El matí de Tarragona Ràdio.
Comença l'aventura de la vida, la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
com cada divendres, en directe, dissabte.
Recordin que poden sentir l'aventura de la vida a partir de les 9 del matí.
És un espai que realitzem setmanalment en col·laboració amb les àrees d'Educació i Salut
de l'Ajuntament de Tarragona, amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai
i el que és més important, la col·laboració directa, el treball directe dia a dia de les escoles
perquè ens agrada recordar a cada programa que l'aventura de la vida no és un programa puntual de ràdio,
l'aventura de la vida és tota una línia de treball que es du a terme a l'aula,
que duen a terme cadascun dels mestres de les escoles que opten per aquest programa de l'aventura de la vida
i, en tot cas, el programa de ràdio vindria a ser una mostra de tot allò que es treballa a la classe
i en el que sempre pretenem i esperem aconseguir-ho que els protagonistes siguin els nois i noies
que, en definitiva, el que aprenen són habilitats per moure's en aquesta vida
que sempre, sempre, sens dubte, és una aventura.
Avui ens acompanyen alumnes de cinquè de primària, nois i noies, del Col·legi La Salle de Tarragona.
El Col·legi La Salle, entre altres coses, en quant al treball de l'aventura de la vida es caracteritza
perquè, com vostès saben, hi ha diferents materials, els contes, els cromos...
Cada escola és absolutament independent per organitzar el material de l'aventura de la vida com vulguin
i fins i tot aportar els seus propis materials.
Ho fan moltíssimes escoles i La Salle també.
I el que fan és elaborar contes.
Els alumnes i les alumnes, ells mateixos, escriuen el conte, l'enregistren, l'escoltem
i és el punt de partida. Després, per la tertúlia que parlarem avui,
el tema jo diria que és entre important i fins i tot inquietant
perquè parlarem de prendre decisions.
És una pràctica a la que ens obliguen pràcticament des que neixem.
I després hi ha aquells amics dels pares tan impertinents que diuen
a qui t'estimes més, al papa o a la mama, no?
I tu has de decidir a qui t'estimes més.
I dius, escolta, doncs jo què vol que li digui?
Parlem de prendre decisions.
I primer que tot volem saludar el David Beamonte.
David, bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ets el tutor. Déu-n'hi-do, eh?
Has agafat el tema de prendre decisions.
Doncs mira que hi ha temes. Has posat el dita l'anafra, no?
Sí, bueno, van pensar que és un grup d'edat
en el qual ara s'han d'enfrontar a prendre unes quantes decisions
dins del seu camí, dins de la vida
i, bueno, és un tema bo per tractar en aquest moment.
Va optar per un conte que han elaborat ells mateixos
i a partir del conte, doncs, es van plantejar diferents interrogants i respostes.
Sí, bueno, aprofitant que també estem treballant l'expressió escrita
i altres aspectes, doncs, el conte va ser un dels treballs
que vam posar per les vacances de Nadal,
vam agafar el tema i tots van escriure un conte
i entre tots vam escollir el que ens pensàvem
que era el més adient pel programa.
Jo suposo que arribarem a conclusions, al final, o no cal,
però el cas és que sí que sabrem en quin moment
i si han assumit perfectament
que això de que han de prendre decisions,
quina valoració final faries?
Bueno...
El treballar a classe, és clar.
Sí, el treballar a classe, els nens s'han implicat molt,
no només en aquest tema, en tots els de l'aventura de la vida,
perquè és un suport de treball molt bo pels nens
i en aquest en concret, que l'hem treballat una miqueta més,
doncs, els nens s'han entrat molt
i només per això ja se mereixen un Déu tots.
Heu sentit? Us mereixeu un Déu, eh?
Estan aquí, eh?
Perquè hi ha la Blanca, la Maria, la Laura, l'Alba, Belén,
la Laura Eiffel, Richard, David, Sergi, Javi i Ramon.
No parlen, però estan aquí.
Doneu proves que sou aquí,
a veure si pensaran que estem parlant el David i jo sols.
A veure...
Hola!
Hola!
Ara, ara.
I aquest hola el fem extensiu als companys i companyes
que us escolten des de l'escola, no?
Un altre hola?
Hola!
Perquè així aneu provant la veu, eh?
Perquè després d'escoltar el conte haurem de xerrar molt i molt.
Val a dir que a l'aventura de la vida,
lògicament, no poden venir tots els alumnes fora impossible
per una qüestió d'espai.
I mira que és gran aquest estudi.
Per tant, ve una bona representació de la classe,
però en definitiva, les opinions que poden expressar
aquí aquests nois i noies,
doncs són expressions que també tenen molt a veure
amb els seus companys de classe
perquè hi ha hagut un treball en equip.
Hi ha un conte que es titula...
Com es titula, Blanca?
L'Arnau i la Clàudia.
Jo li pregunto a la Blanca perquè ella és l'autora del conte, no?
Sí.
No ens diguis res.
L'escoltem i després en parlem?
Doncs vinga, escoltem el conte.
L'Arnau i la Clàudia són dos germans bessons,
protagonistes d'aquesta història.
Tenen vuit anys i són els petits de cinc germans,
la Berta, la Sara, el Raül i ells.
Els grans sempre fan enrabiar els bessons
perquè diuen que no paren de jugar i de cridar.
La mare està capficada
en que la Clàudia i l'Arnau
no han de jugar tant
i treballar una mica més.
Els expreferits de la Clàudia
són les nines i les històries de princeses
i els de l'Arnau
són el futbol i els cotxes.
Un dia, quan l'Arnau i la Clàudia
anaven a casa,
van veure una botiga que...
La Clàudia va dir...
Arnau, mira, mira!
La Clàudia va veure un cotxe
que dintre hi havia una nina
i llavors l'Arnau li va dir...
Ens ho podríem comprar?
És molt car.
Tens raó, val 72 euros.
Que car!
Jo faré el possible per comprar-ho.
I tu?
Jo t'ajudaré.
Quan man arriba a casa,
li van explicar tot el que havíem vist
i els agradaria tenir a la seva mare.
Em sembla molt bé,
però aquesta vegada jo no els ajudaré.
Es van quedar parats amb la resposta de la mare
perquè sempre els ajudava.
Així que van decidir demanar ajuda
als seus germans grans.
Ha, ha!
Això és una joïna per nens petits.
Hauríeu de jugar amb altres coses més interessants.
Nanos, que sou uns nanos,
marxeu d'aquí!
Deixeu-nos en pau!
El dia següent, al col·le,
es van sorprendre
al veure molts nens amb la joïna
que ells volien.
Arnau, això no pot ser.
I la mare no ens ho compra
i els nostres germans no ens ajuden.
Nosaltres hem de decidir
fer alguna cosa
per aconseguir el cotxe amb la nina.
Penso que ens hauríem de posar a treballar
amb alguna cosa.
Què et sembla?
A mi em sembla bé,
però on podríem treballar?
Et sembla que preguntem als veïns
si podem ajudar al jardí
a netejar els cotxes,
a escombrar les terrasses?
Crec que és una bona idea.
Així podrem guanyar els diners necessaris.
A mi em fa molta il·lusió
tenir aquesta joguina.
com que ja era molt tard,
van decidir que començarien
a buscar feina
el dia següent,
que era dissabte,
que havien d'anar a dormir aviat,
ja que el dia següent
necessitarien moltes forces
per a treballar,
moltes hores perquè necessitàvem
molts diners.
De bon matí,
com de costum,
van obrir la porta de casa
i, sorpresa,
es van trobar al carrer
el cotxe amb la nina,
però era el cotxe de veritat
i la nina com una princesa.
Oh, Arnau,
ho veus?
Pugem al cotxe?
D'acord,
pugem, pugem.
Mira,
hi ha de tot.
Fantas,
coca-coles,
galetes,
sucos,
xocolata,
olives,
sucs
i moltes llaminadures.
Això,
i és fabulós.
Aquest cotxe és fantàstic.
I mira,
la nina està conduint.
Mira,
m'estic convertint
en un futbolista
i tu no no la princesa.
Pum,
pam,
pim.
A la Clàudia
li agradaven molt les princeses
i a l'Arnau
jugar al futbol.
No podien creure
el que els estava passant.
La nina els conduïa
per tota la ciutat
fins a arribar
a un immens parc
ple d'arbres,
flors,
fons,
places amb molts nens petits jugant,
globus que s'enlairaven.
Tot era com un conte.
Però,
de sobte,
es van despertar.
El que era un parc
era la seva petita habitació.
Tot havia estat un somni.
Corrents van explicar el somni
a la seva mare
i,
sorpresa,
damunt de la taula del menjador
es van trobar un gran paquet
de la botiga
que havíem vist el dia anterior.
Mare,
què és?
És per vosaltres,
pel vostre interès
i per la decisió
que voreu prendre
de posar-vos
a treballar
per aconseguir-lo.
L'Arnau,
sense preguntar més,
va agafar el paquet
i el va obrir.
Dins estava el cotxe
amb la nina
tan desitjats.
tots dos
es van llençar
damunt de la mare
i la van omplir
de petons.
Gràcies,
mare,
ens has fet
molt feliços.
Ai,
els finals feliços,
a mi m'encantan,
a vosaltres,
no?
Sí.
Però jo tinc un dubte,
van arribar
a treballar o no?
O això és per la segona part,
com els serials.
Vosaltres què creieu?
Imaginem
si van treballar o no?
O com,
escolta,
ja tenien el cotxe
que li havia comprat a la mare,
prenent la decisió
en tenien prou?
Digues,
Alba.
Jo crec que sí
que van treballar
una mica,
perquè igualment
els hi havien donat el premi,
però a la feina
l'han de fer igual.
Clar,
si havien adquirit
un compromís,
mira,
com que ja tinc el cotxe,
la mare no el tornarà
a la botiga.
Van treballar,
van rentar cotxes,
van recollir les fulles
del jardí,
tot això,
no?
Sí?
Sí.
Doncs li posem aquest final
més feliç encara.
Què us sembla
l'actitud dels nens
del conte?
Així,
en general,
Laura,
Emma.
Em sembla positiva
perquè a l'hora
de prendre una decisió
no t'has de donar
per vençut,
sempre tens
que tirar endavant
i aquests nens
els van quedar
de braços plegats
i van dir,
bueno,
ja me la compraran,
sinó que van voler treballar
i per aquest motiu
la seva mare
els hi va comprar.
Molt bé.
Algú més vol opinar
sobre l'actitud
de l'Arnau
i la Clàudia?
Richard?
que s'han esforçat
a fer la idea.
Molt bé.
Més?
Quines altres decisions
podien haver pres
si no fos aquesta?
És a dir,
a veure,
la mare no me'l compra,
els meus germans
passen de nosaltres,
no tenim diners,
què fem?
Quines altres possibilitats
tenien
per aconseguir
el cotxe amb la nina?
David?
Es podien haver
quedat
de braços plegats.
I passar,
si no el tinc,
no el tinc,
m'és igual.
Laura?
O lamentar-se
a la mare
durant molt de temps
fins que la mare digués
bé,
fins que ja
estic farta
i us el compro.
Aquesta tècnica,
la tècnica taladro,
què dic jo?
Vosaltres la utilitzeu
habitualment?
Digues,
Maria.
No,
jo no l'utilitzo.
Ei,
que estem entre amics,
eh?
Perquè jo també taladro
de tant en tant,
vull dir que,
vinga,
aquí parlem de veritat.
Ramon,
tu l'utilitza la tècnica
barrina aquesta?
Jo quan vull una cosa,
la desitjo molt,
sempre l'utilitzo.
I quanta estona,
quants dies,
quants anys
pots estar demanant el mateix?
Amb quina intensitat?
Amb molta intensitat
i potser uns cinc dies.
Cinc dies,
ets un crac.
Laura?
Jo molt poques vegades
perquè a vegades
intento
fent alguna cosa
per aconseguir-lo.
I què?
Funciona?
Sí.
I a tu, Ramon,
et funciona?
A mi funcionaria cinc dies,
eh?
Perquè cinc dies
s'ha de tenir una resistència
a preu de...
Sí? Funciona?
Normalment sí.
Normalment sí.
Laura?
Però jo no els hi dono
molt la tabarra
perquè si no
ja millor
que deixen estar-ho.
Ah,
et pren el número.
Algú més
utilitza tècnica taladro?
No?
No m'ho crec.
Jo.
Tu, vinga,
confessions,
Javi,
va, explica,
tu quan pots durar,
com és la...
A veure,
l'estratègia.
Imagina l'última vegada
que has utilitzat la tècnica.
Sí.
Què volies?
Es pot explicar el que volies?
Sí, un gos.
Un gos.
Ui,
aquí,
jo crec que aquí
vas esmerçar moltes hores,
eh?
Arribes i dius
vull un gos.
El pare i la mare
no.
I la raó és que,
clar,
l'haurem de treure nosaltres,
l'haurem de rentar nosaltres
i tu només la cosa divertida,
eh?
A partir d'aquí,
diguem-ne,
amb quina freqüència
anaves dient que volies el gos?
Cada cinc minuts.
Durant quants dies?
El màxim que he estat
va ser un mes.
Un mes?
Demanant el gos
cada cinc minuts?
Escolta,
ets el meu heroi, eh?
De veritat,
ho dic ara.
Quina resistència
i els teus pares, eh?
Sí.
Perquè si m'han aguantat un mes...
Tens el gos?
No.
Llàstima.
Però el tindràs?
No.
Que la cosa...
En fi,
tu no desesperis,
home,
mira a veure si
em pots emmirallar-te una miqueta
en l'Arnau,
la Clàudia,
de dir,
no, no,
i si cal,
l'ho poses per escrit,
que sí que te'n cuidaràs del gos.
No em fan cas.
Més tècnica taladra?
Sí,
Alba?
A veure.
Jo volia l'avui.
Jo volia l'avui
i no...
Jo estava cada dia dient-li
i no me la contraven.
I a veure,
imagina'm la situació,
el pare o la mare a la cuina
fent el sopar,
ui l'avui,
ui l'avui,
que ui l'avui...
Així?
Amb aquest ritme?
No tant, no?
No tant.
Com era la cosa, Alba?
Doncs,
si deia,
mama,
papa,
vull l'avui
i cada dia així.
I no vas plantejar-te
a treballar,
també?
Portant-me bé.
Portant-te bé.
A veure,
és una feina també,
perquè la temptació
de no fer allò que et diuen
és molt atractiva.
Laura?
Jo també vaig demanar l'avui
i vam decidir
que com érem cinc,
ficar diners entre tots.
Ah, doncs també.
Mira,
és una altra proposta
a fer.
Belén?
Jo també vaig demanar un gos,
però cada dia
el meu pare em diu
que sí,
que ja comprarem un gos,
després l'altre més
li torno a dir
i ja el comprarem.
Home,
és que això és una guerra de guerrilla,
si em perdoneu.
Si vosaltres utilitzeu
la tècnica taladro,
els pares hem d'utilitzar
la tècnica,
ja ho veurem,
que és el mes que ve,
ja parlarem,
la tècnica dilatació,
en el temps
de donar la resposta
que espera la canalla,
no?
Aquí cadascú utilitza
la seva estratègia.
Maria, digues.
jo volia una mascota,
no?
Però...
T'era igual,
podia ser un mosquit...
No, un mosquit no.
Una formigueta,
no?
No,
un gos,
un cat,
un hàmster,
no sé,
però els meus pares
van tindre una tortuga
i com era petita
i no li feia cas,
doncs els meus pares
no volien comprar
una altra mascota
i jo cada dia li deia
però no feien cas.
Clar,
aviam,
estem descobrint
aquí tota una sèrie
d'estratègies.
A moltes cases,
a moltes famílies,
el pas previ al gos
és la tortuga.
Si la tortuga sobreviu
i es fa grossa
i bonica
i allò,
dius,
mira,
potser sí que podem tenir el gos
però si la tortuga
no sobreviu
i es queda tota petita
deia escarrancida,
no hi ha gos, eh?
Déu-n'hi-do
a les estratègies,
Maria.
Home,
jo quan vaig tindre la tortuga
la vam deixar una font
però ja era molt vella.
Ja era molt grandeta.
Sí,
la vaig tindre
des que va néixer.
La tortuga.
Sí,
o sigui que va dir...
Viuen molts anys, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do,
més que nosaltres i tot.
Escolteu una cosa,
a banda d'aquests fets puntuals,
des de sitjar una joguina,
una mascota,
vosaltres en la vostra vida,
des que us aixequeu
fins que us aneu a dormir,
ja us trobeu en situacions
en les que heu de prendre decisions?
Laura?
Sí.
Per exemple,
des que t'aixeques
fins que abans de dormir,
a la teva vida normal
has de prendre decisions ja?
Sí.
Per exemple,
un dia
teníem un control,
bueno,
dos dies abans
de tenir un control,
teníem deures
i no sabia
si anar a entrenar
per poder jugar al partit
o quedar-me a casa
per estudiar.
Llavors,
vaig decidir
avançar tots els deures possibles
i a l'hora
que arribés aquell dia
anar a l'entreno
i llavors
vaig tenir molt temps
per poder estudiar.
Va ser una decisió
encertada, doncs.
Sí.
Més decisions
que heu d'aprendre
cada dia.
Són moltes, no?
Ramon?
En hem d'aprendre bastantes
però no són molt importants
normalment.
Però potser cada mes
n'hi ha una
que és bastant important.
De tant en tant
surten importants.
Digues, Richard.
Que quan em vaig
anar de vacances
a Madrid
vaig anar al Carrefour
i em volia comprar
un llibre
o no sabia
si comprar-me
un videojoc,
un llibre
i llavors
vaig decidir
el llibre
per llegir.
I et va costar
prendre la decisió, no?
Són dues coses
que desitjaves
que segurament
després de tot el curs
mira vacances
tindré una cosa
que m'ho passaré bé.
No, no,
hi ha decisions complicades.
I quan són decisions
així com a més personals
et conviden
a una festa d'aniversari
dues amigues
ai, la Maria
mira com dient
aquestes són les difícils
aquestes, no?
O que has quedat
o que et diu el pare
que ha de fer una cosa
però tu vols fer una altra
aquestes són les decisions
que costa d'aprendre.
Maria, per exemple
tu t'has trobat
alguna vegada
en alguna situació
que has hagut de prendre
una decisió
en la que no estaves
gaire segura
si l'estaves encertant.
Sí, per exemple
quan era petita
tenia que anar
a una festa
d'una amiga
i el mateix dia
feia una festa
d'una altra amiga
i no sabia
on anar, no?
i una amiga meva
la que feia
la que feia l'aniversari
va dir
com és la meva amiga
ho farem un altre dia
així podràs anar
els dos
i disfrutaràs.
Doncs vas tenir sort
perquè a vegades
les decisions
que ara en parlarem
tenen conseqüències.
Belén,
volies explicar
alguna cosa
en aquest sentit?
que jo una vegada
tenia la decisió
d'anar a l'aniversari
d'una nena
o anar
a passejar
amb la família
i vaig decidir
anar a passejar
amb la família
perquè
així estaríem juntes
i la podria fer feliç
i després
d'un altre dia
quan fos una altra vegada
l'aniversari
de la nena
podria anar
una altra vegada.
Vas prendre una decisió
i creus que la vas encertar?
Sí,
lo crec que sí.
I tu, Alba?
Així,
acosta't el microfon.
Molt bé.
Jo un dia
havia de decidir
si havia d'anar
amb els companys
a fer una festa
d'aniversari
o anar
amb els meus cosins
i jo vaig decidir
anar amb els cosins
perquè els cosins
són més importants
perquè és la família.
I te'n vas empenedir
o no?
No.
És que clar,
a vegades
prendre decisions
costa, no?
Segons quines.
I un cop has pres
la decisió
no us ha passat mai
que us ha enviït
la sensació aquella
de dir
ai, si m'he equivocat?
Potser tenia
que haver fet
l'altra cosa.
Sergi,
a tu t'ha passat
alguna vegada
aquesta sensació?
Sí.
I que l'has tingut?
Recordeu algun moment
o alguna decisió
que heu pres
que us hagi passat?
Ara?
No?
Tu, Laura?
Un dia
la meva mare
jo me mirava
molt una cosa
i la meva mare
em diu
que la vols
i jo li vaig dir
no perquè era
molt cara
i després
em vaig haver
arrepentit
perquè un cop
que em diu
una cosa
jo no li demano.
Dius, clar.
Tu volies quedar bé,
eh?
no com una nena capritxosa
i vas dir no
i dius, i...
També està bé
dir que no
perquè és bastant car.
Jo diria que sí
i va ser una decisió
molt valenta, eh?
Perquè no deixar-se
atemptar d'aquesta manera, eh?
Més por
de equivocar-nos
tenim
quan prenem les decisions?
Les prenem sols
o busquem a vegades
el suport de la família,
dels mestres,
dels amics?
Maria?
Anem fent tota una ronda així,
d'acord?
Per exemple,
quan em va dir
mi pare
aquest cap de setmana
anirem a esquiar
o anem
amb la teva cosina
al Port Aventura.
Jo vaig anar
amb la meva cosina
al Port Aventura,
però després
em vaig apenedir
perquè
esquiar
podia anar
molts dies,
però
no sé,
tenia moltes ganes
d'anar-hi.
No ho tenies gaire clar.
No.
Laura?
Jo a l'hora
de prendre decisions
sempre
busco l'ajuda
del meu germà
perquè
no sé,
em pot ajudar
a escollir
les coses.
Té més experiències,
és més gran
que tu?
Sí.
David?
Jo
sempre
busco ajuda
dels meus pares
a fer els deures
si
anar
a fer un esport
o quedar-me a casa
a fer els deures.
A tu et va bé,
no?
Que els pares
t'orientin una mica
i t'ajudin
a...
La decisió
l'aprens tu,
però ells també
et fan veure
una miqueta
que seria
el més encertat
segurament.
Sí.
I tu, Sergi?
Clar.
L'altre dia,
no?
Bueno,
ahir
vaig anar
a...
On vam anar ahir?
A veure el Sergi
on va anar.
Vaig anar
a esquiar
o anar a jugar
a un partit
a bàsquet
i li vaig dir
a ma mare
que vaig a jugar
a bàsquet
o anar a esquiar.
Jo vaig anar
a esquiar
perquè
anar a esquiar
no puc anar
sempre.
Clar.
Anar a bàsquet, sí.
Clar, i és més normal
i aleshores dius
la teva mare
et va ajudar
a valorar-ho.
Javi, tu tenies
alguna cosa a dir
també sobre aquesta qüestió?
Sí.
M'ha semblat
veure't amb la mà aixecada.
Digues.
que va les decisions
molt difícils
doncs preguntar
als meus amics
i familiars.
I trobes respostes
que t'ajuden
o a vegades
et quedes igual?
A vegades
em queda igual
i a vegades
trobo respostes.
A veure,
el Javi
i el Ramon
abans
ha dit una cosa
jo crec que molt important
no sé si estareu d'acord.
Deia
home, sí que prenem decisions
però
són decisions
molt senzilles
no hem de prendre decisions
excessivament difícils
perquè entre anar a esquiar
o anar a por aventura
anar a una festa d'aniversari
o sortir amb la cosina
saps que
d'aquella decisió
que prenguis
si t'equivoques
tampoc no ha de passar res.
No?
No té cap conseqüència.
El que passa
que segur que vosaltres
i els que teniu germans
més grans
o cosins
veieu
que a mesura que et fas gran
les decisions
que s'han de prendre
també són grans
i les conseqüències
també són grans.
I ara no descobrirem res
si quan arriba un moment
de la vostra vida
que no queda tant
perquè d'aquí quatre dies
ja déu-n'hi-do
doncs
sortireu
amb els amics
amb les amigues
i vosaltres sabeu
que perfectament
segur que ho heu llegit
i ho heu sentit
a la televisió
hi ha determinades edats
hi ha joves
que prenen alcohol
quan surten
al cap de setmana
que prenen drogues
i això és una realitat
que està al carrer
i que tots sabem
ara no
vosaltres heu sentit
a parlar de tot això
no?
Sí
i què heu sentit
a parlar
que és el que
com interpreteu vosaltres
quan sentiu aquestes coses
Laura?
que hi ha algunes persones
que es deixen portar
per la gent
que li diu
venga venga
una mica
una mica
no et passarà res
llavors cauen
en la temptació
i llavors
se'ls queda el bici
i llavors
no poden
no poden
fer res més
que beure
beure o prendre drogues
digue Richard
que el professor
a vegades
diu que
nosaltres
quan parlem
de les drogues
del tabac
nosaltres
dic que
no el tomarem
però quan
quan siguem grans
la decisió
serà nostra
clar
no tindreu ningú
que us prohibirà res
vull dir
sereu vosaltres
els que heu de prendre
la decisió
Belén
digues
que
el professor
una vegada
ens va dir
que
que quan volem
fer alguna cosa
que la fem
perquè nosaltres
volem
no pel gust
dels altres
clar
això és molt important
perquè jo no sé
si us fa
doncs una mica
de
por no és la paraula
però que
us provoca
una certa inquietud
que d'aquí uns anys
us podeu trobar
en situacions
complicades
perquè la Laura
deia
ve algú i et diu
veu
o apren això
clar
si
si vosaltres
esteu doncs
en un local
o sortiu
en una festa
a casa d'un amic
muntar una festa
imagineu-vos
una miqueta més grans
no pas ara
no ve
un senyor
o una senyora
horrible
terrible
disfressada
de monstra
que diu
té droga
droga
clar
així evidentment
tots diríem
que no
com es donaria
aquesta circumstància
qui vindria
un amic
i potser
el teu millor amic
sou molt amics
us aprecieu
moltíssim
us respecteu
però mira
el teu amic
o la teva amiga
resulta
doncs que
beu alcohol
o pren unes drogues
i és que
vinga va
oi
que és que no
t'enrotlles
oi
sembla mentida
que siguem amics
que ens ho passarem
també
és que sempre
és que és més
més trista
clar
és diferent
no?
que si ve un senyor
i et diu
pren-te això
a si
el teu grup
que us coneixeu des de fa molts anys
i sou molt amics
d'això se'n diu
que et pressiona una miqueta
aleshores
què fem Ramon?
ui
aquí sí que hem de prendre
una decisió tan difícil
no?
jo faria el que
jo crec que tindria que fer
a mi m'és igual
el que em digui el meu amic
prendries la decisió correcta
doncs
sí
i hi ha vegades
que et podrien amenaçar
dir-te
si no ho fas
no sóc el teu amic
i què passaria?
això vol dir
que no és el teu amic
de veritat
és a dir
tu estaries disposat
a renunciar
a l'amistat
del teu millor amic
abans doncs
d'entrar en un
de prendre la meva vida
de ficar la meva vida en perill
exacte
perquè aquí estaríem
ficant la nostra vida en perill
el present i el futur
les dues coses
Richard
que diuen
que fumar
o beure alcohol
o drogar-se
diuen que ser a la moda
com si et sentessis
més gran
vosaltres creieu
que és anar a la moda
i ser més gran?
què dius Alba tu?
jo crec que no
ei
a veure
Alba a veure
una xica
estupenda
guapíssima com tu
amb un gin tónic
o un whisky a la mà
i una cigarretta a l'altra
això no és anar a la moda?
no
explica'm-ho
no perquè
per anar a la moda
no cal que fumis
i te perjudiquis
la teva vida
es pot ser moderna
es pot ser
moltes coses
no?
sense haver d'estar
drogant-se
i tot això
i fumant
Laura?
jo crec que la moda
la moda
te la fas tu
com vulguis anar a tu vestit
serà la teva moda
no cal que fumis
per estar a la moda
si tu creus
que sense fumar
estic a la moda
molt bé
Maria?
jo crec que
això de la moda
jo crec que
ells
pensen que són grans
però
el que creiem nosaltres
és que són petits
perquè fan
com si fossin
tonteries
per perjudicar-se
són més immadurs
segurament
aquests nois i noies
que tenen més edat
que vosaltres
vosaltres sou més madurs
que ells
perquè preneu la decisió
encertada per la vostra vida
i la vostra salut
digues Ramon
que encara hi ha gent
que a la nit
va a una discoteca
o a fer alguna cosa
i llavors
quan va
condueix el cotxe
i quan
per exemple
va a buscar una persona
i pot tindre un accident
i per culpa seva
es pot morir
i la persona
que no té cap culpa
i això passa sovint
els caps de setmana
és veritat
Belén
que quan els grans
fumen
i ho fan
per quedar bé
per semblar grans
però
et juntes
amb gent
que fuma
per tu també
ser amic
però
algunes vegades
alguns amics teus
deixen de ser amics
per fumar
perquè no estàs
en el seu rotllo
no?
no
a veure
a vegades és molt complicat
tot no?
perquè
mireu
ens diuen això
que
no hem de prendre alcohol
no ens hem d'emborratxar
ni els joves
ni els grans
tampoc
lògicament
d'emborratxar-nos
no hem de fumar
fumar ja sabem
que provoca
molts problemes
a la salut
que fins i tot
pot provocar
a la curta o a la llarga
la mort de la persona
i en altres drogues
que tenen efectes terribles
a banda de sobre el nostre organisme
sobre el nostre comportament
vosaltres ho sabeu
quan una persona
ha ingerit drogues
o alcohol
com es comporta?
no es comporta
amb normalitat
Ramon?
es comporta
d'una manera
molt rara
que ningú l'entén
i fa coses
que no tenen sentit
Laura?
és com
si se li ha anat al cap
perquè
és com si
per exemple
una persona
que té 30 anys
fa això
molt molt
i llavors
em sembla
com si tingués
dos anys
i anés allà
com un nen petit
Belén
que
si tenim
algun germà
a vegades
veiem que fa tonteries
i això
però
i tu penses
que és raro
aquest ha après alguna cosa
no?
sí
però
quan tu creixes
després també faràs el mateix
Belén
això que dius
és molt important
perquè
tots passarem
per aquestes proves
no?
és a dir
això que ara tenim molt clar
d'aquí uns anyets
quan ens toqui
enfrontar-nos amb tot això
serà quan haurem de prendre
les decisions
digues Laura
que jo crec
que no cauré
en aquesta sensació
perquè
la meva mare insisteix molt
que quan ens diuen
coses d'aquestes
o em diu
queda't aquí
no marxis
i no em diu
venga anem cap allí
el meu germà
ja li va passar
i sempre diu que no
i la meva mare
ens ajuda molt
que no caiguem
en aquestes coses
molt bé
i en tot això
heu d'anar a buscar
el suport dels pares
sempre eh
de preguntar
pregunteu tot el que vulgueu
clar que sí
David
que si ens diuen
que ens diguin molt
que no fumem
que no prenem alcohol
més de la meitat
de la gent
segur que ho farà
clar
segurament que sí
i potser ho farà
com una experiència
perquè quan ser jove
es vol experimentar tot
i després se n'adonarà
de la bajanada
que ha fet
i ho deixarà córrer
i altres
no
i tindran un problema
però fixeu-se
l'alcohol
és curiós
a la nostra cultura
tot ho celebrem
brindant amb cava
els diumenges
a taula
sempre hi ha
una ampolla de vi
què passa
que no podem prendre
una copeta de vi dinant
Maria?
home
una mica sí
perquè pots celebrar
una comunió
una boda
però no fa falta
que et passis
perquè
podries caure la tentació
una miqueta
però no emborratxar-te
ni cada dia
ni a cada hora
ni a cada moment
Laura
que els meus pares
el cap de setmana
normalment
al dinar
a vegades
es prenen cava
i es prenen una copeta
una copeta
i la mar de bé
ja està
perquè
no sé
els hi ve de gust
se senten bé
però no es prenen
4 o 5
però vosaltres
creieu que
parlo en general
els pares
perquè prenguin diumenge
una copa de cava
tenen un problema
que prenen alcohol
és una altra cosa
és prendre l'alcohol
i les drogues
per divertir-te
per fugir de la teva vida
no?
digues Laura
EFA
l'altre era Laura
M
que jo crec que si
prens una mica
no passa res
que pots
no
t'has d'emborratxar
però si prens una mica
els meus pares
també a vegades
una copeta
i
clar
Ramon?
que jo crec que
el mateix que la Laura
poden beure
un dia
un got de vi
per exemple
en els sopars familiars
i coses així
sempre ho fa tothom
això
per tant
som capaços
tots plegats
de beure la diferència
entre consumir drogues
i alcohol
o utilitzar
el vi
o el cava
que és propi
de la nostra cultura
per una celebració
puntual
jo crec que la diferència
la veiem
no?
què us sembla?
és diferent?
l'Alba volia intervenir ara
però si veus una copeta de vi
llavors
encara no t'has enganxat
a la droga
però si la veus
molta
molta
molta
cada dia
t'enganxes
molt
i és molt forta
no ho pots deixar
ja
Richard?
perquè si
veus alcohol
moltes vegades
diuen que
el cos
se t'acostuma
a l'alcohol
i no ho pots deixar
les drogues creen
allò que diuen
tolerància
és a dir
que quan més em prens
més necessites
Maria?
per exemple
el meu tiet
fuma
i també fuma
per exemple
perjudica
que
les dents
te se posen negres
els fosmons
te se posen
negres
també
i el meu tiet
fa molts dents
que fuma
i el vol deixar
però no pot
li costa molt
és que no és fàcil
deixar-ho
perquè entrar-hi
és molt fàcil
però sortir-se
Déu-n'hi-do
Laura
que el professor
ens va dir
que alguna gent
el professor
ets tu no David?
digues
algunes persones
algunes persones van
i si no
prenen alcohol
o beuen
no saben divertir-se
efectivament
Belén?
que el meu pare
és professor
però
a l'hora de dinar
es menja
unes
es beu
un o dos gots
perquè
després
a l'hora
de donar classes
se li pot
se li pot
i a l'hora
de conduir
també
clar
s'ha d'anar amb compte
s'ha d'anar amb compte
amb el cotxe
deixem el tema
aquest de
hi ha una decisió
molt important
que us trobareu
ui
aquesta
aquesta
és
els estudis
el futur
això és terrible
jo encara no sé
què vull ser de gran
imagino que vosaltres
doncs
esteu igual
o no
teniu claríssim
sí
és que ja sabeu
ara esteu
a cinquè de primària
el segon cicle
l'any que ve
sisè
quatre anys d'ESO
a l'ESO
després de l'ESO
ja haureu de pensar
quan aneu a fer
el BAT
al batxillerat
cap aquí o cap allà
vull dir
i dic
què faig
aquesta branca
o aquesta altra
però i si després
això que he triat
no m'agrada
i he de tornar
ui ui ui
és molt complicat
Ramon
com ho veus
això dels estudis
i del teu futur
tu com t'imagines
de gran
no tan
més gran que jo
vaja que jo no
no sé
jo no ho tinc molt clar
però
normalment
pot ser que a cinquè
pensis una
vol ser per exemple
professor
a sisè
vull ser veterinari
i això
i no sabràs mai
el que serà
fins a
fins que ho aconsegueixis
és que és molt aviat
encara
per decidir-se
no
Richard
que
quan
a aquesta edat
que estem nosaltres
ara
amb 10 anys
tu
dius que
per exemple
vols ser notari
però després de gran
no vals per això
tu vols ser notari?
bueno sí
perquè guanyen
molt de caleró
no?
sí
molt bé
ho tens claríssim
Maria
jo des de petita
perdona
mai he conegut un nen
que vulgui ser notari
m'ha agradat
digues
Maria
jo des que era molt petita
sempre he volgut ser cardiòloga
sí
també
m'agrada molt
no sé
m'agrada
t'agrada allò del
pum pum pum pum pum pum pum pum
vols saber eh
què hi ha dins del cor
Laura
que jo sempre he pensat
que jo sempre m'ha agradat molt
sortir a la tele fent les notícies
comentar tot els dels polítics
i tota la política
però comentar el que pensi jo
no que m'ho escriguin
i jo llegir-ho
però de tertuliana
o de periodista
allò que fa les notícies?
no
o tu anar
vinga a xerrar
sense res més
no sé
jo voldria comentar
el que passa
que veiés com ho fan
i després explicar-ho
com ho fan les notícies
molt bé
molt bé
Alba tu
però que això
tu també pots voler fer una cosa
però que després
amb les notes
no ho puguis treure
llavors has d'estudiar molt
per poder ser el que vols ser
per això només depèn de tu
és la decisió que tu has d'aprendre
Blanca
que normalment
passa que
quan ets petit
saps què seràs de gran
però al final
quan ja toca
què seràs
no ho saps
moltes vegades
els vostres pares
potser us ho han comentat
que de petits
volien ser una cosa
i ets una cosa
però després la vida
et pot portar cap a una altra
que també és l'aventura
de la vida
que no sigui tot
tan sempre el mateix
i la línia tan recta
vull dir
que ja va bé
que la vida
ens sorprengui
de tant en tant
digues Ramon
que quan ets gran
i ja saps el que vols fer
i ja saps el que vols fer
llavors pot ser que t'esforcis molt
per aconseguir-ho
però que al final
no ho aconsegueixis
i llavors no et tens
que decepcionar
i tornar a intentar
fer una altra cosa
efectivament
i sobretot ser el que vosaltres vulgueu
no el que volen els altres
no Laura?
que això que ha dit abans
el meu germà de petit
volia ser pintor
i ara vol ser locutor de ràdio
va canviant
la cosa va canviant
de mica en mica
que us imagineu de grans
com sereu
i com vivireu
si estareu casats
si tindreu fills
si sereu rics
sereu pobres
us heu parat a pensar
o no us interessa
gens ni mica?
a tu t'interessa Ramon?
jo crec que fins que no arribi el moment
tu vas visquent
i visquent la teva vida de 10 anys
que prou tens no?
sí
Javi
Javi, perdona
depèn del treball que tinguis
guanyes més diners o menys
i la teva vida seria diferent
a tu t'agradaria guanyar molts diners?
sí
o diners per viure bé i ja està?
molts
molts
molts
doncs com el Richard
festa notari
eh?
pilot d'avió
pilot d'avió
pilot d'avió
no està malament
i és xulo
Laura
jo sí que ho tinc pensat
però a mi m'agradaria ser normal
tenir un
però si ets molt normal
magníficament normal
un xalet
no sé
la casa com tinc
la casa de la meva mare
tu voldries una vida com la que tens ara però de gran
sí
la casa de la meva mare m'agradaria comprar-me
una casa allí
perquè és molt bonic
i no passen cotxes
i allí m'ho passo molt bé
i crec que si jo tingués fills
allí s'ho passaria molt bé
i tu voldràs tenir fills de gran?
sí
i tu Alba?
jo crec que els famosos
que també guanyen molts diners
que els utilitzen per tonteries
però ser famós
és una feina?
no
no
potser és una feina
perquè et paguen
però ser famós només
no dic que una persona
per la feina que fa
sigui transcendent
i sigui coneguda
una cosa és ser conegut
i una altra fer de famós
ser una persona
que no té ni ofici ni benefici
i que es dedica a sortir
als mitjans de comunicació
i cobrar
no?
això és una feina
però no és una professió
no
eh?
Blanca
ai Maria
perdona
doncs que
els futbolistes
cada partit
guanyen molts diners
i quan surten
a la publicitat
guanyen molts més
i no fan
per exemple
ha sortit
un nou rellotge
i va un famós allà
i després el rellotge
i allí guanyen
per almenys
un milió d'euros
és tot un engany
perquè a mi què?
que hi hagi un nou rellotge
que porti un futbolista
i un rellotge
que em doni les hores
segurament
no ho sé
és una opinió personal
Ramon
que per exemple
mare
el boi
el jugador del Barça
que s'està esforçant molt
per arribar-hi
molta gent
li l'està demanant
per fer publicitat
però com que encara
ja no és del tot gran
és menor d'edat
sí
el seu pare
l'està dient a tots
que no
perquè primer
van als estudis
sempre
es pot ser popular
es pot fer una bona feina
com aquest futbolista
i es pot tenir
sentit comú
jo crec que en aquest cas
de moment
doncs estan mantenint
bastant aquest equilibri
no us sembla
que dins de
si hauríem de buscar un exemple
que no és necessari
potser aquest en seria un
Blanca
que jo crec que
no sol has de treballar
per
aconseguir diners
també tu has de passar bé
una feina
una feina que no t'agradi
per molts diners que guanyis
tampoc que siguis pobre
però una feina que t'agradi
i puguis viure
o una feina que te sigui
igual i guanyis molts diners
què us quedeu?
la primera o la segona?
Ramon?
la segona
sí?
molts diners
ni que no t'agradi
jo
bueno no
a veure
tornem a fer-ho
m'agrada
i guanyo diners
per viure normal
com vivim nosaltres
no m'agrada
però guanyo tants diners
que no sé què fer amb ells
la primera
la primera
perquè si
tens la segona
pots guanyar molts diners
però al final
te'n cansaràs
de fer una cosa
ja no et queda res més
per comprar
i un cop has acabat
de comprar
tot el món mundial
doncs aleshores
què fas?
avorrir-te com una mona
David?
jo també
triaria la primera
perquè
si
no t'agrada
per exemple
la segona
guanyes molts diners
però què fas amb ells?
t'avorriries
sí
bé
ja t'ho diràs
molt ràpidament
anem acabant
Blanca
Blanca
la primera segur
a més
jo et veig esperit
d'escriptora
després que has fet el conte
t'agradaria ser escriptora
Blanca?
ja ho veurem
ja ho veurem
no has de prendre
la decisió avui
ni de bon tros
què anaves a dir?
que jo crec que la primera
perquè
si
escolleixes la segona
bueno
si treballes sol
per aconseguir diners
no és el que t'agrada
i potser
aconsegueixes diners
però
no t'ho passes
bé
molt ràpidament
que estem arribant
a les dotze
no tenim temps
Richard
molt breu
sisplau
jo diria la primera
perquè si agafes la segona
guanyes molt diners
però com tu ja ets ric
vas deixant la teva família
i moltes coses així
Ramon?
però el que també pot passar
és que facis una feina
que t'agradi molt
i guanyis molts diners
que això també està bastant
doncs sí senyor
a vegades passa això a la vida
és fantàstic
si trobes la fórmula
ja me l'explicaràs
acabem
sempre acabem
amb una cançó
que trieu vosaltres
i els oients
no s'ho creuran
serà absolutament
insòlit
sí, sí
efectivament
han demanat
aquesta cançó
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
perria
Dos, el russaito
Tres, el McJackson
Quatro, el robot
Baila, xiqui, xiqui
Baila, xiqui, xiqui
El xiqui, xiqui, per què
us pregunto per què heu triat aquesta cançó?
Quasi que no, no? És evident
És divertida, no? És perquè és divertida
Blanca, Maria, Laura, Alba, Belén, Laura, Efe
Richard, David, Sergi, Javi, Ramon
Un plaer haver compartit amb vosaltres
aquesta estona
Moltíssimes gràcies, David, i enhorabona per la feina que feu a l'escola
Vinga, va, canteu, canteu al xiqui
Perrea, perrea
El xiqui, xiqui, de mama, goleor
Lo baila en la china, también en el corcón
Dale el xiqui, xiqui, a esa morenita
Que el xiqui, xiqui, la pone muy loquita
Lo baila Rajoy, lo baila Hugo Chávez
Lo baila Santanderos, mi amor, ya se sabe
Lo baila el horror, lo baila mi hermano
Lo baila mi mulata con la braga en la mano
Y el xiqui, xiqui, se baila así
Uno, el freaking dance
Dos, el cruzadito
Tres, el Mc Jackson
Cuatro, el robo-go
Baila, xiqui, xiqui, baila, xiqui, xiqui
Lo bailan los freds y también los frinkis
Lo baila en la escuela, lo baila mi madre
Mi abuela, mi abuela
Un abrazo, carcarrares
Un abrazo, le dicen por qué no te callas
En el peracolio del padre, la mía
Hacieron xiqui, xiqui y el mundo echa bailar
Bailan, bailan, bailan, bailan
Y el xiqui, xiqui, se bailan así
Uno, el freaking dance
Dos, el cruzadito
Tres, el Mc Jackson
Cuatro, el robo-go
Perrea, perrea
Perrea, perrea
Perrea, perrea
¡Gracias!