Temps de tertúlia en aquest matí de dimarts.
Temps per saludar els contartulis.
Ens falta un dels quatre convidats,
però que esperem que s'incorpori de seguida.
Per de moment podem saludar Rafael Muñoz.
Rafa, bon dia.
Hola, bon dia.
Molt somrient el Rafael Muñoz.
També al seu costat somriu Quim Vendrell.
Quim, bon dia.
Hola, molt bon dia.
No sé per què riuen, però en fi.
A l'altra banda no riu tant,
però també Déu-n'hi-do, Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
No, perquè ara som així...
Primer bon dia.
Bon dia, porta bon dia.
Bon dia.
No, però després estirem iguals, dos a dos.
Em passa que ara som dos i mig.
Què vols dir, dos i mig?
Dos i un.
Perquè jo feia quasi com mig, però bueno.
Que costi que jo no reia perquè hi haguessin dos o més i una dona.
Reia perquè el quart convidat és en Maria Mercè Martorell.
Exacte.
Maria Mercè Martorell.
Ja s'ho han pensat, que res, per això.
I per tant, aquest és un clàssic, no?
Ja s'ho han pensat.
Doncs no cal dir que esperem que s'incorpori
Maria Mercè Martorell al temps de la tertúlia.
La vam convidar fa dies, ens va dir que vindria
i esperem que pugui estar amb nosaltres
i comentar algunes de les notícies de la jornada i de la setmana.
Una setmana que ha arrencat una mica
doncs amb l'any jubilar com a tema fort.
Primer perquè els actes centrals ja van començar diumenge
a la catedral de Tarragona
amb una cerimònia que va plegar més de 2.000 persones
i ahir nosaltres també vam anar amb la unitat mòbil
i ahir al matí es van fer ja diferents activitats a l'amfiteatre
que és un dels escenaris naturals d'aquest any jubilar.
Tenim per davant doncs pràcticament 365 dies d'un jubileu
que en fi, no sé quina impressió tenen dels beneficis o no
que pot comportar la ciutat, la seva celebració.
Rafa, a tu què et sembla?
A mi em sembla bé per molts motius, no?
Vull dir, una perquè soc part implicada, no?
Com a membre de l'Associació Cultural Sant Fructuós
i com a actor de la passió.
Però a més jo penso que és una bona ocasió
perquè Tarragona es doni a conèixer
amb un turisme que vindrà, segur que vindrà.
Si ho sabem fer bé, sí.
Però ho hem de saber fer bé.
I com es fa bé?
No ho sé, per això és Tarragona, recordem-ho.
Jo l'altre dia estic prenent una beguda,
una beguda d'en Llauna,
i ja vaig posar a Guadalupe,
Anyo Jubilar, patrocina Junta d'Extremadura.
Bueno, va ser curiós, no?
Aquí ens queda la cervesa, la Rosita, per posar això.
Que podríem fer una campanya de...
Aquesta beguda no era d'Extremenya, eh?
Vull dir que...
Bé, no ho sé, esperem que vagi bé.
Deixeu-me dir que ja tenim la tertúlia paritària.
Maria Marcia Martorell, bon dia.
És que em sabia greu deixar la Carme sola.
Vinga, va, va, pujarem.
Bon dia, eh, també.
Bon dia, bon dia a tots.
No costa avui de saludar, veig.
A la Carme també li costava dir bon dia.
Bon dia, bon dia.
Véren amb tantes presses.
Vinga, més opinions de l'any jubilar.
Quim, què et sembla?
Serà beneficiós o no?
Home, ahir sortia un editorial,
no sé en quin diari era,
no sé si era en un dels gratuïts
o un dels dos locals que hi ha a Tarraona,
que deia que pot ser un...
serà un bon moment per als creients,
indudablement, doncs el tema de Sant Fructú
pot ser un bon moment per als creients,
però també pot ser un bon moment per a la ciutat,
com a atracció per un fet religiós,
perquè vingui gent de fora
i conegui la ciutat com a tal.
Crec que també hi ha un tercer element
que no es perda de vista,
jo veiem les fotos que surten avui a la premsa diària,
que és que molta gent de Tarragona
es pot involucrar,
i per tant, d'una festa religiosa
podem passar a un element popular,
on possiblement no tindrà tot el significat religiós
que algú voldria,
però que en definitiva també va bé
que la gent de la ciutat conegui allò
que s'està produint a la ciutat
i crec que és bastant interessant.
L'essència dels atributs,
per dir-ho d'una manera,
del fet de Sant Fructuós,
doncs cadascú li posarà els que voldrà,
però crec que també a nivell de ciutat,
com a mínim,
per conèixer algú que pot estar encardinat
dins la nostra tradició,
també és important.
Vinga, què més?
Carme?
Com era la pregunta?
Si creus que l'any jubilar
serà beneficios per Tarragona
des del punt de vista turístic...
No, és que no me'n recordava de veritat.
Estàs mirant el diari?
No, no, no.
Estaves pendent de si arribava
Maria Mercè Martorell o no?
Sí, perquè l'havien posat entre cometes.
Veig avui que als condertulis
els hi costa arrencar, eh?
Estic acostumada.
Deu ser el fred d'aquest mes de gener.
A veure, si serà beneficios per Tarragona?
Home, jo soc molt tarragonina,
però a mi,
que sigui beneficios per Tarragona...
A veure, és una celebració litúrgica, eh?
Vull dir, a mi,
mentre funcioni litúrgicament,
mentre sigui un any jubilar com cal,
home, evidentment,
més m'estimo que vingui gent de fora,
però que, bueno,
que no m'ho miro tant lúdicament,
sinó que m'ho miro com un event religiós.
I com un event religiós,
doncs evidentment que vull que surti perfecte.
Això és interessant perquè també en els últims dies
hem sentit les paraules de l'arcabisbe,
sobretot destacant que ha de ser
per damunt de tota una celebració religiosa,
que si a més a més després venen turistes
i ve gent de fora
i es fan altres activitats culturals,
molt bé.
Doncs mira, no l'havia sentit, el senyor arcabisbe,
però vull dir, és que és la meva opinió.
Vinga, Maria Mercè.
Bé, jo crec que, evidentment,
si és un any jubilar,
té un fonament,
o té...
és l'essència que té en si mateix,
és religiosa,
i per tant interessa que religiosament surti bé.
però jo crec que això pràcticament se li pressuposa.
O sigui, hi ha hagut un gran treball
per part de l'arcabisbat,
per tots els moviments cristians,
fins i tot veiem que hi ha el recolzament,
inclús, per exemple, dels ortodoxes,
no cal dir totes les parròquies,
per tant, tot això ja hi és.
Però jo sí que crec que, per exemple,
Santiago de Compostela no seria el mateix
si no hi hagués el que són els jubileus,
el que són les peregrinacions, etcètera.
I això no vol dir que aquestes peregrinacions
no tinguin un fonament religiós.
Evidentment, ni hi haurà unes persones
que li tindran més fonament religiós,
ni una altra es cobregeran amb turisme,
i hi haurà altres que aprofitaran
aquell moment per turisme.
Mira, els abogats diem que el que abunda no danya.
Jo crec que tampoc les ciutats en general
no anem tan sobrades de moments puntuals
en la història que serveixin per estirar de la ciutat.
Per tant, el fet religiós jo crec que està assegurat,
però si això es pot juntar,
com hi ha hagut altres moments a Tarragona,
però en altres ciutats,
es pot juntar amb una promoció a nivell turístic,
amb una promoció a nivell cultural,
tot això junt jo crec que podrà fer molt bé,
perquè fins i tot potser la persona
que vindrà a la ciutat senzillament
per una qüestió turística o gastronòmica
o de conèixer la Costa Dorada,
fins i tot no directament a Tarragona,
és igual,
potser quan arribarà aquí i veurà el jubileu,
fins i tot s'acostarà també al fet religiós.
Per tant, no sabem mai,
allò que diuen que Dios escribe
en reglones torcidos,
no se sap mai.
Jo crec que totes les coses sumen,
sumen,
i el religiós està pressuposat,
però crec que també la ciutat s'ha de volcar.
No oblidem que Sant Fructuós
ha sigut un patró de la ciutat,
o un copatró que sempre pobret,
al costat de Sant Magí o Santa Tecla,
ha quedat una miqueta per sota.
Jo avui mirava el diari,
les fotografies que sortien,
de l'amfiteatre,
i jo recordo l'any passat,
i els que estem aquí,
tu recordes perfectament, Rafa,
i l'altre, i l'altre, i l'altre,
i l'altre, i l'altre.
Havíem arribat a ser 25 persones.
Érem 25 persones, clar.
Per tant, només aquest canvi que veiem aquí,
això ja és molt important.
Quim.
M'enganxo una mica el que deia la Mercè,
i en definitiva,
a veure si Sant Fructuós ha passat desapercebut,
o posat, per exemple, Sant Magí,
que ha tingut una tradició més popular,
ha estat molt més al carrer,
ha estat perquè l'Església se l'ha fet molt seu,
i no l'ha deixat sortir.
Sant Fructuós,
com els sants que han tingut martiri,
han patit martiri, etcètera,
a l'Església se'ls ha quedat i no els ha obert.
O sigui, ara és un moment que sembla que s'obri una mica,
sembla, però amb aquesta obertura hi ha un fet anecdòtic i curiós.
Resulta que l'Islam també els reconeix.
Llavors jo estic veient, i se sap, eh?
Se sap.
Jo estic veient que hi ha l'Església ortodoxa,
i crec que si anem a sumar és un bon moment
perquè aquells nouvinguts que han estat o que ja estan aquí
també poguessin tenir una referència,
encara que sigui a través de la liturgia, de la religió,
el que vulguis, més igual.
Com tal que hi hagi un referent
on pugui haver-hi aquesta capacitat
de punt de trobar, de punt d'encontre,
jo crec que seria bastant interessant
i amb aquest aspecte no sumem.
Amb aquest aspecte no sumem.
Jo volia fer un punt més.
No ho diria, a l'amfiteatre,
efectivament, com deia la Maria Mercè,
hi havia l'arquivisbe Joseph
dels romanessos ortodoxes de París.
El vam sentir aquí, en directe.
Hi havia l'arximandrita de Corfú.
Però, a part d'això,
hi havia moltes comunitats cristianes
d'altres llocs de Catalunya.
Per tant, el ressò de l'any jubilar,
inclús encara que només ens moguessin
dins l'ambient cristià,
ja treuria turisme.
És a dir, el turista no és una espècie animal
de difícil catalogació.
No, no, escoltària, els turistes,
i de tota mena, probablement,
no enganxarem el lumpenproletariat de Birmingham.
Perdó pels de Birmingham,
que hi ha altra gent que no és un lumpenproletariat, no?
Home, i ara que tindrem una línia directa.
Però vull dir que no estem parlant de futbol, eh?
Vull dir, hi ha un tipus de turista
que no és que sigui turista perquè va fer turisme,
sinó perquè aprofitant un esdeveniment religiós
d'àmbit universal.
Vull dir, les paraules de Fructuós
en cal tenir present l'Església Cristiana d'Orient a Occident
és això.
I, en definitiva, si les comunitats,
només que vinguessin les de casa nostra,
les de Catalunya,
ja en faríem molt.
Nosaltres que hem repassat la passió de Sant Fructuós
fa un munt d'anys,
i cada dos anys ho fem,
cada dos anys ens trobem centenars d'autocars
que venen de tota Catalunya.
Això és un turista, eh?
Religiós, però turista.
Per tant, estem davant de la possibilitat
de tenir una oportunitat de, entre cometes,
especialitzar-nos.
Sempre s'ha parlat molt del turisme cultural,
del turisme interessat en les pedres,
en el patrimoni de la ciutat.
Ara tenim un altre ninxul,
que seria una paraula que s'utilitza molt
en el món de l'economia i de l'empresa,
una certa especialització
en el mapa espanyol i europeu
com a destinació religiosa.
Sí, sí, jo crec que sí.
A veure, s'ha comentat molt i s'ha reivindicat molt,
i jo crec que molt ben fet per a part de l'arcabisbe,
el tema de que, amb tot el respecte,
a Santiago de Compostela,
però és molt més certa
o molt més assegurable
l'avinguda, per exemple,
de Sant Pau a Tarragona
que no de Santiago a Santiago, no?
Ni que siguin les restes
i tot això que no, en principi, no està.
I ja veieu tot el que hem hagut
al llarg de la història
al camí de Santiago,
a nivell cultural i no ara, no?
Des de l'edat mitja.
Per tant, jo crec que ja,
i dintre d'això que tu dius,
que aquest turisme religiós,
al marge del turisme patrimonial,
del turisme de tot tipus que té,
de sol i de platja,
de l'údic,
del que vulguem,
doncs sí, pot haver-hi perfectament
aquest apartat de turisme religiós,
vinculat a Sant Fructuós, com no,
i més en aquest any jubilat,
però també vinculat, per exemple, a Sant Bau,
o amb ser la primera seu metropolitana,
o amb moltes coses d'aquestes,
i no oblidem que això,
que el que deia el Rafa té tota la raó,
vull dir, el turista no és un arravis,
un turista és un senyor
que surt de casa seva,
i que per uns determinats motius,
o per un grup de motius concrets,
va en un lloc o va en un altre,
doncs perfecte,
el turisme religiós,
el turisme d'aquelles persones
que barregen el viatge
i la part lúdica amb la religiosa,
és importantíssim,
i tenim, per exemple,
el cas de Xestocó a Apolònia,
el Vaticà,
és un exemple claríssim,
i tants, i tants, i tants.
Carme.
Sí, però jo el que voldria és que fos això,
vull dir,
que fossin el motiu que vinguessin aquí,
fos per guanyar el jubileu,
perquè si no,
no té efecte,
es poden fer altres coses,
altres culturals i altres coses,
vull dir,
que vinguessin aquí per guanyar el jubileu,
al damunt que hi ha altres manifestacions,
doncs perfecte.
En quant als ortodoxes,
aquests representants ortodoxes,
ja fa un quant de temps que estan aquí,
i participen en moltes celebracions religioses,
vull dir,
ara se'ls ha vist aquí,
potser perquè ens ha fet més bum-bum,
però, per exemple,
al Serrallo,
igual per la mà del Carme,
per Sant Pere han estat convidats,
i un ha baixat sempre,
i no ha concelebrat,
perquè evidentment no pot concelebrar,
però sí que ha estat allí
amb els diferents sordons que han pogut vindre,
vull dir,
que ja fa molt de temps que els ortodoxes
s'estan implicant dintre del catolicisme,
almenys aquí a Tarragona,
perquè jo els he vist moltes vegades,
però jo voldria que quedés molt clar això,
que la gent que hi participi
sigui per guanyar el jubileu,
si a part després ballen sardanes perfectes,
o ballen hot jotes,
o ballen, no sé, flamenc,
però que en primer lloc
el que sigui,
que sigui un acte purament religiós.
En el rerefons del debat
podem sentir-hi opinions diverses,
no?
Ja ve Carnaval,
després ja ve Carnaval.
Però a veure,
jo no estic d'acord
en què se li hagi d'atribuir
una etiqueta de religiós al fet,
entre altres coses,
perquè tampoc és certa,
en tot cas podem entrar
en un element més
de tradició cultural,
si es fa bé,
pot ser un element més
de tradició cultural.
I en segon lloc,
a veure,
el fet del peregrinatge,
no, escolta'm,
a veure,
aquí tot suma,
jo he fet el peregrinatge
a Santiago
i practicant nou sóc,
que diguéssim,
no?
El que passa és que,
com a curiositat,
us puc dir
que vam anar
amb el meu cosí
i els dos fills,
i quan els vam anar
a buscar el diploma,
ho parlo precisament
per el fet cultural
i el fet religiós,
eh?
Quan vam anar a buscar el diploma,
primer van anar els nens
i els van dir
motiu de la peregrinació,
i van dir,
no ho sabem,
digueu que és religiós,
no?
I els van donar
un diploma meravellós,
ben fet,
amb lletra gòtica,
amb llatí,
etcètera,
etcètera.
I llavors vam arribar
al meu cosí i jo
i vam demanar,
també el diploma,
no et feia gràcia
tenir el diploma,
i van dir,
motiu del peregrinatge,
van dir,
home,
doncs cultural,
i ens van donar
alguna cosa més semblant
a un paper de diari,
no?
O sigui,
hi ha aquesta distinció
que jo el que crec
és que el que s'hauria de fer
és el màxim possible
per atreure gent
i aprofitant
que tot suma,
doncs anem a sumar,
que en definitiva
crec que això
es pot emmarcar dins,
insisteixo,
si es fa bé,
si continua sent
un sant fructuós
que pugui estar al carrer
com pot estar a Sant Magí,
pot ser un element
més cultural,
que està bé
que la gent el conegui,
que la gent de fora
doncs vingui aquí
i a més a més,
a Sant Fructuós
es fa l'amfiteatre,
es fa en un lloc
patrimoni de la humanitat,
en un lloc referent
de Tarragona
que ara me sembla
que està anomenat
Meravella de Catalunya,
l'Escadena Meravella de Catalunya
o alguna cosa així,
per tant,
estem encardinats
dins un procés
a cavall
de cultural,
patrimonial,
etcètera,
etcètera,
i espero que sigui
molt més que això,
o sigui,
que tingui molta més potència.
I hem d'aprofitar
el jubileu,
com deia el Rafa
al principi de la tertúlia,
jo per introduir elements
de promoció turística
i comercial,
abans citaves una cervesa,
em sembla que era,
sí,
jo estic recordant
el cas de Guadalupe
que tu has anomenat
o el cas de Lievana,
a Cantària,
que han fet
unes campanyes publicitàries
potentíssimes,
creuen que això
també ho ha de fer
Tarragona si pot
o distorsiona una mica
el sentit religiós?
Jo no crec que distorsioni
absolutament res,
vull dir,
aquí,
jo sí que soc practicant,
no?
I per tant,
no tinc cap problema,
és a dir,
la meva celebració
de fer
és la mateixa,
no és la mateixa,
probablement era
més intensa
l'any passat
que només eren 25 persones
que aquest any
que eren un miler,
vull dir,
però no passa res,
vull dir,
no passa absolutament res,
vull dir,
l'ecumenisme ja està bé,
està molt bé l'ecumenisme,
però per què la ciutat
no ha d'aprofitar
aquesta ocasió
en el ben entès
que no estem fent
una xarlotada?
Estem promocionant
una ciutat
en un moment
en el que,
escolteu,
vull dir,
fructuós,
vull dir,
la gran gràcia
de fructuós
i d'agulideològic
és que malgrat
la geogística
d'alguns capellans
que els han volgut situar
amb aquesta parafernàlia
de santa edat,
eren gent normal
i corrent,
gent del carrer,
que probablement
van enviar cervesa,
dolentíssima,
perquè la deus romans
era molt dolenta,
que es passejaven pel carrer
i que ajudaven la gent,
eren conciutadans.
Això no discuteix ningú,
però, eh?
Bé,
nosaltres en aquests moments
tenim aquesta oportunitat
de promocionar
una ferra religiosa,
de promocionar
una ciutat,
un patrimoni
i una història.
I jo,
deixem-ho fer un apunt,
promocionem una altra cosa,
promocionem la llàntia,
la llàntia
de l'any jubilat.
Aquestes llànties,
per als que no ho sàpiguen,
estan fetes a Efraïm,
una ciutat evangèlica
que avui es diu Taïba,
que està a la Palestina,
a la Palestina ocupada,
vull dir,
està en un lloc
al costat de Jerusalén
amb la comunitat cristiana
més antiga del món,
perquè ja eren cristians
entre els de Jesús,
són palestins,
fan les mises en Àra,
i no poden entrar a Jerusalén,
mai han anat a Jerusalén,
no els deixen entrar
els israelites.
Aquestes llànties
són l'exemple més clar
del que pot ser
la unió
entre cultures orientals
i occidentals.
Per tant,
hi ha molt rara fons,
més del que sembla.
Alguna cosa més
sobre aquesta qüestió?
Maria Mercè,
tanquem...
Només dic el que deia el Quim,
jo crec que té molta raó
i que abans ho dèiem,
vull dir,
a part que Sant Fructuós
sigui el primer màrtir
de tota la Hispània romana,
i per tant,
de tota la cristiandat aquí,
i que això és importantíssim,
que les actes martirials
siguin les més antigues
absolutament documentades,
que això també és importantíssim,
i que en un altre lloc
se li hagués donat
molt més lloc.
Per tant,
crec que ara
és precisament el moment.
Però és que,
a més a més,
el fet de poder celebrar
tot el que és el jubileu,
amb tot el judici,
l'empresonament,
el martiri,
la mort
i la sepultura
de les cendres
i de les restes
en el lloc que va passar,
i estem parlant
que, a més a més,
coincideixen en llocs
declarats patrimoni
de la humanitat,
perquè pot ser
el foro provincial,
recordem fa uns anys
quan es va fer
la representació
en tres espais,
el foro provincial
com un delicte
de l'esa majestat
contra l'emperador
que va ser,
l'amfiteatre
on es va produir
el martiri
i la necròpolis
paleocristiana.
És que és perfecta,
és que és perfecta,
és que penseu
que si hi ha altres ciutats
que ho tinguessin,
li traurien molt de joc,
per tant,
és que és tot,
és sumar
i, a més a més,
és fins i tot
aquests dos turismes
que estem parlant
que es poden promocionar,
a més a més,
es poden promocionar junts
i, per tant,
l'un reverteix
l'altre i l'altre
amb el primer,
perquè estem parlant
de llocs
declarats patrimoni mundial
i que, a més a més,
són els llocs originals,
la qual reverteix
o sigui,
revesteix d'una,
d'una, com ho diria jo,
d'un especial sentiment
al creient,
sens dubte,
i jo tampoc vull dir
a tothom ho sap,
però és que també
soc creient i practicant,
sens dubte,
però fins i tot
el que no ho és,
perquè impressiona
pensar que allò
va passar
fa els mil
i pico anys
que va passar
allà mateix
exactament
en aquells espais.
Jo crec que això
és molt important
i això és el que s'ha de potenciar.
Doncs l'any jubilar
serà promocionat
especialment
en un marc turístic
com és la Fira de Fitur,
la Fira Internacional
de Turisme de Madrid
que se celebrarà
la setmana vinent
i hi haurà la presència
semblant que també
de l'Arquivisba
en una activitat
promocional
a la capital de l'Estat.
En fi,
de l'any jubilar
tindrem temps
d'anar parlant
i d'anar veient
com això
té incidència
a la ciutat de Tarragona.
L'any jubilar
és una de les notícies,
l'altre
no estrictament del dia
perquè ja fa uns dies
que ho estem arrossegant,
però avui
tenim diferents protagonistes
relacionats
amb l'àmbit polític
en clau preelectoral.
Estem ja
en plena precampanya.
Ahir a la tarda
dos líders
polítics catalans
estaven a Tarragona
com és Durant Lleida
i Daniel Sirera.
Ahir els socialistes
anunciaven
que vindrà Felipe González
a fer un mítin
el 23 de febrer.
Sembla que Felipe González
no venia des de l'any 82
a fer campanya a Tarragona,
més de 25 anys.
I, en fi,
tenim ja la campanya
en plena marxa.
Alguna qüestió a comentar?
Tenim la presència
de Felipe González?
Sí,
interessant,
interessant
que vingui
amb Felipe González
i sobretot
és la poca capacitat
de memòria
que tenim.
Perquè, en definitiva,
crec que
ara ja es pot veure
en la perspectiva
de temps
quin va ser el...
Possiblement
no hi ha tot el temps
per veure en perspectiva,
però hi ha una bona
perspectiva de temps
i possiblement
va ser el president
del govern
que havia de promocionar
el canvi,
que havia de promoure
el canvi
i avui en dia
que estem parlant
de tot aquest desgavell
que patint
d'infraestructures
i del dèficit fiscal,
etcètera,
va ser un dels presidents
que més reticent
ha estat
a l'hora de fer
inversions a Catalunya.
O sigui que
possiblement la memòria
és tan feble
que estarem molt contents
de veure un personatge
que ara
gairebé estava desapareixut
en combat,
però el seu pas
com a president
del govern
pel que fa a Catalunya
crec que senzillament
amb el tema
amb el tema
d'inversions,
doncs déu-n'hi-do.
A part de que
tot el grup
que en diuen
de Sevilla,
inclús Alfonso Guerra
que el tenim
una mica més actiu,
les seves reticències
o com deia
en Francesc Ferrer
i Gironès,
la seva catalanofòbia
era bastant pública
i notòria.
Què més?
Opinions
de Felipe González?
Enfiliu,
d'algun altre aspecte
de...
No,
estem en una campanya,
però és que les campanyes
que últimament
poden tantes campanyes...
Jo el tema del Felipe
no el veia tant
des del punt de vista
que diu el Quim,
no?
El veia més com a...
Home,
sens dubte és un personatge...
No,
però no hi ha...
Home,
si ho veia sent igual
no tindria gràcia.
Però no hi ha
per una qüestió
política o de militància,
que de vegades
ja sabeu jo
que els enemics
estan el meu partit
i els empresaris
els altres,
no?
No.
Aclareixo
que Quim Vendrell
és militant
i dirigent
d'Esquerra Republicana
i Rafa el Muñoz
és militant
que no dirigent,
crec,
que no dirigent,
del partit dels socialistes.
Ho dic pels soviens
que s'estiguin escoltant
i no sapigant
de què va.
Pura base,
pura base.
I no necessàriament
del sector de Felipe Guazález,
però vull dir,
Felipe és un personatge històric.
Va estar diumenge a Barcelona.
És un personatge
molt històric,
molt històric,
independient
del que hagi fet
per Catalunya o no,
vull dir,
que això són visions
que no hi vull entrar,
però ningú li pot discutir
la seva
dimensió històrica.
Per tant,
tenir una persona
amb dimensió històrica
és important.
Avui ho jutgem així,
d'aquí 150 anys
o 200 anys
ve se sapiguer.
Ja no ho jutgarem
nosaltres.
Nosaltres no.
Però vull dir
que probablement
d'aquí 200 anys
es continuarà parlant
de Felipe González
i de Rafa el Muñoz
segurament no.
S'ho deveu veure
molt fotut,
que vingui...
A veure,
que la Carme opina.
Perdona,
al contrari.
S'ho deveu veure
molt fotut,
que feu vingui
de Felipe González.
Al contrari,
ve Felipe González
que és una persona
que no va fer molt
per Catalunya,
com diu el Quim,
i malgrat això
avui és guanyant
les eleccions.
A tu què et sembla
que vingui Felipe González?
No,
que s'ho deveu veure
complicat
i que per això
el fan vindre
per veure si desperta
les masses.
Jo cada vegada...
Com a Convergència
no de expresident del govern,
això també s'ha de dir,
eh?
Jo cada vegada
em sento menys política,
de veritat,
perquè ara que comencen
l'altra vegada
els discursos polítics
i tot això,
ningú pactarà
amb ningú.
I llavors
ens arriba
l'hora de la veritat
i tothom pacta
amb el diable,
si convé.
Tot per seure's
en aquella cadira.
I ho dic
per tots els partits,
per Convergència,
per què sigui.
Cada vegada
em torno menys política,
per cada vegada
que sento aquests discursos
que ara
els que estan junts
ara comencen ja
a separar-se,
perquè clar,
amb les pròximes eleccions
comencen ja a separar-se.
I que no,
que no pactarem aquest...
És que cada vegada
jo em fa l'efecte
que tenim el que es mereixem.
I llavors
aquesta abstenció
que diuen
que arribarà a un 40%,
segons diuen,
a mi és que no m'estranya,
perquè cada vegada
la gent
això s'ho creu menys
i pensa,
mira,
el que us toqui,
ja està.
Marí Mercè.
Sí,
jo una miqueta
amb la línia
del que deia la Carme.
A veure,
jo crec que cada partit
evidentment porta
els líders que pot...
A qui vol,
a qui pot,
els líders que poden venir
i sobretot,
bé,
hi ha ex-presidents
de govern
que una vegada
han deixat la presidència,
han sigut més discrets,
més correctes que altres
i hi ha representació
de todos los colores
i de totes les maneres,
no?
I per tant,
cada un porta
el que creu
que li pot beneficiar
o que són mediàtics
o que han sigut
o que han tingut
uns papers molt marcats.
Però jo el que crec
és que
a molt poc temps
de les eleccions,
perquè falta molt poquet,
parlem en tema de campanya,
ja sabem que la pre,
quan s'enceta
i després els 15 dies
de campanya
pura i dura,
doncs és quan ja
autènticament
es pateixi el carrer
i els mitjans
de comunicació,
però realment
persones generals
hi ha molt poc
moviment polític,
hi ha poc,
i jo crec que això
coincideixo totalment
amb el que diu la Carme,
jo em trobava
un senyor pel carrer
i me preguntava
a qui he de votar?
O sigui,
a veure,
aquest sentiment
d'aquí a què,
quan realment
està el tema
bastant separat,
podríem dir,
amb el que són
els grans partits
i després amb els altres
també està molt clar
esteu precisament a això,
que la gent ja no sap
on va el seu vot
fins que no es canvi
la llei electoral
i senzillament
que el que guanyi
sigui amb una segona volta
sigui perquè hagi guanyat
i punt,
la gent llavors
sí que jo crec
tornarà a recuperar
aquest interès
de dir,
bueno,
jo vull que guanyi el A
o vull que guanyi el B
i per votar no el C
o el D
o el que sigui
i per votar en voto,
però mentre la gent pensi
sí,
vaig a votar,
però resulta que a mi
a la em cau molt bé,
però el B m'acau fatal
i resulta que al final
acaben pactant,
doncs crec que realment
la Carme té molta raó
i que això es tradueix
en un refredament
hi ha en els militants,
hi ha en els simpatitzants
que aquests sabem
que sempre van
i sempre es mouen,
però després
el que és la base normal
de la població
cada vegada
està menys interessada.
Pensem que són
unes generals,
amb altres generals...
Amb les de més participació
històricament.
Exacte,
amb altres generals,
no inclús les últimes,
fins i tot anteriors,
hi havia un moviment
a aquestes alçades
de l'any
o amb aquestes properes eleccions
molt forta.
Ara no hi és.
Puig,
és perquè es fan també
campanyes de manera diferent,
no?
No tan al carrer o...
Però a veure,
també hi ha alguna cosa
que aquí
tots plegats
són culpables,
que és que
el que no pots arribar
a una campanya
o a una situació política
en què la dispersió
ha estat permanent.
Això també cansa.
o sigui,
no només
que un hagi pactat
o sigui,
sinó que la sensació
aquesta tan negativa,
a la gent no ens agrada
que hi hagi
un discurs negativ,
un discurs de llenya,
un discurs de...
Però s'ha arribat...
M'ho dius o m'ho expliques?
No, no,
t'ho dic i t'ho explico.
A veure,
a la majoria de...
Què cansa més, doncs?
La crispació?
Que no pas...
A vegades uns pactes...
Pot ser que cansin
les dues coses.
A mi particularment
m'acansa molt més
la crispació.
Perquè en definitiva
no veus que hi hagi
un resultat positiu
en tot això
i per tant
és allò que deies abans.
No saps on anirà tot això
perquè és que realment
llenya per llenya
el resultat en positiu
no hi és,
el que es farà no hi és
i no saps què fer
en aquest aspecte.
Per tant,
crec que una certa cultura política
encara,
30 anys després d'haver mort
el dictador,
encara ens fa falta a tots.
Al fil del que deia ara el Quim,
parlen de crispació,
ens queden només 3 minuts,
però de les coses
que es van sentir
ahir a Tarragona
dels dirigents que van venir
val la pena potser recollir
la del Daniel Cirera,
president del Partit Popular
a Catalunya,
parlant,
insistint molt
en el discurs
del bilingüisme
a les escoles,
de l'incompliment
de la llei de política lingüística,
que el castell
ha de ser llengua vehicular.
Preocupant.
Sí?
Preocupant
i perillós.
I perillós.
I ara ja
m'he tregat
el carnet,
el deixo davant,
el cremo si voleu,
com a inspector d'educació.
Per tant,
com a expert en aquest món.
I pot ser un tema
de debat fort
en aquesta campanya?
Pot ser un tema
de debat fort,
però sobretot,
sobretot,
com que això
arriba mediàticament
a la ciutadania
i no tothom
està en condicions
de saber que és una llengua
vehicular
i com se fa això,
podem crear una ruptura
del país
que ens ha costat
molt i molts anys
arribar a un concès
lingüístic.
No ho podem trencar,
eh?
Sí,
però a més a més,
a veure,
és allò d'instal·lar,
el PP s'ha instal·lat
en la mentida
d'una manera permanent
que,
escolta'm,
jo és que
la gent, eh?
Però dir que és l'únic
país del món
on s'està obligant
a no sé què,
no sé què més,
doncs escolta'm,
que se'n vagin a donar
un tomet per Europa
i veuran el que passa, eh?
Carme,
Maria Mercè,
opinió sobre el tema aquest,
ràpid?
No, a veure,
que és que jo he treu
algú demencial,
vull dir,
aquests senyors
han perdut els papers
i és el que diu el Quim,
vull dir,
em sap greu
perquè deu ser
l'ignorància de la gent,
perquè la gent que estan aquí,
que viuen aquí,
veuen que totes aquestes coses
que expliquen
a lo millor no sap ni
qui és Tarragona,
però ja li té odi.
Maria Mercè?
Doncs bé,
això és com les campanyes
de publicitat,
que la publicitat enganyosa
fa molt mal,
llavors,
el donar la informació
s'esgada,
parcial,
doncs clar,
això té un públic,
això evidentment
té un públic
i té un públic molt per...
Però el té, eh?
Però el té.
I clar,
tots a vegades després
ens estranyen certs resultats,
però els resultats
estan allà,
el té.
I llavors,
doncs precisament
el que per una banda
pot ser precisament
crispar
i crear un mal ambient
i no explicar les coses bé
dona un resultat electoral.
I com que aquí
l'únic que es té en compte
és el resultat electoral
sense tenir en compte
la veritat,
doncs bueno,
així és com anem.
Així és com anem.
Carme,
cinc segons.
Sí, cinc segons.
Felicitar la Maria Mercè
pel premi que han donat
a la ciutat de Tarragona
el patrimoni.
I la vull felicitar
per la feina que ha fet fins a ser.
Van a recollir-lo
l'actual tinent d'alcalde
de Patrimoni Rosa Rossell,
però suposo
que vol fer un mèrit
a l'ex-tinent d'alcalde, no?
Perquè si vol que s'ho he treballat.
En fi, acabem.
Maria Mercè Martorell,
Carme Pedrol,
Quim Vendrell,
Rafael Muñoz,
a tots quatre,
moltes gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.