Ara són dos quarts de dotze del migdia, un minut.
Seguim amb tots vostès, és el matí de Tarragona Ràdio.
És el temps, una miqueta abans del que és habitual de salut en xarxa,
aquest temps que compartim mensualment amb Cinta Daufí, epidemiòloga.
Cinta, molt bon dia.
Bon dia.
La Cinta tampoc no fa vacances a la ràdio i diu que allà,
ja que és una cita mensual, jo ni que estigui de vacances vinc a la ràdio.
El que passa que com que els dilluns és de dotze a una,
que habitualment ella ens acompanya
i tenim aquest espai temporal del fàstiu,
doncs cap problema, l'hem avançat una mica més
i és que val la pena,
perquè la Cinta sempre aborda qüestions que són de salut pública,
que ens interessen a tots com a usuaris de la sanitat,
com a ciutadans, que tenim una sèrie de drets
i sobretot el dret a la informació,
que jo imagino, no diré el més,
però és un dels importantíssims, sobretot quan parlem de salut.
És els professionals que hem de creure,
però això no treu que tinguem un cert criteri.
Sí, perquè a més,
tot just del tema que parlarem avui,
dins dels mateixos professionals de la salut,
hi ha hagut, i encara hi ha,
molta polèmica i molta controvèrsia.
Avui continuarem parlant,
perquè vam començar el mes passat,
però és un tema d'això que una vegada l'encetes...
I quan arribi l'estiu tothom em preguntarà
i tothom em parlarà.
Nosaltres hem anat parlant periòdicament,
de fet, però val la pena continuar posant les bases.
I això ens derivarà cap a una altra qüestió importantíssima.
de quin és el procés que desenvolupen els laboratoris farmacèutics
per treure tota una sèrie de productes al mercat
que a vegades, lògicament, són útils i necessaris,
però a vegades podríem prescindir-ne.
Sí, sí, perfectament.
És el cas que ens ocupa avui.
Avui continuarem parlant de la vacuna del papiloma virus humà.
No sé si els nostres oients estaran molt...
Això del papiloma virus...
És que no se'n parla gaire, Cinta.
És que ens trobarem un dia que estem amb la vacuna,
no fem, però no se'n parla gaire.
El curs que ve s'inicia la vacunació...
Aquí a Catalunya.
Aquí a Catalunya.
El curs que ve sembla que començaran vacunant
a les nenes de sis anys.
Els posarien la primera dosi.
Sis, set anys.
Sí, perquè són tres dosis, no?
Sí.
És com la vacuna de l'hepatitis.
No sé si els pares és això que els posen els nens
durant el curs i que és la primera dosi,
al cap d'un mes una altra
i al cap de sis mesos, m'assembla, la tercera dosi.
I tot això és la vacuna.
Ja sabeu que hi ha vacunes que en una dosi n'hi ha prou,
com per exemple la de la grip.
Hi ha vacunes que per assegurar que realment
el nostre cos fabrica el nivell adequat d'anticosos
s'han de donar tres dosis.
Aquest és el cas de la vacuna del papiloma virus,
que s'ha venut com la primera vacuna contra el càncer.
I clar, ja sabem que quan diem la paraula càncer
és d'aquestes paraules que té unes connotacions
molt, molt especials.
I quan, per exemple, les dones senten
és que, clar, aquesta vacuna evitarà el càncer
a les teves filles...
Home, tot el que sigui estalviar una malaltia
als nostres fills és evident, no?
Aquí realment s'està tocant,
bé, el més al fons que es pot tocar
la fibra sensible d'una mare.
A veure, en principi,
la vacuna del papiloma virus
s'està venent com la vacuna
que ens protegirà a les dones
contra el càncer de coll d'úter.
El càncer de coll d'úter
és un dels càncers que s'ha vist
que estan associats amb la infecció viral,
la infecció per virus del papiloma humà.
Aproximadament un 80% dels càncers
del virus del papiloma humà
s'ha trobat que estan associats
a aquest tipus de virus.
També hem de dir
que de virus del papiloma humà
n'hi ha quatre subtips,
no, 15 subtipos.
I la vacuna dóna cobertura, els 15?
Bueno, no,
perquè d'aquests 15 subtips,
que és el papiloma tipus 1, tipus 2,
així fins a 15,
d'aquests 15 s'ha vist que n'hi ha quatre
que són els que estan més associats
als càncers de cèrvics.
La vacuna que està comercialitzada actualment
i que és la que s'aplicarà
aquí a l'Estat espanyol,
cobreix dos dels serogrups.
Que sí, si bé són els que es troben
implicats en el 70% dels càncers.
Què vam comentar l'últim dia?
Sembla que hi ha coses
que ens van deixar una miqueta de comentar.
Per a que la vacuna sigui eficaç,
s'ha d'administrar
abans que hi hagi hagut contacte amb el virus.
Normalment, les dones
prenen contacte amb aquest virus
a través de les primeres relacions sexuals.
És un virus que es transmet
per via per contacte sexual.
Primer problema.
Una vegada ja has tingut contactes,
els primers contactes sexuals,
se sospita que la vacuna ja no serà molt eficaç.
Clar, s'ha de vacunar a les nenes
abans que hagin començat a tenir
les primeres relacions sexuals.
Clar, això es pot fer de diverses maneres.
O bé preguntant-ho,
cosa que no és molt recomanable,
dir, nena, tu...
Estaria bé que els pares estiguessin al cas
de si les han tingudes o no,
no per aquesta raó només,
sinó per altres tipus de prevenció,
com poden ser malalties de transmissió sexual
o embarassos.
Sí.
Llavors,
aquesta vacuna,
ha sigut...
La decisió que cal administrar la vacuna a les nenes
ha sigut una decisió del Ministeri de Sanitat i Consum.
És a dir,
que les comunitats autònomes,
en aquest sentit,
l'únic que podran fer serà
adaptar el calendari vacunal,
decidir les edats,
perquè aquí a Catalunya s'ha decidit vacunar
nenes a partir de 6 o 7 anys,
i hi ha comunitats autònomes
que ho han fet diferent,
que estan adoptant altres pautes vacunals.
Clar, això,
el primer interrogant que ens sorgeix com a ciutadà
és per què,
en funció del territori,
es posa en una franja d'edat
i en una altra, una altra.
Clar, home,
no cal ser un geni
per pensar, home,
doncs això deu obeir fonamentalment
a un tema econòmic,
perquè és una vacuna molt cara.
No és una vacuna cara,
és una vacuna caríssima.
Cada dosi,
no sé si el preu de vent de la farmàcia
és de 100 i escaig euros,
cada dosi.
O 200,
una cosa així,
300.
50.000 pessetes.
Cada dosi.
No,
és a dir,
la vacunació completa.
Posar les tres dosis de vacuna
valdrà aproximadament,
això hem fet càlculs,
perquè clar...
Si dius,
per què una comunitat autònoma
ho fa d'una manera o d'una altra,
ja veus que no s'està obeint
un criteri mèdic,
sinó un criteri diferent,
no sé quin.
Perquè és que
en aquesta vacuna
hi ha molts més dubtes
que seguretats.
Primer dubte,
fins a quan
cobrirà aquesta vacuna?
Perquè els assajos clínics
que s'han fet
per poder-la comercialitzar
no n'han anat
més enllà de quatre anys.
Això és poc, no?,
per un assaig clínic?
És poc,
per a una vacuna
que se suposa
que ha de cobrir
tota la vida sexual
d'una dona.
Què poden ser?
Llavors, clar,
imagineu que ara
aquí comencem a vacunar
les nenes
de sis o set anys.
En principi,
el que sabem ara
és que la vacuna
els assegura
cobertura,
és a dir,
estaran protegides
durant quatre o cinc anys.
S'haurà de revacunar
en aquestes nenes?
Doncs això
encara no ho sap ningú,
ni ningú ho ha decidit,
ni està clar,
ni se sap.
Però aquest,
diguem-ne,
aquest plantejament
de dir,
home,
aquesta vacuna
no és la panacea
ni és la solució a tot,
diguem-ne que hi ha
un sector mèdic
que ho està dient,
no és una cosa opinable,
sinó que hi ha
proves i estudis que...
Hi ha estudis
que aporten molt poc.
Una altra cosa,
això s'ha vist
altres vegades
quan se fan servir
vacunes
que serveixen
només per uns quants
serogrups,
en aquest cas
sabem que hi ha
15 tipus
de virus
del papiloma humà,
la vacuna
que s'administrarà
aquí,
perquè n'hi ha
una de tetravalent,
és a dir,
que cobreix
4 serogrups,
la que s'aplicarà
aquí,
en principi,
ataca
els dos serogrups
més freqüents.
Què és
el més probable
que passi?
Perquè això s'ha vist
en altres tipus
de vacunes
com la de la meningitis,
que una vegada
que a través
de la vacuna
s'eliminen
aquests dos serogrups
que són els més potents,
vindran els altres serogrups
i ocuparan el seu lloc.
Això ha passat
amb la vacuna
de la meningitis.
El meningococ
també és un bitxet
molt especial
que aquest té
4 serogrups
que s'hi diuen
A, B, C i D.
Com que la vacuna
la van desenvolupar
als Estats Units,
van,
clar,
ells
van desenvolupar
una vacuna
per als serogrups
que eren més prevalents
als Estats Units,
que curiosament
no són els més prevalents
a l'estat espanyol.
Però aquí
se va iniciar
la vacunació igualment.
Què ens hem trobat?
Que una vegada
eliminats entre cometes
mitjançant la vacunació
els dos serogrups
preponderants,
doncs han vingut
els altres
i han ocupat
el seu lloc.
Tot això,
és que els ecosistemes
microbians
funcionen una miqueta així,
com els ecosistemes...
Tot és viu
i tot canvia.
Sí,
a més gran escala,
vull dir,
quan hi ha
un nitxo ecològic
que queda buit,
venen altres espècies
i l'ocupen.
I diuen
alguns experts
que és molt probable
que amb el virus
del papiloma humà
passa això,
que tu elimines
mitjançant la vacunació
els serogrups
que ara són
els preponderants,
els que ocupen
una miqueta el lloc,
doncs vindran
els altres serogrups
i ocuparan el seu lloc.
Però, Cinta,
a mi el que em sorprèn
és que tenint en compte
que és un tema
tan transcendent,
no hi hagi un debat públic,
entre professionals,
dic,
no parlo
en quant a carrer,
en quant a gestors
de la salut
o polítics,
sinó,
no hi ha un debat públic,
a través de la xarxa
hi ha canals seriosos
que ho estan explicant,
però públicament
no se'n parla
d'aquesta qüestió,
per què?
Doncs jo no ho sé,
però mireu,
a nivell de professionals
de la salut pública,
el tema està sent
molt controvertit,
hi ha hagut inclús
propostes,
han hagut professionals,
clar,
dir-ho per què
de la salut pública,
perquè, per exemple,
tu parles amb els ginecòlegs,
els ginecòlegs
estan a favor
d'esta vacuna.
Sí, sí,
de fet es recomanen
quan parles
que ho fem.
Una cosa és,
mira,
tot i que jo crec
que a nivell individual
el benefici marginal
que pot suposar això
per a una noia
és que és
perquè podem dir,
bueno, a veure,
si administrem la vacuna
contra el virus
del papiloma humà,
bueno,
potser ens haurem
d'estalviar
les citologies.
Doncs no,
caldrà continuar
fent-se citologies,
perquè, clar,
no estem coberts
contra tots els serons.
I si no hi ha
una bona educació sexual,
potser aquella noia
s'estalvia el preservatiu,
cosa que no hauria de fer
ni que estigui vacunada.
No, ni que estigui vacunada
no s'ha d'estalviar
el preservatiu,
perquè el preservatiu
i tenir
una certa responsabilitat
a l'hora
de tenir relacions sexuals,
que jo crec
que seria l'ideal.
A veure,
si les mares
estan preocupades realment
perquè les seves filles
no només puguen tenir
una infecció
per a papiloma virus,
també hem de dir
que no tothom
que s'infecta
de papiloma virus
acaba desenvolupant
un càncer de cèrvix.
La incidència
és molt alta
de càncer de cèrvix
aquí,
al nostre país,
perquè és molt diferent
a altres països.
Sud-amèrica
és el lloc del món
on hi ha una més alta
incidència de...
També,
i aquí diu
que és un tipus de càncer
molt lligat
al subdesenvolupament,
que als països
desenvolupats
no és tan freqüent.
Al nostre país
hi ha cada any
2.000 casos
de...
A tot el país.
A tot el país
de càncer de cèrvix
i cada any
unes 600 morts.
Diria,
home,
600 morts
són moltes.
Doncs sí,
clar.
Parlem d'una altra
causa aïllada,
que és el que jo sempre...
Que és la causa aïllada
que produeix
més morts
a l'estat espanyol,
és el tabac,
que mata
50.000 persones
cada any.
50.000 persones
cada any
moren
a causa del tabac
si sientes
per això.
2.000 persones...
50.000 persones
he dit
per la causa directa,
és a dir,
són fumadors.
Ara ja s'ha pogut estimar
que el número
de fumadors passius
que moren cada any
a causa del tabac
són 2.000.
Pensem en una altra
gran causa
de mortalitat
i a part de mortalitat
en gent relativament jove
que són els accidents
de trànsit.
600 són
els morts
que hi ha
cada any
a Catalunya
per accidents
de trànsit.
Llavors,
un se pregunta,
bueno,
a veure,
si al Ministeri
de Sanitat
li preocupa tant
la salut
dels seus...
Anava a dir
súbditos,
però...
La salut
dels espanyols.
És una monarquia,
també podia...
Parlamentar
i ara del nostre país.
Perquè al final,
li dic,
bueno,
però és que la salut
no té preu.
Tot el que s'invertit...
Home,
la salut té preu.
I tant,
i té un preu altíssim.
I un preu altíssim.
I els primers usuaris
de la salut pública
hauríem de ser
els primers
que administréssim
amb seny
aquest sistema sanitari nostre
que hem de conservar
per molts anys.
Les necessitats
són infinites
i els recursos
són limitats.
Per tant,
arriba un moment
que s'ha de prioritzar
i s'ha de decidir.
en què val la pena
gastar-se els quartos.
D'alguna manera,
no sé si un pot intuir
que el raonament
que haurien de fer
les autoritats
de salut pública
del país,
hauríem de dir,
bueno,
escolteu,
aquests mateixos milions,
perquè això serà
milions d'euros,
que valdrà
a nivell de l'estat espanyol,
això?
De l'ordre de milions d'euros,
perquè imagineu,
cada dosi...
Clar,
a més,
a part del cost directe
de la vacuna,
hi ha,
bueno,
tota la infraestructura
que s'ha de posar en marxa
per administrar
aquestes vacunes.
la quantitat d'hores
d'enfermeres
i de professionals
que tot això suposa.
Dius,
bueno,
aquests diners,
probablement invertits
en altres coses,
estalviarien,
però, bueno...
En prevenció,
sobretot, no?
Sí, sí,
en activitats preventives.
Estalviarien
una quantitat
de morts i de malaltia
molt més gran.
I aquest és el raonament
que es fan
els professionals
de la salut pública.
Dius,
home,
posats a gastar-te
aquesta morterada
i en altres coses
en què realment
estalviaries
pel mateix euro invertit,
estalviaries
molt més morts
i molta més malaltia,
no?
Clar,
jo,
Cinta,
lògicament,
tu ets metgessa,
epidemiòloga,
nosaltres,
com a ciutadans,
som observadors
del que hi ha al voltant.
A vegades tinc la sensació
que el col·lectiu femení
és el més vulnerable
perquè els laboratoris farmacèutics
ens fabriquin coses,
específicament
per a les dones.
perquè hi ha molts medicaments,
moltes vacunes
que fan els laboratoris farmacèutics,
que són útils,
que han demostrat
la seva eficàcia,
però després hi ha
tot aquest territori
de les coses de dones,
de la condició femenina,
les regles,
les menstruacions,
les menopauses,
tot això
genera una indústria
i alhora genera
molts dubtes
entre les dones.
Això és un exemple
de tot el que ha passat
amb el virus
del papiloma humà,
que és que,
a més,
recordem,
no estalviarà
ni les citologies,
ni els programes
d'screening,
ni estalviarà
que s'hagin de fer
campanyes d'educació sexual,
que la gent hagui
de tenir relacions sexuals
protegides,
això no ho estalvia
en absolut,
és una despesa brutal
que tampoc ens estalvia res
i que pot tenir
certs efectes secundaris
com crear una falsa
sensació de seguretat.
De dir,
a total,
com ja estic vacunada...
Sempre no estàs vacunada
per tot,
estàs vacunada només per això.
Només per a un petit d'allò,
no estàs vacunada
ni contra els embarassos
no desitjats,
ni contra la gonocòsia,
ni contra la sida.
És a dir,
que el que continua
sent importantíssim
és que els nois joves
tinguin
una bona educació sexual,
no informació,
educació,
que tinguin
una bona educació sexual
i que deprenguin
i que tinguin clar
que han de fer servir
el preservatiu.
Sempre que tinguin
relacions sexuals de risc,
que avui en dia,
tal com estan les coses,
relacions sexuals de risc
gairebé són totes,
no?
Perquè,
bueno,
no,
tampoc vull ser
tan a la remis.
No et surti
el ram a la so negatiu,
eh?
No, no, no,
perquè...
Què és el que s'ha de fer?
Doncs que els preservatius
siguin relativament assequibles
per a la gent jove,
que sigui fàcil
comprar preservatius,
que la gent
no hauria de passar
la vergonya
d'anar a la farmàcia.
Però vols dir que encara es passa això?
No ho sé,
jo suposo,
a veure,
cada vegada més trobes
màquines de preservatiu,
però vull dir,
que s'ha de continuar treballant
en aquest aspecte.
Això sí,
d'això no hi ha dubte.
Clar,
tot això és un exemple
de les estratègies
que fan servir
les companyies farmacèutiques,
vol dir,
tot el que en diem
les companyies
de la indústria de la salut.
Ens creen la necessitat,
no?
Clar,
primer creen la necessitat.
Això s'ha vist,
exemples molt clars d'això
és el que ha passat
amb el tema de l'osteoporosi
i amb el tema
un fenomen natural,
vol dir que és un fenomen natural,
perquè a veure,
s'han entestat
en fer-nos creure
que l'osteoporosi
és una malaltia.
L'osteoporosi
no és una malaltia,
l'osteoporosi
és un procés natural
d'envelliment,
que és un factor de risc
entre molts d'altres
de fractura,
però és un factor de risc
entre molts altres, eh?
Hi ha gent,
també hi ha experts
que diuen,
home,
entre començar a tiborrar
a totes les persones
d'una certa edat,
de l'endronat
i, bueno,
aquests farmacs
han anat a contra
l'osteoporosi,
caríssims,
per certs,
i fer campanyes
de prevenció
de caigudes
en gent gran,
doncs quasi que féssim
campanyes de prevenció
de caigudes.
Per aquesta forma,
diguem-ne que,
com a mínim,
els símptomes
que pot provocar
l'osteoporosi,
a vegades hi ha
una certa immobilitat,
un cert dolor,
els treu,
com a mínim,
perquè, esclar,
si et treu el dolor,
escolta,
benvingut sigui,
no?
No, tampoc.
És a dir,
frenar el procés
en l'osteoporosi
com en quasi tot
hi ha una tasca
de prevenció
però començada
molt jove,
fonamental,
d'exercici,
d'una alimentació
sana i exercici
moderat.
S'està invertint
lo suficient
en prevenció
de l'osteoporosi?
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Clar,
és aquesta cosa
que...
Què hi ha els famosos
pagats per la menopausa?
Perquè, clar,
la menopausa,
com d'ho bé deia,
si no hi ha
unes complicacions
d'una patologia
particular
que tingui una dona,
la menopausa,
com la menstruació,
és un procés natural.
És un procés natural.
Aleshores,
jo recordo
que fa un quant temps
anaven
les hormones
emparxades,
si em permets
l'expressió,
moltes dones
d'aquest país
i després es va veure
que no només
no els s'atreia
els efectes,
hi havia molts metges
que no volien receptar-los,
sinó que, a més a més,
van crear problemes,
tenien efectes secundaris.
Clar,
aquesta és una
de les grans
estratègies
que tenen
que és, de repente,
agafar un fenomen
que és normal
i, per tant,
afecta
a, bueno,
clar,
totes les dones.
Ah, totes les dones
tard o d'hora,
clar.
Però,
tots imagineu
lo txollo
que era això
per al laboratori farmacèutic.
Des del moment
que ells ja van,
mos van fer creure
que això de la menopausia
era una malaltia,
tenint aquí
un mercat potencial
impressionant.
Totes passaven
per la farmàcia.
Totes les dones
i una cosa
que és una cosa natural
ja passava
a convertir-se
en una malaltia
i, clar,
com era una malaltia
t'havies de posar
el pegat,
que eren hormones.
Això eren hormones.
Clar,
de fet,
són les mateixes hormones
que la dona
deixa de fabricar
quan entra la menopausa,
el procés de la menopausa
de la dona
és que les hormones...
És una mica
amb el tema del tabac,
no?,
els pegats de nicotines
i mentre tu vas deixant
el tabac
i vas deixant la nicotina
et vas posant una miqueta,
doncs aquí és el mateix.
Mentre el teu cos
deixa de generar
aquestes hormones,
deixa de fabricar hormones,
tu continues posant,
és a dir,
el cos deixa de fabricar
i tu vas posant des de fora.
Clar,
i d'alguna manera
s'assumia
que la naturalesa
era molt poc sàvia
entre cometes
perquè a partir d'un determinat moment
les dones
ja no fabricàvem hormones
i aquí venia al laboratori
i bueno,
hi va haver un temps
en què totes les dones
anaven amb el pegat.
Senyora,
si vostè no fabricà ja hormones
ja li fabricarem per vostè.
No es preocupe,
ve aquí al laboratori
que tampoc era barato.
Però escolta,
això,
poc o molt,
devia modificar
el que és el procés natural
de la menopausa,
de la retirada
de la menstruació,
no?
I tant,
perquè les dones
continuaven tenint la menstruació.
Tu podies continuar.
Si en lloc
que el teu organisme
bé,
tot això
del que és el cicle menstrual
normal
vull dir
per uns determinats
fluixos
d'hormones
que en determinats moments
del cicle menstrual
puja una,
baixa l'altra
i tot això
és el que va donant lloc
al cicle menstrual normal.
Això
és el que durant la menopausa,
tampoc d'un dia per l'altre,
els ovaris de la dona
deixen de fabricar
aquestes hormones.
Per tant,
aquest cicle menstrual
desapareix.
Clar,
si tu li posaves,
li enxufaves les hormones
des de fora,
però què es va veure?
Perquè clar,
tot això normalment
es fa
amb assajos clínics
que com a molt
poden durar 4 o 5 anys
i el que es proposava
era que això
la dona
s'ho havia de prendre
per temps indeterminat.
Clar,
perquè els laboratoris
farmacèutics
ja els va bé.
Primer,
crear un fàrmac
que el pugui prendre
una quantitat de gent
impressionant.
Aquí,
totes les dones
en un moment o altre.
I després,
per temps indefinit.
Negoci redó.
Clar.
El mateix passava
en els primers fàrmacs
que es van fer servir
per a l'osteoporosi
que era la calcitonina.
Que no sé si la gent recordarà
que era una cosa
que es prenia en esprai
pel nas.
Tot això va ser
el primer fàrmac
que va sortir
per a l'osteoporosi
i també,
de repent,
van...
perquè tot això
hi ha una campanya prèvia
de...
De crear la necessitat.
Quan veguessin notícies
als diaris
quatre de cada cinc espanyoles
sufren osteoporosis
i ja comencen a esbombar.
Tot això
als departaments
de marqueting
dels laboratoris farmacèutics.
Ja tenen els seus contactes
i la seva manera de fer
les seves rodes de premsa
i aquestes coses que fan.
I aquí moltes vegades...
Primer congresso
de osteoporosis
i qui patrocina el congrés, no?
I el gran experto
llavors en sec
comencen a sortir
expertos mundiales
que aquí moltes vegades...
Jo he de dir
que alguns
amb molt bona fe
perquè hi ha metges
que pensen
no, sí, sí, clar, no sé què.
Alguns jo crec
que sense cap...
I ja surt l'experto mundial
no surt mai
el laboratori
detrás de tot això, eh?
Surt el gran experto mundial
d'osteoporosis,
grupo de estudio
de l'osteoporosis
de no sé qué,
no sé cuántos,
primer simpòsium
de no sé qué,
associación...
Aquí també treballen molt
els laboratoris farmacèutics
patrocinant
associacions de malalts.
Clar.
Nace l'associación espanyola
de mujeres
o de osteoporóticos
que és una altra...
I clar,
i entre tot aquest
bum-bum
se va creant la necessitat.
I una vegada
ja s'ha creat
aquesta necessitat
a veure qui és el polític
que diu
doncs no,
no pagarem els medicaments
contra l'osteoporosis.
No, perquè la societat
reclama aquell producte.
Perquè la societat ho reclama,
que és una miqueta
el que ha passat
amb la...
amb la vacuna
del papilomavirus.
Una vegada s'ha vist
que és que clar,
tu imagina't que ara,
jo crec, eh?
Vull dir que una vegada
en dius,
oh, és que clar,
la primera vacuna
que curarà,
no sé com ho han dit,
no sé si ho han venut,
la primera vacuna
que evitarà un càncer
i les dones,
i claro,
és que de molt
ho han venut
com que això
era una cosa
molt bo
per a les dones.
Com les pobres dones,
ja n'estem cansades
que ens vagin inventant
medicaments
per a el que és,
bueno, això,
si no parlem
de la manera
com s'ha hipermedicalitzat
un procés tan normal
i tan natural
com és el procés
d'un embaràs
i d'un part,
que avui en dia
és una carrera d'obstacles.
Vull dir que això
està generant
una quantitat
d'ansietat
a les dones
embarassades
avui en dia.
En quin sentit,
Cinta?
De que és tot
una prova
detrás d'una altra.
Vull dir,
només la primera eco,
després la de les 20 setmanes.
La primera analítica.
Sí, sí, cal.
La miocentesis,
el triple screening.
De manera que
per a la majoria
de les dones,
clar,
és una ansietat
d'una prova a l'altra.
Però això també
pot prevenir
determinats problemes
després a la criatura,
quan neixi,
és a dir,
té un sentit
fer totes aquestes proves
en principi?
Això també és
molt controvertit
perquè tenim
una certa tendència
a pensar
que les activitats
preventives,
vull dir que
de fet
les activitats preventives
en si no tenen
efectes secundaris,
tot al com és
per a prevenció,
ens fixem molt més
o està molt més estudiat
el que són
els efectes secundaris
de les activitats
terapèutiques,
com pot ser
donar un fàrmac
per curar una malaltia
o fer una determinada intervenció.
Les activitats preventives
també tenen
efectes secundaris
i el més gros
és que quan tu estàs
aplicant una activitat
preventiva
l'estàs aplicant
sobre una persona sana.
En una persona malalta
està a cert punt
tu pots assumir
un risc
perquè dius
jo el que vull
és curar-la
entre que es mori
determinada malaltia
o tingui
seqüeles greus
i que tingui
determinats
efectes secundaris
fas una mica
un balanç
risc-benefici.
Sí, però
ni un extra
ni un altre,
jo t'ho pregunto
perquè tu ets
la professional
fer una eco
a una dona embarassada
això
efecte secundari?
En principi
no en té.
No en té
en principi
des de la part emocional
que veus
la criatureta
com li batega el cor
fins al control
de l'evolució
del fetus
que pot portar el menys.
No en té de mesurables
una cosa són les ecos
perquè ara
el que sí que crea
és una certa addicció
entre cometes
a la tecnologia
i hi ha dones
avui en dia
que no concebissin
a la sanitat
pública
no perquè
el que està estipulat
i a més
el que es recomana
per un embaràs normal
són tres ecografies.
Això és raonable.
Això és raonable.
Això està molt bé.
Perquè ara
trimestralment
que és una cosa normal
per veure la evolució.
Cada trimestre
la primera per controlar
la implantació
i tal i qual
la segona per no sé què
la tercera per veure
si el d'anestà ben col·locat
no sé quantos
i ja està
vol dir un embaràs normal
amb això en té prou
preventivament
si no hi ha res extraordinari.
I de sobres
prou i de sobres
clar
hi ha certes clíniques
això el sistema públic
que el sistema privat
si a la dona
no li fan una ecografia
cada mes
ja sembla que
per l'àlbum de fotos.
Sí, sí
vol dir
s'està creant
una dependència
a la tecnologia
que jo crec
que tampoc
és molt saludable.
Tot això
del triple screening.
Després
l'amniocentesi.
L'amniocentesi
té efectes secundaris.
Per això ja t'informen
de totes maneres
això ho sap
la dona
quan li han de fer.
Sí, però a vosaltres
creieu
que a la dona
quan li diuen
que tot això
és per mirar
el síndrome de Down
i algunes altres
cromossomopaties
no moltes
perquè tampoc
això
et pot detectar
això en absolut
et garanteix
que en el moment del part
el teu fill
no pugui tenir
qualsevol altre problema.
És a dir
que
l'amniocentesi
no de la biopsia
de Corion
les dues coses
miren el mateix
et poden detectar
certes cromossomopaties
no tot.
Evidentment
no et poden garantir
el 100%.
té un risc
la principal complicació
que pot tenir
un d'aquests procediments
és la mort del fetus
i això de quan en quan
passa
però en un percentatge
molt, molt, molt
i molt petit.
Bé, hi ha un estudi
publicat
per uns investigadors
catalans
que han analitzat
per una banda
totes les amniocentesi
que s'han fet
les amniocentesi
en principi
són per detectar
síndromes de Down
o altres síndromes
cromossòmics
i llavors
proposar
els pares
la possibilitat
de fer la interrupció
de l'embaràs
i ells arribaven
a la conclusió
que per cada síndrome
de Down
que es detectava
s'havia mort
un fetus
per complicació.
De totes maneres
i estem acabant el temps
deixa'm dir-te una cosa
Cinta
què hem de fer
la gent
que no som metges
que no estem
en el món sanitari
perquè clar
ni tornar
en unes èpoques
que les dones
es morien de part
que es perdien criatures
que no hi havia
prou mitjans
i que un embaràs
no és que suposés
una malaltia
és que podia suposar
era un risc
no, no
quan passa als països
hi havia una mortalitat
impressionant
de dones i de criatures
quan passa als països
del tercer món
d'acord
ni aquesta dependència
de l'atcnologia
per on esguiríem
per trobar
el punt intermig
raonable
de sentit comú
jo crec que hi ha
un punt intermig
que l'hem de passat
ja l'hem de passat
perquè mireu
tot això
de la hipertecnificació
de la salut
és com la
és el mateix
que està passant
amb el medi ambient
té un preu
aquest
està super
desenvolupament
tecnològic
de la indústria
de la salut
és com
el del llinc
i el llant
com més
augmenta
més efectes secundaris
hi ha
de totes maneres
i en parlarem
en el proper programa
busquem la vessant negativa
d'aquest augment
de la tecnologia
a la salut
que ha permès fer
intervencions quirúrgiques
amb el mínim
d'impacte
efectes sobre el pacient
etcètera
d'això també
hauríem de parlar
per buscar l'altra cara
què et sembla
continuarem
continuarem
en el proper programa
que ja serà
serà el setembre
no?
sí, serà el setembre
i després de les vacances
vacances
a les quals
ni que sigui
per unes hores
la Cinta ha renunciat
per venir a la ràdio
la qual cosa
li ha d'anar moltíssim
sempre és un plaer
i a nosaltres rebre
només faltaria
Cinta Daufí
matgesa epidemiòloga
moltíssimes gràcies
bon estiu
bon estiu
adeu-siau
són només
content bé
40 segons
que ens separen
de les 12 del migdia
ens espera
ara un nou repàs
de l'actualitat nacional
i internacional
i de tornada
continua el matí
de Tarragona Ràdio
canviarem el decorat
ràpidament
i mai millor dit
perquè el que ens ocuparà
al llarg de prop d'una hora
serà el fa estiu
i amb un bon grapat
de convidats i convidades
fins ara mateix