que podem trobar
a la Biblioteca Pública,
amb llibres distesos, divertits,
com una lectoranada comú i una novetat editorial,
aquest una mica per recordar la nostra infantesa,
llibres en clau d'actualitat
i, en fi, jo m'imagino que continuareu
amb l'activitat del Club de Lectors
i altres activitats que va programar a la Biblioteca.
Aquesta setmana descansem,
però sí que el dijous 29 a les 6
és una activitat pels nens més petits,
l'hora del conte,
que es titula
Vallmanetes, contes pels més petits,
amb Montsa Plana.
L'edat és per a nens de 2 a 5 anys,
és a dir, que són pels més petitets petitets,
però totes les àvies,
que potser tenen algun net,
que l'han de cuidar,
recordin que el dijous a la tarda,
a les 6 de la tarda,
poden venir a la sessió de contes.
Em portin-se a la càmera de fotos,
perquè són sessions molt interactives
i és quan el seu net, la seva neta,
farà aquella gràcia
que voldrà conservar per tota la vida.
Sí, alguna mare també,
però a vegades són les àvies.
Ja sabem com està el panorama.
Cristina Barber,
moltíssimes gràcies,
com sempre.
T'esperem un altre dia,
aquí al Matí de Terragona Ràdio.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu.