És el temps de la Biblioteca Pública,
al matí de Tarragona Ràdio, saludem Cristina Barber.
Cristina, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda.
Fem una mirada a alguns dels llibres
que s'estan incorporant, a algunes de les obres
que naturalment poden trobar els prestatges
de la Biblioteca Pública.
I aquest matí, lògicament, hem estat parlant
de Josep Anton Baixeres,
que ens ha deixat aquest passat cap de setmana.
Hem recordat, sobretot, la figura personal
i hem recordat la seva vessant política.
En aquest temps de la Biblioteca Pública
no podíem deixar de banda ni de bon tros
la seva obra literària, si més no fer com un petit inventari
de les obres que teniu a la Biblioteca Pública,
no d'ara, sinó fa temps,
perquè sempre hi ha una atenció important
al que són els autors locals, no, Cristina?
Sí, i amb aquest expressament avui
hem reimpres la guia que se li va fer
al Josep Anton Baixeres Sastre
quan va ser convidat al Club de Lectors de la Biblioteca.
va ser un dels primers convidats
a tenir tota la seva obra publicada,
que encara que no fos molta,
doncs eres considerada de molta qualitat,
és una persona que ha triat molt,
ha triat molt les seves lectures
i estat molt conscient de cada paraula que publicava, no?
i fins i tot recordo quan, doncs, ens va deixar una peça teatral inèdita
i van deixar que la llegíssim allí entre els assistents a l'acte.
Això va ser l'any, el febrer del 2007
i, doncs, bé, en guardem un molt bon record.
Clar, i a més la seva obra, doncs, la teniu present als seus llibres?
Sí, tenim els present als seus llibres
i, a més a més, molts articles sobre els seus llibres
i sobre les seves publicacions.
És a dir, tenim llibres com l'Anell al dit,
prologat pel Jurat Maria Llombar,
però després qui s'acosti a la biblioteca
també trobarà una sèrie d'articles d'ell,
una vocació que va escriure de Maria Aurelia Campmany,
els fulls de calendari, un article dedicat al Joaquim Icarlo Humanista,
l'obra Les Mares, el mas dels casaments, una peça en tres actes,
un article publicat al Punt al Memorial de Josep Solé Barberà,
és a dir, que aquí porti dos folis sencers d'articles
que ha publicat aquest autor tarragoní
i, a més a més, recordem que també va ser traductor d'obres de l'alemany.
És a dir, que és una persona molt erudita,
molt coneixedora d'altres llengües
i, a més a més, molt dedicant-se a tasques
que pràcticament avui a Tarragona no fa massa més gent.
És a dir, que la secció de Tarragona s'ha dedicat molt
a fer un buidat de tots els articles dels autors,
tarragonins i no tarragonins,
però de comarques i àmbit tarragoní
i, doncs, del senyor Baixeres,
arrel, a més a més, d'haver-lo convidat al Club de Lectura,
doncs, hem tingut especial cura
en tenir, en plegar molta d'aquesta informació.
Doncs, avui recordem, ho hem comentat a la funeral,
és a les 5 de la tarda a l'Església de Sant Joan.
És moment, si és que no ho han fet,
o els ve de gust o volen acostar-se a la seva obra literària,
més enllà del seu perfil ciutadà i polític,
també és una bona manera de fer-ho a través de la biblioteca pública.
I si algú té interès en tenir tota l'obra,
la guia de lectura que es va fer,
anem impries unes quantes i poden passar per la biblioteca
i tindrien tota l'obra del senyor Tom Baixeres.
Com sempre, tot són facilitats.
En un estiu en què els llibres van i venen
lectures característiques de l'estiu,
aquelles d'entreteniment, narrativa,
sobretot, m'imagino, no, Cristina,
que és el que està circulant més?
Sí, és el que hem intentat seleccionar,
una bona selecció de narrativa d'aquesta d'entreteniment.
És el que molta gent ve a buscar.
És el que busquem a l'estiu, quan agafem les vacances.
Dius, calla, jo el que vull és això, justament estar...
Fins i tot coses així, una mica més likes, no?
Sí, és així, sí.
Una història ben explicada.
Ben explicada, que no t'escalfi gaire el cap, no?
Molt la novel·la negra està circulant aquests dies.
Hem triat la novel·la negra.
Hem trobat un autor, el Robert Harris,
que és, per qui el vulgui fer una miqueta de memòria,
és un autor de novel·la d'intriga, però així entre intriga i aventura,
i la que vam llegir fa un temps va ser l'obra Pompeia,
ambientada en la crema de Pompeia,
però, a més a més, amb una bona dosi de novel·la de fullatinesca pel mig.
I d'enginyeria, perquè, escolta,
acabaves aprenent com es fan les canonades i el pas de l'aigua en una ciutat.
Sempre es documenta molt bé.
Després la va continuar amb Imperium,
i ara en fa una altra d'un caire,
que ell sempre havia dit, aquest autor, que no escriuria,
que no volia escriure sobre temes contemporanis,
però, doncs, ho ha acabat fent.
Per tant, que aquí no anem a Roma.
No, no, aquí anem al segle XX o al segle XXI, ja.
La novel·la es diu El poder a l'ombra,
i és un thriller policíac.
Comença així, diu,
Tan bon punt vaig haver com havia mort en Macara,
hauria d'haver girat cua i marxar.
Ara me n'adono.
El protagonista d'aquesta novel·la, de Robert Harris,
és un escriptor professional especialitzat en fer de negre.
Ah, mira, una professió molt en boga, eh, ara.
Sí, acostumat.
Per què publicen tants llibres, dius, home?
Perquè hi ha una nova professió que és fer de negre d'escriptors.
Doncs, acostumat a treballar des de l'anonimat
amb estrelles del rock, en decadència,
se li presenta l'oportunitat de redactar les memòries
del primer ministre britànic,
amb viatge i estada pagats en una bona menció,
en una luxuosa menció,
i no ho dubta ni un moment.
Tu què faries?
Jo també, jo també.
Després, si no els agrada el que he escrit,
doncs, escolta,
si m'ho paga en tot,
diria, ah, perquè em contractàveu?
Però jo diria que sí, immediatament.
Després, se n'adona ve la frase aquesta,
que de seguida se n'adona de l'error,
de que allí allò és una enredada,
que el seu predecessor en el projecte el va empelar,
ha desaparegut misteriosament, diguem-ne.
On és la trampa?
Mansió, luxuosa, diners, bona vida...
Aquí hi ha trampa.
I descobreix que el passat del primer ministre,
doncs, no és una cosa tan neta com semblava.
No t'has sobtat que Harris faci una novel·la d'aquest tipus?
Tu que has llegit tota aquesta obra tan romana
i tan de novel·la històrica...
Una mica sí, però té coses a dir, fa l'efecte.
De fet, és l'únic periodista
que el van convidar a fer un seguiment
del senyor Tani Blair
quan va guanyar les primeres eleccions,
quan va guanyar les eleccions...
O sigui que, saps allò que la ficció i la realitat...
A veure, jo no vull dir res, m'entens?
Però vull dir que té material, el senyor.
Diu que és l'únic periodista
que el Tani Blair va posar,
com si diguéssim, a fer-li el seguiment.
Una mica com ha fet el Sarkozy amb la resa
amb aquella periodista, també, no?
Que l'ha deixat fer un apropament.
Doncs el Robert Harris, mira, però,
va ser el que va fer el mateix amb el Tani Blair.
Està bé aquest detall que dones, perquè dius...
Desconec, no crec que el primer
ministre sigui el Toni Blair, eh?
Suposo que ell ja se'n guarda prou...
No, però com a mínim els escenaris
i determinades coses sí que és fàcil
que ho hagi, doncs, agafat com a documentació
i que després la resta d'història sigui ficció.
Sí, sí, però deixa Roma
i deixa altres ambients històrics
perquè ell sempre havia dit que no.
Però suposo que li van donar tant de material
que l'hombre es deu haver pogut resistir...
Anar a fer una novelassa d'aquestes
de política internacional
molt posada a dia d'avui, no?
La lletreta és grosseta i no és molt gruixuga.
Sí, no és gaire gruixuga.
És una novel·la d'estiu estupenda.
És una novel·la de passar un bon cap de setmana.
Estrets, eh?
Què més tenim per aquí?
A veure...
No ho sé, vols que parlem de llibres de la Xina?
O vols que parlem del llibre de l'Anna Gavalda?
L'Anna Gavalda que està venent, com sempre, moltíssim, no?
El Consol, aquesta autora francesa.
Ho dic perquè, si no, sempre s'acabem de parlar
d'autors americanes, no?
Sí, és veritat.
Doncs mira, el que destaca França
és un país que el tenim molt proper
i també va bé de saber.
L'Anna Gavalda és un triomf,
és un crac a França.
És un fenomen.
És un fenomen.
I aquí també, ja, eh?
I aquí també.
Ens arriben tots bastant més tard, eh?
Que han estat un èxit allà.
I ara ha tret el Consol.
Dic perquè ara molta gent potser la comença a conèixer
per l'obra Junts i Prou,
que l'han passada al cinema.
I bé, hi ha gent que...
Això de la cultura, no?,
que de vegades és una cosa més barrejada.
Hi ha algú que veu una pel·lícula
i no sap que al darrere hi ha una novel·la.
O algú...
A partir de la novel·la descobreix la pel·lícula, no?
Diuen que hi ha crisi de guionistes,
doncs agafen novel·les i fan pel·lis
a vegades amb molt bons resultats,
a vegades no tant, com tota la vida, no?
El curiós d'aquesta noia
jo trobo que és una mica
el tractament que fa amb els personatges,
que són personatges així com molt...
A tu t'agrada la Gavalda, no?
M'agrada, però entenc que no és un thriller com això, no?
Una cosa apassionant.
Sinó, ja et dic, personatges com a curiosos,
bastant humans, bastant...
Alguns molt destrossadets,
però és que també te'ls vas anar trobant,
aquesta gent així.
I de tot no fa com una munió, no?
Que no fa conjuminar sempre tot.
És d'aquelles novel·les que mai passa res,
però que estan passant coses interiorment, no?
En el món de les emocions.
Exacte.
No hi ha acció, però ja...
T'arriba una mica el tema de...
T'ataca una mica el tema de les emocions.
Aquesta es diu al consol.
Es tracta d'un home de 46 anys,
un pare de família, és un arquitecte amb èxit,
que es diu Charles, Charles Balanda,
i que té una vida molt moguda,
d'un lloc cap a l'altre, aeroports,
una vida així molt agitada, diem-ne, no?
Però un dia s'assabenta de la mort de la Nuc,
que va ser una dona a qui va estimar
durant la seva infància i la seva adolescència.
I és una mica l'explicació
de com això li fa remoure força
els ciments de la seva pròpia vida, no?
De la vida aquesta que tenia tan assegurada, no?
El record...
Això és la crisi dels 40 i alguna cosa, directament.
Bé, però n'hi haurà que faran això
amb un llibre d'autoajuda.
No, això és un llibre de record
del que va ser aquesta història
i de l'impuls que té
per canviar d'una manera radical la seva vida,
però amb tocs d'humor, amb tocs d'ironia,
una mica amb els tocs que hi posa l'autora.
És a dir, que una noveleta
per ser llegida,
per deixar-se llegir,
doncs d'una manera agradable.
Molt bé, doncs fem una mica d'acció
amb el Harris.
Molt a la francesa i un estil molt diferent
al del Robert Harris,
amb un ritme trepidant, amb intrigues...
Tindrem temps per tot, eh?
Pel Harris i per la Cavalda
i per altres novel·les
que s'estan llegint moltíssim aquest estiu, no?
Bé, el que està en literatura catalana,
jo destacaria el llibre de contes
que ha tret el...
ara no em sortirà el nom.
A veure...
El Sánchez Pinyol.
Això ara.
El Sánchez Pinyol.
Quin susto.
I ara juguem com a les pelis,
em fas quatre senyals i...
13...
El anava a dir,
el Dependora del Congo.
El 13 Tristos Tràngols.
Són 13 contes.
L'has llegit?
L'estic llegint, sí.
I què tal?
Jo és que no l'he llegit.
Són contes extremadament curts.
Però en la seva línia.
Algun d'ells, jo a mi em sonava
i pensava, això no és nou.
I de fet, ell diu que sí.
Que algun conte ja l'havia publicat
amb alguna publicació periòdica
i d'altres són inèdits.
La majoria són inèdits,
però n'hi ha algun.
En concret, el de les ebres.
Jo, que ell ja l'havia llegit.
Volem dir, el principal...
Són contes amb una mica de moralina al final.
Hmm.
El principal perill...
La principal feina d'una zebra a la selva
no és córrer més que el lló.
No és córrer més que el lló.
No?
No.
Ha de córrer més que una altra zebra.
Perquè així el lló agafarà la zebra
que vagi més coixa o que corri menys que ell.
És a dir, tots són una mica...
Acaben historietes que tenen molt de surrealistes,
a vegades, molt un to irònic.
Recorden els contes de Pere Caldés.
Ell també ho reconeix, que diu que sí,
que s'inspira bastant en Caldés,
i amb una pàgina o dues, a vegades.
Alguns són molt curts.
Molt breus, sí.
Molt breus.
Però amb una moralina final.
No està mal.
O sigui, es deixa també llegir bé.
I m'ha fet gràcia aquest de la zebra, no?
És a dir, una miqueta aplica-t'ho a la vida diària, clar.
Clar, el lló no...
Clar, no és córrer més que el lló,
perquè el lló segurament t'acabarà menjant.
Digue'm que estic de dilluns, Cristina.
Però jo no ho acabo de veure, clar, això.
Potser és que estic de dilluns i estic una miqueta espaceta, però...
Home, és la llei del més fort, clar.
Ja, ja, ja, ja.
Tu per què no vols que t'atrapin, no?
Les ebres...
Però, per exemple, el lló, què vols que et digui, eh?
Amb l'altra zebra encara tens oportunitat.
Amb el lló no tens oportunitat cap ni una.
Tu has de córrer sempre més que l'altre.
Jo et deia lectures per no escalfar-nos el cap, saps?
No, no és per escalfar-te el cap.
Això no t'has de deixar...
Es nota que ve de vacances, la Cristina, eh?
Estem esperant l'altre...
Sí, m'he llegit novel·lasses com la Menolara.
Què tal, això, també?
En parlem un altre dia, sí?
Sí, home, és un taber, eh?
Una novel·lassa d'aquestes amb molta història.
Una dona de Sicília, una mena de matrona d'aquelles,
que es mor i l'obra comença així.
O sigui, ella ja és morta, però tot el llibre gira al voltant de la...
De la mamma, eh?
De la mamma.
És una criada, però és una criada que acaba tenint...
Que els mana a tots, que els fa quadrar a tots,
que té enllaços amb la màfia
i que, bé, és una dona que, de ser no res,
doncs va saber tenir la posició de poder òptima
perquè allí ningú la tonqués
i ella remenava les cireres de tot, no?
Oh, doncs aquesta...
Aquesta, bé, eh?
Sí, sí, una bona història.
De fet, era una autora que la vaig agafar així una mica
sense conèixer-la gaire.
Home, és com es descobreixen les coses, eh?
I ve que ara tenim desiderates
amb els llibres d'aquesta noia, d'aquesta autora,
però el nom és una combinació d'italià i anglès,
d'aquesta autora, i no em ve present,
o sigui, no me l'he portada per parlar-ne, no?
Però l'obra es diu La Menullara.
La Menullara.
S'escriu així, que és el pseudònim d'aquesta...
De la dona aquesta que acaba sent, doncs, una...
Sí, sí, aquesta matrona.
Després jo us recomanaria que si voleu fer servir la biblioteca,
no només per anar a buscar novel·les,
sinó per anar a buscar, doncs, informació,
aquests dies amb els Jocs Olímpics de Pequín,
estem introduint algunes coses, doncs,
sobre aquest enorme país amb tanta transformació
i amb tants contrastos.
I, doncs, fent un esforç, doncs,
per tenir informació al dia i actualitzada.
En quant a llibres, però també a altres formats.
En quant a llibres, per exemple,
els dossiers de La Vanguardia,
que fa uns dossiers esplèndids,
que són molt econòmics de comprar,
però que la biblioteca els col·lecciona,
doncs, és una manera més...
Molt assequible d'estar informat
sobre els temes que van anar proposant.
I ara és, amb l'excusa dels Jocs,
però el dossier és una mirada a la Xina ara
amb tots els seus problemes
de desenvolupament
i de societat
que no té una democràcia
ni consolidada ni per consolidar.
tenim algun llibre rescatat.
Hem rescatat algun llibre
i algun d'altres el comprarem,
però, en concret, el Ramon Tamames,
l'economista,
és una persona que té un llibre publicat
sobre la Xina.
Però recent, com si diguéssim.
Sí, és recent.
L'interès del Tamames a la Xina
ve de lluny
i, a més a més,
es veu que de tant en tant
hi va fer de professor.
Llavors,
n'hi té un que és la Xina
al segle XXI
i on ja ens es posa
de fa potser un parell o tres d'anys,
que és aquest llibre,
i ja hi surten els grans contrastos
i la por
del propi govern
al que és un règim democràtic.
Com a cosa curiosa,
explicaré que,
en repressant una mica aquest llibre,
es veu que hi va haver un programa
a la Xina,
fa uns anys,
que venia a ser
una mena d'operació en triomfo.
Ah, sí, també en fan allà.
No, va ser l'únic que es veu.
No els hi va agradar.
Es veu que no.
Els van nominar tots el primer dia, ja.
Perquè la Xina...
El tema de votar.
Clar, és que la Xina
m'hi han dit,
però, Cristina,
és que la Xina m'hi han dit
que nominen molt a la gent.
Nominen?
La nominen molt, eh?
I que hi ha cases d'aquestes
on els posen els nominats
que no fan tan bona fi
com els del programa televisiu.
Però el tema és que,
com que la gent
podien votar a través dels seus mòbils,
doncs no sé si hi va haver
8 milions de votacions
amb aquell programa.
I va arribar a espantar
el propi govern
que la gent no es pensessin
que això de votar...
Que no li agafessin les ganes, eh?
Mira, ara això de votar ens ha agradat
anem a votar tot.
Em fa gràcia,
perquè el senyor de Mames
ens explica
com això,
un programa d'aquestes característiques,
es veu que es va fer una vegada
i va espantar el règim.
Ja veus.
Perquè la gent s'atirava massivament,
s'hi abocava, vaja,
a fer unes votacions
Doncs aquest detall que explica
ja ens dona la idea
de quin és el to del llibre
i que realment pot donar una visió
molt certa, no?
Molt certera.
Perquè també és cert
que aquests dies
doncs assistim a declaracions
de tota mena,
informacions de tota mena
i com tota la informació
val la pena
doncs ser una miqueta selectiu.
Jo crec que és una oportunitat
també d'apropar-nos
a uns països
que desconeixem totalment,
perquè a Occident
doncs també es mira molt
el malí,
que si mateix la història
l'expliquem
des del nostre punt de vista.
una cosa tan senzilla
com el descobriment del paper
jo penso ara
què deuen fer les escoles
i diure que el paper
aquí
va venir de la Xina
però per exemple
el tema de la impremta
aquí
l'invent de la impremta
és un any
1.400 i escaig
però 1.500
però a la Xina
quan aquí es descobreix
la impremta
feia anys
que circulaven
els llibres impresos.
És a dir que
el tema de la història
ara ens obliga
com molta gent
que està venint aquí
si van a les escoles
doncs la història
m'imagino que l'han d'explicar
d'una manera
una mica més àmplia
també
doncs ara s'estan
o publicant
una sèrie de llibres
que no tenen
només en compte
la història
tal i com sempre
l'han explicada
des de...
Però Cristina
i no sortirem aquí
perquè si no
clar ens podíem posar
imagina't si ara
han de canviar
els llibres de text
dels alumnes
d'aquí de Catalunya
quan arriben
per exemple
el moment
de la invenció
de la impremta
com que lògicament
hi ha nens i nenes
de tot el món
que haguessin de fer
doncs
un escombrar
tota la història
i clar
intentar aglutir
en això
les editorials
bé
el negoci del segle
hauríem de canviar
tots els llibres de text
doncs
no ho sé
com s'ho hauran de fer
però
hi ha algun autor
en concret
el
Jax Gernet
que ja us recorda
que
aquesta
els prepotents
occidentals
d'alguna manera
que hi ha coses
que no han nascut
quan aquí s'han inventat
no
doncs és una mica
aquesta doble visió
de les coses
que ara estàs més obligat
que mai
a obrir els ulls
a que el món
xinès
s'està
despertant
no
i de quina manera
i que poden tenir
molt poder
i que no
tot
no tot
no tenen
una societat
tampoc magnífica
hi ha coses
que a Occident
seran molt millors
però
doncs
que són dos mons
que comencen
a conviure
no
d'una manera
més intensa
que fa uns anys
que estava
més separat
no
doncs
de la biblioteca
el que fem
és aquest esforç
d'introduir
aquesta sèrie
de llibres
que fan
una mica
tots aquests plantejaments
no
i de fet
esteu en fase
d'anar adquirint més
no
d'anar adquirint més
perquè tot això
és bastant nou
i no acabarà
després de les olimpiades
i no s'acaba
només amb els llibres
llavors
saps que tot això
també ve
fa
la mirada cap a l'orient
i és
amb molts vessants
de la cultura
amb la música
en el cinema
i en la literatura
doncs també
ja fa uns anys
que tenim
el Gao
Xingyan
per exemple
l'escriptor xinès
que després
va exiliar
però que va ser
Nobel de literatura
d'aquest autor
trobarem coses
a la biblioteca
també trobarem coses
si tu te'n recordaràs
aquella obra
de la petita
costurera
com es diu
petita modista xinesa
la petita modista xinesa
d'Ai Xiji
és una preciositat
del llibre
és una novel·la
extraordinària
i és una mirada
de tot el procés
de la revolució cultural
de Mao
és una delícia
de novel·la
realment
després d'altres autors
Balzac i la petita
modista xinesa
és que en castellà
Balzac i la costurera xina
és en castellà
Balzac i la petita
Balzac i la petita
costurera xinesa
sí
altres autors
xinesos
són la Jim
o la Chili
la Chili és una autora
en aquests moments
que escriu
un estil
neorealista
d'aquests
que no passen
gaires coses
però és la manera
com ho explica
i té força èxit
com la Gabalda
però en xinès
bé no en xinès
no la poden llegir
en català o castellà
lògicament
en el seu context
i després
hi ha altres autors
però que són realment
molt durs
de llegir
perquè ens expliquen
històries
de gent
que ha patit molt
un és
un títol
és
Vientos Amargos
que és una crònica
d'una
denúncia
de l'opressió
i de la brutalitat
d'un règim
i d'una època
l'autor es diu
Harry Hu
i relata
l'horror
de gairebé 20 anys
que va estar pres
als camps xinesos
i un altre
a veure si el trobem
el Mo Yan
que l'autor
el títol és
Les balades de Lajo
i és un escriptor xinès
en aquest moment
i anem al darrere
aquest encara no el tenim
però sabem que
a la Xina
està molt considerat
és com una mena
de García Márquez
és a dir
que l'hauríem de tenir
a la cultura xinesa
i es diu
Mo Yan
Les balades de Lajo
i també és així
una novel·la
bastant
escriu molt
d'una manera
èpica
doncs són llibres
a considerar
i aquests són els que anirem
incorporant
per estar més o menys
al dia
perquè a més
literàriament
tenen molta qualitat
i si no volem entrar-hi
en un llibre d'assaig
doncs també a través
de les novel·les
i a certes distàncies
també podem familiaritzar-nos
amb els diferents països
recordem Cristina
que la biblioteca
enguany
ho ha ampliat
d'obrir una tarda més
és a dir
de no tancar el migdia
i per llongar l'horari
que és la tarda de dijous
també
la tarda de dilluns
la de dilluns
i la de dijous
és a dir
que avui estem oberts
fins a les 8 del vespre
i dijous també
i la resta del dia
és fins a les 3
és a dir
que els usuaris
tenen més hores
disponibles
la biblioteca oberta
Cristina Barber
moltíssimes gràcies
com sempre ha estat
un plaer
ens has deixat aquí
moltes ganes
de començar
noves lectures
ja passarem
per la biblioteca
a buscar-les
t'anava a dir
bon estiu
bones vacances
però ja les has acabat
doncs bona tornada a la feina
en tot cas
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
tot Sak
tont
un plaer
marcelé