Jordi Bertram, bon dia i bona hora.
Avui hem presentat Santa Tecla.
Ja s'acaba l'estiu.
És un clàssic, podríem dir, última setmana d'agost.
La seqüència de ritual de Santa Tecla, de fet,
arrenca l'última setmana d'agost
quan es presenta el programa d'actes.
Realment, sí.
D'aquí uns instants repassarem algunes de les novetats.
Ja es coneixen algunes de l'activitat.
D'altres s'havien mantingut el misteri, entre cometes,
fins ara.
Li donarem un cop d'ull al programa.
Per cert, ja es pot consultar a la pàgina web
de santatecla.arragona.cat.
Ja es pot aconseguir tot el programa en format PDF.
D'aquí uns instants el repassarem,
però abans ens volem desplaçar uns 120-130 quilòmetres cap al nord.
Anem cap a la capital del Vallès Oriental.
Anem cap a Granollers.
Aquest cap de setmana estan de festa major.
De fet, aquest cap de setmana hi ha dues festes majors per excel·lència.
Una és Vilafranca del Penedès, és Sant Fèlix.
L'altra és la festa dels blancs i blaus de Granollers.
I, de fet, aquest cap de setmana, aquesta setmana, Jordi, anem alternant.
Un any normalment anem a Vilafranca, l'altre anem a Granollers.
En guany anem a Granollers i, a més a més, tenim una excusa, un pretext boníssim.
Sí, perquè el dissabte passat es presentava un llibre que es titula
Els blancs i els blaus, Granollers, la festa major entre la tradició i la innovació.
Un llibre editat per Arola Editors i escrit pel Paco Cruz
i amb les fotografies del Pere Cornellers i prologat per un fondista d'excel·lència
com és el senyor Ramon Parellada, un dels grans de la cuina catalana
i que es defineix no com a restaurador ni com a cuiner, sinó com a fondista.
És a dir, no en relació a córrer molts quilòmetres, sinó a aquest gran aparador
que és la cuina de la fonda, la fonda de tota la vida.
És un llibre, vaja, els lectors més fides d'aquesta col·lecció
és un llibre semblant al que es va ditar fa uns anys.
De fet, crec que va ser el que va donar el tret de sortir de la col·lecció
dedicat a les festes de Santa Tecla.
Per emmarcar-nos molt ràpidament, perquè ja ho hem comentat en altres ocasions,
quins són els trets característics de la festa major de Granollers
i quan parlem d'aquesta divisió de blancs i blaus, en què consisteix tot plegant?
De fet, aquest llibre el que aporta és moltes dades noves
sobre la festa major de Granollers.
Jo penso que és un dels valors que té, a banda de la primera imatge,
que és la gràfica, que és la que et quedes,
perquè, evidentment, hi ha centenars de fotografies.
És un llibre que juga molt amb imatges grans, amb imatges petites,
però jo avui utilitzaré molt la part textual,
en què en 50 pàgines, d'una manera àgil,
s'expliquen algunes de les característiques de la festa de Granollers,
no tant només les d'avui, sinó les antigues, també.
I jo crec que això és interessant, més en un programa que parlem de tradicions,
perquè alguna vegada ens hem referit a aquesta dualitat de blancs i blaus,
que és una rivalitat històrica basada en una lluita entre dos rajolers del segle XIX,
que després van ser adoptats, doncs, 100 anys després, pràcticament,
per aquestes colles de blaus i blancs de dos colors característics,
que són els que protagonitzen avui en dia la festa major de Granollers.
O sigui, tot plegat es remunta en unes disputes entre gramials, entre rajolers?
Sí, sí, això és la realitat.
Ja hi va haver l'anècdota que dóna sortida amb tot aquest tema,
és una competició, una disputa,
una mica com per què comencen els pilars que pujan i baixen les escales
de la catedral de Tarragona, doncs, aquí igual hi ha una disputa,
un desafiament entre dos rajolers del segle XIX,
que es deien l'hereu Mainou i el Rayo, no?
Aquests dos rajolers, doncs, van, l'any 1897,
doncs, es van desafiar per veure qui construïa més rajoles en una hora,
qui, doncs, era capaç de superar l'altra,
o sigui, es van fer un repte, no?
A partir d'aquesta anècdota, doncs, gairebé cent anys després,
hi ha uns joves que van estructurar aquesta festa
que jo diria que té dos elements o tres elements essencials, no?
Per una banda, tot el que envolta el món del desafiament de la rajola,
amb aquest acte central d'uns senyors que es dediquen a fer
diferents tipus de rajoles,
amb un pavelló ple fins a la bandera,
amb prop de 5.000 espectadors,
molt esportiu, per tant, jo diria que és un esport popular clar,
construir rajoles, en aquest cas,
està vingut un desafiament popular.
Al voltant d'això hi ha altres actes,
com, per exemple, passar-se rajoles d'uns als altres,
i podem veure centenars de persones
al llarg de la carretera principal,
que és, en el fons, el carrer principal de Granollers,
doncs hi ha com una lluita a veure qui passa més rajoles
en un temps predeterminat,
i després hi ha una estirada de corda,
una mica també recuperant aquests jocs antics de cocaña,
aquests jocs, doncs, populars que existien en les festes majors,
i que, de fet, en moltes poblacions,
per exemple, a la Terra Alta hi ha una gran afició,
recuperar aquest tipus de competició o de joc,
doncs aquí també, no?
Jo diria que aquest és un gran bloc, no?
El segon bloc és aquell bloc basat en la tradició,
aquí el llibre, doncs, aporta tota una sèrie
de dades curioses, no?,
sobre diferents elements que hi havia antigament.
Avui en dia, doncs, a la festa major de Granollers,
doncs, seguint una mica el model,
doncs, també del Penedig del Camp de Tarragona,
tenim, doncs, castellers, tenim gegants,
tenim grups de foc,
tenim elements d'aquest tipus.
I després, el tercer bloc,
jo diria que és el bloc més,
que sobta més,
que és el bloc carnestoltenc,
és a dir, aquest llibre el que descobreix
és una gran aportació,
una gran transposició d'elements
de la festa del carnestoltes
a la festa major,
és a dir, tota una sèrie d'elements
que, en principi,
doncs, els trobaries en un carnaval,
gent que es disfraça
de les coses més inversemblants,
gent que fa processons de Setmana Santa
amb un patró que en diuen Sant Blau,
gent, doncs, que fa àpats pantagruèlics
de diferents característiques,
però alguns que juguen,
per exemple, amb el peix blau i el peix blanc,
no?, per exemple,
és a dir, jugant amb els colors blaus i blanc,
arrossos, arrossades populars increïbles
amb milers de persones,
sopars populars amb milers de persones,
i tota una mica aquesta vessant pantagruèlica
del carnaval, no?,
jo diria que això és un component
que potser singularitza
la festa major de Granolles,
és a dir, la suma dels tres blocs,
és a dir, desafiament de rajolers,
actes tradicionals
en el sentit de festa major,
doncs etnogràfica
i elements del carnaval
són els que d'una manera o altra
configuen aquest model tan particular.
Moltes coses amunt de la taula,
moltes coses per desenvolupar,
però abans expliquem
aquesta divisió de blancs i blaus,
aquestes dues colles,
d'on sorgeixen
i qui és blanc i qui és blau?
Bueno, a veure,
sorgeixen de,
això el llibre ho explica molt bé,
d'una tradició local,
granollerina,
que sempre havia tingut un pes molt important
en l'organització de la festa,
de dividir-se
o de competir
entre diferents organitzacions.
Per exemple,
sabem que
la festa major,
quan antigament se celebrava
el mes de desembre,
en el que se celebrava
per Sant Esteve,
hi tenien molt de pes
tot el que se'n deien
la societat silvill
organitzada en comissionats
de solters.
Comissionats de solters
eren grups de joves solters
que organitzaven
la part lúdica
de la festa,
és a dir,
per exemple,
organitzaven valls,
rebel·les,
això organitzava
la pròpia,
aquestes comissions de solters.
Amb el pas dels anys,
igual que la festa
va passar de l'hivern
a l'estiu,
concretament
l'últim any
que es va celebrar
la festa major a l'hivern
va ser el 1856,
a mitjans del segle XIX
hi ha molts canvis
a les festes majors
de Catalunya.
En aquest cas,
per exemple,
si situem a Tarragona
és el moment
que les colles
d'arragonines
de castells
són substituïdes
per les colles
vallenques,
en aquell moment.
Doncs en aquest moment
la festa major
de Granolles
passa de l'hivern
a l'estiu,
curiosament,
és a dir,
són moments
significatius.
Home,
perquè us feu una idea
de la importància
que va tenir això,
és a dir,
va haver molta polèmica
fins al punt
que els detractors
d'aquesta iniciativa
feien treballar
els operaris
el dia festiu
per demostrar
encara més,
d'una manera més evident
la seva protesta,
la seva postura
contrària
al canvi
de la festa.
És que, de fet,
això és com si
ara avui algun dia
dius,
escolta'm,
no,
Sant Magí no celebra
i ens fem una...
Tarragona necessita
una festa major d'hivern
per Sant Antoni
i per quan sigui
ens inventem
una festa major,
no?
Vindria ser una cosa
de Sant Magí.
Sí, és així.
Bé, de fet,
això perquè s'arribés
a oficialitzar,
el llibre descobreix
que el mes del setembre
del 1858
es va haver de realitzar
unes gestions
davant del Vaticà
a través d'un gran ullerí
que es deia Pau Carbó
que va aconseguir
que l'ofici litúrgic
doncs es mantingués,
diguéssim,
el dia 26 de desembre
malgrat que la festa major
a nivell oficial
se celebrava a l'altre.
És a dir,
va tot un pollo important aquí,
no?
Llavors,
aquests comissionats
de solters
van anar evolucionant
precisament amb aquest canvi
d'ever i estiu
i se constitueixen
amb les societats,
no?
Les societats
de l'època de Granollers
doncs tenen noms
com el Casino Ter Cicore,
la Unió Liberal,
la societat de l'Ambra,
la societat Coral Amics
de la Unió,
o sigui,
totes aquestes societats
que d'una manera o altra
també van prendre protagonisme
amb altres poblacions
de Catalunya,
però Granollers
d'una manera
molt,
molt particular.
Potser,
aquesta gran influència
de la societat,
podem dir,
recreativa o culturals
i burgeses
alhora
de la festa major
de Granollers,
és el que al final
acaba derivant també
una vessant més
carnestoltenca,
perquè no hem d'oblidar
que en el segle XIX,
a Barcelona mateix,
per exemple,
o a Vilanova
o a Tarragona,
doncs,
són aquestes societats
les que prenen protagonisme
sobretot amb les festes
de carnestoltes,
més que amb les festes majors,
tot i que també,
evidentment,
a les festes majors
hi ha un pes important.
Llavors,
en aquest cas
de Granollers
hi ha aquesta evolució
i aquest afirmament
molt clar.
El que sí que és cert
és que,
des d'aleshores,
amb les diferents etapes
que s'ha viscut,
la societat granollerina
ha evolucionat,
però ha mantingut
aquesta competició
entre colles
i avui en dia
són aquestes colles
de blaus
i blancs,
que no tenen
altra diferència
que aquest color.
De fet,
són colles de colles
perquè dins de cada colla
hi ha moltes,
no?
És a dir,
aquesta rivalitat
es basa
en l'organització
de moltes colles
dins de cada grup.
Cada colla
agrupa
diferents entitats
de la ciutat.
Per exemple,
la colla dels blancs
compta el seu torn
amb les colles
de l'Avella,
dames de focs,
paranoia,
brigada blanca,
conguitos,
rumore,
cremats,
cursaris,
esperma,
guapes blanques,
demetes,
llufes,
quichalla blanca,
palito blanc,
blanca sonades,
crestes,
col·lectiu de músics.
Una mica
els noms,
no?
Singulars.
I els blaus,
compten amb els fossis blaus,
sona blava,
penya del garrafon,
gavitos,
foteu-li canya,
amics de ponent,
lotus,
lotus blau,
blau xirris,
blau tofarra,
bablaus,
balla bastons,
gralla de foc,
comanxes,
apatxes,
penya palito,
macàgon,
dones de l'adena,
draguets,
pistons blaus,
piula blava,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Jo m'havia quedat encara
amb això de la penya del garrafon
i després no,
m'ha costat seguir-ho.
Hi ha algun tret diferencial
que dius,
escolta'm,
no,
els blancs es caracteritzen per això
i els blaus es caracteritzen
per allò altre?
Home,
hi ha...
Suposo que si parlem amb ells
els retrets seran mutos.
Així és com si li preguntes
a un castellet
quina diferència hi ha
entre una colla i l'altra,
no?
Però,
vaja,
jo que hi ha coses
que són objectives,
que són actes
que organitzen
tradicionalment,
tradicionalment,
a base,
de fet,
en Guanyes compleixen
25 anys
de la festa
organitzada
en aquestes condicions
que deia jo
dels tres blocs
que sumen
aquesta singularitat,
no?
Però,
podem dir que hi ha actes
que en aquests 25 anys
organitzen clarament
els blaus
i hi ha altres
que organitzen
els blancs.
Per exemple,
els corre-aigües,
o sigui,
les festes d'aigua
amb vessant itinerant
i amb vessant fixa
les organitzen els blancs
i les festes de focs
les organitzen els blaus,
no?
Per exemple,
posar una cosa objectiva.
Després hi ha una altra
cosa més subjectiva
que és que
hi ha qui diu
que els blaus
són com a més viscerals
i els blancs
més intel·lectuals,
no?
Bueno,
és una mica subjectiu,
però bueno,
això són d'aquelles coses
que existeixen,
no?
Que es diuen,
no?
I després,
doncs,
hi ha les presentacions
que fa 25 anys
cada una de les colles
va fer
i va servir
per autodefinir-se,
no?
I
cadascú,
no ho sé,
per exemple,
els blancs
diu
ens la deixem a tots vosaltres
per tal que després
de fer-vos una exposició
del nostre diari
convertir-vos a la nostra
santa cruada blanca,
cruada que serà encapçalada
per la blanquíssima patrona
dels blancs,
la puríssima Blancaneus.
Per què a veure
el cavall blanc de Sant Jordi
era blanc?
Us heu rumiat el motiu?
Doncs perquè no podia ser
de cap altra manera.
On aniria Sant Jordi
amb un cavall blau?
I un bon vi,
un bon vi per acompanyar
una pa de festa major,
digueu,
només pot ser blanc,
com l'orxeta
que aquests dies d'estiu
fins i tot els blaus
van aprendre a tal lloc.
Blanc com els llençols d'abans,
no com aquests d'ara
que ni escalfen ni res
i que esclatament hi ha de blancs.
Pareu un moment d'atenció,
fixeu la vista
entre la línia que llegiu
i de més amunt.
Què hi trobareu?
Doncs hi trobareu blanc,
perquè el paper és blanc.
És a dir,
aquesta és una cosa
d'aquestes evidents.
I potser els blaus
es basaven
en un altre to,
potser també ho diuen.
Reunits la comissió gestora
al cèntric Hotel Blau Europa
a Granollers,
en la fonda molt mítica
que és aquesta del Ramon Prellada
de Fond d'Europa.
Passada la mitjanit
i quan tocaven les petites
queda constituïda
la colla dels blaus
sota els següents estatuts.
Hi ha diverses coses,
però diu
ens constituïm com a colla popular
i proponem com a valors superiors
la gresca, la conya
i la festa major de Granollers.
La nostra bandera
és un drap ben blau
que romandrà el nostre coll
en reunions,
sabotatges
i altres actes oficials o informals.
Tots i cadascú
dels membres de la colla
tenim com a missió
garantir la superioritat
i independència dels blaus
i defensar la integritat
davant de qualsevol activitat
organitzada pels anomenats blancs.
Superioritat,
independència i integritat.
Això són lemes
de la colla blava.
Una certa rivalitat
sí que hi ha estat sempre.
Doni,
destaquem alguns...
Abans esmentaves
aquests tres grans blocs,
podríem dir,
destaquem
una activitat central
d'aquests grans blocs.
Per exemple,
ens parlaves
d'aquesta activitat,
aquesta construcció
de rajoles
que té lloc
en el pavelló
de Granollers.
Com s'estructura aquest acte?
Aquest acte
és possiblement
un dels actes
més multitudinaris.
És un acte
que ha anat augmentant
quant a públic
i s'ha anat evolucionant
fins a arribar
a aquesta ubicació actual.
Això té lloc,
és com l'acte
pràcticament final,
darrere seu
només hi ha
pràcticament
el castell de Focs,
que és un castell
dels importants
que hi ha al país
i hi ha una cercavila
en què blancs i blaus
van amb una sèrie
de gegants,
perquè els rajoles
tenen uns gegants
que podríem dir
són autorretrats,
van des de l'Ajuntament
fins al Palau d'Esports.
Aquí s'inicia
com una mena
de Jocs Olímpics
populars,
en què hi ha
una gran animació
entre les colles
respectives
i s'estableixen
com dues
grans piles
de fang
que amb un total
de 15 minuts
de temps,
estructurats
en tandes
de 5 minuts,
usen els rajolers
per anar fent
diferents tipus
de rajoles.
normalment
les que s'utilitzen
són els cairons,
les rajoles
pròpiament dites
i els maons,
són diferents
tipus
de peça
per fer obra.
Això
es computa
dues coses,
el nombre total
de rajoles
que es fan
i la qualitat
de les rajoles,
és a dir,
una rajola
ha de superar
com una mica
la prova
de nivell.
No vull ser jutge
d'aquesta competició
perquè clar,
la qüestió numèrica
és objectiva,
la qüestió qualitativa...
Sí,
però ja,
hi ha tot un ritual
amb tot això,
però vaja,
realment es fa
d'aquesta manera.
Sens dubte
és la part més
impressionant
d'aquest bloc,
jo crec que és
dels més interessants.
De la part tradicional,
jo diria
que hi ha un acte
interessant
que és
el Ball de Donzelles
que també explica
una mica
aquesta transposició
de Carnaval
a la Festa Major.
Això és un ball
de Carnaval,
realment,
era un ball infantil
que se celebrava
el dimarts de Carnaval
i que va ser instaurat
pels socis
del casino de Granollers
a les darreries
del segle XIX.
Antigament
s'havia celebrat
per la festa
de la Mare de Déu
de la Immaculada,
realment,
i servia
per recaptar
un adot
per les doncelles,
per les noies pobres
que volien casar-se
i no tenien
que aportar
el matrimoni.
Aquest ball,
al cap dels anys
es va deixar de fer
i després va ser
reinventat
dins de la Festa Major.
Em sembla que explica
molt bé
aquest vessant tradicional,
en aquest cas
també de Carnaval
traspassada.
Una mica,
Tarragona passa el mateix,
hi ha un ball
que és el Ball del Patatuf,
que històricament
és un ball de Carnaval
no infantil
en el seu inici,
sinó d'adults,
que es ballava
a les societats
i que hi ha un moment
que es passa
als anys 80 del segle XX
a la Festa Major
de Santa Tegla.
I amb la part
més carnestultenca
i divertida,
per posar un acte,
hi ha
el tapeu dels fòssils.
El tapeu dels fòssils,
la colla dels fòssils
és una de les colles
més veteranes.
És un acte
en què hi ha un carrito
amb uns altaveus,
hi ha un digí amb volant
i hi ha una colla
de ganàpies,
150 persones,
que ballen temes d'èxit
o temes tradicionals
al so d'aquest digí amb volant.
Això realment
no tindria cap altra gràcia
si fos una desfilada,
però està tot amanit
amb una sèrie d'intervencions
prou carnestultenques,
com per exemple
la invasió
del Viena,
de l'establiment Viena,
que és envaït,
o la invasió
d'un caixer
d'aquestos automàtics
que és envaït
per 150 persones,
un caixer d'aquestes
per dimensions reduïdes,
és a dir,
que l'Airebé fas files
per ser-hi,
o una figura
coreogràfica
molt divertida
que es diu
Pedro Duque
en honor de l'astronauta
que consisteix
que les 150 persones
es posen
una darrere l'altra
en un carrer
o en diversos carrers,
llavors agafen
algun personatge públic,
pot ser des de l'alcalde
fins al primer convidat
que aparegui,
masculí o femení,
i el passegen
per damunt
del cap
de cadascun
d'ells,
que és aguantat,
passat de punta a punta
d'anada i tornada.
no vull pensar en l'estat
segurament atílic
que deuria fer,
ja no per fer-ho,
sinó per idear-ho,
però com redimoni
s'ha tocat una cosa d'aquestes.
Això és una figura
molt coreografiada,
molt interessant,
i de fet es diu
Tapeu Blau
perquè evidentment
es va amenint
aquests números coreogràfics
amb una sèrie de parades
en els restaurants
més coneguts
de Granollers.
Déu-n'hi-do,
aquests dies 11
Granollers
es troba de festa major,
aquest cap de setmana
es concentra
en de ben segur
el gruix d'activitats
i en qualsevol cas
tenim una guia orientativa
i, vaja,
de fet una recopilació
d'informació
sense precedents
en aquest llibre
que s'acaba de publicar,
calentet,
calentet ens la treta
el Jordi Abertran
als blancs i blaus
d'Arola Editors.
La web en aquest cas
seria la de la jutellana
Granollers
www.granollers.cat
Jordi,
tenim quatre minuts
per parlar
de Santa Tegla.
Els que sonen
són la gent
d'Efecto Mariposa,
que és un dels grups
que participarà,
vaja,
un dels grups
que tocarà
en un dels concerts
de les festes
de Santa Tegla,
era un dels macroconcerts
que encara no s'havien desvetllat.
En aquesta ocasió
aquest concert
tindrà lloc
el dijous
dia 18 de setembre
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
a la plaça de la Font,
un escenari
que en guany
es rebateja
com l'escenari
Estrella d'Anam.
És una de les
prop de 530 activitats,
Jordi,
corregeix-me.
Sempre ens podem equivocar
a l'hora de comptar,
però vaja,
més o menys és això.
Què desacaríem així?
Tindrem temps
per parlar-ne
per poder
destacar
allò més
important
del programa
de festes,
però ràpidament,
què ens desacaríem
del programa de festes
de Santa Tegla 2008?
Home,
jo diria que d'entrada
sobte
l'estructura d'en guany
perquè comencem,
no havia passat mai
amb la dia de Castellera
el primer demenatge de festes,
és el primer acte,
només els esmorzars
el precedeixen.
Diumenge 14.
Diumenge 14,
però jo penso que això
marca molt,
el tarannà important
d'aquesta festa,
una festa que s'aboca
a la part de la tradició
lògicament,
com no podia ser
de cap altra manera.
Paral·lelament,
em sembla que s'han de destacar
altres actes
tradicionals
importants,
per esmentar-ne alguns,
la creació de l'Àliga petita,
la creació del ball
de Sarrallonga petit,
com a elements importants,
jo diria,
dins de la festa.
Amb la part d'espectacles,
home,
tu has triat un tema,
suposo que has agafat
un dels concerts
que a priori està pensat
per un públic més ampli,
que és aquest concert pop,
pop melòdic
d'aquesta gent
que són els efectos mariposa,
però jo diria
que Santa Tegla
es caracteritzarà
perquè cadascú
pugui trobar
el seu petit element.
Per posar només
aquest escenari
Estrella d'Am,
que penso que en guany
s'ha de remarcar
el gran ajut
que fa aquesta empresa
perquè Santa Tegla
sigui possible,
doncs destacar
que el dilluns,
dia 15,
tindrem el bitxo,
aquest nou
ronc flamenc,
aquesta nova manera
d'entendre
aquest mestissatge flamenc
que fan aquesta gent
que ha triomfat
en els principals festivals
d'aquesta primavera
i d'aquest estiu també,
un grup que no havia vingut
mai a Tarragona,
el Dimats,
línia totalment diferent,
Batalla Cirex-Mustang,
és a dir,
públic anys 60,
també a l'escenari
Estrella Drama
al plaça de la Font,
dimecres,
concert exclusiu
a tots els països catalans,
La Troba Confú
i Obrim Pas
en el mateix escenari,
això només es podrà veure
a Tarragona,
penso que és un dels concerts
que més ens ha costat
però que valia la pena,
dijous,
Efecto Mariposa
i per als que no els agrada
el pop melòdic,
l'hem passat algun dia
quan fem el sony de Morfeo,
diuen,
home,
és que aquell dia què fem,
no?
En aquell dia pots anar a veure
un concert de pagament,
en aquest cas,
dels pocs que tenim enguany,
La Fuga,
un rock contundent
al recinte firal,
divendres,
Antonia Font,
en aquest cas,
Antonia Font,
a l'escenari ThyssenKrupp,
és una altra de les empreses importants,
al Camp de Mar,
amb la seva versió sinfònica
i dissabte ho rematem
amb un monstre
de la guitarra i de la veu
com és el Rosendo,
que en aquest cas
actuarà a la confluència
dels barris de Torreforta
i del Pilar,
al carrer Prades concretament.
Alguns dels noms propis
de la festa,
alguns dels protagonistes
d'enguany,
tenint en compte
que la part tradicional,
la seqüència ritual,
torna enguany,
reforçada amb algunes
d'aquestes incorporacions
com comentaves
i tornaran a ser
com cada llei central
de la festa.
Sí,
hi haurà coses divertides
que intentem incorporar
i jo penso que
s'ha de buscar a la web,
a Sant Aderra de Tarragona.cat,
però la gent trobarà
un concepte vermut
de vinet i formatge
lligant el fi de la barema
aquí a Tarragona
antigament amb això
que els formatges
mallorquins o menorquins,
depèn de la llegenda.
Nosaltres n'hem apostat
per la versió eclesiàstica
que hi ha a la pàgina
de l'Arquevisuat
que fos formatges mallorquins
van servir
per convèncer
el rei d'Armènia
perquè vingués
el braç de Santa Tecla.
Fem aquestes cosetes divertides
o tenim de beguda
convidada
el Limonchelo
aprofitant aquest agermanament
amb la ciutat de Pompeia.
Jordi Bertran,
ho deixem aquí,
temps tindrem
per gaudir
de la festa de Granollers
i sobretot
primer per acabar
d'orientar-nos
i per gaudir
de Santa Tecla.
Molt bé,
doncs agafem
el tren final festiu
de l'estiu.
Agafem força.