Deixem enrere aquest món carregat d'història, de llegenda,
per què no dir-ho, de superstició,
que a vegades també configura tot el que és el món
de les tradicions i la cultura popular.
I tornem a les noves tecnologies.
De fet, en parlaven en l'hora anterior, si se'n recorden,
però ho ha atrecedat a que sigui una eina realment important
i transcendent per millorar la qualitat de vida
de persones com ara les que estan afectades per paràlisi cerebral.
Les possibilitats d'internet són absolutament infinites
i parlem des d'un sentit positiu.
Quan toca, també parlem d'aquella cara més lletjota que té la xarxa.
Però, clar, quan parlem d'Oasi, concretament de Tinet,
la xarxa ciutadanà, són bones notícies
les que generalment ens porta Amadeu Roig.
Un cop al mes, Amadeu, bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
Quina feinada que tenim avui.
D'entrada, hem de parlar d'un premi,
el guanyador del segon premi Tinet de projectes d'internet.
Correcte, és la segona edició i fa poc que ens van reunir el jurat
i ja tenim una decisió presa de quin és el projecte
que més ens ha agradat
i que creiem que pot que sigui més participativa a la xarxa.
El guanyador enguany ha estat un enginyer electrònic tarragoní,
el Daniel Mayandia.
És un enginyer jove, com dèiem, 30 anys, veí de Tarragona.
I el que proposa és una...
aviam, podríem dir Tinet Denúncia.
Tinet Denúncia que podríem, doncs, encara eixamplar una mica més
com dient Tinet Participació Directa, no?
Sí, a veure, el nom pot ser més o menys atractiu
i hauríem de buscar un altre, un sinònim o una paraula
que vulgués dir, si tu veus alguna cosa que t'agrada
o que et desagrada o que creus interessant de comunicar-ho de més
i a més a més tens una fotografia,
dic, publica-ho a Tinet i explica-ho.
I que tothom en tinguem referència i que ho coneixem, no?
A veure, tan senzill com agafar la teva vida que tens cada dia,
agafar-la i posar-la un cop més públicament
a nivell perquè tothom pugui saber que és el que hi ha al teu voltant.
Aviam, jo no em podria posar excessivament profunda i transcendent,
però, en definitiva, el que planteja, diguem-ne,
que això de Tinet Denúncia és per simplificar el terme,
però, en definitiva, el que dona la possibilitat
és exercir aquesta responsabilitat que tenim com a ciutadans, no?
Que no és només votar cada quatre anys sinó anar fent aportacions
del que veus, del que t'agrada i del que no t'agrada.
Posar-ho en la xarxa, que sigui del domini públic
i que les pròpies institucions també en tinguin capacitat
de veure, doncs, que allò potser sí que val la pena que s'hi posin, no?
Institucions i empreses privades.
I entitats i qui sigui.
I per si tot persones.
A veure si...
Està molt obert, està molt obert.
Encara ho hem d'acabar de definir, no?
Però la idea és bona en quant que tenim un lloc
com podem explicar què és el que està passant al nostre voltant,
bo o dolent, perquè ho podem explicar,
que ho podem fer públic
i que, a més a més, ho podem localitzar en un mapa
i que, a més a més, ho podem anar trobant cada dia
per veure què és el que hi ha, no?
I la intenció és que pugui haver també com una resposta.
De dir, a veure, a mi el veí em fastidia
i faig una foto de quan arriba per la nit
i que agafa-ho o enregistro l'àudio
i a les 3 de la matinada la música que estic sentint de l'oeil, no?
Doncs és una manera d'agafar i de dir
mira, ho faig públic.
Sí, sí, a veure, i amb l'objectiu de millorar-ho,
no de fer la guits a ningú, realment val la pena.
I a partir d'aquí és una de les opcions
que tenim obertes per poder treballar.
Jo crec que és una feina
o una reflexió en quant a la convivència,
el dia a dia.
És el que comentaves, responsabilitat.
però també és estar al costat dels altres
per donar-los a conèixer allò que està bé o que està malament.
Normalment en denúncia dius
espejoratiu perquè sempre parlem de coses dolentes, no?
No, sobretot denúncia com a critico i passo.
No.
I aquest tema el plantejo, el mostro, l'ensenyo
i espero rebre una resposta per una banda o una altra, no?
Amb l'objectiu de millorar, sempre.
I sobretot el que s'intentarà evitar
i és una cosa que ens interessa
és que siguin denúncies anònimes.
És a dir...
Però això és una màxima atinet, eh?
S'ha d'anar amb compte.
Teniu molta cura sempre amb això.
Ho tenim molt perquè ens agrada saber
què és el que pensa cadascú
i tu ets lliure d'explicar-ho
però també has de dir qui ets.
El que no pots fer és agafar i emparar-te amb l'anonimat
que moltes vegades internet ho té, això, no?
Clar, però és el que sempre hem dit
que si internet ha de ser aquest reflex de la vida presencial
també és lleig
en la vida no virtual
doncs anar dient coses sense dir qui ets, no?
Correcte.
La trucada anònima, la carta anònima, tot això és...
No, si no, no has de fer cas perquè són rumorologies
i quan t'arriba una carta d'aquestes crèdits...
Si no hi ha un nom i cognoms, no té credibilitat.
No li has de donar crèdit.
A partir d'aquí el que hem de ser també
és que som conscients del que estem dient
i hem d'arribar a que el que diem té conseqüències
bones, dolentes, d'alguna manera.
Llavors, a partir d'aquí, ho hem de tenir clar.
Ho hem de tenir clar.
que a l'hora de jugar hem de dir qui som, no?
I la veritat és que és important saber-ho
perquè d'aquesta manera saps per on van les coses.
El Daniel aporta la idea però també aporta la tecnologia
que permetrà posar en marxa aquesta idea
que d'altra banda probablement ha trobat a Tinet
una xarxa ciutadana veterana
l'aixutplug més adient, no?
Home, justament els premis és que ja que Tinet
fa molts anys que funciona,
que tenim uns 25.000 Tinetaires
que estan actius molts més de la meitat
que cada dia estan mirant el correu,
val la pena que l'utilitzem
com una mena de laboratori.
Un laboratori, això bé, amb criteris
i amb coses clares i determinades
que no impliqui el que estàvem comentant abans.
No és un mur de les lamentacions.
Que sigui una disbauxa, no?
No una paret de grafiti que cadascú deixa allà
i se'n va corrents.
No, no, aquí parlem de coses serioses, eh?
Ja existeixen webs per fer-ho, eh?
Sí, i tant.
Hi ha webs per fer manifestacions.
I que està molt bé que estiguin.
Hi ha webs per fer grafitis
i hi ha diferents opcions
per poder treballar en aquest sentit, no?
La tecnologia, nosaltres en tenim.
Tenim una base, tenim un maquinari,
tenim unes connexions,
tenim, a més a més, un públic
o uns usuaris que ja estan a Tinet.
A partir d'aquí és un bon lloc
on poder desenvolupar nous projectes
per veure si funcionen, si tenen èxit o no.
Ara ens hem de posar d'acord
amb el guanyador,
amb el Daniel Mayandia
i mirar a veure com acabarà
finalment aquest projecte,
com l'incorporarem a l'interior de Tinet.
Clar, perquè el propi autor
diu que un altre ús del servei
té a veure amb la denúncia pública
dels actes incívics,
el que tu comentaves,
amb l'objectiu que es pugui actuar
per resoldre aquells problemes
que perjudiquen la convivència.
Per tant, és una eina per millorar
la convivència en definitiva
i és una finestra com una pantalla també
que fa de gran angular
per mostrar aquella coseta petita
que a vegades passa desapercebuda
i que cal posar-la en un escenari
perquè ens assabentem tots, no?
Jo crec que el concurs és d'idees
i aquesta idea està molt bé.
Molt bé.
Ara el que hem d'estudiar és
com s'implantarà
i de quina manera es farà.
I escolta, això té premi en metàl·lic, clar.
Sí, sí.
A més, és un premi sucós
perquè creiem que és important
que anem fent créixer
la creativitat a internet.
Perquè internet va canviant
perquè n'hi ha creatius
perquè n'hi ha persones
que tenen idees molt bones, no?
Molt bé.
Doncs tenim el premi.
Es va decidir
que era aquest el guanyador,
el divendres.
Prèviament havíeu fet
la tina jornada de vídeo
al cap de setmana.
Va estar molt bé.
Ja ho vam comentar al seu dia
a través de l'informatiu
però hi ha una mínima referència
en aquesta secció
sí que hauríem de fer-ne, no, Amadeu?
Sí, més que res agrair
la gran participació
que hem tingut per part dels usuaris.
Van ser 200 persones
que van estar atent
durant tot un matí
les persones expertes,
directors de cinema
que ens van explicar
i després que van seguir
la guia pràctica
de com publicar, editar
i fer vídeo a internet, no?
Que no se m'oblidi
que hi haurà tercer premi i Tinet
o és molt prematur parlar-ne?
En principi volem que sigui normal.
Per això dic, home,
si hem arribat al segon
ja potser arrenquem cap al tercer, no?
Arrencarem cap al tercer.
Doncs quan estigui la convocatòria feta
i tot plegat
ja ho anunciarem
perquè els usuaris d'internet
comencin a rondinar
i que tinguin idees noves.
Home, jo crec que arribarem
i continuarem
igual que amb el permís de narrativa, no?
Que ja estem en una edició
que ha superat el totge
o tretge
i a partir d'aquí
tenim ja una base
que ens facilitarà
poder continuar amb aquest projecte.
Parlem de la tarda literària
i el paper que desenvolupa
la xarxa ciutadana
dins del que és
i un dels papers, diguem-ne,
que ha estat més significatiu
ha estat el premi
de narrativa curta
per Internet Tinet
que arriba
a la dotzena edició.
Hi ha moltíssimes obres
que han presentat
com sempre.
Sí, ara de memòria
podré dir
no en són tantes
com l'any passat
però estem sobre les 200.
De memòria
i espero no equivocar-me
si m'equivoco
ja rectificaré.
Si m'equivoco de molt
ja rectificaré el proper dia.
Però la veritat
és un dels premis
que estem donant
que té més història
que són 12 anys
ja que està funcionant
i que any rere any
ha anat augmentant
el nombre d'obres presentades.
Llavors, a partir d'aquí
sempre en el marc
de la tarda literària
i dels premis
de la ciutat de Tarragona
de literatura
formem part d'aquest paquet.
I val la pena
que quan es dona públic
quan es fa públic
el nom de la persona
que ha guanyat aquest premi
organitzem un acte.
Que serà el dia 25.
El dia 25
el proper dimarts.
Un acte vinculat
amb el tema de la literatura
en aquest cas
serà de la ciberliteratura
que comptarem
amb la doctora Laura Borràs
que ciberliteratura
amb interrogant
no serà un tema
de dir
existeix la ciberliteratura
és o no és.
Diu ciberliteratura
l'última frontera
de l'escriptura
així amb interrogant
com deies tu.
Correcte
jo crec que
el que ens hem de plantejar
són interrogants
per veure cap on podem anar.
Jo crec que ens marcarà
si hi ha línies de treball
que té la literatura
dins d'internet
i tot en el marc
que tenim
aquesta setmana
aquesta tardor
val la pena
que hi assistim
i escoltem
i mirem
a veure quines noves opcions
hi podem trobar.
Clar, perquè és molt trist
que quan es parla
de literatura i internet
sempre surt aquell tòpic
d'em
no acabarem mai
amb el llibre.
No, no, evidentment
que no s'acabarà amb el llibre
però internet
des de digitalitzar
obres
que realment
són extraordinàries
que això encara tenim
alguna signatura pendent
aquí a casa nostra
altres països
com ara Gran Bretanya
sí que han aconseguit
digitalitzar
bona part de la seva obra
més exemplar
i brillant
de la seva història
de la literatura
fins a altres utilitzacions
que poden fer persones
que tinguin
diferents discapacitats
per tant
no parlem
que el llibre desaparegui
el llibre en paper
és el llibre
estarà allà sempre
segurament
sinó que es parla
de totes aquestes opcions
exacte
i molt més obertes
és a dir
tenim molts bancs
d'obres digitalitzades
però és que tenim
editorials
que ja s'especificen
en la producció d'internet
l'altre dia
ja vam començar a veure
el llibre digital
que es comercialitzarà
tenim editorials
de la demarcació
de Tarragona
que ja estan participant
en el tema del llibre
com Cossetània
que està participant
en el tema
del llibre digital
i que justament
són ells
qui ens publiquen
el Premi Narrativa
i tenim un acord
conveniat amb ells
que totes aquestes obres premiades
nosaltres les publiquem
a la Tinet Biblioteca
un cop estan publicades
ells també ho publiquen
ells també ho publiquen
aquí està l'interessant
i la veritat és que no ens fem competència
en aquest sentit
perquè qui vol
va cap a un costat
i si veritablement
és un lector
esvidu
el contacte
tota la liturgia del paper
la continuarà tenint
i evidentment
adquirirà aquest llibre
per tenir-lo a casa
Després hi ha altres
aspectes interessantíssims
que això que a vegades
amb el tema dels drets d'autor
ja sabem que
a partir de
que fins a una certa data
doncs no es pot
digitalitzar l'obra dels clàssics
sinó hi ha l'autorització
dels seus hereus
dels hereus dels drets
intel·lectuals i tot plegat
però això ja és un altre tema
però de moment
es poden anar
home
vosaltres vau ser dels pioners
digitalitzant el Tirant l'Oblanc
sí, sí
això fa molt ja
això fa molt
sembla que sigui
molt antic
però realment
vau ser dels primers
i com a xarxa ciutadana
els primers
lògicament
sí
i encara
amb el Tirant l'Oblanc
encara hi ha gent que ens diu
escolta'ns
el passeu
perquè el prepararem
per poder visualitzar-ho
amb els pocats PC
amb els llibres electrònics
en totes aquestes maneres
ens demanen
tota la feina que es va fer
que es pugui treballar
aquest acte lògicament
estarà obert a tothom
sí
normalment
nosaltres
el que fem és obrir-ho a tothom
i que tothom hi pugui assistir
és molt interessant
i pot interessar persones
del món de la informàtica
però persones
interessades per la literatura
qualsevol ciutadà
hi haurà la conferència
i després ja es farà públic
el nom del guanyador o guanyadora
correcte
és el que
bàsicament
l'acte
a banda d'explicar
el tema de la literatura
i internet
com es pot interrelacionar
i que fa 12 anys
que ho estem fent
amb el tema del correu electrònic
és fomentar l'ús d'internet
però saber que n'hi ha
una relació directa
amb la literatura
el que farem també
serà fer públic
qui hi ha
el guanyador
d'aquesta edició
parlarem
després del 25
ja ho farem
si no des d'aquest espai
a través de la ràdio
naturalment
valdrà la pena
parlar amb el guanyador
o guanyadora
perquè a més
hi ha una tendència
si mirem
obres anteriors
que siguin
autors i autores
relativament joves
amb aspectes
i continguts
en els seus relats
així com a molt contemporanis
i alguns d'ells
bé
els títols
i alguns són molt potents
però no direm cap
perquè com que n'hi ha molts
no volem menys tenir
a ningú
els usuaris del Gmail
hauran vist
que s'ha incorporat
la veu
i el vídeo
al xat
exacte
a veure
tenim el tema
que el Messenger
és un dels programes
més utilitzats
de messageria instantània
que el Gmail
ha anat guanyant
espai
a tot el tema
del Hotmail
i el que vol aprofitar
és que
aquesta bona idea
que va tenir del Gmail
que està funcionant
i que està entrant
impliqui
l'utilització
també
del Messenger
diríem
propi de Google
per què creus
que ha guanyat
o que està guanyant
una miqueta
la cursa
al Hotmail
al Gmail
perquè està al davant
perquè va començar
molt més aviat
pensem que
el Hotmail
va començar
5 o 6 anys
anteriors
al que començava
al Gmail
però el Gmail
ja està agafant
i el Gmail
doncs està lluitant
per accedir-hi
i la veritat
és que ha tingut
molt bona acceptació
i està creixent
ara bé
té un tope
i sobretot
ve donat
pel tema
de l'utilització
del Messenger
llavors amb el Google Talk
incorporat
al dins del Gmail
amb el qual cosa
pots agafar
i mentre m'adres el correu
pots mirar
els teus missatges instantanis
i a més a més
si vols
li connectes el so
i el vídeo
a partir d'aquí
ho tens
és un servei
que ja està oferint
també
Microsoft
i Hotmail
però encara no l'ha col·locat
dins del
és per separat
encara no l'ha integrat
a dins del seu Hotmail
no trigarà gaire
perquè això
són coses
que quan ho fa
un ho fa l'altre
ho té pensat un
i l'altre
ho desenvolupa més ràpid
i a més a més
Hotmail està fent esforços
tremendos
per aconseguir
obtenir uns resultats
unes fiabilitats
i unes velocitats
que ens està acostumat
el Google
i el Gmail
en quant a l'utilització
del correu
la parlem
de correu
missatgeria instantània
tot plegat
de caràcter gratuït
però que impulsen
empreses privades
i dius
per què m'ho donen gratis
si no hi ha res gratis
en aquest món
bé vosaltres
ho doneu gratis
perquè sou una xarxa ciutadana
que hi ha una base institucional
però parlem
d'empreses privades
que una empresa privada
et doni alguna cosa gratis
digue'm malpensada
però dius
alguna cosa ja
n'hi ha algun intercanvi
n'hi ha
n'hi ha algo
que et dones a canvi
no?
Parlem de Tinet
Tinet
mai el que fa
és oferir un servei
lliure
que ara és gratuït
i que tothom
hi pot accedir
una de les diferències
bàsiques que tenim
entre els dos grans
que seria Hotmail
i que seria Gmail
és que per exemple
no tenim publicitat
és a dir
això quan envies un correu
i a sota et surt
emoticons
no sé què
no sé què
no no
i al costat
t'agafen paraules clars
del teu missatge
i t'anuncien
absolutament de tot
des que van a Australia
fins a més a saber
no
jo ho van comentar
amb altres programes
però és legítim
amb altres programes
és una mica la lletra petita
que tenen
tu vols aquest producte
que t'estem oferint
gratuïtament
la lletra petita
d'aquell contracte
que està
i giro
està comentant
que no
no et prendran
les dades
però sí que les utilitzaran
per donar-te
una publicitat
més adequada
al teu perfil
i si no t'interessa
no cal que hi entris
perquè no és obligatori
i si no t'interessa
doncs no ho fas
llavors per això
Tinet funciona també
i per això
si tenim dubtes
i volem
la màxima seguretat
que la seguretat
total no existeix a internet
ja ho sabem
doncs val la pena
afegir-se a una xarxa ciutadana
com ara Tinet
i no volem treure clientela
a ningú
però aviam
és una xarxa ciutadana
com dèiem
seriosa
que no hi ha publicitat
per tant diguem
que tenim moltes més garanties
és la fiabilitat
que et pot donar
aquesta empresa
o l'empresa
o la institució
que ja estic al darrere
has comentat una cosa
que jo no sé
si els oients ho fan
però jo crec
que la majoria de gent
ho fem
que quan
doncs això
ens apuntem al Gmail
o ens baixem
a algun programa
que és gratuït
que tu pots baixar
no parlo de
fer coses lletges
no llegim la lletra petita
és a dir
llegim la lletra petita
o no
quan fem la hipoteca
comprem el cotxe
o el que sigui
però quan fem aquestes coses
com que són gratis
en principi
no llegim
i a tot dius que sí
però sense llegir-ho
amb la mà tonta
i comences a dir que sí
comences a dir que sí
això ho fem tots
això ho fem tots
perquè fa molta mandra
llegir
i després ens trobem
amb la sorpresa
no ni que sigui
per provar-ho
normalment
el que tenim
ja són referències
d'altres persones
que l'han utilitzat
que tampoc ho han llegit
que tampoc ho han llegit
ja és el corre-corre
i llavors arriba un moment
que t'ho planteges
ara tenim una enquesta
a Tinet
que parla d'això
parla de la privacitat
de les dades
amb el conegudíssim
xarxa social
que tenim ara en marxa
que està de moda
que tothom s'incorpora
que ara no em sortirà el nom
que ha sigut la marxa
i comentar de dir
escolta'm
tu et montes
en una xarxa social
una xarxa social
és com un club
tu t'incorpores
el Facebook era
el que dèiem abans
t'incorpores al Facebook
i et fas el grup d'amics
i comences a tindre
unes relacions
amb els teus perfils
a mi tinc aquests hobbies
jo vaig estudiant
a aquesta escola
però
al principi
funciona
a poc a poc
comencem a entrar
que ja no entren persones
sinó que comencen a entrar
empreses
i altres elements
identificant-se
com a tal
a partir d'aquí
comences a tenir
unes relacions
i a vegades
et surten relacions
que et col·loquen
unes fotos
teves
de quan tu eres
que tu no em vols saber
ni vols parlar
amb aquella persona
a partir d'aquí
per aconseguit
aquesta circulació
d'informació
evidentment
t'han de conèixer
han de saber qui ets
i hi ha certes dades
que tu has col·locat
a la teva fitxa d'ingrés
o a la teva fitxa d'alta
que les estan utilitzant
quan comença
està molt bé
però després
quan es massifica
comença
com ha de ser
fins que surt
una altra proposta
i fa el mateix camí
exactament com està fent
el Facebook
ens queden dos minuts
però hem de fer referència
a aquesta oportunitat magnífica
que tenim
de conèixer
les revistes
en català
a través del sistema públic
a les 333 biblioteques
de Catalunya
una gran cosa
aquesta
és un tema
que és interessant
en parlarem
al proper programa
una mica més
perquè no ens donarà
temps d'explicar-ho bé
és un tema
de digitalització
és a dir
ara
a partir d'ara
qualsevol biblioteca
que té el punt
són
són els sistemes
de lectura
de lectura pública
podran llegir
40 revistes
fetes en català
que també es troben
al quiosque
que es poden comprar
llavors
si vas
en aquest punt
de lectura
el pots agafar
i pots mirar
aquest document
aquesta revista
digitalitzada
i tenir-la a teua
a la teva
i a més
en revistes
que basten
absolutament
tots els temes
la cuina
la història
els viatges
art contemporani
hi ha revistes
de tota mena
en català
que ja sabem
que tenen
moltes dificultats
de comercialitzar-se
en paper
els quioscos
a vegades
fins i tot
costa de trobar-les
a Tarragona
no ens enganyem
algunes d'elles
però ara tenim
l'oportunitat
de consultar-les
a través
de les biblioteques
estan els aparadors
especialitzats
avui sembles un rei mag
tot són bones notícies
home esperem
i has vist que jo
n'he criticat res
avui
avui jo dic
a veure per on entrarem
avui
a totes maneres
hem criticat el Facebook
que és una cosa
home no l'hem criticat
hem dit ei
aneu amb compte
que al final
sereu massa gent
i no us agradarà
trobar-vos amb segons
aquí
com tota la vida
tota la informació
que puguem tenir
al voltant
de les pràctiques
que fem amb internet
no és poca
Amadeu
és així
moltíssimes gràcies
com sempre
se'ns fa curt
però ens haurem d'esperar
un mes
que torni l'Amadeu Roig
de Tinet
per posar-nos al dia
de totes les novetats
que hi ha
sobretot les que fan referència
a la xarxa Ciutadana
gràcies Amadeu
gràcies a tu
adeu-siau