Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Has aconseguit treure de polleguera fins i tot Lluís Comas, eh?
Mai ho havia fet, allò de dir, vinga, va, per favor, el temps, que corre.
Tens una habilitat realment extraordinària.
Ja som 272.
Sí, sí, però Lluís Comas, que és l'home tranquil com John Wayne,
ha perdut els nervis per primera vegada a la vida perquè no començaves, eh?
I jo no soc la Maureen O'Hara.
No.
No, realment no, no t'hi sembles.
Eh, que no? Ni pèl roig, ni tot allò.
Que bonica la pel·lícula.
En fi, parlem d'una altra pel·lícula, la de l'actualitat de la llengua.
En aquest cas, de l'Aranès i de l'Oxita,
perquè hi ha tot un recull de notícies, d'informacions que tenen a veure,
i les comentarem totes elles.
En principi, sembla, les que jo veig així, damunt la taula, són bones,
perquè són publicacions, no?
Sí, sí.
Tot és bo?
És un dossier positiu.
Ah, molt bé, mira, estàs desconegut, va.
No, és que és l'Oxita que és el desconegut.
Sí, no, no, està claríssim que és desconegut.
Quan parles d'Oxita?
No, i ara estava pensant que hauria hagut de saludar l'Oxita, avui.
Jo no en sé fer-ho, ho fas tu, ho saps?
No, no, és que no he tingut temps d'estudiar-m'ho.
De tota manera, mira, la primera cosa que direm...
A veure, més d'una vegada ja hem explicat per aquí a un quart de català
que l'Oxitar, l'Aranès, no l'Oxitar, l'Aranès és un subdialecte de l'Oxitar,
per tant, l'Oxitar és oficial a Catalunya.
Com a llengua pròpia de la Vall d'Aran, és oficial.
És que tenim no només el de utilitzar-la, sinó el deure de conèixer.
I l'Estatut reconeixen l'oficialitat de l'Oxitar a tot el territori català.
Per tant, allò que dèiem, si una persona envia una escrita en Occitar
aquí a l'Ajuntament de Tarragona, li haurien de contestar en Occitar, etcètera, etcètera.
Bé, total, com que això ja és així,
a l'apartat de llengua de la web de la Generalitat de Catalunya
s'hi ha obert, no fa massa temps,
un apartat específic de l'engua catalana,
que es diu l'Occitant.
Llavors, aquest apartat està tot en Occitar.
L'adreça l'hem de dir perquè és molt complet al web,
hi ha molta informació, fins i tot hi ha enllaços
per a autoaprenentatge de l'Oxitar.
Això és interessant.
Per a qui li interessa prendre Occitar,
aquí trobaran enllaços per a fer autoaprenentatge des de casa,
amb l'ordinador, en línia i coses d'aquestes.
L'adreça és molt senzilla,
les tres w.gencat.cat barra llengua barra Occitant.
Occitant ha escrit O-C-C-I-T-A-N.
Llavors, aquí hi ha, doncs, amb la típica estètica de la web
de la llengua de la Generalitat,
hi ha les diferents menús o la llista de temes
que són titular, l'Occitant.
Llavors, Occitània, explica què és l'Occitània,
la llengua occitana, la literatura occitana,
el marc legal, era d'oficialitat d'er-occitant.
Això està en Occità i ho he llegit així perquè en català
seria el marc legal, l'oficialitat de l'Occità.
Programa...
Ah, sí, programa de creació d'er-oficina Occitant en Catalunya,
l'oficina d'Occità en Catalunya que existeix a Barcelona.
Era Occitant en Aran, l'Occità a la vall d'Aran.
Recursi lingüístics, recursos lingüístics,
aveniments d'interès, esdeveniments d'interès i webs d'interès.
Ara, no podem aprendre Occitant.
Sí, a veure, primer, l'Occità i el català són molt semblants,
són llengües germanes i, com que a més a més conviuen físicament,
es toquen, i recordem que a l'edat mitja la llengua de cultura
dels poetes era l'Occità, total,
que l'Occità, excepte algunes paraules molt específiques,
en general nosaltres sentim una persona que ens parli en aranès
i l'entendrem.
Llegim una cosa en aranès i la podem entendre bastant.
Doncs bé, aquí al web hi ha tot el que cal i més,
però en els últims temps també s'han anat produint coses,
com per exemple, la més recent i més cap aquí va ser
l'octubre passat que es va presentar a Barcelona,
el Diccionari Bàsic Occitant Català, Glossari Català Occitant,
que és una espècie de diccionari doble.
Això ho han impulsat la Fundació Occitant Catalana
i l'associació EuroCat. L'objectiu és facilitar la comprensió
dels textos generals occitants, és a dir, allò que quan ens arrivi
algú en Occità ho puguem entendre en aquest diccionari.
Aleshores, aquest diccionari l'acull l'obra bàsica,
o sigui, el lèxic que es recull aquí és bàsicament l'Occità general.
Però també hi ha, a més a més, l'Occità en general es basa en l'estàndard
d'un dels seus subdialectes, que en són sis,
doncs el llenguadoc, el llenguaducià, és el dialecte en què es basa l'estàndard.
Igual que el català l'estàndard es basa en el català central,
doncs l'Occità estàndard es basa en la llenguaducià.
I inclou una llista d'uns centenars de mots en gascó.
Gascó és un altre dels sis subdialectes.
Sí, seria com l'aranès.
No, l'aranès és una de les variants del gascó.
Ah, pensava que el gascó i l'aranès eren una variant de l'Occità.
No, no.
Com les nines russes, no?
Exacte. L'aranès és una nina russa dins del gascó.
I el gascó està dins de la nina russa de l'Occità.
A la nina russa hi ha sis dialectes.
El llenguadoc, el provençà, l'Occità...
Sí, ara no me'l sé de memòria a tots.
Un dels parlars de l'Occità, del gascó, és l'aranès.
Igual que el tarragoní és un dels parlars del català central.
O el menorquí, un dels parlars del català balear.
Doncs això, la situació més o menys és aquesta.
Bé, doncs aquí hi ha uns quants centenars de paraules en aranès
i també del provençal, que és un altre dels dialectes.
En total hi ha més de 8.000 entrades.
La cosa està plantejada que sigui fàcil de consultar,
que no necessita aprenentatge, utilitzar-lo, no necessita saber oxitar.
Hi ha altres idiomes que això no ho podríem fer.
En aquest cas sí que ho podem fer, aquest diccionari,
que el podem utilitzar sense saber oxitar.
Hi ha un resum de la gramàtica oxitana,
que no és gaire diferent de la nostra,
i llavors sabent una mica com funcionen les articles,
les diferències fonètiques...
Primer t'has d'aprendre la pròpia, si no te la saps.
I al final hi ha aquest glossari, al final hi ha un glossari de català occitar
que recull les paraules més allunyades d'en dues llengües,
són aquelles que si no saps oxitar no les entens.
Aquestes són les que hi ha en aquest glossari final,
que és precisament per això, perquè les puguem trobar fàcilment.
Tot això en aquest diccionari que es va presentar l'octubre,
el mes passat, a Barcelona.
Després, al maig, a la Vall d'Aran,
es va presentar i va quedar constituïda ja a Viella
l'Acadèmia de la Llengua Occitana,
que ja té autoritat, això.
Sí, és una acadèmia que està reconeguda
per l'Institut d'Estudis Occitans, que és internacional,
està reconeguda per totes les entitats, diguem, occitanistes,
està reconeguda i, per tant, aquesta acadèmia té validesa oficial,
i és una iniciativa justament d'aquest Institut d'Estudis Occitans
i del Consell General d'Aran, que hi van estar uns quants mesos.
La sort que tenen a la Vall d'Aran és això,
és l'únic territori del món on l'aranès,
és a dir, on hi ha alguna part d'Oxitat que sigui oficial,
perquè a França, evidentment, cap dels dialectes és oficial ni res.
Per tant, que això, simplement, des de la Vall d'Aran,
s'entén d'aquesta manera, perquè és l'únic lloc on és oficial.
Hi ha un govern al darrere, etcètera.
Ja té acadèmia. La web no la tinc, però ja la descobrirem.
També existeix una gramàtica aranesa,
que existeix des de l'any 2007.
Prèviament, aquesta acadèmia de la gramàtica occitana,
perdó, acadèmia de la llengua occitana,
ja hi havia existit el Consell de la Llengua Occitana,
que es va fundar l'any 2006,
i la feina principal que va fer aquests va ser
publicar la gramàtica i fixar les normes orals
i ortogràfiques de la llengua occitana.
Per tant, ara que ja hi havia això fixat,
l'any passat va sortir la gramàtica aranesa.
I, com a cosa curiosa,
podíem dir que, per exemple,
a Europa Press, l'agència de notícies,
ja des del mes d'octubre,
també té servei d'anaranès.
A Europa Press, que serveix notícies
a les mitjans de comunicació,
doncs també té secció de servei enaranès
de les notícies que fan referència
a les coses de la Vall d'Aranc,
doncs les tenen enaranès.
Ja veus.
Com a curiositat per acabar el tema.
Parlàvem d'Occità,
parlem de català en la seva variant Balear,
perquè el govern de les Illes Balears
ha aprovat el decret de requisit
de coneixements de català per a la funció pública.
Exacte, i aquí, a veure,
la notícia la diem resumidament,
però la diem perquè hi ha una set de polèmica
a les Illes Balears.
Home, sempre, eh?
En aquest tema.
Sempre s'arroseguen polèmiques des de fa anys, dic.
Ha canviat-la el tema, però vaja.
Sí, el decret és d'ara, d'aquest mes d'octubre,
i és un decret que aprova el reglament
pel qual es regula l'exigència de coneixements
de llengua catalana en els procediments
selectius d'accés a la funció pública.
Quins requisits són?
El típic, el nivell C, etc.
El problema està en que hi havia un decret previ
que ara queda derogat, que era del 2003,
en què aquell decret el que es va fer va ser una rebaixa.
Ja ho recordo.
I va haver molt de marro en aquell moment.
Perquè fa cinc anys fèiem un quart de català, també.
Sí, i aquests temes sempre els seguíem.
I vam parlar en aquell moment de la desgràcia
que es rebaixessin els nivells d'exigència.
Era conjuntura política.
Efectivament.
Conjuntura política que ara es reverteix a senso contrari.
Per tant, la polèmica ve d'una altra banda, ara.
Sí, en part sí.
Sobretot ve del sector sanitari.
L'Institut Balear de Salut
és on hi ha el problema, aquí, amb el món sanitari.
Hi ha hagut una contractació de molts professionals de fora, segurament.
Sí, i llavors, doncs, clar,
fins ara havien rebaixat els últims cinc anys el nivell B
i ara tornen a demanar el nivell C,
que és el que és equivalent al que fem aquí a Catalunya, per exemple.
I aquí hi ha problema perquè en el món sanitari
hi ha divisió de sindicats.
Hi ha uns quants sindicats que estan a favor d'això
i uns quants que estan en compte.
Hi ha mobilitzacions, hi ha previstes manifestacions,
però la cosa està aprovada.
Doncs vinga, anem cap a un escenari més dolcet, més lúdic.
l'údic. El cicle 5, que tanca, t'agrada, fem aquesta cosa
perquè és cinema per a nens.
Per cert, deixa'm dir-te...
Per a nens o no, perquè hi ha moltes d'aquestes pel·lícules...
Home, a mi Kung Fu Panda em va agradar molt, ja t'ho dic ara.
I el Uau, eh, l'has vist?
No, això no l'he vist.
Doncs quan la vegis...
De què és?
T'agradarà.
No és de Ratolins, no?
No, no, jo no em veig de pel·lícules de Ratolins.
M'estic mirant quina és que tens de...
És aquella del robot perdut a la terra.
Sí, ui, Jordi Sorinyac va quedar entusiasmat amb aquella pel·lícula.
No parlava d'una altra cosa.
És una pel·lícula que s'obrem.
Jo t'anava a dir una cosa, però fa temps que no comentem
les teves samarretes d'aquesta col·lecció magnífica
per la qual ets popularment conegut a Tarragona.
Avui és el Mamut.
Avui és un Mamut. És molt xula aquesta.
És Hombre Batalla, Safari, Take No Liberties with Game...
No, no, molt bé, molt bé.
Hauries de fer una exposició de samarretes.
Quan les tingui totes en català.
Molt bé. Aquesta, no? Aquesta està en català.
Per això aquesta no va.
Mira, el Mamut que parla.
Mamut. Aquest era un descendent de Mamut.
No parla català, aquest Mamut.
Si és de la Boella, sí, perquè l'excavació està en territori català.
Probablement aquell Mamut parlés català.
Però els que han fet aquesta samarreta dubto que ho sàpiguen.
A veure, vinga, va. Pel·li, s'acaba Kung Fu Panda.
Sí, el cicle 5 s'acaba aquesta setmana a Tarragona i Vendrell
i tanquen amb Kung Fu Panda aquest dissabte, 8 de novembre,
com sempre a un quart de 5 de la tarda.
els cinemas Òscars locals, els de Vendrell a Vendrell i els de Tarragona a Tarragona,
a 3 euros més l'entrada.
Però aquest cap de setmana comença el cicle a Bimbudí i Santa Coloma de Caral,
que són de la Conca de Bebrà, que també és una comarca del centre de normalització.
Sí, però a Bimbudí fan Ciutat Ratolí, jo no hi aniré.
Sí, a Bimbudí fan Ciutat Ratolí, que és una de les poques pel·lícules amb ratolins
que sóc capaç de suportar i veure i que m'ha agradat.
Però aquests llocs el fan el diumenge,
a Bimbudí el Cinema Font
i a Santa Coloma de Caral, a l'Esbar de la Vila.
Ho fan els diumenges a la singletada, que el preu són 3 euros.
A Bimbudí fan Ciutat Ratolí, aquest diumenge,
i a Santa Coloma fan Kung Fu Panda.
Moment nostàlgic. Torna a repetir el nom dels cinemes de Bimbudí.
És que tenen nom de cinema, cinema de tota la vida.
Cinema Foment.
Cinema Foment i el...
Foment de la Sardana.
Mira, fa com a Gràcia.
I a Catalunya hi havia el Foment de la Sardana i altres coses.
Fem una pausa.
I a Santa Coloma esbar de la Vila.
Doncs vinga, fem una pausa ja.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua.
Un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
A veure,
t'agafo el teu guió,
que el meu no sé...
Ja l'has perdut.
Se m'havia posat a sobre aquests papers.
A veure,
seguim amb aquest espai ja,
diguem-ne,
és un espai dins d'un quart de català,
que és l'Ur Social del Català,
treball de camp,
hem visitat quioscos,
hem visitat bars i restaurants,
i avui fem una mirada a la retolació comercial.
Sí.
I com sempre,
quan començo això,
sempre recordo,
jo et mateixo,
que les dades d'aquest reportatge
són poc científiques.
Gent científiques.
Són a tall de treball de camp il·lustratiu,
però que no tenen cap pretensió de...
D'un periodista,
publicats en un diari.
Periodista que se'n va tombar
pels pobles i per la ciutat,
i pot veure que com es veu
fent-ho d'aquesta manera,
no amb criteris científics
d'una mostra representativa,
no, no.
És una cosa així,
feta a ull i campatxanament,
però que...
Campatxanament és correcte en català.
Ho dubto.
Però vulguis que no.
Il·lustra sobre els grans ítems
i els grans tòpics
de la normalització lingüística i tot això.
Avui l'home es planteja
el tema de la retolació comercial.
Recorda el famós cas,
famós perquè li van donar
molt de bombo i platreta
amb alguns mitjans de comunicació espanyols
que solen posar llenya al foc
contra el català.
Sí, això de la retolació 1...
Total, amb un senyor de Vilanova i les Eldrú
que era d'unes finques,
li van posar una multa de 400 euros
perquè no tenia el retol en català.
I això era una misèria.
A Correus li van posar una multa
de 30.000 euros per unes quantes coses.
Ah, per Correus...
Era una altra cosa, eh?
Una altra cosa.
Però bé, total,
el cas que van esbombar
els mitjans anticatalans
va ser aquest, eh?
I llavors el senyor Puig Palat
doncs diu, bé, doncs m'aniré a aquest cas
en lloc de passejar-me per Barcelona,
me'n vaig a Vilanova a veure què passa a Vilanova.
Total, es passeja l'home per Vilanova
i en dues hores, eh?
Passejant per Vilanova
troba 22 comerços
que no tenen la retolació en català.
No un, el de Finquesnebot,
sinó el del costat de Finquesnebot
tampoc li té.
i així, en dues hores,
es troba ja 22 comerços.
Després,
com la mostra diu,
ja m'està bé,
se'n torna cap a Sitges,
que és on viu ell,
i allí,
amb 25 minuts que triga l'home
des de l'estació fins a casa seva,
se'n troba 23
que se salta en la llei,
és a dir,
que no tenen el retol en català.
Total,
diu, bé,
entre Vilanova i Sitges,
i en 3 horetes
jo n'he trobat 45
de comerços
que no compleixen la llei.
Llavors venen les seves reflexions
del Tibus.
A veure,
on és aquella policia lingüística
que segons El Mundo
és el diari aquell
que donava a fotir llenia al foc?
Policia lingüística
no ho havia sentit mai, això.
Doncs això és el que diu
el diari El Mundo.
Oh, policia lingüística,
sona fatal.
Doncs és el que pensem
que fem a la meva feina.
Tu series un policia lingüista?
Per al Mundo,
segur.
Tu series un policia lingüístic?
Per al diari El Mundo,
l'ABC,
el Jiménez dos Santos i tots aquests,
els tècnics de mobilització lingüística
ens consideraran policia lingüística.
Policia lingüística.
Total,
El Mundo és més despietada
que la que estava.
Per un que li van posar la multa
i els altres 45.
M'està agafant por, Enric,
que compartim amb tu
mitja horeta a la setmana.
Impressiona.
Diu,
si jo solet en tres hores
he trobat infraccions
per imposar multes
per 18.000 euros,
diu,
a veure,
la ironia,
diu,
per què no destina
saure unes quantes patrulles de Mossos
i resolem el finançament
de la Generalitat?
Si en tres hores
hi ha anat a treure 45,
se resoldria ràpid.
Diu,
per què s'empaita
fins a l'últim euro
els conductors i els contribuents
que no paguen hisenda,
que se salten semàfors
i tot això,
i en canvi,
als comerciants
se'ls tolera això,
que no compleixin la llei?
Diu,
oh,
per què els polítics catalans
esqueixen que Zapatero
no compleix una llei?
L'Estatut.
Si ells tampoc no compleixen
una altra llei,
que és la de política lingüística,
perquè són les polítiques
que l'haurien de fer complir
i no ho fan.
Diu,
per què el tripartit,
i si no reconeixen
que la llei de política lingüística
de 1998
és paper mullat
i la deroguen?
I sis,
per què El Mundo i Telemadrid
no fan un reportatge
sobre les desenes
de milers de botigues
ratolades només en castellà?
Ja està.
La resposta
està al vent.
Aquest és el resum
del tema ratolació.
Ja, ja.
Precisament,
la política lingüística
en dues de les secretaries
avui protagonitzen
el que són
les novetats editorials
i informàtiques.
Sí,
sí,
tinc dues coses curioses
i a més entretingudes.
Per una banda,
la Secretaria per a la Immagració
ha editat un lot
de DVDs
que són material
de suport
a l'acollida.
Això lliga,
per exemple,
amb aquests cursos
per a xinesos
que ja hem començat
aquesta setmana,
com explicàvem l'altre dia,
el del pla d'acollida
per a xinesos.
Doncs bé,
tenim aquest material
que són una col·lecció
de sis DVDs.
Atenció,
no són...
encara que siguin DVD
no vol dir que durin
quatre hores, eh?
No,
perquè a vegades la gent
diu un DVD
i això serà molt llarg.
No, no.
Són DVDs
d'entre 15 i 20 minuts.
Cada un,
eh?
destinats a explicar
a gent nouvinguda
com funciona aquest país.
M'he entès,
el país de Catalunya, eh?
Llavors,
el primer DVD
presenta a Catalunya
la ciutat catalana
la història
l'organització política
el marc competencial
la llengua
les festes
i els costums.
I els altres cinc DVDs
contenen informació bàsica
sobre organització,
l'accés,
les característiques
i els drets i deures
dels usuaris,
els serveis públics
dels serveis públics
sobre els treballs,
habitatge,
convivència,
salut,
educació
i serveis socials.
Són aquests ítems.
S'han fet
3.000 unitats
i s'han distribuït
al centre de normalització
lingüística
que n'hem rebut
i a tots els ajuntaments
o entitats
que fan acollida lingüística
doncs se'ls ha enviat
aquest material.
Suposo que es pot demanar
a la secretaria
de la immigració
se'ls pot demanar
aquest material
i atenció,
el menú de navegació
d'aquests DVDs
està en idiomes
que els destinataris
podran entendre.
El menú està en català,
castellà,
anglès,
francès,
àrab,
amazic,
xinès,
urdu,
romanès i rus.
Molt bé.
perquè els usuaris
el puguin entendre.
Deixa que estic jugant.
A què jugues?
Jugo al divers llengua.
Ah.
La màquina de moment
ja té mil punts
i jo no.
És que la màquina fa trampa.
Ah, clar,
que la resposta era
que el nen parla en català.
Sí.
Clar.
Això que estem fent
és...
El tonto,
però és fer una mica
de teatrillo
per presentar aquest joc.
Teatrillo realista,
ho estem fent.
Sí, ho estem fent.
Jo de moment tinc cerd punts.
Estem en un web
amb la secretaria
de la lingüística
estrenat aquest dilluns,
per tant,
abans d'ahir.
Encara no he tingut temps
de fer una partida completa.
És divertit.
A quin estat de l'Amèrica Llatina
es parlen més llengües?
A Colòmbia?
A Mèxic?
A Guatemala?
Ostres.
Ai, ai, ai.
Tria que et guanyarà la màquina.
Mèxic.
T'ha guanyat la màquina.
Ostres,
perquè ha anat més ràpida que jo, eh?
Sí, és que la màquina fa trampa.
Tu explica'l que jo continuo jugant.
Jo ho vaig explicar.
Tu juga.
Que parlaràs.
Ja té 3.000 punts la màquina.
A veure,
en motiu de l'any internacional
de les llengües,
la Secretaria de Política
de Llingüística de la Generalitat
acaba de posar en solfa
o en línia,
per a ser més llengües,
el joc diverses llengües.
Que és un joc interactiu de preguntes.
Mira, quina població del territori
de llengua catalana sap parlar-lo?
Un de cada quatre?
Dos de cada quatre?
Tres de cada quatre?
Va.
Dos.
Dos?
A cada m'equivoco,
veus, tres.
No, la màquina.
Continua guanyant la màquina.
Quin desastre,
explica-ho.
Bé,
l'adreça del joc
és molt senzilla,
la direm perquè hi pugueu anar.
Les tres ve dobles
punt gencat puntcat
barra llengua
barra divers llengua.
Aquí trobareu el joc,
és molt senzill.
Atenció,
s'ha de tenir altaveus
o auriculars
perquè les instruccions del joc
te les expliquen oralment.
Quarta pregunta
per dos mil punts.
Sí,
i a més a més
la pregunta no surt escrita.
Sulten les opcions de resposta
que en són tres,
però la pregunta no surt.
Algunes sí.
Te la diu la veu.
Algunes són escrites,
altres són...
I altres no.
Però la pregunta escrita
és el resum de la parrafada
que t'han explicat.
Mira que bonica,
aquesta la saps,
diu,
quin material de consulta
et simplifica la feina,
el teu amic topògraf,
un diccionari de topònims
o l'optimot?
L'optimot.
Corre que la màquina
ja té 8.000 punts.
Que divertit, eh?
Sí,
el joc són una sèrie
de preguntes d'aquest estil,
com les que està provant
la Yolanda.
Pots jugar una persona,
dues o tres,
o tu sol contra la màquina.
I al final de cada pregunta,
l'enxectis o no,
te dona una explicació
del per què de la resposta.
Això està inspirat una mica
en un joc que també
vam fer semblant
als de la plataforma
de la llengua
sobre en situacions quotidianes
què faries.
No vull ser impertinent,
però hem d'acabar, Enric.
Doncs ja està, fora.
Música has portat avui?
Aquesta setmana
tenim un insigne il·lustre
música de fama internacional,
almenys a casa seva,
com sempre,
que ningú és profeta a casa seva,
que és Guillemino,
que actua aquest dissabte
aquí a Tarragona
a la sala 0 a les 11,
gratis,
presentant el disc
Les Mimbres de Gener,
que ha sortit en guany
i que és el que estem sentint.
La última cançó que es diu
La Vida,
que és una, diguem-ne,
és molt bonica
i explicava l'altre dia
que la va escriure
perquè va anar al metge
i es veu que tenia com a...
no, re,
tenia un granet de re
i com que és així
com a molt aprensiu,
es pensava que tenia alguna cosa,
és veritat això,
que no m'ho invento,
no tinc tanta imaginació.
Últimament va sortir
també l'altre dia
el Lubs i l'exit coses.
Bé, et poso deures
per la propera setmana,
em deixes?
A veure,
he buscat Campachano
i la traducció que em fa
és planer.
Bé, trobo que és una paraula sosa.
Val.
Deures la setmana vinent
en busques sinònims en català
de Campachano?
Sí?
De Campachano
però que no sigui en planer.
Que no sigui planer,
és a dir,
un sinònim de planer
que sigui Campachana també.
A una mica de ganxo.
Enric,
una mica de ganxo.
Sí, això mateix.
Encara que no ho diguin a Reus.
Molt bé.
Gràcies, Enric.
Ho faré.
Fins la setmana que ve.
I mecres més.
I portaràs el concert aquest.
És gratis.
Potser sí.
Des que la nit desapareix
sota els fluorescents cansats
no se'ns tanquen prou els ulls
i la feina no s'acaba mai.
Mai no s'han de comptar
els anys que queden.
Mai les presses han sabut
què ens espera.
Oh, oh, oh, oh, oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
La vida,
són tres baixades,
dos corbes tancades
i una bona pujada
La vida,
són tres baixades,
dos corbes tancades
i mil mans
mitatla
Pujar el volum que aquesta m'agrada, què en farem de mi amb aquesta cara?
Què farem avui amb el robot buit si no tens el dia, noi, què en farem boter?
Fins demà!