Saludem Jordi Massalles en el temps que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Hola, bona tarda.
Molt bon dia, t'he canviat el nom.
Sí, soc Esteve.
Esteve, per què t'he canviat jo el nom avui, tants anys i tants dies?
No ho sé, el meu pare es deia Jordi.
Potser pensava en el teu pare, escolta.
Oi que em disculpes, Esteve?
Jo no sé per què t'he dit, Jordi.
Deu ser perquè parlem de llibres, allò de Sant Jordi, 23 d'avui.
No sé, intento lligar-ho una mica per sortir del pas, perquè déu-n'hi-do.
Però bé, és obvi que és l'Esteve, que ens coneixem fa anys i que col·labora fa molt de temps.
A mi a vegades també em diuen d'una altra manera aquí a la ràdio, em diuen Anna i coses d'aquestes.
Vull dir, deuen ser lapsos d'aquests que tenim.
Sí, també a mi l'altre dia vam fer una descoberta del fons local a Tarragona,
de la secció local de la premsa, i també en les referències de premsa vaig sortir com a Jaume.
Però veus, a tu t'ho dèiem per escrit.
Jo, com que les paraules se les emporta el vent, jo ho nego, que t'he dit un altre nom i quedo estupendament bé.
En fi, parlem d'allò que interessa a la Biblioteca Pública de Tarragona aquesta setmana.
Lògicament, com és una setmana així de festa per a molts, no fa activitats, que ja fa prou durant l'any.
Fer un horari, un pelet, però només un pelet diferent?
No, el dissabte Sant no obriu portes.
Està tancat, i l'horari és el normal, de 10 del matí fins a les 8 de la tarda, les 8 del vespre.
I l'Esteva, que no el Jordi, ens ha portat avui tota una sèrie de lectures, propostes de llibres.
I a més, molt ben pensat, però diu que allà que estem en Setmana Santa, independentment de com la viu cadascú,
hi ha tota una sèrie de llibres, novetats editorials, algunes d'elles,
que estan relacionades, no tant amb la Setmana Santa, però sí que tenen escenaris sacres, podríem dir-ho així.
Sí, tenen escenaris sacres.
Ha coincidit, no sé si podem parlar d'una petita moda,
que hi ha una sèrie de llibres així d'intriga,
que s'han situat a diversos monestirs d'aquí, de Catalunya.
Hi ha un llibre de Maria Dolors Ferrés, que es diu El monestir de l'amor secret,
que està situat.
Oi, avui, aquest té una pinta boníssima.
Aquest està situat en un monestir imaginari de la comarca d'Osona, al segle XIV,
hi intervé la pesta, etcètera, vull dir, és també una novel·la històrica.
Després hi ha Mari Carme Roca, que ha tret un llibre que es diu El monestir proscrit,
que és de Sant Joan de les Abadeses, al segle XI.
Aquí comença a tenir molta anomenada aquest llibre, eh?
Sí. Després n'hi ha un altre que és de Bea Cabezas, que és El monestir de les Ombres,
que és el monestir de Pedralbes, aleshores fet per editorial Alicis.
I en aquests coincideix en què? Són llibres situats a la Catalunya medieval,
en moments claus i escrits per dones, i situats en monestirs.
Molt atractius, eh? Molt llaminer.
Veurem, vull dir, això sembla que sigui una moda, però veurem com es decantarà.
Amb tot aquest tipus de llibres, ara ho comentàvem abans d'iniciar aquest espai,
hi ha un altre que també ha portat l'Esteve, que està tenint una sortida increïble,
i parlaven que ve una moda, però que ja, d'alguna manera,
posen com el punt de partida, erròniament,
perquè aquestes històries s'havien escrit sempre a l'Humberto Ecoa,
amb el nombre de la Rosa,
tot i que els escenaris dels monestirs s'havien canviat
pels escenaris dels castells i els reialmes amb la novel·la històrica,
i ara han recuperat els monestirs, que de fet fa temps que ja s'havien escrit
moltes històries al voltant d'aquests espais.
Sí, no...
És que són molt enigmàtics, eh?
Sí, és clar, sembla això, doncs, no?
Hi ha un monestir de l'amor secret, el monestir proscrit,
el monestir de les ombres, clar, i els títols remeten, doncs...
I com que aquests espais sempre han estat molt amb el secretisme
i molt d'amagat, perquè, clar, amb el clargat tot això
no es podien explicar segons quines coses, doncs, dóna aquesta cosa enigmàtica.
Imagines un claustre i passejant per allà sempre penses
que pot passar qualsevol cosa, no?
Sí, i ara que deies del nom de la Rosa,
bé, Humberto Ecoa ho va fer expressament, no?
Ell es va plantejar de fer un... un... un... un... un bestseller, no?
Va ser el primer...
Oi, ho va fer molt bé.
Va ser la primera novel·la que ell va escriure, clar,
ell és un semiòleg, doncs, aleshores, doncs,
ho va fer amb tots els ets i els uns.
Després, innocentment, van veure aquell bestseller
i van dir, ara, el pèndol de Focol, i dius,
ui, res a veure amb el bestseller del nombre de la Rosa, ni res d'això.
Sí, després, les seves novel·les, doncs, bueno...
Clar, menys en la seva línia, clar.
Sí, sí, sí.
Molt bé, i en aquest sentit també hi ha una altra...
Ara també, doncs, ha sortit...
Hi ha una altra novetat de Reyes Calderón
que es diu Los Crímenes del Número Primo.
No sé quants ha venut ja, eh?
Sí.
Aquest llibre es veu que serà un èxit aquest any, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs també segueix una línia aquesta, no?
Un cert misteri vinculat, doncs, amb monestirs, amb ermites,
amb el secretisme, doncs, eclacial, etcètera.
A més, jo ja sé que no és una paraula, un adjectiu molt tècnic,
però jo crec que és prou entenedor.
Pel que he llegit i he sentit,
una de les claus de l'èxit,
a banda que aquesta és una professora universitària
que escriu molt bé i tot plegat,
és que és molt bèstia.
I això agrada molt.
Els crims i les coses que passen
són com a molt potents
i això agrada al lector, eh?
També.
Aquest puntet de gore, eh?
Que ens ha agradat tots una mica
quan llegim novel·les d'aquest tipus.
Sí, l'heroi és una jutgesa,
una tal Lola Mac-Or,
bé,
i doncs el situa, doncs,
en diversos monestirs,
en ermites,
a Pamplona
i a Marbella.
Ja veus.
És que clar,
no m'estranya que sigui tan cridané aquest llibre.
Són uns elements...
Llibre gruixut, eh?
Sí.
Gruixudet, eh?
Té un pes considerable.
D'aquells que no et caigui al llit quan dors,
a la cara,
perquè et quedis adormit,
perquè pot ser terrible.
Després, doncs,
també ten un altre llibre així,
gruixut,
que és el tercer d'una trilogia,
que es diu
Crimen sin castigo,
que és de Vitali Estenela Es-Shetalinski,
que són els darrers descobriments
dels arxius literaris del KGB.
Ara comença a sortir, eh?
Tot això.
Sí, sí, sí.
Vull dir, l'any...
L'any 1937,
doncs, van haver, doncs,
les famoses...
Bueno, famoses purgues, no?
La repressió i la persecució judicial
de centenars d'escriptors russos,
i, doncs, això en va quedar constància escrita
en els arxius del KGB
i, doncs, ara, doncs,
es tornen a ser una mica...
Ara es tornen a ser expurgats i, doncs...
Sí, perquè han estat més amagats
que els de la CIA, que ja es diu, eh?
Els de la KGB, eh?
Sí, sí, sí.
Aleshores, doncs, bé,
això és, doncs,
el darrer i últim llibre, doncs,
de la trilogia,
que són, que eren els altres genesclavos
de la libertat i denúncia contra Sócrates.
Són, a més a més, uns volums cruixuts
i parlen, doncs, bueno, de les purges del 1900.
Perquè és un to d'inventari o és...
És una mica, doncs, amb recreació,
vull dir, no és exactament ficció,
però, doncs, té alguna cosa de recreació, no?
És... es pot anar llegint allò.
Sí, sí, sí.
A mi m'ha fet pensar, doncs,
que aquell llibre que a vegades hem comentat
entre el de Bassili i Grossman...
Ah, sí, sí, sí.
Constantment surten referències també al 1937.
Aquestes purges.
A les purges que es van produir, no?
Sí, que és cert.
El Bassili i Grossman ho fa des del punt de vista
estrictament de ficció
i el Vitali Seta-Linsky
doncs, també, doncs, fa una mica
un inventari de tots aquests...
Jo no sé si una de les sensacions
que els hi quedaria als oients
que hagin llegit el de Bassili i Grossman
i a tu mateix,
la sensació aquella de...
de que realment ningú estava segur
perquè avui estaves, diguem-ne,
que formaves part de la jerarquia
i l'enemà eres purgat.
Vull dir que la sensació d'inseguretat
que va dominar durant dècades
a tot el que eren els mandataris,
no només el poble, sinó els que m'anàvem.
Diuen, bueno, avui estic aquí
però demà estic en un volà directament, no?
Sí.
No sabies mai per on podia sortir la cosa.
Sí, realment...
I d'una manera molt capritxosa, a més a més, no?
Sí, del tot.
Vull dir, no estaves mai segur de...
exactament de res.
Sí, sí, no?
És un llibre impressionant,
el Vida i Destino,
que no està traduït al català.
No està traduït al català.
Bé, un altre llibre que porto
és El mort,
que són 15 monòlegs.
Ah, aquest és d'Arola.
És d'un editorial de casa.
Sí, aquí es recullen els textos,
que són...
Està en la col·lecció de textos
al Centre d'Arts Escèniques de Reus,
i, doncs, es recullen els textos
d'un muntatge que es va fer
el mes de gener passat,
d'ara del 2008,
al Teatre Fortuny.
És un centre, doncs,
són els textos, doncs,
promocionats pel Centre d'Arts Escèniques de Reus
i en elles, doncs, es recullien 15 obres,
15 monòlegs,
de 15 autors del Camp de Tarragona, no?
Hi ha des del Jordi Agràs
fins al Xavier Morós,
en Baixeres,
Joan Cavallé,
Francesc Cerro,
Jordi Cervera,
Ramon Gomis,
Lourdes Malgrat,
Joaquim Mallafré,
Isabel Olesti,
Toni Orensand,
Rosa Pagès,
Masi Sunyer,
Juan Pablo Vallejo
i Sergi Chirinacs.
Ah, molt interessant.
Són 15,
van ser 15 monòlegs,
que els van fer, doncs,
diversos muntatges al Teatre Fortuny
i, doncs, bé,
han estat recollits en aquest llibre
que ha publicat Arola
amb col·laboració amb el Centre...
I el teniu, la Biblioteca, aquest, també?
Sí, d'Arts Escèniques de Reus.
15 monòlegs.
Després, també,
aquest és un llibre primet,
jo sempre porto llibres
amb moltes pàgines.
És l'edita castellana,
aquella de
Cavallo Grande,
Ande o no Ande.
Doncs és el mateix.
Quantes més pàgines
i després no ens interessa
ho deixem,
però si t'interessa,
vinga, fa tu, no?
Sí, hi ha gent
que els interessa això,
vull dir,
llegir llibres així,
llargs i amb moltes pàgines.
Que no se t'acaben, clar.
Sí, a vegades diuen
que això és una mica de mandra,
per no haver d'escollir
un altre llibre
de capçalera.
i de capçalera.
I pot tenir moltes lectures.
Pot tenir moltes lectures,
això mateix, no?
Aleshores,
el que també és,
aquí l'any 2007
ha sortit un llibre
que em sembla
que és molt interessant,
que és el
Dersu Usala,
pel País de l'Usuri,
que és un llibre
de Vladimir Arseneyev,
és un autor
de 1872 a 1830,
i que és un llibre
que va ser,
el que tothom coneix més,
naturalment,
és la pel·lícula
que va ser
que va ser
Òscar
l'any 1975
de la Quida
Quirozawa,
i doncs,
el títol era
Dersu Usala.
Ara, doncs,
realment està
molt de moda
perquè, doncs,
és una mica
la contraposició
de dues maneres,
de dos tarannars
diferents.
l'explorador
rus,
que s'endinsa
cap a la Sibèria,
i aquest,
el Dersu Usala,
que és un caçador
d'una tribu xinesa
que perduda
allà a la Taigà,
en la qual, doncs,
xoquen
les dues mentalitats,
però, no obstant,
tenen totes dues
una cosa en comú,
que és el respecte
per la terra,
el respecte
per la natura.
I aquest que dius,
que és gruixut o primet?
Molt gruixut.
És que clar,
jo ja penso en la pel·lícula,
que la recordo vagament,
i la pel·lícula
era gruixuda,
també,
si em permets
l'expressió,
el llibre.
Sí, sí.
No, però si t'agrada
el gènere,
doncs, realment,
pot ser molt, molt
etratiu.
Sí, sí,
no, realment,
i el que és el retratiu
i el que quedarà més,
perquè, esclar,
això podria ser,
doncs,
només un llibre de viatges
de l'exploració
que es va fer a Sibèria,
però, doncs,
és el to enigmàtic
que donen
amb aquest caçador,
el Dersu Usala,
no?
És un senyor
que es fa estimar,
no?
Aleshores,
doncs,
deia que, doncs,
que és una reflexió
sobre l'home,
sobre la natura
i, doncs,
naturalment,
sobre el procrés,
que això, doncs,
és una cosa així,
doncs,
molt, molt actual,
no?
Doncs, escolta,
amb tot això tenim
la Setmana Santa
complerta, eh?
Només que agafem
un d'aquests,
ja ho tenim molt bé.
Les activitats
del Club de Lectors
i tot això
ho reprendreu
després de l'epenció
d'aquesta festa.
Es prendrà.
Ara tenim pendent,
doncs, diguéssim,
una activitat
que farem
en el...
en col·laboració
amb el Museu Nacional
Arqueològic,
que serà, doncs,
el Museu Nacional
Arqueològic,
doncs,
ens atarà
una exposició
que és Roma Amor,
que és sobre
una reflexió
sobre la política
a l'antiga Roma
i nosaltres
hi col·laborarem
a través del comentari
de Juli César,
de Xèspir,
de teatre.
El dia 16 d'abril
vindrà el director
del Teatre Lliure,
que és
l'Àlex Rigola
i, doncs,
faran un diàleg
també amb Joan Cavallé
i, doncs,
Àlex Rigola
va fer precisament
el muntatge
de Juli César
i, doncs,
ho comentarà.
Encara no havíeu fet
cap Xèspir,
eh?,
al Club de Lectors.
No, no havíem fet
cap Xèspir,
no, tot.
Va tocant,
molt bé,
clar que sí.
D'acord.
En tot cas,
d'aquesta qüestió
en parlarem més endavant
perquè és prou interessant.
Esteve Massalles,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i comentar-nos
aquests fons
que s'han incorporat
a la biblioteca.
Gràcies, bon dia.
Adéu-siau.
A vosaltres.