Anabel Lambea, molt bon dia.
Bon dia. Benvinguda.
Què dius que portes novetats?
Alguna, eh? Totes no.
No, totes no, perquè a més tenint en compte que queda poc per Sant Jordi,
de totes maneres ho hem comentat moltes vegades,
que això ja no és el que era.
Abans no sortia ni un llibre en tot l'any,
només per Sant Jordi, ara tot l'any hi ha un degoteig
impressionant de llibres.
Però bé, algun que altre
exemplar ja es guarda, les editorials
ja es reserven, sobretot
com que ja tenen el peix venut, com aquell que diu.
Hem de repartir. Hem de repartir una mica.
La gent per Sant Jordi compra un o dos llibres,
no en compra 25.
Es tracta de comprar tot l'any, no?
Per això les editorials ja ho saben,
que hi van traient les novetats,
doncs, quan toca.
Has portat una de les novetats de les que
serà èxit, perquè clar,
el nom de Mendoza ja sabem el que porta
darrere, no? A banda de qualitat,
i dir que és un escriptor molt llegit.
Sí, el que passa que jo trobo
que no fa tot el soroll que...
perquè és un home discret.
Sí.
Ell, saps, li va venent...
Ell va fent, ell va fent.
Sí, sí.
I bé, doncs, ara ha tret...
A mi em fa molta gràcia,
francament, sempre els noms que li posa
als personatges, no?
Doncs ara ha creat un,
el Pomponio Flato,
saps, i jo...
Que dius, home, llatí, llatín,
molt acurat no és.
No.
Algú podria pensar que sí, però no.
És més aviat un divertiment.
Sí, fa aquesta combinació
que fa ell sempre
d'humorisme.
Sempre hi ha aquell tot
molt satíric
amb les seves novel·les, no?
Ni que siguin serioses, no?
Que també en té de serioses.
Però aquesta vessant humorística
del Mendoza,
doncs, ara
ha fet aquest llibre,
l'assombroso viatge de Pomponio Flato,
que l'ha ubicat
a la Roma Imperial, no?
I llavors, bé,
té aquesta part d'històrica,
té la part de policia,
que perquè ell acaba fent
com, bé,
una mena d'investigador, no?
Amb un cas concret.
Que, clar, el cas és
que per un...
per atzar
acaba en atxaret.
Allò, vinga, no?
Casualitat, pum!
La lliència que es permet l'autor.
No em complicaré la vida
ara traçant l'itinerari
directament que acabi allà.
Acaba en atxaret
i resulta que ha d'investigar
un...
Bé, volen executar
el fuster del poble.
Que no seria el pare de Jesús?
Això és el que dic jo.
Perquè és el primer que penses,
en atxaret.
Dic en atxaret,
diu un carpintero.
Eh?
El pare de Jesús.
Doncs, i el lloga el fill
del fuster.
Que seria Jesús.
Ah, no.
Ui, ui, ui, ui.
Perquè diu que és un ninyo
molt candoroso
que està convençut
que el seu pare és innocent
i llavors l'acaba engrescant
el Pomponio Flato
perquè faci d'investigador.
Per tant, hi ha un tàndem
Pomponio Flato
i aquest nen
del qual no sabem ben bé
la identitat
parella d'investigadors
a la Roma Imperial
davant de l'assassinat
del pare del nen.
Eduardo.
Que el volen executar, eh?
Que el volen executar.
Executar, efectivament.
Sí, sí.
A més, l'acusen d'un assassinat.
És Eduardo Mendoza.
Qualsevol cosa pot ser possible
i a més,
qualsevol cosa pot tenir credibilitat
quan estàs dins de la seva obra.
Per tant,
poca cosa s'ha de vendre, eh?
Del Mendoza.
Porta cap aquí.
A veure, que això ja
ens ho guardem per aquí.
Fora, fora.
Aquesta serà
de les que
segur que sortiran
i molt, eh?
I a més,
segur que s'ho mereix.
Pomponio Flato.
Jo, clar,
després de la de l'extraterrestre,
de Cine Noticias de Gurt.
Després té una trilogia
molt curiosa
que és
El misteri de la cripta embrujada,
després El laberintor de les aceitunes
i El tocador de senyores
que és com un pack,
no?,
de tres
que potser són independents
però són del mateix estil
i que,
bé,
és aquesta
aquesta trama
una mica policíaca
i una mica
de situacions
molt absurdes
i molt
que bé,
et poden fer gràcia
o no, eh?
Vol dir,
és gent que realment
no ho troba divertit, no?
Jo, per exemple,
jo,
Cine Noticias de Gurt
crec que he sigut
un dels llibres
que he rigut més
de la meva vida, no?
A més,
modestament,
és d'aquells autors
que,
per la qualitat
i aquest punt
d'ironia
i de sàtira,
ha saltat aquelles barreres
que a vegades
fan tanta ràbia
de literatura juvenil
o literatura per adults
perquè la seva obra
la llegeixen
joves adolescents
que els agrada llegir,
gent adulta,
és a dir,
és d'aquella literatura
que no se li posa etiqueta,
vull dir,
que pot tenir accés
qualsevol lector
amb entusiasme, no?
Bé,
una altra...
Aquesta era
la novetat de novel·la,
dic,
portaré una, no?
Per dir alguna cosa, no?
Perquè, si no,
ja em queixo molt
i els ullens també
que no ens portis novel·les.
Però bé,
avui he portat
una biografia
de Pepe Botella,
José Bonaparte,
perquè,
perquè resulta
que va ser rei
el 1808,
per tant,
fa 200 anys.
I estem de commemoració,
és veritat,
hi ha molts actes
i moltes comissions
que s'han creat
per l'efemèria.
tant, doncs, clar,
aquestes coses
com a biblioteca
les has de recollir, no?
Vinga,
aquest any
és la commemoració
de tal cosa.
Doncs, mira,
el llibre es diu
José Bonaparte,
un rei republicano
en el trono d'Espanya,
l'autor
és un professor
d'història,
d'història contemporània
de la Universitat de Sevilla,
i a més
m'ha fet molta gràcia
perquè és membre
d'una associació
d'aquestes
que hi ha, no?
De la
International
Napoleonic Society,
no?
Que dius,
ostres,
té una societat
internacional només.
Napoleó té
una societat
internacional.
Home,
és Napoleó,
anàvem.
Sí, sí.
Doncs, clar,
és un especialista
en l'època
napoleònica
i en la guerra
de la independència
espanyola,
aquest home,
té molts llibres
i tot són
la biografia
de Napoleó,
los españoles
durante
de la ocupación
napoleónica,
el antiguo régimen,
saps?
Ho té per la mà,
aquest home.
Té molts llibres,
molts,
allò que dius,
home,
le avala,
no?,
la seva bibliografía,
doncs,
ara ha fet
una revisió,
una biografía
del Pepe Botella,
no?
Però té pinta
de ser així,
de tall,
una miqueta acadèmic
o més aviat
divulgativa,
allò que...
Home,
com la veus?
A veure,
és divulgativo,
divulgativa,
no ho és gaire,
però tampoc...
A veure,
jo no me l'he llegit,
sencera,
ni molt menys,
però...
Es pot llegir,
o sigui,
jo no ho he trobat...
No està plena
de dades,
saps?
Hi ha vegades
que els temes històrics
cauen molt
en donar
dates
i dates
i dates.
És com a molt antic,
ja no s'utilitza això
a la història.
I en donar coses
com a sabudes,
que dius,
bueno,
això ho sabràs tu,
que has fet història,
perquè jo no me'n recordo,
no?,
del tratado de no sé què.
Aquí se suposa
que has de venir documentat
de casa
abans de començar
la literatura.
No, no, no,
ho pots llegir.
Vull dir,
no és espès
en aquest sentit
i explica bastant bé
els termes
que utilitza,
els explica,
vull dir que...
Ara,
és consistent,
vull dir,
no és allò
divulgatiu
a nivell de
vinga,
en cent pàgines
me llegiré
la vida d'aquest home.
No,
és un bon totxo.
Home,
per a aquells
que estiguin interessats,
doncs...
Però a nivell de lectura
no és espès.
No és espès
a nivell de lectura.
És que no t'acabava
d'entendre,
dic...
No.
Mira,
no és divulgatiu
en el sentit
que si no t'agrada
la història
difícilment
t'aproparàs
amb una biografia
que ja la veus
i té 300 pàgines.
O sigui,
ja només d'aspecte,
ja,
si no t'interessa
molt el tema
ja tira enrere.
Dins,
el nivell
no és estrictament
divulgatiu
però no és
per especialistes.
Clar.
Tampoc.
Vull dir que
jo penso que
a la gent
t'interessa.
T'atreu
com a personatge?
El trobo
un personatge
molt curiós.
És d'aquelles...
O sigui,
realment
devia ser un...
No sé,
és com Hitler,
no?
Que dius...
T'atreu?
No.
No m'atreu.
No, no,
no dic que t'agradi,
sinó que t'atreu
com a personatge.
Home,
com a personatge
era un...
És un gran personatge,
no?
Vull dir,
el que va arribar
a moure aquest home,
Déu-n'hi-do,
no?
El que hi ha moltes
per un altre nivell
són de Josefina, eh?
Sí.
Hi ha molta cosa
escrita de Josefina.
Bueno,
i aquest pobre, no?
Que sempre diuen
que el van posar aquí
i jo de vinga,
que s'entretingui un rato,
no?
si el van enviar de colònies.
El Pepe Botella.
El van enviar de colònies,
que en fem nosaltres
amb la canalla a l'estiu.
Que si som a potser...
Que se'n vagi
de colònies a Espanya,
eh?
Directament.
De fet,
diuen que no era tan...
O sigui,
aquesta imatge
que no s'entenava
de res
i que era mig tonto
el Pepe Botella
no és certa, eh?
Que potser
s'ha de mirar
una mica aquí, eh?
Vinga.
Què més has portat?
Una altra,
una altra curiositat.
Aquesta.
L'Steven Hawking
que ha escrit
un llibre
amb la seva filla
que es diu
La clau secreta
de l'univers.
Aquestes d'aquelles coses
que han tret
en català i en castellà
al mateix temps.
I és
una meravellosa aventura
pel cosmos.
És
doncs del seu estil,
els llibres
intenta explicar
la física
i el cosmos
però pels més petits,
pels més petits
no vol dir
per tu i per mi també.
No ho dic per l'edat
sinó pel coneixement.
Ui, que interessant.
Per què?
Primer,
perquè em sembla
molt interessant
que es facin llibres
per gent més jove
i per petits
que ja et dic
no és per nens
de sis anys, eh?
Però per gent jove
realment
amb un nivell
altet
que també n'hi ha.
O sigui,
no tots són justos
ni tots
no els interessa
aquest món.
Llavors,
et trobes les coses
molt per nens,
nens, nens molt petits
o les coses ja
però el termomí
costa de trobar-me.
Sumament especialitzades
o divulgatives
però molt enfocades
a l'adult.
Per tant,
a mi m'ha semblat
una opció molt interessant
perquè he pensat,
a mi per exemple,
que jo la física
no és una cosa
que m'entusiasme.
entusiasme.
Entrat el format del llibre
és molt bonic
perquè és petitet
i és tot de color blau
és com un cel estelat.
està explicat molt
amb esquemes,
també hi ha fotografia.
és molt bonic
aquest llibre
ara que l'estàs
follejant així.
he trobat curiosíssim
perquè he pensat jo,
per exemple,
jo que em considero
una persona
que m'agrada la ciència
però la física en concret
és una cosa que em costa,
doncs aquest llibre
sí que em veig capaç
de llegir-lo
i d'entendre'l.
Més que de llegir-lo
perquè de llegir-lo
el pot llegir molta gent,
però d'entendre'l,
no?
I dir,
ah, doncs està pensat
pels més petits
però quasi que jo
em poso amb aquesta franja,
no?
Per tant,
el trobo interessant
perquè molta gent
que el llibre divulgatiu
de ciències
tot i així
el trobo una mica complicat,
doncs quan és una versió
per gent més jove
potser s'apropa,
és molt més fàcil
d'entendre.
Que no hem de tenir problemes
i jo trobo que
els llibres
que es fan molta,
l'edició juvenil
de les coses
estan molt ben fetes.
Si estan molt ben fetes
tenen uns nivells
per entendre
aquells conceptes
que estan molt bé.
Ara, per exemple,
hem fet del llibre
del Gore,
de l'Al Gore,
hem fet la versió
per joves.
Calia?
Bé,
Calia, Calia.
Com que ja s'han acabat
les tornes
i els vols dir
calla,
que ara farem una
per institut.
El canvi climàtic
continua.
Això no té límit.
No té límit.
Bé,
és una figura,
també és una figura
controvertida,
no?
Hi ha gent
que no vol ni parlar.
Jo, per exemple,
deixem-ho córrer.
Saps que em fa molta gràcia,
Anabel,
en aquest llibre
que és Lucy
i Stephen Hawking.
És com a bonic,
no?
Els noms del pare
i la filla
a la portada.
La filla que ja,
doncs,
home,
molt petita
no deu ser.
No sé quants,
però vaja.
Posar-se ja...
És que ho dirà
per molt
que el seu pare...
El pare és grandet,
eh?
Per això.
No ho explica a l'edat.
Bé,
hi ha una foto
de la noia en qüestió.
De fet,
diu que els està sortint
molt bé,
que els ha funcionat molt bé
i que estan pensant
fer una segona part,
diem,
no?
Aquí tothom s'ha apuntat
al carro.
Home,
clar,
però...
El algor
i els estic fent
Hawking,
que també té
un bon seguit.
de llibres,
eh?
I que està molt bé,
no?
Que realment sí que és
d'aquesta gent
que és una eminència
i que ha baixat
l'esgraó,
no?
Per la gent,
anem a explicar el temps
i anem a explicar
els quàntums
i la cosmologia
a la gent.
Anabel,
Stephen Hawking
és un científic,
al algor no.
Parla d'oïdes
del que li expliquen
els que saben molt.
Stephen Hawking
sí que en sap molt.
Per tant,
la diferència és notable,
no?
Sí,
però la gent
a la que arriba l'algor
no és la gent
ara que arriba
l'Stefan Hawking
i no ens hem d'enganyar.
Surt l'Stefan Hawking
a fer una conferència
sobre el canvi climàtic
i té una repercussió X
i surt una figura
com l'algor
que és per mi
l'únic benefici
que realment té
i ja sé que és un oportunista
o per mi.
Això és una opinió personal.
Però sí que mou
unes franges de gent
que aquest senyor
lamentablement
no mou.
L'hi ha gent
que perquè és ell
l'escoltarà.
Ja, ja, ja.
És l'únic avantatge
que té, eh?
Molt bé.
Això és com la Paris Hilton.
i dius
seria el món millor
sense la Paris Hilton.
Diu,
si aquí
si en comptes de passejar-se
i fer el que fa
doncs es dediqués a això, no?
Parlar del canvi climàtic
també amb l'algor de bolus.
No ho sé,
o del maltractament
dels animals.
Diu, bueno,
tenim la Sofia Loren
que es passeja
amb els abrics de pell
doncs potser
una altra figura.
Però la Brigitte Bardó
feia tot el contrari
si te'n recordes, eh?
Sí, és que clar.
Tants cals,
tants barrets,
és igual.
Hem de tenir
una mica de tot.
Aquest llibre
que tens aquí
i aquest
que és molt, molt,
molt curiós,
molt curiós,
molt curiós.
Només pel títol.
És que clar,
Be water, my friend.
I la fotografia
del personatge
que hi ha
que és Bruce Lee
què és exactament?
És tal qual
el que és.
O sigui,
és un senyor
que s'ha dedicat
a recollir
la filosofia de Bruce Lee.
La filosofia.
La filosofia de Bruce Lee.
O sigui,
aquest senyor explica
que a part d'aquest...
I es titula així,
Be water, my friend.
Sí, sí,
Be water, my friend.
T'expliquen després
què és la filosofia
de Bruce Lee
que t'ajudarà
a entendre el món
que t'envolta
i tal, tal, tal.
Mare meva,
estem apanyaos.
Llavors s'ha de mirar,
a veure,
això què és, no?
Anem a veure
què és realment.
Bé, doncs
aquest
l'escriptor
que es diu John Little
que va fer molta gràcia
també.
És que clar,
sembla una broma
aquest llibre, eh?
A veure,
sí, sembla una broma.
Bé,
doncs
està molt ben pensat
perquè el que expliquen
és, a veure,
què coneix la gent
de Bruce Lee?
Doncs la majoria
de gent,
què coneixes?
Que era un actor xino.
Sí,
que donava cops,
que donava cops,
que va tenir un accident,
el que vins a les pel·lis,
poca cosa més.
I ja està, no?
Doncs, clar,
aquesta...
I que té un acord
de seguidors
des de fa dècades
que és quasi com
una religió
per a molta gent, eh?
Llavors,
és això, no?
A veure,
què passa aquí, no?
Doncs bé,
ell el que explica és,
això és el que
la majoria de la gent sap,
no?
Que és un actor
xinès,
que va...
Aquest,
la persona
que ha escrit
aquest llibre
és un seguidor
del tipus
de lluita
que va
desenvolupar
Bruce Lee.
O sigui,
que Bruce Lee
no feia ni karate,
ni kung fu,
ni judo...
Feia una cosa
que jo no me'n recordo
del nom, eh?
Però...
A la contraportada
del llibre ho posa, potser,
no?
Hi ha dos conceptes
aquí que barreja.
Un concepte és el
kung fu,
que és la...
la kung fu...
Kung fu, no kung fu.
No, kung fu
és la part de filosofia.
Tots sabem, no?,
que les arts marcials
tenen aquí la part...
Això seria la teòrica.
La part física
i la part mental, no?
Doncs la part de la filosofia
de Bruce Lee
és el kung fu.
Però això s'ho va inventar ell,
no?
Sí,
diguem que sí,
més o menys, eh?
Kung fu.
I la part de...
Mira,
és que ara no l'he perdut, eh?
He perdut
exactament el nom de...
Sí, mira,
es diu
Jit Kune Do,
que es coneix molt
per les sigles, eh?
J.K.D.
Però aquest qui...
És que no entenc res, Anabel.
Ai,
a veure,
t'explico.
El kung fu
és la filosofia
de Bruce Lee.
Bruce Lee
era un personatge xinès
que va acabar fent cinema,
però el que ell...
té dues vessants.
Ell va desenvolupar
un art marcial nou
que recollia
les tradicions
de les art marcials
de sempre,
però ho va barrejar
amb tècniques
de la boxa occidental
i amb patades típiques
del karate.
O sigui,
va barrejar les tres coses.
I tot això
sempre al darrere
de la filosofia
de desarmar l'altre.
i llavors
ell
va utilitzar
aquest nom
que es deia
J.K.N.E.D.
i que ve
a dir,
ho llegeixo
perquè tal com ho posa aquí,
és el punyó
que intercepta.
O sigui,
ell no va
a derrotar...
No és ofensiu
sinó defensiu.
Exacte.
I a desarmar
sobre tot l'altre.
Llavors,
és un tipus
d'art marcial
sense cap arma,
no utilitza
cap arma,
sabem que n'hi ha
que porten
que si la catana...
Res,
ell és desarmat total.
Per tant,
jo, per exemple,
això ni idea,
eh?
Jo perquè m'he llegit...
No, no,
jo per això t'escolto atentament
perquè tampoc no tinc gaire idea.
Per tant,
aquesta és la part d'arts,
d'art marcial
que va desenvolupar.
Per juny amb això
va tota la filosofia.
I aquesta filosofia
és el que té el nom aquest
de Kung Fu.
Ah, molt bé.
D'acord?
Molt bé.
Doncs,
aquest personatge,
el John Little,
realment és un llicenciat
amb filosofia,
però ha sigut un del...
Ha practicat
les arts marcials.
Per tant,
ell,
com a seguidor
de la part
d'arts marcials
de Bruce Lee,
doncs,
li va interessar molt
la part de filosofia
perquè és professor
de filosofia.
Per tant,
la viuda
de Bruce Lee
i ell explica
que els seguidors
de Bruce Lee,
que realment n'hi ha molts
i que és com una cosa
fins i tot sectària,
doncs,
s'han trobat
amb moltes dificultats
perquè realment
ell es va moure molt,
va circular
per molts espais
i hi havia moltes coses
escrites
que no s'havien recollit.
Per tant,
si tu volies interessar-te
amb la vida de Bruce Lee,
tant per la vessant filosòfica
com per la vessant
dels marcials,
hi havia molts buits.
Per tant,
que ha fet
en la viuda
o la vídua,
ha trobat,
ha buscat una persona
que pogués entendre
tant la vessant filosòfica
com la vessant
dels marcials.
I l'ha trobat, sí, sí.
Parlant amb coneguts
i amb amics,
han buscat amb aquesta persona
i llavors
aquesta persona
ha aconseguit
donar-li accés
a tots els documents.
O sigui,
la vídua ha donat
els seus diaris,
tot el que tenia a casa.
Per tots els llocs
on ha anat
se li han obert
les portes.
Per tant,
ha fet una tasca
de dos anys i mig
de recopilar
coses
que estaven
per allà
i ha intentat
explicar
realment
la filosofia
que hi havia
al darrere
del personatge
Bruce Lee.
Tenint en compte
els seguidors que hi ha,
aviam,
aquest llibre
no digui allò
que fos...
Tot i que sembla una broma,
perquè és veritat.
No, que semblava,
però clar,
un cop ho expliques
per això
és fantàstic
que vinguis
i ho expliques.
Després de l'anunci
que el pobre home
es diu John Little...
És per això
i l'anunci de la tele
i les paròdies
i tot plegat,
dius bé,
que és un anunci
de publicitat,
és un llibre de publicitat,
perdó,
és un llibre que realment
vol abordar,
aquesta vessant filosòfica
de Bruce Lee.
Què varia de tot això
que ens has portat avui?
Et queda alguna cosa?
Mira, em queda un
amb aquesta línia,
vinga, va.
Fem l'últim.
També en aquesta línia,
bé.
Bueno, amb aquesta línia.
De curiositat.
No, em quedaven dos,
però mira,
t'explicaré el més curiós dels dos.
Va, l'altre deixaré
per l'altre llibre.
Sí, segur?
Sí.
Bueno, no, mira,
un és ràpid de comentar.
Un es diu
Mi vida sobre ruedas
i és una curiositat
perquè és una persona,
una noia de Saragossa
que es diu
Maria Teresa Perales Fernández
que es va quedar
en una cadira de rodes
amb 19 anys
per un accident.
Aquesta persona,
a partir d'aquí,
el que ha fet
és un canvi
de filosofia
i de mentalitat brutal
i és
campiona paralímpica.
Per tant,
s'ha ficat a política,
és
directora general d'atenció
de la dependència
a serveis socials
del govern d'Aragó.
és diputada
de les Corts d'Aragó
durant tres o quatre anys
i llavors ha fet
un...
ha escrit
aquest llibre
amb l'ajuda
del seu home,
no?
Explicant,
doncs,
bueno,
la seva visió del món
des de la cadira
de rodes
i com això
li ha impulsat
a dir,
bueno,
doncs,
una de dues,
tinc 19 anys
o em quedo aquí
o tiro cap al davant,
no?
I la seva opció
ha sigut
tirar cap al davant,
no?
Servei públic,
política...
Sí, sí,
inclús pel que més baralla
és per la...
precisament per això,
no?
Per la gent
amb dependència,
per...
Home,
doncs,
no està gens malament,
no?
D'aquest llibre,
és d'aquells llibres útils,
no?
Què diríem?
L'altre res a veure,
no?
L'altre res a veure
és un llibre
que es diu
La cultura gòtica.
Aquest?
Aquest?
Aquest arrasarà.
Aquest arrasarà,
Anabel?
Una guia
per a la cultura oscura.
Per què em sembla interessant?
Perquè, bueno,
tots sabem, no?
Que hi ha moltes tribus urbanes
i no sempre són tan tontes
com semblen, no?
Que darrere de moltes
d'aquestes tribus
hi ha realment una filosofia,
una manera,
tenen unes arrels
amb un tipus de literatura,
amb un tipus de cinema...
De música,
de tot,
sí,
de còmic.
Per tant,
està molt bé
que surtin aquests llibres
que expliquin realment,
no sé,
com els...
No sé.
La cultura gòtica
no són aquells que van de negre.
Bé,
van anar de negre,
tu i jo anem de negre
i no són gòtiques,
potser barroques
o renaixentistes,
no sé què són,
però gòtiques no.
Llavors,
és un llibre
que intenta explicar
què hi ha darrere
realment de la cultura gòtica,
no?
D'on venen,
realment,
què recullen,
tant a nivell de literatura,
per què se'ls ha dit gòtica,
a nivell de cinema,
d'on recullen aquesta estètica,
perquè realment és una estètica,
no?
Hi ha una part d'estètica,
després hi ha un altre de pensament,
però hi ha una part d'estètica,
no?
D'on recullen aquesta estètica,
no?
I trobo que són molt interessants
per la gent que li atrau
i per la gent que pugui tenir
aquella idea
que no hi ha res al darrere,
no?
No és cert.
Hi ha molta cosa al darrere,
que potser hi haurà gent
que simplement s'agafi l'estètica,
però que hi ha molta cosa
al darrere de...
Hi ha un tipus de música,
està tot molt...
Llavors,
està molt bé
que hi hagi una guia
d'aquest tipus de personatge.
I és un format assequible,
senzill,
és llibre, llibre, així...
Sí,
és llibre, llibre.
Bé,
és un llibre,
una guia
amb molta fotografia,
moltíssima fotografia,
perquè, clar,
saps allò,
els monsters,
saps?
Sí, sí, sí.
Anuncis que s'han fet
seguint aquesta visió...
I que és un autor o autora
així en particular,
és un col·lectiu?
És un autor,
Gavin Baddeley,
i el que fa...
Bé,
és un periodista especialitzat
en música,
de fet,
perquè parla,
sobretot,
molt de la música,
però no,
ni molt menys
la meitat del llibre,
parla tant d'estètica,
surt molt de cinema,
i molt la història
de per què es diu gòtic,
sobretot de literatura
del segle XIX,
el que passa que
ella és un especialista
en música
i en ocultisme,
o sigui,
que barreja les dues coses,
perquè hi ha aquesta part
de la cultura gòtica
també que entra,
no?,
amb Satán
i l'anticrist
i aquestes coses,
i els morts,
no?,
la vida de...
la cultura de la mort,
no?
Trobo que has fet una tria avui,
allò de...
Bé,
com sempre,
d'allò més variada,
Eduardo Mendoza,
Bruce Lee,
Hopkins,
la guia dels gòtics,
i a més aquesta història
de superació personal,
molt variadeta,
eh?
Anabel,
tots aquests estan ja
a la biblioteca
o a punt de fitxar-se
i a disposició
dels usuaris,
no?
Sí,
la veritat és que sí.
Anabel Lambea,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
de veritat que sempre ens agrada
que ho facis
fins al proper programa.
Molt bé.
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.