This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 12 del migdia i pràcticament 11 minuts,
aquesta sintonia identifica una cita mensual
que tenim amb la nostra col·laboradora Cinta Daufí,
epidemiòloga, la coneixen també per altres qüestions,
com per exemple l'última campanya que hem fet a TASTA,
aquesta Tarragona sense tabac que hem provat
des de Tarragona Ràdio i des de l'Ajuntament de Tarragona
en col·laboració amb l'àrea de salut,
amb l'àrea municipal de salut,
però avui tenim la cita mensual de cada dilluns,
aquest espai de salut en xarxa, un espai de divulgació científica
d'alguna manera, d'intentar explicar algunes qüestions
relacionades amb el món de la ciència o de la salut
que ens porta la pròpia Cinta Daufí, amb la qual ja podem saludar.
Cinta, bon dia.
Bon dia.
Avui parlarem d'un tema que ha creat una certa polèmica,
segurament no és un tema que a nivell de carrer
s'hagi provocat una certa polèmica,
per sí que en l'àmbit científic,
perquè és un tema relacionat amb una vacuna...
Sí.
En fi, de què va avui?
I amb un tema molt sensible.
Avui parlarem de la suposada vacuna
per a prevenir el càncer de coll d'úter.
És un tema molt sensible perquè quan diem càncer,
només dir càncer hi ha...
Ai, a tothom...
Ai, és un tema molt sensible, no?
En realitat, la primera cosa que hem d'aclarir
és que no és una vacuna contra el càncer d'úter,
sinó que és una vacuna contra algunes variants
del virus del papiloma humà.
Això ja per a aclarir-ho.
Direm que és un tema que a nivell polític
hi ha hagut molt de consens.
De fet, el Consell Interterritorial
del Sistema Nacional de Salut,
direm que el Consell Interterritorial
està format pel ministre de Sanitat
i tots els consellers de totes les comunitats autònomes.
doncs el Consell Interterritorial va aprovar
la inclusió amb el calendari vacunal
d'aquesta vacuna contra el virus del papiloma humà.
I si bé això a nivell polític i a nivell del carrer, diríem,
ha sigut rebut com una mesura molt popular,
molt interessant i que ha hagut un gran de consens,
direm que a nivell científic,
de debat estrictament científic entre els professionals,
sobretot entre els professionals de la salut pública,
és un tema que ha suscitat molt de debat,
molta controvèrsia,
fins al punt que uns 6.000, fins a la data,
uns 6.000 professionals han signat un manifest
demanant al ministre que reconsidere aquesta decisió.
Perquè realment, amb tot el tema de la vacuna
contra el virus del papiloma humà,
hi ha molts, molts, molts, molts dubtes.
Diríem que certeses n'hi ha molt poques.
Jo diria que, per a mi, després d'haver lligit
el que s'ha publicat en les revistes científiques
i les raons que adueixen alguns experts,
el que queda molt clar és que aquí
la indústria farmacèutica ha fet una molt bona feina,
sobretot els professionals del marqueting,
han fet una molt bona feina
creant aquesta sensació que ens trobàvem
davant d'un gran problema de salut pública
i una altra certesa és que els guanys
de les companyies farmacèutiques
que estan comercialitzant aquesta vacuna
estan augmentant de manera espectacular.
Això són les certeses que tenim.
Al costat d'això hi ha molts dubtes.
Ara parlarem, si vols, més de l'aspecte científic,
però abans que res, aquesta decisió política,
quan es pren i per quines raons
o per quines argumentacions
el Consell Interuniversitari,
que com dèiem se'l forma en el Ministeri de Sanitat
i totes les comunitats autònomes,
prenen aquesta decisió.
Que, a més a més, què suposa la pràctica
pels ciutadans d'aquest país?
Bé, ara explicarem el que suposa això.
A veure, primer explicarem
que molt sovint les decisions
que es prenen en l'àmbit polític,
clar, els ministres de Sanitat
o els consellers de Sanitat
normalment prenen decisions polítiques.
Algunes d'elles estan basades
o tenen una base científica,
vull dir, tenen al darrere
tota una sèrie d'investigacions i d'estudis
que valen aquestes decisions,
algunes no tenen cap base científica.
Una de les que realment,
una de les decisions que...
Jo no ho sé segur,
vull dir, a mi m'agradaria
que realment el ministre Soria
respongués a totes aquestes argumentacions
que es fan
i a tot el que se li exposa
respecte als dubtes
que genera la vacunació
contra el virus del papiloma humà.
Jo suposo que en el moment
en què se sap i en què hi ha,
perquè ja hem dit que aquí
les companyies farmacèutiques
han fet una molt bona tasca
de marketing
i d'anar creant
aquesta opinió pública,
sobretot entre els professionals,
entre els professionals de bona fe,
que realment això era un problema
molt important d'una gran magnitud
i que ells tenien la solució
però el problema no.
Llavors, clar,
ja vereu que el tema és realment complex,
no és fàcil d'explicar.
I que jo suposo
que al ministeri li interessa quedar
com que va a favor de les dones,
com que fa tot el possible
per la salut de les dones.
Jo penso que no és així,
perquè si realment estés interessat
realment en la salut,
no de les dones,
sinó de la població general,
els 4.000 milions d'euros
que pot costar
aquesta campanya vacunal
estarien molt més ben empleats
i realment estalviarien
moltes més morts
si es destineixen
a altre tipus d'intervencions,
però bé, això...
Clar, jo crec que aquí la decisió ha estat
política,
en aquest sentit de dir
bueno, anem a què va bé.
També direm
que aquestes decisions
que es prenen
des del Consell Interterritorial
obliguen a totes les comunitats autònomes.
És a dir,
una comunitat autònoma
no pot dir
doncs aquí,
en aquesta comunitat autònoma
decidim
que no es vacunarà contra...
No,
perquè això és una decisió
del Consell Interterritorial.
Per tant...
I aquesta decisió política
per què crea tants dubtes
en la comunitat científica?
Anem a pams,
si voleu.
Primer explicarem
que és tot això
del virus del papiloma humà.
Mireu,
el virus del papiloma humà
direm que és un virus
però que té com a diversos...
Diríem que el nom
seria papiloma
però que n'hi ha
de diversos cognoms.
Hi ha fins a 15
serogrups
de virus del papiloma humà
que estan relacionats
amb el càncer de coll d'útero.
És a dir,
que són causa
necessària
però no suficient.
la relació
papiloma virus
càncer de coll d'útero
no és matemàtica.
El papiloma virus
es transmet
per contacte sexual,
per relacions sexuals
coital,
per contacte directe.
Normalment,
les dones
s'infecten
amb les primeres relacions
coitals
complertes.
i
si una dona
s'infecta
pel virus
del papiloma humà
poden passar
diverses coses.
El més normal,
vol dir,
més del 70%
de les dones
que s'infecten
del virus
del papiloma humà
el seu sistema immunitari
elimina espontàniament
la infecció
i no passa res.
De les dones
que continuen
amb la infecció
del virus
del papiloma humà
algunes d'elles
molt poques
desenvoluparan
al cap d'uns 10 anys
d'infecció
el que es diuen
lesions
precanceroses.
Vull dir que encara
no són un càncer.
Algunes d'estes
lesions precanceroses
no totes
perquè hi ha dones
que es poden quedar
amb aquestes lesions
precanceroses
tota la vida
algunes d'estes
lesions precanceroses
al cap de 10 anys
o més
poden evolucionar
a càncer de coll
d'útero.
Això vol dir
que entre
que una dona
contrau
la primera infecció
pel virus
del papiloma humà
i
suposant
que el seu cos
no elimina
la infecció
suposant
que tingui
una
displàcia
d'aquesta
lesió
precancerosa
si suposant
que això
elimina
un càncer
solen passar
entre uns 20
i uns 30 anys.
Això també vol dir
que per saber
imagineu
que ara
se vacuna
tota una cohort
de nenes
d'entre
13 i 14 anys
fins a d'aquí
30 anys
no sabrem
els efectes
si realment
ha servit
d'alguna cosa.
Això per a començar.
També hem d'adaventar
ja sabem
que la història
natural
del càncer
de coll
d'útero
és llerga
és un càncer
que evoluciona
té una evolució
molt llerga
per això
les oportunitats
de fer prevenció
secundària
són moltes
per això
s'ha fet servir
la citologia
per això
es poden fer
citologies
i per això
es diu
que les citologies
es poden fer
cada 3 anys
perquè veiem
que és un tipus
de lesions
i de càncer
que evolucionen
molt lentament
la qual dona
oportunitat
a la detecció
precoç
que està d'aquí
30 anys
no sabrem
si això funciona
o no funciona
els estudis
que s'han fet
perquè ja sabem
si no us ho explico
que per poder comercialitzar
tant una vacuna
com qualsevol fàrmac
hi ha uns estudis
que es fan
en laboratori
però s'han de fer
uns assajos clínics
amb la població
que ha de rebre la vacuna
l'assaig clínic
més llarg
dels que s'han fet
perquè s'autoritzés
la vacuna
ha durat 6 anys
con lo cual
certeses
que aquesta vacuna
realment
sigui útil
per prevenir
el càncer
d'úter
a dia d'avui
el càncer de coll
d'úter
a dia d'avui
no en tenim
i aquesta és l'opinió
majoritària
entre metges
entre els professionals
no
és que això
no és una opinió
això és un fet
jo voldria distingir
que quan parlem
que hi ha tants
assajos clínics
hi ha coses
que són fets
i hi ha coses
que són opinions
jo aquí vos diré
el fet real
assajos clínics
que avui en dia
estiguen publicats
i que valen
l'ús
vull dir
per a comercialitzar
qualsevol producte farmacèutic
les companyies farmacèutiques
han de presentar
davant de les autoritats
competents
tot un plec
d'estudis
d'assajos clínics
ha passat tota una sèrie
de proves
tot el que s'ha presentat
a data d'avui
i això no és una opinió
són fets
no hi ha cap assajos clínic
que vagi més enllà
de sis anys
l'únic que han pogut
demostrar
la majoria
d'assajos clínic
és que augmenten
els anticossos
i que
disminueixen
la taxa d'infecció
clar
això és molt diferent
que dir
que realment
evita el càncer d'úter
perquè
ja sabem
que per a que es produïs
que un càncer d'úter
en el 90%
dels casos
és a dir
no tot el càncer d'úter
de coll d'úter
està relacionat
amb el virus
del papiloma humà
també sabem
que hi ha moltes dones
que tenen
infecció
pel virus del papiloma humà
i mai en la vida
desenvoluparan
un càncer de coll d'úter
perquè
a part del virus
fan falta
altres condicions
el que també se sap
avui en dia
és que
aquestes condicions
van molt lligades
a lo que són
a lo que és
la pobresa
i la misèria
el país del món
on hi ha més incidència
d'infecció
de virus del papiloma humà
és a Haití
que és un dels països
més pobres del món
allí probablement
clar
perquè
a l'hora d'aplicar
una mesura preventiva
com és una vacuna
sempre s'ha de tenir en compte
el context epidemiològic
la freqüència
de la malaltia
Haití
que seria un dels països
que probablement
s'ho podria beneficiar
jo no crec que ho puguem fer
perquè el cost
de la vacunació
és desmesurat
això
compleix
una vella llei
de les activitats preventives
que sempre funciona
que és
que les activitats preventives
s'apliquen sempre
en aquella població
que menys ho necessiten
això és així
aquí a tot arreu
estàvem amb la història natural
de la malaltia
que és un virus
que en alguns casos
està associat
però
que el desenvolupament
és molt lento
quina és la magnitud
del problema
en el nostre país
l'estat espanyol
és un dels països
del món
en més baixa incidència
de càncer
de coll d'úter
això és una sort
per diferents
afortunadament
afortunadament
vol dir
no és
és realment
l'estat espanyol
un greu problema
de salut pública
el càncer d'úter
de coll d'úter
no
la taxa d'infecció
cada any
s'infecten
no
hi ha al voltant
de 2.000 casos
de coll d'úter
casos
i al voltant
d'unes 600 morts
també s'ha de dir
que
d'aquestes dones
que moren
de càncer
de coll d'úter
la majoria
més del 80%
no s'havien fet mai
una citologia
és a dir
disposem
avui en dia
d'una prova
de screening
que és molt útil
per a la detecció
precoç
perquè ja hem vist
que és una malaltia
de la molt llarga evolució
si realment
el que interessa
és controlar
és disminuir
les morts
o la incidència
de càncer
seria
qui seria més adequat
disminuir
la mortalitat
fent una detecció
precoç
una estratègia
seria
incrementar
la cobertura
del cribatge
de càncer
de coll d'úter
cosa que a part
és molt útil
perquè
quan les dones
van a fer
la revisió ginecològica
ara es recomana
que després
de tres citologies
negatives
en anar
un cop
cada tres anys
és suficient
a part d'això
té l'avantatge
que no només
es pot fer
cribatge
de càncer
de coll d'úter
sinó
d'altres malalties
de transmissió sexual
i és un bon hàbit
que les dones
cada tres anys
o cada quan
ho recomanen
al seu ginecòleg
se vinguin fent
una revisió
també s'ha de dir
que
no es recomana
dir s'ha de fer
les citologies
ja vereu
quan després
parléssim
del preu
que
la qüestió és
home
potser és que
el que ens gastarem
en vacunació
ens ho estalviarem
en programes
de cribatge
no
no ens ho estalviarem
bueno
i la vacuna
la vacuna
que s'ha fabricat
ja hem dit
que
que
el papiloma virus
ja diríem
papiloma
és el nom
papiloma virus
però
que hi ha
fins a
15 serogrups
que poden
que estan relacionats
amb el càncer
de coll d'úter
doncs bé
la vacuna
que es comercialitza
és activa
només contra
dos serogrups
dos de 15
dos de 15
eh
si bé són
els que estan implicats
en la majoria
de
de càncers
és a dir
en la majoria
de cèl·lules canceroses
es troben
sobretot implicats
aquests dos
serogrups
què passa
i en això
hi ha una certa
experiència
quan hi ha
una malaltia
això ha estat molt estudiat
per exemple
amb la meningitis
meningocòsica
amb la malaltia
meningocòsica
se va començar
la malaltia meningocòsica
està produïda
per quatre
serogrups
és a dir
per quatre tipus
diferents de bitxets
eh
i se va començar
a vacunar
perquè només se disposava
una vacuna
de dos serogrups
i s'ha començat
a vacunar
la vacuna
contra la meningitis
que es dona avui en dia
dins del calendari
vacunal
és només contra dos
dels serogrups
què ha passat
que aquests dos
bacteris
s'han eliminat
però els altres dos
contra els que no hi ha
vacuna
han aprofitat
que estan desapareixent
els altres microbis
per ocupar el seu lloc
vull dir això
clar
els microbis
tenen el seu propi
equilibri
ecològic
quan una espècie
disminueix
les altres
aprofiten i augmenten
com la qual
la incidència total
de malaltia
meningocòsica
invasiva
no ha disminuït
senzillament
han canviat
uns serogrups
per uns altres
és a dir
això se sap
que és una cosa
que passa
si tu tendeixes
a eliminar
d'aquests 15 serogrups
n'elimines dos
què és el més probable
que passi
doncs que els altres virus
que hasta ara
potser no podien prosperar
perquè n'hi havia dos
que ocucaven
tot l'espai
bueno
puguen continuar
prosperant
i contra aquests
de moment
no hi ha vacuna
i el cost cinta
el cost de la vacuna
és que aquesta és una altra
penseu
el cost
de la vacuna
que són tres dosi
el cost
de les tres dosi
val aproximadament
entre els
400
450 euros
això són al voltant
d'unes 50.000 pessetes
penseu que això
és el que costa
totes les vacunes
del calendari sistemàtic
que es posen avui en dia
el que és el calendari sistemàtic
que es posa a un nadó
quan comença
des dels dos anys
fins als sis
o fins als 14
que és perquè
les vacunes
que després
es posen a l'escola
tot això
val tant
com
la dosi
de vacuna
que
la dosi
de les tres dosis
de les tres dosis
de la prima vacunació
perquè clar
aquí surt un altre dubte
bueno
posem tres dosis
de vacuna
aquestes tres dosis
de la vacuna
del
del virus
del papiloma humà
teòricament
si han vist
que tot això
és una cosa
que una dona
des del moment
que té relacions sexuals
i pot estar exposada
tota la vida
clar
l'hauria de cobrir
per tota la vida
bueno
doncs
els estudis
que hi ha
fins ara publicats
i això no és una opinió
això és un fet
només
han demostrat
cobertura
fins a cinc anys
clar
aquí
vacunarem
a les nenes
o el que s'ha proposat
és vacunar
a les nenes
als 13 anys
les vacunem
als 13 anys
estaran cobertes
és a dir
certeses que tenim ara
estaran cobertes
cinc anys
què passarà
després d'aquests cinc anys
què vol dir
que hauríem de tornar
a vacunar-les
amb 18 o 19 anys
no se sap
perquè és que encara
no s'ha pres aquesta
és a dir
de vegades han dit
se vacunarà
i són tres dosis
vull dir
què passarà després
cada quant
s'haurà de revacunar
quin cost
tindrà aquesta revacunació
quantes
perquè clar
quan les nenes
tenen 13 anys
i estan a l'escola
és relativament fàcil
obtenir altes
cobertures vacunals
però una vegada
ja no treballem
en el que en diem
normalment
poblacions cautives
les cobertures vacunals
baixen moltíssim
què passarà
després de cinc anys
no ho sabem
no hi ha estudis
que
ara
totes les campanyes
i tot el que es diu
tothom dona
per supòs
que això durarà
tota la vida
quan en realitat
d'això
no en tenim cap prova
que la immunitat
pugui durar
tota la vida
en fi
la veritat és que
queden molts interrogants
massa interrogants
avui l'espai el tenim més cura
amb la cinta d'Aufí
segurament
aquest és un tema
que com que tindrà continuïtat
podrem tornar a parlar
però avui
ens ha posat damunt
de la taula
aquest tema
de la vacuna
contra el càncer
suposadament
contra el càncer
de coll d'úter
així que cinta d'Aufí
ho deixem avui
però en tot cas
si vols
tornem a recuperar
pot continuar el tema
tornem a recuperar
el tema
més endavant
moltes gràcies
per aquestes explicacions
i per aquesta divulgació científica
també avui
en aquest espai
al matí de Tarragona Ràdio
gràcies i bon dia
Gràcies a vosaltres