Saludem gairebé com cada setmana, si les guàrdies ho permeten.
Víctor Roca, bon dia, Víctor.
Molt bon dia a tothom.
Avui els altres companys habituals tenen feina,
per això està bé que sigueu tres,
perquè així aneu combinant una mica, ja se sap, el torn d'ofici, no?
I els judicis, i els judicis, que tens aquelles coses.
I avui també és fantàstic perquè ens acompanya Eduard Fermín.
Eduard, bon dia.
Bon dia.
És advocat i és una persona que des de fa un quant temps,
jo no sé si va ser una mica primer per la teva afició a les noves tecnologies,
o perquè, de fet, és un camp en què s'ha de descobrir molt,
vas entrar a forgar, en el bon sentit de la paraula, en el món informàtic, no?
Bueno, és una qüestió una mica personal.
Jo vaig fer la carrera de Tart
i com tampoc tenia gaire experiència en el món jurídic,
doncs vaig fer un postgrau relacionat amb noves tecnologies a ESADE.
I a partir d'aquí vaig agafar aquesta branca d'especialització,
però, a veure, també s'ha de dir que després la vida i els derroteros
te porten a fer una mica de tot el despatx.
És a dir, que estic especialitzat en això,
però, evidentment, n'hi ha altres àmbits del despatx que els pots cobrir.
De totes maneres, aquest àmbit, vaja, és la sensació que a mi em dona,
és que hi ha molta demanda d'especialistes,
des del punt de vista dels advocats,
però també forenses, procuradors, jutges,
tothom necessita especialitzar-se,
perquè les onades de delictes relacionats amb les noves tecnologies és molt gran.
A veure, és que és un món en què realment el punt principal
o l'àmbit principal on es cometen els delictes és el món d'internet.
I aquí, clar, la conducta delictual és molt més difícil
o se fa molt més difícil de seguir que en el món físic, per entendre's.
A veure, si per situar la gent,
si hem de parlar, potser, dels quatre grups de delictes més importants
que n'hi ha dins de l'àmbit del que podríem dir la informàtica jurídica
o del dret a internet,
estaríem parlant dels delictes contra la integritat,
contra la disponibilitat de sistemes informàtics o de dades personals,
els delictes relacionats com associats a la informàtica,
el frau, que aquest és un dels més importants,
els delictes associats als continguts il·licits que hi ha en una web,
per exemple, el cas que tothom...
La pornografia, no?
La pornografia infantil, sobretot, que crea molta alarma social,
i també el tema d'aquestes webs de continguts xenòfob, racista, també, no?
I després, els delictes contra la propietat intel·lectual, no?
Allò de l'otípic que fa cadascú de baixar-se en música,
per la mule, fer un peer-to-peer, no?
Sí, sí, sí.
On tots els ordinadors estan connectats.
I jo crec que són els quatre grans grups
des del punt de vista delictual, des del punt de vista penal, no?
Després ens podríem estendre en altres consideracions
relacionades amb el dret en l'àmbit d'internet.
Comerç electrònic,
el dret del laboral, que parlàvem abans...
És a dir, que després podem estendre molt...
Em temo, Eduard, que és la primera vegada que véns,
però no serà l'última.
És un plenament, això.
Gràcies per la invitació.
A més, ja saps tu que el món...
És com els ordinadors.
M'he comprat l'ordinador d'última generació.
No.
El d'última generació va sortir des del moment que sorties tu
per la porta de la botiga.
Això és el mateix.
Amb això, jo crec que en el món de la informàtica
no estarem mai a l'última.
I és molt difícil estar a l'última.
És a dir, que els dispositius tècnics que poden fer...
És a dir, l'iPhone, no?
Sí.
D'ara mateix, les iPods o tots els dispositius de mòbils i tal.
Clar, aquí ja entren a jugar al seu paper
perquè et pots connectar via internet
i pots transmetre virus també pel telèfon
i pots rebre el que parlàvem abans.
Una nota perquè entris en un banc
o el que tu s'assembla que és un banc
perquè donis les teves dades personals.
A mi em dóna la sensació que
tenint els coneixements tècnics imprescindibles
és més fàcil delinquir a través de la xarxa
que en la vida real.
Tens un anonimat, tens una posició privilegiada
des del punt de vista que és difícil localitzar-te.
Per tant, et donen moltíssimes facilitats
delinquir a través de la xarxa.
Des del punt de vista del delinqüent,
el que passa és que necessitem un delinqüent,
com ho has dit bé...
Espaviladet.
Espaviladet.
És a dir, que tingui uns certs coneixements informàtics.
És a dir, el típic hacker, per exemple.
I després, si vols, fem la diferència
entre hacker i el cracker.
El cracker, per entendre'ns,
des d'un punt de vista en el món físic,
el cracker és el que entra
i trenca tots els tipus de barreres
que n'hi hagin per entrar en una empresa
i per fer espionatge empresarial, per exemple.
O per entrar, no ho sé,
amb aquests delictes ja més relacionats,
jo què sé, en l'àmbit militar o...
Sí, sí, secrets d'estat.
Secrets d'estat o el que sigui, no?
I en canvi, ja el...
I això tindria el seu paral·lel,
doncs, no ho sé, en el món físic.
El cracker jo l'assimilo
amb el que vol robar una jolleria
i en lloc d'anar...
En lloc d'anar...
En lloc d'anar blanc.
En de guant blanc i tot això,
doncs estampa el cotxe amb el...
El chorizo de tota la vida.
I estampa i entra i roba i marxa, no?
Clar.
En canvi, el hacker,
el que s'anomena hacker blanc,
és una persona que pot entrar,
pot accedir de forma il·legal,
en principi,
és a dir, l'accés estaria il·legal,
però, per dir-lo d'alguna manera,
le pone, no?
Això d'entrar dins,
de salvar les barreres,
és un repte per ell,
doncs intentar salvar els passwords,
els logins,
les contrassenyes d'entrada,
per arribar.
Però potser,
únicament el que fa és l'accés il·legal.
després surt o no surt
o s'emportarà alguna cosa.
Això també s'hauria de veure.
Jo ho volia deixar
per tancar l'espai d'avui,
però quan has parlat de delictes
contra la propietat intel·lectual,
de cop i volta
he visualitzat la cara
d'un percentatge important d'oients
aixecant les celles,
com diem,
home,
la xarxa és lliure
i jo m'estic baixant les meves pel·lis,
les meves músiques,
això no dic que ho faci tothom,
però és una pràctica generalitzada,
no hi ha consciència de delicte,
i no si des del punt de vista jurídic
demà pot entrar un policia a casa meva
i diu
vostè s'ha baixat dues pel·lis
i tres LPs cap a la presó.
Home,
n'hi ha ja
d'aquestes coses
que poden passar.
El que passa és que,
a veure,
anem a pams una mica.
Vinga.
La sensació que aquesta
que tothom té dret
a fer el que vulgui a internet.
No s'hi té dret,
però ho fem.
Ho fem.
Ho fem.
Ho fem.
Ho fa tothom.
Ho fa tothom.
però jo penso que,
a veure,
també s'ha d'anar en contra
una mica
que està per legislar.
Sí que evidentment
internet és un món
bastant ampli,
bastant d'allò,
i que encara queden
moltes coses per fer.
Però és un món
que n'hi ha unes normatives,
n'hi ha unes lleis,
i que es poden complir.
Per tant,
jo em fa l'efecte
que aquesta impunabilitat
que ens baixem música
i ens baixem d'allò,
a veure,
també hem de pensar
una mica
en la gent
que amb la seva creativitat
i amb el seu esforç
i raons intel·lectuals
ha creat això.
Després,
a veure,
és que aquí
ens podríem estendre molt
perquè hi ha diverses formes
també de copyright,
que seria la forma
aquesta del Creative Commons,
que també existeix
en el món d'internet,
però no tothom
pot dir...
Però quan et baixes
una pel·li amb l'Emuli
i parlem clar i català,
no cal que utilitzem eufemismes,
estem cometent un delicte
des del punt de vista jurídic.
Jo m'entenc que sí.
Sí, però,
perdoneu,
jo,
traspassant-ho 20 anys enrere,
o 25 o 30,
hi ha un fet
que segueix succeint,
que són les còpies de llibres.
Quanta gent no s'ha fotocopiat
tant a la universitat
com,
escolta,
deixa'm aquest llibre
que me'l fotocopio,
i ja no dic les cintes de caset,
o els CDs,
o els DVDs,
o fins i tot
que l'has vist fer una còpia...
Jo aquí hi ha una diferència,
és a dir,
fins i tot,
si tu ho fas
amb la fotocopiadora
de casa teva,
ningú t'hi dirà res,
però si ho fas,
per exemple,
amb una llibreria,
ja et diran,
si és un llibre,
un llibre editat
amb tapes
i d'això,
et diran el 10%,
em penso que és,
del que pots dir.
I els cànons aquests
que s'han fotocat.
I els cànons,
que això ho legisla el CEDRO,
la corporació aquesta
de propietat intel·lectual
o de llibre o el que sigui,
doncs jo em fa l'efecte
que aquí és la diferència,
mentre que pel món d'internet
no és que tu baixis tu únicament,
sinó que és una xarxa connectada
i que estàs...
El peer-to-peer que has dit tu.
Exacte.
Formes part d'una xarxa
que també està proporcionant
informació a una altra.
I s'està distribuint.
Sí, però...
És distribució.
Però és el que et deia,
que èticament,
un pot dir,
home,
realment m'estic comportant
com una delinqüent
o com un delinqüent,
però això té conseqüències jurídiques
ara en l'actualitat,
tal com tenim la legislació,
és que no hi cabrem a la presó.
A veure,
les podria tenir,
les podria tenir,
el que passa
que aquí parlàvem una mica
de com ser la persecució
d'aquests tipus de delictes.
És a dir,
d'aquestes conductes delictuals
és complicat,
és complicat seguir per aquí.
Però bé,
de fet,
en el tema de propietat intel·lectual,
i abans t'ensenyar
allò de la notícia,
per exemple,
el tema de Google,
Google ha perdut
en Alemanya
recentment
dues sentències
pels tribunals alemanys,
em penso que eren
al tribunal d'Hamburg,
perquè estava penjant fotografies
en el seu espai
de buscador
o recerca
d'imatges,
imatges
de persones,
fotògrafs
o d'artistes
que evidentment
han portat
als tribunals a Google
i Google ha perdut
aquestes dues demanys.
Això és un precedent important,
no?
O ja n'hi ha hagut
anteriors
sentències
en aquest sentit.
Avui volia comentar
una notícia
que he sentit
aquest dematí,
que crec que a partir d'avui,
no sé si en l'estat espanyol,
el Google,
no sé si és el Google Earth
o el Google Maps,
ampliava l'aplicació
i clicant,
és a dir,
apretant el botó,
damunt de determinats carrers
sortien fotografies
d'aquests carrers.
Jo no recordo
com n'hi diuen.
És una extensió,
no sé si del programa
Google Earth
o de Google Maps,
perdó,
perquè a més jo
s'estan ignorant
amb aquestes matèries,
però a partir d'avui,
segons quines localitats
hi ha de l'estat espanyol,
crec que hem parlat
de Barcelona,
de Madrid,
de les grans localitats,
tu, per exemple,
piques,
carrer Mallorca,
cantonada diputació,
i veus en aquell moment
aquella cantonada,
perquè hi ha unes fotografies
extretes,
crec per un vehicle
que va voltant,
no sé si són imatges
en directe,
crec que són fotografies,
però avui començava
a funcionar aquest programa.
Òbviament,
em refereixo a Google
perquè poden sortir
amb aquestes fotografies
persones del carrer
que estiguin transitades
en aquest moment
per aquella zona.
portades dels diaris.
Però això,
a veure,
en relació amb el que ha dit el Víctor,
jo recordo que no fa gaire,
no sé si va ser abans de l'estiu,
que vaig llegir també,
no me'n recordo
i no en daré massa els detalls,
però que hi havia un poble
als Estats Units
que pel fet de sortir
al seu poble allà,
és a dir,
com un poble
d'una urbanització,
era com un atemptat
a la intimitat
i a la privacitat
d'aquesta gent
i em fa l'efecte
que també havien demandat
a Google
per aquesta qüestió.
I és molt curiós
això que dius, Víctor,
del Google Earth
i el Google Map,
perquè també és veritat
que n'hi ha zones fosques
que el Google Earth
i Google Map
no pot d'allò,
que són les zones militaritzades.
Les zones militaritzades
mai les podràs trobar
en un camp d'aviació,
un camp de el que sigui,
mai ho podràs trobar
en el Google Earth.
És a dir,
hi ha un moment
en què s'enfosqueix la pantalla,
arriba fins a on sigui
i després d'allà...
Però és una qüestió
no d'intimitat
sinó de seguretat.
Bé, seguretat.
Apuntaves el tema
de la intimitat
en aquest sentit,
el dret laboral
també contempla
alguns aspectes.
Abans parlàvem
de la violació
de correspondència.
Si algú obre
una carta al sobre
i llegeix,
clar,
aquesta figura,
no sé si existeix
també en el que són
els correus electrònics.
Sí, sí, sí.
Bueno,
dins de l'àmbit empresarial
és que es poden donar
en moltes situacions
d'aquestes.
un cap
obre el correu
d'un empleat.
A veure,
aquí hem de parlar
fins on arriba
el control
de l'empresari
per controlar
els seus treballadors.
A veure,
a mi el que em sembla
i el que seria
més beneficiós
jo suposo
per tothom
és parlar-ho
clar
d'entrada.
És a dir,
mitjançant
els convenis laborals
que es pugui...
que es pugui...
D'allò.
El que tampoc
és
de recibo
per entendre's
és que el senyor treballador
que està en un despatx
estigui enviant
100 correus
privats
o de caire privat
i estigui allà
3 o 4 hores
de la seva feina
enviant únicament
correus
o mirant
el mundo deportivo
per entendre's.
Aquell allà
se va treballar
i això que ho fos
de casa seva.
És a dir,
ara,
també
s'ha d'equilibrar
una mica
fins on pot arribar
l'empresari
a controlar això.
Fins i tot,
si em permets,
no és únicament
el contingut,
evidentment
el contingut
ja és un espai
molt reservat
m'en refereixo
al contingut
de l'email
sinó
més aviat
que hi ha formes
de controlar
el que ha fet
des del seu
Outlook,
per exemple,
que és la búsqueda
de correu
que normalment
utilitzem
de quants
correus
ha enviat
i on ha enviat.
Home,
en principi...
Si aquest és el control
per aquí...
El contingut
evidentment...
És un espai
molt reservat.
Saber que aquella persona
al llarg de la seva
jornada laboral
ha enviat
el que tu dius
no sé quants
e-mails
i no sé quantes pàgines
ha consultat
aleshores
ja no és un tema
d'inviolabilitat
de la intimitat
d'aquella persona
sinó que té una miqueta
de morro
i això també
s'ha de controlar
directament
tècnicament parlant.
És que hi ha tants temes
però hi ha un
a més l'Eduard
ens ho ha portat
i ho tinc aquí davant
i jo veig això
a la pantalla...
A veure,
jo treballo
amb el meu banc
a través d'internet
i a mi m'envien
aquesta pàgina
i jo crec que
a mi
jo pico
pico directament
perquè d'entrada
l'encapçalament
és de la UOC
li posa UOC
i tu dius
UOC
això em sona
o a Universitat Oberta
de Catalunya
o em sona
associació de consumidors
o em sona
alguna cosa
i aleshores veig
el logo
d'una entitat bancària
i una carta
tipus d'una entitat bancària
jo si estic treballant
normalment
amb el meu banc
i tinc un sistema
de seguretat
i tal
doncs jo m'ho crec
i faig tot el que em diuen
i això és un frau
com una casa
com una casa
ho expliquem?
Sí
Bé, això és el principi
de l'engany
A veure,
la primera recomanació
que he de fer
és que
els bancs
mai, mai
demanen
les teves dades personals
per correu electrònic
ni per qualsevol
correu convencional
ni per telèfon
ni per res
mai t'ho demanaran així
Per tant, si et demanen
alguna dada
ja no és el teu banc
Ja, d'entrada
ja no has de picar
Aquest és el
el millor d'entrar
Però t'ho demanen
una contrassenya
i un pas
Però això, Víctor
ho tenen ja al banc
És a dir
en tot cas
seràs tu el que li demanis
al banc
la teva contrassenya
i el teu pas
o el que sigui
perquè l'has perdut
però ell demanar-te a tu
les teves dades
que ja has donat
prèviament al banc
això
mai
ni per correu email
ni per correu convencional
ni per telèfon
Que per entrar
per accedir
als teus comptes
només fa falta
allò del password
etcètera
la contrassenya
Exacte
Llavors, el principi
de l'engany
normalment
comença
per una forma
de spam
que és el correu
que rebes
comercial
en principi
perquè és d'una entitat
bancària
amb el que tu has dit
amb el logo del banc
amb una carta
ben dirigida
que necessiten
les teves dades
i amb uns links
amb uns enllaços
que tu vas
amb una pantalla
això és el que es diu
phishing
phishing
és únicament
que tu
al clicar
se t'apareix
una finestra
que simula
que és
l'entitat bancària
on tu poses els diners
però realment
no és l'entitat bancària
és cartropedra
tu allà
introdueixes
les teves dades
i et demanen
ets capaç
de donar
tot el que et demanin
perquè tu
ja has caigut
en el parany aquest
i llavors
això és el que es diu
phishing
per tant
mai
la segona
recomanació
seria
que mai contestar
aquest correu
ni donar
d'allò
però fins i tot
diria
que el segon
seria
mai entrar al teu banc
mitjançant un link
d'aquests
mitjançant un enllaç
te vas a la barra URL
te cliques
a l'entitat bancària
el nom
de la teva entitat bancària
més que res
perquè des de la barra URL
aquestes entitats bancàries
com altres entitats
tenen els certificats
certificats
que realment
tu estàs entrant
en un lloc
que realment
allò
t'ha donat
totes les garanties
i per tant
a veure
també s'ha de llançar
el missatge
que no s'ha de tenir por
de fer
tractes comercials
mitjançant internet
jo he comprat
per exemple
els ordinadors
pel despatx
mitjançant internet
o he comprat
bitllets d'avions
d'avions
reserves d'hotel
i en principi
no hi ha problema
mai
no hi ha problema
el que passa
que a veure
ens estem traslladant
del que existia
al món físic
al món real
és a dir
si ens recordem
el que parlàvem abans
de les pel·lícules aquelles
de l'Alfredo Landa
i Toni Leblanc
d'aquells
poblerinos
que arribaven
al Madrid
dels anys 60
i els estaven
esperant
a l'estació
d'autobusos
o a l'estació
de tren
amb un
altimo
de l'estampita
i tot això
doncs això
una mica
està relacionat
amb això
és a dir
aquí
fins i tot
el punt
aquest fronterer
d'analfabetisme digital
de no coneixença
de
el que significa
els portmenors
de la informàtica
que ja ho he dit
que mai estem
estar al dia
de tot això
és bastant complicat
clar
i és el que deies
el frau
el poden cometre
al carrer
a la vida quotidiana
però també
el poden cometre
a través de la xarxa
i fa uns anys
difícilment
la gent ens atrevíem
a comprar
per internet
ni un bitllet d'avió
sempre anàvem
a l'agència
i bé
perquè et feia por
i deies
oi donar el meu
número de targeta
quantes operacions
no es fan al dia
de bitllets d'avió
de reserves d'hotel
de viatges
de compres
de material informàtic
és a dir
que és el mateix
que no és el mateix
anar a una botiga
física
del carrer
especialitzada
amb el seu aparador
amb tot en condicions
que comprar
en una botiga clandestina
doncs si t'estan enganyant
amb aquell producte
i després no tens ni garanties
ni res
doncs és perquè has anat
a la clandestina
i no has anat
a aquella que
aquí deu passar el mateix
exacte
és a dir
els establiments comercials
i són establiments comercials
que hi ha per internet
t'ofereixen
les màximes garanties
per comprar productes
que te poden oferir
els establiments comercials
del món físic
és a dir
tu quan compres
o quan has comprat
alguna cosa per internet
el primer que et surt
és aquella passarel·la
segura
que t'enllaça
amb el banc
perquè donis les teves dades
i a més
s'ha de tenir en compte
també és una recomanació
tenint en compte
que en la barra URL
aquelles
l'HTTP
quan entres
en una de màxima seguretat
si us fixeu
si heu fet la comprovació
surt una S
després de la P
és a dir
que allò
és en principi
en principi
perquè no tot és infal·lible
per així dir-ho
però en principi
és de màxima seguretat
entrar allà
fraus com aquest
es poden trobar el culpable
es poden perseguir
s'arriben a processar
aquest tipus de
a veure
sí
el que passa
és que és molt difícil
és a dir
tant la policia nacional
com la Guàrdia Civil
aquí a Espanya
tenen un departament
de delictes informàtics
bastant important
i aquí
a veure
de la mateixa manera
que els delinqüents
fan servir
el que es denominen
sniffers
que és una paraula
anglesa
de rastrear
doncs ells també
poden rastrejar
i arribar
fins a veure
qui ha estat el culpable
però bueno
és un procés
bastant complicat
i bastant d'allò
que jo ho he explicat aquí
d'una forma molt sintètica
és un món poc conegut
i això potser facilita
la feina segons qui
i un món
amb una expansió
i uns límits
perdó per la redundància
i limitats
de moment
que sembla ser
i això també
afavoreix
per una banda
la tasca
amb aquests pirates informàtics
o aquests delinqüents informàtics
per l'altra banda
el desconeixement
de molts
de la majoria
dels ciutadans
usuaris
a més
abans ho comentàvem
si els nostres
predecessors
en la professió
que utilitzaven
i utilitzem encara
nosaltres
totes aquestes
paraules llatines
veurien
que tot això
evoluciona
i avui mateix
l'Eduard
ha utilitzat
almenys
8 o 10 paraules
angleses
anglòfones
i realment
això també
demostra
l'evolució
de la terminologia
dintre de l'argot jurídic
com a prop internet
és un llenguatge universal
per tant
cal universalitzar
la terminologia
és una de les
de la raó
però molt
clar
els anglesos
influeixen molt
en aquests temes informàtics
i el phishing
i el peer-to-peer
i el sniffer
cracker
etcètera
tot és
això
que això jo penso
que és una qüestió
també
dels nostres nens
quan van a l'escola
que saben millor que nosaltres
familiaritzant una mica
amb això
i ells
ben segurs
sortirem més familiaritzats
que naltros
és a dir
naltros és que
potser per raó
de la nostra professió
ens hem
posat
ens hem vist obligats
a manejar
el tema
de les noves tecnologies
però potser
si tinguessin
una altra professió
potser ens hauríem quedat
ja
som una mica
generació límit
sí
però nosaltres
recordo
que
a part de
començar
ja no diria exercís
sinó de treballar
amb màquina d'escriure
oliveti
recordem
crec que els que estem aquí
recordem els pentiums
com era allò
pentium 64
potser
primer hi havia l'oliveti
amb el paper carbó
per fer dues o tres còpies
parlo d'ordinadors
ja
parlo d'ordinadors
no eren pentiums
aquells a principis dels 80
amb les lletres vermelles
que portaven la manivela
a la dreta
sí que pràcticament
aleshores
tot això
amb 20 anys
ha donat un salt
que avui en dia
és un tema
els disquets buits
aquells que deien flupis
o alguna cosa
sí
actualment
això és un tema brutal
ha quedat una part
molt important
i que ha quedat
perquè comencem
a estar fora de temps
importantíssima
que és
el tema dels menors
pornografia
i delictes
que cometen
els menors
també
aquí hi ha
moltes coses
que es barregen
que és
el propi dret
relacionat
amb la informàtica
parlem de fiscalia
de menors
són molts factors
i després jo també
et volia preguntar
això si et sembla
tornem a enganyar
i que vingui
et volia preguntar
en el que és
hem parlat
de diferents temes
així
per sobre
en la pràctica jurídica
en la teva experiència
quina mena
de delictes informàtics
arriben a una
sala de justícia
aquí a Tarragona
per exemple
a veure
jo
per la meva experiència
però jo dic la sensació
que en gaires
no n'hi arriben
no arriben de moment
no arriben de moment
jo penso que
a poc a poc
aniran arribant
els que més
estan relacionats
amb un tema
que és bastant
feixuc
que és el tema
dels menors
i la pornografia infantil
aquests són els que
més arriben
dels altres
et puc dir
que estan relacionades
amb el món físic
i amb el món real
és a dir
l'ús fraudulent
de targetes de crèdit
per intervenir
en caixers
però ja estaríem parlant
és un combinat
és un combinat
entre el que seria
el món físic
i el món d'internet
però jo penso
que evidentment
aquesta pràctica
ens anirà portant
jo crec que
als tribunals
creieu que hi ha un paral·lelisme
en allò que passava
fa 20 anys
que ningú havia sentit mai
de parlar de delicte ecològic
quan es van començar
a presentar els primers casos
als tribunals de justícia
tothom
diguem-ne
tots els operadors jurídics
els va agafar una mica
de sorpresa
tothom
on s'hi va posar
en marxa
per aprendre
i potser arribava
un cas de delicte ecològic
i era una cosa insòlita
ara hi ha un delicte ecològic
diguem-ne
que entra dins del camp del dret
i de la pràctica quotidiana
amb això probablement
passi el mateix
i el fiscal
de medi ambient
actualment
és un fiscal especialista
en medi ambient
que és el que investiga
totes aquestes qüestions
a més a més
com dèiem abans
la proliferació
amb l'ús
de mitjans informàtics
i el coneixement
avui els crius
a l'escola
comencen a estudiar informàtica
cosa que no han fet
la majoria de nosaltres
aquest coneixement
també
això és com
aquella pel·lícula
de la Guerra de les Galàxies
també
per desgràcia
generarà un lado oscuro
un lloc fosc
és a dir
els que utilitzin
la informàtica
a fi de bé
i els que utilitzin
la informàtica
per delinquir
com tota la vida
quan més coneixement
més proliferació
per desgràcia
de delinqüència
considero
crec que és una qüestió objectiva
a més a més
l'ús per exemple
del que deien els menors
l'ús més
dels mòbils
els mòbils fan fotos
aquestes fotos
es poden descarregar
es poden penjar
a Youtube
l'assetjament també
s'està produint a la xarxa
no només físicament
a l'aula
per exemple
el telèfon
o pots enviar
també internet
aquestes persones
que van amb el cotxe
fent el boig
ho graven
i ho penjen a Youtube
que recentment
han sortit
un parell de casos
que han estat detinguts
pels mòbils
d'aquest estiu
no sé si era una llegenda urbana
el típic senyor
que amb el mòbil
feia fotografies
a les senyores
que podien estar en tobles
i ho penjaven a Youtube
i va haver un col·lectiu
que van mirar
a veure si podien denunciar
perquè al cap i a la fi
ningú és ningú
per fotografiar-te a tu
i penjar-te a internet
estan sorgint molts temes
que és complicat
és complex
per tant
com que això evoluciona
molt ràpid
esperem que l'Eduard
torni aviat
segur que tornarà
algun dia
ha estat un plaer
de veritat
hem après moltíssim
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Gràcies a vosaltres
Víctor Roc
que enganya
que torni un altre dia
segur
segur que serem capaços
de convèncer-lo
perquè el tema dona per molt
I moltíssimes gràcies
a tu també
per la teva col·laboració habitual
i desinteressada
aquí al matí de Tarragona Ràdio
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Gràcies a vosaltres