Temps ja de tertúlia.
En aquest matí de dijous, en aquest 3 de juliol,
temps per comentar alguna de les notícies,
alguns dels aspectes de l'actualitat que ens deixa la jornada.
Avui, com us deia en fa moment, tenim dos polítics,
dos regidors de l'Ajuntament i dos periodistes.
Els polítics són Javier Terrés,
regidor del grup municipal socialista i responsable de l'àrea de territori.
Javier, bon dia.
Bon dia.
I Maribel Rubió, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia, Maribel.
Bon dia.
I els dos periodistes són Octavi Saumell,
company redactor del Diari Terraona.
Bon dia, Octavi.
Hola, bon dia.
I Òscar Messeguer, company de la redacció del diari El Punt a Terraona.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàs buscant les claus?
No, no, no.
Què busques?
Vixe-ho anar, vixe-ho anar.
Vixe-ho anar, que em va pedre, està el caminant de pedre un dia.
Avui parlarem de...
Hi ha dos o tres qüestions bàsiques avui en l'actualitat en general del dia.
Dades relacionades amb l'economia,
que, en fi, tots els indicadors continuen donant senyals de crisi.
I després també una notícia relacionada amb les infraestructures,
que és el tema del tercer carril, a propòsit de l'anunci que ja va fer ahir a CESA,
la concessionària de l'autopista,
que a partir de dilluns s'estaran a punt els tres carrils,
tot i que en algun tram encara no seran del tot definitius.
Però, en fi, tindrem tres carrils d'autopista entre Tarragona i el Vendrell,
bàsicament amb la supressió també del peatge troncal de Tarragona en direcció nord,
és a dir, en direcció a Barcelona,
i el peatge troncal del Vendrell en direcció sud,
és a dir, en direcció a Tarragona i València.
Les obres, de totes maneres, encara no s'han acabat,
les obres encara han de continuar durant els propers mesos,
ara pararan a l'estiu,
però sembla que amb aquestes obres també es poden pal·liar
els efectes negatius de l'estiu,
de la circulació a l'estiu,
que acostuma a portar-nos embussos i retencions importants.
Recordem fins i tot el gran embuss de l'any passat,
de principis del mes d'agost,
aquell dissabte amb 70 quilòmetres de cua
a l'autopista AP7 entre Barcelona i Tarragona.
No sé si els nostres contartulis són usuaris habituals de l'autopista
i, per tant, han anat veient el tema de les obres,
que els hi sembla.
Arreglarem els problemes amb el tercer carril?
Òscar, això és un parxe, que es diu, o un pedaç.
Ja veurem si serà un pedaç o no durant aquest estiu,
però el que és evident és que és una solució
de llarga durada i consistent i important,
que arriba possiblement en retard, però que arriba
i que després del famós embuss de l'any passat
dels 70 quilòmetres de cua,
jo suposo que el govern ha pressionat a CESA
per a que posi totes les mesures possibles damunt de la taula
perquè no torni a passar.
Perquè quan van començar les obres
semblava que ens podien tornar a trobar un estiu
amb retencions i amb molts problemes.
ara sembla que encara que sigui de forma provisional
s'habilitaran tres carrils per sentit,
s'han tret dos peatges troncals i aleshores,
si la gent torna a sortir de vacances el mateix dia
com acostuma a passar, possiblement tornen a haver problemes,
perquè limita molt la fluidesa aquests carrils més estrets
i amb aquests límits de circulació,
però estem en el camí en aquest sentit.
El que sí que jo m'agradaria comentar
és que quan l'any passat va passar,
o es van registrar aquestes cues quilomètriques
i històriques, quasi podríem dir,
es va parlar que es fixaria un protocol
i s'establiria un número de quilòmetres
a partir dels quals,
un número de quilòmetres de cua
a partir dels quals s'aixequessin barreres.
Ha passat un any i no en tenim cap notícia.
Aquestes coses, fins que no tornin a passar,
no es torna a posar al món de taula,
aleshores tornem a la discussió política,
que si ho haguessis hagut de fer tu,
que si ho haguessis hagut de fer jo.
Recordem als oients que aquell embús històric
de 70 quilòmetres es va produir el primer dissabte d'agost
i que al cap d'unes hores de moltes cues
el govern, a través del Departament d'Interior,
va decidir aixecar les barreres en un acte,
també podríem dir que gairebé històric,
i aleshores es va parlar
i fins i tot l'Ajuntament de Terraona
va ser dels primers a reclamar
que hi hagués com una mena de protocol
per dir, doncs, en determinades situacions
obrim les barreres, no?
A partir de 20 quilòmetres de Cuba,
per dir alguna cosa, no ho sé,
ni jo ni l'Espern ni qui ho ha de dir,
però a partir de X col·lapse
fem alguna cosa,
que em sembla que és el més lògic, d'altra banda.
Més opinions.
Qui? Octavi.
Home, que és una mica fort, no?,
que hi hagi d'haver cues d'aquí a Vilanova o a Castelldefels
perquè s'hagin d'obrir les barreres.
Home, trobo que és una bona solució,
el tema que s'eliminin els petges troncals
que ja tocava, jo crec,
perquè crec que és el més lògic, no?,
que paguis a l'entrar
i al sortir de l'autopista, no?,
perquè d'aquesta manera
t'estalvies moltes cues, també.
I jo no sé si hi hauria
alguna manera de controlar, no?,
els cotxes que entren a l'autopista, no?,
perquè és un lloc tancat,
per exemple, una discoteca té un aforament, no?,
doncs, una autopista és un lloc tancat,
doncs, per la pròpia seguretat
de la gent.
També m'ha sorprès ara que el director general de CESA
digui que, com a gran cosa,
no augmentaran les tarifes ara,
no augmentaran els preus,
perquè tampoc els han baixat, no?,
mentre s'han durat les obres.
I la veritat,
soc un usuari molt habitual de l'autopista,
i la veritat és que, sobretot per la nit,
és un perill per aquell tram.
De fet, hi ha hagut trams
que s'ha d'anar a 80 km per hora,
o et demanen que vagis a 80 km per hora,
perquè els carrils han estat més estrets
a causa de les obres.
Més opinions, Maribel.
A veure, és important que hi hagi
una ampliació d'un tercer carril.
Jo em plantejo si això és suficient
per la quantitat de cotxes
que circulen per una autopista,
no oblidem de pagament.
Hi ha una mancança important d'infraestructures,
per tant, no tenim una autovia
en condicions per anar
per la costa d'Aurada
fins a la frontera, si tu vols,
i aleshores, clar, això també provoca
que tothom prefereixi passar
per una carretera de pagament.
Clar, suposo que la sorpresa està
quan entren a la carretera de pagament,
que és en moltes zones
pitjor que una autovia.
Aleshores, clar, és important
aquesta ampliació,
és important allò dels peatges,
però considero que això ha de ser
l'inici d'alguna cosa més.
Javier.
Bé, efectivament estem en uns trams
de tota Catalunya
i podria ser de tots els païs,
de tot el país, de tot l'estat,
on s'han produït amb el pas del temps
més aglomeracions
i, bé, doncs, aturaments
d'aquestes vies.
I, efectivament, necessitava d'aquest tractament.
Aquest tractament
se resol en un primer moment,
doncs, fent aquest tercer carril.
Efectivament,
hi ha aquest protocol
en el que us puc dir
que el govern de l'Ajuntament
de Tarragona estarà molt...
Però hi és, el protocol?
Hi ha el principi,
recordo que hi ha el principi,
d'acord en aquest aspecte,
per part del Departament de PDP,
o sigui, de Política Territorial
de la Generalitat,
el senyor Quim Nadal,
en aquest sentit,
amb els responsables d'Acesa,
l'Ajuntament de Tarragona,
com a municipi
que forma part
d'aquesta xarxa
de poblacions
que estan connectades
a través d'aquesta via ràpida,
doncs, també,
amb els corresponents
dirigents d'Acesa,
els recorden.
El que succeeix també
és que volem veure
quina és la solució
que dona aquest tercer carril
respecte a aquestes aturades
de trànsit
i, sobretot,
si poden apaivagar
tota aquesta distància
que va ser desproporcionada
de més de 15 quilòmetres.
No només això,
sinó que també,
a mesura que vagi passant el temps,
hi haurà una altra via,
una altra via
que també passarà al voltant
del que sí que hi ha
és el terme municipal de Tarragona,
que és aquest desviament.
Sabeu que tenim nosaltres
a barris de la ciutat
que també patien
el que era una situació
d'aturada a l'autopista
i que després se les atrobaven
davant de casa seva
o de la sortida
a la carretera nacional.
Estic parlant de la Mora,
per exemple,
de Tamarit la Mora,
que han sigut
un dels veïns de Tarragona
més afectats
per aquesta situació.
Nosaltres volem
posar tots els esforços
perquè això
sigui una realitat.
Tarragona,
Tarragona,
ciutat,
sí que s'ha de nodrir
d'una via ràpida
com capital
de la província
i també les poblacions
que es dediquen
al món del turisme
i no només al turisme
sinó a qualsevol altre
sector industrial
que necessiten
d'aquesta via ràpida.
Aquesta via ràpida
quan encara,
i sóc històric,
no hi havia autopistes
en tot l'estat espanyol,
doncs es podia dir
que ja existia,
sí,
pagant un peatge,
mai millor dit,
però ja existia
i va ser fonamental
i estructurat
per al desenvolupament
del camp.
però bé,
hem d'acabar
aquesta música,
aquesta sintonia
amb els responsables
de la concessionària
així com a través
de les diverses administracions
d'ajustar una mica més.
Però ara que si te vaig evitar
res el tema
de la variant de la 340,
de l'autovia,
que segurament
estarà acabada l'any 2009,
l'any que ve,
si no m'equivoco.
Març, abril del 2009.
Però això solucionarà
els problemes
o possibles problemes
a l'autopista
o és un tipus
de trànsit?
És a dir,
per tenir l'autovia
arreglarem,
quedarà solucionat
el tema de l'autopista?
Sobretot,
el primer punt
que ha de resoldre
és la viabilitat
dels veïns
d'aquestes zones
de llevant.
Però també el que succeïa
és que quan es donava
un embús
a l'autopista
produïa
que la solució
de molta gent
era sortir de l'autopista
i anar per aquesta via.
Aquesta via
l'acabaven bloquejant també.
Per tant,
si tenim aquesta situació
encara incomplerta
en certa mida
perquè és un projecte
de l'autopista
que encara
ha de millorar més
i ha de finalitzar-se
l'any 2009,
doncs possiblement
tindre un paral·lelisme
entre aquestes dues vies
en un tram
que em sembla
que es delimita
en 44 quilòmetres
en moltes opcions
sempre ajudarà
a que tot sigui
més fluid.
Quantes més infraestructures
en aquest aspecte
puguem donar,
molt millor.
No som
l'únic tram
en l'estat
on va una autopista
i paral·lelament
va a una nacional.
Podríem posar
molts exemples
on s'hi ha produït
una simbiosi
on l'única diferència,
en aquest cas
a Catalunya,
no en altres contrades
de l'estat,
és el pagament.
Òscar,
com ho veus?
El tema
el desdoblament
de l'antiga 340,
les trams
que ara hi ha
de l'autovia
al Mediterrani
i de l'autovia 7
que hi ha en execució,
això sobretot
el que ha de millorar
és la mobilitat interna.
Quan ja fas
un desplaçament llarg
si hi ha algú
que ve de Girona
o ve de Barcelona,
sí que passa
per l'autopista,
per tu per anar
a Altafulla
o per anar
a Cambrils
fins ara
ha vist
d'agafar l'autopista
o segons
a quins mesos
per intentar
driblar
tot el col·lapse
que es munta
en segons
quins
períodes,
no?
I jo sobretot
crec que
per a
de cara a la mobilitat
interna
és indispensable
l'autovia.
Jo penso que
i torno a insistir
que caldria
plantejar-se
la importància
de les inversions
en infraestructures
aquí a Catalunya.
El fet
que el desdoblament
de la nacional
s'estigui
pràcticament
acabant
és molt important
però solucionarà
una part
del problema.
O sigui,
tenim
un problema
que a la resta
del territori espanyol
pot circular
per autovies
en molts llocs
de pràcticament
tres carrils
d'accessos
a grans ciutats
i sense pagar.
L'alternativa
és agafar
l'autopista.
Però la idea inicial
és
anar per l'autovia.
Per exemple,
clar,
arribar a València,
arribar a Madrid,
arribar a moltes grans ciutats.
Aleshores,
Tarragona,
que és una ciutat
de pas
de molta gent
que ve
de la resta d'Europa
per seguir baixant
cap a baix.
Ens trobem
amb un problema
afegit
que considero
que s'ha de solucionar
des de l'inici,
des de Girona,
si tu m'apures,
fins a més avall
i tindre
una autovia
en condicions
abans de tindre
una autopista
en condicions.
Estic d'acord
amb el que ha dit l'Òscar,
que ha de millorar
molt la mobilitat interna.
Ara suposo que
parlem d'habitatges,
doncs hi ha molta gent
que el preu dels habitatges
s'ha anat a viure
a pobles del voltant
i que venen a treballar
a Tarragona.
I hi ha molta gent,
a mi em passa moltes vegades,
que...
Amb un transport públic
molt eficient
i per tant
potser seria
una solució.
És que els accessos
a Tarragona
és un altre tema important.
No tot s'ho soluciona
des de Blancarreteres.
és evident que la...
Sí, perquè des de Blancarreteres
estàs afavorint
el cotxe privat, no?
Sí, afavorint el cotxe privat
i creant barreres,
creant barreres
dins del territori, no?
I, bueno,
jo crec que l'altra pota
seria el transport públic
i ara jo espero
o esperem que
amb tot el tema
de la integració tarifària
això sigui realment
una solució, no?
Parlem de pisos,
ja que l'Octavi
ho ha posat en safata
i ho havia anunciat
al principi de la tertúlia
que avui tornem a tenir
una jornada
de dades econòmiques.
La veritat és que
totes molt negatives.
la caiguda dels pisos,
dels habitatges projectats
a la ciutat de Tarragona
és del pràcticament
el 75%
en el primer semestre
del 2008
respecte al primer semestre
del 2007.
Són dades oficials
del Col·legi d'Arquitectes.
Per tant, són dades
aquelles creïbles
que no ens porten
a suposar coses,
sinó que són realment
dades del Col·legi d'Arquitectes
i a més a més
tenim les dades de l'atur
que van sortir ahir
del mes de corresponents
al mes de juny
que ens indiquen
això que tot i ser un mes
de principis d'estiu
i que per tant
s'acostumen a crear
llocs d'ocupació
doncs
l'atur
continua
pujant.
No sé si volem parlar
primer dels pisos
suposo que
tampoc és sorprenent
no?
al regidor d'urbanisme
no li deu sorprendre
ni al regidor d'urbanisme
ni a ningú
perquè això ja es veu
però clar
75% de caiguda
no sé si són dades
fins i tot
més espectaculars
de les que podíem preveure.
Bé, jo us puc parlar
dintre del que és
l'àrea del Departament d'Urbanisme
que tenim
un altre índex
que és el de la
sol·licitud i concessió
de llicències d'obra.
Nosaltres estaríem
al voltant del 30-35
no arribaríem al 40%
de davallada
del que és
la petició de llicència.
concretament el president
del Col·legi d'Arquitectes
de la Mercació de Tarragona
el senyor Vergadà
que també és tinent
d'alcalde d'urbanisme
d'un altre municipi.
De Reus.
De Reus.
Ho podem dir, eh?
I que sap molt bé
del que parla
està parlant
del que són els projectes.
Els projectes es visen
en el col·legi
i després, si vols,
els portes
a les corresponents tràmits
per construir l'edifici
o l'habitatge
en corresponent.
Efectivament és una situació
però jo subscriuria molt
el que ell
en roda de premsa
ha comunicat,
em sembla que va ser ahir, no?
No ha de tornar a passar
la situació anterior.
I em sembla que
en aquesta taula,
en un altre debat,
ja ho vam comentar, no?
Quin era
l'anterior
escenari,
l'ideal?
Em sembla que
ara, sí,
és lamentable
que ens adonem compte
quan les coses van malament, no?
Però això és la vida.
A vegades la vida és així, no?
L'escenari
que estàvem visquent
en els últims darrers
8-10 anys
era impressionant.
Era impressionant.
Ell feia un paral·lisme,
a més a més,
amb altres mercats,
com és el del petroli,
on el futurible
doncs sembla que no estigui
lligat a res,
sinó que estigui
fluctant en l'aire
i després provocar
totes aquestes qüestions.
és veritat
i jo
m'afegiria,
m'adheriria
precisament
al que ell ha comentat
en el que
el primer
ha de comptar
en qüestió
d'habitatge
és el de primera necessitat,
o sigui,
el primer habitatge, no?
A partir d'allà
tot el que sigui
segona residència,
tercera o el que sigui
és ja una situació
que es pot controlar
però que no
tindria per què afectar tant.
Que no vol dir això
que no es promocioni
per segona residència
i menys
en el nostre país
on ha sigut realment
un mercat
no únic
i exclusivament
de consum inter
sinó inclús internacional,
no?
O sigui,
en aquest aspecte
és així.
Però tinguem en compte
aquests paràmetres
que són certs
que ha produït
una cadena,
produeix una cadena
diguéssim
en el que és
la mancança
de llocs de treball,
que produeix
una mancança
en un altre sector
com és el de serveis
i que en definitiva
doncs
la importància
de la tutxana
que diuen
en aquest país
és estructural
i deriva
fins i tot
com l'altre dia
ja estava allà
en un jutjat
i això és anecdòtic,
que s'estan produint
més separacions
i més divorcis
donant les problemàtiques
econòmiques
que existeixen.
Doncs bé,
podria quedar
una mica anecdòtic
però vull dir-te
anecdòtic
dintre del que és
un altre món,
però té
totes aquestes
menes
de civilances
i totes aquestes
menes
de conseqüències.
Maribel,
molt preocupant
les dades
o no hi ha per tant?
És a dir,
ens estem
resituant?
Home,
a nivell de carrer
la situació
és preocupant.
hi ha molta gent
que ha comprat
un habitatge
fa 3 o 4 anys
que avui
li donen menys diners
del que ells
han pagat
en el seu moment.
Aleshores,
clar,
els dos temes
que tu has plantejat
jo crec
que van molt lligats.
una mica
una mica
el que era
el motor
separat
que és la construcció,
moltes empreses
tan constructores
com empreses
que tenen a veure
amb la construcció,
servidors de material,
cimenteres,
etcètera,
què fan?
Han de començar
a reduir la seva plantilla
perquè els ingressos
que ells tenien
fins ara
no són els mateixos
que tenen ara.
Clar,
això provoca atur.
La gent
provoca per on
a l'hora
de comprar un habitatge
o d'atreveir-se
a donar un pas.
Molts dels que
possiblement
tinguin dos o tres habitatges
estan pensant
d'espendre'ns d'un.
A veure,
sincerament,
el que deia el Xavi,
la situació anterior
no era real,
segurament,
però la que hi ha
ara és molt preocupant.
Hem passat
del 10 al 0
en un segon.
Potser el pitjor
és això,
que estàvem molt amunt
i la caiguda ha estat...
No hem sapigut
graduar
la baixada
i això
ens portarà
a veure...
Estic completament d'acord
amb el que ha dit
el Xavi
respecte a quin és
l'origen
del problema
que és
la situació anterior.
Jo crec que
la situació anterior
ja era preocupant
perquè podies esperar
que tingués...
que passés
el que està passant ara.
El que passa és que...
No sé,
jo no soc cap expert,
però hi ha vegades
que aquestes dinàmiques
macroeconòmiques
sembla que
la reflexió
més lògica
no la fa ningú.
és tot a veure...
Mercat lliure
i qui canti
qui pugui una mica.
No té cap sentit
fer...
Per dir alguna cosa
i per parlar
molt senzill
25 entrepans
per a dues persones.
S'ha construït
tant per damunt
de les necessitats
de la gent
que arriba un punt
que això es col·lapsa
i jo crec que això
és molt fàcil
dir-ho ara,
però podria ser previsible.
i no sé
quines mesures
es poden
prendre
de vegades
per regular
una mica
tot això
i no arribar
als extrems
que havíem arribat.
Però és que,
perdoneu una cosa,
s'ha construït molt
per damunt
de les necessitats,
però es venia tot.
Caldria analitzar
per què es va produir
aquesta situació,
perquè tot el que es construïa
es venia.
O sigui,
pràcticament tenies...
I sobre el plànol,
moltes vegades.
Molt bé,
pràcticament tenies
qüestió de dies
per poder adquirir
un habitatge,
perquè si no
te'l prenien de les mans.
Caldria analitzar
per què vam arribar allí.
Octavi.
Home,
és un índex més
de la situació que estem,
que encara que el govern central
no vulgui reconèixer
que estem en crisi,
és com el tema
del transbassament,
que no volen reconèixer
que estem en crisi,
doncs...
Tot és qüestió de paraules.
Baixen el 47%
la venda de cotxes,
etcètera.
El cas de Tarragona,
veient aquí el quadre,
em sorprèn que Torredemarra,
per exemple,
tingui pràcticament
el mateix número
d'habitatges projectats
que Reus i Tarragona junts.
Suposo que Tarragona
ha de ser pel tema
que tenim a l'estamba
ja al pla general.
I, en fi,
no sé si és una solució,
seria com es fan
als països europeus
de potenciar lloguer.
Doncs seria...
Hi ha la política
del lloguer.
Per exemple.
Doncs aquí, per exemple,
tothom vol comprar,
no?
I, en fi,
després ens queixem
que puja l'euro i verrà
al 6%
ni que no podem pagar,
doncs potser seria
una solució,
doncs seria pujar.
El que passa
és que això de la compra
i lloguer
portaria a pensar
si és un tema
conjuntural
o és que és un tema
també de filosofia
de vida, no?
Diuen que en aquest país,
en fi,
la gent sempre ha optat
per la compra
perquè forma part
de la cultura
i de la manera
de ser, no?,
de la gent
i això no sé
si és molt difícil
de canviar.
Perdona, perdona.
que potser en aquests moments
caldria també
començar a regular
el tema dels lloguers
perquè si no
és probable
que en un moment
d'un altre
els propietaris
comencin a aprofitar-se'n
del fet que la gent
no pot adquirir
un habitatge
i com que han de llogar
doncs venga,
que paguin.
I dels ajuts
que no tenen
cap tipus
de condició
per dir
ajuts al lloguer
sense cap filtre
que això també
ho aprofita
la gent
que té pis
i qui els posa de lloguer.
Clar, a banda d'això
per exemple
el tema del lloguer jove
cada cop l'edat
s'ha d'ampliar
una miqueta més
perquè cada cop
els joves
són més joves
més grans.
Aleshores, clar.
Potser se li haurà
de treure
l'adjectiu de jove.
Però el problema
de tot això
és que
primerament
a Espanya
com a país meridional
sempre ha confiat més
en la propietat
que en el lloguer.
Si anem per la resta d'Europa
veurem
com l'Octàvia apuntava
que és el mercat del lloguer
en certes edats
i fins i tot
a edats molt més altes
que el que es prima.
Però aquí
el que ha passat
és que tenint
aquesta realitat
i també tenint
una estructura financera
doncs
en certa manera
doncs
portada a terme
o alentada a terme
per les entitats financeres
caixes i bancs
ha produït
que això
no sigui exactament
un mercat immobiliari
sinó que sigui
un mercat d'especulació
un mercat d'enraquiment
on abans
anava
a altres tipus
de mercats
com eren els de la borsa
qualsevol altra mena
d'inversió
que existia
això és el que ha produït
tot això
aquest compendi
de coses
llavors
el que hauria de ser
la necessitat
que és la vivenda digna
i per desenvolupar-te
com la nostra Constitució
en l'article 44
diu
i d'una manera
molt molt
ratllana
doncs
ha produït
que sigui
un element més
d'inversió
llavors
quan s'ha adulterat
tot
però en el que tots
hem posat
una mica
de grada
de sorra
aquest aspecte
jo
coincideixo
amb el que diu
la Maribel
quines han sigut
totes aquestes
grans mesures
que ha produït
que tothom
ens aboquéssim
a anar
a aquest mercat
abans d'aquesta
bombolla
precisament
jo recordo
les queixes
de molta gent
que era propietara
d'immobles
i que no els treien
cap mena
de rendiment
i bé
i donat
que un preu
d'un lloguer
tenia gairebé
i estic parlant
de
vinga
anem a parlar
2000-2005
el mateix preu
que una quota
d'una hipoteca
escolta
la gent
que normalment
tenia que anar
amb un lloguer
dic
ostres
si puc arribar
a ser propietari
perquè arribar
a ser propietari
després
tens un marge
impressionant
per després
fer desfer
anagenar
per mutar
o fins i tot
amortitzar
o sigui
tenia una consideració
fàctica
enorme
en què si el negoci
t'anava malament
en aquella mena
de temporada
d'època
que s'estava vivint
no et preocupaves
perquè realment
alguna sortida
més o menys
positiva
tindries
a més des del punt de vista
estrictament local
s'ha produït
en els últims anys
d'abonança
un fenomen
que ha afectat
a bastanta gent
que com que els preus
eren molt cars
especialment a la ciutat
de Tarragona
com a capital
expulsava
entre cometes
que és el que deia abans
l'Octàvi
quan parlàvem
també de transport
i de cotxes
i d'autopistes
i tal
és a dir
hem tingut una població
que ha marxat fora de Tarragona
que ve a treballar a Tarragona
però que viu fora de la ciutat
que viu a l'entorn
a les comarques
i ara tenim una situació
en què
a la pròpia ciutat de Tarragona
moltes promocions
també han quedat aturades
i no sé si això
com es pot preveure
si és que es pot preveure
aquí
una aturada també
pel que fa al creixement
de la població
perquè de fet
també Tarragona
com a ciutat
ha anat creixent
però no sé si podem preveure
una aturada
una aturada
bé
el que ha succeït
també
és que molts municipis
del voltant de Tarragona
s'han espavilat
perquè precisament
per aquest preu
que ells podien donar
també podien donar
una construcció
o més bona
o més gran
o més bona
o més gran
de la que podien trobar
a Tarragona
i el nivell de vida
en certs aspectes
doncs també
va aparellat
perquè la normativa urbanística
t'obliga
no a deixar construir
ahiradament
sinó que tu
si projectes
X vivendes
X números de persones
que veuran
tens que farcir
d'una sèrie
d'equipaments
de caràcter
d'ensenyament
sanitari
clar
allà estàs modelant
un nou nucli de vida
un nou modus vivendi
que realment és positiu
això efectivament
comporta
que gent
que tenia
en aquells moments
unes economies
diguéssim
no bullants
però realment
doncs bastant creixents
doncs
fessin aquest pas
quan abans
la segona residència
en el poble
estava reduït
a economies
en cert aspecte
d'alt nivell
s'ha produït aquest canvi
abans era anar
al mas
al xalet
individual
en una urbanització
ara no
ara és anar
en una zona
de sol urbà
consolidat
sí que és veritat
també és veritat
que podem fer
dintre de Tarragona
un exercici
d'anàlisi
com va anar graduant
el que era el preu
a mirar-ho
a mirar-te'n'hi
a mirar-te'n'hi
a mirar-te'n'hi
a mirar-te'n'hi
més gràt'n'hi
a mirar-te'n'hi
a mirar-te'n'hi
a mirar-te'n'hi
a mirar-te'n'hi
hi havia zones
en la ciutat de Tarragona
on et deien
ja ho hem venut tot
això immediatament
el que provoca
és 4 o 5 milions
més de pesetes
m'han vingut a mi gent
com compraven
i a la sortida
de comprar
una o dues vivendes
i això és cert
li oferien
al marge
de quasi
6 milions
més de pesetes
6 i 7 milions
de pesetes més
i en qüestió
d'una hora i mitja
pensem en això
l'Òscar s'ha quedat
amb boca a pedat
d'aquest comentari
del Javier
hi ha hagut municipis
digues Maribel
hi ha hagut municipis
que en qüestió
de menys de 10 anys
han crescut
de 300 habitants
a 5 mil
han triplicat
i han quadriplicat
la població
clar
s'han trobat
el que deia el Javier
que han crescut
abans en habitatge
que en equipaments
clar
tota aquesta gent
té que seguir
venint a Tarragona
si nosaltres
o els municipis
del voltant
ofereixen equipaments
allà
probablement també
aquí a Tarragona
tindrem també
un descolapse
en quant a tema
de mobilitat
però clar
això ens portaria
al que dèiem
al principi de la tertúlia
problemes d'infraestructures
a mobilitat
de transport públic
perquè clar
tanta gent ho vèncer
la història és que
potser hem començat
la casa per la teulada
si preveiem
fer un creixement
important al municipi
preveiem
els serveis
paral·lels
i així
és el que intenta
donem servei
a la gent
que ve a viure
al nostre poble
és el que intenta
anar a totes aquestes
estructures
i normativa
urbanística
el que passa
és que moltes vegades
l'acompliment
de la mateixa
és diferent
és que els ajuntaments
en èpoques
de bonança
econòmica
també
el que busquen
és el benefició
primer diguéssim
però si realment
n'hi ha
n'hi ha que ho han fet
o sigui
de comarca
i de tots els colors
i de tots els governs
i ara no defensaré
també s'ha favorit
perdona
javier un urbanisme
d'urbanitzacions
amb salets
s'han convertit pobles
totalment dispersos
urbanísticament
això és el que anomena
la sostenibilitat
que la sostenibilitat
efectivament
és una assignatura
que hem d'aprendre
tots molt
i que també
ens ha d'ajudar
que no torni a passar
però és que la sostenibilitat
ja inclús
per barris actuals
de la nostra ciutat
és difícil
ja actualment
sent models
i habitatges
que s'han construït
doncs als mitjans
dels anys 70
o sigui
són conceptes
que entren de nou
ja s'intenta fer
i hi ha aquest control
però és difícil
per això
una sèrie d'organismes
concrets
i determinats
del món
de l'urbanisme
fa cada dia
controls exhaustius
les comissions
territorials d'urbanisme
els departaments d'urbanisme
de diferents ajuntaments
els departaments
inclús de la vivenda
de l'estat espanyol
ens fan
i cada vegada
és més estricte
aquest acompliment
ara bé
sempre hi ha un marge
sempre hi ha una situació
i sempre hi ha
doncs la transició
de créixer
però sempre fa la sensació
que tots els mecanismes
de planificació
primer i de control
després
arriben tard
arriben ja a cavall
del problema
no es planifica
no hi ha una previsió
jo he vist de tot
puc dir
jo he vist de tot
sí possiblement
tenia aquesta sensació
però podem
podem tindre
perquè a més a més
els que ens dediquem
ara
en aquesta situació
tenim una visió
hi ha exemples
de tot
i com hi ha exemples
d'aspectes positius
jo sempre he de pensar
que és molt possible
Octavi
en aquest sentit
que ens queda
poc més o menys
ahir Greenpeace
precisament va presentar
un estudi
que us el recomano
que és molt interessant
que parla
tots aquests temes
d'especulació urbanística
a la costa
que diu que Tarragona
doncs contamina
el 36%
de la costa espanyola
i citava dos casos
de les altres comarques
que és
Montanyans 2
a Torre del Barra
que és un cas
en aquest sentit
i a Salou
que en fi
en base
en tot el que dèiem
que s'ha d'anar
molt en compte
també en els temes
de l'especulació
de les dades de l'atur
algun comentari
per acabar
en fi
la sensació de crisi
és total
o millor això
marxem de vacances
i ens ho trobarem
al setembre
a mi realment
sense ser cap esperta
a mi més sobte
que el mes de juny
estàs emparant
d'aquestes dades
el mes de juny
que és quan comença
tot el tema
de l'ocupació
temporal
en aquest
de l'estiu
realment
és sobte
probablement hi hagi
perdona
probablement hi hagi
menys afluència
de turistes
i això també provoca
que hi hagi atur
s'hagi contractat
menys gent
en el
si hi ha crisis
hi ha crisis
en general
menys previsió
d'afluència de turistes
segurament surt
menys de vacances
no ho sé jo
aquí estaria el debat
de si
jo crec que
el de demanar un crèdit
per anar de vacances
està acabant
jo crec que
ha augmentat
el turisme intern
i que el que s'ha baixat
és el turisme
extern
home si estem parlant
que el sector
de la construcció
ha baixat un 75%
és lògic
que hi hagi molta gent
que treballava la construcció
que no tingui feina
en alguna cosa
s'haurà de notar
en fi
acabem la tertúlia
s'acaba el temps
avui hem tingut una tertúlia
amb dos periodistes
l'Octavi Saumell
i l'Òscar Maseguer
i dos polítics
dos regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
G.B. Terres
i Maribel Rubio
amb ells hem comentat
bàsicament
tres qüestions
el tema de l'habitatge
les dades de la torta negatives
i el tema del tercer carril
de l'autopista
gràcies a tots quatre
i fins la propera tertúlia
que vagi bé
bon dia
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament