.
Les dotze del migdia, nou minuts,
aquest és el moment que cada dimarts reservem
per parlar de ciència,
per parlar de paleocologia.
És l'espai de l'IPES, que fem en col·laboració
amb l'Institut de Paleocologia Humana
i Evolució Social. Ja ho anunciàvem
en el temps del sumari. Avui anem
cap a Sicília, un nou jaciment
arqueològic, que, entre altres, moltes coses
permetrà saber com era el paisatge
d'aquesta illa durant el Neolític.
Ens acompanyen els
codirectors de l'excavació, José María Vergés.
Bon dia. Hola, bon dia. Andreu Ller,
bon dia. Hola, bon dia. Benvinguts.
Era la primera campanya d'excavacions
que es feia aquí a Sicília,
concretament en aquesta zona, no?
Sí, de fet ha estat, per el que és el jaciment,
la primera campanya.
Si ve el projecte de Sicília,
és el tercer any que hi anem.
Els dos primers anys es van dedicar a prospeccions,
a localitzar jaciments,
i com a resultat d'aquestes prospeccions
vam localitzar aquest jaciment
que hem excavat enguany.
Hi ha fotografies a la web de l'IPES,
això sempre ens facilita moltíssim
els que som ignorants
però interessats en la matèria.
Aquí veiem el jaciment de Balón e Inferno.
És com un abric, això, no?
No sé si tècnicament es diu així.
És com que si entres en una cavitat
això se'n diu un abric?
Sí, és un abric.
Molt bé.
I diguem-ne que aquesta és la localització
que vau fer en el segon any
que estàveu buscant localitzant els jaciments?
Sí, aquest jaciment se va trobar
a les prospeccions de l'any 2007,
del setembre 2007.
Estàvem prospectant un petit afluent,
que vol dir Balón,
un torrent que dona riu i mera,
i en una secció d'aquest torrent
vam veure aquesta abric
amb una sèrie de capes de sediments
amb materials arqueològics.
o sigui, es va descobrir el 2007,
es va plantejar la campanya
i en guany hem fet la primera campanya.
I vau trobar, doncs, aquests sediments
i en aquests sediments què heu trobat exactament?
Bé, en aquests sediments hi ha
una seqüència relativament llarga,
que de fet és una de les coses més interessants,
que té a la base,
pel que sabem fins ara,
això sempre, clar,
estem parlant dels resultats de primera campanya.
Sabem que a la base tenim uns nivells
de Neolític, Neolític Mitjà,
probablement en aquells moments
la cova o la balma era usada
com a finalitat sepolcrals,
i a partir d'aquí tenim una sèrie força contínua
de diferents estrats
que ens portarien fins a època pràcticament actual.
O sigui, tindríem nivells de l'edat del bronze,
del coure, medievals,
i això és una de les coses
que fa excepcional aquest jaciment
perquè et permet estudiar
tota l'evolució diacrònica.
Tens la cronologia pràcticament feta, no?,
materialment.
Això en dimensions, diguem-ne, físiques,
és molt gran, molt espectacular,
o diguem-ne, que només revela la seva importància
a l'ull expert com el vostre?
Bastant espectacular,
perquè, diguem-ne,
de jaciment a la vista actualment
és un jaciment amb un front d'un abric
o una balma que tindria una ampla
d'uns 15 metres d'ample,
i la profunditat coneguda
pot ser que, a manera que baixem
entre una mica,
menys de 5, entre 5 i 8 metres.
O sigui que és una balma prou gran
i prou espaiosa.
Això s'ha d'anar estudiant in situ?
Sí.
O com en altres casos,
doncs es poden treure determinats elements,
materials, portar-los al laboratori,
com treballeu tot això?
Com una excavació qualsevol,
allà es va excavant,
es va decapar en el deixó.
Enguany hem fet una excavació una mica
posant molt d'èmfasi amb el mostreig,
o sigui, hem d'escriure la seqüència
i la successió de capes,
de nivells que conté la seqüència,
i anar-los mostrejant,
per avaluar l'importància del jaciment
i de cara ja començar a excavar més amb extensió
i recuperar materials i peces
de cada una de les capes.
Però aquesta primera campanya
ha estat bastant destinada al mostreig.
Clar. Parlàveu del Neolític cap aquí,
per entendre'ns.
Anterior al Neolític,
heu trobat alguna evidència cronològica?
Bé, amb aquest jaciment no.
Durant les prospeccions hem trobat jaciments
de polític superior.
Situaríem al voltant dels 10.000 anys,
10.000, 11.000 anys.
Clar, a veure, jo m'equivoco
i m'aneu corregint, sisplau.
Per tant, si es trobés alguna cosa anterior al Neolític,
que correspon, si no m'equivoco, a l'Ulusè,
el paleolític correspondria al Pleistocè,
que és quan es va produir la glaciació.
Aleshores, si parlem de reproduir el paisatge aquest Neolític,
segurament seria un paisatge molt diferent
al que hi havia anteriorment, no?
Sí, perquè...
El del Neolític, més com el que nosaltres tenim la idea
que pot tenir aquest paisatge italià.
Sí, de fet, el que seria interessant...
Bé, el que és interessant és poder estudiar també
aquests jaciments Pleistocens, finals, que es coneixen,
per després veure les transformacions
que es produixen durant l'Ulusè.
De fet, nantos a la base del jaciment de Balón Inferno,
tenim documentat, com he dit, el Neolític,
que és el moment de transformació del paisatge,
però espectacular per part de l'home.
Però per la intervenció de l'home,
per la pròpia evolució geològica, no?
Que això ja es produeix abans.
De fet, sí, és un d'aquests moments clau,
perquè es produeixen unes grans transformacions en el paisatge,
i aquestes transformacions venen donades
per l'activitat de l'home,
es produeixen a causa de l'activitat de l'home.
Pensa que...
Què fa l'home Neolític que transforma el paisatge d'aquesta manera?
Doncs conrea, es dedica a l'agricultura i a la ramaderia.
Llavors desforesta, va adquirint noves terres per aconseguir terres de conreu,
té ramats que també són molt agressius en tot el que és l'entorn,
menys en tots els vegetals,
i això produeixen unes grans transformacions a nivell paisatgístic.
En aquest sentit, ara que has esmentat el dels ramats,
si és que he vist aquí unes paraulotes que m'agradaria que les traduïssiu,
que diu, s'observen almenys dos usos de la cavitat com a lloc de...
A veure si ho diré bé.
Estabulació de ramats, obvi caprins des de l'edat de coure.
Sí, sincerament, és un moment en què l'abric es fa servir per guardar-hi els ramats.
Com un corral, fan com una mena de corral, no?
És a dir, una estabulació seria allò, un corral...
Sí, per guardar-hi els ramats,
i obvi caprins és, en general, de velles i cabres.
Com les coneixem ara.
No té cap.
No, no, per això justament, com que em dic,
calla, que explicarem que sí que és molt important,
però que no pensem allà de veure unes coses així com de novel·la,
de cosa màgica, que no, que no va per aquí la cosa.
Hi ha un aspecte que va més enllà de l'aspecte científic,
i només aviat de l'aspecte acadèmic,
abans ho comentàvem, és un treball que esteu fent
amb altres professionals d'altres universitats,
sobretot italianes.
Això forma part d'un projecte molt més ampli
de caràcter internacional, si no ho tinc mal entès, no?
Sí, això neix, de fet, neix del contacte amb una persona,
una noia italiana, la Vincenza Forgia,
que és la que dirigeix l'excavació.
Que va estar aquí, no?
Va estar aquí, va estar a Tarragona,
va treballar amb nosaltres per un altre aspecte diferent,
no tenia res a veure amb Sicília,
coincidíem amb la disciplina, la nostra,
primer, que és les traces d'ús,
l'anànsit microscòpic,
i vam començar a fer amistat,
i llavors va sortir l'oportunitat per a ella
de fer el seu doctorat,
de la seva tància doctorat,
sobre el poblament prehistòric,
en aquesta àrea, en aquest parc natural de les Madonies,
que és al costat de Palermo, on ella viu.
I arrel de la nostra col·laboració
vam començar ja a participar nosaltres,
com a assessors, amb la part més
d'arqueologia prehistòrica.
Ella, a l'altra part,
l'altre codirector de la seva tesi
és el professor Valvedere,
que és un especialista en prospeccions,
però, de la Universitat de Palermo,
però d'època clàssica.
Llavors, a ella li mancava una mica
el recolzament, l'assessorament,
pel que fa a l'arqueologia prehistòrica.
I aquí és on vam començar a entrar,
el Josep Maria i jo,
vam començar a participar en les prospeccions,
i bé, fins aquí,
ja portem uns quatre anys treballant junts.
De fet, tot i que estem parlant d'Itàlia,
en general,
bressol,
de la cultura clàssica,
etcètera,
i parlem de Sicília,
que en principi sembla que sigui un espai
amb una gran riquesa arqueològica,
la prova és aquesta descoberta que heu fet,
però no està gaire treballada,
aquesta llave.
Ens ho hem comentat des d'un punt de vista més social,
vull dir que és un terreny,
encara per explotar en el bon sentit de la paraula,
des del punt de vista arqueològic.
Sí, bueno,
des del punt de vista arqueològic,
des del punt de vista, diguéssim,
de l'arqueologia prehistòrica,
perquè Sicília sí que s'ha treballat molt
amb època clàssica,
sobretot amb estudis de tot el que és el món grec,
de colònies gregues,
està molt treballat,
i també després la població d'època romana.
Però sí que és veritat
que a nivell d'arqueologia prehistòrica
s'ha treballat relativament poc,
i una mostra de com està la situació a Sicília,
com està en aquests moments,
és que, per exemple,
la Universitat de Palermo,
no hi ha cap equip de prehistòria,
ni tan sols hi ha professor de prehistòria.
Es dediquen,
tota la gent que treballa en arqueologia
a la Universitat de Palermo,
o en general a Sicília,
es dediquen a èpoques clàssiques.
Hi ha algun investigador aïllat
que ha fet alguna cosa sobre prehistòria,
però la recerca prehistòrica a Sicília
l'han fet tradicionalment
equips d'italians,
normalment,
però de centre i nord d'Itàlia.
Clar, clar,
és encara un territori per descobrir,
també, no?,
des del punt de vista acadèmic.
Hi ha moltíssima cosa a fer.
A més, a banda,
pensem que Sicília és un punt,
diguéssim,
clau dins de tot el que és
l'estudi del poblament d'Europa.
Clar, això,
pel que tinc entès,
informació pròpia de l'IPES,
aquest projecte s'aplica en el marc
del projecte que du per títol
Arrels africanes i esèntiques
del primer poblament humà d'Europa,
que això,
des del punt de vista geogràfic,
deu abastar un territori immens,
no?,
que podeu anar,
per tot el que coneixem ara com a Europa,
treballant i afegint-ho
en aquest context,
en aquest projecte.
Sí,
aquest projecte,
recerca,
això és un projecte
que es va donar,
que s'ha presentat
a la Generalitat de Catalunya,
per fer excavacions a l'estranger,
intervencions a l'estranger
que afrontessin,
des de diferents perspectives,
una mateixa pregunta,
i aquest era el primer
poblament d'Europa.
Llavors,
el tema de Sicília
hi va entrar
perquè sempre s'ha dit
que hi ha
i cap la possibilitat
que hi hagi un pont
entre el nord d'Àfrica i Sicília,
o sigui,
que sigui una de les vies d'entrada,
com també s'ha plantejat
a vegades,
la Gibraltar,
llavors,
una mica,
les excavacions a l'ellera
per anar a veure,
a valorar aquesta possibilitat.
És una possibilitat
molt remota
perquè és una zona
molt complicada
a nivell geològicament,
hi ha hagut molts canvis,
és una zona molt activa
que canvia molt,
però hi ha algunes notícies
de poblament
o evidències
poc o encara poc contrastades
de poblament realment antic
que podrien
recolzar la idea aquesta
d'un possible pas
des del nord d'Àfrica
cap a Europa
via
i a Sicília
després d'Itàlia.
Llavors,
una mica,
també,
el nostre projecte Sicília
s'encabeix
en aquest programa general
de sobre les arrels africanes
del primer poblament d'Europa
per aquest motiu.
Per tant,
aquest interès
que ara esmentava
esmentava vosaltres
el Josep Maria
concretament
de com eren
aquests pobles
neolítics,
vull dir,
es pot,
no dic fabular,
però sí fer hipòtesi
d'on venien
aquests individus
neolítics,
si van quedar,
no s'hi van quedar,
era lloc de pas,
això també us pot
permetre
adquirir molta informació
des d'aquest punt de vista.
Sí,
perquè del que sabeu
del neolític
tot el que heu descobert
o descobrireu,
perquè ara toca
fer molta feina
de taula,
què dieu vosaltres,
quines expectatives
teniu de tot el que pot aportar,
perquè ha despertat
molta expectació,
lògicament,
en l'òrbida científica,
però també ha tingut
molt d'interès general.
Ho hem vist
en els diaris,
diguem-ne,
normals,
no en les revistes científiques,
només aquesta troballa
ha tingut molt de ressò.
Sí, bé,
pel que fa al neolític,
diguem,
se sortiria una mica
d'aquesta discussió
sobre el primer poblament,
o sigui,
tenim relativament clar
com arriben les poblacions
neolítiques
a Sicília,
penso que ja són sàpients
com nosaltres,
la mateixa espècie,
però
el que sí ens dona
molta informació
a aquests jaciments
és,
per una banda,
el que ja hem esmentat
de tota l'evolució
de nivell paliambiental,
l'impacte que produixen
aquestes poblacions
sobre l'illa,
i després una altra cosa
molt interessant,
que és
el poblament general
o, diguéssim,
l'expansió del neolític
al llarg del Mediterrà.
saps que el neolític
es genera
al que seria
Pròxim Orient
i es va traslladant
vers l'occident.
Llavors,
una de les grans preguntes
és com va passar això?
Clar.
I Sicília diguéssim
que està al mig,
i a més és una illa,
és una cosa molt interessant
perquè
sabem que per arribar
a aquella illa,
per arribar
no a una persona
o dues,
sinó per arribar
a una població
suficientment gran
com per
poblar l'illa,
han d'haver arribat
amb vaixells.
de les navegant.
El perfil que tenim
de la població neolítica
construint una embarcació
i movent-se
i arribant allà,
clar,
és realment un repte
aconseguir saber-ho això.
És a partir d'aquí
que això
ens està donant fe
de les capacitats
d'aquests grups
per moure's
per navegar.
I entre dintre
d'una de les línies
que s'està discutint
ara de poblament
que l'expansió
del neolític
vers occident,
que va ser una expansió
que s'està veient
que va ser cada cop
més ràpid
del que es pensava,
i probablement
es va fer
en bona part
navegant.
Va ser una expansió
marítima
amb una vessió
de cabotatge
i per això
faria que arribessin
tan ràpid
que seria
península ibèrica,
perquè més ràpid
del que es pensava.
Per aquestes aptituds
nàutiques
que podia tenir
l'home neolític
és bastant nou,
no?
O s'havia dit
anteriorment,
altres vegades
s'havia fet
aquest plantejament?
Sí,
s'havia fet
i per èpoques
inclús més reculades.
S'ha de pensar
en el poblament
d'Austràlia
i així.
Això està bastant...
En aquest moment
seria com
un boom
perquè s'estan
traslladant
molt ràpidament
vers l'occident
tot el que seria
l'agricultura,
la ramaderia
i inclús poblacions.
I a Sicília
una altra cosa
que ens està demostrant
aquest boom
de la navegació
és, per exemple,
un dels materials
que trobem
als nivells neolítics
de Balón Inferno,
que estem trobant
eines fetes
fabricades amb obsidiana.
L'obsidiana
és un vidre volcànic
que no es troba,
tot i que a Sicília
es conegueu
pels seus volcans,
doncs els volcans
sicilians
no produeixen obsidiana.
L'obsidiana
s'ha produït
s'ha trobat
a les illes
a les eòlies,
a les illes
que hi ha
una mica
al nord de Sicília.
Podríem pensar
que veníem
amb equipatge.
Sí,
a partir del neolític
estem veient
com aquesta obsidiana
de les illes,
d'aquestes petites illes
d'aquest arxipel·lec
al nord de Sicília
estan arribant
sistemàticament
a la illa.
O sigui,
no és tan sols
que puguin fer navegacions
per desplaçar poblacions
o per intentar colonitzar
els territoris,
sinó que probablement
existeix un comerç
ja normal
de gent
que va a munir avall,
que va a les illes
a buscar obsidiana,
les porta cap a l'illa gran,
cap a Sicília,
les porta cap al continent,
hi ha un comerç marítim
i en aquests moments.
Tenint en compte
la simplicitat
amb la qual
se'ns ha explicat
el neolític
quan estudiàvem
el batxillerat,
aquest tipus de coses
ens sorprenen moltíssim
perquè l'home neolític
sí que sabíem
que era recollector,
que era agricultor,
però ja arribar
a aquestes habilitats
com ara la del comerç,
després d'aquests tòpics
que tenim tots plegats
al voltant d'aquest individu,
la veritat és
que sobta moltíssim
perquè aquest tipus
d'objectes,
d'aquest material obsidiana,
deies,
s'han trobat
en altres llaciments,
en altres llocs
de la Mediterrània,
aquest tipus de material?
Sí,
se troben sempre,
clar,
més abundància
al voltant
del que serien
les àrees font,
però fins i tot
aquí a Catalunya
s'han trobat
alguns objectes,
en alguns punts,
normalment associats,
quan més lluny
els trobes
de la seva àrea d'origen,
acostumen a estar
relacionats
amb ofrenes,
normalment amb el món
de la mort,
dins de sepulcres,
pensa que ja
adquireixen
com un,
el seu una matèria
primera exòtica,
clar que
ve de molts quilòmetres,
ha sigut a través
de comerç,
segurament
era costosa,
havies de pagar la,
bé,
perquè era una cosa estranya,
que venia de lluny.
Hi havia alguna cosa
amb la qual es feia
la transacció econòmica,
ja fos tipus,
trobar que lògicament,
o fos com fos,
però que hi havia
aquest tipus de transacció,
i també comentàveu
que s'havia trobat
com algun aspecte
relacionat amb
algun espai funerari
o de ritual,
comentàveu aquí
a la cova,
sí,
els nivells de Neolític
pensem,
perquè estan,
els hem tocat molt poc,
però estan sortint
restes humanes,
i pel tipus de material
que surt,
a banda de les restes humanes
estan sortint
aquestes peces d'obsidiana,
està sortint
una ceràmica
molt espectacular,
una ceràmica pintada,
una tricròmica,
que són les primeres
ceràmiques pintades.
Haurà de venir
el Ramon Vinyas,
aquí a mirar-se la ceràmica,
perquè com se sabent
i que teniu això
i no l'heu trucat,
veuràs tu.
Doncs per tot això
pensem que
en aquells moments
durant el Neolític
la cova tenia
usos a polcrels,
i estem
bastant il·lusionats
perquè pensem
que quan arribem
es pugui escavar
amb extensió
aquells nivells
pot donar molta informació.
En quan no sosteniu constància
que és Neolític
o encara no
les restes humanes?
Sí, sí,
perquè estan en un nivell
amb ceràmica
clarament Neolítica.
Hi ha un parell de nivells,
potser una mica més recent,
però bé,
Neolític sí,
després caldrà afinar,
de fet,
ara,
aquesta primera campanya
he dit abans
que vam centrar molt
amb el mostreig,
això hem agafat
mostres de carbó
per fer adaptacions
numèriques ja,
per tenir alguna cosa més
que la comparació
amb materials,
i després també
una cosa que volem
incidir molt
i per la qual és important
tenir una seqüència
tan llarga,
és que hem mostrejat
per fer anàlisis
paleoambientals,
anàlisis de polens,
de carbons i tal,
per reconstruir una mica
l'evolució del paisatge
de tot aquest període
de Neolític,
pràcticament fins a època
actual o subactual.
Jo no,
parlava del dada bronza,
per tant,
ja és un període
prou ampli,
encara més.
d'època clàssica
i el que he dit ell,
inclús ocupacions
amb material medieval.
Llavors,
l'anàlisi d'aquests materials,
l'anàlisi d'aquests sediments,
l'anàlisi polínica,
de carbons,
etcètera,
ens permetrà reconstruir una mica
tota l'evolució
passatgística
de l'illa
en aquest període.
Fins quin punt
que ha estat
l'evolució natural
i quin punt
ha jugat
el que deies
la intervenció
de l'home
en tot aquest procés,
a partir d'aquests elements,
dels polens
i tot plegat.
Sí,
perquè sota els primers nivells
que tenim
neolítics
en aquest abric,
sota hi ha més sediments
que no semblen
registrar cap impacte humà.
Llavors,
si allà
podem fer anàlisi
de políniques
i veure,
allà podríem veure
en aquest moment concret
quin és l'impacte
o com es reflexa
amb els polens
i tal,
amb la vegetació
l'impacte humà
de l'arribada
d'aquestes poblacions
neolítiques.
Vosaltres,
malgrat la vostra joventut
ja fa molt de temps
que aneu pels jaciments
i que aneu treballant,
aquest estat dels jaciments
que us ha impactat més
en quant al potencial
que té de futur
i en el que té
per descobrir encara?
Perquè el problema
que heu treballat
en altres jaciments
que, no sé,
aneu a tapuerca
i a tant,
l'altre diu,
dèiem amb tota broma,
que és com un hiper
de l'arqueologia,
hi ha tantes coses,
però una mica
en una primera campanya
fer aquesta descoberta
d'aquest abric
que des del punt
de vista professional
i personal
per a vosaltres
és particular?
És particular.
A mi personalment
en aquest jaciment,
pel que hem anat tombant,
havíem vist jaciments
en diferents contextos,
amb terrasses fluvials
i així,
però allí,
pel que fa a la prehistòria
regressant a l'analític,
hi havia bastantes coves conegudes
però cap d'elles
excavades sistemàticament.
Llavors aquí vam veure,
com vam veure aquesta successió
de sediments,
vam dir,
ostres,
aquesta és l'oportunitat
de documentar
i d'analitzar
totes les dades contextuals
que no tenen la resta
de jaciments coneguts
a Sicília
d'aquest període.
Si en aquest sentit
sí que era un jaciment excepcional,
hi havia una successió llarga
en diferents moments
i amb possibilitat
de fer anàlisis modernes,
actuals,
que a la vegada
dotarien de context
a una sèrie de troballes
puntuals
fetes fa molts anys
de forma poc sistemàtica
a la resta d'illa.
I amb un petit jaciment
podíem donar
contingut sentit
a moltes descobertes
que fins ara
s'havien fet
en aquesta zona.
Clar,
i és que com a arqueòlegs
veig que
i amb el contacte
que tenim amb nosaltres
a la prehistòria
es va escrivint
a trossets
i has d'anar lligant
una cosa amb l'altra
i quan pots donar-li coherència
a un període
més o menys extens,
home,
és un triomf
que ha de satisfer molt,
no?
Sí,
i tant.
Si ho deies,
el neolític
és tan descobertament
la que té té,
Josep Maria,
en aquest punt de vista
tu també doncs on està.
El difícil
acostuma a ser,
el que ho faig
és trobar a documentar
en un moment concret,
però documentar
una successió...
Tires i ja va tot
seguident,
no?
És el difícil
i més com comentava
l'Andreu
en situacions
com la de Sicília
en què
els estudis
que s'han fet
són pocs,
molts són antics,
estan descontextualitzats
i que fa falta
exerciments
d'aquest tipus
que tinguin
sèries diacròniques
per vertebrar
tot el que és
la recerca
del territori.
I ara què?
Quan torneu,
això clar,
hi ha un període
que esteu allà,
després torneu,
aneu fent,
en quin moment
esteu ara
i quin és el calendari
més immediat
i el més important
de tot,
hi haurà fons
per tirar endavant
i continuar
amb aquesta excavació
perquè també
aquesta normalment
és la gran incògnita,
no?
La darrere pregunta
és la més difícil.
Clar,
és més difícil
que trobar
una eina d'obsidiana.
Comencem
la primera,
sí,
de ment,
pensem
continuar treballant allà,
fins ara hem fet
sempre al setembre
dues o tres setmanes
de feina,
de moment
no ens podem comprometre més
i en principi
pensem
continuar treballant-hi.
En concret,
en aquest exerciment
i tampoc volem deixar
de banda,
diguéssim,
el que era
el nostre interès inicial
que nosaltres
per formació
i pel que ens dediquem més
estàvem més encaminats
al primer volum
a l'època
al paleolític,
no?
I hem trobat alguna cosa,
com deia ell,
de paleolític superior,
hem trobat alguna cosa
més antiga
però sense
presència humana,
siguin nivells
paleològics
però sense presència humana
i una mica
ens interessaria
mantenir aquesta excavació,
és a dir,
continuar participant
en aquesta excavació
neolítica
però també
no seguir el fil
de la recerca
relativa
al primer poblament,
al possible poblament
paleolític
antic
de la zona.
Penso que la carta
al rei
t'ha tocat fer-la a tu,
finançament
per poder donar
moltíssima continuïtat,
no?
Sí,
en principi
enguany va tindre
molt de ressò
al final de campanya,
vam sortir
els mitjans
almenys
a nivell
insular
en tots
i van vindre
el que va ser
la conferència
on es van exposar
els resultats
i les perspectives
de futur
del jaciment,
van vindre
totes les autoritats
de la zona,
de la regió,
de la universitat
i en principi
es van comprometre
a finançar,
a buscar
recursos
per
poder continuar
aquest projecte.
Pensa també
que nosaltres
fiar que fem
la carta als reis,
un de...
Una que per demanar
no quedi.
Per demanar
que no quedi.
Una de les coses
que ens agradaria molt
a banda que hi hagi
finançament
és que aquesta excavació
sigui
l'embrio
a partir del qual
es formi
un equip sicilià
de recerca
en prehistòria,
que seria
un dels grans objectius
perquè
nosaltres
com ja sabeu
estem
toquem 50 tecles,
llavors
si podem estar
a Sicília
tres setmanes
a l'any
un mes màxim
i
no pots fer
una recerca
consistent
només en aquest temps.
Però
nosaltres
el que esperem
és que
la nostra tasca allí
ajudi
a que es generi
un equip.
Que creïn la necessitat,
no?
Que es generi
un equip autòcton.
Un equip local,
autòcton, clar.
Sí,
i llavors
perquè
un dels objectius nostres
és crear xarxes
de coneixement,
d'intercanvi.
Llavors
que hi hagi
aquest equip sicilià
i treballar junts amb ells
però que siguin ells
realment els que
finalment
d'aquí
aquests temps
portin el pes
de la recerca
en el seu territori.
I llavors
col·laborar amb ells,
col·laborar puntualment,
fer treballs junts,
que ells vinguin inclús
a treballar amb coses d'aquí
i generar
no només a Sicília
sinó a nivell
doncs
i això garanteix
que s'estigui treballant
pràcticament tot l'any
en el jaciment,
no esporàdicament
quan els vostres compromisos
ho permeten, no?
Això fora...
En el jaciment,
molts materials...
Clar,
el de Sicília.
Si hi ha una sèrie
de part dels materials
que han recuperat
ja hi ha gent implicada,
es comencen a estudiar
i amb l'equip
que deia el Josep Marí
s'està engegant
però falta
que la universitat
d'allà doni
l'empenta definitiva.
Sí,
per Departament d'Arqueologia
ja heu dit
que no n'hi ha...
De Prehistòria sí.
De Prehistòria,
de Prehistòria no.
Bé, doncs escolta,
com que els reis
venen d'Orient
que facin una mica
el recorregut
que van fer els neolítics
que s'aturin
a Sicília
i que deixin
com a mínim
aquest departament.
Nosaltres tenim la sort
que tenim aquesta proximitat
a l'IPES
a l'Institut de Paleocologia
Humana i Evolució Social
i que ens dona
l'oportunitat
setmanalment
de fer una mirada
a la prehistòria,
a la història més antiga
i als nostres avantpassats.
Josep Maria Vergés,
Andreu Uller,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una vegada més.
Ens retrobarem
en un proper programa,
en el que sigui,
una mica en sintonia
amb el que estigueu treballant
en aquell moment.
Gràcies.
Segur.
Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.