Ens cuorem en salut. Com és habitual, cada dimecres,
després de les 11 del matí, hi ha col·laboració ja històrica,
podríem dir, de la xarxa social i sanitaria
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el doctor Josep Mercader. Bon dia.
Bon dia.
Benvingut, coordinador de tot, i així acabem abans.
Sí, exacte. Coordinador assistencial.
Això mateix, és més tècnic, assistencial que no de tot.
I saludem també la doctora Sílvia Flores.
Doctora Flores, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
És l'aflamant cap d'urgències de la Tecla?
Sí, exacte. És la nova cap del servei d'urgències.
Ha començat el dia 1 de novembre.
Ja treballàvem nosaltres des de feia uns anys.
Estava al servei d'urgències de l'Hospital del Vendrell.
I, bueno, vam pensar que aquí necessitàvem fer un canvi.
El servei d'urgències és un servei molt dinàmic,
amb molta exigència, i llavors necessitàvem fer un canvi
per mantenir el servei a un bon nivell.
A més, la demanda és molt canviant, i tot i que l'estructura que pots idear
per ara, potser no és la que necessites d'aquí dos anys, no?
Per tant, també el dinamisme ha d'estar present en el canvi de l'estructura d'urgències.
Sí, sí. El dinamisme és present al recurs físic, a l'espai físic,
que l'has d'anar modificant,
el recurs tecnològic, que també l'aparatatge, també l'has d'estar sumès a molta pressió,
i també l'has d'anar renovant, i has d'estar molt damunt.
I després els recursos humans, que els recursos humans també,
la mancança de metges fa que sigui difícil tindre una estructura humana estable,
contenta, que s'hi senti bé,
a més l'exigència dels horaris també és més gran que amb altres serveis,
i això fa que sigui un servei difícil,
i que a nosaltres, a més, ens interessa molt que estigui bé,
i que doni un bon servei,
perquè és l'aparador de l'hospital davant de la ciutat.
Entre altres coses, la doctora Flores, en un mes que fa que està al capdavant del servei d'urgències,
ja s'ha pogut encostipar bé per estar allò ambientada,
perquè aquesta és l'època en què probablement tot aquest tipus d'afeccions
són les més habituals, sobretot amb la canalla, no?
Home, aquest any la grip no ve tan forta com d'altres,
però sí que és veritat que és una època complicadeta a l'hora dels catarros de vida respiratòria,
i estem bastant reforçats esperant a la gent que està malaltona, com jo.
Si toca ja farem la falca al final,
però avui no ens centrarem en allò de dir
que el servei d'urgències s'ha d'utilitzar per una urgència,
quan no és una urgència ja sabem que tenim les àrees bàsiques de salut,
amb el nostre metge, amb el nostre servei d'infermeria,
però en fi, això és un quelcom que ja hauríem de saber tots,
el servei d'urgències sempre ho diem, s'ha d'utilitzar, quan s'ha d'utilitzar,
i sempre és molt subjectiu això, perquè depèn de la sensibilitat de cada pacient.
Sí, sí, sí.
Hi ha persones que tenen més tolerància al dolor, a la febre,
o a una situació desconeguda,
i bé, el que tu has dit,
el primer nivell assistencial jo diria que inclús
no passa ni pel metge de capçalera,
sinó que el primer nivell és un mateix,
la prevenció del que són els angustipats,
que ara parlem,
i després el segon nivell seria el metge de capçalera,
el metge de capçalera o l'atenció continuada dels centres d'atenció primària,
com és Llevant, amb el nostre cas,
o altres centres de la ciutat.
I el tercer nivell ja seria l'hospital.
Ara, a vegades, no pots evitar,
per diferents motius,
que la gent vingui a l'hospital
per coses més banals,
però per això tenim ja establert un sistema d'urgències,
que el que fem és triar una miqueta,
fem una valoració inicial immediata
quan arriba el pacient,
per tal d'esbrinar si són consultes
que poden ser ateses per una via menys urgent
o són consultes urgents.
Clar, per això s'ha d'establir un protocol,
tota una estructura.
Si ara preguntéssim als oients
a veure si han utilitzat els serveis d'urgències,
que en pensen,
cadascú parlaria de la seva experiència,
tenen experiències diferents,
alguns es queixarien,
doncs és que m'he hagut d'esperar molt,
és que no em van atendre com jo decidir,
altres dirien,
no, no, molt bé, escolta,
de seguida em van atendre,
va anar tot molt bé,
vaig quedar molt satisfet.
Cadascú, en temes mèdics,
explica la seva història,
però el que sí que és cert
és que a vegades per poder donar servei a tothom,
hi ha qui s'ha d'esperar una miqueta més que d'altres.
Parlem dels protocols,
en tot cas intentem reproduir
des del moment que arribem allà
al taulell d'urgències
i presentem la nostra targeta
i expliquem el que ens passa.
Quina és la dinàmica que es porta?
Bé, disposem d'una infermera
que està formada i dedicada absolutament
per fer el tema de triatge
en tot l'horari,
durant les 24 hores,
i quan tu arribes al mostrador
i dius,
me passa tal cosa,
una patologia en concret,
hi ha diferents protocols
fets conjuntament entre metges i infermeres
i que a més a més són bastant universals,
conforme, segons les respostes,
segons les constats vitals que es prenen al moment,
temperatura axilar,
pressió arterial,
freqüència cardíaca,
fins i tot glicèmies,
de saturació arterial d'oxigen,
es determina si el pacient
té una patologia,
no banal o no,
sinó una patologia que pot esperar mínimament
o que no pot esperar.
Quan una patologia no pot esperar,
tenim una tensió immediata.
I quan la patologia és una patologia
que pot esperar uns quants minuts
o 45-30 minuts,
doncs es passa a la zona d'atenció continuada,
on intentem cada vegada
que el temps d'espera sigui menor
i cada vegada reforcem més això.
però també és veritat que depèn una miqueta
de les èpoques, dels pics de dissidència,
que es puguin esperar més o menys,
que això no sempre ho podem controlar.
Però us marqueu com un objectiu,
un temps d'espera determinat,
intenteu acostar-vos o...
A veure...
Sempre l'objectiu és el mínim possible.
Sempre.
Per la patologia urgent,
està solit,
està solit per complert la patologia urgent,
no s'espera.
D'acord?
El temps d'espera és zero.
Després hi ha nivells intermitxos,
en els que normalment el temps d'espera
no sol arribar als 15-30 minuts.
El nivell més banal de patologia,
que per la gent és molt urgent,
perquè el que té un refredat
es troba molt malament,
i per ell és l'urgència més urgent de totes,
és difícil que s'arribin a esperar més d'una hora.
És difícil.
I jo crec que avui en dia,
per la pressió assistencial
que s'està vivint als serveis d'urgències
de tota Catalunya,
i jo crec que de tota Espanya,
és una feta important
que l'espera sigui tan minsa.
La pressió és molt, molt important, no?
Es veu.
Hi ha moltíssima demanda
al servei d'urgències.
No, el nostre, a tots.
A tots, a tots, sí, sí, és clar.
Avui en dia és una realitat.
Hi ha un circuit diferent per a pediatria?
O és el mateix?
Sí, tenim un equip de pediatria,
amb moltes ganes i molta il·lusió,
que rep els pacients,
i jo crec que l'espera és zero,
perquè absorbeixen molt ràpida
i molt eficientment els nens.
I, bé, és una cosa
que s'ha millorat molt amb el temps,
i jo crec que ara la pediatria
funciona estupendament.
És a dir, el tema de la pediatria
arriben, es fan,
si s'han de fer proves,
com ara unes radiografies,
proves diagnòstiques,
és a dir, aquesta infermera
determina el grau de patologia
que està establert en un protocol,
el grau d'importància que té,
i a partir d'aquí se'n van derivant
cap especialistes,
són metges, diguem-ne,
de medicina de general,
metges de família...
Quina estructura teniu,
en pediatria i també per als adults?
Els nens de pediatria
són visitats per pediatres,
per especialistes en pediatria,
excepte quan és patologia traumatològica,
que llavors es visita
pels metges d'urgències
i si es cau pel traumatòleg.
I pels adults,
doncs bé,
hi ha una primera etapa
que són metges de medicina de família
o medicina general.
Això és una de les polèmiques
que existeix des de fa uns anys,
que hi hauria d'haver-hi
una especialitat en medicina d'urgències,
però de moment no existeix.
Ja parlem des del punt de vista
de la formació dels metges,
que sortissin ja de la facultat
amb aquesta especialitat.
I llavors els metges que tenim
són metges de medicina de família
o medicina general.
I aquests metges de medicina general
tenen a darrere seu
un grup d'especialistes
que estan en un segon nivell.
Hi ha un especialista en medicina interna,
un traumatòleg,
un cirurgià,
un ginecòleg,
un pediatre,
un anestesista...
O sigui que hi ha un segon nivell
que estan de presència a l'hospital
i un tercer nivell, diguéssim,
que són els que estan localitzables,
que són metges
que tenen el compromís
d'atendre
quan se'ls truca
i de vindre a l'hospital
en un temps aproximat
d'entre 20 minuts o mitja hora.
Que serien l'oftalmòleg,
l'otorrino,
l'oròleg...
És a dir,
que si hi ha una patologia
que necessita específicament
un especialista,
tenim garantit
que ens visitaran
dins del que és
el servei d'urgències.
Exacte.
ni que hi haguem de...
Sempre sota el criteri
i la prescripció del metge.
Clar.
No sota el criteri
i la prescripció del pacient,
perquè a vegades sí que això
ens hi hem trobat,
que hi ha un pacient que diu
jo vull que em vegi
a l'otorrino, no?
Clar, llavors,
no serveix solament
la voluntat del pacient,
sinó que ha de ser també
que el metge
vegi
i entengui que és necessari...
Això no és un restaurant
d'avui de primer plat,
això o allò.
Exacte.
El criteri és un criteri mèdic
i és el que s'aplica, no?
I se suposa, en principi,
que hem de confiar
en aquest criteri mèdic.
Exacte.
De totes maneres,
a veure,
de forma generalitzada,
jo m'imagino
que hi ha tot un seguit
de malalties,
de patologies
que són estàndards
en els serveis d'urgències.
Fractures per caigudes,
accidents de trànsit,
disortadament,
refredats,
la canelleta,
doncs,
tota més o menys presenta
els mateixos quadres,
però després també
deuen haver-hi casos,
moments puntuals,
temes puntuals
pels quals també
heu d'estar preparats.
No sé,
ara em ve al cap...
No sabia dir-vos,
per exemple,
per una experiència personal,
recordo una vegada,
urgències,
una persona
que havia estat a l'estranger
i es trobava malament
i li van fer una anàlisi
i tenia una malaltia
d'aquestes
que va agafar
quan estava fora.
Penso,
aquests casos
que hem comentat més d'una vegada,
joves adolescents
que venen a buscar
la píndola de l'endemà,
hi ha casos,
coses puntuals
que necessiten
una atenció determinada,
que surt del que és
la rutina estàndard
d'un servei d'urgències.
Sí,
sempre intentem
adequar-nos
a la demanda.
Si hi ha alguna cosa
que requereixi
alguna cosa especial
s'aconsegueix
i si el centre
en qüestió
no disposa
de l'especialista
hi ha una derivació
ja establerta,
hi ha uns protocols
molt clars.
Si tu vens
amb una malaltia tropical,
l'hospital clínic
té un centre especialitat
amb malalties tropicals
i el pacient
serà derivat
del clínic
ni que tu vinguis
a la xarxa tecla.
Si vagis a l'hospital
que vagis
el sistema sanitari
és una estructura eficient
que garanteix
que seràs tractat
adequadament
tinguis el que tinguis.
Per cert,
dins del que és
la xarxa concretament,
a vegades
davant d'una urgència
que no té
més transcendència
però és una urgència,
ja hem dit abans
que era molt subjectiu
tot plegat,
anem a llevant
i a llevant
segons com ens atenen
i segons com
ens deriven
cap a Santa Tecla.
Quina és aquesta motivació?
O a Tordambarra
o altres serveis d'urgències
de la xarxa.
Quina és la motivació
que pugui fer
que et derivin
cap a Santa Tecla?
En funció de la complexitat
de la patologia
que presentes.
Quan es requereix
una analítica
o requereix
una radiografia
o una altra
prova de diagnòstica
o es preveu
que hagi intervint
algun especialista
llavors és quan
et deriven
a un hospital.
En el cas
des del punt de vista
dels usuaris
aquells que estem
adscrits
per exemple
a llevant
o estiguessim
en una altra
àrea bàsica de salut
el primer pas
és anar
a la nostra
àrea bàsica de salut
a l'urgència també?
O podem anar
directament a Santa Tecla?
Poder ja saber
que podem anar
a tot arreu
perquè afortunadament
en aquest país
la salut és universal
però en principi...
És el que dèiem
que en funció
de la subjectivitat
de la persona
però el primer
evidentment
si tens
la percepció
que t'has trencat
una cama
és d'anar directament
a l'hospital
si has tingut
un traumatisme fort
i has caigut
i tens la cama
molt inflada
i preveus
o presumeixes
que t'hagis pogut
trencar la cama
has d'anar directament
a l'hospital
si has debutat
amb 38 i mig
de febre
des de fa
un parell de dies
i tens símptomes
de caterrals
doncs home
lògic és que vagis
a l'àrea bàsica
de salut
el sentit comú
com diem sempre
tota la vida
per cert
parlant de previsions
baixa de temperatures
tot i que
la doctora Flores
deia que
l'agrip
no arriba
tan virulenta
com altres anys
últimament
amb les vacunes
m'imagino
que s'ha paivagat
molt
l'efecte
de l'agrip
però també
venen festes
nadalenques
els metges
infermeres
el personal sanitari
també ha de fer
vacances
ara és un període
una mica complex
per vosaltres
com a organització
no?
Sí
això ja
d'alguna manera
ja està previst
des de fa uns anys
que ja des de la Generalitat
també s'estableix
un programa
diguéssim
de reforç
per les urgències
que se n'hi diu
el PIU
Programa Integral
d'Urgències
de Catalunya
que el que fa
és fer una sèrie
de protocols
establir una sèrie
de criteris
per posar en funcionament
aquests dos dies
degut a tot això
degut a que a vegades
es junta
que hi ha
un increment
de la demanda
i doncs
els metges
que tenim
fan vacances
i els serveis
abans
quedaven una miqueta
desprotegits
i en canvi
ara es fa tot
un protocol
per tal
d'assegurar
que si hi ha
un increment
de la demanda
també serà
ben atesa
doncs
recuperarem
el tòpic
de dir-li
a la doctora
Flores
que no treballin
gaire
que tinguin
poca feina
que això
voldrà dir
que poca gent
s'ha posat malalta
però em penso
que és això
precisament
un desitge
més que una realitat
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
avui
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
doctor Marc Adé
si no hi ha novetat
ens retrobem
la propera setmana
molt bé
moltíssimes gràcies
igualment