...
Saludem ja Jordi Bertran, bon dia.
I bona hora.
El saludem en qualitat de col·laborador d'aquesta casa,
tot i que ell va a parlar de cultura popular,
però és que el Jordi ja saben que també és el programador del festival de Dixi,
i com el Dixi, el jazz, ha esdevingut cultura popular,
doncs ho lliguem tots, si et sembla, Jordi.
Bueno, de fet, en els seus orígens el jazz és cultura popular al 100%.
I aquí també, ja comença a ser cultura popular,
si entenem per cultura popular aquella manifestació que segueix el poble
i que es fa als carrers.
Molt bé, molt bé.
I aquests dos elements, al Dixi, està claríssim.
Sí, sí, sí.
Bé, això ja està en marxa.
Això està en marxa, més hem fet una sorpreseta al mercat,
amb la companyia Pomdor.
Que anaven amb un piano amb rodes, no?
Sí, sí, sí.
Ai, no ho he vist.
Bueno, encara pots veure-ho avui,
perquè a tres quarts d'avui és l'espectacle que realment està amagat
darrere la inauguració del festival,
que comporta la inauguració també l'exposició,
doncs que cada any tenim una exposició diferent,
que estarà al hall del Metropol aquests dies,
i sempre hi ha alguna coseta, no?
I aquest piano realment està portat per la tarda,
per fer una acció mòbil.
I mira, al final, com som bona gent,
hem decidit fer aquesta acció sorpresa aquest matí.
És que quins artistes són seriosos.
Ara les dotze tornen a sortir,
vull dir que estan ara a punt de sortir.
Ah, doncs sí, què t'anava a dir?
No, dos quarts d'una, perdó.
Dos quarts d'una, sí, per allà és que ell ve un quart.
És una mica barreja festival de Dixi, plaça Friqui.
Això del piano amb rodes, no?
De la plaça Friqui de Santa Tic, la Dixi.
Tu saps que la plaça Friqui ens l'ha copiat ja fins i tot Eurovision, no?
És veritat, és veritat.
És un tema que està claríssim que realment...
Però, Jordi, això d'Eurovisió també és cultura popular?
A hores d'ara torna a ser cultura popular,
perquè tots sabem que a moment ha terminat
va passar una crisi important
i jo penso que això del friquisme és per intentar-ho resoldre.
Vull dir que, de moment, no sé si ha arribat encara a ser cultura popular.
No és el dia, per un dia haurem de parlar
amb quins són i on estan els paràmetres
per definir quina manifestació és cultura popular,
perquè, de fet, s'hi participa el poble, com hem dit abans,
i es fan uns escenaris oberts a tothom,
escolta, ha de complir altres coses, segurament.
La primera vegada que vaig utilitzar la paraula Friqui,
a banda de discrepar amb el corrector de català,
a banda d'això, vam debatre
si el terme era adequat o no per utilitzar-lo seriosament.
I, a veure, és un terme extès d'una manera...
Extès i s'ha incorporat, i jo crec que té moltes excepcions,
perquè no la tenim al diccionari allò ben reglada,
però té moltes excepcions.
Per sort, no està ben reglada.
És que sí, està reglat tot novament.
Home, doncs, sense entrevalorar aquestes coses
que a nosaltres no ens pertoca,
potser que la vida tan dura, tan difícil,
tan dramàtica, tan transcendent,
també ens ha de permetre fer broma
des del punt de vista social, no?
I ens riure en sant d'aquelles coses
que realment no tenen més importància,
més que un divertiment.
Sí, sí, sí, està bé, no?
Va, cadascú que voti a qui vulgui.
No tot s'acaba comptant vots i paperetes.
Doncs no, senyor, tot s'acaba allà on vulguem que acabi,
però el festival ara comença.
Un festival, ara parlàvem d'aquest piano amb rodes,
jo recordo, a veure, a veure,
fa dos anys es va passejar una embarcació
com les del Mississippi, per la Rambla,
era un grup francès, si no ho recordo malament,
era un vaixell preciós,
que semblava així en miniatura
i una miqueta casolà,
aquells del Tom Sawyer,
que anaven per el Mississippi
i dalt d'aquest vaixell
doncs hi anaven tota una sèrie de músics tocant.
Allò va ser un punt magnífico.
Això va ser una molt bona troballa
del Carlos Fernández,
que és qui coordina tota aquesta parafernàlia artística
i que la va localitzar.
I bé, nosaltres quan anem a veure alguna fira
o alguna coseta,
intentem trobar aquests punts
i després posar-los, no?
I això va ser, penso,
una molt bona encertada.
Tot és Dixi, tot és jazz,
tot és la música, el carrer,
però aquells que són els més fidel seguidors,
que són la majoria de la ciutat de Tarragona,
ja saben que sempre hi ha
com algun eixe temàtic, no?
Sí que tenim les cites habituals
amb bandes que ja estan consolidades al festival,
però sempre hi ha alguna tendència.
Alguns anys hem rebut la manera
d'entendre el jazz més gitana,
més racial,
que venia representada
des dels països de l'est.
Altres vegades hem tingut també
un jazz com a més mediterrani,
més tipus Nova Orleans,
en guanyen, diguem-ne,
que l'accent es posa en la veu.
Sí, perquè hem fet moltes repassades
a coses variades,
i des de les big bands,
les grans orquestres,
a les bandes de metall de carrer,
doncs, o el circ o el cinema,
però de vegades t'oblides
que en essència,
i això va molt bé
en aquest horari de cultura popular,
en essència,
el primer instrument
que hi ha en la configuració
del jazz
i de l'estil d'Exiland
és la veu,
perquè,
i avui a la nit
ho podrem veure
amb la inauguració
amb la cantant
Didi Bridgewater.
A veure si la tenim per aquí
i que vagi sonant
i que ens envianti una miqueta.
Sí, perquè, clar,
a vegades la parafernàlia,
la tecnologia,
ens amaga
el que hi ha darrere,
i en l'origen del jazz
hi ha la emigració forçada,
en aquest cas,
com bona part de les emigracions,
de tota la gent
que va ser presa
com a esclava a l'Àfrica
portada als Estats Units.
Llavors,
això que pot ser un tòpic
realment era així,
és a dir,
en els camps,
en les plantacions agrícoles,
en les presons,
la gent cantava,
no tenia instruments musicals,
sinó que tenia la veu.
Llavors,
cantaven
cançons de treball,
cançons d'alimentació,
i aquesta veu
és la que després
es va utilitzar
per incorporar-se
en aquest origen del jazz.
És a dir,
aquesta veu,
sovint,
doncs,
com a molt colpidora,
perquè transmet,
encara que nosaltres
no sempre entenem els missatges,
però sí que es dona
un missatge
de situació
de vegades tremenda,
o profunda.
la imatge del festival
d'en Guany,
que és una noia
cantant en els carrers
de Nova Orleans,
que és una foto
que estava en l'exposició
de l'any passat,
en la que vam inaugurar
just a un any.
Que és preciosa aquesta fotografia.
Aquesta foto
de la linsa,
que és una cantant d'allà,
doncs explica una mica això,
la importància de la veu,
en aquest cas,
està acompanyant una guitarra,
però és que en molts casos
és una veu
absolutament sola i austera,
i és una mica
l'origen,
un dels elements
que acaba sumant-se al jazz.
No l'únic,
lògicament,
no l'únic,
però sí que és important.
Això en 14 anys
anteriors en aquest festival
no s'havia fet mai.
Llavors,
per què no a vegades
trobar aquest punt,
no?,
de tant,
si vols,
austè,
o tan particular.
I és el que hem buscat en Guany.
Diran que és escombrar cap a casa
i evidentment,
escombrem cap a casa,
només faltaria,
si no ho fem nosaltres,
però de fet,
una de les particularitats
que té el Festival de Dixi
de Tarragona,
però a cadascuna
de les seves edicions,
és que,
tot i que té un eix temàtic,
mostra moltíssimes maneres
d'entendre la música,
ja no dic el jazz,
perquè aquí sí que ens podríem estar
hores, no?,
intentant classificar
tot el so que omple
al carrer.
Les big bands
són presents,
home,
tindrem la portenya,
parlaves d'aquestes veus
dels camps de treball
i podem parlar
del grup de gospel,
de la big mama,
però, si et sembla,
podríem començar
per en Didi Bridgewater.
Per quel néon
glisserà ma vie,
tu m'ha laissé
la terra entiera.
Una dona
amb una veu prodigiosa
que ara la sentíem
justament fent una versió
d'una cançó
de Jacques Brel,
però no serà precisament
el repertori
que ens portarà
aquí a Tarragona,
no?
la Didi
és un personatge
inconformista
per definició
i en lloc
d'acomodar-se
i sempre repetir
el mateix,
el que ha fet
al llarg
de la seva trajectòria
és tocar
coses molt variades,
no?
Aquest disc
que estem escoltant
ara,
que em sembla
que és un...
per mi és dels millors,
tot i que els crítics
ja diuen que n'hi ha d'altres,
hi ha un gravat
en un club de Tòquio
que va ser
a finals dels 90
que la gent deixa
com una cosa...
A mi m'agrada molt
aquest...
Es canta també
la mer de Charles Trener,
fa tots els clàssics,
la Via Angost...
És una persona
que arran de tot aquest
gran liu
que hi ha hagut
amb la guerra de l'Iraq
i tot això,
esdevé inconformista.
Els de la Didi Dozen
l'any passat també
eren una banda inconformista
i a mi m'agrada molt
que les bandes aquestes
siguin encara inconformistes.
Perquè ja ho eren
en el seu origen.
Eren en el seu origen
i per tant
està bé manifestar-se
com el que ets
i no haver de canviar
la història.
Llavors,
en aquest cas,
la Didi,
nascuda a Memphis
fa cinquanta i pico anys
llargs,
doncs viu a París
i igual que altres antecedents,
altres grans dames
de la cançó francesa...
Bessie Smith,
la Fitchera,
la Fitchera,
recorda tots aquells...
És que més a la seva fesomia,
a la seva manera
de fer aquesta cadència
clàssica
en el millor sentit
de la paraula
ens recorda
aquestes grans dames.
Sí,
i el que ha fet
és una mica
la gent...
París ha sabut recollir molt,
o França en general
ha sabut recollir molt,
aquesta nova emigració
de veus americanes
cap a Europa,
i històricament
i històricament
sempre el jazz
va ser ben acollit
a París.
Nina Simone
no es va instal·lant
els darrers anys
de la seva vida?
Em sembla que sí.
Hi ha moltes
persones
que han fet
aquest procés
del món del jazz
i la Didi
fan aquest disc
com a escoltà
amb un gran homenatge.
No és el que veurem avui,
tot i que,
jo el que ja aviso
és que la Didi
és sorprenent,
és a dir,
que uns companys de Gijón,
aquest espectacle,
a Espanya encara s'ha vist poc,
els companys de Gijón...
S'estrena a Catalunya,
avui.
Avui s'estrena a Catalunya,
és d'agrair,
per exemple,
mitjans nacionals
com l'Avantguàrdia
o el periòdic
avui li he dedicat
una pàgina sencera,
cosa que és important
per la projecció exterior
del festival.
Jo crec que
a Gijón,
l'any passat,
per exemple,
va ser capaç
en un determinat
d'aturar l'espectacle
i no sé ben bé
per què
ho ha terminat,
perquè venia bé
amb el discurs
introduir, punt,
un tema d'aquestos
de gran homenatge
a la cançó francesa,
que motiva
avui el que veurem
és el que hem anat
anunciant,
les arrels africanes,
és a dir,
la Didi sorprèn
ja per la seva posada
en escena
veurant que
aquesta gran dama
apareix
vestida
amb robes de Mali
i això és
perquè ella
va ser anomenada
ambaixadora
per part de la ONU,
el Congrament
de l'Organisme
de la FAO,
com a una de les persones
que intenta
conscienciar
la població
del discurs
que hem de fer
tots, penso,
contra la fam,
contra la fam
en determinades parts
del món.
Aquesta noia
va ser anomenada
llavors va anar
a Mali
i que és un dels països
juntament,
per exemple,
el Congo
o algun altre país
en què la història
diu que hi ha hagut
sempre grans músics
i va al·lucinar,
va retrobar,
ella explica
que és dir,
s'ha anat veient
les entrevistes que fa,
a la seva web
també hi ha declaracions,
va
com
redescobrir-se
ella mateixa
en el sentit
que ella
sí que n'havia sentit
parlar de la música
ètnica africana
però no fins a aquest punt
d'evidenciar
allò
que ella veia
d'una manera clara
com si fos una classe pràctica,
és a dir,
que el jazz
realment no havia nascut
en aquest país
de Nord-Amèrica,
sinó que el jazz
realment
havia nascut
en el seu origen
on els seus ancestres,
els seus avantpassats
havien nascut,
que era
a l'Àfrica.
i això és com una mena de revelació,
ho explico així
una mica
d'aquesta manera
perquè realment
és una mica
el que fa ella,
és a dir,
ella explica aquesta revelació
i avui veurem
una fusió
de jazz
vocal,
és a dir,
la seva veu
és l'eix
conductor del festival,
evidentment,
i
la música ètnica
passada
a jazz,
una cosa...
Per tant,
musicalment,
quina formació
l'acompanya?
A veure,
no arribem al nivell
de big band,
però jo diria
que és una big band
ètnica,
una pre-big band ètnica,
és a dir,
en els anys 20
hi havia les pre-big bands,
les bandes de Fletcher Henderson,
que no arriben a 15,
però que pràcticament
estan molt a prop,
es diu,
la big band
en un moment determinat
s'encunya aquest nom
perquè hi ha 15 persones
d'un escenari.
Aquí,
en les pre-big bands
normalment se funciona
entre 10 i 15,
10, 14,
llavors,
depèn del número
de la cançó de l'espectacle,
varia el número
de la gent
que atua en aquest espectacle.
Ara,
és un espectacle
com el de l'any passat,
és a dir,
si vostès vam veure
a dir-t'hi 12,
l'any passat,
de la banda aquesta
de Nova Orleans,
també molt publicitada
i tal,
doncs clar,
el que diu,
això no ha sigut
un concert de jazz estandard,
no és que,
esclar,
si van fer,
clar,
van fer repertori estàndard,
però al costat
van tocar hip-hop,
no?,
amb formació de jazz.
Tampoc va ser
un concert de jazz estandard,
Juan Perro,
amb l'Aula de Músics
de Barcelona,
i va ser un concert magnífic.
Sí, sí, sí.
Vull dir que,
dins del que es diu jazz,
podem encabir-hi
moltes maneres d'entendre-ho.
El festival,
sempre,
sempre,
i vull remarcar-ho,
el que passa és que,
clar,
el que ens permet,
i en Guanyes veu molt,
coincidint amb el Festival
de Jazz de Terrassa,
és aquest eix,
que sigui,
doncs,
el Dixila,
que és una cosa
que es diferencia
d'entrada del jazz.
Escoltem una miqueta més
la Didi
i de seguida
continuem parlant.
Avui, però,
ja tindrem també
les sessions golfes,
immediatament,
prèviament,
tindrem l'anària
amb els cavalls
de cerveses en bar,
i això no pot faltar.
S'obriran els barrils
de cervesa,
repartiment de la cervesa,
la creació de la Didi...
Una cosa ritual.
Avui comencem
l'Aids, eh,
però...
Home,
l'Aids,
l'Aids,
Didi,
a la inauguració
i un parell de sessions golfes.
Perdó,
l'Aids no ha estat ben expressant.
Sembla que sigui
la cap de campanya
del festival,
jo, eh?
No, no,
però,
sí que comencem amb...
Bueno,
l'aportació en Guany
i també aquesta presència
sempre important
de les sales.
Si vostès veuen el programa,
doncs,
que, per exemple,
avui vull remarcar-ho,
des d'avui,
a diferència d'altres anys,
l'estand d'informació
de la Rambla Nova
ja està obert,
tindran aquest stand obert
fins al diumenge,
també és una de les novetats,
s'amplia el nombre de dies
d'aquest stand.
Podran trobar CDs,
revistes per comprar,
podran trobar,
doncs,
informació del festival.
A banda d'això,
tenim també
les primeres actuacions golfes,
com bé deia la Yolanda.
Avui,
normalment,
aquestes actuacions
començaran demà,
dimecres.
En aquest cas,
la cua organització artística
diferents espais
que també programen ells
i no programen
l'organització
pròmiament de l'Ajuntament.
Tenim,
en aquest cas,
dues bandes de Tarragona,
que són el Gran Gavín
i Charlie Swing,
que la cerveceria Highland
i la cerveceria Excalibur
avui,
jo diria que
començaran a ambientar el tema.
Són bandes programades
respectivament
per aquestes cerveceries.
Avui sembla que va de cervesa
el tema.
Sí, sí, ja.
L'obertura també,
però vaja,
vull dir que
és una mica també
el que va lligat
en aquesta jornada inaugural
del festival
que, com bé deies,
tindrà aquest protagonisme
molt marcat per l'Ajuntament.
S'allarga un dia més?
Hi ha més espectacles
al Metropol
a banda de tots els altres?
Sí, però les xifres genèriques
estem en una xifra sostenible.
Sempre estem parlant
entre 100 i 110 actuacions,
en guany són 105.
A vegades depèn de coses,
bueno, actuacions i activitats
depèn de coses
que no ni tan sols
controlem nosaltres,
és a dir,
l'última vegada
ens arriben tres més
on se'n baixa una menys
i per tant això funciona.
També destacar avui
la incorporació
de la Biblioteca Pública
en aquest festival,
que l'any passat
tímidament
i fora de programa
va organitzar una paradeta,
va funcionar molt bé.
La Biblioteca Pública
vol evidenciar
la importància
dels seus fons
no només
en paper,
sinó també
de fonoteca
d'enregistraments
del jazz
i per tant
ja hi ha molts usuaris
que utilitzen aquesta secció
però en tot cas
la Biblioteca
sí que vol explicar
que existeix aquest fons
i per tant per això
des del divendres passat
ja ha instal·lat
una parada,
una taula d'exposició
amb vestíbul,
amb música,
amb llibres,
amb material audiovisual
per agafar en préstec.
Ahir Núria Gondolbeu
de la Biblioteca
ens explicava
revistes,
llibres,
pel·lícules
de les grans amb biografies
del jazz
en fi un material
molt ampli
i a disposició
de totem.
Núria és una de les
col·laboradores
que hem descobert
enguany en aquest festival
i que és una
de les entusiastes
també.
Sí, entusiasta
de la música,
de les activitats
d'una persona
molt activa
com n'hi ha moltes
en aquesta ciutat.
Hi ha moltíssimes formacions
es continua apostant
per les formacions locals
que tenim un bon grapat
i de qualitat
i enguany
si els dic
que també ve
l'Avama Dix
i l'en Jazz Band
vostès diran
no, una formació americana
no,
que ve una formació
de Canàries
a més ha vingut
una miqueta
perquè ells
han volgut venir
no?
Sí, l'Avama
això passa molt
enguany
perquè si és una idea
hi ha hagut 230 bandes
que han volgut vindre
al festival de Tarragona
això està molt bé
Jordi
això està molt bé
de les 230
no totes són programables
en un festival
perquè hi ha molta gent
que encara li falta rodatge
però és una xifra indicativa
de la importància
de voler venir
al festival
d'aquestes bandes
hi ha hagut algunes
que porten
un suport
internacional
afegit
per suport
del seu propi país
i especialment
jo voldria destacar
la col·laboració
molt evident
en el programa
està ja expressat així
del govern de Canàries
del govern autònom
de Canàries
que ha col·laborat
patrocinant
tot el desplaçament
dels músics
d'aquesta banda
que estarà
tres dies aquí
a Tarragona
és una línia
que ja hem anat fent
periòdicament
puntualment
amb alguns altres festivals
recordo alguns anys
la col·laboració
al festival portuguesos
i és una línia
que també permet
que els músics d'aquí
actuïn a altres festivals
no tant perquè
el govern d'aquí
col·labori
enviant
i patrocinant
aquestes actuacions
però sí perquè
com per exemple
dijous
o divendres
tindran l'oportunitat
de tenir programadors
bascos
o divendres i dissabte
programadors valencians
doncs
veient
les nostres actuacions
i això permetrà
també
que els grups d'aquí
es puguin vendre
i es puguin promocionar
doncs
en altres festivals
d'altres territoris autònoms
quan estàvem enregistrat
la promoció
del festival de Dixi
de la ràdio
parlant allò de
places
carrers
mercats
tots els locals
i ens havíem deixat
esglésies
perquè hi ha una església
que també serà escenari
a més a l'actuació
del Javier Pie
jo aquest tema
vull destacar-lo
precisament
per dues coses
una
per la primera
important col·laboració
que hi ha hagut
per part del
gremi de pagesos
el senyor Joan Oliver
al capdavant
doncs
que ens han cedit
aquest espai
l'església de Sant Llorenç
sí
l'església de Sant Llorenç
i que és una església
molt bonica
invito a la gent
que per raons diverses
no l'hagi vist
mai
a que hi entri
és una església
que no sempre està oberta
perquè no
no té un culte diari
i jo
convido a veure
és una església
que té un patrimoni
importantíssim
explica una mica
les esglésies antigues
de la part alta
i a banda
doncs
hi ha uns misteris
de Jujol
de Maria Jujol
uns passos de Setmana Santa
molt importants
el Javier Pie
és l'altra segona
important persona
en aquest afer
va inventar
aquest concert
al voltant
de Duke Ellington
Duke Ellington
és una de les grans figures
del jazz
el Javier Pie
fa molts anys
que el segueix
és un músic
de gran prestigi
a la ciutat
és d'aquelles persones
que jo
malgrat que estiguin
aquí a la ciutat
doncs a vegades
la proximitat
no fa que es valorin
però el Javier Pie
és un personatge
àmpliament reconegut
en el monge
i tota la vida
dedicada a la música
pràcticament
actua amb l'Ignasi González
sí
sí
bueno
parlo més del Javier
una mica
perquè ha sigut
l'impulsor de la idea
i en tot cas
mereix també
un cert reconeixement
aquest concert
es va veure
aquest estiu
al monestir
de Santa Maria
de Vallbona
de les Monges
amb gran èxit
i amb gran aprovació
per part de la comunitat religiosa
d'aquest monestir
i a mi no m'estranya
perquè el Duke Ellington
cosa que no tothom ha entès
el Duke Ellington
és una persona
de gran
coneixement
del món cristià
i de gran
religiositat
i té un magnífic
concert sacre
dedicat
a la música
més religiosa
més profunda
més espiritual
que ell
va treballar
des del punt de vista
jesístic
per tant
també dir
que a vegades
l'espiritualitat
es pot tocar
des de gèneres
que a priori
no són els
estandaritzats
en les esglésies
llavors
a mi
és una de les coses
que sempre
m'hauria agradat fer
és aquest concert
del concert sacre
del Duke Ellington
però no he pogut fer-lo
mai en aquesta ciutat
perquè no
no ens han donat permís
per fer-lo
no ens donaven permís
per fer-lo
a determinades esglésies
i ha estat
el gremi de pagesos
no no
aquesta
aquesta és un altre cas
d'aquest concert
el concert gran sacre
del Duke Ellington
el que portem
és un treball
del Xavier Pie
que són unes peces
del Duke Ellington
però hi ha un cara
encara podem anar més enllà
i doncs
si algun dia
trobéssim algú
que ens deixés
algun temple
d'un cert nivell
no els pagesos
perquè el concert sacre
del Duke Ellington
té
doncs
una massa coral important
té una orquestra en directe
i té dos ballarins
que també expliquen
que amb el ball
es pot ser de vot
i per a
l'oferta està feta
per a la muestra
un votó
en la pròpia ciutat
és a dir
hi ha moltes manifestacions
plàstiques
i religioses
en aquesta ciutat
en què el ball
participa
un retaule de Santa Tecla
que fa l'esbord Santa Tecla
a la catedral
per exemple un cas
tu fas l'oferta
jo ja ho faig
si algú la vol recollir
això existeix
és un producte que existeix
i que
bueno fa molts anys
que se'l va inventar
el Duke Ellington
però aquí encara no
home esperem
que algú reculli
aquesta oferta
si no
si tens coneixement
que el Xavier Pie
torna a fer aquest concert
sacre de Duke Ellington
ens ho fas saber
que ho direm als oients
i aniríem a veure
ni que fos fora de Tarragona
aquí existeixo
fem un concert
que els diu
la solitud
de Duke Ellington
que és una part
del que seria
el conjunt de música sacra
que el Duke Ellington
va pensar i va crear
tenim
la Portenya
vindran aquí a la ràdio
tu passaràs
en grande
m'ho passaré molt bé
més bé que amb mi
home
Jordi
els argentinos
aquest tot
era tan divertit
i a més faran
un concert
d'homenatge
a Cap Callaway
que és un jazz
així també
com a molt lleugent
molt d'espectacle
no l'hem fet mai
aquest personatge
és un personatge
vols dir
que no
el que passa
que la vella Dix
si l'entenia
alguna peça
al seu repertori
però com a espectacle
genèric
no s'ha de fer mai
jo vull insistir
perquè
vull insistir
en la Portenya
no ha sigut mai
en norma
en aquest festival
repetir les bandes
menys les bandes
de pagament
en aquest cas
la Portenya
a diferència
d'altres artistes
és una banda
molt convençuda
igual que va ser
el Bebo Valdés
del festival
que els vull explicar
això
perquè són les interioritats
però està bé
en aquest ambient
d'isterre
es pot fer
al festival
hi ha artistes
que se'ls paga
un catxet
uns honoraris
i ha de ser així
grups d'aquí
grups de fora
però hi ha grups
que són conscients
que el festival
de Dixeland
de Tarragona
no té
un gran suport econòmic
i no té
doncs
molts diners
i per tant
hi ha gent
que sap
que vol estar en el festival
però ha de fer un esforç
ell per ser-hi
això és un plus
addicional
i jo penso que és un plus
que el Bebo Valdés
va vindre
va vindre
i no me cansaré
d'explicar-ho
i de repetir-ho
aquest senyor va vindre
i va cobrar
el que els espectadors
van pagar a la taquilla
i no va cobrar res més
i ell ja ho va entendre
i ell ho va entendre
des del seu origen
perquè ell volia vindre
a un festival
que intentava comunicar
i explicar el jazz
i això era el seu punt de partida
la portenya
la familiaritat
que hi hagi
alguns personatges
especialment el senyor
Negro Mazanti
que va venir fa molts anys
al matí de Tarragona Ràdio
no en qualitat de músic
sinó en qualitat d'expert
jo el Negro Mazanti
el vaig descobrir
amb una jam
que un senyor
baixet, gordet
a mulleres
metge
bueno, ginecòleg
una persona que tenia al meu costat
m'ha dit
aquell que surt
és el meu ginecòleg
i jo em vaig quedar
doncs bueno
a banda sàpigues que és músic
perquè va tocar
és un ginecòleg músic
o un músic ginecòleg
això no sé
ja li preguntarem
quan vingui
cada vegada
aquesta setmana
perdoneu la broma
però va ser així
com vaig conèixer
aquest senyor jo
i llavors es va presentar
i vaig quedar molt sorprès
i fa dos anys
van remuntar
aquesta banda
amb seu Argentina
agafant
juntant gent
que ja viu aquí
a Catalunya
amb la gent originària
d'Argentina
van fer el seu espectacle
van estrenar a Tarragona
el seu espectacle
40 i subiendo
que són els 40 anys
de trajectòria
i ara fan un altre espectacle
que és aquest homenatge
al Cap Callaway
no té res a veure
amb aquell espectacle
que vam veure
i per tant
tot i que no és norma
del festival
convidar
amb dos anys de diferència
a la mateixa banda
en aquest cas
volia explicar el motiu
el públic ho agrairà
que tornin a repetir
jo els recomano
perquè en aquest cas
és d'aquells espectacles
que cal recomanar
és de pagament
a diferència
de la gran majoria
d'espectacles
però jo de veritat
que crec que faran
una bona inversió
veient aquest espectacle
venen formacions
de Portugal
altres formacions
de França
a banda de la Didi
alguna que altra americana
els Stompers
que també són
d'origen irlandès
si no m'equivoco
no, no, no
els Stompers
són d'aquí
són d'aquí
sí, ara els confons
amb una banda
que toca música irlandesa
que es diuen Stompers
Stompers
sí, són diferents
exacte
sí, sí
els bugalú Stompers
són catalans
són catalans
hi ha algunes persones
de la nostra
és que és com aquests
els d'Alabama
que venen de Canàries
dic, home
és que es presta l'equívoc
els bugalú Stompers
i aquest és el tema
és una de les bandes
que presenta
la vaqueria
en aquest cas
i
està integrada
no sé
per diferents persones
la formació
podem dir
que la lidera
el Javier a la Salut
que és un trompeta
de la ciutat
també
va actuar
amb l'aula de músics
en el concert de Juan Perro
el Javier de la Salut
sí, sí, correcte
per tant
ja has posat
el que anava a dir jo
l'exemple
que és un músic
en projecció
jo els recomano
i en tot cas
explicar
què és això
de bugalú
perquè Stompers
vol dir
senzillament
uns músics
que toquen
amb un ritme contundent
i tal
és una paraula
que sortirà
amb molts Stompers
en el món del jazz
però el bugalú
no és tan conegut
en el programa
ho he intentat explicar
és un ritme llatí
que va existir
bueno
va ser
el seu gran èxit
radiofònic
és d'espectacles
va ser en els anys 60
i després va desaparèixer
el va crear un senyor
que es deia
Joey Cuba
un músic
de l'espanish
mira, aquí tens un bugalú
bueno
és
sí
és un ritme llatí
llatí
amb el jazz
aquesta
apunti'ns
el nom
d'aquesta orquestra
si no tenen
cap CD
i els agrada això
això que estan sentint
passat a l'actualitat
l'Espanish Harlem
orquestra
és una gran
formació
de Nova York
que és per la gent
que li agrada el jazz
si vols
més popular
i més estandaritzat
és una formació
extraordinària
de primer nivell
de festival
importantíssim
i el bugalú
és una adaptació
que van fer els cubans
del buggy-buggy
el buggy-buggy era
un ritme americà
de Nova Orleans
llavors
bueno
el buggy-buggy
doncs va ser
sobretot
impulsat pel Benny Morey
que és
també un cubà
i llavors al final
es va acabar fent
aquesta adaptació
pel Joey Cuba
que és un renom
de José Calderón
i bueno
una barreja
de música
amb ball
que en el fons
el jazz
també ho ha tingut
també tindrem
el nostre bugalú
doncs al festival
sí
hi ha influències
d'altres ritmes
neix a partir
de l'Aguajira
cubana
del Sol Montuno
es barregen
aquestes coses
més ancestrals
alguns elements
s'eliminen
llavors s'assumen
els elements propis
de la música moderna
en aquells moments
als anys 60
l'òrgan
l'òrgan Hamon
tant
aquella sonoritat
tan característica
no m'agrada gens
és una època
és de film musical
sí
la guitarra elèctrica
la bateria
i bueno
és molt interessant
jo crec que és un ritme
d'aquí ve el nom
bé no vol dir
que faci només bugalú
aquesta gent
però el nom més
tenim bandes
l'una que l'altra banda
de Txec
i heu dit
pel contrast del bugalú
la Rekovnik
música de la República Txec
però no de música
de l'Europa de l'Est
no ens confonguem
música de l'Europa de l'Est
pràcticament reduïda
a la Tandarica Orquestar
que ara en parlarem
de la Tandarica
però el Rekovnik
és una banda
que s'estrena a l'estat espanyol
una banda nascuda
l'any 90
per tant amb llarga trajectòria
ja
l'any passat va ser
una de les bandes
més destacades
amb un dels quatre festivals
més importants d'Europa
de Dixieland
el festival de Dresden
i jo els diria
que en aquest cas
veuran una formació
de les que el festival
sempre ha portat
i és molt clàssica
en aquest sentit
en repertori clàssic
però bueno
amb una execució magistral
amb uns intèrprets magistrals
i explica una mica
si mai van a Praga
veuran que
a Praga hi ha
molta música en directe
en restaurants
en cafès
a les esglésies
no només música de jazz
hi ha molta música
en directe
en general
la música clàssica
té un gran pes
però també trobaran
en algunes places
en alguns ponts de Praga
algunes formacions
de jazz
de clàssic
i en aquest cas
la Rakovnik
és una d'aquestes formacions
que poden trobar
que algú
haurà vist
alguna vegada
en algun teatre
o en algun club
de Praga
parlaves de la Tanderica
en uns moments
mirarem de posar-nos
en contacte
amb David Sancho
perquè ens parli justament
d'aquest concert
que han de fer demà
al Centre Penitenciari
perquè ara parlaríem
dels escenaris
i aquest és un dels que
tenim novetat
en uns moments
parlarem amb David Sancho
i escoltarem també
la música de la Tanderica
que si no m'equivoco
aquest dissabte
a més a més
estrenaran un disc
el presentaran
i jo crec que estarem
en condicions
d'escoltar fins i tot
alguna de les peces
d'aquestes
perquè la mateixa formació
ens les ha fet arribar
i podrem escoltar
alguna que altra peça
de la Tanderica
David Sancho
a més
deuen estar a punt
de preparar
aquest concert
que han de fer
al Centre Penitenciari
és la primera vegada
que se'n va al Centre Penitenciari
a tocar
dic-s'hi en directe
tu hi has anat
a tocar no
un parell de vegades
hem fet dos programes
al Centre Penitenciari
un el vam fer
per conèixer
com és la presó
de Tarragona
i l'altre va ser
amb motiu
del programa especial
de festes de Nadal
amb la participació
dels interns
que també van recitar poesies
que havien escrit
ells mateixos
la veritat és que s'intenta
sobretot
del que és
l'àmbit de reeducació
intentar fer conferències
xerrades
no són
activitats
extraordinàries
hi ha com una programació
que s'ho vinteja
al Centre Penitenciari
el que passa
que no es fa ressò
el que sí que és cert
és que és la primera vegada
que el jazz
en directe
en el marc del festival
entra a la presó de Tarragona
ells ens ho van voler
ens van fer aquesta proposta
pràcticament
acabat el festival
de l'any passat
i nosaltres sempre
hem estat atents
a les idees
que arriben
d'altres àmbits
i per tant
crec que aquesta funció
si creus
una miqueta
amb el projecte
també l'ha de fer
el festival
és una funció
solidària
crec
i que és bo
que si ells
estan integrats
amb altres cicles
de cultura
i de festes
de la ciutat
també el festival
tingués
una certa
atenció
et sembla que saludem
el David Sancho
ja el tenim
a l'altre costat
del fil telefònic
i a més
en la música
de la Tandarica
el Bergal serà
Carles Capceta
Joan Tomàs
David Sancho
Santi Ruiz
Dani Catena
David Rincón
tenim justament
el sexual
que és el David
David bon dia
això que tinguem
el sexual
sona com
molt raro
no sé
però toques
el sexual
o no?
bueno
no crec que
els puguis
definir per quantitats
d'això
no no
a veure
nosaltres no posarem
quantitat
escolta
això que està sonant
és del disc
que heu de presentar
dissabte?
sí
això és el disc
que presentarem
dissabte
sí senyor
que bé
escoltem una miqueta
i en parlem
molt bé
doncs vinga
ara
ara dèiem amb el Jordi Bertran
que música
de jazz
balcànic
per dir-ho d'alguna manera
doncs no rebíem
enguany en grans quantitats
però bé
aquest aspecte
el poseu vosaltres
de fet
això ens toca
això és?
això és el que ens toca
de fet
nosaltres vam començar
junts amb el festival
l'espectacle nostre
és una coproducció
del festival
i cada any
aportem
aquesta goteta
balcànica
al festival de Dixi
escoltem una cosa David
jo veig aquí
a la fitxa tècnica
que a sota
del nom dels músics
hi ha actors
el Jordi Gómez
Orillop
Nova Foreull
Delia Batet
Xavier Arbonés
que fa de xanquer
això vol dir
que la Tandarica
actuarà
en tota la parafernàlia
a veure
depèn dels dies
no hi haurà
normalment
quan actuem
en escenari
aquests anys
ens trobem
amb que
actuem força
en escenari
actuem músics sols
quan es tracta
de fer que vire
de carrer
actuem
amb la
amb la formació
completa
de tota manera
aquest any
per nosaltres
la comencem
portem 5 anys
és una edat especial
per nosaltres
i tot i que
el gran gruix
d'actuacions
en l'escenari
hi haurà sorpreses
especialment el dissabte
que és quan
tenim el disc
el fet que nosaltres
presentem el disc
és un fet
físic
és a dir
que durant aquesta setmana
ens arriba el disc
a les mans
o sigui que presento el dissabte
perquè no el teniu encara
perquè no el tenim encara
són aquelles coses
de les discogràfiques
que tarden una miqueta
però estem ja
comptant els dies
mossegant-nos les ungles
d'aquestes coses
Com es titula el disc?
El disc és un EP
és un EP de 6 peces
que en realitat
són 5 peces
més una remescla
que és una altra
de les peces
que vosaltres teniu
i hem optat
per fer
alguna cosa
tan típica
i tòpic
que en el primer treball
per permetre
que algú pugui dir
el treball homònim
del grup
doncs
hi ha hagut
Enderica Orquestra
tal qual
Tenderica Orquestra
que té un currículum
que Déu-n'hi-do
amb vosaltres
fins i tot heu compartit cartell
amb Emir Costurica
que en principi
és qui ha costat més
el gran públic
des de fora
aquestes músiques
balcàniques
no?
Així és
A més va ser
la nostra carrera
ha sigut
com una mica ràpida
en el sentit
que
ja
el primer any
de formació
nosaltres
estàvem compartint
escenari
amb l'Emir Costurica
o
festivals
importants
com podria ser
l'actual
de La Bronya
el Pirineu Sur
a Tàrrega
que això
només en un primer any
que se'ns obrissin
les portes
de festivals
nacionals
importants
i que
no fossin
exclusivament
només de música
sinó que
també de teatre
o de cirque
a carrer
però a nosaltres
ha sigut important
i això ha culminat
amb que
l'any passat
vam estar
al Festival Internacional
de Teatre Callejero
de Matança
de Cua
i
precisament
avui
s'acompanyen
bandades de gira
per
el que seria
aquesta temporada
del 2008
pel País Basc
per Madrid
i Cantàbria
i estem
sense parar
no?
Sense parar
que és la proposta
perquè la vam crear
i pel qual
encara avui
treballem
de fet
sempre esteu presents
la Tandarica
sempre que hi ha
un sarau musical
aquí a Tarragona
però fora
també ho hem vist
com es dona
la circumstància
que aneu a actuar
a la presó
per primera vegada
que el festival
entra també
al centre penitenciari
de Tarragona
home
per nosaltres
és un orgull
i nosaltres
li agraïm molt
les propostes
tant del Carles
com del
Jordi Bertran
que sempre
quan hi ha hagut
que fer experiments
o coses així
una miqueta diferents
sempre han comptat
amb nosaltres
tant per l'aposta
en escena
ens agrada innovar
i ells ens faciliten
doncs
aquestes opcions
tan
tan sorprendents
com poden ser
doncs
presentar un any
doncs
l'obertura
del
de la bot
de
de la cervesa
com
per exemple
aquest any
doncs
fer aquest
dic-sí
a la presó
que tot s'ha de dir
que és la primera vegada
que hi anem
doncs
us tractaran
molt bé
sí
no no
que ara ho dèiem
amb el Jordi
que des de la ràdio
hem anat alguna que altra vegada
i molt bé
sabeu on heu d'actuar
actuareu al saló d'actes
fareu com una mena de
cercavila per les galeries
us han explicat una miqueta
com anirà la cosa
això ens han explicat una miqueta
sí sí
i què fareu
bé
el que volem molt
és intentar jugar
i interactuar
interactuar
interactuar
interactuar
amb la gent
i tot i que
som conscients
que és una música
que és molt nova
per ells
jo penso que
penso que rítmicament
i com que es dona
per un
és una música
que és molt festiva
de fet
la música balcànica
funciona molt
amb el que serien
casaments
allà
a l'Europa de l'Esp
tot això
és extrapolable
de fet
aquests tipus
de ritmes
tan alegres
que a nosaltres
ens van motivar
tocar-los
i que a més
les contagien
es tracta una mica
d'això
de jugar
i de fer coses
amb els
amb la mort
residència
doncs que us vagi
molt bé
David
de totes maneres
demà no us anirem a veure
per raons òbvies
però sí que us veurem
en altres escenaris
de la ciutat
en aquest festival
de Dixi
molt bé
moltíssimes gràcies David
i ens quedem amb una altra
de les peces
que ens heu facilitat
per cert
ens podem fer els xulos
i dir que som
la primera misora de ràdio
que estrena
les peces
de la Tandarica
així mateix
doncs ens fem els xulos
calentet
d'estudi
i ha sigut ràpid
i que es pot arreu
la ràdio
i que tots els que ens apoyeu
gràcies per la deferència David
i que vagi molt bé el festival
moltíssimes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tampoc!
Fins demà!
Fins demà!
Pins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
perquè els gegants originals estan sent netejats de manera específica
perquè han tingut una sèrie de patologies
pel fet precisament d'estar a un vestíbul com és el de l'Ajuntament.
Amb corrents d'aire, humitat, etcètera.
Això, que són com unes personetes, llavors expliquen-li...
Home, i tant, però tu dubtaves, tenen ànima.
A les seves nenes i als seus nens expliquin que gegants els estan acabant de curar
perquè han tingut alguna patologia.
Han tingut grip, ja està, han passat una grip.
I alguna una mica forta.
Llavors, per tant, era necessari perquè si no ens trobaríem que per corpus,
que és el maig, a finals de maig, i per se m'hagin de dir clar, no estarien a punt.
I per tant, l'únic moment de fer-ho és això.
Ens hauria agradat poder tenir els gegants originals del 1851 oberts a la Casa de la Festa,
però això no ha estat possible perquè la Casa de la Festa no s'ha acabat encara
i estem sent ell.
I a la tarda hi haurà la Tandarica presentant el 9 dies a la Casa de la Festa.
No, al matí. Això és al matí, amb horari familiar, sobre els 12 o migdia, si no recordo,
però ja estarà un rato abans d'oberta la Casa de la Festa i podran entrar.
Bàs i restaurants, com sempre, tot un seguit d'establiments de la ciutat
que també incorporen al seu establiment el jazz.
El Club Nàutic, el restaurant Club Nàutic s'incorpora en Guany com a restaurant,
els Dixi Sopars.
La Cantonada, que ja és un restaurant habitual, Pisco L'Habits també habitual,
Quim i Quima, la Pizzeria de Nícola, són restaurants que es va incorporar l'hem passat
l'ANAP, que a més a més s'iniciarà a partir d'ara una programació regular de Dixi Sopars
també durant l'any.
Doncs Déu-n'hi-do, eh? Ens hem deixat coses, segur.
Bé, el programa té sempre moltes coses a descobrir, eh?
Jordi, aniran tocant pel carrer com sempre, no?
Perquè, clar, dintre tants escenaris, tants escenaris, això, a la Rambla,
a determinades hores del dia i de la tarda...
Al migdia sempre tindran la passejada a la Rambla,
s'accentua el dissabte amb molts vermuts,
a banda dels passejades en els barris, que seran tres dels dies del festival,
i la dinàmica jo diria que està prou consolidada a nivell de...
Sempre s'apunta alguna cosa, doncs, per entendre's,
jo no em veig amb l'ànimo de cada any a fer un concert amb una església
perquè no sé si hi haurà la proposta.
Però, vaja, la idea és que el festival es modeli cada any
en funció d'algunes idees que la gent ens aporta
i que ens ajuden a fer aquest festival, doncs, un referent, no?
Doncs ja el tenim aquí, un referent que ha tingut un ressò
a nivell nacional importantíssim, des de la revista Jazz,
que li dedica, doncs, força pàgines, i sabem també que...
Les mateixes que Terrassa.
Les mateixes que el Festival de Terrassa, poca broma, eh?
I a més, ressò que s'estan fent altres diaris d'àmbit nacional,
també d'aquest festival que ja jo crec que comença a superar l'adolescència.
A 15 anys, és com els animalets, no?
Els anys dels animals compten doble.
Els anys dels festivals també jo diria que en 15 anys ja té com una majoria d'edats...
Està en la secció del festival en Insti, és a dir, està a l'Insti ara.
Sí, doncs, aquí no res el tenim ja a la universitat, eh?
Però de moment està a l'Institut.
A veure què ens fa Bolònia amb això de que pugui fer els màsters
i els postgraus i tot plegat.
Jordi Bertran, programador del Festival de Dixi,
tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona,
però sobretot amic i col·laborador d'aquesta casa.
Moltíssimes gràcies, gaudirem del festival, eh?
Bon festival, demà em sembla que tindràs espai privilegiat.
Demà som al Metropol.
Per això no hem parlat de Dixi a les escoles,
perquè dic, calla, que no cremarem aquest altre cartutxiu
perquè demà ens instal·larem còmodament,
perquè estarem al Teatre Metropol.
Conservarem alguns espais habituals del matí,
Salut, un quart de català,
però a més a més tindrem la presència
de diferents convidats del festival
i farem una mica de seguiment de com els joves,
adolescents, aquests d'Institut que deies,
comencen a percebre el jazz més tradicional.
De veritat, Jordi, gràcies.
A vosaltres.
Adéu.