Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cantant molt històrica i, a més a més, és de música nostra,
un grup dels més coneguts.
I també antic, eh? En el bon sentit de la paraula.
Antic, sí, portem molts anys treballant.
I ho hem arrencat no pel grup, sinó per la tonada.
Això és un fandango.
Ah, és el que t'anava a dir, és un fandango mallorquí.
I forma part de les peces ballables del repertori mallorquí.
En aquest cas és una tonada de nova creació a partir del que podríem dir
allò una vara, seguint els sinònims del flamenc.
del flamenc català.
El palo i en català és una vara.
Nosaltres aquí diem les bares.
Exacte, són les bares.
Això la història dirà, si teníem raó, se seguirà dient palos.
Però és igual, sabem que el flamenc també és de Catalunya
i, per tant, té la seva denominació i parlem de bares.
En aquest cas, és un símil, però seria un dels aires
més característics de la Mediterrània, aquest fandango,
i forma part d'unes peces ballables
que són el que configuren el que s'anomena ball de bot.
El ball de bot ve de votar, de votar no a les eleccions,
sinó de votar sobre els teus propis peus.
Allà també ballem tots una mica, uns més que d'altres.
Són els teus propis peus.
Llavors, és una cosa que m'ha fet curiós perquè
he volgut imprimir una pàgina d'aquestes que surt pel Google
i parla d'una manera que és curiós,
és de les primeres que surt, no?
Diu, hoy en día, al haber otras diversiones que nuestros antepasados
nunca hubieran soñado, estas dantes, referents als de ball de bot,
tan solo se bailan de cara al turismo nacional e internacional.
Això és del Nodo?
No, no, això és una pàgina d'internet actual.
Molt dolenta, molt dolenta, no recomanaré.
Que això és del Nodo, ho has tret del Nodo.
Això surt al Google, amb una pàgina de les primeres
i per tant està molt consultada perquè el Google sabeu que té una...
És una pàgina personal.
Ara faré una confessió, no l'hauria de fer.
Digue'n, digue'n.
El dissabte, a la televisió,
feien una pel·lícula de Sara Montiel,
La reina del Chanteclerc.
No la vaig veure sencera.
Vaig veure un trosset, per circumstàncies que ara no ve n'ha anat home,
i sortia una imatge d'uns balladors del País Bàs d'Ollarzún
i aleshores tenia aquest mateix to
de
Este es el bonito baile pintoresco
que estos muchachos bascos carlistas nos oferecen.
És que era aquest el to, eh?
Això és una cosa actual, no és del nacionalcatolicismo.
En tot cas, aquest fandango,
que és una peça molt antiga,
com a gènere, diguéssim,
que s'ha donat també en altres zones de l'estat espanyol,
el que és cert és que
és absolutament allunyada d'això que diuen a aquesta pàgina.
És una peça que es toca amb els repertoris de ball de bot d'una manera normal.
Home, i a la Mària del Mar Bonet l'hem sentit molts fandangos mallorquins moltes vegades.
Però a banda és que es balla, no?
Li diuen també se's mateixes, no?
Com a nom popular.
I la prova que es balla és que hi ha molts grups.
Jo, el segon tema que teníem és un altre fandango,
però precisament, a diferència de la Miquel Lledó,
i la Música Nostra, que és un grup molt històric,
és d'un grup molt jove que es diu Es Rebellers, no?
I sona aquest fandango de soldat.
No, no, no, no.
Dins la butxaca hi ha un retrat,
ja s'esquena s'escopa-gata.
Venc a dir-te, estimadata,
que a fora m'han enviat.
Música Nostra, que a fora m'han enviat.
Música Nostra, que a fora m'han enviat.
i això es balla així, amb els braços aixecats,
i fent voltes.
És un ball d'aquestos així, molt característics.
No, tranquil, que no et faré fer una demostració, no pateixi.
No, no, hi ha d'altres...
Perquè no es veu per les ràdios, i no?
No, no, també podíem fer la tele algun dia.
Hi ha d'altres, que vaig que són més característics,
només he volgut posar aquest exemple,
però podríem trobar d'altres peces molt característiques.
la Jota, que ja n'hem parlat d'altres vegades,
per exemple, o el Copeo,
que en tot cas, per tirar algun altre tema algun dia.
Copeo.
Sí, és un altre de les gèneres que tenim més...
Que deu venir de cop, sinó de copa, segurament, dic jo.
Bueno, té alguna cosa bastant a veure amb la...
amb la copa, també,
perquè d'una manera o altra,
tots aquests valls, d'una manera o altra,
també tenien a veure amb els temes de barmà, no?
Clar, de les collites...
Sí, sí, per exemple, n'hi ha un bolero d'esbarmà,
que és molt característic, no?
Que està absolutament vinculat, doncs,
a aquesta tasca de barmà, no?
Que hi ha cançons de segar, també, no?
Tot aquest tipus de coses estan ligades amb el tema de barmà.
De fet, després en posarem una molt autècnica.
Però bé, aquests primers fandangos serien
el tema del grup de peces de ball, no?
Després tenim d'altres, no?
Un gènere absolutament estès
a tot el món, podríem dir,
és el gènere dels romansos, no?
Els romansos són, bàsicament,
cançons per explicar històries, no?
I a Mallorca hi ha un grup
que ha reactualitzat d'una manera molt important això,
que es diu Nou Romancer,
precisament perquè la seva essència
és explicar romansos en el seu origen,
tot i que també fan molt ball de bot,
moltes peces ballables, podríem dir,
i en tot cas hem volgut triar un romanso
que és molt característic.
De fet, l'altre dia quan parlàvem
dels UG, l'altre dia amb els músics
també mantres i tot això,
tot aquest tema,
doncs, bé, va aparèixer algun cas
d'algun romanso històric, també,
com és el de la presó de Nàpols, no?
I en aquest cas hi ha una versió,
o van fer una referència, no?
A l'altre dia no van posar cap a aquest tema,
però sí que van fer una referència
a què hi havia en aquest disco
vinculacions amb aquest tipus de romanso.
Doncs aquestes històries cantades,
no tan ballades,
sonen tan, tan, tan magníficament
com aquesta presó de Nàpols del Nou Romancer, no?
A la ciutat de Nàpols hi ha una presó,
la vida mia, la vida mia,
i hi ha una presó,
la vida mia, la vida molt.
Allà, 29 presòs,
que canten la cançó,
la vida mia,
que canta la cançó, la vida mía, la vida mía.
La dama està en finestra, escoltant la cançó, la vida mía.
Escoltant la cançó, la vida mía, la vida mía.
Els presots s'entameren, ja no cantaren, no, la vida mía.
Ja no cantaren, no, la vida mía, la vida mía.
Que bonica que és aquesta cançó, eh?
És un estàndard.
És un estàndard del tot temps català, eh?
Sí, sí, és molt bonic aquest romanç.
A més a més, està adaptat a molts llocs i, bueno, és dels més populars que realment...
Aquest romanç l'hem cantat tots, eh?
Bé, tots no ho sé, però és bo que en tot cas...
Bé, tots, és una manera de parlar.
Tu l'has cantat?
Jo sí, però hi ha molta gent que estaria bé que el conegués d'entrada, ja no demano que el cantés.
Home, no et diria que el poséssim de sintonia, però sí que ens ocuparem de...
Hi ha un treball, un treball molt interessant, que han fet cantants de tot l'àmbit dels països catalans,
en què s'han trobat un munt de versions en què la presó no sempre parté perquè ser de Nàpols, no?
No, no, de Lleida, exacte.
Per parlar de terres orientals, pot sortir de molts llocs, no?
I, bueno, les cançons d'aquestes que tenen un serraire trist, no?
Però els romans us expliquen històries una mica mítiques, no?
I molt boniques, sí, senyor.
I tal.
També podríem dir que aquestes són històries per grans, d'una manera o altra,
però també en el disc aquest de Sons de la Mediterrània i els Balears hi ha cançons per nens, no?
I, home, els nens comencen sempre per un tipus de tonada que és el més senzill, que és la cançó de Bressol, no?
Senzillament el senzill que és el primer que escolta, no vull dir que sigui de composició senzilla, no?
En aquest cas, anem combinant, el Nou Romancer és un grup relativament jove,
hi ha un grup dels més històrics que es diu Chaloc Música,
que l'any 2004 treia el seu CD i cantava una cançó escrita per l'Antoni Nadal
i que és una cançó bàsicament de Bressol.
i que és una cançó bàsicament de Bressol.
Femenona, fenona, petit, petitó i tanca els ulls, que són dos llumes,
de clara
vivant
de mare
de bregassa
la lluna
té pressa
i puja
amb una hora
ben hora
Ja m'imagino un infant que li canta
en això i en lloc de dormir se diu
otra, otra, no?
Quan ja ha acabat, perquè escolta, està molt bé
El Lluís estava ja aquí
Sí, el Lluís anem amb compte perquè té un dormir fàcil
Bé, en tot cas
ens ha explicat també
aquesta peculiaritat
sonora que té
una cançó de bressol perquè
dona aquesta sensació de tranquil·litat
fixeu que us hem anat
de moment no portem cap tema molt exageradament
ballable, perquè jo la sensació que tinc
en general és que
les músiques mallorquines són una mica
música de mar en calma
Sí, amb les pròpies illes, no?
Sí, també quan t'agafa una tempesta
d'aquelles a la serra tramuntana Mallorca
Déu-n'hi-do
però vaja
en tot cas hi ha una
una bona dosi de temes
que acompanyen aquesta
aquesta tranquil·litat
fins i tot
els primers que escoltàvem de ball
són relativament
tranquils
en tot cas
Cançó de Nens
també
com a contraposició de la Cançó d'Adults
ha fet
en format absolutament
doncs tradicional
per anar més
al tradicional
a Mallorca
sempre ha sigut una illa
amb gran
conreu agrícola
i pagès
i això
en aquest CD
Sons de la Mediterrània
i les Balears
s'ha volgut deixar
constància
a través d'una tonada
d'aquestes
que jo dic
etnogràfica
purament
i que
sobta
perquè enmig d'una
revisitació de grups
podem dir
més o menys actuals
de temes antics
sobta que s'acoli
una cançó
d'un cantador
pollentí
de pollensa
que es diu
Toni Gall
que
la seva
boiaia
des de
pràcticament
d'infant
ha participat
en les tasques
d'allaurar
en aquest cas
és una mica
l'aspecte
més ancestral
de totes
de les tonades
que hem escoltat avui
fixeu-vos
que estarà
absolutament
despullada
ja ho veureu
i és una mica
l'essència
de cantar
ben bé
per ningú
sinó
per cantar
en tot cas
per un matxo
o per cantar
senzillament
per la natura
o per tu mateix
per autoescoltar-te
a vegades
i això
no sona
tan ancestral
i atàlic
no com a això
no?
Si m'hagués
servit
veni
per dins
un camp
de tronços
si m'hagués
servit
veni
per dins
un camp
de tronços
el meu cor
se feia tronços
per arribar
per arribar
prestigiu
me dóna
la cara
la cara
bassa
i el meu
entra
no
la cara
la cara
la cara
la cara
caurà
caurà
caurà
la que caurà
quina tempesta
no?
no sonen trons
i així
el que se sent
de fons
se senten
moltes coses
jo diria
que el que se sent
se sent
el que està fent
com a remou la terra
és claríssim
i darrere de fons
aquest inici de tempesta
ens hem traslladat
amb un tema
jo m'hi veia
tu també
ja t'hi vist
que estaves així
com una mica
cap allà
a mi m'agrada molt
aquest tema
perquè està molt
molt ben enregistrat
a més és un cantador
que per ser
balears
s'entén molt bé
a vegades
els cantadors
balears
tenen dificultat
d'entendre
la seva manera
d'interpretar
sobretot
el tema
vocals
a vegades
és complicat
per la gent
del Principat
perquè barregen
doncs molt
aquesta manera
de glosar
específica
que tenen
en canvi
en aquest cas
l'estan molt ben fet
i més tenint en compte
que això es fa
amb una unitat mòbil
del registrament
i no hi ha tramples
no és que el Lluís
hagi posat
el disco
aquest d'Efecte
dels Pacients
que tenim preparat
que sempre té
apuntament
que li agrada molt
amb el so del llaura
sinó que realment
hi havia
algun matxo
o alguna somera
és que a més
donava
aquesta sensació
dels terrossos de terra
que s'anaven
desfent
en tot cas
és la part
més ancestral
de totes les
que hem escoltat
ja és que
ni hi ha audiència
no hi ha ni adult
ni infant
sinó que senzillament
cantes
o bé per el matxo
o per tu
és a dir
que és una de les coses
penso més autèntiques
que hi ha
en aquest cas
la veu de Toni Gall
un cantador històric
bueno un cantant
un cantador històric
de les illes
de Balears
i per acabar
doncs home
perquè no diguéssim
tot és així
com a molt
molt tradicional
avui
tot i que hem posat
algun fandango
de nova creació
però bueno
tots els ritmes
han sigut molt tradicionals
hem dit
bueno
anem a posar
alguna cosa
d'aquestes
que s'empelten
hi ha un ritme
que en aquest programa
ens agrada molt
que és la rumba
que home
té molt poc
de mallorquina
això a la rumba
hauríem de veure
el Jordi cada dia
ve amb la camisa
lligada
i arromangat
i aquí en aquest disc
hi ha un tema
en aquest cas
de Menorca
és una ella
també estupenda
que és
d'un CD extret
del cantador
Miquel Mariano
aquest Miquel Mariano
és un cantant
fa molts anys
que canta
que es diu
Salvaida
però és el primer disc
que ha tret
l'any passat
es diu
Les tres taronges
i és un disc
del 2007
i és una paròdia
de les relacions
estigüenques
entre els aborígens
mallorquins i menorquins
i els turistes
i això és una cosa
que la gent de les illes
sempre ha tingut
aquesta capacitat
de riure-se
i de viure
amb els que els donin
gran part
de la seva economia
per sustentar-se
per mantenir-se
han tingut
que espavilar-se
i avui en dia
estem més a prop
de les paròdies
turístiques
que no pas
del Llaurà
del Toni Gall
la veritat
és que sí
i llavors
ens ha semblat
que malgrat
que no estem d'acord
amb aquesta frase
de Danzas de Mallorca
que cita això
que els balls
només es ballen
de cara al turisme
nacional i internacional
ens ha semblat
que era bo també
veure que
en la música tradicional
sí que es tenia en compte
aquest turisme
però d'una altra manera
ens agrada més
dir que han fet
de viatgers
que no pas de turistes
a les illes
avui des d'aquest espai
perquè això imprimeix
doncs un respecte
i un interès per conèixer
la cultura
en aquest cas musical
a partir d'aquest treball
discogràfic
que es troba
al mercat
Sí, sí, això és aquest mes
d'Abril
és una novetat
Sí, sí, Sons de la Mediterrània
una revista
doncs de gran difusió
que a més
és en català
però té una sinopsi
si no m'equivoco
en diversos idioms
com l'italial, francès
l'anglès
i el castellà
Jordi Bertran
gràcies
com sempre
Molt bé
s'anem de rombeta
amb el Miquel Mariano
Anem a ser una rombeta
Allargat de sa vorera
amb els peus mitges en remui
ofegant sa son enrere
et sal me deixava cuit
entre els fulls d'aquell diari
que em servia de capell
espiava qual cursari
de llevant fins a ponent
la vaig veure i no m'ho creia
tremolar sa meva pell
després d'una repassada
destormit fins a esclotell
un pessic que cada galda
potser no estava despert
i quan pas costat passava
com un llamp que estava dret
li vaig dir una picardia
amullada en menorquia
i girant de cop i volta
em va respondre això així
Perigut m'has ben fatut
Perigut necessitgeu
Poc i poc i s'ho has redut
N'hi ha que en hi ha cap
o que em perds
Com tenim temps i paciència
us veurem si estiu aquí ve
si ho fem per correspondència
tal vegada ens pot anar bé
My darling English bit English
Menorquia no understand
And my holiday is little
It is one thing of my fight
Beautiful is you and his land
It is the same thing, too.
I'll show you something
I never see your place
on n Java
Well so
voll
And yeah
I
you
I
I
...
It is
It is
With
arm
Ro