Túlia, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat que ens deixa aquest dimecres.
Avui amb els quatre convidats
ja a punt. Han pres tots
cafè, em sembla, o gairebé tots. En fi,
Teresa Valls, bon dia. La Teresa Valls
és professora de música, és una de les convidades
avui a la Tartúlia. També ens acompanya
Manel Sant-Romà, entre d'altres coses responsable
informàtic de la xarxa Santa Tecla.
Manel, bon dia. Bon dia. També tenim entre
nosaltres l'advocat Antoni Uber. Ton, bon dia.
Bon dia. I també el president d'Òmnium Cultural
del Tarragonès, Joan Andreu Torres. Joan Andreu, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs amb aquests quatre convidats
donarem una aullada a l'actualitat
del dia, que jo crec que avui té
dos grans temes
i dos grans imatges, segurament.
Una, avions, relacionada amb avions, i altra
relacionada amb trens. Les imatges
són, segurament, la poden veure avui
als diaris de la ciutat de Tarragona,
són, d'una banda, la presència del màxim
responsable de Ryanair a l'aeroport de Reus,
anunciant nous vols a partir
del mes d'octubre, i fent-ho
de la manera en què ja és habitual,
què ho fa aquest personatge de la companyia
de vols de baix cost, i l'altra
gran imatge, d'alguna manera, també ens
afecta a Tarragona, perquè és l'arribada
de la ministra de Foment,
Magdalena Álvarez, ahir a l'estació
de Sants, i després al Palau de la Generalitat,
on va anunciar que, finalment, dimecres a la setmana
vinent, és a dir, d'aquí just
una setmana, avui, d'aquí una setmana,
arribarà el tren,
el servei comercial dels trens
AVE a Barcelona.
I, per tant, comunicarà Barcelona,
amb Tarragona, Lleida, Saragossa i Madrid,
i ja estarà en marxa tota la xarxa ferroviària.
Són dos grans imatges del dia,
dos grans temes, trens i avions,
perquè recordem que, a més, ahir
la ministra va passar per l'aeroport de Reus
per agafar després el tren
per anar a Barcelona
en aquest tren de proves, així que els convido
a parlar primer d'aquesta qüestió.
si volen del tren primer
o de l'avió.
Titular, arriben els pallassos de Reus, no?
Sí.
O sortim del tercer món.
Entrem en el primer món.
Home, a l'aeroport de Reus,
Déu-n'hi-do, va tenir protagonistes destacats.
Jo he de confessar que
el xicot aquest de Reiner,
multimilionari, per cert,
em fa gràcia,
perquè és com un huanchi,
com aquest que tenen a Reus,
però, diguem-ne, un empresari, no?
I que fa bullir l'olla.
I llavors veure aquell tio
que, bueno, que és un pallasso,
bueno, que es guanya els diners,
que es guanya els diners,
però li agrada fer el pallasso,
davant d'aquells polítics
tan tibats i seriosos
que tenim nosaltres
i que, com l'alcalde de Reus,
que quan té el huanchi al costat
sembla que l'estiguin crucificant i tal,
jo haig de confessar que em fa gràcia.
La primera vegada
que va venir a l'estit del Barça
em vaig quedar més sobtada, no?
Ara, aquesta vegada, doncs, bueno,
ja estaves acostumat a alguna cosa...
Ha vingut a l'estit del Barça.
Portava la bandera catalana.
Ha vingut amb la bufanda del...
No sé per què el portava,
aquell cor tan enorme.
Una altra vegada
va venir amb la bufanda del Nàstic.
Sí, bueno...
La veritat és que també
de quan en quan va bé
i és bonic veure aquestes escenificacions,
perquè, òbviament,
és una escenificació.
Tu deies, és un pallasso,
fa el pallasso.
Avui hi havia...
Com a ministre.
He tingut l'oportunitat
d'eligir un article d'opinió
del president de la Càmera de Tarragona,
qui va ser present,
dient que res,
que allò no és un natural d'aquest senyor,
sinó que és tot molt ben calculat
i una aposta mecena,
però que és per aprovar-lo,
de trencar sempre aquests protocols,
aquests rigors,
aquests rigdos,
ja tan manits,
de veure de quan en quan
que una cosa important,
perquè per Tarragona
i per més de Tarragona
és important
que l'activitat
de l'aeroport de Reus
vagi a més,
l'acte de presentació
tingui aquesta aposta mecena.
Bé, bé,
jo ho veig bé.
Bé, jo el que veig és,
la pregunta meva és,
i això què ens costa?
Bé, clar,
de sota mà,
de sota mà,
fluixetment,
es diu,
hem de pagar
2.000 milions anuals.
No, 2.750.000 euros.
La meva pregunta, Joan,
és,
i d'això que en traiem?
Perquè a Girona,
a Girona què els hi costa?
I a Girona n'han tret molt de profit,
i en canvi aquí ens han quedat
amb un aeroport de segona.
I a més a més paguem,
i a més a més ho paguem entre tots.
I a Girona també hem pagat,
però vull dir que,
bueno,
clar,
i llavors a veure quin benefici
en traurem de tot això.
Jo crec que en traurem
molt de benefici.
Amb això,
amb el que insinues tu,
estic totalment en el bando contrari,
és a dir,
jo crec que,
i com deia el Ton,
que l'aeroport de Reus
vagi bé
amb diner públic,
perquè el diner privat
d'aquí no l'hem tret,
o sigui,
aquí de pallassos
no n'hi ha hagut ni un.
De Ryanair,
de senyors aquests dels cors
i tot això,
ni un.
Aquí no he invertit ningú,
ni un duro.
Que vingui un senyor,
evidentment,
no vindrà aquí
a fer d'armenit
a la caritat,
i que li posin per davant
3 o 4 milions d'euros
perquè faci bullir l'olla.
Aquests 3 o 4 milions d'euros
tornen però ràpid
als bars,
als osteorans,
als comerços,
al moviment de l'entorn.
Per tant,
a mi benvingut,
és més,
jo penso,
per les meves notícies
s'ha quedat curta la cosa,
perquè jo havia sentit
de parlar de molts més vols
que al final són 4,
però vull dir,
ara a curt termini
són 4 o 5 vols.
L'anunci d'ell
són 5 noves rutes
que són a París,
a Palma,
a Santander,
a Santéu i a Sevilla,
bàsicament rutes
a l'estat espanyol.
És veritat que s'havien anunciat
altres rutes europees
que potser arribaran més tard.
Però el que apuntava el Joan Andreu
em sembla també interessant,
és a dir,
fins a quin punt
les administracions
han de pagar, no?
Jo responc amb una opinió
absolutament personal,
penso que sí.
Jo penso que es fa,
sí, que és una inversió.
És una inversió.
És una inversió.
I el sector públic
ja ha d'estar.
Jo ho veig
hasta normal,
lògic,
i fins i tot positiu,
és a dir,
crec que ha de ser així,
amb projectes
d'aquest tipus,
que donen,
que donaran molt de joc
i que aquesta inversió
es recuperarà
multiplicada per mils.
És com a publicitat,
que diuen que
encara amb una plana
de diari
val tant,
una quantitat,
una barbara de diners,
un gag per televisió,
molts diners,
però fixa't tu
la publicitat com va.
Això vol dir que
els que es publiciten
recuperen
a més que creix
la inversió feta.
Jo penso que,
més a més,
revertiran aquí.
Vull dir,
aquest senyor,
més a més,
es va vestir així,
és perquè així,
jo penso que li han fet
molt més cas
tots els mitjans
que s'hagués anat vestit
amb corbata
i un trajo,
no?,
allà ben sèrio.
Ha sortit per totes les teles,
aquest senyor amb aquest cor,
vull dir,
si no.
I abans això,
d'entrada,
ja és publicitat.
Saps el que val la publicitat
d'aquest senyor?
Sí, sí, sí,
és ell,
és el que s'ha vestit
de publicitat,
com si allà és pel carrer
allò que fan caminant,
que n'hi ha que es posen
un llotren o un i avall,
doncs aquest senyor
es vol poder posar allà.
I penso que per la zona,
vull dir,
que hi hagi aquests vols
dintre d'Espanya o fora,
que serà molt important,
vull dir que,
i per molts diners
que hagi costat això,
és que han de revertir aquí.
I fixeu-vos, eh,
ens venim queixant
i queixant
i queixant
i queixant
de les infraestructures,
especialment
en el que és
infraestructures
que potencien
la comunicació.
Benvingut sigui
aquesta inversió
i aquest projecte,
perquè és el que dinamitza
tot el moviment
de diners
i, en definitiva,
el negoci,
tots els seus negocis.
Jo, més aviat,
crec que això,
que es va perdre
una oportunitat
fa 4 o 5 anys,
quan Ryanair
va haver de decidir
entre Reuts i Girona,
i allí no vam estar vius,
no es va estar vius,
i en aquests moments
Girona
té un moviment
tremendo,
però tremendo.
Vull dir,
crec que tots coneixem
gent del nostre entorn
que ha anat a Girona
a agafar vols
i ja no parlo
dels que venen de fora aquí,
ja només parlo
del moviment intern
i aquests vols
que, a veure,
jo ja et dic
a última hora,
sí que,
què són,
4 milions d'euros,
5 milions d'euros?
A veure,
són cacauets, eh,
comparat amb diners
que es gasten
amb veritables bestieses
i jo crec que això
és una inversió
precisament en infraestructures,
en el fons
és en infraestructures,
perquè s'han potenciat
un aeroport
que jo crec que ha estat
molt, molt infrautilitzat
fins al moment.
Tornant de totes maneres
a la imatge del dia,
això,
amb aquest senyor,
en fi,
fent el pallasso,
com deia el Manel Sant Romà,
envoltat de polítics,
clar,
també l'altra manera
d'entendre
aquesta imatge
i aquesta presentació
és que les institucions
del país
i del territori
queden en mans
una mica
d'un senyor
amb molts milions
perquè ve precisament
a agafar diners
de les administracions,
és a dir,
aquí tenim representants
del govern de Catalunya,
de la Diputació de Tarragona,
de l'Ajuntament de Reus,
de la Cambra de Comerç
i tot sembla que estiguin
una mica
doncs això,
no?,
en mans d'un senyor
fent el xou.
Jo una vegada
fer-te vol dir contestada,
vull dir,
em sembla bé,
l'altre plantejament és,
a veure,
es va intentar
i no va funcionar.
Funcionarà ara,
vull dir,
hi ha les suficients
estructures comercials,
econòmiques,
socials,
perquè des d'aquí,
des de l'aeroport de Reus
i per tant des del camp de Tarragona
puguin ser rentables
anar a Santiago,
anar a València...
Aquí no risca,
no pisca.
I el que risca
és un empresari estranger.
I segur que hi ha
un estudi de mercat,
segur que hi ha un estudi de mercat fet,
perquè la inversió per ell
és important.
És el seu negoci,
segur que hi ha un estudi de...
Recordo que les anteriors vegades
ha sigut Iberia,
Regional Mare Nostrum,
no sé què,
tal,
jo me n'enfio més
del senyor aquest d'aquí,
t'ho juro,
jo t'ho juro,
jo els meus calés
abans els posaria
en mans d'aquest senyor,
o sigui,
dius,
amb borsa,
dius,
va,
anem a jugar amb borsa,
abans jugo amb aquest senyor,
que amb tots aquests que he dit ara.
Ja no dic amb els que estan
al costat de la foto,
amb aquests no me'ls juro,
els que l'és jo.
Però jo insisto això
en el tema de la imatge,
una mica de la dependència
de les institucions polítiques
davant d'un senyor
que ve de fora
i que munta el xou.
A mi no em crida,
a mi, Ricard,
contra de l'opinió
que em sembla
que ens trasllades,
no em crida l'atenció.
Al contrari,
és a dir,
jo penso que les institucions
allí tenien que ser,
doncs perquè és una inversió
en el territori important
i crec que
hi hagin posat
on hagin posat diners,
les institucions
han d'estar allí presents
inclús per donar suport
o per donar la imatge
d'acceptació
i de viabilitat
del projecte.
A mi,
la fotografia,
al contrari,
no em crida l'atenció
sinó que penso
que és coherent.
Joan Andreu,
sí?
Et sembla coherent o no?
No et veig gaire convençut
sobre aquest tema, no?
No, no,
massa convençut
no ho estic,
evidentment,
sí que estic molt a favor
de que, evidentment,
les inversions
han de ser públiques
i privades conjuntament
i en aquestes infraestructures
el que passa
que, clar,
que no ens tornem a passar acabades
comencem les coses
a donar la sensació
a vegades
per la teulada, no?
I llavors, bueno,
hi ha tot un problema
també a l'aeroport de Reus
d'infraestructures,
vull dir,
com s'hi arriba,
com s'hi surt,
com s'hi va,
vull dir,
com es munta,
però ara tindran
l'obligació
de solucionar
perquè hi ha una necessitat
es crearà una necessitat.
No, no,
ni escèptic
ni pessimista
ni optimista,
vull dir,
simplement,
que veig una sèrie
que quan analitzes
doncs, oi,
critiques aspectes
que, home,
doncs, això potser
hauria d'estar resolt,
almenys potser ho està,
però jo no tinc notícia
que estigui
a alguns aspectes resolt.
Estic totalment d'acord amb tu,
d'aquí a l'aeroport de Reus
o de Reus
a l'aeroport de Reus
o de l'entorn
manquen comunicacions.
Punt i seguit,
és molt més greu
el problema
amb l'estació
del Camp de Tarragona
que ha sigut
diner pur i dur
públic,
pur i dur públic
gestionat
per altres pallassos.
És molt més greu això
i que no s'hagi previst
amb una inversió tan brutal,
no estem parlant
de 4 milions d'euros,
estem parlant
d'una inversió brutal
pagada per tu,
per mi,
pels que ens escolten,
per aquests nois,
els pares d'aquests nois
que entren ara aquí
al costat.
Que ens estan veient
en directe.
I no s'ha previst.
I això ha sigut gestionat
per gent del tipus
que està al costat
del pallasso del cor.
No pel del pallasso del cor.
El pallasso del cor
ja s'hagués encarregat
que hi haguessin comunicacions.
Els senyors sèrius
de la corbata,
no dic que hagin sigut ells,
com aquests,
que no fan el pallasso,
que sembla que no,
però en el fons
tots tots sabem,
molts sabem qui són,
aquests no han previst
tot això.
Vull dir que és molt més greu,
molt més greu.
Com que el Manel
ja m'ha introduït directament
al tema del tren,
que ja ho havíem anunciat
al principi de la tertúlia.
I damunt la senyora ministra
per dir-li a algú
es permet venir
amb diners públics
de tots
i dir que no ha de fer declaracions.
i prohibir l'entrar als periodistes.
És una vergonya, home.
Això sí que és una vergonya.
Anem a parlar
de l'altra imatge del dia
perquè precisament
la presentació del tema
de Ryanair
es feia a primera hora del matí
a l'aeroport de Reus
i poques hores després
per l'aeroport de Reus
passava la ministra.
Va fer un viatge,
un vol,
Màlaga-Reus.
A Reus,
en fi,
la venien a esperar,
la van portar
a l'estació del Camp de Tarragona,
aquesta que com diu el Manel
està tan ben comunicada,
i ella va agafar
aquest primer tren
amb proves
que va anar
de l'estació del Camp de Tarragona
en 32 minuts,
em sembla,
fins a l'estació de Sants.
Això sí,
també amb polèmica
amb els mitjans de comunicació
i amb els periodistes
perquè no els van permetre
baixar a les andanes
de l'estació de Sants
per no poder captar
la imatge de la ministra
i els responsables
de Foment
arribant a l'estació
del tren.
Abans de parlar
de l'arribada
ja de l'AVE a Barcelona
el 20 de febrer,
la posada en escena
de la ministra
de la manera
en què va fer
ahir
aquesta arribada
de l'AVE
consideren que
en fi
és oportuna.
Jo vull fer una confidència.
Ahir la ministra
se'm va adonar
de l'error
de la ubicació
de l'estació
de l'AVE a Perefort.
Ahir la ministra
hauria d'haver
baixat de l'avió
hauria d'haver caminat
per un passadís
per una mica de túnel
si convé
com hi ha al Prat
i agafar el tren
per anar cap a Barcelona.
no només d'això
sinó que per anar
d'un aeroport
o a l'estació
de l'AVE
és complicat.
Home,
devia passar
per obrir
les carreteres
una mica.
És que jo
anava per un túnel.
Per una carretereta
complicadíssim
horrorós.
En fi,
parlem de la posada
en escena.
Ja que abans us preguntava
pel tema
del senyor
de Ryanair,
la posada
en escena
de la ministra
ahir,
què us sembla?
Jo la calificaria
com la ministra
per un pompero.
No,
no ha arribat
als pallassos,
ha arribat al circ.
Que encara,
que encara,
que encara...
Jo la calificaria
d'una barruda,
té una barra
que se...
Li han donat
les gràcies
perquè gràcies
a ella
el tren
a l'AVE
ha arribat
a Catalunya.
Li han donat
les gràcies
perquè és la ministra
que ha fet més d'allò.
És a dir,
donar-li les gràcies
perquè si arriba
el 2008,
si no hagués estat
ella,
arribaria,
qui sap
quan hagués arribat.
Vull dir,
li han donat les gràcies.
Jo per això proposo
un monument
a la ministra
per un pompero
a la mateixa estació
de Sants
si convé,
vull dir,
no ho sé,
o a cada estació
de l'AVE.
Fer-li algun recordat
o posar-li
algun tren
que es digui,
no ho sé,
Magdalena Álvarez
o alguna AVE
d'aquests.
Jo penso que sí
que s'ha de fer
un monument
a cada catenària
perquè,
escoltes,
que si no,
la pobra ministra
és que se'ns posarà
a plorar.
Jo penso que
arribarà un dia d'aquests.
No, ella no.
Si no li coneixem...
Que no se doble.
Jo crec que,
jo insisteixo,
o sigui,
més enllà de l'anècdota
i de les formes,
és lamentable.
Jo prefereixo
un senyor
que ve aquí
amb els cors
i els ninotets
i tal
a guanyar-se
les portades
perquè l'únic
que fa és això
que una senyora
que té la Santa Barra
de venir aquí.
A veure,
algú ha de venir,
si no vingués ella
vindria una altra.
però aquest acte
de venir
i no hago declaraciones
i no admito càmeras,
això què és?
Això què és el Putin,
aquesta senyora?
On estem arribant?
Això és democràcia?
Estem arribant
a una situació
en la qual
uns senyors,
molts d'ells
no tenen carrera,
molts d'ells
han arribat a dalt
amb maniobres brutes,
molts d'ells
no han fotut mai un clau.
Uns senyors
que col·lectivament
es diuen polítics
se n'estan enfotent
de nosaltres.
Teresa,
a veure...
Jo penso que és prepotent
aquesta senyora
amb aquesta manera de fer,
vull dir,
que Barcelona
han prigat
abans ho tingui...
El que passa és que
Barcelona amb la història
de l'AVE,
vale,
arriba-te a Sants,
però tota aquesta història
que han de passar
pel mig de Barcelona,
que és la serà de la família,
d'aquesta història...
Per què la volen?
Vull dir,
aquí ens arriba a Perefort
i l'anem a buscar allà.
Doncs trobo que ja arriba Sants,
ja ha arribat a Barcelona,
a Madrid arriba a Totxa
i s'acaba allí
i no n'hi ha més.
Però després
s'ha de connectar amb França.
Sí, bueno, clar,
però vull dir...
Va cap a Sevilla, eh?
No, ja, però...
Va cap a Toledo, eh?
Ja, però vull dir,
és que clar,
hi ha tota una història aquí
que se'ns escapa
de si cau la Sagrada Família,
de si no cau
i que si el volen
per aquí o per allà.
Vull dir,
finalment ha arribat a Sants,
trobo que ja és molt,
perquè tal com anava
a mirar la cosa,
no pintava gens bé.
Vull dir, jo...
Bueno,
tu agafes el tren
per anar a Barcelona
i jo, bueno,
no fa gaires dies
el vaig agafar
i clar,
te trobes que quan passes
per allí dius
i per aquí passarà l'AVE?
Vull dir,
vols dir que hi ha un moment
que ja s'amaga allò, no?
I dius, no sé,
i comences a veure
tot aquell munt
de vies i de coses,
bueno,
ha arribat, tu,
no sé...
A una setmana vista,
sembla,
de totes maneres,
és increïble que...
Ha arribat,
que ja és complicat això,
no?
Però vaja,
jo a aquesta senyora
em sembla prepotent.
La meva paraula és prepotent.
Ton,
les maneres de la ministra?
El despropòsit
és paradigmàtic
i el de les maneres
de la ministra
és una més,
però no en greuja,
jo entenc que
greu i important
per Catalunya.
I també,
front al sentit comú,
com s'entén
que Barcelona
hagi estat
l'última ciutat d'Espanya
a connectar-se amb l'AVE?
Com es pot entendre això?
Ja no parlaré
de qui l'ha pagat,
de qui l'ha pagat més,
etcètera.
Només diguem
que és la segona capital
d'Espanya
i és la porta d'entrada
a Europa.
Com és possible
que fins avui
encara estiguem discutint
i parlant d'aquest tema
i la senyora ministra
s'atreveixi a venir aquí
amb aquesta prepotència
com heu dit,
a dir que a més
no fa declaracions
quan és un funcionari públic
i per tant
es deu el públic
i per tant
ha de fer declaracions
com no ha de fer declaracions?
I el Robert Rets
perquè no fa declaracions.
Com no ha de fer declaracions
aquesta senyora?
Que vingui
amb aquesta prepotència
damunt
que vingui a dir
que no,
que el 20 de febrer
l'AVE
arriba a Barcelona.
Doncs bueno,
no s'hi pot afegir res més
del que hem.
Al tant fa unes preguntes
que jo crec
que tenen una resposta.
Espanya té 17 autonomies
i totes són iguales
i, bueno,
Barcelona l'ha tocat
ara
però li hubiera
podido tocar primero.
Aquest és el tema.
Barcelona no és
la segona capital d'Espanya.
Barcelona és una ciutat gran
d'Espanya
però Espanya
és un estat
centralista
centrat a Madrid
i pensat
per des de
Paraport
segons
cincs o
des de Madrid.
Manel,
jo parlava
del sentit comú
i deia
si la porta d'Europa
és Barcelona
deixem-se estar allà
de raons polítiques
i del que sigui
com és possible?
La porta a Espanya
d'Europa
és Madrid.
La porta a Espanya
d'Europa
és Madrid.
Arriba'm per avió ja.
L'altre dia,
mira,
un detall,
un detall,
l'altre dia
amb la polèmica
aquesta dels immigrants
del Rajoy
que diu que
se'ls ha de fer firmar
no sé què i tal
el conociment de la llengua
i hi havia debats
a totes les televisions.
Ningú,
a ningú,
a ningú,
jo vaig pensar,
ui,
ara entraran
en el català
i de sobte he pensat,
tonto,
quan ells parlen
de la llengua
evidentment
parlen de l'espanyol
però parla el Rajoy
parla el Zapatero
és a dir,
ells pensen
que si haurà de firmar
o no firmar
aquí a Catalunya
dirien
han de firmar o no firmar
l'espanyol
ells no se'ls passa
pel cap al català
català és una cosa molt bé
és allò
corosidances
de la secció femenina
és una particularitat
que uns respecten
i els altres denigren
però a més
és l'única diferència
la porta d'Espanya
a Europa
és Madrid
no és Barcelona
i tornant al tren
creuen que des aquí
des de la ciutat
des del territori
tindrà algun efecte
això de tenir tren
directe
32 minuts
a Barcelona
aquí
els usuaris
no ens afecta per res
en absolut
si has d'anar a buscar
el tren a Perefort
per
que digues no sé quan
que és mitja hora
és que jo l'agafo aquí
és que a més
no té sentit
el que s'ha de fer ara
és fer una línia de metro
pel corredor
convencional
que ja tenim
amb trens
que es llancen
i que faran el recorregut
potser no en 30 minuts
però faran en 34 minuts
a Tarragona
per anar a Barcelona
no solucionen gran cosa
bé
però per anar a París
ah bueno
clar
per anar a Brussel·les
que és el que deixarà
sí, sí
molt bé
llavors ja va per a fora
o per anar a Madrid
que és el que fan
per a Barcelona
però clar
que ens ha fet l'AVE
per anar cap al sud
i anar cap a Àfrica
allà no t'anarà cap a Europa
però fixa-t'hi
que Tarragona
l'ha posat més a prop de Madrid
però no de Barcelona
sí
Lleida
és la lògica
és que quan t'apliques
una estratègia
o una lògica
el que acaba sortint
és el que és aplicat
vull dir
dius
hosti
jo he estudiat per metge
i ara resulta que sé anatomia
què volia saber
matemàtiques
no és anatomia
doncs això és igual
o sigui
Tarragona està més a prop de Madrid
Lleida pràcticament
és una sucursal de Madrid
tot va cap a Madrid
i Barcelona
sí, està on t'està
però vull dir que no l'apropa més
això està clar
i l'altre dia
a la Fira del Futur
el Futur
me sembla que
una de les coses
que es venien
des de la Costa Dorada
és l'aprop que estem ara de Madrid
a dues hores i mitja
estem més a prop del Teatre Real
que del Liceu
gairebé
és veritat
i des del punt de vista
a l'inrevés
que la zona del Tarragonès
la més propera a l'estació
això es pugui convertir
a mig termini
o a llarg termini
d'aquí uns anys
en una mena de barris
no sé si dir-ne dormitoris
és a dir
que hi hagi gent
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
que vulgui venir a viure aquí
però ja n'hi ha
sí
però consideren
que hi ha un risc
el sol de costa
està esgotat
a part que ja és bo
que estigui esgotat
perquè s'ha tan fet tan malbé
que ja no hi cap
absolutament res
jo penso que sí
generarà una vista atractiva
cap als voltants
d'aquesta estació
les infraestructures
no fan cap mal
a veure no fan cap mal
segons com se fan
fan mal el territori
perquè el territori
està trinxat
però jo mal
no en farà cap
ara
els efectes
és difícil de preveure
no ho sé
però jo crec que
depèn de com s'aprofitin
per exemple
si s'aprofitessin
aquest corredor
llei de Barcelona
diguem-ne
amb trens pensats
però és clar
si es pensen des de Madrid
no es pensarà
en llei de Barcelona
a Tarragona
es pensarà
en termes
novament Madrid
París
passant per Barcelona
i aquestes coses
ara jo crec que
la infraestructura
mal no en fa cap
i vés a saber
vull dir
si realment
hi hagués una combinació
bona
entre Tarragona
Reus
i el d'això
pot ser una alternativa
pot ser una alternativa
una alternativa
perquè aquest tren
ideal
que podria anar
de Tarragona a Barcelona
per la via convencional
en 45 minuts
i amb una freqüència
de cada quart d'hora
no el veurem
no el veurem
ara ja no el veurem
no el veurem
no per què?
no ara ni ara ni abans
perdona'm
ni ara ni abans
perquè tampoc
en aquest país
tampoc n'hi ha ningú
que pensi en aquests termes
aquest és el problema
aquest és el problema
el problema
que hi ha a veure
en aspectes aquest
és les rodalies nostres
però una mica
la idea és aquesta
per almenys
com a programa
es té plantejat així
que ara
la línia convencional
per la costa
es converteixi
en una línia
de llançament
de trens
amb freqüència
i amb velocitat
propera
a la dels metros
on?
em refereixo
amb el que és
l'arrencada
2008
t'emplaço el 2018
probablement
queda gravat
el manel
sempre que ve a les tertúlies
sempre diu
que no veurà
segons quines coses
t'emplaço el 2018
queda gravat això
perquè ara ho graveu tot
perquè veu
ara està tot gravat
t'emplaço el 2018
però posa't davant
del micròfon
que si no no t'escoltarem
t'emplaço el 2018
a venir aquí
i a veure si podem anar
en freqüència
cada quant
cada mitja hora
cada mitja hora
hi ha llançalleres
a Tarragona
a Barcelona
d'això
va
un sopar
un sopar
un sopar a Madrid
espero poder
el pagar
no perquè hagi perdut
sinó perquè ho pugui veure
fins i tot
que ha estat el contrari
en aquest moment
allà on hi ha l'AVE
s'han reduït
allà on hi ha
3 de velocitat
s'han reduït els altres
aquesta és la realitat
s'han reduït
és a dir
que correm el risc
que el tren
convencional
però tenen l'estació
a peu de porta de casa
o aquest país
Andreu
i aquí
la tenim
Perefort
és allò
aquell poble
i Tarragona
això encara
és broma
en fi
deixem temes de trens
i d'avions
si volen
pensant una mica
en la notícia
que pot ser demà
la vaga
de l'ensenyament
convocada
a tot Catalunya
els hi plantejo
doncs això
a més
com que tenim avui
algunes persones
alguns dels convidats
a la tertúlia
vinculats
d'alguna o altra manera
al món de l'ensenyament
i en fi
la qüestió educativa
ens afecta a tots
consideren que està justificada
la vaga de demà
el Joan Andreu
que treballa en un col·legi
molt bé
doncs jo t'entrada
jo m'he llegit
d'exe dels pols
que m'he llegit
les bases
de la llei
les bases de la llei
les bases
perquè alguns dels mateixos representants sindicats
parlen de la llei
quan no és veritat
i per tant
jo m'he llegit les bases
i em sembla que és el moment
perquè en aquest moment
a Catalunya
poguéssim
com un mitjà
l'educació
capgirar-lo
aquí hi ha una oportunitat
una oportunitat
que ens deixem perdre
per
per unes
quatre ratlles
que fan dir
que digui el que no diu
i que desvirtua
tot el que és
un plantejament nou
a nivell europeu
de l'educació
a Catalunya
i per tant
i aquestes quatre ratlles són?
són simplement
perquè diu
que hi ha la possibilitat
en alguns casos
la Generalitat
per tant
el Departament d'Educació
pugui
en algunes determinades
escoles
poder-les incorporar
dins la xarxa pública
i ja està
vull dir
que poden estar
gestionades
per una cooperativa
de part
a partir d'aquí
que això és una cosa excepcional
perquè hi ha casos
que s'han de regular
concretament
un cas és a Sant Sedoní
o podria posar casos
com per exemple
el Sol de Tarragona
vull dir
que d'aquesta escola
necessitaria
i aniria bé
que hi hagués
alguna possibilitat
de poder donar
una bona empenta
i entrar dins
una xarxa pública
de qualitat
etcètera
doncs
estem perdent
en la meva opinió
estem perdent
una gran oportunitat
de poder debatre
però clar
aquí es tracta
d'aquestes bases
estan damunt la taula
per dir
que parlem-ne
però clar
si quan un posen
les bases
damunt la taula
li diuen
escolta
si no les treus
damunt la taula
no parlem
home
doncs si les amago
del calai
parlem de futbol
si vols
abans de venir
he sentit
el conseller Maragall
dir una cosa
que no m'ha estranyat
perquè conec el personatge
però deia
deia una mica
això que dius tu
però apuntava
que amb els sindicats
no té res a discutir
que amb els sindicats
en tot cas discutirà
temes laborals
i temes
el qual té la seva lògica
però
això indica
que el tractament
del govern
d'aquest tema
és un tema purament
diguem-ne tècnic
en el món de l'educació
els ensenyants
i tu ho saps molt bé
i en el món de la sanitat
els metges
no és com la policia
o l'exèrcit
dius
amb la policia o l'exèrcit
no tinc res més
que discutirà
temes laborals
no han de parlar
de la política
d'Espanya
o la defensa
o sobre si
s'ha de perseguir
els delinqüents o no
els mestres i els metges
tenen molt a dir
a banda de si cobren més
o cobren menys
llavors el govern
es negui
a parlar
amb els mestres
de temes
que afecten
a l'educació del país
això em sembla molt greu
jo no conec el tema
jo francament
no conec el tema
però és com quan se barallen
els veïns del costat
els veus cada dia
veus el home
veus la dona
veus quina pinta tenen
jo en aquest cas
em posaria
d'entrada
per defecte
coneixent el conseller Maragall
em posaria al costat
dels mestres
a veure
Teresa
sembla que
el govern
no es nega
a parlar amb els mestres
vol parlar
a partir del document
no no
avui jo he sentit
explícitament
fa un moment
aquí estava el conseller Maragall
de la televisió
que deia
que els temes de fons
es parlen al Parlament
el qual té raó
el qual té raó
i que amb els mestres
l'única cosa
que ha de parlar
els redueix a parlar
de salaris
amunt i avall
i tal
quan jo per el que entenc
els mestres
volen parlar
de model
que sí
que probablement
per el que es diu
tampoc és tant
i que és lògic
que un ajuntament
entri en la gestió
d'uns centres
i tal
però jo aquí
em sembla
que hi ha més qüestions
de fons
ho desconec
simplement
aquesta és la meva opinió
sí que hi ha qüestions
de fons
però pensa que
evidentment
primer perquè
el pes
dels sindicats
de l'ensenyament
és molt fort
i en aquest cas
no se'ls va consultar
en aquest aspecte
però sí que és veritat
que la conselleria
ha tingut
reunions
amb els sindicats
per dir
escolteu jo
i això
aquest tema
s'està discutint
damunt la taula
del Consell Escolar
de Catalunya
i està pensat
molt a nivell
no tant en temes laborals
que ja els discutirem
però els hi va posar
hi ha hagut
diverses reunions
amb els sindicats
el que passa
és que els hi haguessin
tancat
o amagueu
sota la taula
aquestes bases
i llavors
comencem a parlar
a mi m'agradaria
sentir la versió
dels sindicats
m'agradaria
perquè coneixent
el conseller Maragall
el qual he vist
moltes vegades
dir mentides
en públic
coneixent-lo
m'agradaria
conèixer
m'agradaria
jo no m'he llegit
el document
i jo m'agradico
l'ensenyament
però no
extraescolar
per tant
una mica diferent
però jo em sembla
que tota la base
de la discussió aquesta
és perquè toca
temes laborals
dels mestres
i en tots
vull dir que està molt bé
que els mestres
són més a més
molt corporativistes
i aleshores
els sindicats
pesen molt
i tota la història
i clar
s'han de tocar
oposicions
s'han de tocar
les direccions dels centres
que si són professionalitzades
que si no
això
quant a feina
els afecta
i la gent
quan te toquen
la feina
doncs la gent salta
i en aquest moment
doncs bueno
han saltat
també penso
que hi ha molta gent
que no se l'ha llegit
el document
i jo no me l'he llegit
no el tinc
Ton
tu que tu mires
des de fora
del sector
jo confesso
el meu desconeixement
sobre la qüestió de fons
però creus que és justificada
la vaga general de demà
això anava a dir
la qüestió de fons
la desconec
per tant
si està motivada
o no està motivada
no puc opinar
sobre aquesta qüestió
el que sí dic
és que el dret de vaga
és sempre l'últim recurs
el dret de vaga
és sempre l'últim recurs
i és un dret
i és un dret exercitable
i afortunadament
es té
i és bo que es tingui
però em crida l'atenció
que
potser per la meva ignorància
potser perquè el tema
m'ha passat desapercebut
i no he llegit
però jo diria
que no hi ha
no hi ha hagut
en el coneixement
i en l'opinió pública
coneixement
de quina és
la problemàtica
que pugui portar
en aquest moment
a plantejar
una vaga
amb la incidència
que pot tenir aquesta vaga
em crida molt l'atenció
i penso que potser
es planteja
exercir aquest dret
d'una forma precipitada
i no a temps
és l'única qüestió
que voldria apuntar
sobre aquest tema
et sembla també precipitada
Joan Andreu?
per acabar
sí, sí
a mi em sembla que
jo l'entenc
des del punt de vista
i vista això
vull dir
és injustificada
vull dir més que d'allò
penso que
els arguments que es donen
de 24 pàgines
que té un document
que t'agafis a 4 ratlles
per dir
si això
fora tot
em sembla
que abans
hi ha altres mitjans
per poder parlar
discutir
etc
i llavors reivindicar
el que s'hagi de reivindicar
quan estem parlant
d'una llei de bases
no d'una llei
d'unes bases
d'una llei
que no sé com serà la llei
que després s'haurà de discutir molt
portar al Parlament
estem parlant d'anys
estem parlant d'anys
en fi
ho deixem aquí
aquesta serà segurament
una de les notícies de demà
avui
ja les hem comentat
al principi de la tertúlia
tenim això
notícies relacionades
amb tren
i amb avions
suposo que avui
ja donaran a conèixer
la quantitat de trens
que tindrem a partir d'ara
els preus per anar a Barcelona
de Barcelona a Madrid
en fi
tot això
ens continuarà portant
moltes notícies
segurament
en els propers dies
acabem la tertúlia
Manel Sant Romà
Teresa Valls
Ton Obert
Joan Andreu Torres
gràcies a tots 4
i fins la propera
que vagi bé
adeu-siau
fins la propera
bon dia