de Ràdio.
Ara són en dos quarts d'una del migdia, en dos minuts i mig.
La veritat és que ens està quedant un matí de Tarragona Ràdio de dilluns,
força pedagògic.
Obrim el temps d'Evoluciona, aquest espai que vam encetar
la passada setmana i que fem en col·laboració amb l'IPES,
l'Institut Català de Paleocologia, Humana i Evolució Social,
que avui arriba carregat de continguts i convidades.
Parlarem d'un seminari que es va posar en marxa la passada setmana
i que pretén aprofundir en l'evolució tecnològica a la prehistòria.
Ens acompanya l'Ece Lallué per parlar-ne. Bon dia.
Hola. Benvinguda.
També ens volem fer ressò d'una guia adreçada als escolars
per conèixer com es vivien els Pirineus fa 10.000 anys.
Ens acompanya una de les coordinadores de la guia,
que és la Montse Esteban.
Montse, bon dia.
Molt bé, bon dia.
I després encara podrem saber
alguns dels aspectes que envolten
aquests estudis relacionats amb la paleocologia i la història.
Anirem esbrinant alguns termes.
Si jo els dic què és la tafonomia,
vostès diran que no tinc ni idea, jo tampoc,
però per això hi ha una investigadora que es diu Isabel Cáceres,
que ha parlat amb Jordi Sorinyac,
i en els darrers minuts podrem escatir exactament
de què es tracta.
Ece, comencem per tu, et sembla,
per aquest seminari que vau iniciar la passada setmana,
que s'anirà fent en diferents sessions,
per parlar de la tecnologia en la prehistòria.
Tecnologia, de seguida,
equivocadament pensem en ordinadors, informàtica,
quan tecnologia, des del punt de vista
de la disciplina que treballeu,
suposo que és tot allò que l'home
fa servir una miqueta per assolir els seus objectius,
des d'un punt de vista manual,
no ho he dit, gens acadèmicament, això ho dius tu, no?
De hecho, seria lo mismo que la tecnología que utilizamos ahora,
porque son las herramientas que utilizan,
pero también el fuego es tecnología,
y esta tecnología se hace con diferentes materias,
igual que ahora tenemos un ordenador
que utiliza un sistema,
pues la tecnología prehistórica también tiene sistemas,
diferentes sistemas que evolucionan
durante toda la prehistòria
y cada una tiene unas características diferentes.
Sabeu què és el primer que va a utilitzar?
El nostre van passat més llunyant,
és que parlar de prehistòria és com parlar...
Són tants cicles...
Què és el primer que va a utilitzar?
Per exemple, l'home de pedra, la pedra, no?
El problema es la conservación.
Lo que se conserva mejor es la piedra,
y esas son las herramientas que se conservan
y que hemos estudiado,
y las más antiguas son de piedra,
y en este seminario precisamente lo que planteamos
es que también existe el hueso y la madera,
que son otras materias primas que se pueden utilizar
para fabricar herramientas,
y probablemente en las primeras fases
de la evolución tecnológica en la prehistòria
se utilizasen los tres materiales,
pero la piedra es lo que mejor se ha estudiado,
lo que mejor se reconoce en los yacimientos arqueológicos,
y lo que mejor explica la evolución tecnológica
de los paleopobladores o de los hombres en la prehistòria.
¿Y qué podían arribar a fer amb pedra al començament?
Pues hacían herramientas que utilizaban
para descuartizar a los animales que luego consumían
o para trabajar la madera.
¿Y con la fusta qué hacían?
¿No sabeu?
¿Hay algún prou restos de conservación?
Las evidencias más antiguas de madera trabajada,
lo que hacen son unas lanzas,
que hay un yacimiento,
eso no es muy antiguo,
pero hacen unas lanzas de madera
que utilizaban para cazar.
Aquesta és la idea que tenim allò a través del cinema,
i fins i tot els llibres de text de quan érem petits,
que sortia un tros de pedreta,
després la pedreta lligada a un tros de fusta,
al final feien una llança magnífica.
Eso es relativamente moderno.
De hecho, las primeras lanzas son solo madera,
son solo de madera apuntada,
sin enmangar,
que sería esto, la piedra con la madera.
Amb la fusteta aquella...
És que dius, de la pedra,
imaginem una pedra polida, ben treballada,
ni de bontrosa, la pedra tal qual,
al principi, o què?
No, no, es la piedra tallada,
es una piedra que golpean con otra piedra
y producen un filo cortante,
que es lo que sirve para descuartizar,
para cortar vegetales y animales.
Es pot saber com va evolucionant la tecnologia
a través de la prehistòria,
a mesura que aneu descobrint,
per saber, per datar cadascuna d'aquestes eines,
jo m'imagino que us heu de remetre als jaciments,
que us deixen altra informació,
altres proves que us permeten saber
exactament en quin moment està de la prehistòria, no?
Exacto.
Al principio, como solo se conocían las piedras
y no había una tecnología precisa
para datar los jacimientos,
se clasificaba en relación a la tecnología en sí misma.
Más arcaico, más rudimentario
y más evolucionado serían piezas más pequeñas
que se mangaban.
Pero luego, al existir sistemas de datación,
pues se utiliza así.
El resto de cosas que encontramos en un jacimiento
para poder datarlo,
como las adoraciones de carbono 14
u otras más específicas.
Perquè la composición de aquella pedra
que trobeu que te interés
també us pot donar molta informació, no?
Sí, la materia prima
con la que se hace la herramienta
puede explicar qué territorio explotaban,
de dónde cogían las materias
para producir sus herramientas.
El que és l'evolució tecnològica,
la prehistòria, és una assignatura?
La assignatura es del Departamento de Historia
de la Universitat
y la assignatura se llama Prehistoria 2.
Así, es muy general.
Y nosotros, como nos gusta explicar
lo que conocemos,
porque así los alumnos lo agradecen más,
explicamos las primeras fases de ocupación
de los homínidos fuera de África
y uno de los elementos que son útiles
para caracterizar estas primeras ocupaciones
hasta llegar al Paleolítico Superior,
que sería el final de los cazadores-recolectores,
es la tecnología lítica,
porque es lo que mejor se conserva.
Y luego también existe la tecnología en madera
y en hueso, que son menos,
que se conocen menos,
porque hay menos evidencias,
pero también son útiles.
Entonces, esto lo utilizo en la assignatura
para que los alumnos puedan tener otra visión
de otros especialistas,
especialmente la última sesión,
que es un debate con Eudal,
que aportará un poco,
para que vean un poco cómo trabajamos los científicos
y cómo discutimos estos temas,
para que no se crean todo el tema,
todo lo que yo les explico.
Claro.
Lo que os he explicado,
ponerlo en duda,
porque de eso se trata,
siempre poner en duda
los propios conocimientos incluso.
Desde aquella piedra,
la más antigua que encontrasteis,
hasta, digamos, este final que decías,
la evolución tecnológica fue muy lenta,
teniendo en cuenta que la medida del tiempo,
si hablamos de prehistoria,
no es la medida del tiempo
de nuestra vida contemporánea, ¿no?
Cada vez se va cortando más.
Primero hay un número de años,
cada vez se va cortando,
hasta hoy en día,
en que de un mes a otro
tenemos del móvil normal
al iPhone este,
esto ha pasado muy pocos años,
¿no?
La evolución,
cada vez es más cortito
cuando se,
cómo evoluciona la tecnología
hasta hoy en día,
que ya es de un mes a otro,
de un mes a otro,
ya tienes que cambiar el sistema.
De la primera televisión
a un ordenador de última generación,
digamos que hay personas
que vivieron esa primera televisión
y ahora están viviendo esto,
por eso el salto es muy pequeño.
En cambio, en prehistoria,
los cambios tecnológicos
son, pues eso,
primero unos millones de años
y se van reduciendo
hasta miles de años.
¡Hala!
Millones de años
con la misma piedra, ¿no?
Ahí, venga.
¿Qué es lo que,
por tu experiencia profesional
y científica,
¿cuál de los hallazgos
desde este punto de vista tecnológico
te han llamado más la atención?
Que has dicho,
mira, esto realmente sabían.
Es que hay muchos.
Yo creo que es más,
no el hallazgo,
sino el haber trabajado
con constancia,
con un mismo equipo
y en unos mismos yacimientos.
Yo creo que es toda la trayectoria
lo que nos hace
tener cada vez más emoción
al encontrar una cosa,
porque nosotros cuando excavamos
encontramos,
tenemos un hallazgo
y, claro,
si son restos humanos,
siempre le damos
mucha más emoción,
pero en realidad
yo creo que es
la trayectoria
de nuestros trabajos
que he compartido además
con Monse,
que es lo que nos hace
que sea cada vez más emocionante
y que aún queramos volver
a las excavaciones
y encontrar restos.
Más que el hallazgo concreto
en nosotros,
si nos emocionamos,
pero...
No, pero más que nada
me refería a que a partir
no de un hallazgo solo,
sino de varios materiales,
es decir,
mira,
aquí ya podemos plantear
una hipótesis
que ha habido un cambio
tecnológico realmente,
que hemos pasado
de una fase a otra
con todo lo que ello conlleva,
¿no?,
de saber de ese individuo.
Pues no sé,
no sé qué...
Bueno...
Pues en Monse,
entre las dos,
porque como en el Pirineo
seguro que también
usaban tecnología, ¿no?
Sí, no,
no,
el que,
en referencia al que
dió a la Etel,
que no es ben bé
un objecte,
un objecte et pot emocionar
perquè és singular,
perquè és únic,
però no es ben bé
l'objecte
el que et dona
aquesta idea
de que s'ha produït
un canvi
i que hi ha diferència,
sinó
és precisament
tot aquest conjunt
de materials
que acaben sent
milers i milers
d'objectes
i de fòssils
que estem excavant
al llarg
de tots aquests anys,
aquests anys,
i amb l'Etel portem
pràcticament 20 anys,
bueno,
amb l'Etel
i amb la gent
de l'equip
d'aquí de l'IPES.
Llavors,
és aquesta evolució
a la que se referia
l'Etel
que era la que volia
jo simplement
això comentar,
és aquestos milers
d'objectes
que et permeten
formular hipòtesis
i plantejar també
teories,
més que pròpiament
un objecte,
encara que això,
clar,
surt una resta humana
i, pues,
clar,
forma per allà
de la llegenda
i llavors ja...
Clar,
des de la cultura lítica
al plàstic
hi ha un camí
molt llarg
per recórrer.
Si us sembla,
podem lligar
les dues coses
perquè,
clar,
si estem parlant
d'ajerciments
que es puguin...
que en definitiva
el que fan
és ensenyar-nos...
Per cert,
perdoneu,
acabo de veure
en aquest quadern
de la unitat didàctica
d'aquest treball
primer,
aquest senyor dibuixat
aquí porta una llança
com deia jo,
això és una mica
de fusta
lligada d'un tros
de pedra,
sí o no?
Sí,
el que passa
és que aquesta unitat
didàctica
fa referència
als 10.000 anys.
I, clar,
és aquesta modernitat
a la que mos referíem
i quan parlem
de les primeres eines
aquestes
que estaven tallades
al percutir
una pedra
amb una altra
doncs mos estem remitint
a alguns milions
d'anys inclús.
Digueu-me
folclòrica,
però
quan creen
els primers estris
que utilitzen així
com a recipients,
per exemple?
Que són capaços
doncs
de posar-hi coses dins
i cuinar
i...
Això encara no ho tenim.
El problema és que
els primers recipients
segurament
que eren
hechos
de matèria orgànica,
de piel
o de...
o algun fruit
i llavors
això no es conserva.
Però seguro
que és bastante
més antiguo
de lo que...
Clar,
és que els primers
utensilis
entesos
com a recipients
es conserven
des del neolític
perquè estan fets
en ceràmica.
La ceràmica
no té
problema de conservació.
Però
amb tota seguretat
abans ja transportaven
coses
i per transportar-les
necessitarien bosses
o ja coïen aliments
i per coure'ls
també necessitarien
alguna cosa
però no s'ha conservat.
És el problema
que tenim
de la conservació
El tipus de matèria
que dèieu
de l'os
i la fusta
i tot això.
Clar,
és que la matèria orgànica
és molt difícil
de conservar-se
a menys que siguin
uns medis
molt concrets
de molta humitat
o al contrari
de molt sec
si no
no es conserven.
El que sí
que és conservar
la pedra
es conserva l'os
per tota la part mineral
que té l'os
però ja trobar
fora d'os i pedra
o peixina
trobar fusta
trobar
tota classe
de matèria orgànica
que poden ser
pells
per exemple
és molt molt molt difícil.
Quan comencen
a ser recol·lectors
segurament necessitarien
doncs jo què sé
des d'agafar llavors
i no sé
treballar-les una mica
i transportar-les
petites
o grans distàncies
perquè
si eren
itinerants
i eren
caçadors
recol·lectors
itinerants
haurien de
transportar
coses
per anar
a viure
a un altre lloc
a ocupar
un altre lloc
haurien de
transportar
però
no s'ha conservat.
Vostès saben
ho parlar
l'altre dia
amb l'Eudal Carbonell
que un dels fonaments
de l'IPES
és divulgar
la ciència
donar-la a conèixer
i a més a tothom
però en particular
perquè és
el futur
i és un potencial
importantíssim
els escolars
i des d'aquest punt de vista
heu editat
una guia
per descobrir
com es vivia
els Pirineus
l'època aquesta
de les pedres
de l'Ètel
fa uns 10.000 anys
més o menys
i és una guia
que ens han portat
un exemplar
d'una banda
el quadern
per al professor
amb tots els coneixements
i després
la unitat didàctica
el quadern
per a l'alumne
un treball
que heu fet
en col·laboració
d'acumènia
amb el Parque
Faunístico
de los Pirineus
La Cunyacha
això és perquè
el Pirineu
és una unitat
completa
des del vostre punt
de vista
la iniciativa
d'aquesta unitat
va sorgir
arrel d'un conveni
que tenim signat
la Universitat
Rovira i Virgili
i aquest parc
faunístic
és un bioparc
i com t'ho dic
la iniciativa
va sorgir
arrel d'aquí
perquè
tenim un projecte
d'arqueologia
experimental
amb aquest parc
que està al mig
del Pirineu
i tenia
molts bons elements
com per fer
tasques
d'arqueologia
experimental
llavors
se'ns va acudir
la idea
de tota la recerca
que estàvem fent
com també
podríem
transmetre-la
a la gent
que visitava
el parc
i a més a més
d'això
vam pensar
que la prehistòria
podia ser
un bon vehicle
per introduir
temes de biodiversitat
que estan
al dia
i per això
va sorgir
la idea
de la unitat
la imatge
que poden tenir
els nois i noies
quan s'acosten
a un espai natural
que sembla
que te'l mostren
en un estat
primitiu
en el bon sentit
de la paraula
sense urbanitzacions
sense edificacions
i sembla
que entri una miqueta
i es puguin imaginar
com vivien
els seus avantpassers
i tant
i tant
perfectament
hem de pensar
que aquest
és un parc
que té una fauna
molt particular
perquè és la fauna
que hi havia al Pirineu
fa 10.000 anys
i que es va extingir
però aquesta fauna
s'ha tornat a portar
i s'ha ficat
a dins d'aquest parc
llavors
clar
això està al mig del Pirineu
i s'ha intentat
que l'impacte visual
sigui
o minimitzar
aquest impacte visual
la qual cosa
sí que per suposat
hi ha un circuit marcat
per on van visitants
alumnes
participants
a les activitats
però
l'entorn natural
és molt paregut
al que podríem observar
fa 10.000 anys
al Pirineu
dius fauna
que alguna d'elles
s'ha pogut tornar a introduir
de fa 10.000 anys
sí
perquè són faunes
que havien desaparegut
d'aquí
el Pirineu havia sigut
de la península ibèrica
la zona
on havien desaparegut
més tard
però després a Europa
han quedat
aquestes faunes
per exemple
estem parlant
del cas
del visor
el visor
que va quedar
a Polònia
pràcticament
se va extingir
al segle XIX
però bueno
hi ha programes de cria
que han permès
que se recuperi
aquesta espècie
o estem parlant
per exemple
també del lynx
del lynx boreal
que no és
el lynx que tenim
a Donyana
encara que en aquell moment
segurament
conviurien
aquestes dues espècies
lynx ibèric
i lynx boreal
o estem parlant
també
de renns
de renns
que actualment
viuen
al nord d'Europa
les latituds
més septentrionals
i estem parlant
d'aquests animals
que s'han introduït aquí
i dels que
en altres llocs
d'Europa
també s'estan fent
programes de cria
per recuperar l'espècie
o cavalls
de Prevalski
també
que és
el cavall
salvatge
que havia abans
de tenir el cavall
domesticat
Parlem d'animals
però també
podríem parlar
d'altres aspectes
biològics
de la zona
que també es recolliu
en aquest treball
sí
bé
fem referència
a tots aquells
aspectes
relacionats
amb la biodiversitat
tant siguen animals
com vegetals
de fet
quan
introduïm el grup
per fer l'activitat
la introduïm al parc
el que els diem
és que es posen
en lloc
d'un grup
de pobladors
antics
que anaven
a descobrir
si aquell bosc
tenia els recursos
suficients
per poder sobreviure
llavors
ells quan entren
a més de totes
les activitats paral·lels
que els fem
relacionades amb l'arqueologia
i coneixements bàsics
el que els diem
és que
s'han de fixar
i han d'aprendre
coses
relacionades
amb els vegetals
i els animals
i després pensar
si en podrien
treure profit
d'allò
per viure
i poder-se
instal·lar temporalment
en aquell bosc
aquí doncs
hi ha una doble intenció
d'una banda
aquest aprenentatge
del passat
i una mica
la presa de consciència
de la necessitat
de preservar
allò que estan visitant
exacte
la idea era aquesta
la publicitat subliminal
que els hi poseu
quan entren al parc
sí, sí
de fet
el títol
de la unitat
és aquesta
de la paleocologia
o sigui
de l'ecologia
dels antics pobladors
a la biologia
de la conservació
i ho centrem
en la biodiversitat
piranaica
llavors
hi ha un missatge
clar
que és fonamental
què és el que així
des deuen
algun exemple
d'aquestes activitats
que els feu fer
i que els deuen
d'entusiasmar
d'allò sentir-se
senyors
de la prehistòria
per un dia
per una part
es poden sentir
senyors de la prehistòria
perquè han d'aprendre
a identificar
per exemple
rastres i petjades
dels mateixos animals
que hi ha allí
i no els fa una mica
de fàstic
perquè a vegades
és una mica
escatològic
el tema
per fer això
dels rastres
no
rastres
a vegades
són pinyes
mossegades
per exemple
per esquirols
que tenen
una morfologia
molt concreta
llavors
els ensenyem
com són les pinyes
mossegades
per a aquests animals
i a vegades són petjades
per exemple
petjades de diferents
ungulats
de diferents mamífers
perquè les puguen identificar
perquè els prehistòrics
també necessitarien
saber
de qui són
aquelles petjades
i de qui són
aquells rastres
per saber
si anaven darrere o no
i per protegir-se
perquè segons el que fos
i per protegir-se
clar
depèn del que fos
si sortia un llop
també s'havien de protegir
l'havien de poder identificar
i aquestes són les activitats
diguem relacionades
amb
el coneixement del medi
i després hi ha activitats
relacionades
directament
amb l'arqueologia
que són
per exemple
on ens fem participar
en una excavació
simulada
i llavors
hem fet una adaptació
de les mateixes fitxes
d'excavació
que utilitzem
per a les excavacions
hem fet una adaptació
simplificant-la una mica
i llavors
ells poden excavar
i sentir-se
a més de com a prehistòrics
en un moment del dia
també poden sentir-se
com a arqueòlics
en un altre moment del dia
se sorprenen molt
del que veuen
i del que aprenen
sí
ho ha dit d'una altra manera
vull dir
tenen un gran desconeixement
del medi natural
estan molt acostumats
a la vida urbana
doncs bàsicament
depèn
d'aquests alumnes
d'on habitualment
viuen
i també
sobretot
de la formació
el que els han pogut
transmetre
moltes vegades
més la família
l'entorn
immediat
més que inclús
l'escola
i depèn
bàsicament
d'això
els expliqueu
què és
la tafonomia
o encara no estan
al nivell
alguna cosa
te'ls expliquem
jo no tinc ni idea
us sembla
que escoltem
la Isabel Cáceres
amb Jordi Sorignac
que ha estat parlant
la tafonomia
és una disciplina
científica
que estudia
els processos
de fossilització
etimològicament
això vol dir
llei de l'enterrament
i per tant
la tafonomia
ens permet
conèixer
què ha passat
des de la mort
d'un animal
fins que les seves restes
queden enterrades
tot plegat però
millor que ens ho expliqui
Isabel Cáceres
l'experta en tafonomia
de l'IPES
los huesos
y los dientes
de los animales
son materiales
que permiten
o son capaces
de captar
cualquier cosa
que ocurra a su alrededor
a grandes rasgos
por ejemplo
desde la descarnación
que podemos
las huellas
de descarnación
que podemos dejar
a la hora
de procesar
un animal
los cortes
que dejarían
la herramienta
de piedra
o de metal
a las mordeduras
de un carnívoro
las huellas
que pueden producir
las raíces
de las plantas
dicho muy coloquialmente
sería como el CSI
de la prehistoria
tenemos una serie
de pistas
de huellas
que tenemos que identificar
quien las ha producido

por ejemplo
nosotros mismos
descarnamos un animal
para producirle
las huellas
de las herramientas
líticas
y poder compararlas
con las que encontramos
en los yacimientos
y quien dice esto
dice hacer experimentos
por ejemplo
de sumergir huesos
en agua
de quemarlos
de congelarlos
de lo que sea
para tener
modificaciones
o alteraciones actuales
que podamos comparar
con las que tenemos
en el registro fósil
Hem parlat
de l'acció
dels animals
en las restes
d'altres animals
però
què més
ens podem trobar
en els ossos
com sabem
d'on prové
aquell impacte
todo lo que te puedas imaginar
va a dejar una huella
en els huesos
i en els dients
els rayons del sol
van a dejar
uns agritaments
característics
que a nosaltres
nos van a permitir
decir que ese resto
ha estado
mucho tiempo expuesto
i ha tardat
en enterrarse
per exemple
un carnívoro
que muerde
que està comiendo
sus dientes
van a dejar
unas marcas
de mordeduras
unas marcas
de esos dientes
que nosaltres
podemos medir
i podemos decir
aproximadament
de què carnívoro
les ha producido
L'etafonomia
ha avançat molt
en els últims anys
i ara
els investigadors
són capaços
de precisar
molt més
les seves hipòtesis
les evidències
cada vegada
són moltíssim
més claras
per exemple
hace 30 anys
la principal
discussió
era poder
identificar
con total claridad
les evidències
humanes
en los restos
si és un material
que havien
procesado
els humans
si els havien
descarnat
els animals
o coses
d'aquest tipus
i ara
vamos a buscar
evidències
o treballar
amb modificacions
que ens permitan
anar més allà
i saber
si han intervenit
els humans
sinó
com ho han fet
per tot plegat
a partir d'ara
tinguem
molta cura
quan sentim
a parlar
de tafonomia
tinguem molt clar
que es tracta
d'una disciplina
clau
ja que permet
detar
l'enterrament
dels jaciments
i per tant
esbrinar
quan es van formar
doncs
molt més important
del que podríem pensar
el que és la tafonomia
la investigadora
Isabel Càceres
ho explicava
Jordi Sorinia
que ens ho ha ofert
d'aquesta manera
tan entenedora
vosaltres treballeu
amb
tafonomia
habitualment
és una de les eines
una de les eines
com a moltes altres
la tecnologia
aquestes tècniques
molta intuïció
segurament també
i l'experiència
també
l'experiència
compta molt
què passeu vosaltres
com a investigadores
com a membres
de l'IPES
temporades als jaciments
temporades al laboratori
una mica de vacances
de tant en tant
fareu també
poques
feu vacances
als jaciments
ja directament
no no
es trabajo
jo m'aniré
a la costa caribe
pues jo al jaciment
de no sé on
no
de jaciment
en jaciment
sí exacte
o així de conversa
en quadre d'excavació
també
molta imaginació
de vacances
després
no es poden complir
però
la propera sessió
com les anteriors
són obertes
al públic
en general
això perquè a vegades
dius
calla que això
és pels alumnes
no no
tothom
que vulgui
mentre hi hagi cadires
poden anar-hi
no
exacte
i la propera serà
el mes d'abril
sí
que és sobre
la madera
i la última
espero que sea la más interesante
porque
confluirán
todos los
que hi haurà debat
sí
armaris no en feien
d'això sí que tenim constància
que no en feien
fa
10.000 milions
d'anys
ja ens perdem en el temps
i Montse
tot aquest tipus
de material
i aquesta opció
per fer aquesta visita
al parc
es vehicula
a través del parc
les escoles
fan una oferta
a les escoles
per altres activitats
sí
bueno
aquest parc
està en província
d'Osca
i llavors
en principi
com que
aquesta iniciativa
l'han posat
en marxa
fa molt poc temps
de moment
la informació
està arribant
des del parc
als col·legis
però sobretot
centrant-se
en la zona
d'Aragó
però
en principi
no hi ha cap problema
si algú
si els que estan interessats
se fiquen en contacte
amb el parc
no hi ha problema
a més
ja saben
la web de l'IPES
i en particular
si parlem de pedagogia
i per als més joves
evoluciona
és molt senzill
qualsevol buscador
és que no me'n recordo
l'adreça exactament
no se'n recordeu vosaltres
però és allò
3B dobles
evoluciona
no té més
.org
i ja està
i allà trobaran
a més informació
justament
sobre
aquesta història
dels Pirineus
i molta més informació
que es du a terme
a l'IPES
Montse Esteban
Etel Allué
investigadores de l'IPES
ha estat un plaer
de veritat
espero que torneu
i continuarem parlant
de tafonomia
que ja m'he après
i de tot el que convingui
i a veure si trobem
algun estri
o alguna cosa
que es conservi bé
i ens ho expliques
Gràcies
Gràcies de veritat
molt bon dia
Gràcies a tu
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies