Com queda dimarts a aquesta hora, saludem Laura Picó.
Bon dia, Laura.
Hola, bon dia.
Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Un espai que fem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i que aborda o intenta, si més no, d'una forma planera,
temes que puguin ser d'interès.
Avui tot un clàssic que de tant en tant ens agrada repassar,
perquè les lleis no és que canviïn d'un dia a l'altre,
però sí que a vegades les circumstàncies,
en funció de la partida judicial on s'actua,
en el millor sentit de la paraula,
també pot crear alguna que altra dificultat.
Parlem de dret familiar i en particular
d'alguns dels aspectes de separacions, o millor dit, divorcis,
sobretot allò que té a veure amb mesures provisionals
i amb els fills, sobretot,
que és on si hi ha algun problema, perquè, escolta,
el que havia de divorciar-se és divorciar-se.
Els problemes poden venir de com i de quina manera
pot tenir efectes sobre els nens,
i no només psicològic, sinó també des del punt de vista legal, esclar.
Sí, a veure, la gent va al jutjat perquè es vol divorciar
o es vol separar, però a banda d'aquesta resolució
que ha de prendre el jutge,
hi ha unes mesures que són les que realment a la gent li importen,
com són les relatives als fills,
siguin pensions d'aliments, siguin visites, etcètera,
o les relatives a la casa, a la vivenda, molt important,
o d'altres econòmiques o personals que es puguin prendre.
I és aquí on rau el conflicte en aquests casos,
perquè la separació o el divorci a qui el demani l'hi donaran,
ningú està obligat, ningú pot quedar obligat a continuar el matrimoni,
si no vol, i és amb els altres aspectes, altres mesures,
que són les importants per la gent i pel jutge,
les que determinen com anirà el judici.
Interessant parlar-ne, tot i que és un tema que s'ha explicat moltes vegades,
perquè segur que els oients, i vosaltres com a advocats també,
però ara parlem una miqueta d'allò que m'han dit que conec un cas,
que és una mica com ens guiem equivocadament moltes vegades,
però a vegades t'expliquen resolucions que dius si aquesta persona
m'està explicant realment la resolució que s'ha pres,
són coses a vegades absolutament indignants.
Des de l'home o l'exmarit que té una renda normal
i ha de continuar pagant a la exdona,
ha de continuar pagant una pensió a fills ni que estiguin emancipats,
passant per dones que es fan encàrrec dels seus fills
i el marit té una renda fins i tot declarada legalment alta
i passen unes pensions molt baixes.
A vegades es donen casos que, si són certs, insisteixo,
dius, home, aquí la llei hauria de ser més clara
o afinar una mica més.
I ja no parlem d'aquells casos, com vosaltres heu expressat moltes vegades,
de persones que han de passar pensions,
sigui el pare o la mare,
i que, diguem-ne, que bona part de la seva renda
o del seu patrimoni no ho tenen, diguem-ne,
dins del marc legal.
Es donen també casos d'aquests que des de fora
i des del sentit com ho dius no és normal?
Sí, es donen casos de tot tipus per diversos motius.
Primordialment perquè el tema de divorcis,
separacions, però actualment el divorci amb això de la nova normativa
és, en principi, el que més predomina.
Doncs, en principi, com n'hi ha tants,
és a dir, jo ara no tinc estadístiques al cap,
però n'he llegit algunes,
doncs realment que determinen una quantitat considerable percentual
de parelles i matrimonis que es trenquen, no?
Aquest és un dels motius pels quals, de manera periòdica,
no insistent, però cada sis mesos en aquest programa
parlem d'aquesta qüestió, no?
A vegades per repassar com en l'actualitat
es troba aquest procés de divorci
o de trencament de qualsevol parella.
Jo aquí diria que hi ha una sèrie de qüestions
que es venen molt a nivell mediàtic,
a nivell de repercussió social.
Ja no et parlava de pati de veïnes,
ja no et parlava de diaris,
perquè aquests casos ja no són de portada de diaris,
sinó de tinc un conegut, un cosí, una veïna...
El que passa, i us l'heu passat al Víctor també,
quan venen al despatx molta gent, cas típic.
Jo vull tants diners de pensió d'aliments
perquè la meva veïna o la meva cosina,
que el seu marit guanya menys,
resulta que té més pensió d'aliments.
Jo sempre els explico que si no veig l'expedient,
o parlo amb aquella persona,
i m'explica realment què ha passat en aquell procediment,
jo no puc opinar sobre el que està passant,
perquè és que hi ha mil detalls i mil coses
que poden fer que el jutge es decanti
cap a una quantitat o cap a una altra,
o cap a una quantitat de visites o cap a una altra.
Llavors, això ens passa en tots els horts de la vida.
La gent explica el que poc que sap,
o el que va sentint, i és més,
les coses es van tergiversant, no?
En mesura que passa...
Com el joc aquell del telèfon,
que jugàvem quan érem petits, no?
Això passa no només amb divorci.
Ho van tot.
Som un país de tafaners.
Exacte.
A part de la tendència a la tafaneria existent
en aquest país, independentment d'això,
tornant a la matèria jurídica,
independentment de la matèria matrimonial,
també ens trobem amb temes d'accidents de circulació,
que per desgràcia i fent esment
d'aquestes tragèdies de Setmana Santa
passen tan sovint, a tot nivell,
en quant a grau de gravetat,
doncs també, no?
Escolti, jo he guanyat un ple
i tanta indemnització,
doncs una miqueta passa igual
amb un tema matrimonial.
Jo volia fer una menció.
La llei o les lleis o la norma
que tracta de qüestions matrimonials
o de parelles, de fet,
que actualment pràcticament ho assimilaria,
són bastant genèriques.
Qui fixa, qui determina pensions,
règims de visites,
usos de domicilis,
tot això es té que fer el tratge
en mesura, a mida,
i ajustar-ho
en aquelles circumstàncies concretes
d'aquella parella,
d'aquell matrimoni
i d'un número
o un volum
de fills
i familiars
al seu càrrec,
i el jutge
té que valorar
cada vegada,
en base a una sèrie
de paràmetres
i qüestions,
òbviament objectius,
quantitat
o renda
o salari
que percep
un dels membres
de la parella,
ingressos
que es puguin tenir,
patrimoni
que pugui existir...
Ja, per aquí
deu haver-hi un patró,
una situació típica.
Som en una societat
que té molts models
de família,
lògicament,
però anem a la que està més generalitzada
i les situacions de divorci,
segons els estudis,
es produeixen
sobretot en parelles
que tenen unes característiques similars.
Tenen un habitatge
en propietat,
una hipoteca
que pot estar en home dels dos,
tenen un parell de fills
que estan en edat,
doncs això,
entre la infància
i l'adolescència,
tots dos treballen,
un cobra més que l'altre.
Partint d'aquesta situació,
patró,
podríem trobar
resolucions judicials
molt diferents
unes de les altres?
Podríem trobar
unes resolucions judicials
generalitzades
i una mica
estandaritzades
i dintre de cada cas
coses més especials.
Per exemple,
si a mi em preguntes
què és l'habitual
que passa en aquests casos,
et diria
que si els nens,
això s'ha de dir
amb compte
perquè hi ha pares
que lluiten
per la custòdia
i tenen tot el dret
de fer-ho
i a més ho aconsegueixen
i cada vegada més
cosa que és absolutament justa.
I tant,
però què passa?
I sobretot fins ara
i durant els últims 15 anys.
Què ha passat?
Doncs la guària custòdia
per la mare,
visites de caps de setmana
al Tens,
més alguna visita
de setmana.
L'habitatge per la mare.
L'ús de l'habitatge
per la mare
i això vol dir que
si l'habitatge
és en copropietat
paguen la meitat
de l'hipoteca
a la mare i al pare
i després
si els dos treballen
i encara que hi hagi
una mica de diferència
entre els dos sous,
si els dos treballen
no s'acostumen
a donar pensions compensatòries
per a la dona.
Actualment
hem de fer
molts equilibris
perquè se'l doni
una pensió compensatòria
per a la dona,
cosa que també...
Abans es donàvem
més facilitat.
És més,
també era més fàcil
perquè abans
hi havia molt més dones
que no treballaven,
que no tenien estudis,
que s'havien dedicat
a la família
i...
Però l'altra part
assumeix la seva part
de la hipoteca,
pel que deies,
si el jutge decideix
que l'ús
de l'habitatge comú
és per la mare
que té la custòdia
dels fills.
Sí,
la persona que no té
la custòdia
ha de pagar
la meitat de la hipoteca
més la pensió
d'aliments pels nanos,
més si ha de viure
fora de casa
un lloguer
o una compra,
etcètera.
Jo volia fer dos comentaris.
En primer lloc,
en quant a patrons,
evidentment,
hi ha un tipus
de parella
que potser predomina
en quant a percentatge
de divorcis,
pel motiu que sigui,
per motius,
no ho sé,
seria un motiu
potser d'anàlisi
sociològic,
no?
Doncs,
gent d'uns 30,
35,
40 anys,
amb crios petits,
se'n faria amb creus,
però hi ha gent
molt veterana,
no dir molt gran,
que es divorcia.
I amb fills ja molt grans
i amb fills casats,
vull dir,
també n'hi ha.
I també hi ha gent
molt recient casada,
pràcticament sense fills
o amb fills nadons.
Ens fèiem un patró,
però no es pot generalitzar,
perquè hi ha de tot.
Això en primer lloc,
en quant a primer comentari.
Segon comentari,
en referència a una qüestió
que crec que m'agradaria
deixar clara.
No és el mateix
l'ús que el gaudi,
o sigui,
l'ús o gaudi,
que la propietat.
L'ús d'un pis,
d'una vivenda,
és tenir la possessió,
és com ser,
entre cometes,
llogater,
estar dins,
pagant una renda,
no és propietat teva.
La propietat,
òbviament,
és un dret
sobre aquell,
per exemple,
immoble.
Per què faig aquesta diferència?
Perquè el pagament
de la hipoteca
i d'altres conceptes
que graven la propietat,
com per exemple
l'impost de bens a l'IBI,
bienes i muebles,
la contribució,
són quantitats
que en principi,
si es té la propietat
d'un pis,
s'han de pagar
a parts iguales,
si és copropietat,
meitat indivisa,
entre marit i muller,
entre marit i muller,
com ho seria
entre qualsevol de nosaltres
si tinguéssim a mitges
el pagament d'un pis
amb la nostra part proporcional.
Jo sempre feia
l'explicació planera
que vostè
ha de pagar
la meitat
d'aquestes quantitats
perquè el moment
que es vengui
o es transmeti
aquella vivenda,
vostè percebrà
la meitat
del que s'entregui.
És aquesta la primera qüestió.
És a dir,
s'està gravant la propietat.
En una situació així,
jo crec que penses
en el present
i no en el futur
quan aquell habitatge
doncs ja...
Sí, però és una qüestió
conceptual.
Una altra cosa
són quantitats
que afecten
a la possessió
o al gaudi
com per exemple
el pagament de serveis
i suministres,
llum, aigua,
telèfon, gas...
Són qüestions que graven.
I després hi ha un concepte
que a vegades
es discuteix.
Crec que últimament
es tenia un criteri
bastant clar
que és el tema
de la comunitat
de propietaris.
Si això afectava
la possessió
o el gaudi
o afectava la propietat
i els gastos,
les despeses de comunitat
és més,
hi ha sentències,
jo ara no vull aquí
tampoc ser massa tècnic
ni precís,
però hi ha jurisprudència,
interpretacions,
sentències judicials
que parlen
de les despeses
de comunitat
ordinàries
o extraordinàries,
vegis de rames,
etcètera, etcètera,
com una quantitat
assimilable
a les que graven
la propietat
o que graven
el gaudi.
I és un concepte
que sempre estem discutint.
Qui paga la despesa
de comunitat?
Qui està usant el pis
o els propietaris
per mitat?
És potser un concepte
una miqueta més aleatori.
Això que expliques
és disuasori
pel divorci, eh?
Divorciar-se és caríssim
i no per la minuta
dels advocats,
sinó pel que pot venir
darrere.
I sembla una broma,
però no.
Realment hi ha
un increment
de la despesa
de les dues persones
que configuren
la parella,
ja que no existeix,
que Déu-n'hi-do.
Jo tinc el convenciment
que el nivell
de conflicte
dels divorcis
i separacions
baixaria
si no fos
pràcticament automàtic
l'organment
de l'ús
de la vivenda
per la persona
que es queda
a la vòria custodia
i els nans.
Això complica molt, no?
Complica molt
pel cos de la vivenda,
perquè és molt difícil
pagar una hipoteca
que molta gent
està pagant
gairebé
més del que pot
i el damunt
busca-se una altra casa
i busca pagar
un lloguer
o pagar
una altra vivenda.
És més,
molta gent
ha de tornar
amb 40 anys
a casa dels pares,
cosa duríssima,
sinó també pels pares.
I a tot això
no complica
més encara
les coses
des del punt
de vista jurídic,
no parlem
des de la part
ètica i moral
que segur
que seria
un altre debat.
El tema
de la custòdia
compartida
que és tan controvertida
encara a la nostra societat
no ho complica
a l'hora
d'aquestes disposicions?
Jo penso que la gent
que opta
de mútuo acord
No dic des del punt
de vista emocional
si és bo dolent,
parlo des del punt
de vista jurídic.
La gent que opta
per una custòdia
compartida
de mútuo acord
és gent
jo crec que
té molt clar el que vol
i el que m'ha passat a mi
i a molts companys
del que n'he parlat
és que són gent
que tenen un pis
però indivís
és a dir
són copropietaris
d'un pis
aquest pis es ven
o un
li compra la meitat
a l'altre
no es manté
aquesta copropietat
per tant les coses
queden molt més netes
i molt més senzilles
és el contrari
jo diria que la gent
que opta
per aquesta compartida
té molt clar el que vol
i és bastant just
A banda és de sentit comú
d'alguna manera
si vens la propietat
o fas alguna cosa
sembla que
diuen que t'uneix més
una hipoteca
que no passa
un certificat de matrimoni
per molt de divorci
que tinguis
si encara continues
compartint una hipoteca
amb la teva exparella
no t'acabes de divorciar mai
és la sensació que tinc
és molt trist
però és així
uneix més la hipoteca
que no passa el matrimoni
sí perquè ja no és
un vincle mútuo
que pots trencar
bé amb un cos econòmic
com tu deies abans
ja no és el jutge és el banc
efectivament
llavors
aleshores tens un vincle
amb un tercer
que és un banc
que en principi és un nens
que
bueno
amb excepcions
però que acostuma
no s'estigui a mantenir
i a reivindicar
no té ànima
diuen
els seus drets
no?
absolutament legals i legítims
però esclar
amb un banc
a vegades
pangs i caixes
poden ser
en certes ocasions
doncs
amb un mínim
de flexibilitat
però clar
ja és un tercer
és un creditor
d'am dos
és a dir
d'am marit i muller
que pot actuar
contra el que vulgui
dels dos
en cas de
per exemple
d'amorositat
d'una manera indistinta
el que se'n diu
en base al principi
de solidaritat
i pots reclamar
tot a qualsevol
dels dos
aquest principi
que ja hem parlat
diverses vegades aquí
costa d'entendre
i costa d'entendre
que es digui
solidaritat
precisament
el nom és una mica xocant
ho associem a coses així
com a molt altruistes
i de cop i volta
estem parlant
de pagaments
d'una hipoteca
efectivament
és tot el contrari
de l'altruisme
però molta gent et ve
i et diu
escolti
aleshores
què m'està dient vostè
doncs que jo
que tinc un salari
que en cas d'impagament
me poden embargar
una part considerable
la del mateix
i tinc alguna propietat
i tal
clar
l'altre membre
de la parella
no té res
i què passa
que aniran contra mi
aleshores tu
t'encongeixes
d'espatlles
i dius
contra qualsevol
dels dos
però normalment
el que
li enganxin
per dir-ho plenerament
més
doncs
tindrà més números
jo crec que s'ha de tendir
que l'única cosa
que quedi en comú
entre el matrimoni
siguin els nanos
és a dir
deixar les coses
jo li dic netes
és a dir
ni cases en comú
ni béns en comú
ni empreses
per supositat
els fills
que és el que
el vincle
que és l'important
i el que
han de tenir els dos
què fa això?
doncs que
aquest vincle
ells estiguin
tranquils
no tinguin res
ningú em deu
remir
etcètera
per tant
poden gaudir
més d'això
si no
les coses
compliquen molt
i molta gent
fa servir
els nanos
perquè tu no m'has pagat
i ara no sé què
etcètera
si no et deuen res
la cosa és molt més senzilla
jo això
jo això que plantejaré
segurament és lleig
segurament sonarà fatal
però clar
a vegades
volem ser tan políticament correctes
que no arribem al fons
de les coses
a vegades tenim la sensació
i com diria
aquell en un català
nefast
flac favor
ens fan
a les dones
que socialment
hi ha la sensació
que l'home
és una de les parts
més perjudicades
mentre que
de la dona
diguem-ne que
és el que dèiem
totes les seves pensions
a vegades
hi ha aquesta tendència
a posar víctimes
i butxins
i a vegades
hi ha homes
que surten molt perjudicats
i a vegades
hi ha dones
que mans i mànigues
perquè com a mínim
hi arribi la pensió alimentària
tot i que la llei
també ha canviat molt
i diguem-ne que ara
es pot fer més pressió
cap a l'altra part
perquè passi
la pensió d'aliments
no creieu que a vegades
hi ha hagut una certa tendència
a allò políticament correcta
i s'han pogut dictar
sentències injustes?
A veure
Per la pressió
de la pròpia societat
i els mitjans
per el tema del gènere
i tot això
no ho sé
jo ho pregunto
Bé, ajustant-nos
d'una manera
No sé si m'he expressat bé
No, no, t'has expressat perfectament
ajustant-nos d'una manera estricta
a el que són
les mesures civils
les que recullen
el divorci
no mesures penals
de les quals
ja hi hem parlat alguna vegada
que tenen a vegades
certa interconexió
ajustant-nos a mesures civils
el que estem parlant avui
pensions
règims de visites
hi ha una qüestió evident
que abans comentava Laura
Bàsicament
per norma general
quan les criatures
quan els nens
quan els fills del matrimoni
de la parella
són petits
gairebé sempre
la guàrdia i custòdia
per la mare
això és un criteri
que es té extès
Després hi ha altres factors
hem heredat
i encara és una rèmora
del passat
que avui en dia
s'ha anat
en certs casos
regularitzant
per part de les
instàncies judicials
en certa manera
que és el que també
deia abans Laura
és a dir
venim d'una època
en la qual
la dona
pràcticament
treballava a casa
no he dit no treballava
sempre dic
treballa a casa
com mestressa de casa
sense percebre
un salari
una quantitat
econòmica
el qual comportava
en molts casos
que si un matrimoni
s'anava a norris
o es trencava
doncs hi havia
una pensió compensatòria
i segons l'edat
amb la qual
es produïa
la ruptura
d'aquest matrimoni
doncs
s'atorgava
pràcticament de per vida
imaginem
una senyora
que amb 55-60 anys
pràcticament
trenqui el seu matrimoni
difícil
molt difícil
ho tindrà
per incorporar-se
al mercat laboral
estadísticament
això ha sigut
és així
actualment
la dona
s'ha incorporat
molt més
al mercat de treball
també
si mirem estadístiques
també estem veient
que encara avui
al segle XXI
percentualment
les dones
obtenen
per regla
parlem
per mitjanes
salaris inferiors
i llocs
de treball
de categories
inferiors
a les que té
l'home
i ho dic jo
que soc home
i realment
això és així
és un fet real
que es pot
comportar
aleshores
mentre aquesta situació
sigui així
indirectament
vulguis o no vulguis
afecta els procediments
matrimonials
evidentment
el que has dit tu
que la dona
estigui en certa manera
una miqueta més
direm valorada
no menys
preat l'home
sinó valorada la dona
doncs hi ha una sèrie
de factors
que comporten
que això
sigui així
si la societat
segueix
una línia
evolutiva
esperem
i decidem
hi ha qüestions
de tipus
humà
de contacte directe
com els fills
que crec
que quasi ningú discuteix
que els nens petits
la mare és la mare
quan parlo de petits
d'edats
molt
hi ha pares
que en aquest cas
de petits
tenen moltes dificultats
perquè volen lluitar
per la guàrdia i custodi
i no se'ls hi dona
i pares que tenen molta mar
i pel fet que és el pare
i no la mare
vull dir que no hi ha cap cosa
a banda
d'entrada
el jutjat
i això és així
quan anem al jutjat
i som advocats
de la dona
això ho tenim com a donat
és l'advocat del marit
ja doneu per fet
que tindrà la custodia dels nens
és més fàcil
és l'advocat del marit
el que
s'ha de treballar moltíssim
intentar provar
que és susceptible
de ser
el progenitor
que té la guàrdia i custodi
etc
i això
aquest plus
no se li exigeix
a l'advocat de la dona
diguem que ja li ve de sèrie
a la dona
i que l'home
ho ha de demostrar
que és capaç
de fer-se càrrec
és injust això
però clar
històricament
ha sigut així
històricament
les dones
ens hem ocupat
de la casa
i de la família
etc
ara les coses
han canviat
i no es pot dir
i no es pot dir
de cap de les maneres
que un pare
no sigui capaç
de canviar un volquer
evidentment
i d'educar
i d'estimar
exactament igual que la mare
exactament igual
fa molta ràbia això
però
s'ha d'exercir un plus
és així eh
no i a més
és que hi ha una
hi ha una raó
biològica
no
més enllà de la lactància
materna
a veure
ja no em fico
en arguments
de tipus
doncs
de valoracions
per part d'experts
en pediatria
que si la mare
torno a dir-ho
no
però
biològicament
més enllà de la lactància
no hi ha res
no hi ha motiu
que impedeixi
que un pare
es pugui
que pugui tenir cura
dels seus fills
com deia Laura
canviar volquers
donar biberons
preparar les papilles
quan són més grans
estimar-los
educar-los
igual
és a dir
és absolutament el mateix
pensem
en el cas
d'una parella
un matrimoni
amb el qual
l'espòs o el marit
estigui per exemple
passant una època
amb l'atur
o que tingui una feina
que treballi
de 8 a 3
i que la mare
treballi fora de la localitat
o
per què no deixar
amb custòdia
els nens petits
amb el pare
com diu Laura
la pràctica
encara avui en dia
l'advocat del pare
s'ho té que treballar
més que l'advocat
de la mare
clar i poc o molt
els jutges
sempre ho hem dit aquí
a banda d'altres coses
són persones
hi ha una pressió social
que marca una tendència
i la tendència
encara és aquesta
tot i que de mica en mica
va canviant
com també va canviant
la societat
però clar
lògicament
és un moviment molt lent
a més la decisió
del jutge
en aquest cas
és difícil
no estem parlant
d'una reclamació
de quantitat
d'alguna cosa així
laboral
sinó estem parlant
hi ha nens petits
són persones
és un trangó
molt important
i molt desagradable
separar-se
i divorçar-se
llavors el jutge
ho té una mica difícil
posem el cas
per exemple
que els dos
treballessin en un banc
tinguessin horaris
exactament iguals
guanyessin el mateix
guanyessin el mateix
tinguessin copropietat
de la vivenda
i cuidessin els danos
exactament igual
posem-nos al lloc
del jutge
no és fàcil
custòdia compartida
no és fàcil
que també
saps què passa
però llavors
hi ha mares
i més mares
que pares
que suposen
aquesta custòdia compartida
i on és un problema
segons com tu miris
és un trasbals
també
avui aquí demà
és que per on un miris
és complicat
de tota manera
amb la gent
que estigui passant
per
per un tràmit
per un mal tràngol
com és
la ruptura
d'una parella
si es pot fer
des d'aquí
una recomanació
sempre
s'intenta recomanar
insisteixo
a qualsevol
dels membres
de la parella
que
no es demani
per demanar
és a dir
òbviament
tothom vol
demanar
el màxim
de
qüestions
o de circumstàncies
Víctor
disculpa
la idea seria
demanar
el que és just
no el màxim
i a on puguis arribar
és a dir
moltes vegades
es ve
al despatx d'un advocat
i es diu
jo vull la custòdia
que és un divorci
que això és molt lamentable
jo vull la custòdia
jo vull
jo vull un règim
de visites
amplíssim
que cada dia a la tarda
aniré a buscar a l'escola
el nen
que escolti
vostè no treballa
en una empresa
que acaba cada dia
a les 6
com ho farà això
no jo sé que ho puc fer
a veure
sempre
sigui el pare
sigui la mare
de vegades
la primera reacció
que tens és
no jo vull que tot
segueixi igual
hem d'assumir
i és molt dur
per això dic
que és el mal tràngol
que les teves circumstàncies
canvien
i que per desgràcia
tindràs
tots dos
encara que tinguis tu
la custòdia
encara que el
conyuge custodio
com diem tècnicament
sempre
tindrà el gaudi
dels nens
amb més
període temporal
però
per amb dos
tot afecta
hi ha vegades
que la primera reacció
és dir
demano el màxim possible
òbviament hi ha
un principi
poc
poc estricte
direm un principi general
del dret
amb moltes cometes
doncs quan més demanis
sempre podràs estirar
més de la corda
com que has d'anar restant
a mesura que va avançant
el procés
sempre t'atrauran
una mica del pastís
però
el que és evident
és que no és demanar
per demanar
sempre
malgrat les circumstàncies
es ha d'intentar tenir
i així ho intentem
fer els advocats
de transmetre al client
tenir una mica el cap fred
i dir
escolti
demani el que vostè
pugui complir
perquè
bàsicament
hi ha un motiu
ja d'entrada
si després
si tu fixes
una circumstància
es ve sigui de mutu acord
ve sigui per via contenciosa
perquè les has demanat
i les donen
si no ho acompleixes
un incompliment
d'un règim de visites
d'un pagament de pensions
pot tenir repercussions
negatives per tu
a nivell jurídic
i òbviament
les més importants
que són
unes repercussions
negatives
pels fills
que és el que més
s'intenta protegir
Ja per acabar Laura
des de l'experiència
alguna recomanació més?
que tothom
quan vagi a veure l'advocat
intenti ser
el més equant impossible
i sobretot
arribar a acords
hauran de cedir
tant ell com ella
però arribar a acords
és molt important
perquè
passar pel tràngol
d'un divorci contenciós
o una separació contenciosa
és molt més dur
que negociar
entre advocats
i arribar a un acord
que simplement
és d'anar al jutjat
signa un paperet
tornar a marxar
tardes dos minuts
i el tràngol
és molt més senzill
i molt més còmoda
Doncs ho deixem aquí
Laura Picó
i Víctor Roca
Aquesta és una relació
que tenim a la ràdio
que de moment
no contempla el divorci
de bon tros
sinó molta continuïtat
i molta fidelitat
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera setmana
A vosaltres
Adéu
Adéu