Obrim ja el temps de la tertúlia,
el temps d'opinió en aquest matí de dimarts.
Una tertúlia que avui compartirem amb tres convidats,
com us anunciàvem fa un moment
en el sumari del matí de Tarragona Ràdio.
Avui ens acompanya el president d'Òmnium Cultural
del Tarraonés, Joan Andreu Torres.
Joan Andreu, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També tenim entre nosaltres l'advocat Tarraoni Manel Roca.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Doncs amb aquests tres convidats donarem una ullada
a l'actualitat de la jornada.
Una actualitat avui presidida per moltes qüestions
relacionades amb la seguretat.
D'una banda, perquè ahir s'anunciava que divendres
s'assignarà un conveni entre el govern de la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona,
que en poques paraules donarà més competències
a la Guàrdia Urbana de Tarragona
amb l'arribada dels Mossos a Esquadra.
Recordem que els Mossos arriben al Camp de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre l'1 de novembre.
D'altra banda, també anunciàvem ahir,
i avui ho recollim encara els informatius
de Tarragona Ràdio que les obres
de la comissaria central dels Mossos a Esquadra,
la comissaria que ha d'anar a Camp Clar,
la definitiva, la que acollirà els Mossos,
començaran a principis de l'any vinent,
començaran les obres a fer-se l'any vinent,
que mentre tant els Mossos estarà, com ja se sabia,
a les instal·lacions del Centre d'Emergències de Catalunya,
al Sancat, aquell gran edifici situat
al costat de l'autovia de Reus,
i encara tenim la ressaca, si em permeten, entre cometes,
de tot el que es va dir la setmana passada
i de tot el que va passar diumenge
arran de les manifestacions convocades
amb motiu del 12 d'octubre a Tarragona,
amb tot el desplegament policial que es va fer.
Afortunadament, al final,
la manifestació de la ultradreta
i la manifestació antifeixista
no es van trobar,
no va haver-hi incidents,
i el desplegament policial sembla que va funcionar.
Si els sembla,
encara que ja s'hagin passat ja pràcticament 48 hores,
amb tot el que es va parlar la setmana passada,
i amb el que va passar diumenge
els hi pregunto, en fi, quina valoració em fan.
Si potser em van fer un gran massa entre tots
la setmana passada, en la prèvia,
o al revés, si va funcionar prou bé
crear aquesta situació d'una certa alarma
davant de la possibilitat d'incidents
i, afortunadament, com que al final diumenge
no va passar res,
doncs cal felicitar a les autoritats
per la decisió presa.
En el sentit que va haver-hi
un amplíssim dispositiu policial,
alguns diuen fins i tot que hi havia
gairebé tants policies com manifestants
parlen de la convocatòria ultra.
Què els sembla?
Tot plegat.
Joan Andreu.
Endavant, doncs.
No, hi ha diverses coses.
A veure, jo em penso que sí que realment
era alarmant i s'havia de prendre les mesures oportunes.
El que cal aquí,
sempre una vegada passat això,
com que no passa res,
ja no se'n parla més.
I el problema està de fons.
Vull dir, com és que partits polítics
amb una llei que tenim
permetin que encara existeixin
amb una democràcia
un tipus de partit sí
i un tipus de partit no.
Per tant, això seria un problema polític
de fons, legal
i en tots els aspectes.
Però aquest és el problema de fons.
L'altre dels B,
vull dir, no va passar res,
em van dir que me'ls havien comptat
i eren 158
els manifestants d'Aliança Nacional.
Però és igual.
És igual, aquest no és el problema.
La sort és que no va passar res.
Els mitjans de seguretat,
tot la policia,
Guàrdia Urbana, etcètera,
tothom va fer la seva tasca,
però bé, es podien haver trobat
el dissabte a la nit,
es podien haver trobat després
al migdia,
es podien haver trobat a la tarda,
es podien haver trobat quan més s'han volgut, no?
Vull dir, no va passar res,
aleshores millor.
Vull dir, ens falsitem tots,
no passa res.
Però, vull dir, continua,
continua per mi,
venti el problema de discussió
que és de fons
de quins tipus de partits sí
i quins tipus de partits no
i això com se soluciona,
evidentment, a nivell nacional.
Manel.
A veure,
les situacions extremes
sempre són potencialment perilloses.
Això vol dir
que existia
una situació de risc,
evident,
per la possibilitat
de la contraposició
entre l'ala d'extrema dreta
i l'antifeixisme, no?
Llavors,
això era un risc
i més valia
no córrer riscos.
Sembla ser
que hi va haver
un fort desplegament policial
i llegit,
si no m'equivoco,
que hi havia 150 policies nacionals,
vora 150,
més o menys,
i 20 escatx
policies municipals,
policia urbana.
Afortunadament,
no va passar res,
molt bé,
però podia haver passat.
Però et sembla excessiu
tanta policia o no?
No, no, no,
jo crec que l'operatiu
que es va muntar
per la Junta de Seguretat,
la senyora Teresa Pallarès
i, a més,
que van treballar
amb aquest tema,
doncs van fer,
sembla ser,
el que tenien que fer.
I avui, precisament,
els mitjans de comunicació
escrits
parlen d'un fet
de la subdelegada
del govern
que diu
no estava a la meva mà,
no era jo
persona
per prohibir
la manifestació
d'aliança nacional
perquè és un partit
oficialment reconegut.
És que això lligava
amb el que comentava
el Joan Andreu.
És una qüestió de fons,
això.
És a dir,
si aquest partit,
si aquest organisme,
si aquest ENS
està adequat
a la normativa vigent,
doncs aleshores,
fins aquí,
tot correcte.
ara,
que és una qüestió
de fons
que s'ha de reconsiderar,
també hi estic d'acord
amb això.
Josep Maria.
Sí, a veure,
jo voldria dir dues coses.
Una,
la notícia
la fan
els ministres de comunicació,
a vegades,
eh,
Ricard,
això és així,
a vegades,
no?
La notícia
la feu
tots els ministres
de comunicació.
És a dir,
creus,
perdona,
que es va contribuir
en excés
a parlar del tema.
A veure,
una vegada
és també comunicar
a la societat,
de dir,
pot passar això,
i ara,
jo comentàvem
abans d'entrar
amb el Manuel Roc,
per exemple,
doncs,
una persona,
doncs,
vinculada
a mi,
fa un llargment,
va dir
a una filla meva,
perquè som parella,
i amb els seus pares,
no aneu a la Rambla
per res,
perquè potser rebreu,
jo què sé
el que rebreu.
D'acord,
dius,
la notícia
la fan els ministres
de comunicació,
parlo en general,
d'aquest tema,
en general,
o,
objectivament,
un fet és notícia
perquè és notícia,
eh,
perquè,
a veure,
ja ens una pregunta
i no és que potser
siguin pilotes fora.
La premsa,
es convoca una roda de premsa
a qui sigui,
i la premsa,
els ministres de comunicació
en general,
aneu o no aneu,
i te trobes de tot.
I a vegades,
després és al revés,
que hi ha una notícia
que és molt important
i llavors hi ha un periodista
que fa una recerca
i després,
altres mitjans,
al cap d'un dia,
dos dies,
o el que sigui,
profundixen en aquest tema,
no?
Bé,
ara,
aquí es va dir
el que passava a tot això,
que podia passar,
perquè inclús es veu
que les de,
això,
Nacional,
Aliança Nacional,
es veu que cada any
es conlleixen una ciutat,
segons que estic entès,
i tocava Tarragona
per la roca sigla,
i llavors fan una concentració
i com deia el Joan.
Tocava o la van escollir
expressament.
O la van escollir expressament,
però el que deia Joan Andreu,
que mira,
vull dir,
en aquell moment
hi havia un desplegament
que semblava que
estava la cosa molt controlada,
però podia haver passat
la nit anterior
o al cap d'unes hores
en un altre lloc,
el que sigui,
no?
I després,
tal com s'ha dit,
jo també vull fer èmfasis,
perquè tots hem viscut
des de l'òptica catalana
o el tema
de les il·legalitzacions,
els partits
que estan vinculats
amb Ribatassuna o el que sigui,
i la magistratura,
l'ajutjat o el que sigui,
han ficat la banya
i ha passat el que ha passat.
Doncs,
potser amb altres partits
o altres associacions
també s'haurien d'investigar.
Estaríem d'acord
els tres
en què s'hauria d'il·legalitzar
formacions com aquesta,
ho dic perquè,
primer,
el debat va sortir
ja la setmana passada
en les tertúlies
en què molta gent
molts dels convidats
a la tertúlia
van plantegar obertament
això,
que partits així
s'haurien d'il·legalitzar.
I ahir mateix,
la subdelegada,
com m'apuntava el Manel Roca,
i avui també ho recollim
amb les seves declaracions,
ella justifica
tot el que es va fer
en el sentit
de no prohibir la marxa,
en el sentit de dir
que ella,
amb el que hi ha
vigent ara mateix,
no pot segurament
prohibir una manifestació
o un acte
d'un partit
que és completament legal,
que potser
l'hauria d'haver traslladat
o no d'allò,
que aquest és un debat
que també es va fer
la setmana passada,
potser sí,
però difícilment
podíem prohibir.
Per tant,
vostès consideren
que partits així
s'haurien d'il·legalitzar?
A veure,
això és molt complexe.
Molt complexe.
Molt complicat.
A veure,
d'entrada,
d'entubi,
no necessàriament
s'ha de il·legalitzar
una idea,
perquè al fi i al cap
és una manera
d'expressar-se,
sempre dintre del sistema
que actualment vivim
i que sembla
que se'l idoni
de moment,
que és el de la democràcia.
Aleshores,
el que s'ha d'il·legalitzar
és l'esperit violent
excessivament sectari
que pugui produir
una incidència negativa
dintre del context
social global.
No cal que sigui violent,
eh?
Hi ha idees
que no són violentes
i són pitjors
que...
La violència,
company,
pot venir de dues maneres,
de forma física
i de forma ideològica.
Quan parlo de violència...
Sí, no,
però ho dic
per matitzar una mica...
Quan el decisme
va començar
va començar ideològicament,
després va desenvolupar-se
mitjançant
les camises marrons,
pardes, etcètera.
Vull dir que
aquest és el context.
El problema està
en que aquests grups
X,
de la ideologia que siguin,
que puguin néixer,
no arribin
en un moment determinat
per una situació de crisi,
per una situació
de contractura social,
a desenvolupar-se
i a créixer excessivament
i a menjar-se,
eh?
A menjar-se,
des del punt de vista
fins i tot d'unes eleccions,
l'esquema democràtic
d'un país.
Això és el perillós,
que és el que va passar a Alemanya
i ara,
per exemple,
a Àustria,
on per cert va morir
el Jair,
l'altre dia,
sí,
havien obtingut
quasi el 27,8 o 9%
de vots.
Què significa això?
Que si estiguessin
al poder,
llavors,
aquest extrema,
del tipus que sigui,
governaria.
Però aleshores,
idees així
s'han de ilegalitzar
o no,
Joan Andreu?
o s'han de permetre...
S'ha d'analitzar.
Jo aniria,
el que et dius abans,
per mi el que s'ha revisat
és la llei de partits,
vull dir,
aquest invent de marcar
la llei de partits
crec que és...
La llei de partits
que, perdona,
recordem,
és el que va fer possible
la ilegalització
de Batassona.
De Batassona,
clar,
llavors dir,
a veure,
una llei de partits
que ilegalitzi
segons qui,
segons què,
segons com,
clar,
vol dir que el dia de mar,
clar,
que hi fos un afegit
que digui
aquells que porten ulleres
no es poden reunir
ni poden fer partits
i aquells que tinguin
aquesta idea
tampoc
i aquells que no condemnin
això tampoc
i aquells que no diguin
que Espanya és una
gran delibre
tampoc no...
Ara,
clar,
és que és un perill
és un perill
en la democràcia
impressionant
i per tant,
jo penso que
per mi un problema
que s'ha de fer
és revisar a fons això
i llavors,
evidentment,
el SEDAS
ha de passar
per un sistema democràtic,
no antidemocràtic.
És a dir,
ser democràtic
no vol dir que val tot,
ni ser tolerant
vol dir que tot serveix.
No, no,
vull dir,
estem educadient
les coses
que no es poden passar.
Josep Maria,
tu legalitzaries
un partit de ciutat?
A veure,
vull dir,
portem 30 anys
de democràcia
però potser sí
que la llei de partits
com la finançació
dels partits polítics
corresponents
són potser
sinatures pendents,
no?
Perquè a més,
hem de pensar
que la seguretat
és un tema
molt important.
Inclús avui
aquestes capçaleres
que hi ha,
que si la guai urbana
de Tarragona
assumirà competències
al partit
de l'1 de novembre
perquè també han arribat
alguns pactes o el que sigui,
doncs això és molt important
perquè, a veure,
quan reivindiquem la societat
serveis sanitaris,
serveis socials,
ensenyaments,
etcètera,
que sigui,
si no tenim seguretat
per anar al carrer
o per anar a dormir
a casa nostra cada dia,
doncs per què ens serveix
el de més?
Això és un tema
també molt important
i tal com està
cada vegada més
que estem
amb entorns
de ciutats
urbans
que estan canviant
la seva,
si em permeteu,
la seva fauna
i la seva flora
i això és una cosa
amb la immigració
que cada vegada
estem abocats
amb això,
vull dir aquí,
més si aquí
hem de ser
la segona àrea
metropolitana de Catalunya,
doncs és que necessitem
aquesta immigració,
també això
permet a la vegada
aquest creixement
és el peu putxell
del progrés,
dit d'aquesta manera
d'una manera
molt simplista,
és que també després
tinguem altres problemes
d'actes
de robatoris,
vandàlics,
la gent que està
amb masies
i cada dos per tres
tenen atracaments
o tenen sustos
o el que sigui,
o aquestes altres coses
preses que diuen
o el que sigui,
per tant,
si no tenim
una seguretat
i que estigui
ben coordinada,
això és el que hem de desitjar
Mossos d'Esquadra,
Policia Nacional,
Guàrdia Urbana,
etcètera,
etcètera,
si tot això
no està ben coordinat
i ben planificat
o el que sigui,
doncs
és molt complexa també.
Però aquestes idees
relacionades
amb l'augment
de la immigració,
aquestes idees
ultraxenòfobes
que, per exemple,
expressen partits
com Aliança Nacional,
creuen que malauradament
tenen...
I la plataforma
per Catalunya,
que també tenen regidors
al Vendrer,
a Vic,
etcètera,
exacte.
Tots aquestes idees
creuen que perillosament
poden augmentar
en els propers mesos,
que es poden estendre més,
tenint en compte
un context de crisi
com el que estem vivint,
o del que es tracta
precisament és que,
en fi,
el conjunt de la societat
al màxim
limiti
això,
l'expansió
d'idees.
Ho veuen complicat
en una situació
com la que vivim ara?
No ara,
sempre és complex això.
Però potser ara més
perquè hi ha crisi...
Sí, perquè són moments
econòmics difícils
i llavors...
Hi ha hagut molta immigració...
Els extremismes
aprofiten els moments
per generar
dintre del teixit social
inquietud
i per presentar
moltes vegades
solucions falses,
la majoria de les vegades
artificials,
però que capten
l'interès de la massa
i això
són situacions
que poden ser delicades.
Ara,
situacions de risc
greu?
Jo crec que no.
Joan Andreu?
Jo penso que això
és com els microbis,
no?,
de l'encostipat
ara que ve.
Vull dir,
la temperatura,
l'ambient,
els canvis,
etcètera,
vull dir,
clar,
hi ha uns factors externs
que aquestes cèl·lules hi són,
vull dir,
aquests microbis hi són
i per tant...
Ens hem de vacunar.
Exacte,
vull dir,
i per altra banda,
vull dir,
una bona vacuna,
que no et sempre treu
l'encostipat,
però sí que hi ha
factors externs
que, clar,
que fan és que
això es pugui desenvolupar més,
vull dir,
si val el símil
d'ara de les vacunes antigripals,
vull dir,
és una mica això,
vull dir,
és una mena de cèl·lules
que hi ha a la ciutat
que es poden desenvolupar.
Josep Maria?
No,
a veure,
el tema és,
a veure,
també hem de defensar la llibertat,
no?,
a tots els nivells.
El passa és clar,
a vegades on està...
Llibertat,
seguretat,
són...
Llavors dius,
on està,
fins on acaba la llibertat
i comença el llibertinatge.
i a veure,
és clar,
vull dir,
tot això és molt difícil de controlar
perquè és molt complexa,
però a veure,
per exemple,
tots sabem,
si fem una vista enrere,
que Manuel Fragui-Gribarne,
amb el PP,
primera aliança popular-e-P,
doncs potser aquesta ultradreta,
doncs la va saber
i està més o menys integrada,
històricament,
podríem dir,
doncs dintre del PP,
certa,
però bueno,
però també si hi ha altres països,
si mirem a l'enforç d'entorn europeu,
ja ho acabem de dir aquí,
doncs aquests partits,
el Le Pen,
aquest senyor que va tindre l'accident
d'Òstria,
perquè corria massa,
corria massa també,
entre altres coses,
amb el cotxe,
el que sigui,
i devia ser a la seva hora,
el seu moment,
el que sigui,
però això propicia,
doncs,
que potser sí,
perquè ara mateix,
si hi ha tant d'atur,
o hi haurà més atur,
o el que sigui,
doncs la gent té que menjar,
llavors té que menjar,
potser gent que està aquí,
de pas o no de pas,
que ningú els coneix,
doncs potser s'atreveixen
a fer coses
que si estiguessin al seu país,
potser no les farien,
llavors pot haver
aquesta inseguretat ciutadana,
aquesta,
bueno,
vull dir,
els robatoris,
etcètera,
i atracaments,
no sé què,
per tant,
això és un tema molt complex.
Són els microbis
que deia abans,
el Joan Andreu,
no, no,
són tots uns riscos
que cal prevenir.
però un qualsevol lloc,
no cal,
és que inclús potser
un pobleig de 400 habitants,
1.000 habitants,
d'aquí a les nostres contrats,
o el que sigui,
allà poden,
un dia es poden presentar uns,
van allà al banc,
atrac,
no sé què,
però ja passa,
això sí que odieu la premsa,
no,
perquè és un fet objectiu
i ja s'ha de dir,
no.
Ja que parlem de qüestions de seguretat,
com dèiem que avui
ho impregne una mica tot,
tenim a les portes
l'arribada dels Mossos d'Esquadra,
es completarà,
si el desplegament
en matèria de seguretat
de la policia catalana,
al camp de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre,
si el conjunt del país
les qüestions de seguretat
estaran en matèria dels Mossos,
quina sensació tenen?
Creuen que tots continuarà igual,
que hi haurà una millora
en el nivell de seguretat,
que al revés,
podem córrer un cert risc
perquè marxen professionals
de la Guàrdia Civil
o de la Policia Nacional
que tenen molta experiència
i arriben d'altres
que potser no en tenen tanta,
alguna sensació positiva o negativa
davant de l'arribada dels Mossos
o absoluta normalitat?
La gent que hem vingut
a pobles molt de temps
i hem nascut a poble,
hi havia una tranquil·litat
tenir un quartel
de la Guàrdia Civil al poble.
Vull dir, això...
A la zona rural s'han dubbat.
A la zona rural es donava molt
perquè també tenies ràpidament
potser alguns abusaven
i hi havia vida i tot,
però sí que donaven
a certes tranquil·lades
perquè qualsevol cosa
que passava
al voltant del terme oficial
del poble
ràpidament la Guàrdia Civil
podia accedir-hi.
Avui ja tenim un problema
com, per exemple,
clar, vull dir,
quan passa alguna cosa
a pagesos, etcètera,
o a les masises,
clar, has d'anar a fer adúncia
amb un altre lloc,
d'un altre punt,
és a dir,
s'accomplica tota aquesta situació.
Aquest desplegament,
clar, és que no,
jo no sé gaire exactament
com serà,
però sembla que,
és el que diem,
com la manifestació
que hem parlat,
és que tocava
a policia per manifestant,
però tot i així,
valia més així
que no pas
al revés,
i aquí ens trobarem
que possiblement,
al meu entendre,
hi haurà una mancança.
Vull dir,
la situació,
vull dir,
la població va augmentant,
vull dir,
la complexitat de la ciutat
va augmentant
i els costos de seguretat
també haurien d'augmentar
i, evidentment,
a nivell tècnic,
a nivell de coordinació,
etcètera,
crec que hi pot haver mancances
i més o una mica de perill
que em va llegint la notícia avui
dient Guàrdia Urbana
i Mossos,
vull dir,
aquesta...
Sí,
perquè la Guàrdia Urbana
assumirà més competències,
Sí,
però aquí hi ha diverses perill,
perquè també ens trobem
que a vegades la Guàrdia Urbana
assumeix competències
que no li pertoquen,
no dir jo.
No és tant que li diguis
que això ho tens tu,
sinó que a vegades,
hi ha coses que no les pot fer,
vull dir,
hi ha coses que no les pot fer,
vull dir,
i, per tant,
crec que hi ha coses
que ha de fer els Mossos
i, per tant,
si calen més Mossos
hi haurà més Mossos,
més Mossos,
més Policia i més Policia
i si haurà d'haver més Guàrdia Urbana,
més Guàrdia Urbana
i, llavors,
una coordinació,
hi ha totes les coses
que han de fer
estan coordinats,
evidentment,
però aquell avantatge
o aquella sort
que teníem els pobles
que hi havia
un quartel,
una caserna,
una caserna d'aquella,
doncs això
és difícil que torni.
A veure, Manel.
A veure,
a mi em sembla
que,
en general,
excepte excepcions,
el sentit col·lectiu
que vinguin els Mossos d'Esquadra
és d'una certa, diguem-ne,
il·lusió col·lectiva.
La gent vol veure
a veure què passa
que aquests nous uniformes
blaus
amb les...
allòs vermelles,
a veure què és el que succeeix, no?
S'ha en vengut també
el fet,
inquestionable,
que els Mossos d'Esquadra
és la policia de Catalunya,
això, evidentment, no?
L'altre dia
també vaig llegir
una sèrie d'estudis
i enquestes
relatives
al Baix Penedès
i a tota aquesta zona
de representants
de molts partits polítics
de tot el vano
polític
que tenim aquí
i la majoria d'ells,
per no dir
absolutament tots ells,
parlaven
d'unes seqüències
molt positives
en relació
a l'estada
i desplegament
dels Mossos d'Esquadra,
els seus pobles,
els seus ciutats.
Bé,
això em va sorprendre
una mica
però a la vegada
em va fal·legar
amb el sentit
de dir, bueno,
doncs això és així.
També crec
que només que vinguin,
de moment
la gent ho mirarà
amb expectatives,
és a dir, veuran,
els farà fins i tot
diguem-ne il·lusió
veure pel carrer
aquests agents
i també de moment
em sembla a mi
que el que faran
serà procurar
estar a tot arreu,
és a dir,
funcionaran amunt i avall
amb els seus vehicles.
Ara sí,
hi ha un fet
que m'ha sorprès
una mica
que és aquest fet puntual
que parlàveu ara
que hi haurà
un acord
aquí a Tarragona
entre els Mossos d'Esquadra
i la policia municipal,
és a dir,
la Guàrdia Urbana
perquè la Guàrdia Urbana
assumeixi competències.
Això,
des del meu punt de vista,
dóna sensació
de debilitat
orgànica.
De debilitat dels Mossos.
Exacte,
debilitat
de la infraestructura
policial
dels Mossos d'Esquadra.
De totes maneres,
perdona Manel,
perquè ara ja la Guàrdia Urbana,
com deia el Joan Andreu,
segurament fa tasques
amb la policia nacional,
que la policia nacional,
no en fa part
per falta de efectius.
Però és que això ja fa anys
que succeeix.
És a dir,
fins i tot
amb alguna tertula
i quina han parlat.
Sí, sí, sí.
És a dir,
molt sovint
la Guàrdia Urbana
ha hagut de fer...
Els estatuts
de la Guàrdia Urbana
de la Policia Municipal
de Tarragona
no inclouen
segons quines tasques.
Això era una qüestió
que ja fa molt de temps
que es defensava
i que a mesura
que ha anat passant el temps
la Guàrdia Urbana
ha hagut d'anar fent
detencions,
ha anat fent
tota sèrie
d'actuacions policials
fora, crec,
del que té que ser
la Guàrdia
de la Policia Municipal.
I això tu no ho acabes
de veure clar.
No ho veig clar.
Massa competències
per la Guàrdia Urbana.
Evidentment.
És a dir,
a veure,
la policia,
Mossos d'Esquadra,
ha de cobrir
un sector
de cobertura,
de vigilància
i de control social
a nivell
de la policia,
tal com és.
La policia urbana,
la Guàrdia Urbana,
ha de fer
unes altres coses.
Llavors,
per què es fa aquest conveni?
Per què es fa aquest conveni?
És a dir,
per què la Policia Municipal
de Tarragona
ha de assolir
tasques
dels Mossos d'Esquadra?
Deixem la pregunta en l'aire,
suposo, no?
Sí, però possiblement
té una resposta clara.
De totes maneres,
recordem que
el tema de les competències
i això
quedarà signat
en un conveni
el divendres
entre l'alcalde
i el conseller d'Interior.
Vull dir,
no...
Suposo perquè quedi clar, no?
No ho critico,
però voldria
que m'expliquessin
per què.
Josep Maria,
tu creus també
que la Guàrdia Urbana...
Seguint el que estava
comentant,
és clar,
aquest acord
serà per sempre,
serà conjuntural,
també sabem
que els Mossos
arriben
i no tenen
les infraestructures
d'edificis,
etcètera,
i potser és una cosa
conjuntural.
Perquè a més a més,
també l'altra pregunta seria
l'agrobrana
per assumir aquestes competències
està preparada,
està formada,
el que sigui?
A veure,
però jo diria que...
Preparada i si té prou agents
també, no?
Agents o el que sigui.
Jo crec que a priori
hem de ser optimistes
del desplegament,
perquè a fer el capdus
m'assembla que potser
és l'únic territori català
que ens queda
a nosaltres
i a la Begueria de l'Ebre,
que ens falta encara
a les Mossos
que estiguin patroliant
pels carrers o el que sigui.
Per tant,
hem de ser
en aquest aspecte
donant-li
tota la benvinguda.
Ara,
després també una altra cosa
que també és cert,
sí que el cos
de les Mossos d'Esquadra
jo crec que és bastant jove,
bé, bastant jove,
potser ja porten
25 anys o el que sigui,
però és que
respecte a la Guàrdia Civil
o el que sigui
i les Guàrdies Urbanes
ja són un altre aspecte,
però també és cert
que tots coneixem segur
diplomats,
licenciats o el que sigui,
que fan de Guàrdia Urbana
perquè el tema
del mercat laboral,
el mercat de treball
o gent que potser
ha fet una carrera
i són abogats
o són el que sigui
i també tenen interès
i a part que dintre
d'aquestes coses
també hi ha gent
molt especialitzada,
també a la banda
necessita de tècnics,
potser ara jo he dit
abogats
i també pot haver
licenciats en dret
que és diferent
que abogats,
o pot haver
enginyers tècnics
en telecomunicació
que també poden fer
un servei
molt important
amb aquestes coses
perquè les tecnologies
és el que sigui.
Per tant,
què vull dir amb això?
Que per un costat
potser la mosso d'esquadra
respecte a altres coses
tenen menys experiència
encara que hi ha
en alguns llocs
ja fa 25 anys
que els tenim
però en canvi
potser també són gent
més preparada
perquè inclús
no és preparada
inclús
amb el cap
de formació
sinó també
a vegades
amb tècniques
d'especialització
del judo
no judo
i altres coses
que siguin de defensa
pròpia
el que sigui
i de l'associació
en general.
Per tant,
però bueno,
jo en resumint
diria que
hem de dir benvinguda
i que la gent
el respecti
i que tampoc
no se'ls pugi
els galons
que porten
d'autoritat competente
que representen
perquè això
és una altra crida
que s'hauria de fer
a vegades
amb aquestes coses
que també
ja m'enteneu
el que vull dir.
En fi,
de totes maneres
sempre es podia dir
que una policia
sempre serà una policia
i en qualsevol cas
la problemàtica
dels Mossos que tenen
és que han hagut de créixer
molt en els últims anys
i fer policies
entre cometes
fer homes i dones
que es dediquen
a fer de policia
no es poden fer
no és una màquina
d'aquelles que els faci
i per tant aquí
veurem també
si amb els efectius
que arriben al camp de Tarragona
són suficients
per cobrir
en general
tota la cobertura
i aquí el Manel
és el que està dient
que potser la Guàrdia Urbana
per això hi ha
aquest conveni
amb la Guàrdia Urbana
en fi
veurem com evoluciona tot
haurem d'esperar
un parell de setmanes
perquè arribin els Mossos
deixem acabar la tertúlia
amb una altra qüestió
relacionada amb la mobilitat
i el transport públic
perquè avui també
és notícia als diaris
ho haurem vist
una enquesta
que ha fet
un amplíssim estudi
que ha fet
el govern
de la Generalitat
a nivell de tot Catalunya
que parla
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
però també
del camp de Tarragona
sobre la mobilitat
de la gent
un parell de dades
només
a nivell del camp de Tarragona
només el 5%
dels desplaçaments
que es registren
a les comarques
del camp de Tarragona
es fan en transport públic
la immensa majoria
o bona part
d'aquests desplaçaments
són en transport privat
contrasta una mica
amb l'àrea metropolitana
en el sentit
que l'àrea metropolitana
de Barcelona
sembla que està baixant
el nivell
de l'ús
del cotxe privat
en favor del transport públic
però en un àrea
com la del camp de Tarragona
només el 5%
dels desplaçaments
es fan en transport públic
tot això es fa públic
per cert
un parell de setmanes després
que s'instaurés
aquella integració tarifària
que pretén afavorir
això
l'ús del transport públic
a través dels autobussos
de les comarques del camp
els sorprèn
aquesta dada
o en fi
tenint en compte
l'estructura
de xarxa
de transport públic
que tenim
a les nostres comarques
gairebé ens obliguen
agafar el nostre cotxe particular
jo penso que encara és molt
tenint la xarxa que tenim
i tinc com muntar
la relació
entre pobles
i les comarques
i les ciutats
encara hi ha massa gent
que el agafa
em sembla
perquè clar
és que és impossible
quan has d'anar
d'un poble
amb un altre
segons a quin lloc
és anar donant
toms
i més toms
no hi ha manera
d'arribar-hi
i jo penso
que aquest és un greu problema
d'infraestructura
que tenim
un greu problema
i fem circunvalacions
i circunvalacions
però
a les ciutats
no ajuntem
no fem un teixit
viari
i amb uns
trajectes
molt més econòmics
que pot ser
un tipus
de tramvies
i el tramvia
pot anar penjat
ni malmets els camps
ni pràcticament
prens els terrenys
a ningú
i escolta
ni cal que es propiïs massa
vull dir
els tramvies penjats
per moltes zones
és fàcil de fer-ho
sobretot
tot el que és la costa
i els pobles
del triangle aquest
de la costa
a veure Manel
ets que de poc temps
sí
a mi d'entrada
poc temps
evidentment
4 minuts
d'acord
a mi d'entrada
m'ha sorprès
m'he quedat una mica parat
perquè després
de tota aquesta
publicitat
i de tot aquest plantejament
dient que s'havia enxamplat
tota l'estructura
de desplaçaments
i tal
i m'he quedat parat
però com pot ser això
però ampliar el sentit
del tema
de la tarifa integral
evidentment
però llavors
reflexionant
i meditant
això significa
i vol dir
que alguna cosa falla
és a dir
el que deia ell
el company ara
aquesta infraestructura
no és la que
tindria que ser
perquè lògicament
si estigués adequada
doncs aleshores
la gent
sí que faria servir
i
què vull dir amb això
que cal que
els pares de la pàtria
que tracten aquests temes
s'ho estudin
ho valorin
es modifiqui
i facin
que realment
l'ús del transport públic
creixi com tingui
que creixi
crec jo
vaja
sí sí jo crec que
que potenciar
estem condemnats
a transport públic
i caminar
que això ja estem entrant
ja fa temps
que també estem dient
home perdona
un 43% dels desplaçaments
segons aquesta enquesta
es fan a peu o en bicicleta
vull dir que hi ha prou gent
que camina
però clar
això ho pots fer
encara més
encara més
encara més
vull dir que
vull dir que
inclús allò que diem
que anem a vegades
amb el cotxe
enganxat al
el pompis
doncs vull dir
s'hauria de canviar
el tema
però aquí a les nostres comarques
no ens obliguen una mica
anar molt en cotxe
perquè si tenim un servei
de transport públic
deficitari
o inexistent
en molts casos
suposo que
jo temps enrere
vaig estar
amb el fòrum cívic del camp
que veu una taula ordona
molt important
que estaven
alcaldes de Tarragona
Reus, Vilasega, Cambrils
hasta el de Vendrell
i el de Vendrell
què deia
i ho va dir
diuen
vosaltres que voleu
l'alcalde
el Benet Gené
diuen
vosaltres que voleu
que la gent del Vendrell
vingui cap al camp de Tarragona
perquè és clar
els estudiants mateixos
ho tenen més bé
per anar a Barcelona
a estudiar
les carreres universitaris
que a Tarragona
i en canvi
estan més a prop
25 km
i en canvi
l'altre
estan 75
i segurament
allà van al Vendrell
i tenen com si fos un metro
o sigui que saben
que tenen que estar
potser 40 minuts
allà
amb el transport
o el que sigui
llavors
a part de jo crec
que es ha de fer
un esforç
de publicitat
informar
i que després
la xarxa
tal com deia el Joan Andreu
i el Manel Roca
doncs que també sigui
molt racional
perquè ara
si volguéss
una setmana de vacances
a Poblet o el que sigui
després
per dintre de Tarragona
o anar a Barcelona
que hi viu a Barcelona
doncs
unes combinacions raríssimes
i s'ha de semblar
per tant
la tarifa integrada
és un primer pas
sí que és un primer pas
però això
ha ajudat
que la gent tingui
a la vista
horaris
vas a vegades
a Boscos de Tarragona
o vas al que sigui
i veus l'autobús
una sola persona
o dues persones
i potser és el mig dematí
i dius potser
és que amb aquesta hora
no hi ha d'haver autobús
té que ser el dematí
quan la gent vaix a Tarragona
a treballar
i quan surten
alguns pares també
algunes accions de veïns
estan reclamant
que a les 5 de la tarda
gent que potser
tenen els col·legis
a les Teresianes
o el Sagrat Cor
o els instituts públics
o el que sigui
doncs que llavors
quan pleguen
i si fan jornades intensives
perquè són funcionaris
o treballen a empreses
que fan jornades intensives
que a les 5 o les 6 han acabat
doncs llavors
potser hi ha d'haver
més autobusos
a aquestes hores
es tindran que fer estudis
d'acord amb les necessitats
del territori
i dels habitants
és a dir
hi ha molt camp per córrer
i segurament
entre Tarragona
i per caminar
i per caminar
també és veritat
també també
hi ha molt camí
per córrer
per caminar
i per utilitzar
més el transport públic
en fi
aquí queden les dades
que segurament
són dades per reflexionar
i per debatre
durant els propers dies i mesos
perquè ens indiquen això
que encara s'utilitza
molt poc el transport públic
però en fi
tenim la xarxa de transport
que tenim
en aquestes comarques
en fi
avui hem parlat
d'una mica
de transport públic
i sobretot
molt de seguretat
a propòsit
d'algunes de les notícies
que ens ha deixat
aquest matí de dimarts
acabem la tertúlia
avui amb Joan Andreu Torres
Josep Maria Boqueres
i Manel Roca
moltes gràcies a tots tres
que vagi molt bé
fins la propera
molt bon dia
adeu-siau bon dia
minuta
bija
aminat
pot amb
ze
Fins demà!